Una porta d’Escòcia


Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

El Mur d’Adrià


El mur d’Adrià, és una magna obra dels romans per separar Anglaterra d’Escòcia, i defensar-se de les invasions de la gent del Nord. I és encara molt visible en tot el seu recorregut. Si agafeu la carretera que va de Newcastle a Carlisle, o viceversa, entre la costa del mar del Nord i l’oceà Atlàntic, resseguireu tot el seu traçat. Queden un munt de restes, ben senyalitzades. I, a menys que hi dediqueu unes vacances, és impossible veure-les totes. Avui us recomanarem un bon lloc per veure l’obra de Roma en aquestes terres, per nosaltres el millor lloc de tot el mur d’Adrià. Es tracta del campament romà de cavalleria de Chesters. Aquí trobareu les restes del que fou un gran campament romà de cavalleria. Amb termes, domus, muralles… Molt interessant. A l’entrada, ben senyalitzada, hi ha un aparcament molt suficient, una oficina de turisme, on us demanaran una aportació voluntària i un petit museu, una mica vetust i amuntegat, amb algunes peces interessants. Bar i serveis, WC… Chesters es presenta com una gran explanada a mig excavar, amb zones d’alt interès arqueològic: porta d’entrada, muralles, barracons dels soldats, quadres, unes termes precioses, casa del comandant, fòrum… no hi falta res!. A la zona és difícil dormir, i nosaltres no hi vam menjar tampoc. Tot això ho fam reservar per la nostra arribada a Carlisle, una ciutat propera, on vam dormir a l’Ibis de color vermell. Molt bé, molt recomanable. Podeu aprofitar i fer una volta per aquesta ciutat anglesa visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral. Per dinar i sopar us hem de dir que també ho vam fer a Carlisle, al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu. No deixeu de visitar algun punt del mur d’Adrià en el vostre camí cap a Escòcia o en unes vacances descobrint Anglaterra. No us en penedireu!

El muro de Adriano, es una magna obra de los romanos para separar Inglaterra de Escocia, y defenderse de las invasiones de la gente del Norte. Y es aún muy visible en todo su recorrido. Si se toma la carretera que va de Newcastle a Carlisle, o viceversa, entre la costa del mar del Norte y el océano Atlántico, siguiendo todo su trazado. Quedan un montón de restos, bien señalizadas. Y, a menos que dedique unas vacaciones, es imposible verlas todas. Hoy os recomendaremos un buen lugar para ver la obra de Roma en estas tierras, para nosotros el mejor lugar de todo el muro de Adriano. Se trata del campamento romano de caballería de Chesters. Aquí encontrará los restos de lo que fue un gran campamento romano de caballería. Con términos, domus, murallas … Muy interesante. En la entrada, bien señalizada, hay un aparcamiento muy suficiente, una oficina de turismo, donde le pedirán una aportación voluntaria y un pequeño museo, un poco vetusto y amontonado, con algunas piezas interesantes. Bar y servicios, WC … Chesters se presenta como una gran explanada a medio excavar, con zonas de alto interés arqueológico: puerta de entrada, murallas, barracones de los soldados, cuadros, unas términos preciosas, casa del comandante, foro. .. no falta nada !. En la zona es difícil dormir, y nosotros no comimos tampoco. Todo esto lo hambre reservar por nuestra llegada a Carlisle, una ciudad cercana, donde dormimos en el Ibis de color rojo. Muy bien, muy recomendable. Puede aprovechar y dar una vuelta por esta ciudad inglesa visitando el casco antiguo, con su castillo y la catedral. Para comer y cenar os tenemos que decir que también lo hicimos en Carlisle, en el restaurante italiano llamado Gianni s Pizzeria. Muy bueno y bien de precio. No deje de visitar algún punto del muro de Adriano en su camino hacia Escocia o en unas vacaciones descubriendo Inglaterra. No se arrepentirán!

Adrià’s wall is a great work by the Romans to separate England from Scotland, and defend themselves from the invasions of the people of the North. And it is still very visible throughout its course. If you take the road from Newcastle to Carlisle, or vice versa, between the coast of the North Sea and the Atlantic Ocean, you will see all its route. There are plenty of remains, well signposted. And, unless you dedicate yourself to a vacation, it is impossible to see them all. Today we will recommend a good place to see the work of Rome in these lands, for us the best place in the whole Adrià wall. It is the Chesters cavalry Roman camp. Here you will find the remains of what was a great Roman cavalry camp. With terms, domus, walls … Very interesting. At the entrance, well signposted, there is a very good car park, a tourist office, where you will be asked for a voluntary contribution and a small museum, a little old and crowded, with some interesting pieces. Bar and services, WC … Chesters are presented as a large esplanade in the middle of the excavation, with areas of great archaeological interest: entrance door, walls, soldiers’ barracks, pictures, beautiful spas, the house of the commander, forum. .. nothing is missing !. In the area it is difficult to sleep, and we did not eat either. All this was hungry for our arrival in Carlisle, a nearby city, where we slept in the Ibis in red. Very good, highly recommended. You can take advantage of and take a walk around this English city visiting the old town, with its castle and the cathedral. For lunch and dinner, we must say that we also did it in Carlisle, in the Italian restaurant called Gianni’s Pizzeria. Very good and well priced. Do not forget to visit some part of the Adrián wall on your way to Scotland or on a holiday in England. Do not regret it!

Le mur d’Adrià est un grand travail des Romains pour séparer l’Angleterre de l’Ecosse et se défendre des invasions des peuples du Nord. Et il est encore très visible tout au long de son parcours. Si vous prenez la route de Newcastle à Carlisle, ou inversement, entre la côte de la mer du Nord et l’océan Atlantique, vous verrez tout son parcours. Il y a beaucoup de vestiges bien balisés. Et, à moins que vous ne vous consacriez à des vacances, il est impossible de toutes les voir. Aujourd’hui, nous vous recommanderons un bon endroit pour voir le travail de Rome sur ces terres, qui est pour nous le meilleur endroit de tout le mur d’Adrià. C’est le camp romain de cavalerie des Chesters. Ici vous trouverez les vestiges de ce qui était un grand camp de cavalerie romaine. Avec termes, domus, murs … Très intéressant. A l’entrée, bien balisée, il y a un très bon parking, un office de tourisme, où l’on vous demandera une contribution volontaire et un petit musée, un peu vieux et encombré, avec quelques pièces intéressantes. Bar et services, WC … Les coffres sont présentés comme une grande esplanade au milieu des fouilles, avec des zones d’un grand intérêt archéologique: porte d’entrée, murs, caserne de soldats, photos, magnifiques spas, la maison du commandant, forum. .. rien ne manque! Dans la région, il est difficile de dormir et nous n’avons pas mangé non plus. Tout cela nous tenait à notre arrivée à Carlisle, une ville voisine, où nous avons dormi dans l’Ibis en rouge. Très bien, hautement recommandé. Vous pourrez en profiter et vous promener dans cette ville anglaise en visitant la vieille ville, son château et sa cathédrale. Pour le déjeuner et le dîner, il faut dire que nous l’avons également fait à Carlisle, dans le restaurant italien appelé Gianni’s Pizzeria. Très bon et bon prix. N’oubliez pas de visiter une partie du mur Adrián lors de votre voyage en Écosse ou lors de vacances en Angleterre. Ne le regrettez pas!

Durham


Durham és una parada imprescindible en un viatge per Anglaterra, en una ruta per admirar el mur d’Adrià, o de camí cap a Escòcia. Una ciutat medieval imponent, en un meandre del riu, alçada damunt d’un turó, escenogràfica a tope. Aparqueu només arribar i visiteu la vila a peu. Carrers estrets plens de cases de pedra i entramats de fusta, una imponent i bellíssima catedral normanda, amb la tomba de Veda el Venerabe, una passada de bonica. I un castell molt maco, al costat de la catedral, en mig del poble medieval. Perdeu-vos per les places, els carrers estrets. Admireu les cases d’entramats de fusta i la gran plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. En aquesta plaça vam dinar nosaltres al restaurant Uno Momento, un italià fabulós. No deixeu de parar a Durham. Mereix una visita.

Durham es una parada imprescindible en un viaje por Inglaterra, en una ruta para admirar el muro de Adriano, o de camino hacia Escocia. Una ciudad medieval imponente, en un meandro del río, altura sobre una colina, escenográfica a tope. Aparcad sólo llegar y visite la ciudad a pie. Calles estrechas llenas de casas de piedra y entramados de madera, una imponente y bellísima catedral normanda, con la tumba de Veda el Venerabe, una pasada de bonita. Y un castillo muy bonito, junto a la catedral, en medio del pueblo medieval. Piérdete por las plazas, las calles estrechas. Admire las casas de entramados de madera y la gran plaza del mercado, llena de edificios góticos, muy guapa. En esta plaza comimos nosotros en el restaurante Uno Momento, un italiano fabuloso. No dejen de parar en Durham. Merece una visita.

Durham is an essential stop on a trip to England, on a route to admire the Adrián wall, or on the way to Scotland. An imposing medieval city, in a meander of the river, raised above a hill, scenographic to the top. Just park to arrive and visit the village on foot. Narrow streets full of stone houses and wooden frames, an imposing and beautiful Norman cathedral, with the tomb of Veda el Venerabe, a beautiful pass. And a very nice castle, next to the cathedral, in the middle of the medieval village. Get lost in the squares, the narrow streets. Admire the wooden frame houses and the large market square, full of Gothic buildings, very beautiful. In this place we ate at the restaurant Uno Momento, a fabulous Italian. Stop at Durham. It deserve a visit.

Durham est une étape incontournable lors d’un voyage en Angleterre, d’une route pour admirer le mur d’Adrián ou d’un voyage en Écosse. Une cité médiévale imposante, dans un méandre de la rivière, surplombant une colline, scénographique jusqu’au sommet. Il suffit de se garer pour arriver et visiter le village à pied. Rues étroites pleines de maisons en pierre et de charpentes en bois, imposante et magnifique cathédrale normande, avec le tombeau de Veda el Venerabe, une belle passe. Et un très beau château, à côté de la cathédrale, au milieu du village médiéval. Se perdre dans les places, les rues étroites. Admirez les maisons à ossature de bois et la grande place du marché, pleine de bâtiments gothiques, très beaux. Dans cet endroit, nous avons mangé au restaurant Uno Momento, un italien fabuleux. Arrêtez vous pas à Durham. Mérite une visite

Queensferry


Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

Edimburgh


La capital d’Escòcia és una ciutat monumental que mereix ser vista i visitada. Un cop dit això permeteu-nos que també diguem que no és la ciutat més bonica del món, ni d’Europa, ni d’Escòcia. Edimburgh és molt diferent. Tota de pedra, molt gris. Si fa sol pot passar. Si plou pot ser opressiva. Us l’heu d’imaginar bastida damunt d’una cresta rocosa entre dos rius, allargada. Potser un parell de kms. Aquesta cresta està recorreguda per un carrer que va pujant fins el castell, dalt d’un turó. El tren, el bus, el tram us deixaran sota aquesta cresta i haureu de pujar, aneu on aneu. O bé per escales o per carrers costeruts plens de botigues. Si aneu amb el vostre cotxe, molt desaconsellable, haureu d’aparcar-lo sota el turó. Pàrquings molt cars!. Als afores, en el cinturó de ronda, A720, veureu indicats P+R. Son gratuïts. Preneu el tram o el bus des d’aquests pàrquings exteriors gratuïts. Per 5 lliures tot el dia en tots els transports, que son molt abundants i freqüents. La millor opció. Dalt la cresta la Royal Mille, el carrer principal. Al mig hi ha la catedral de Sant Gilles, i l’oficina de turisme, amb bons mapes i llibrets gratuïts també. Pujant trobareu el castell, de pagament, no gaire interessant. A banda dreta i esquerra de Sant Gilles, baixant, hi ha el National Museum of Scotland, divertit, una mena de museu de tot, ciència, tècnica, història, zoologia… A l’altra banda, oposat a aquest, la National Gallery amb algunes obres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano… molt interessant, però petit, millor! I ja està. Res més a dir. Alguns parcs bonics, molta gespa, severs edificis neoclàssics, monuments a dojo, i molts busos de dos pisos, superdivertits!. Per dinar un munt de llocs. Nosaltres ho vam fer en un italià barat i bo: Civerinos. Hi ha molt menjar de baixa qualitat. Aquest pasta i pizza estava força bé de preu i de qualitat, tot i que abusaven del picant!. Per dormir també trobareu un munt d’hotels. Tots molt cars. Edimburgh és una ciutat cara. Nosaltres vam dormir al afores, a Queensferry, un poblet de pescadors bonic i tranquil. A la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable. cerqueu la casa a Booking o Expedia. Molt recomanable. Bona estada a Edimburgh, la capital d’Escòcia!.

La capital de Escocia es una ciudad monumental que merece ser vista y visitada. Dicho esto permitidnos que también digamos que no es la ciudad más bonita del mundo, ni de Europa, ni de Escocia. Edimburgo es muy diferente. Toda de piedra, muy gris. Si hace sol puede pasar. Si llueve puede ser opresiva. Os debéis imaginar construida encima de una cresta rocosa entre dos ríos, alargada. Quizás un par de kms. Esta cresta está recorrida por una calle que va subiendo hasta el castillo, en lo alto de una colina. El tren, el bus, el tramo os dejarán bajo esta cresta y deberá subir, vaya donde vaya. O bien por escaleras o por calles empinadas llenas de tiendas. Si va con su coche, muy desaconsejable, deberá aparcarlo bajo la colina. Parkings muy caros !. En las afueras, en el cinturón de ronda, A720, verá indicados P + R. Son gratuitos. Tome el tramo o el bus desde estos parkings exteriores gratuitos. Por 5 libras todo el día en todos los transportes, que son muy abundantes y frecuentes. La mejor opción. Arriba la cresta la Royal Mille, la calle principal. En medio está la catedral de San Gilles, y la oficina de turismo, con buenos mapas y libritos gratuitos también. Subiendo encontrará el castillo, de pago, no muy interesante. Aparte derecha e izquierda de San Gilles, bajando, está el National Museum of Scotland, divertido, una especie de museo de todo, ciencia, técnica, historia, zoología … Al otro lado, opuesto a éste, la National Gallery con algunas obras de Rafael, Velazquez, Tiziano, Tintoretto, Bassano … muy interesante, pero pequeño, mejor! Y ya está. Nada más que decir. Algunos parques bonitos, mucho césped, severos edificios neoclásicos, monumentos a raudales, y muchos buses de dos pisos, superdivertits !. Para comer un montón de sitios. Nosotros lo hicimos en un italiano barato y bueno: Civerinos. Hay mucha comida de baja calidad. Este pasta y pizza estaba bastante bien de precio y de calidad, aunque abusaban del picante !. Para dormir también encontrará un montón de hoteles. Todos muy caros. Edimburgo es una ciudad cara. Nosotros dormimos en las afueras, en Queensferry, un pueblo de pescadores bonito y tranquilo. En la Crews house, un piso de lujo por poco dinero. Justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable. busquen la casa a Booking o Expedia. Muy recomendable. Buena estancia en Edimburgo, la capital de Escocia !.

The capital of Scotland is a monumental city that deserves to be visited and visited. Once said, let us also say that it is not the most beautiful city in the world, neither in Europe nor in Scotland. Edimburgh is very different. All stone, very gray. If it’s sunny it can happen. If it rains it can be oppressive. You must imagine it built on a rocky ridge between two rivers, elongated. Maybe a couple of kms This crest is crossed by a street that goes up to the castle, on a hill. The train, the bus, the tram will leave you under this crest and you will have to climb, go where you go. Or by stairs or by steep streets full of shops. If you go with your car, very advisable, you will have to park it under the hill. Very expensive parking lots! In the outskirts, in the ring belt, A720, you will see indicated P + R. They are free Take the tram or bus from these free outdoor car parks. For 5 pounds all day in all transportation, which are very abundant and frequent. The best option. On top of the ridge, the Royal Mille, the main street. In the middle is the Cathedral of Sant Gilles, and the tourist office, with good maps and free books as well. Climbing you will find the castle, paying, not very interesting. On the left and right side of Sant Gilles, descending, there is the National Museum of Scotland, fun, a kind of museum of everything, science, technique, history, zoology … On the other side, opposite to this, the National Gallery with some works by Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … very interesting, but small, better! And it is. Nothing else to say Some beautiful parks, lots of lawns, severe neoclassical buildings, dojo monuments, and many two-story buses, super-fun! To eat a lot of places. We did it in a cheap and good Italian: Civerinos. There is a lot of low quality food. This pasta and pizza was pretty good price and quality, even though they abused the spicy! To sleep you will also find lots of hotels. All very expensive Edimburgh is an expensive city. We slept on the outskirts, in Queensferry, a small and quiet fisherman village. In the Crews house, a luxury apartment for little money. Just above the Ferry Tap, a very intimate pub. Search the house on Booking or Expedia. Highly recommended Good stay in Edinburgh, the capital of Scotland!

La capitale de l’Ecosse est une ville monumentale qui mérite d’être visitée et visitée. Une fois dit, disons aussi que ce n’est pas la plus belle ville du monde, ni en Europe ni en Écosse. Edimburgh est très différent. Tout en pierre, très gris. Si c’est ensoleillé, cela peut arriver. S’il pleut, il peut être oppressant. Vous devez l’imaginer construit sur une crête rocheuse entre deux rivières, allongée. Peut-être quelques kilomètres Cette crête est traversée par une rue qui monte au château, sur une colline. Le train, le bus, le tramway vous laisseront sous cette crête et vous devrez monter, allez où vous allez. Ou par les escaliers ou par les rues escarpées pleines de magasins. Si vous y allez avec votre voiture, très conseillé, vous devrez la garer sous la colline. Terrains de stationnement très chers! À la périphérie, dans la ceinture, A720, vous verrez indiqué P + R. Ils sont libres Prenez le tram ou le bus depuis ces parkings extérieurs gratuits. Pour 5 livres toute la journée dans tous les transports, qui sont très abondants et fréquents. La meilleure option. Au sommet de la crête, le Royal Mille, la rue principale. Au milieu se trouvent la cathédrale de Sant Gilles et l’office de tourisme, avec de bonnes cartes et des livres gratuits. En montant, vous trouverez le château, payant, pas très intéressant. À gauche et à droite de Sant Gilles, en descendant, se trouve le Musée national d’Écosse, une sorte de musée de tout, de la science, de la technique, de l’histoire, de la zoologie … De l’autre côté, le National Galerie avec des œuvres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … très intéressant, mais petit, meilleur! Et ça l’est. Rien d’autre à dire Quelques beaux parcs, beaucoup de pelouses, de sévères édifices néoclassiques, des monuments de dojo et de nombreux bus à deux étages, super amusant! Pour manger beaucoup d’endroits. Nous l’avons fait dans un italien bon marché et bon: Civerinos. Il y a beaucoup de nourriture de mauvaise qualité. Ces pâtes et pizzas étaient d’un très bon prix et de bonne qualité, même s’ils abusaient de l’épice! Pour dormir, vous trouverez également de nombreux hôtels. Très cher Edimburgh est une ville chère. Nous avons dormi à la périphérie de Queensferry, petit village de pêcheurs tranquille. Dans la maison des équipages, un appartement de luxe pour peu d’argent. Juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia. Fortement recommandé Bon séjour à Edimbourg, capitale de l’Ecosse!

El Salento, les platges de la Puglia


Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son boniques ciutats, algunes medievals de la Puglia, el tacó del sud de la bota d’Itàlia. Però en aquesta bonica regió el millor no son les viles, tot i que encantadores, sinó les platges.

Avui us parlarem del tram nord de la costa de Gallípoli, de la platja del Canne, bellíssima, on ens vàrem banyar. El Lido del Canne te tots els serveis, un gran i bon aparcament de pagament i bons restaurants. Nosaltres vam probar l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant a peu d’aigua que no estava malament. Les aigües son transparents, d’un blau cel preciós i la sorra d’un blanc enlluernador. Sempre hi fa sol.

I no son les úniques platges que hi ha. Només vam poder visitar un parell, però ens queden per veure altres amb molta anomenada com ara PortoCesareo, o bé Portoselvaggio  o les mateixes de la vila medieval de Gallipoli. Cap altre lloc d’Europa està banyat per dos mars tan propers. Si us agrada el submarinisme no us podeu perdre les meravelloses coves marines de Castro, i la de Santa Maria di Leuca. La vila barroca de Lecce, amb la catedral, les seves esglésies i palaus com bonics brodats de pedra, i les restes de l’amfiteatre romà al cor de la ciutat, pot ser un bon lloc on allotjar-se, el centre d’excursions perfecte.

Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son bonitas ciudades del sur de Italia, de la bota italiana. Pero aunque estas villas medievales de la Puglia merecen una detenida visita, en el tacón del sur de la bota de Italia lo mejor son las playas. Con una agua limpia, azul turquesa, el Jónico y el Adriático rivalizan en belleza. Debeis destinar unas vacaciones familiares a conocer estas maravillosas ciudades y estas playas de ensueño.

Nadal a Aix en Provence


Aquest Nadal podeu anar a veure, o parar un moment només, el mercat de Nadal d’Aix en Provence. Un bonic mercat de Nadal, que potser no mereix un viatge, però si una parada. Potser una aturada en una ruta cap a Itàlia. Serà del 17 de novembre 2018 al 13 de gener de 2019. Hi haurà bonics chalets de Noël al Cours Mirabeau, a més del marché des 13 desserts, la foire aux santons, i la bravade. Aix en Provence és una vila gran, bonica, provençal. Una ciutat a escala humana, amb una mida molt adequada. Aix no té cap reclam turístic poderós, cap atracció imponent. El que fa bonica la vila son les seves places, els carrers ordenats, les cases de tons provençals i un aire mig francés i mig mediterrani molt interessant. Entre els monuments més destacats podem citar la catedral, construïda al llarg dels segles, amb espais romans, romànics, gòtics i renaixentistes. A l’interior podreu admirar amb un tríptic que no està gens malament i unes quantes obres d’art més. Si anem a Aix dinem sempre al restaurant pizzeria La Familia, al número 20 de la rue Boulegon, que està molt bé, molt alegre i desenfadat. Està ple de famílies i gent jove. Les pizzes son grans i fantàstiques. La pasta no està gens malament i els plats del dia, hi ha carn i altres coses, son molt encertats. Al mateix carrer, al número 8, una altra bona pizzeria italia, Da Vito. No hem dormit mai a Aix però hi ha diversos hotels Novote i Ibis Styles que admeten dos nens per habitació amb desdejuni gratuït.

Image00132

I si mai voleu fer la Provença, comarca bellíssima, que és un tros del Mediterrà on tothom hauria d’anar, al menys, una vegada a la vida, Aix podría ser un centre perfecte per una excursió o ruta familiar. La Provença provoca ganes de viure, plena com està de sol, de llum, de mar i de poblets maravellosos. En aquesta terra és fàcil viure. Hi ha petits hotels i restaurants arreu. Recordeu que a la Provença, a Aix mateix, com a tota França, abunden les cadenes hoteleres de baix cost, que ofereixen habitacions decents i familiars per pocs diners. O els hotel Novotel, que regalen l’estada dels menors de 16 anys, i el desdejuni. Aturevos a la Provença anant o tornant d’Itàlia, com fem nosaltres, o aneu-hi expressament, perquè és un destí que no us decepcionarà. Viisteu les Baux, castell i ciutadela inexpugnable. O Arles, ciutat romana propera a Aix. O els poblets petits i coquetons del Luberón, com ara Roussillon. O les abadies cistercenques, bellíssimes, com la del Thoronet, o la de Silvacane, o Senanque. Pobles més grans, amb castells coma ra Gordes, o amb palaus papals com té Avignon. Prop de mar, a Hyeres, teniu les illes de Port-Cross i Porquerolles, cuidades, verges, a una hora en petit vaixell des de La Tour Fondue o Giens. Més enllà Toulon, Marseille… No us faltaran destins!

Image00133

Aix en Provence és una ciudad a escala humana, aunque sea la capital de la Provenza, una región bellísima, un trozo del Mediterraneo donde todo el mundo deberia ir, al menos, una vez en la vida. Por ejemplo, en Navidad, para ver su mercado navideño. Quizás no sepáis que Aix és una ciudad bonita, sin grandes monumentos, pero muy coqueta. Teneis plazas y calles ordenadas, limpias, con casas en tonos pastel, como corresponde al cliché provenzal. Una catedral resultona, con algunas obras de arte de segunda fila pero interesantes. Id a Aix expresamente o parad camino de Italia, a comer en la pizzeria La Familia. No os arrepentireis. Provenza os dará más ganas de vivir, llenos como estaréis de sol, de luz, de mar y de pueblos maravillosos. En esta tierra es fácil vivir. Hay pequeños hoteles y restaurantes por todas partes. Acordaros que en la Provenza, como toda Francia, abundan las cadenas hoteleras de bajo coste, que ofrecen habitaciones decentes y familiares por poco dinero http://www.hotel-bb.com/. O bien los Novotel, ideales para familias. En Aix hay dos o tres. Parad en Aix, y en la Provenza yendo o volviendo de Italia, o id expresamente, porque es un destino que no os decepcionarà. Visitad además los Baux, Arles, Aix, Roussillon, Senanque, Thoronet, Gordes, Avignon, Silvacane… y me dejo muchos más!. Web: http://www.provenceweb.fr

Image00134

Du 17 novembre 2018 au 13 janvier 2019Aix-en-Provence et son pays dès la fin novembre se parent de leurs habits de Noël pour notre plus grand plaisir. Il y a Chalets de Noël sur le Cours Mirabeau, marché des 13 dessertsfoire aux santonsbravade et veillées calendales, Pastorale Maurel, marche des rois, concerts, spectacles… De nombreux événements vous attendent pour préparer et fêter Noël en Provence.