Nadal a Nice


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Podeu anar-hi aquestes festes de Nadal perquè hi fan un mercat de Nadal ben bonic del 30 de novembre al 31 de desembre de 2018. Hi trobareu pista de gel, animacions, xalets d’artesania, espectacles i màgia de Nadal. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas. En navidad hacen un bonito mercado y hay una pista de hielo. Una buena idea para estas vacaciones.

Du 30 novembre 2018 au 31 décembre 2018 vous trouverez a Nice le patinoire de Noel, des animations, chalets des artisans, idées cadeaux, envies gourmandes, spectacles, tout a été créé pour vous faire vivre des moments festifs en famille ou entre amis. Allez a Nice pour voir le Marché de Noël : soixante-dix chalets présentant un large éventail de produits de Noël issu de l’artisanat vous attendent tous les jours de 11h à 20h (vendredi et samedi à 22h). Patinoire : une grande patinoire vous accueille lors de 7 séances de 1h. 5€ patins compris. Prévoir des gants et une carte d’identité. Tous les jours à 11h, 12h30, 14h, 15h30, 17h et 18h30 Séance supplémentaire à 20h les vendredis et samedis Grande roue : Tous les jours de 11h à 23h Jeux pour enfants : Tous les jours de 11h à 20h (vendredi et samedi à 22h).

Niça / Nice / Nissa /Nizza


Niça, a la costa blava francesa, ja a tocar d’Itàlia, pot ser un destí familiar molt clar. Tan per passar-hi unes vacances, com per una escapada, o per una senzilla parada camí d’Itàlia. Niça és una ciutat oberta, preciosa, abocada a una badia de les més maques del Mediterrà. Amb un port molt actiu, d’on surten vaixells cap a l’illa de Còrcega, un altre motiu per fer escala a Niça. La platja, de pedres, i molt profunda, no és gaire familiar. El color del mar, blau intens, lila, no convida a la banyada sinó al nedador expert. Però el passeig dels anglesos, kilomètric, convida a la passejada arran d’aigua. La ciutat nova no és gaire xula, tot i que hi ha sorpreses com la catedral ortodoxa russa, com una mena de Sant Basili casolà. Però el casc antic és una petita delicia, preciós. Comenceu pel Cours Saleya, amb el seu mercat de flors, amb accés directe a la platja. Pugeu després pels carrerons italianitzants amb les seves cases de colors pastel, plenes d’esglésies barroques. Admireu la catedral, arribeu-vos fins el port, o remunteu el turó del castell per tenir vistes de la vila. O feu un tour de museus d’art modern, Chagal, Matisse… Niça no decepciona. El transport públic és modèlic: tram, bus… Aparcar és difícil però possible. Nosaltres hem estat allotjats a l’Hotel Monsigny, perfecte. Bé de preu, modern, cèntric, una troballa. Allà, al mateix hotel, vam sopar, de tapes. De fàbula!. No te parquing. Cal anar al parquing de l’estació del sud, caret. També ens hem allotjat alguna vegada a Ibys Styles Arenas, o al Novotel Suites Arenas, prop de la platja, amb piscina, molt bé. I hem sopat a l’Horizon, un restaurant de patacada darrera l’hotel, però que funciona bé.

Per dinar aneu al restaurant Acqua e Farina, al 39 de la Rue de la Préfecture. És una pizzeria i trattoria fabulosa. Boníssima. Recomanable. No és l’únic lloc on menjar bé a la vila antiga. El Caruso no està gens malament. A l’estiu Niça està una mica ple de gent, però fora de temporada els preus baixen. A l’hivern fan un petit mercat de Nadal.

Niza, en la costa azul francesa, es un destino familiar claro. La encontrareis camino de Italia. Es una ciudad preciosa, un puerto activo y con una playa en una de las bahias más bonitas del mundo, aunque sea una playa de pedruscos, y en un mar muy profundo, de aguas azules, violáceas. La parte nueva tiene de interesante la catedral ortodoxa rusa y poco más. El casco antiguo es más bonito con las callejas italianizantes, las casas de color pastel y las iglesias barrocas. Hay un buen número de museos de arte moderno, Chagal, Matisse… Aparcar és difícil pero no impossible. Nosotros estubimos en el Hotel Monsigny, perfecto. Y cenamos allí, de tapas.

Saint Tropez


El nom evoca els anys 60′ a la Costa Blava, la Cote d’Azur, francesa. Evoca actors i actrius famosos, gent guapa i milionaris dels d’abans. Saint Tropez, calmada tot l’any, embogeix quan arriba el temps d’estiueig. En plena canícula no passareu de la primera rotonda d’accés. Pàrquings i carreteres plens de cotxes, gentada inaudita. A l’hivern aparcareu on vulgueu i podreu passejar pels carrers calmats, admirant les cases provençals pintades de colors suaus. Situada en una badia meravellosa, banyada per un mar net, cristal·lí, d’un blau preciós, Saint Tropez es reflexa en les aigües manses del seu port i de les seves cales, irreals. Deixeu el cotxe al pàrquing del port, el primer que trobareu, o bé al pàrquing de la plaça dels Liceus, subterrani i ben muntat. Camineu fins l’entrada de la vila murada. Observeu com hi venen el peix en una llotja bastida dins el túnel defensiu de la muralla. Visiteu la cridanera església barroca, amb el típic campanar pintat de groc i vermell. Admireu-ne les obres d’art que hi ha dins. Aneu a la plaça de les herbes, tindreu sort si hi ha mercat. Perdeu-vos pels carrers tot anant a cercar el mar, que veureu al final d’un carreró. Accediu a les cales urbanes, més enllà del port, d’una bellesa sublim, lírica. Mediterrani en estat pur. Les cases de tons pastel es reflexen en la petita badia. No hem dormit mai a Saint Tropez, només hi hem parat tot passant, camí de Cannes, o de Niça, o d’Itàlia. Però si que hi hem dinat, i molt bé, en el restaurant italià que hi ha just al final del port, que es diu el café de la Madeleine, molt bé. Fantàstic. Molt bona teca, atenció de primera i bones vistes. Si voleu passar uns dies en aquest enclavament privilegiat de la Costa Blava francesa no us faltaran motius. El massís dels Maures, que Saint Tropez domina, està ple de racons on fer passejades pels boscos amb vistes al mar, de petites cales, penya-segats de vertigen i estampes meravelloses. Saint Tropez val la pena!.

Saint Tropez en la Cote d’Azur francesa evoca actores famosos, gente guapa y millonarios. Saint Tropez, es en invierno una villa calmada, que enloquece en verano. Mejor fuera de temporada para admirar sus bellas casas pintadas de colores suaves. Situada en una bahia maravillosa, bañada por un mar límpio, Saint Tropez se refleja en el puerto y en sus calas. Mediterraneo en estado puro. No hemos dormido en Saint Tropez, pero comimos en el café de la Madeleine, fantástico.

 

La Garde Adhémar


nymphes

Si aneu per l’autopista A9-A7, camí de Lyon, podeu sortir a la sortida 19, la de Bollene, per agafar la carretera D26, que després serà la D59, i encara la D548 per arribar al bonic poblet de La Garde Adhémar, una petita joia provençal de casetes blanques penjada dalt d’un espadat blanc també. A només 20 kms. d’Orange, ciutat romana increible, la petita vila medieval us ofereix encara ruines de les seves muralles, del seu castell, carrers petits empedrats i cases de pedra. La vista es perd sobre la vall del riu Rhone. Teniu per veure, a més, l’església de Saint-Michel, la Chapelle des Pénitents Blancs, i l’estranya chapelle Notre-Dame que està en un lloc màgic i encantat anomenat la Vall des Nymphes als afores del poble. Sembla que hi hagué culte pagà a l’aigua. Un bon hotel familiar és L’Escalin, amb un restaurant de campanetes, car però únic. Bones pizzes a Coté Pizza, al centre del poble. Le Predaiou te restaurant familiar i apartaments. Le Tisonnier, (de qui depén Coté Pizza), i l’Absinthe son dos altres locals originals i molt recomanables per menjar. Una parada fàcil si pujeu a París, a Alemania o Europa per la poc divertida vall del Rhone. També interessant com a punt de descoberta de la regió de la Drome, amb viles com Orange, ciutat romana.

Subiendo a París por la autopista A9-A7, camino de Lyon, en la salida 19, la de Bollene, podeis coger la carretera D26, y la D59, y la D548 para llegar al bonito pueblo provenzal de La Garde Adhémar, a 20 kms. d’Orange, ciudad romana increible,. El pueblo es cuco, con su iglesia de Saint-Michel, la Chapelle des Pénitents Blancs, y la extraña chapelle Notre-Dame que está en un lugar mágico y antiguo la Val des Nymphes fuera del pueblo, con culto pagano al agua. Un buen hotel familiar és L’Escalin, con restaurante, caro. Buenas pizzas en Coté Pizza. Buena comida en Le Predaiou restaurante familiar con apartamentos. Le Tisonnier, (Coté Pizza), i l’Absinthe son originales. Una parada fácil en la región de la Drome.

Abadia de Fontenay


fontenay

L’abadia de Fontenay està situada al cor de la històrica Borgonya, a França. És una de les darreres abadies cistercenques de la primera promoció, desapareguda la pròpia abadia de Citeaux. Va ser fundada l’any 1118 pel propi Bernat de Claravall, essent la més antiga abadia cistercenca del mon. Actualment ha estat declarada patrimoni de la humanitat, i no estranya gens, s’ho mereix. Impressiona la severa i elegant austeritat de la seva església, el dormitori i la seva teulada de fusta, el claustre, la sala capitular però sobretot l’edifici de la forja. Els monjos de Fontenay eren ferrers. Els edificis estan perfectament cuidats, amb uns jardins i boscos preciosos que conviden a passar el dia. De fet necessitareu un dia sencer per recòrrer aquests paisatges encantadors. Estem parlant de més de 1.200 hectàrees, un vall sencer. Avui dia no hi ha monjos a Fontenay. És una empresa privada. Està oberta sempre, cada dia, de 10 del matí a 18 hores, sense descans. Hi ha visites guiades, i lliures. El preu de l’entrada no és barat, (10 € del 2014), però val la pena. Fan descomptes als menors, i a les famílies. Aparcar és senzill, hi ha molt de lloc. Les coordenades GPS són: N 47° 38′ 22.6″ / E 4° 23′ 21.57″. Per arribar-hi heu de sortir de l’autopista que va cap a París, l’A-6, a Bierre-les-Semur. Això està a 60 kms. de Beaune, on l’autopista de Lyon cap a París es bifurca, a uns 250 km del propi Paris. Com veieu podeu fer una parada familiar en ruta a Eurodisney, o a París, o bé programar la visita en el transcurs d’una excursió de descoberta de la Borgonya, una terra esplèndida. Si aquesta és la vostra opció, llavors us recomanem vivament la visita a Beaune, amb el seu hospital Dieu, i a Dijón, capital de la Borgonya. Però la regió te altres secrets amagats, més enllà d’aquestes grans ciutats. A nosaltres ens encanta Semur en Auxois, petita ciutat fortificada medieval, una joia. O Avallon, un altre vila medieval preciosa. Prop de Fontenay teniu el castell d’Ancy, una altra petita maravella. La basílica romànica de Vézelay, una altra obra patrimoni de la humanitat, us espera dalt del seu turó. Nosaltres varem dormir a Semur en Auxois, a l’Hotel Les Cymaises, bonic, acollidor. També és molt acollidor La Cote d’Or, o la Hostellerie d’Aussois. A la vila del castell, a Ancy-le-Franc, és molt bonic l’Hotel du Centre, i a Avallon teniu el Dak-Hotel, un bon lloc on dormir. Tots aquests establiments tenen bons restaurant també. Pareu a Fontenay camí de París perquè realment corprèn.

La abadía de Fontenay está situada en el corazón de la histórica Borgoña, en Francia. Es una de las últimas abadías cistercienses de la primera promoción, desaparecida la propia abadía de Citeaux. Fue fundada en el año 1118 por el propio Bernardo de Claraval, siendo la más antigua abadía cisterciense del mundo. Actualmente ha sido declarada patrimonio de la humanidad, y no extraña nada, porque lo merece. Impresiona la severa y elegante austeridad de su iglesia, el dormitorio y su tejado de madera, el claustro, la sala capitular pero sobre todo el edificio de la forja. Los monjes de Fontenay eran herreros. Los edificios están perfectamente cuidados, con unos jardines y bosques preciosos que invitan a pasar el día. De hecho necesitareis un día entero para recorrer estos paisajes encantadores. Estamos hablando de más de 1.200 hectáreas, un valle entero. Hoy en día no hay monjes en Fontenay. Es una empresa privada. Está abierta siempre, cada día, de 10 a 18 horas, sin descanso. Hay visitas guiadas, y libres. El precio de la entrada no es barato, (10 € de 2014), pero vale la pena. Hacen descuentos a los menores, y a las familias. Aparcar es sencillo, hay mucho lugar. Las coordenadas GPS son: N 47 ° 38 ‘22.6 “/ E 4 ° 23’ 21:57”. Para llegar hay que salir de la autopista que va hacia París, la A-6, a Bier-les-Semur. Esto está a 60 kms. de Beaune, donde la autopista de Lyon hacia París se bifurca, a unos 250 km del propio Paris. Como veis se puede hacer una parada familiar en ruta a Eurodisney, o en París, o bien programar la visita en el transcurso de una excursión de descubrimiento de la Borgoña, una tierra espléndida. Si esta es su opción, entonces se recomienda vivamente la visita a Beaune, con su hospital Dieu, y a Dijón, capital de la Borgoña. Pero la región tiene otros secretos escondidos, más allá de estas grandes ciudades. A nosotros nos encanta Semur en Auxois, pequeña ciudad fortificada medieval, una joya. O Avallon, otra villa medieval preciosa. Cerca de Fontenay tienen el castillo de Ancy, otra pequeña maravilla. La basílica románica de Vézelay, otra obra patrimonio de la humanidad, os espera alto de su colina. Nosotros dormimos en Semur en Auxois, en el Hotel Las Cymaises, bonito, acogedor. También es muy acogedor La Cote d’Or, o la Hostellerie de Aussois. En la villa del castillo, en Ancy-le-Franc, es muy bonito el Hotel du Centre, y en Avallon tienen el Dak-Hotel, un buen lugar donde dormir. Todos estos establecimientos tienen buenos restaurante también. Parad en Fontenay camino de París, un lugar que realmente cautiva.

L’Abbaye de Fontenay est situé dans le coeur de la Bourgogne historique. Elle a été fondée à l’année 1118 par Bernard de Clairvaux lui-même, étant la plus ancienne abbaye cistercienne dans le monde. Aujourd’hui a été déclaré site du patrimoine mondial, et sans surprise, il le mérite. Austérité exceptionnel et élégant grave de son église, la chambre et le toit en bois, le cloître, la salle capitulaire, mais surtout la construction de la forge. Les moines étaient forgerons. Les bâtiments sont bien entretenus avec de beaux jardins et de forêts qui vous invitent à passer la journée. Nous parlons plus de 1200 hectares, toute une vallée. Aujourd’hui, il n’y a pas de moines à Fontenay. C’est une entreprise privée. Il est toujours ouvert tous les jours de 10 h à 18 h sans interruption. Il ya des visites guidées et libres. Le prix d’entrée n’est pas cher (10 € en 2014), mais vaut la peine. Le stationnement est facile, il ya beaucoup de place. Coordonnées GPS sont: N 47 ° 38 ’22 0,6 “/ E 4 ° 23 ’21h57.” Pour y arriver, vous quittez l’autoroute en direction de Paris, le A-6 à Bierre-les-Semur. Vous pouvez faire un arrêt en cours de route ou planifier une visite lors d’une visite à la découverte de la Bourgogne, terre splendide. Si c’est votre choix, nous vous recommandons fortement une visite à Beaune avec son hôpital Dieu, et Dijon, capitale de la Bourgogne. Mais la région a d’autres secrets cachés au-delà de ces villes. Nous serions ravis de Semur en Auxois, une petite cité médiévale fortifiée, un bijou. Ou Avallon, une autre belle ville médiévale. Près du château d’Ancy Fontenay avoir une autre petite merveille. La basilique romane de Vézelay, un autre ouvrage du patrimoine mondial attend en haut de la colline. Nous dormions à Semur en Auxois, l’Hôtel Les Cymaises, belle atmosphère. Se félicitant également de la Côte d’Or, ou l’Hostellerie d’Aussois. Dans le village le château d’Ancy-le-Franc il y a l’Hotel du Centre et Hôtel-Dak Avallon Hôtel vous avez un bon endroit pour dormir. Tous ces lieux ont bon restaurant aussi.

The Abbey of Fontenay is located in the heart of historic Burgundy, France. It was founded to year 1118 by Bernard of Clairvaux. It’s the oldest Cistercian abbey in the world. Today has been declared a World Heritage Site. Stunning and elegant severe austerity of his church, the bedroom and the wooden roof, the cloister, the chapter house but especially the building of the forge. The monks were blacksmiths. The buildings are well kept with beautiful gardens and forests that invite you to spend the day.  Today there are no monks in Fontenay. It is always open every day from 10 am to 18 pm without break. There are guided tours, and free tours. The entrance fee is not cheap (10 € in 2014), but worth it. Parking is easy, there is a lot of place. GPS coordinates are: N 47 ° 38 ‘22.6 “/ E 4 ° 23’ 21:57.” To get there you leave the motorway towards Paris, the A-6 to Bierre-les-Semur. You can make a stop en route to Eurodisney family, or Paris, or to schedule a visit during a tour of discovery of Burgundy, splendid land. If this is your option, we strongly recommend a visit to Beaune with its Dieu Hospital, and Dijon, capital of Burgundy. But the region has other secrets hidden beyond these cities. We would love to Semur in Auxois, a small medieval fortified city, a jewel. Or Avallon, another beautiful medieval town. Near the castle of Ancy Fontenay have another little wonder. The Romanesque basilica of Vezelay, another world heritage work awaits the top of the hill. We were sleeping in Semur in Auxois, the Hotel Les Cymaises, beautiful atmosphere. Also welcoming the Cote d’Or, or the Hostellerie of Aussois. In the village the castle in Ancy-le-Franc is the beautiful Hotel du Centre and Hotel-Dak Avallon you have a good place to sleep. All these places have good restaurant also.

Venasque


No ens hem equivocat. No volem parlar-vos de Benasque, el poblet pirinenc preciós d’Osca, per cert fantàstic, sinó del Venasque provençal. Un poble amagat sota el Mont Ventoux, en la Provença menys coneguda, menys turística. I us en volem parlar per recomanar-vos una parada en aquesta vila encantadora, una de les més boniques de França, si mai programeu unes vacances a la Provença, cosa que seria una gran idea. O bé com una aturada en el camí cap a París, o cap als Alps italians. Perquè Venasque és bonica, i està molt a prop d’Avignon, uns 20 kms. al nord, i no gaire lluny de l’autopista que porta de Nîmes a Lyon, i a París. Sortiu de la A-7 a la sortida 23 « Avignon Nord » per pendre la direcció de Carpentras, i girar a la rotonda cap a Pernes les Fontaines i Venasque, ben senyalitzat. I per quina raó hauríeu de parar-hi?. Doncs la primera l’espai natural. La vila està penjada a dalt d’un espoló rocós, al damunt d’un barranc. Molt fotogènic tot plegat. Les cases son de pedra, i l’estructura medieval, amb carrers estrets i placetes recoletes, on trobareu algunes fonts originals. Conserva panys de muralla, amb una porta en túnel, restes d’un castell i una torre del rellotge que podría estar en una estació d’autobusos. Però el plat fort de Venasque és el seu baptisteri, del segle VI. Sí, sí, el més antic de França. Petit, reduït, senzill, corprenedor. Al costat l’església de Notre-Dame, del segle XII amb afegitons posteriors, guarda a l’interior un tresor de magnes dimensions històrico artístiques. A la capella de la verge podreu contemplar una taula amb una crucifixió del 1498.  Renaixement enlluernador. Maria Magdalena exercint de dona de Jesús. Art herètic disputat amb el propi Louvre, que Venasque va batallar fins tenir-lo en la seva humil parròquia. No us la perdeu. Podeu fer una ruta visitant la maravellosa abadia de Senanque, la vila medieval de Gordes, o el simpàtic poblet de Pernes Les Fontaines, on hi ha un hotel amb un encant molt especial, que us recomanem. Tampoc no pot faltar una pujada al Mont Ventoux, el gegant de pedra que domina la comarca. Per dormir teniu llocs ben agradables, de tot preu i condició, des del petit hotel d’aire provençal “La Garriga”, fins el caríssims i imponents castells o palaus, com el Castell de la Roca, o el Castell de Mazan, un poblet proper. També cases rurals on hi cabreu tots, com La Granja. Nosaltres però ens vam decantar per Les Remparts, al centre mateix del poble, un hotelet amb molt d’encant i un bon restaurant. Parlant de restaurants, ja sabeu que la cuina francesa té bona fama. A Baucet, un agregat a Venasque, hi ha un restaurant amb glamour, mireu-vos-el. A Saint Didier, un poblet proper, teniu el “L’Autre côté du Lavoir”, que també és excel·lent.

No nos hemos equivocado. No queremos hablaros de Benasque, el pueblecito pirenaico precioso de Huesca, por cierto fantástico, sino del Venasque provenzal. Un pueblo escondido bajo el Mont Ventoux, en la Provenza menos conocida, menos turística. Y os queremos hablar para recomendaros una parada en esta villa encantadora, una de las más bonitas de Francia. Si programan unas vacaciones en la Provenza, lo que sería una gran idea, o bien como un alto en el camino hacia París, o hacia los Alpes italianos, piensen en ella. Porque Venasque es bonita, y está muy cerca de Avignon, unos 20 kms. al norte, y no muy lejos de la autopista que lleva de Nîmes a Lyon, y a París. La villa está colgada en lo alto de un espolón rocoso, encima de un barranco. Muy fotogénico todo. Las casas son de piedra, y la estructura medieval, con calles estrechas y plazuelas recoletas, alberga algunas fuentes originales. Conserva lienzos de muralla, con una puerta en túnel, restos de un castillo y una torre del reloj que podría estar en una estación de autobuses. Pero el plato fuerte de Venasque es su baptisterio, del siglo VI. Sí, sí, el más antiguo de Francia. Pequeño, reducido, sencillo, cautivador. Junto la iglesia de Notre-Dame, del siglo XII con añadidos posteriores, que guarda en su interior un tesoro de magnas dimensiones histórico artísticas. En la capilla de la virgen podrán contemplar una tabla con una crucifixión del 1498. Renacimiento deslumbrante. María Magdalena ejerciendo de mujer de Jesús. Arte herético disputado con el propio Louvre, que Venasque batalló hasta tenerlo en su humilde parroquia. No os la perdáis. Haced una ruta visitando la maravillosa abadía de Senanque, la villa medieval de Gordes, o el simpático pueblo de Pernes Las Fontaines, donde hay un hotel con un encanto muy especial, que recomendamos. Tampoco puede faltar una subida al Mont Ventoux, el gigante de piedra que domina la comarca. Para dormir tienen lugares muy agradables, de todo precio y condición, desde el pequeño hotel de aire provenzal “La Garriga”, hasta el carísimos e imponentes castillos o palacios, como el Castillo de la Roca, o el Castillo de Mazan, en un pueblecito cercano. También casas rurales donde cabreis todos, como La Granja. Nosotros pero nos decantamos por Les Remparts, en el centro mismo del pueblo, un hotelito con mucho encanto y un buen restaurante. Hablando de restaurantes, ya sabéis que la cocina francesa tiene buena fama. En Le Baucet, un agregado a Venasque, hay un restaurante con glamour: l’Auberge. En Saint Didier, un pueblecito cercano, tienen el “El Autre côté du Lavoir”, que también es excelente.

Semur en Auxois


semur

L’Auxois és una bonica comarca d’una regió històrica d’Europa: Borgonya. Semur és una petita ciutat encantadora d’aquesta regió. La Borgonya te per capital la ciutat de Dijon, que és de les més importants de França, i un nus de comunicacions d’Europa. Però Dijon no és el més bonic que Borgonya pot oferir-vos. Nosaltres preferim els petits pobles medievals, com Semur, o les grans abadies, com Fontenay. Però parlem de Semur. Una vila medieval closa, encerclada per torres imponents, des d¡on les princeses dels contes demanen auxili. Als seus peus, un bonic riuet deixa fluir les seves aigües netes i manses. Dins la vila, entre els carrers i carrerons i les cases de pedra, una col·legiata gòtica aixeca les seves torres. Hi teniu bons hotels, com per exemple Les Cymaises, on nosaltres varem estar, més aviat clàssic, o establiments més moderns, com l’Hostellerie. També hi teniu bona taula, a qualsevol d’ells. I tastar-hi bons vins negres de la Cote d’Or, borgonyes de cos potent i buquet de vellut. Tot aixó fa de Semur un centre ideal per visitar la comarca i la regió. Des de Semur podeu veure Avallon o Châtillon sur Seine, viles medievals tan esplèndides com Semur, o Fontenay, la millor abadia de França. O castells renaixentistes com el Château d’Epoisses o el Château de Bourbilly. Més lluny les ciutats de Dijon, Sens o Auxerre us ofereixen les seves catedrals, palaus i museus. Pugueu fins la Borgonya per l’autopista de Valence, Lyon i Dijon. Arribeu-vos fins Semur. Unes vacances diferents.

El Auxois es una hermosa comarca de una región histórica de Europa: Borgoña. Semur es una pequeña ciudad encantadora de esta región. La Borgoña tiene por capital la ciudad de Dijon, que es de las más importantes de Francia, y un nudo de comunicaciones de Europa. Pero Dijon no es lo más bonito que Borgoña puede ofrecerle. Nosotros preferimos los pequeños pueblos medievales, como Semur, o las grandes abadías, como Fontenay. Pero ahora hablamos de Semur. Una villa medieval cerrada, rodeada por torres imponentes, desde donde las princesas de los cuentos piden auxilio. A sus pies, un bonito riachuelo deja fluir sus aguas limpias y mansas. Dentro de la villa, entre las calles y callejones, y las casas de piedra, una colegiata gótica levanta sus torres. En Semur hay buenos hoteles, como por ejemplo Las Cymaises, donde nosotros estuvimos, más bien clásico, o establecimientos más modernos, como el Hostellerie. También tiene buena mesa, en cualquiera de ellos. Y probará buenos vinos tintos de la Cote d’Or, borgoñas de cuerpo potente y bouquet de terciopelo. Todo esto hace de Semur un centro ideal para visitar la comarca y la región. Desde Semur podéis ver Avallon o Châtillon sur Seine, villas medievales tan espléndidas como Semur, o Fontenay, la mejor abadía de Francia. O castillos renacentistas como el Château d’Epoisses o el Château de Bourbilly. Más lejos las ciudades de Dijon, Sens o Auxerre ofrecen sus catedrales, palacios y museos. Suba hasta la Borgoña por la autopista de Valence, Lyon y Dijon. Lleguese después hasta Semur. Seran unas vacaciones diferentes.