Nadal a Nice


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Podeu anar-hi aquestes festes de Nadal perquè hi fan un mercat de Nadal ben bonic del 30 de novembre al 31 de desembre de 2018. Hi trobareu pista de gel, animacions, xalets d’artesania, espectacles i màgia de Nadal. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas. En navidad hacen un bonito mercado y hay una pista de hielo. Una buena idea para estas vacaciones.

Du 30 novembre 2018 au 31 décembre 2018 vous trouverez a Nice le patinoire de Noel, des animations, chalets des artisans, idées cadeaux, envies gourmandes, spectacles, tout a été créé pour vous faire vivre des moments festifs en famille ou entre amis. Allez a Nice pour voir le Marché de Noël : soixante-dix chalets présentant un large éventail de produits de Noël issu de l’artisanat vous attendent tous les jours de 11h à 20h (vendredi et samedi à 22h). Patinoire : une grande patinoire vous accueille lors de 7 séances de 1h. 5€ patins compris. Prévoir des gants et une carte d’identité. Tous les jours à 11h, 12h30, 14h, 15h30, 17h et 18h30 Séance supplémentaire à 20h les vendredis et samedis Grande roue : Tous les jours de 11h à 23h Jeux pour enfants : Tous les jours de 11h à 20h (vendredi et samedi à 22h).
Anuncis

Copus a Sitges


A tocar de Barcelona, Sitges mereix la vostra visita. Un matí, una tarda o tot un dia, o més… amb nens o sense. La blanca Subur fenícia, enlairada dalt del penyal arran de mar, blanca i blava, amaga tresors increibles: el museu Cau Ferrat, el museu Maricel… i la platja, és clar. Però avui us volem convidar a anar fins a Sitges amb motiu de la seva festa del Corpus, una de les més importants de tot Catalunya. A la pàgina web www.sitgescorpus.cat trobareu tota la imformació que us cal. Però de moment podem dir que es guarniran 34 trams de carrer i per complementar la festivitat s’incorporaran activitats culturals, com ara el Concert de Corpus de la Coral Sitges Canta, que tindrà lloc diumenge 3 de juny al Teatre Prado. Els actes oficials de la festivitat arrencaran dissabte 2 de juny amb la tradicional lectura del pregó i la inauguració oficial de la 79ª edició de l’Exposició Nacional de Clavells i la 28a Mostra de Bonsais i Suiseki. La nit del 2 al 3 de juny, es viurà un dels moments culminants de la celebració, quan veïns i veïnes de Sitges treballaran per confeccionar catifes de flors naturals als principals carrers de la vila. Les obres es podran visitar diumenge 3 de juny des de primera hora del matí. Un dels elements principals del Corpus, és la Catifa del Cap de la Vila que aquest any farà el Consorci del Patrimoni de Sitges amb motiu del centenari del Palau de Maricel. El Pati Blau, un altre dels espais emblemàtics, estarà decorat pel Cercle Artístic de Sitges. Sitges és un paradís molt proper, a pocs kms. per una bona autopista. No us el perdeu.

Cerca de Barcelona, Sitges merece su visita. Una mañana, una tarde o todo un día, o más … con niños o sin. La blanca Subur fenicia, elevada sobre su peñón junto al mar, blanca y azul, esconde tesoros increíbles: el museo Cau Ferrat, el museo Maricel … y la playa, claro. Pero hoy queremos hablar del Corpus con sus alfombras de flores. Precioso. Sitges es un paraíso muy cercano, a pocos kms. por una buena autopista. No os lo perdáis.

Niça / Nice / Nissa /Nizza


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. I hem sopat a l’Horizon, un restaurant de patacada darrera l’hotel, però que funciona bé.

Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament. A l’estiu Niça està una mica ple de gent, però fora de temporada els preus baixen. A l’hivern fan un petit mercat de Nadal.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas.

Saint Tropez


El nom evoca els anys 60′ a la Costa Blava, la Cote d’Azur, francesa. Evoca actors i actrius famosos, gent guapa i milionaris dels d’abans. Saint Tropez, calmada tot l’any, embogeix quan arriba el temps d’estiueig. En plena canícula no passareu de la primera rotonda d’accés. Pàrquings i carreteres plens de cotxes, gentada inaudita. A l’hivern aparcareu on vulgueu i podreu passejar pels carrers calmats, admirant les cases provençals pintades de colors suaus. Situada en una badia meravellosa, banyada per un mar net, cristal·lí, d’un blau preciós, Saint Tropez es reflexa en les aigües manses del seu port i de les seves cales, irreals. Deixeu el cotxe al pàrquing del port, el primer que trobareu, o bé al pàrquing de la plaça dels Liceus, subterrani i ben muntat. Camineu fins l’entrada de la vila murada. Observeu com hi venen el peix en una llotja bastida dins el túnel defensiu de la muralla. Visiteu la cridanera església barroca, amb el típic campanar pintat de groc i vermell. Admireu-ne les obres d’art que hi ha dins. Aneu a la plaça de les herbes, tindreu sort si hi ha mercat. Perdeu-vos pels carrers tot anant a cercar el mar, que veureu al final d’un carreró. Accediu a les cales urbanes, més enllà del port, d’una bellesa sublim, lírica. Mediterrani en estat pur. Les cases de tons pastel es reflexen en la petita badia. No hem dormit mai a Saint Tropez, només hi hem parat tot passant, camí de Cannes, o de Niça, o d’Itàlia. Però si que hi hem dinat, i molt bé, en el restaurant italià que hi ha just al final del port, que es diu el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic. Molt bona teca, atenció de primera i bones vistes. Si voleu passar uns dies en aquest enclavament privilegiat de la Costa Blava francesa no us faltaran motius. El massís dels Maures, que Saint Tropez domina, està ple de racons on fer passejades pels boscos amb vistes al mar, de petites cales, penya-segats de vertigen i estampes meravelloses. Saint Tropez val la pena!.

Saint Tropez en la Cote d’Azur francesa evoca actores famosos, gente guapa y millonarios. Saint Tropez, es en invierno una villa calmada, que enloquece en verano. Mejor fuera de temporada para admirar sus bellas casas pintadas de colores suaves. Situada en una bahia maravillosa, bañada por un mar límpio, Saint Tropez se refleja en el puerto y en sus calas. Mediterraneo en estado puro. No hemos dormido en Saint Tropez, pero comimos en el café de la Madeleine, fantástico.

 

La fira avícola al Prat


Al Prat de Llobregat es celebra els dies 15, 16 i 17 de desembre de 2017 la seva Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la Mostra Comercial i la Mostra d’Entitats. La Fira Avícola és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat. Com cada any al mes de desembre la Fira Avícola de la raça Prat proporciona a les famílies una experiència que combina la tradició de la pagesia i una divertida mostra comercial. Al recinte de la Fira es pot visitar, entre d’altres, el pavelló Avícola, Agrícola i Ramader; el pavelló de l’Espai Gastronòmic; l’estand municipal; el pavéllo de la Mostra d’Entitats; el pavelló de la Mostra Comercial i el sector de parades de la Fira Mercat o el Carrer del Comerç local. No us perdeu l’oportunitat d’arribar-vos fins aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia. Tot i ser una vila gran també és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.

Fira avícola Pota Blava al Prat


firaavicola

Al Prat de Llobregat es celebra els dies 16, 17 i 18 de desembre de 2016 la seva Fira Avícola de la Raça Prat i, dins seu, la Mostra Comercial i la Mostra d’Entitats. La Fira Avícola és una cita festiva i lúdica, on podreu conèixer que és el pollastre pota blava i la carxofa Prat. Com cada any al mes de desembre la Fira Avícola de la raça Prat proporciona a les famílies una experiència que combina la tradició de la pagesia i una divertida mostra comercial. Al recinte de la Fira es pot visitar, entre d’altres, el pavelló Avícola, Agrícola i Ramader; el pavelló de l’Espai Gastronòmic; l’estand municipal; el pavéllo de la Mostra d’Entitats; el pavelló de la Mostra Comercial i el sector de parades de la Fira Mercat o el Carrer del Comerç local. No us perdeu l’oportunitat d’arribar-vos fins aquesta simpàtica població de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una rica vida associativa i una marcada personalitat pròpia. Tot i ser una vila gran també és una vila amb un gran i ferm esperit de poble. Per això no és res estrany que organitzin aquesta fira avícola, orgullosos com n’estan del seu mundialment famós Pollastre Pota Blava. I és que els pota blava son pollastres de debó, de raça, antics, com els de abans. Pollastres ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Que fan un bon plat de Nadal.  El Prat els cria i us els ofereix. Arribeu-vos doncs al Prat, a la seva fira avícola, on els vostres infants podran veure què és un pollastre. Hi haurà un munt d’actes, que podeu conèixer visitant la web de l’ajuntament, on hi ha el programa de festes. Anar al Prat és fàcil. Són 10 kms. escassos. I ja que sou allà podeu aprofitar per anar a veure els espais del Delta, els fabulosos aiguamolls plens d’ocells. O bé a observar, al final de la pista de l’aeroport, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats. La Fira Avícola estarà oberta al públic des del dissabte al diumenge, de 10 hores del matí a 2o hores del vespre, a Can Gana. S’hi oferiran esmorzars de pagès, tallers infantils, cercaviles a càrrec de la maravellosa Banda de Música de la Unió Filharmònica, contes, exposició de vehicles antics i clàssics…. Tot a Can Gana, al recinte firal. Per menjar, el Prat està ple de bons llocs, molt recomanables. Ambient modern, desenfadat, carta variada, cuina de qualitat La Lluna en un cove. Jove i atrevit, bona carta de vins. També molt jove, i molt fresc, cuina mediterrània, decoració trencadora, ecològic, diferent, l’Ona Nuit. Molt interessant. Molt bo, també diferent, amb plats elaborats, i una fama in crescendo teniu el Rustic, portat pels mateixos que tenien el bar Dolmar. Un mite. Una marisqueria boníssima Capitan Garfio. Un clàssic de tota la vida, tradicional, Mar i Muntanya. Un d’aquells bars de tapes, cervesa, truita i embotits, que poc a poc amplien una carta fantàstica: La Castellana.  Un altre bar amb menús: Cal Ramon. Un lloc també interessant: Casa Alcaide. Per si mai necessiteu un hotel: El Sallés Ciutat del Prat. Anar a la Fira del pollastre al Prat de Llobregat, una estupenda idea per aquest cap de setmana!.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con la maravillosa Philarmónica, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Ir hasta El Prat son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos. Excelente idea para este fin de semana.

Tamariu, revisitat


tamariu

Feia molts anys que no tornàvem amb la família a aquest petit paradís que és la cala de Tamariu. Un racó de pur mediterrani. Un d’aquells llocs on heu d’anar-hi a l’estiu, a banyar-vos en les netíssimes aigües color blau turquesa de la seva cala, però també a la tardor, quan encara fa prou sol i no hi ha gaire gent. O a l’hivern quan només hi ha quatre pescadors, quatre jubilats i algun bar i hotel, pocs, obert. O a la primavera, quan el tendre de les fulles del bosc que l’envolta anuncia que la temporada està a tocar, però els turistes son escassos. Tamariu són només unes quantes cases a tocar del mar, bordejant la riera, i unes altres que s’enfilen des de la vora de la platja fins dalt dels penyals que tanquen l’espai, com es veu a la foto. I és una estampa inalterada des de fa molts anys. Una postal d’un tipisme únic. Per arribar a Tamariu des de Barcelona cal anar per l’AP7, o per la C-31 fins a l’encreuament de Maçanet i Vidreres, per agafar la carretera que porta a Sant Feliu de Guixols, Palamós i Palafrugell. Tot bona autovia, molt ràpida. Cal travessar Palafrugell i seguir les indicacions que ja parlen de cales i platges, Tamariu entre elles. Creuareu camps de cultiu i boscos de pins per, de sobte, iniciar una boja devallada vers el blau entre els arbres. Al final, un aparcament raonable si no és estiu, perquè a l’estiu, Tamariu és un cop de puny i no podreu aparcar enlloc!. Però les cases blanques, la platja, i la possibilitat de continuar la ruta fins cales tan boniques com Aigua-Xelida o Aiguablava, per camins d’urbanitzacions, un xic embolicats us faran que valgui la pena l’esforç. Aneu a Tamariu i visiteu la tríada capitolina: Calella, Llafranc i Tamariu. Arribeu-vos fins Aigua-Xelida, o fins el far de Sant Sebastià, mirador excepcional. Aneu-hi a peu, res no és lluny, pels camins de ronda. A Tamariu hi ha molts bons hotels i restaurants, dels tradicionals, com ara l’Hostalillo. O més senzillets, com Es Furió. O bé un hotel tan xulo, amb habitacions mediterrànies davant del mar, netes i polides, com l’hotel Tamariu. Us recomanem el restaurant d’aquest hotel, anomenat el Clot dels Mussols, alta gastronomia a preus asequibles, personal super amable, ubicació excel·lent, que més podeu demanar?. També hi ha un càmping, riera amunt, bosc endins, el Tamariu. A nosaltres però ens agraden més La Siesta, a Calella, o el Mas Patoxas, un càmping molt familiar. Dormiu on dormiu, disfruteu de Tamariu.

Tamariu es un pequeño paraíso. Un rincón de puro mediterráneo. Uno de esos lugares donde tienes que ir en verano, a bañaros en las límpidas aguas color azul turquesa de su cala. Tamariu son cuatro casas junto al mar, sobre un peñasco, como se ve en la foto. Una estampa inalterada desde hace años. Una postal de un tipismo único. Pero también puede bajar en Tamariu en invierno, cuando está solitario y tranquilo. La playa vacía invita a pasear largo y respirar calmado. O bien en primavera, o durante el otoño cuando, a menudo, se levanta una neblina suave, de un palmo sólo, sobre la playa. Para llegar a Tamariu hay que pasar por Palafrugell y seguir las indicaciones. Cruzaréis campos de cultivo y bosques de pinos para, de repente, iniciar un loco descenso hacia el azul entre los árboles. Al final, un aparcamiento razonable, las casas blancas, y la posibilidad de continuar la ruta hasta calas tan bonitas como Agua-Xelida o Aiguablava, por caminos de urbanizaciones, un poco liosos. Id a Tamariu y visitad la tríada Capitolina: Calella, Llafranc y Tamariu. Lleguese hasta Agua-Xelida, o hasta el faro de San Sebastián. Caminen por los caminos de ronda. En Tamariu hay buenos hoteles y restaurantes, de los tradicionales, como el Hostalillo. O más modestos, como Es Furió. O bien un hotel fantástico, con habitaciones y apartamentos: hotel Tamariu. Para comer el Clot dels Mussols, el restaurante de ese hotel. También hay un camping, riera arriba, bosque adentro, el Tamariu. A nosotros pero nos gustan más La Siesta, en Calella, o el Mas Patoxas, un camping muy familiar. Duerma donde duerma, disfrutareis de Tamariu.