Niça / Nice / Nissa /Nizza


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. I hem sopat a l’Horizon, un restaurant de patacada darrera l’hotel, però que funciona bé.

Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament. A l’estiu Niça està una mica ple de gent, però fora de temporada els preus baixen. A l’hivern fan un petit mercat de Nadal.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas.

Anuncis

La fira avícola al Prat


Al Prat de Llobregat es celebra els dies 15, 16 i 17 de desembre de 2017 la seva Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la Mostra Comercial i la Mostra d’Entitats. La Fira Avícola és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat. Com cada any al mes de desembre la Fira Avícola de la raça Prat proporciona a les famílies una experiència que combina la tradició de la pagesia i una divertida mostra comercial. Al recinte de la Fira es pot visitar, entre d’altres, el pavelló Avícola, Agrícola i Ramader; el pavelló de l’Espai Gastronòmic; l’estand municipal; el pavéllo de la Mostra d’Entitats; el pavelló de la Mostra Comercial i el sector de parades de la Fira Mercat o el Carrer del Comerç local. No us perdeu l’oportunitat d’arribar-vos fins aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia. Tot i ser una vila gran també és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.

Fira avícola Pota Blava al Prat


firaavicola

Al Prat de Llobregat es celebra els dies 16, 17 i 18 de desembre de 2016 la seva Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la Mostra Comercial i la Mostra d’Entitats. La Fira Avícola és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat. Com cada any al mes de desembre la Fira Avícola de la raça Prat proporciona a les famílies una experiència que combina la tradició de la pagesia i una divertida mostra comercial. Al recinte de la Fira es pot visitar, entre d’altres, el pavelló Avícola, Agrícola i Ramader; el pavelló de l’Espai Gastronòmic; l’estand municipal; el pavéllo de la Mostra d’Entitats; el pavelló de la Mostra Comercial i el sector de parades de la Fira Mercat o el Carrer del Comerç local. No us perdeu l’oportunitat d’arribar-vos fins aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia. Tot i ser una vila gran també és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. La Fira Avícola estarà oberta al públic des del dissabte al diumenge, de 10 hores del matí a 2o hores del vespre, a Can Gana. S’hi oferiran esmorzars de pagès, tallers infantils, cercaviles a càrrec de la maravellosa Banda de Música de la Unió Filharmònica, contes, exposició de vehicles antics i clàssics…. Tot a Can Gana, al recinte firal. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.

La Fira avícola del Prat


cartelfira_prat

Al Prat de Llobregat es celebra els dies 11, 12 i 13 de desembre la seva Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la Mostra Comercial i la Mostra d’Entitats. La Fira Avícola és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat. Com cada any al mes de desembre la Fira Avícola de la raça Prat proporciona a les famílies una experiència que combina la tradició de la pagesia i una divertida mostra comercial. Al recinte de la Fira es pot visitar, entre d’altres, el pavelló Avícola, Agrícola i Ramader; el pavelló de l’Espai Gastronòmic; l’estand municipal; el pavéllo de la Mostra d’Entitats; el pavelló de la Mostra Comercial i el sector de parades de la Fira Mercat o el Carrer del Comerç local. No us perdeu l’oportunitat d’arribar-vos fins aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia. Tot i ser una vila gran també és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. La Fira Avícola estarà oberta al públic des del dissabte al diumenge, de 10 hores del matí a 2o hores del vespre, a Can Gana. S’hi oferiran esmorzars de pagès, tallers infantils, cercaviles a càrrec de la maravellosa Banda de Música de la Unió Filharmònica, contes, exposició de vehicles antics i clàssics…. Tot a Can Gana, al recinte firal. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.

La Carretera de les Aigües


carretera_aigues

La Carretera de les Aigües és un fantàstic camí per fer una agradable passejada familiar amb canalla de qualsevol edat, a peu, o en bici. Està situat a la serra de Collserola, a mig aire, penjat damunt de la ciutat de Barcelona, que domina per complert. Les vistes son impressionants, increïbles. Des de la desembocadura del Llobregat, l’aeroport del Prat, Montjuïc, l’eixample, Horta i la costa del Maresme. Tot!.  La seva longitud total, d’extrem a extrem, és d’uns 10 quilòmetres, des de Sant Pere Màrtir fins l’Arrabasada, però avui no us proposarem pas fer tot el camí, sinó una petita part, la millor. I amb un desnivell zero, cap, nul, inexistent. Gens cansat. Fer salut familiar sense suar la cansalada. Perquè aquest meravellós camí és absolutament i totalment pla, sense cap pujada, i amb una facilitat d’accés pasmosa, perquè si pot pujar amb el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada expressa. Començarem doncs per agafar el funicular que va de l’estació del Peu del Funicular de Vallvidrera, de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat que van a Terrassa i Sabadell. Un tren cada 10 minuts, bitllet integrat T-10, baratíssim. Allà agafem el funicular i baixem a l’estació del mig, la que s’anomena precisament “carretera de les aigües”. Sortir del funicular i ja hi som. Serà el nostre km. 0. En aquest tram encara hi passa algun cotxe dels carrers veïns, però pocs. El que si que hi ha és molta gent corrent i en bici. Atenció!. Al cap de mig km. trobem el primer mirador sobre Barcelona, fantàstic, i un xic més enllà, a un km. i mig, una font. Una font pública, potable. N’hi ha tres, totes amb bancs i un til·ler, amb molta ombra. No cal portar aigua. Al km. 2’5 n’hi trobareu una altre. Més endavant un nou mirador. La pista, ample, plana, descriu àmplies voltes rodejant els turons de Collserola. Veiem a dalt la torre de Foster, ara al davant, més tard al darrera nostre. També el Tibidabo. I moltes torres disseminades per la muntanya. Hi ha racons de solei on pica el sol, i trossos d’obaga, amb bona ombra. Quan portem ja tres kms. i mig trobem una altre font, i una mica més enllà un altre mirador. En arribar als 4 kms. se’ns ajunta per l’esquerra el camí que baixa del Tibidabo i, tot seguit, creuem les vies del funicular del Tibidabo per un pont. Sota albirem entre la vegetació el tramvia blau. Hi ha camins i escales que baixen, però son costeruts i estan en molt mal estat. Perill!. Millor si seguim rectes i continuem per la carretera de les aigües fins el Pla dels Maduixers, on hi ha un aparcament per cotxes i on s’ajunta amb el carrer de Manel Arnús. Us recomanem que abandoneu aquí la ruta. Encara no haureu fet 5 kms. però ja n’hi ha prou. Heu fet el millor tram del camí. Baixeu pel carrer Manel Arnús fins la parada del tramvia blau. Son uns 500 mts. d’alegre baixada familiar. Allà el podeu agafar aquest típic tramvia. Una mica car, 5 € i pico per persona… però… sempre fa il·lusió als infants!. Si no l’agafeu, us caldrà seguir baixant fins la Plaça Kennedy, on podeu agafar de nou el ferrocarrils de la Generalitat a l’estació Avinguda del Tibidabo, o bé baixar en el bus 196, que passa just per allà, pel final del tramvia blau. Si voleu anar o tornar en cotxe podeu intentar aparcar-lo al ja esmentat Pla dels Maduixers, al final del carrer Manel Arnús, just en acabar l’Avinguda Tibidabo, però haureu d’anar i tornar pel camí de les aigües, fareu molts més kms, i no mola. Millor agafar, com us hem dit des del centre de Barcelona, a Plaça Catalunya o Provença, qualsevol de les linies dels Ferrocarrils de la Generalitat, l’anomenat metro del Vallès, la S1 o S2, o la que sigui, i baixar a l’estació del Peu del Funicular, com també hem senyalat, i prendre allà, el funicular de Vallvidrera, baixant a l’estació de la pròpia Carretera de les Aigües. És més divertit, i més ràpid. Mireu-vos els horaris i quadreu el vostre dia. Evidentment es pot fer a la inversa i arribar amb el bus 196 fins a la Plaça del Doctor Andreu, on hi ha l’estació del tramvia blau i el funicular del Tibidabo i, des d’allà, pujar fins el Pla dels Maduixers. Però és pujada!. Atenció!. I forta, i cansada. Millor a la inversa. Les millors vistes de Barcelona us esperen!.

La Carretera de las Aguas es un fantástico camino para hacer un agradable paseo familiar con niños de cualquier edad, a pie o en bici. Está situado en la sierra de Collserola, a media altura, colgado encima de la ciudad de Barcelona, ​​que domina por completo. Las vistas son impresionantes, increíbles. Desde la desembocadura del Llobregat, El Prat, Montjuic, el ensanche, Huerta y la costa del Maresme. Su longitud total, de extremo a extremo, es de unos 10 kilómetros, desde San Pedro Mártir hasta el Arrabasada, pero hoy no os propondremos hacer todo el camino, sino una pequeña parte, la mejor. Y con un desnivel cero, nulo, inexistente. Nada cansado. Hacer salud familiar sin sudar la gota gorda. Porque este maravilloso camino es absolutamente y totalmente plano, sin ninguna subida, y con una facilidad de acceso pasmosa, porque si puede subir con el Funicular de Vallvidrera, que tiene una parada expresa. Comenzaremos pues para coger el funicular que va de la estación del pie, de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalidad que en Terrassa y Sabadell. Un tren cada 10 minutos, billete integrado T-10, baratísimo. Allí tomamos el funicular y bajamos en la estación del medio, la que se llama precisamente “carretera de las aguas”. Salir del funicular y ya estamos. Será nuestro Km. 0. En este tramo todavía pasa algún coche de las calles vecinas, pero pocos. Lo que si que hay es mucha gente y bicis. Al cabo de un Km. y medio encontramos el primer mirador sobre Barcelona, ​​fantástico, y un poco más allá una fuente. Una fuente pública, potable. Hay un par más, todas con bancos y un tilo, con mucha sombra. No es necesario llevar agua. En el km. 2’5 hay encontrarán otra. Más adelante un nuevo mirador. La pista, ancha, plana, describe amplias vueltas rodeando las colinas de Collserola. Vemos arriba la torre de Foster, ahora delante, más tarde detrás nuestro. También el Tibidabo. Y muchas torres diseminadas por la montaña. Hay rincones de solana donde pica el sol, y trozos de umbría, con buena sombra. Cuando llevamos ya tres kms. y medio encontramos otra fuente, y un poco más allá otro mirador. Al llegar a los 4 kms. nos junta por la izquierda el camino que baja del Tibidabo y, a continuación, cruzamos las vías del funicular del Tibidabo por un puente. Bajo vislumbramos entre la vegetación el tranvía azul. Hay caminos que bajan, pero son empinados y están en mal estado. Mejor si seguimos rectos y continuamos por la carretera de las aguas hasta el Pla de los Maduixers, donde hay un aparcamiento para coches y donde se junta con la calle de Manuel Arnús. Les recomendamos que abandonen aquí la ruta. Aún no habréis hecho 5 kms. pero ya es suficiente. Habrán hecho el mejor tramo del camino. Bajen ahora por la calle hasta la parada del tranvía azul. Son 500 mts. de alegre bajada familiar. Allí lo pueden coger. Un poco caro, 5 € y pico por persona … pero … siempre hace ilusión a los niños. Si no la toman, necesitarán seguir bajando hasta la Plaza Kennedy, donde podrán coger de nuevo los ferrocarriles de la Generalitat en la estación Avenida del Tibidabo, o bien pueden bajar en el bus 196, que pasa justo por allí, por el final del tranvía azul. Si desean ir o volver en coche pueden intentar aparcarlo en el ya mencionado Plan de Maduixers, al final de la calle Manuel Arnús, justo al terminar la Avenida Tibidabo, pero deberan ir y volver por el camino de las aguas, haréis muchos kms y no mola. Mejor coger, como os hemos dicho desde el centro de Barcelona, ​​en Plaza Cataluña o Provenza, cualesquiera de las líneas de los Ferrocarriles de la Generalitat, el también llamado metro del Vallés, la S1 o S2, o la que sea, y bajar en la estación Peu del Funicular, como también hemos señalado, y tomar allí, el funicular de Vallvidrera, bajando en la estación de la propia Carretera de las Aguas. Es más divertido, y más rápido. Vean los horarios y cuadren su día. Evidentemente se puede hacer a la inversa y llegar con el bus 196 hasta la Plaza del Doctor Andreu, donde se encuentra la estación del tranvía azul y el funicular del Tibidabo y, desde allí, subir hasta el Plan de los Maduixers. Pero es subida. Atención. Y fuerte, y cansada. Mejor a la inversa. ¡Las mejores vistas de Barcelona os esperan!.

Fira del Gall del Prat


Fira_gall_Prat_2014

Al Prat de Llobregat es celebra els dies 13, 14 de desembre la seva 41 Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la 27 Mostra Comercial i la 12a Mostra d’Entitats. La Fira Avícola és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat. Aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia, és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. La Fira Avícola estarà oberta al públic des del dissabte al diumenge, de 10 hores del matí a 2o hores del vespre, a Can Gana. S’hi oferiran esmorzars de pagès, tallers infantils, cercaviles a càrrec de la maravellosa Banda de Música de la Unió Filharmònica, contes, exposició de vehicles antics i clàssics…. Tot a Can Gana, al recinte firal. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.

Sant Bartomeu a Ferreries


ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.