Carcassonne, quan ens deixin sortir de casa!


Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona. Quan s’acabi el confinament potser hi podríeu anar, amb la canalla. És com viatjar a l’edat mitjana i la distància és, en canvi, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. I per dormir us trobareu molt còmodament instal·lats a l’Hotel Ibys Styles de Carcassonne. Un molt bon hotel, que també us recomanem. A tocar de la ciutat medieval, així, a la nit, la podreu veure il·luminada. preciosa. 

A més de Carcassonne podeu incloure una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix.

Per dormir, prop de la Cité, ja us hem recomanat l’Ibys Styles que no està gens malament, però n’hi ha més, de tota mena i gustos, per exemple Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité.

Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

   

  

Ressegiu el camí de la Cité cap a la vila nova de Carcassonne, passant pel carrer del Pont, tot pintoresc, fins la bastida del XVI.

En aquest carrer podreu menjar, molt bé, al restaurant Le 37, situat just al número 37 de la Rue Trivalle. Molt bona adreça. Recomanable.

De tornada a casa pareu a dinar a Girona, que estarà magnífica, com sempre. Visiteu el barri antic i dineu a Casa Marieta, un clàssic. Cuina cuidada, bona relació qualitat preu. Fabulós aquest restaurant de tota la vida.

 

  

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Toscana des de Roma, passant per l’Umbria


El que us havíem promés! Una proposta per fer la Toscana, tan bon punt passi de nosaltres la pandèmia del “goronyavirus”. Ja sabeu, a l’estiu podem agafar el Grimaldi que va a Civittaveccia, i fer una ruta pel nord d’Itàlia. Per la Umbria primer, i per la Toscana després. Somiem! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell, una nit d’estiu, sense restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i quan arribem a destí, haurem conduït pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle. Això vol dir que el vaixell ens surt gratuït! Som a Civittavecchia i anem a Roma, o no. Millor a la tornada? Vosaltres mateixos. A Roma teniu el Novotel La Rústica, als afores, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, un poblet molt maco. Civittaveccia te alguns hotels també i platges que no estan malament. Prop, a Tarquinia, hi ha restes etrusques, i a Viterbo, bons hotels. Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio. Una vila medieval, seu d’un palau dels papes. Parada obligada. Podeu dormir a Viterbo, i sopar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Els voltants de Viterbo son bonics. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. A Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

 

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic, te una fantástica i alucinant catedral. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. I te hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita.

Dins l’Umbria també pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. Una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época.

I, si teniu dies, podeu fer la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica.

Seguint la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Sortint de Perugia fem via cap a la Toscana. La primera vila a la que arribarem serà Cortona. Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un turó. Està al costat del llac Trasimeno. L’església de Santa Maria Nuova del Calcinaio és impressionant. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. El Sant Michele és un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. I continuem la ruta. Després de Cortona ja podem fer camí de Florència. per visitar la ciutat i el museu dels Uffizi. Abans però podeu parar a la ciutat d’Arezzo, a tocar ja de Florencia, on hi ha un casc antic medieval maco, la ciutat no ho és, un duomo i uns frescos de Piero de la Francesa, super famosos i super guapos en un convent. Continuem a Florencia, on podeu dormir en un Novotel que hi ha als afores, i sopar al centre, al restaurant La Fettunta, a la Via dei Neri, prop de la signoria. Perfecte.

Fem un volt per la ciutat, paradigma del Renaixemet, i veiem la catedral de Santa Maria dei Fiori, els palaus Medici-Ricardi, la Santa Croce amb la capella Pazzi, Santa Maria Novella, el convent de Sant Marc, amb frescos admirables de Fra Angélico, la capella Medícea, ponte Veccio, Palau Pitti… i els Uffici, és clar! I tantes i tantes coses bones!

 

Des de Florència cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors.

De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, San Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, amb les seves torres medievals i els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels agustins. O Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Pienza, Montalcino o Montepulciano. Recordeu que teniu un Novotel a Florència. I altres hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu.

També podeu fer centre d’excursions per la Toscana, enlloc de Florència, la ciutat medieval impressionant de Siena. És més tranquil·la que la capital toscana, hi ha bon hotels i restaurants, i està al mig de tot. Us recomanem que us hostatgeu a l’Hotel Itàlia, no lluny del centre, molt bé. Per sopar aneu al restaurant Fonte Giusta, molt recomanable.

 

Visiteu-ne la catedral, el duomo, amb el seu terra de marbre tallat, fabulós, i la biblioteca Piccolominni, fantàstica, l’hospital della Escala, increïble, i els carrers estrets plens de palaus, esglésies i convents. Molta pau i tranquil·litat, excepte els dies del Palio!

El dia següent tocarà San Giminianno, la bella vila medieval toscana. Admireu els frescos de Benozzo Gozzoli al convent dels Agustins, les torres, la plaça… impressionant.

Seguim cap a Volterra per dinar al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Visitem la vila, plena de sabor de l’edat mitjana.

Image00065

Image00068
Encara potser us queda una estona per parar un moment a Colle de Val d’Elsa, petoit poble medieval sense pedigree, però bonic.

Image00069

El dia següent podeu marxar de Siena o de Florència, cap a la Vall d’Orcia, paisatge toscà de manual, plena de monestirs, cases de camp amb xipresos, pobles murallats i turons. Una delícia. Primer parem a Monte Olivetto Maggiore, per veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, i la biblioteca. Xulo sense més.

Image00072

Image00073

Seguim cap a l’Abadia de Sant’Antimo, romànic puríssim, una passada, situada als afores de Castellnuovo del Abbate, poblet de postal.

Image00077

Potser dinem a Montalcino, poble medieval gros, amb un castell, una plaça i meravelloses vistes, per dinar a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. Bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile…

Image00080

Sortint de Montalcino podem tornar a Siena o Florència, o potser anem cap a Pienza, vila renaixentista. Si volem seguir una ruta lògica, la següent parada seria Montepulciano. Allà visitem la meravellosa església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo, i la vila murada, encantadora, situada dalt d’un turó, plena de carrers medievals fantàstics que ens portaran fins la piazza del Popolo. Guapíssima!.

Image00084

Image00085

Abans de deixar la Toscana, sigui des de Siena, o des de Florència, no deixeu de veure una tonteria, un petit poblet murallat, anomenat Monteriggioni, a tocar de Siena.

Image00116

Image00117

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Roma, yendo con el barco de Grimaldi que sale de Barcelona, o bien por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel.

Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país.

Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes.

Ahora ya estarán a medio camino de Roma, quizás de vuelta al barco. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones.

Pero si los teneis llegaros a Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos pero son fantàsticas.

O quizás prefirais ir de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya.

Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral.

Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

La Umbria des de Roma


sicily002

De nou una proposta per fer quan passi la pandèmia del “joronyavirus” dels c… A l’estiu podem agafar el vaixell de la línia Grimaldi que va a Civittaveccia, prop de Roma, per fer una ruta pel nord d’Itàlia. De moment per la Umbria, i demà més lluny. Somiar és gratis, per ara, i encara no ho han prohibit!. Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, (hauré de demanar comissió). És una nit d’estiu, com ja us hem dit. Sopem al mateix vaixell, al self-service. No és fantàstic però és còmode i barat. Portem el cotxe amb nosaltres, això vol dir que no tenim les restriccions de pes ni equipatge de l’avió, i que quan arribem a destí, haurem conduït molts pocs kms. i no haurem de llogar cap vehicle allà, cosa que fa que el bitllet de vaixell ens surti gratuït, i més. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però s’aguanten. Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Si dieu que si, podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Si decidiu que no dormiu a Roma, ho podeu fer a Civittaveccia mateix, que te hotels i platges que no estan malament, a Tarquinia, ciutat amb restes etrusques molt propera al port o a Viterbo, que queda a uns 60 kms. al nord, per bona carretera, però que la fareu de nit!

Viterbo és una bella ciutat medieval del Lazio, uns 80 kms. al nord de Roma. Una vila medieval, poc explotada turísticament, malgrat que és la seu d’un palau dels papes. Tota ella plena de carrers medievals, esglésies, places i palaus. Cert que no s’han promocionat, ni s’han embellit, però això és perquè Viterbo no espera turistes, i per això no sembla esperar l’aprovació de ningú. Però aquesta manca de preparació fa el casc antic més autèntic. Hi ha un gran aparcament, impossible no trobar lloc, al centre de la vila, a dues passes de l’ajuntament, situat a la plaça principal. No us perdeu el barri de San Peregrino que diuen és el millor conservat de l’Europa medieval. Ni l’església de San Giovanni, o la de  san Pere, ni el Duomo ni el palau dels papes.

Volem comentar també que una de les coses més xules que podeu fer és cercar les fonts monumentals de la ciutat, n’hi ha un munt!. Podeu dormir a Viterbo, nosaltres no podem recomanar-vos hotel perquè no hi hem dormit mai, però sí que hi hem dinat. Just a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Molt recomanable, tot i que les seves especialitats son un xic peculiars. No deixeu de banda Viterbo si feu una ruta per Itàlia, anant o venint de Roma, sobretot si, com us aconsellem, heu arribat en vaixell a Civittaveccia. <si voleu quedar-vos uns dies més per la zona, cal dir que els voltants de Viterbo son molt bonics. Ja hem dit que a Tarquínia hi ha una necròpolis etrusca guapa. A Sutri una altra. Hi ha un parc natural a l’est de la ciutat, amb els llacs Vico i Bolsena, molt macos i boscos molt espectaculars. Montefiascone o Tuscania son viles medievals. Prop de Viterbo, a Bagnaia, hi ha la Villa Lante, i a Capralora, la Villa Farnese, amb uns palaus renaixentistes fabulosos.

Deixem Viterbo, cap al nord, en sentit Orvieto, el nostre proper destí. Però el llac Bolsano i la cúpula de Santa Margherita de Montefiascone ens serviran per proposar-vos una parada en el camí. Com que aneu amb el vostre cotxe ho podeu fer quan vulgueu. Penseu que esteu fent una bonica ruta pel Lazio, seguint la SS Cassia, l’antiga via Càssia dels romans. La primera vila interessant que trobareu al vostre camí serà Montefiascone. Hi ha dues bones raons per aturar-s’hi. L’església de Santa Margherita i el seu vi blanc. La primera és una esplèndida catedral amb planta renaixentista de creu grega i cúpula impressionant. El segon és un vi fresc, afruitat i agradable que rep la curiosa denominació de “Est, est, est”. Conten que Joan Fugger, un poderós cardenal alemany, aficionat a la bona taula i al bon vi, que anava camí de Roma, es feia precedir per un criat que li anunciava les poblacions amb millor beguda pintant “Est” (És), a l’entrada de les mateixes. En provar el vi de Montefiascone, escrigué “Est, est, est” a les portes. Joan Fugger no arribà mai ala ciutat eterna. Es queda a viure a Montefiascone, on està enterrat. Altres esglésies, com Santa Maria de le Grazie o la San Flaviano, també mereixen una visita. Després podreu continuar la vostra ruta a Orvieto, si en teniu ganes, però heu de saber que la vila te hotels moníssims per fer una parada més llarga. També restaurants on us serviran el famós vi de la terra. Teniu Il Borgo Antico, molt recomanable, o el de l’hotel Urbà V, clàssic, o molts d’altres trattories i pizzeries que vosaltres trobareu tot badant pels carrers de Montefiascone.

La nostra següent parada, sortint ja de Montefiascone, serà la meravellosa vila medieval d’Orvieto. Hem de dir que Orvieto impressiona i enamora, a primera vista. S’alça allà, poderosa i altiva, dominant la plana, dominant l’entrada de la desconeguda Umbria, el corredor entre la Toscana i el Lazio, que és tant com dir dominant tota Itàlia. Perquè Orvieto, rodejada de muralles i enlairada damunt un increïble pitó volcànic que forma una plana elevada, ha estat sempre la clau de les comunicacions entre Roma, Milà i Florència. La trobareu, sense necessitat de cercar gaire, a uns 100 kms. al nord de Roma, al peu de l’autopista. Al peu és un dir. De lluny ja veureu la massa fosca del seu pedestal de roca, increïblement tallat, com un mur natural. I la veureu a ella, allà dalt, entre el cel i la terra, segura del seu poder i de la seva seducció. Deixeu estar l’autopista Roma – Florència uns moments, unes hores, o uns dies, i remunteu cap a Orvieto. De la ciutat us podem recomanar moltes coses, però n’hi ha una que es recomana sola. La imponent, fantástica i alucinant catedral. Si Orvieto és orgullosa, la seva catedral és sobèrbia. Una façana, (a la foto), que mai més oblidareu. Una façana que cal visitar a sol ponent, quan els seus raigs la il·luminen com si fos de foc. Refulgeix el marbre blanc. Brillen com com brases els vermells, com estrelles els daurats, com el cel els blaus. Una façana que no podreu deixar de contemplar, i necessitareu molt de temps per veure tot el que conté. I la plaça, lagegantina plaça, l’ajuda a destacar. Dins, les esveltes naus estan completament cobertes de frescos del Beato Angelico i del Lucca Signorelli. Una passada. Però la catedral, essent molt, no ho és tot. Heu de recórrer amb calma els carrers de la vila medieval. De veritat que és impossible citar totes i cadascuna de les esglésies medievals i renaixentistes d’Orvieto. I encara ho és menys citar el munt de palaus medievals i renaixentistes que hi ha. Però intentarem que us en feu una idea. Hauríeu de fer una ullada a Sant Giovenale, amb més frescos, a Sant Giovanni, a Santa Andrea, Sant Francesco i Santo Domenico. No us podeu perdre el Palau del Comú, el del Popolo, l’anomenada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gent sabes l’art que la ciutat atesora, els turistes la colapsarien. I, per sort, encara no és el cas. Però de veritat us assegurem que és la ciutat de la Umbria amb més monuments, i amb més art per metre quadrat. I tot a tocar d’una autopista, a pocs kms. de Roma, per on passen milers i milers de viatgers ansiosos de veure art. És com tenir set i passar de llarg una cascada que es veu d’una hora lluny. No hem dormit mai a Orvieto, però passejant pels seus carrers hem vist hotels amb molt d’encant, moderns i acollidors, com ara l’Albergo de l’Aquila Bianca, o el del Duomo, o l’Hotel Filippeschi. Tots tres ben diferents en l’estil. I no son els únics. N’hi ha moltíssims més, de més categoria que aquests, i de menys.

Deixem Orvieto i anem cap a Todi, Assissi i Perugia. La regió en que entrareu ara entre Florència, Perugia i Roma, travessant l’Umbria, te joies precioses amagades entre el verd fosc dels seus boscos. Una d’elles pot ser Todi. A un km. de la ciutat s’alça el seu més preuat bé: l’església de Nta. Sra de la Consolació, renaixentista, obra mestra de Bramante. També Todi mereix una detinguda visita. Aquesta ciutat medieval alça els seus palaus al mig de la Umbria http://www.comune.todi.pg.it  I no està sola. Al costat teniu ciutats mdievals de somni, com ara Montefalco, Spoleto o Assíssi. Mireu la web de turisme de la regió: http://www.umbriaonline.com   Així el camí de Roma fins Perugia us serà una ruta ben plaent. El que passa és que, quan la gent viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana i en Venècia, o en Roma o, fins i tot en Sicilia. Però poca gent visita el cor desconegut de la península: la Umbria. Mal fet. Aquesta regió, entre Florència i Roma, te ciutats esplèndides i racons plens d’art. La Umbria està plena de paisatges que us asserenarant el cor. Entre elles la capital, de la que parlarem abastament: http://turismo.comune.perugia.it/ Mireu-vos la web de turisme de la zona: http://www.umbriaturismo.it/

Dins l’Umbria, camí de Pereugia, pararem a Assíssi, una ciutat que no podeu obviar en la vostra ruta. I no perquè hi hagi nascut, viscut, predicat i mort Sant Francesc o Santa Clara, que també, sinó perquè és una vila medieval preciosa, que té, des d’un temple Romà fins un parell de basíliques amb murals de valor incalculable, passant per carrers i palaus de tota época. I no és només la ciutat. Són també els voltans, com ara l’església renaixentista de Santa Maria degli Angeli, amb la seva cúpula. Per dormir sapigueu que hi ha un dels més bonics càmpings d’Itàlia, just a Santa Maria degli Angeli.

I seguirem la ruta cap a dues ciutats petites, apartades de la ruta principal. Les podeu fer des d’Assissi o des de Perugia. Son Sansepolcro i Gubbio. Aquesta darrera és la més bonica. Oblidada als confins entre la Toscana i la Umbria, aquesta cuca ciutat medieval dorm un son de segles. Els seus carrers i places encara estan força lliures de les petjades dels turistes. Per això és un goig indescriptible pujar fins la piazza del popolo per veure el palau dels consols i abastar, des de la seva alçaria, quasi tota la regió. Fixeu-vos en el detall que totes les cases i palaus tenen dues portes, una de gran i una de petita. Aquesta darrera només es fa servir per treure els fèretres, Així el mort, perdut i desorientat, no torna a casa, sinó que troba el camí del cel. I és que Gubbio es terra de màgia, telúrica, profunda. És el lloc on la geologia demostrà que un meteorit gegant picà amb la terra i extingí els dinosaures. Perquè serà?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Ara que faig aquesta entrada llarga sobre Italia, per distreure’m i distreure-us m’adono que, sovint, quan es viatja a Itàlia tothom pensa en la Toscana però poca gent visita la Umbria. En la nostra ruta arribarem ara a la seva capital,  Perugia. Una ciutat dalt d’un turó, preciosa, amb bons hotels i restaurants, ben comunicada amb la resta de la regió. Podeu fer-ne el centre de tota la sortida d’estiu a la Umbria!. Té una plaça major preciosa, catedral gòtica, casc antic ple de carrers i carrerons, molta vida.

Cortona és una apacible, petita i deliciosa vila, ja en la toscana enfilada a mig aire d’un d’aquells turons amables d’aquesta terra beneida dels Deus. No és la Toscana turística de Florencia o Siena. És la Toscana fronterera amb la Umbria, amagada, plena de petits poblets encisadors. La trobareu si aneu camí Florencia des de Perugia o Assís. Ja està molt propera a l’autopista A1, l’espina dorsal de la península italiana, al sur d’Arezzo, abocada a la planura suau del llac Trasimeno, tan històric. Cortona és un lloc d’aquells que inciten a tornar-hi, a recórrer sense presses els seus carrers quiets, encara no destrossats pel turisme. Naturalment te el seu palau del poble, i el dels capitans, amb la seva torre. També te un duomo. Però no és això el més bonic del poble. Són els carrers enfilant-se muntanya amunt, plens d’escales. Els carrers petits i estrets, buits de gent. Però també els carrers comercials del centre, plens de botigues senzilles, de records i de menjar, de bars i de restaurants, de galeries d’art i d’hotels. És la llum, la lluminositat increïble d’aquest racó de la Toscana. Són les oliveres que s’enfilen cap a munt, com les cases. És la seva esglèsia de Santa Maria Nuova del Calcinaio, a uns kms. del nucli urbà, arribant-hi. Una impressionant, però recoleta i un xic destartalada obra mestra del primer renaixement. L’hem volgut fer servir de foto per aquest article, amb el seu interior nu, blanc, concís, perfecte. Aparqueu el cotxe a l’entrada de les muralles. Pugeu carrer enlaire fins la plaça major. Després perdeu-vos pel didal de carrerons medievals. Assaboriu l’aire toscà, pur, embriagador. Veieu caure la nit damunt la plana. Cortona te una posta de sol fantàstica. Per dinar i per dormir bé heu vingut al lloc perfecte.  Si disposeu de bon gust i força calers, el Sant Michele és el vostre destí. Un hotel amb molt d’encant, dins la ciutat murada, en un carrer principal. Ens va agradar molt. Però tranquils, n’hi ha molts més, i de molts preus. De restaurants n’hi ha tants que no sabríem dir-vos. Passegeu i mireu. Trobareu el vostre.

I aquí acabem per avui la ruta. Demà la farem més llarga, per si teniu més dies, per incloure-hi la veïna Toscana, preciosa. Però això suposarà més dies. Si no en teniu, no us preocupeu. La Umbria és prou xula! Torneu enrrere, refent la ruta, visitant coses que potser us han quedat al tinter. O retorneu a Roma per la costa per banyar-vos, via Montepulciano, Siena, Massa Marítima. Arribareu a Civittaveccia pel mar. O torneu per les Marques, via Gubbio, Ascoli Piceno i Urbino, baixant cap a Roma per l’Adriàtic. O senzillament agafeu prop de Cortona la A1 i, a la tarda sereu a Civittaveccia o a Roma, si no l’heu vist a l’anada!.

Demà, la Toscana!

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, si el coronavirus nos deja, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una vuelta con salida Civittaveccia, y con destino la Umbria. Mañana continuaremos más lejos. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la capital Roma. Una semana o más si quieren subir hasta Cortona. Visitaremos ciudades poco conocidas, que són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. La Umbria es una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla subiendo desde Roma, o desde Civitaveccia para visitar volviendo, Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Parad también en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No pueden hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana.

Empecemos con Viterbo, que es una magnífica ciudad medieval poco conocida y muy poco turística, con plazas, palacios e iglesias. Destaca el palacio papal, el Duomo o la iglesia de san Pedro. También el barrio de san Pelegrino, el mejor conservado de la Europa Medieval, segun dicen. En una visita a los alrededores de Roma no debeis perderos esta bonita y desconocida ciudad.

La cúpula de Santa Margherita de Montefiascone nos servirá para proponerles la siguiente parada. Como van con su coche, les pediremos que abandonen la autopista y que hagan una bonita ruta por el Lazio, siguiendo la SS Cassia, la antigua vía Cassia de los romanos. La primera villa interesante que encontrarán en su camino será Montefiascone. Hay dos buenas razones para detenerse. La iglesia de Santa Margherita y su vino blanco. La primera es una espléndida catedral con planta renacentista de cruz griega y cúpula impresionante. El segundo es un vino fresco, afrutado y agradable que recibe la curiosa denominación de “Est, est, est”. Cuentan que Juan Fugger, un poderoso cardenal alemán, aficionado a la buena mesa y el buen vino, que iba camino de Roma, se hacía preceder por un criado que le anunciaba las poblaciones con mejor bebida pintando “Est” (Es), a la entrada de las mismas. Al probar el vino de Montefiascone, escribió “Est, est, est” en las puertas. Juan Fugger no llegó nunca a la ciudad eterna. Se quedó a vivir en Montefiascone, donde está enterrado. Otras iglesias, como Santa María de le Grazie o San Flaviano, también merecen una visita. Después podrán continuar su ruta en Roma, si tienen ganas, visitando Viterbo y llegando a través de un valle poco conocido que la Vía Cassia recorre en su totalidad. También pueden volver a coger la autopista en Viterbo. La villa tiene hoteles moníssimos para hacer una parada. También restaurantes donde os servirán el famoso vino de la tierra. Está Il Borgo Antico, muy recomendable, o el del hotel Urbano V, clásico, o muchos otros trattorias y pizzerías que vosotros encontraréis en las calles de Montefiascone.

La siguiente etapa será Orvieto, una gran ciudad medieval que impresiona y enamora, a primera vista. Se levanta allí, poderosa y altiva, dominando la llanura, dominando la entrada de la desconocida Umbría, el corredor entre la Toscana y el Lazio, que es tanto como decir dominando toda Italia. Porque Orvieto, rodeada de murallas y elevada sobre un increíble pitón volcánico que forma una llanura elevada, ha sido siempre la clave de las comunicaciones entre Roma, Milán y Florencia. La encontraréis, sin necesidad de buscar mucho, a unos 100 kms. al norte de Roma, al pie de la autopista. Al pie es un decir. De lejos ya veréis la masa oscura de su pedestal de roca, increíblemente cortado, como un muro natural. Y la veréis a ella, allá arriba, entre el cielo y la tierra, segura de su poder y de su seducción. Dejad la autopista Roma – Florencia unos momentos, unas horas, y remontaros hacia Orvieto. De la ciudad os podemos recomendar muchas cosas, pero hay una que se recomienda sola. La imponente, fantástica y alucinante catedral. Si Orvieto es orgullosa, su catedral es soberbia. Una fachada, que nunca más olvidarán. Una fachada que hay que visitar a sol poniente, cuando sus rayos la iluminan como si fuera de fuego. Refulge el mármol blanco. Brillan como como brasas los rojos, como estrellas los dorados, como el cielo los azules. Una fachada que no podrán dejar de contemplar. Y necesitarán mucho tiempo para ver todo lo que contiene. Y la plaza, la gigantesca plaza, la ayuda a destacar. Dentro, las esbeltas naves están completamente cubiertas de frescos del Beato Angélico y del Luca Signorelli. Una pasada. Pero la catedral, siendo mucho, no lo es todo. Debe recòrrer con calma las calles de la villa medieval. De verdad que es imposible citar todas y cada una de las iglesias medievales y renacentistas de Orvieto. Y aún lo es menos citar el montón de palacios medievales y renacentistas que hay. Pero intentaremos que os hagáis una idea. Deberíais echar un vistazo a San Giovenale, con más frescos, a San Giovanni, a Santa Andrea, San Francesco y Santo Domenico. No os podéis perder el Palacio del Común, el del Popolo, la llamada Torre del Moro, o la de Santo Maurizio. Si la gente supiera el arte que la ciudad atesora, los turistas la colapsarian. Y, por suerte, todavía no es el caso. Pero de verdad os aseguramos que es la ciudad de la Umbría con más monumentos, y con más arte por metro cuadrado. Y todo junto a una autopista, a pocos kms. de Roma, por donde pasan miles y miles de viajeros ansiosos de ver arte. Es como tener sed y pasar de largo una catarata que se ve a la legua. No hemos dormido nunca en Orvieto, pero paseando por sus calles hemos visto hoteles con mucho encanto, modernos y acogedores, como el Albergo del Aquila Bianca, o el del Duomo, o el Hotel Filippeschi. Los tres muy diferentes en el estilo. Y no son los únicos. Hay muchísimos más, de más categoría que estos, y de menos.

Ahora entramos en la Umbria. La región entre Florencia y Roma posee joyas preciosas escondidas entre el verde oscuro de sus bosques. Una de ellas puede ser Todi. A un km. de la ciudad se levanta su más preciado bien: Nta. Sra de la Consolación, obra renacentista cumbre de Bramante. También Todi merece una detenida visita. Esta ciudad medieval alza sus palacios en medio de la Umbria  http://www.comune.todi.pg.it   Y no está sola. Al lado tenéis Perugia o Asís http://www.umbriaonline.com

Asís, también en la Umbria, en la parte central de Italia, a medio camino entre Florencia y Roma, es una ciudad que no podéis obviar en vuestra ruta. Y no porque haya nacido, vivido, predicado y muerto San Francisco o Santa Clara, que también, sino porque es una villa medieval preciosa, que tiene, desde un templo Romano hasta un par de basílicas con murales de valor incalculable, pasando por calles y palacios de toda época. Y no es sólo la ciudad. Son también los alrededores, como por ejemplo la iglesia renacentista de Santa Maria degli Angeli, con su cúpula. Para dormir sabed que allí hay uno de los más bonitos càmpings de Italia, justo en Santa Maria degli Angeli.

Desde Perugia o desde assissi, debeis visitar Gubbio. Olvidada en los confines entre la Toscana y la Umbria, esta bella ciudad medieval duerme un sueño de siglos. Sus calles y plazas todavía están libres de las huellas de los turistas. Por esto es un gozo indescriptible subir hasta la piazza del Popolo y ver el palacio de los cónsules y abarcar, desde esa atalaya,  casi toda la región. Fijaos en el detalle de que todas las casas y palacios tienen dos puertas, una de grande y una más pequeña. Esta última sólo se usa para sacar los féretros, Así el muerto, perdido y desorientado, no vuelve a casa, sino que encuentra el camino del cielo. Y es que Gubbio és tierra de magia, telúrica, profunda. Es el lugar dónde demostró que un meteorito gigante golpeó la tierra y extinguió a los dinosaures. ¿Porque será?  http://www.comune.gubbio.pg.it/

Al norte de Perugia, Cortona es una apacible, pequeña y deliciosa villa toscana, no muy lejana de Perugia, que está subida a media altura de uno de esos cerros amables de esta tierra bendecida de los dioses. No es la Toscana turística de Florencia o Siena. Es la Toscana escondida de los pequeños pueblos encantadores. La encontraréis si vais desde Perugia o Asís, camino de Florencia. Está próxima a la autopista A1, la espinahacia  dorsal de la península italiana, al sur de Arezzo, abocada a la llanura suave del lago Trasimeno, tan histórico. Cortona es un lugar de aquellos que incitan a volver, a recorrer sin prisas sus calles quietas, no destrozadas aún por el turismo. Naturalmente tiene su palacio del pueblo, y el de los capitanes, con su torre. También tiene un duomo. Pero no es eso lo más bonito del pueblo. Son las calles trepando montaña arriba, llenas de escaleras. Las calles pequeñas y estrechas, vacías de gente. Pero también las calles comerciales del centro, llenas de tiendas sencillas, de tiendas de recuerdos y de comida, de bares y de restaurantes, galerías de arte y de hoteles. Es la luz, la luminosidad increíble de este rincón de la Toscana. Son los olivos que trepan hacia arriba, como las casas. Es su iglesia de Santa María del Calcinaio, a unos kms. del núcleo urbano, llegando al pueblo. Una impresionante, pero recoleta y un poco destartalada obra maestra del primer Renacimiento. La hemos querido utilizar de portada para este artículo, con su interior desnudo, blanco, conciso, perfecto. Aparquen el coche en la entrada de las murallas. Hay que subir calle arriba hasta la plaza mayor. Tras ello, perderse por el dédalo de callejuelas medievales. Saboreen el aire toscano, puro, embriagador. Veran caer la noche sobre la llanura. Cortona tiene una puesta de sol fantástica. Para comer y para dormir bien han venido al lugar perfecto. Si disponen de buen gusto y bastante dinero, el Sant Michele es su destino. Un hotel con mucho encanto, en la ciudad amurallada, en una calle principal. Nos gustó mucho. Pero tranquilos, hay muchos más, y de muchos precios. De restaurantes hay tantos que no sabríamos decirles cual nos gustó más. Hay que pasear y ver. Encontraréis el vuestro. Si desean ir de allí a Florencia, ánimos, sólo está a una hora larga en coche. Pueden dormir en el Novotel de Florencia y hacer una escapada desde Cortona, que incluya una parada en Arezzo, en una excursión de un día. Pero mejor hablamos de eso mañana, cuando visitemos la Toscana más desconocida para ponerla a su alcance.

Més enllà de la Puglia: Grècia


Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata


Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília


sicily003

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

sicily017

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

sicily027

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

sicily029

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

sicily035

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

sicily041

sicily043

sicily044

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 sicily046

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 sicily053

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

sicily051

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

sicily063

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

sicily067

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 sicily070

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

sicily081

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

sicily090

Més enllà de Roma i Campània: Calàbria


sicily002

Donat que continuem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus, sense cap activitat en família a l’aire obert, deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Ahir parlàvem d’una anada a les belles terres de la Campània. Avui anem més enllà, cap al sud, a Calabria! Som al port de Barcelona i marxem amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Sopem al mateix vaixell, al self-service. Portem el cotxe amb nosaltres, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge potser es fan llargues, però ja estem acostumats, gràcies a la quarantena! Arribem a Civittavecchia i parem a Roma. Visitem la ciutat eterna, o no. Podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores, que és un bon hotel per a les famílies, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma. Camí de la Campània, abans de veure Nàpols podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. No deixeu de veure Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs.  En lloc de dormir a Nàpols, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat moguda, divertida, una mica canalla. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Sopeu a la pizzeria La Smorfia, molt bé, molt recomanable. O en un típic ristorante de la Campània, especialitats regionals, fabulòs: l’Angolo Massuccio. Podeu visitar la meravellosa costiera amalfitana, que ja vam explicar en el nostre article anterior, o bé Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, Nàpols, una ciutat que enganxa, Sorrento i la illa de Capri. I, ja camí de Calàbria, el Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum i banyar-vos en les platges fantàstiques de Santa Maria de Castellabbate, una xulada. Dineu al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar, guapíssim, inoblidable.

sicily008

sicily010

I, l’endemà continuem camí, cap a la Calabria. Autopista cap al sud! Pareu a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione, bons plats regionals, sobretot peix i marisc, preparat amb cura per la senyora de la casa, una veritable mamma!. Continueu ruta per fer nit a Scilla, un poble molt bonic dalt d’un penyal, a l’estret de Messina. Aigües blau turquesa, carrers estrets, una delicia intocada pel turisme. L’Hotel Scilla, sense estar malament, no va complir les nostres espectatives. El poble sí!.

sicily015

sicily016

El dia següent podeu visitar Tropea, on també podeu allotjar-vos. I fer un volt i una banyada per les bellíssimes cales del Capo Vaticani, encara desconegudes del gran públic, però senzillament impressionants. O bé baixar fins Reggio Calabria, la capital, per veure el seu muse. I veure com els transbordadors viatgen a Sicília, i Messina a l’altre costat, a Sicília, una terra que serà el nostre post de demà. De tornada de la Calàbria cap a Roma, pareu a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. Fresca assegurada. Podeu dormir-hi. Aquest parc natural no te l’esperes aquí baix, en mig de la Calabria!. De nou podem parar a Salerno, de nou podem parar a Nàpols, i podeu aprofitar per veure les darreres coses que encara no hagueu vist, com ara el Cristo velato, Santa Chiara, Gesú Novo, Spaca Napoli… i podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. I continuem viatge a Roma, on potser de tornada si que us ve de gust passar un parell de dies allotjats al Novotel la Rustica o a Frascati. Si ho feu aneu a dinar a una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica, o bé dinant al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

sicily086

sicily088

De Roma a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, amb parada a Tarquínia, la bella ciutat amb la necròpolis etrusca més xula del món, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

sicily090

Ruta per la Campània


Ara que estem tancats a casa complint la quarantena del coronavirus i, per tant, sense poder sortir a gaudir de cap activitat en família, és un bon exercici pensar en els dies que vindran, un cop passat el mal tràngol, en que podrem tornar a sortir amb els nostres fills i filles. Per això deixem volar la imaginació i pensem viatges fantàstics per aquest estiu. Per exemple una anada a les belles terres de la Campània, que podem fer sencer, com el relatem, o només en alguna part. Somniem que sortim de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi, una nit d’estiu. Podem sopar al mateix vaixell, en el self-service o en el restaurant, tot i que molt més car. Ens emportem el cotxe amb nosaltres, carregat de maletes i tota mena d’estris que necessitem per passar unes bones vacances, sense restriccions de pes ni equipatge. Al vaixell hi ha bons camarots per a 4 persones, disco i piscina. Les 24 hores de viatge es fan llargues. Arribem a Civittavecchia i anem a l’hotel a Roma. L’endemà podeu visitar la ciutat eterna, o no, o potser fer-ho a la tornada. Si penseu que podeu esmerçar un dia o dos a Roma, llavors podeu dormir a l’hotel Novotel La Rústica, als afores de la ciutat eterna, un bon hotel per a les famílies. O bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco dalt dels turons del sud de Roma, fresc i amb tren directe a la capital d’Itàlia. A Frascati hi ha molts bons llocs per dinar i sopar. En acabat de veure Roma podeu sortir camí de Nàpols i també visitar aquesta encisadora i perillosa ciutat. Una passada!. Barris que fan por, carrers que corprenen, gent amable, art arreu. I una circulació d’infart!  Camí de la Campània, abans de veure Nàpols, podeu parar a l’abadia de Casamari, bell exemple de monestir cistercenc, i també a l’abadia de Fossanova, molt bonica també. O banyar-vos a les platges d’Anzio, molt xules.

Abans d’entrar a la capital de la Campània, feu una aturada a Caserta, on podeu dinar a Hotel Royal, i visitar el magnífic palau reial borbònic, amb les seves estances i els grans jardins i parcs. Caserta és molt bonic i s’hi menja bé, amb menús molt arreglats, preu per qualitat.

En lloc de fer centre de visita a Nàpols, que és una ciutat caòtica i molt sorollosa, podeu allotjar-vos a Salerno, una ciutat una mica diferent, tot i que també moguda, però molt divertida, una mica canalla. Salern ens encanta i ens agrada, encara més que Nàpols. Us podeu allotjar a l’Hotel Novotel Salerno, als afores de la ciutat, un hotel modern, bé de preu, amb habitacions familiars. Els dies següents podeu dedicar-los a visitar la Campània. Us recomanem començar per la meravellosa costiera amalfitana, que és realment tan bonica com diuen. Ciutats com Ravello, amb la catedral normanda i el palau normands, un lloc deliciós per les vistes. O Amalfi, ciutat marinera medieval, amb la seva catedral, el claustre del paradís, romànic exòtic, i el seu casc antic. A Amalfi podeu dinar en una divertida pizzeria i trattoria del poble antic, en un dels carrers blancs de calç, amb voltes i túnels. Es diu Al Teatro. Ens va agradar. No oblideu arribar fins Positano, un altre lloc esplèndid. De fet, tots els pobles de la Costiera son molt bonics, i tenen platges molt maques. Atenció: la carretera és estreta, amb moltes voltes i plena de gent. De vegades, a l’estiu, te sentit únic. Tipus costa del Garraf!

I el dia següent potser podeu anar a Pompeia i Herculano, dues ciutats romanes precioses, molt ben conservades, que son més que unes simples ruïnes. Estan força intactes, com si acabessin de ser destruïdes pel Vesubi. Vam dinar a Herculano, en una trattoria propera a les excavacions, anomenada Tubba Cattuba, molt bona!.

I, malgrat tot el que us hagin pogut dir, deixeu un dia o més per anar a Nàpols, una ciutat que enganxa, encara que és plena de brutícia, i amb un ambient sòrdid, fins i tot perillós. Però, a canvi, si sou valents, coneixereu una ciutat molt festiva, mediterrània, diferent, molt original, plena de grans monuments, palaus, esglésies…

    

L’endemà, si us queden dies, podeu anar a Sorrento i, des d’allà agafar la barca cap a la illa de Capri. Una illa molt maca, amb paisatges d’ensomni. Per dinar teniu, a la mateixa plaça del poble, prop de la parada del bus, el restaurant Casa Isidoro, al mateix Capri centre, a Via Roma, 17.  Per tornar al port us recomanem baixar a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Una delícia!.

I, per acabar, si encara us queden alguns dies, baixeu de Salerno cap al Cilento, per veure les restes arqueològiques de Paestum. Un munt de temples grecs perfectament conservats. Millor que a Grècia. I prop d’allà les platges fantàstiques de Castellabbate, una xulada. De tornada a Roma, quan ja acabeu el vostre viatge, en ruta cap al port de Civittaveccia, per prendre el vaixell cap a Barcelona, podeu parar un moment a dinar a Montecassino, i pujar fins l’abadia benedictina. Edifici barroc, molt restaurant, interessant però no bonic. Al poble de Cassino teniu el restaurant de l’Hotel Alba, a l’Antica Trattoria de Mario, a la Via Vagni, just a l’entrada.

I no oblideu de parar també a la bella ciutat medieval d’Anagni, amb una catedral romànica i una cripta plena de frescos, impressionant!.

Arribats a Roma, podeu tornar a dormir a Frascati, o a la mateixa ciutat eterna, o arribar-vos fins a Tarquínia amb belles restes etrusques. O fer nit a Viterbo, una ciutat medieval, rodejada de paratges naturals molt bonics, amb boscos i llacs, i palaus renaixentistes. No està lluny de Civittavecchia. En arribar a aquest port italià només us quedarà agafar el vaixell de Grimaldi i, a la tarda del dia següent ja sereu a Barcelona!.

Mercat de Nadal a Carcassonne


Carcasona és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increible vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, La Cité, perquè és una veritable, autèntica, maravellosa i increible ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi on, aquest dies, trobareu una agradable fira de Nadal, que estarà oberta del 6 de desembre de 2019, al 5 de gener de 2020. De tota manera us en farem cinc cèntims per tal que veieu de què podeu gaudir si feu els 300 kms. que hi ha fins la capital de l’Aude. Teniu Mercat de Nadal a la place Carnot, al centre de la vila renaixentista, amb una pista de patinatge sobre gel, a tocar de l’estació, i del bonic canal de Midi, trobareu un carrusel, la roda gegant i atraccions diverses. Arreu espectacles, animacions, concerts d’orgue… I sempre podreu passejar per la impressionant cité, la vila medieval que domina Carcassonne i veure-hi els cercaviles de Nadal. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu un Ibis Stles, un hotel amb habitacions familiars de fins a 5 persones. També Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité, un dels hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita al Mercat de Nadal de Carcasona!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Pero si hoy recomendamos en nuestro blog esta bella ciudad occitana del sur de Francia es por su fantástico y mágico mercado de Navidad, que este año ocupa la Place Carnot, y que está abierto del 6 de diciembre de 2019 al 5 de enero de 2020. Con su pista sobre hielo, sus casetas, sus atracciones, sus luces… Maravilloso. Y, naturalmente, su ciudad medieval iluminada. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. Y, en la ciudad moderna, a sus pies, la magia de la Navidad. ¡No se lo pierdan!.

La Ville de Carcassonne vous propose de vivre 1 mois de féérie, de rêve, du 6 décembre 2019 al 5 de janvier 2020, avec LA MAGIE DE NOEL. Cet événement désormais incontournable fêtera cette année sa 15ème édition et connaît chaque année un succès toujours plus grand. A l’origine de sa création, Gérard Larrat, Maire de Carcassonne avait souhaité créer une manifestation familiale, pour que les enfants, les parents, les grands parents, puissent se retrouver en famille et partager des moments de joie, de rire, de complicité. Pari gagné puisque chaque année des milliers de visiteurs déambulent, au fil des illuminations, dans les rues du centre ville et de la Cité, passant d’un univers de glace, au village du Père Noël, de la grande roue au marché de Noël, des attractions à sensations aux spectacles jeune public… La Magie de Noël très attendue par les carcassonnais accueille des visiteurs étrangers mais également des régions voisines intéressés par la qualité des animations proposées et le cadre magique, entre Cité Médiévale et Bastide Saint-Louis.

Carcassonne, de nou


Carcassonne és una bellíssima ciutat occitana, del sur de França, a escassos 350 kms de Barcelona, com anar a València o a Saragossa. Una gran ciutat, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. A aquesta increïble vila medieval, arribada íntegra als nostres dies, li diuen la ciutat, “La Cité”, perquè és una veritable, autèntica, meravellosa ciutat medieval, tal qual, perfecta. Violet le Duc, romàntic ministre i artista francès la va salvar, la va restaurar, potser una mica massa, i la va mimar. Així de bé és conserva la antiga i impressionant vila medieval de Carcassonne. La vila moderna ha crescut als seus peus. Es tracta d’una agradable ciutat del sud de França, amb grans places i avingudes, travessada pel canal de midi. Els vostres infants quedaran completament bocabadats en veure les torres imponents, cinematogràfiques, de la triple muralla, els carrers plens de tota mena de botigues, les places a vessar de restaurants, els palaus gòtics i el castell. També bonica la catedral amb els seus vitralls del segle XIII. Cert que és molt turística. Cert que està abarrotada de gent. Cert que tot son botigues de records, d’articles pseudomedievals, de restaurants de patacada i tot amanit amb molt de soroll. Però és magnífica, malgrat tot, i molt real, i és única i s’ha de veure. Podeu incloure-la dins una visita més àmplia, perquè la zona s’ho mereix. Pels amants dels paisatges us proposem la muntanya negra, misteriosa, plena de boscos i llacs. O les gorges fabuloses que hi ha entre Perpinyà, o Puigcerdà i Quillan. Pels amants de la cultura la ruta dels castells càtars, Montsegur, Puiverd, o la de les abadies, Lagrasse, Sant Hilari, o la de les ciutats medievals, com ara Mirepoix. L’aparcament és fàcil, encara que de pagament. Cal agafar l’autopista per Girona i Perpinyà fins l’entrada de Narbonne. Allà preneu l’autopista en direcció Toulouse. En sortir seguiu les indicacions: La Cité, perfectes, sense pèrdua. Per dormir prop de la Cité teniu un Ibys Styles que no està gens malament, o Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, hi ha l’hotel i restaurant del Pont Vieux, molt bé i bon preu. Just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que també està molt bé. Vistes impagables a la cité. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. A la Rue Trivalle, de la que ja us hem parlat, teniu Le Trivalou, al número 69, i Le 37, al número 37. Bons tots dos. Dins mateix de la Cité, a la plaça Marcou, Les Terrasses, jove, distés, bones pizzes. Com també son boníssimes a l’Italia, una fabulosa pizzeria a la Route Minervoise, 32. Però està molt lluny de la cité. Bona visita a Carcassone!.

Carcassonne es la cité. La ciudad medieval por excelencia, no ya de Occitania, ni de Francia, sino la mejor ciudad medieval de Europa. No es un pueblo medieval, ni una villa. Le llaman la ciudad, La Cité, porque es una verdadera, auténtica, maravillosa e increíble ciudad medieval exportada a nuestros días, tal cual, perfecta. Así de bien se conserva la antigua e impresionante Carcassonne. La villa moderna también es una agradable ciudad del sur de Francia, a unos 300 kilómetros al norte de Barcelona, con buena comunicación, sea vía Perpiñán y Narbonne, por autopista, o bien por el Pirineo, vía Puigcerdà. Sus niños quedarán completamente boquiabiertos al ver las torres imponentes, cinematográficas, de la triple muralla de Carcassonne. Las calles, las plazas, los palacios, el castillo. O la catedral con sus vitrales. Cierto que es muy turística. Cierto que está abarrotada de gente. Cierto que todo son tiendas, restaurantes y bares. Pero es real, es única y hay que verla. Puede incluirla en una visita más amplia, como los castillos cátaros, o bien hacer una escapada de un día y una noche. El aparcamiento es fácil, aunque de pago. Sigan siempre las indicaciones: La Cité. ¡No se lo pierdan!.

Una porta d’Escòcia


Hi ha moltes maneres i moltes rutes per entrar a Escòcia per primera vegada, seguint qualsevol de les moltes carreteres i autopistes que hi menen. Des de Newcastle per la costa, per exemple, pujant cap a Aberdeen. O bé per l’altra banda, des de Carlisle cap a Glasgow. Avui nosaltres us explicarem una de les més boniques i més espectaculars. Es tracta d’un seguit de petites carreteres rurals, estretes i amb algunes voltes, però amb un gran encant i unes vistes bestials. Sortint de Carlisle aneu a cercar l’autopista A6, que entrant a Escòcia canvia el número per A74. Sortiu a Moffat, travesseu el poble i preneu la A708. Travessareu paisatges que recorden el Cap Nord, Noruega o Groenlandia. Paratges grandiosos. Pareu al costat de la cascada que es diu Grey Mare’s Tail. Tota aquesta àrea és un parc natural encantador i sorprenent. Perdeu 10 minuts pujant un petit sender per veure aquesta petita meravella més d’aprop. Val la pena. Continueu després, ja de baixada, resseguint el Sant Mary’s Loch, un bonic llac glaciar. Via Selkirk agafeu la A707 i la A72, resseguint la bonica vall del riu Tweed. Nosaltres vam dinar a la pizzeria Franco’s al poble de Peebles, un dels petits poblets d’aquest recorregut amb encant. Un lloc fantàstic, molt cassolà. De Peebles només us queda prendre la A703 cap a Edimburgh. Si ens feu cas, i us agraden els grans paisatges, no us en penedireu!.

Hay muchas maneras y muchas rutas para entrar en Escocia por primera vez, siguiendo cualquiera de las muchas carreteras y autopistas que conducen. Desde Newcastle por la costa, por ejemplo, subiendo hacia Aberdeen. O bien por otro lado, desde Carlisle hacia Glasgow. Hoy nosotros os explicaremos una de las más bellas y más espectaculares. Se trata de una serie de pequeñas carreteras rurales, estrechas y con algunas vueltas, pero con un gran encanto y unas vistas bestiales. Saliendo de Carlisle ve a buscar la autopista A6, que entrando en Escocia cambia el número por A74. Salid a Moffat, atravesar el pueblo y tome la A708. Atravesaréis paisajes que recuerdan el Cabo Norte, Noruega o Groenlandia. Parajes grandiosos. Parad junto a la cascada que se llama Grey Madre s Tail. Toda esta área es un parque natural encantador y sorprendente. Perded 10 minutos subiendo un pequeño sendero para ver esta pequeña maravilla más de cerca. Vale la pena. Continúe después, ya de bajada, siguiendo el Sant Mary s Loch, un bonito lago glaciar. Vía Selkirk tome la A707 y la A72, siguiendo el bonito valle del río Tweed. Nosotros comimos en la pizzería Franco ‘s en el pueblo de Peebles, uno de los pequeños pueblos de este recorrido con encanto. Un lugar fantástico, muy casero. De Peebles sólo le queda tomar la A703 hacia Edimburgo. Si nos haga caso, y os gustan los grandes paisajes, no se arrepentirá !.

There are many ways and many routes to enter Scotland for the first time, following any of the many roads and freeways that run there. From Newcastle along the coast, for example, going up to Aberdeen. Or on the other hand, from Carlisle to Glasgow. Today we will tell you one of the most beautiful and most spectacular. It is a series of small rural roads, narrow and with some vaults, but with a great charm and some bestial views. Leaving Carlisle, you are going to look for the A6 motorway, which, entering Scotland, changes the number to A74. Go out to Moffat, cross the village and take the A708. You will cross landscapes that remember Cape North, Norway or Greenland. Great places Stop by the waterfall that is called Gray Mare’s Tail. All this area is a charming and surprising natural park. You lose 10 minutes walking up a small path to see this little wonder closer. Is it worth it. Continue later, already downhill, following the Saint Mary’s Loch, a beautiful glacial lake. Via Selkirk take the A707 and the A72, following the beautiful valley of the Tweed River. We ate at the Franco’s pizzeria in the village of Peebles, one of the small villages of this charming route. A great place, very homely. From Peebles you just have to take A703 towards Edimburgh. If you pay attention to us, and you like the great landscapes, do not regret it!

El Mur d’Adrià


El mur d’Adrià, és una magna obra dels romans per separar Anglaterra d’Escòcia, i defensar-se de les invasions de la gent del Nord. I és encara molt visible en tot el seu recorregut. Si agafeu la carretera que va de Newcastle a Carlisle, o viceversa, entre la costa del mar del Nord i l’oceà Atlàntic, resseguireu tot el seu traçat. Queden un munt de restes, ben senyalitzades. I, a menys que hi dediqueu unes vacances, és impossible veure-les totes. Avui us recomanarem un bon lloc per veure l’obra de Roma en aquestes terres, per nosaltres el millor lloc de tot el mur d’Adrià. Es tracta del campament romà de cavalleria de Chesters. Aquí trobareu les restes del que fou un gran campament romà de cavalleria. Amb termes, domus, muralles… Molt interessant. A l’entrada, ben senyalitzada, hi ha un aparcament molt suficient, una oficina de turisme, on us demanaran una aportació voluntària i un petit museu, una mica vetust i amuntegat, amb algunes peces interessants. Bar i serveis, WC… Chesters es presenta com una gran explanada a mig excavar, amb zones d’alt interès arqueològic: porta d’entrada, muralles, barracons dels soldats, quadres, unes termes precioses, casa del comandant, fòrum… no hi falta res!. A la zona és difícil dormir, i nosaltres no hi vam menjar tampoc. Tot això ho fam reservar per la nostra arribada a Carlisle, una ciutat propera, on vam dormir a l’Ibis de color vermell. Molt bé, molt recomanable. Podeu aprofitar i fer una volta per aquesta ciutat anglesa visitant el casc antic, amb el seu castell i la catedral. Per dinar i sopar us hem de dir que també ho vam fer a Carlisle, al restaurant italià anomenat Gianni’s Pizzeria. Molt bo i bé de preu. No deixeu de visitar algun punt del mur d’Adrià en el vostre camí cap a Escòcia o en unes vacances descobrint Anglaterra. No us en penedireu!

El muro de Adriano, es una magna obra de los romanos para separar Inglaterra de Escocia, y defenderse de las invasiones de la gente del Norte. Y es aún muy visible en todo su recorrido. Si se toma la carretera que va de Newcastle a Carlisle, o viceversa, entre la costa del mar del Norte y el océano Atlántico, siguiendo todo su trazado. Quedan un montón de restos, bien señalizadas. Y, a menos que dedique unas vacaciones, es imposible verlas todas. Hoy os recomendaremos un buen lugar para ver la obra de Roma en estas tierras, para nosotros el mejor lugar de todo el muro de Adriano. Se trata del campamento romano de caballería de Chesters. Aquí encontrará los restos de lo que fue un gran campamento romano de caballería. Con términos, domus, murallas … Muy interesante. En la entrada, bien señalizada, hay un aparcamiento muy suficiente, una oficina de turismo, donde le pedirán una aportación voluntaria y un pequeño museo, un poco vetusto y amontonado, con algunas piezas interesantes. Bar y servicios, WC … Chesters se presenta como una gran explanada a medio excavar, con zonas de alto interés arqueológico: puerta de entrada, murallas, barracones de los soldados, cuadros, unas términos preciosas, casa del comandante, foro. .. no falta nada !. En la zona es difícil dormir, y nosotros no comimos tampoco. Todo esto lo hambre reservar por nuestra llegada a Carlisle, una ciudad cercana, donde dormimos en el Ibis de color rojo. Muy bien, muy recomendable. Puede aprovechar y dar una vuelta por esta ciudad inglesa visitando el casco antiguo, con su castillo y la catedral. Para comer y cenar os tenemos que decir que también lo hicimos en Carlisle, en el restaurante italiano llamado Gianni s Pizzeria. Muy bueno y bien de precio. No deje de visitar algún punto del muro de Adriano en su camino hacia Escocia o en unas vacaciones descubriendo Inglaterra. No se arrepentirán!

Adrià’s wall is a great work by the Romans to separate England from Scotland, and defend themselves from the invasions of the people of the North. And it is still very visible throughout its course. If you take the road from Newcastle to Carlisle, or vice versa, between the coast of the North Sea and the Atlantic Ocean, you will see all its route. There are plenty of remains, well signposted. And, unless you dedicate yourself to a vacation, it is impossible to see them all. Today we will recommend a good place to see the work of Rome in these lands, for us the best place in the whole Adrià wall. It is the Chesters cavalry Roman camp. Here you will find the remains of what was a great Roman cavalry camp. With terms, domus, walls … Very interesting. At the entrance, well signposted, there is a very good car park, a tourist office, where you will be asked for a voluntary contribution and a small museum, a little old and crowded, with some interesting pieces. Bar and services, WC … Chesters are presented as a large esplanade in the middle of the excavation, with areas of great archaeological interest: entrance door, walls, soldiers’ barracks, pictures, beautiful spas, the house of the commander, forum. .. nothing is missing !. In the area it is difficult to sleep, and we did not eat either. All this was hungry for our arrival in Carlisle, a nearby city, where we slept in the Ibis in red. Very good, highly recommended. You can take advantage of and take a walk around this English city visiting the old town, with its castle and the cathedral. For lunch and dinner, we must say that we also did it in Carlisle, in the Italian restaurant called Gianni’s Pizzeria. Very good and well priced. Do not forget to visit some part of the Adrián wall on your way to Scotland or on a holiday in England. Do not regret it!

Le mur d’Adrià est un grand travail des Romains pour séparer l’Angleterre de l’Ecosse et se défendre des invasions des peuples du Nord. Et il est encore très visible tout au long de son parcours. Si vous prenez la route de Newcastle à Carlisle, ou inversement, entre la côte de la mer du Nord et l’océan Atlantique, vous verrez tout son parcours. Il y a beaucoup de vestiges bien balisés. Et, à moins que vous ne vous consacriez à des vacances, il est impossible de toutes les voir. Aujourd’hui, nous vous recommanderons un bon endroit pour voir le travail de Rome sur ces terres, qui est pour nous le meilleur endroit de tout le mur d’Adrià. C’est le camp romain de cavalerie des Chesters. Ici vous trouverez les vestiges de ce qui était un grand camp de cavalerie romaine. Avec termes, domus, murs … Très intéressant. A l’entrée, bien balisée, il y a un très bon parking, un office de tourisme, où l’on vous demandera une contribution volontaire et un petit musée, un peu vieux et encombré, avec quelques pièces intéressantes. Bar et services, WC … Les coffres sont présentés comme une grande esplanade au milieu des fouilles, avec des zones d’un grand intérêt archéologique: porte d’entrée, murs, caserne de soldats, photos, magnifiques spas, la maison du commandant, forum. .. rien ne manque! Dans la région, il est difficile de dormir et nous n’avons pas mangé non plus. Tout cela nous tenait à notre arrivée à Carlisle, une ville voisine, où nous avons dormi dans l’Ibis en rouge. Très bien, hautement recommandé. Vous pourrez en profiter et vous promener dans cette ville anglaise en visitant la vieille ville, son château et sa cathédrale. Pour le déjeuner et le dîner, il faut dire que nous l’avons également fait à Carlisle, dans le restaurant italien appelé Gianni’s Pizzeria. Très bon et bon prix. N’oubliez pas de visiter une partie du mur Adrián lors de votre voyage en Écosse ou lors de vacances en Angleterre. Ne le regrettez pas!

Durham


Durham és una parada imprescindible en un viatge per Anglaterra, en una ruta per admirar el mur d’Adrià, o de camí cap a Escòcia. Una ciutat medieval imponent, en un meandre del riu, alçada damunt d’un turó, escenogràfica a tope. Aparqueu només arribar i visiteu la vila a peu. Carrers estrets plens de cases de pedra i entramats de fusta, una imponent i bellíssima catedral normanda, amb la tomba de Veda el Venerabe, una passada de bonica. I un castell molt maco, al costat de la catedral, en mig del poble medieval. Perdeu-vos per les places, els carrers estrets. Admireu les cases d’entramats de fusta i la gran plaça del mercat, plena d’edificis gòtics, molt guapa. En aquesta plaça vam dinar nosaltres al restaurant Uno Momento, un italià fabulós. No deixeu de parar a Durham. Mereix una visita.

Durham es una parada imprescindible en un viaje por Inglaterra, en una ruta para admirar el muro de Adriano, o de camino hacia Escocia. Una ciudad medieval imponente, en un meandro del río, altura sobre una colina, escenográfica a tope. Aparcad sólo llegar y visite la ciudad a pie. Calles estrechas llenas de casas de piedra y entramados de madera, una imponente y bellísima catedral normanda, con la tumba de Veda el Venerabe, una pasada de bonita. Y un castillo muy bonito, junto a la catedral, en medio del pueblo medieval. Piérdete por las plazas, las calles estrechas. Admire las casas de entramados de madera y la gran plaza del mercado, llena de edificios góticos, muy guapa. En esta plaza comimos nosotros en el restaurante Uno Momento, un italiano fabuloso. No dejen de parar en Durham. Merece una visita.

Durham is an essential stop on a trip to England, on a route to admire the Adrián wall, or on the way to Scotland. An imposing medieval city, in a meander of the river, raised above a hill, scenographic to the top. Just park to arrive and visit the village on foot. Narrow streets full of stone houses and wooden frames, an imposing and beautiful Norman cathedral, with the tomb of Veda el Venerabe, a beautiful pass. And a very nice castle, next to the cathedral, in the middle of the medieval village. Get lost in the squares, the narrow streets. Admire the wooden frame houses and the large market square, full of Gothic buildings, very beautiful. In this place we ate at the restaurant Uno Momento, a fabulous Italian. Stop at Durham. It deserve a visit.

Durham est une étape incontournable lors d’un voyage en Angleterre, d’une route pour admirer le mur d’Adrián ou d’un voyage en Écosse. Une cité médiévale imposante, dans un méandre de la rivière, surplombant une colline, scénographique jusqu’au sommet. Il suffit de se garer pour arriver et visiter le village à pied. Rues étroites pleines de maisons en pierre et de charpentes en bois, imposante et magnifique cathédrale normande, avec le tombeau de Veda el Venerabe, une belle passe. Et un très beau château, à côté de la cathédrale, au milieu du village médiéval. Se perdre dans les places, les rues étroites. Admirez les maisons à ossature de bois et la grande place du marché, pleine de bâtiments gothiques, très beaux. Dans cet endroit, nous avons mangé au restaurant Uno Momento, un italien fabuleux. Arrêtez vous pas à Durham. Mérite une visite

Queensferry


Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

Edimburgh


La capital d’Escòcia és una ciutat monumental que mereix ser vista i visitada. Un cop dit això permeteu-nos que també diguem que no és la ciutat més bonica del món, ni d’Europa, ni d’Escòcia. Edimburgh és molt diferent. Tota de pedra, molt gris. Si fa sol pot passar. Si plou pot ser opressiva. Us l’heu d’imaginar bastida damunt d’una cresta rocosa entre dos rius, allargada. Potser un parell de kms. Aquesta cresta està recorreguda per un carrer que va pujant fins el castell, dalt d’un turó. El tren, el bus, el tram us deixaran sota aquesta cresta i haureu de pujar, aneu on aneu. O bé per escales o per carrers costeruts plens de botigues. Si aneu amb el vostre cotxe, molt desaconsellable, haureu d’aparcar-lo sota el turó. Pàrquings molt cars!. Als afores, en el cinturó de ronda, A720, veureu indicats P+R. Son gratuïts. Preneu el tram o el bus des d’aquests pàrquings exteriors gratuïts. Per 5 lliures tot el dia en tots els transports, que son molt abundants i freqüents. La millor opció. Dalt la cresta la Royal Mille, el carrer principal. Al mig hi ha la catedral de Sant Gilles, i l’oficina de turisme, amb bons mapes i llibrets gratuïts també. Pujant trobareu el castell, de pagament, no gaire interessant. A banda dreta i esquerra de Sant Gilles, baixant, hi ha el National Museum of Scotland, divertit, una mena de museu de tot, ciència, tècnica, història, zoologia… A l’altra banda, oposat a aquest, la National Gallery amb algunes obres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano… molt interessant, però petit, millor! I ja està. Res més a dir. Alguns parcs bonics, molta gespa, severs edificis neoclàssics, monuments a dojo, i molts busos de dos pisos, superdivertits!. Per dinar un munt de llocs. Nosaltres ho vam fer en un italià barat i bo: Civerinos. Hi ha molt menjar de baixa qualitat. Aquest pasta i pizza estava força bé de preu i de qualitat, tot i que abusaven del picant!. Per dormir també trobareu un munt d’hotels. Tots molt cars. Edimburgh és una ciutat cara. Nosaltres vam dormir al afores, a Queensferry, un poblet de pescadors bonic i tranquil. A la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable. cerqueu la casa a Booking o Expedia. Molt recomanable. Bona estada a Edimburgh, la capital d’Escòcia!.

La capital de Escocia es una ciudad monumental que merece ser vista y visitada. Dicho esto permitidnos que también digamos que no es la ciudad más bonita del mundo, ni de Europa, ni de Escocia. Edimburgo es muy diferente. Toda de piedra, muy gris. Si hace sol puede pasar. Si llueve puede ser opresiva. Os debéis imaginar construida encima de una cresta rocosa entre dos ríos, alargada. Quizás un par de kms. Esta cresta está recorrida por una calle que va subiendo hasta el castillo, en lo alto de una colina. El tren, el bus, el tramo os dejarán bajo esta cresta y deberá subir, vaya donde vaya. O bien por escaleras o por calles empinadas llenas de tiendas. Si va con su coche, muy desaconsejable, deberá aparcarlo bajo la colina. Parkings muy caros !. En las afueras, en el cinturón de ronda, A720, verá indicados P + R. Son gratuitos. Tome el tramo o el bus desde estos parkings exteriores gratuitos. Por 5 libras todo el día en todos los transportes, que son muy abundantes y frecuentes. La mejor opción. Arriba la cresta la Royal Mille, la calle principal. En medio está la catedral de San Gilles, y la oficina de turismo, con buenos mapas y libritos gratuitos también. Subiendo encontrará el castillo, de pago, no muy interesante. Aparte derecha e izquierda de San Gilles, bajando, está el National Museum of Scotland, divertido, una especie de museo de todo, ciencia, técnica, historia, zoología … Al otro lado, opuesto a éste, la National Gallery con algunas obras de Rafael, Velazquez, Tiziano, Tintoretto, Bassano … muy interesante, pero pequeño, mejor! Y ya está. Nada más que decir. Algunos parques bonitos, mucho césped, severos edificios neoclásicos, monumentos a raudales, y muchos buses de dos pisos, superdivertits !. Para comer un montón de sitios. Nosotros lo hicimos en un italiano barato y bueno: Civerinos. Hay mucha comida de baja calidad. Este pasta y pizza estaba bastante bien de precio y de calidad, aunque abusaban del picante !. Para dormir también encontrará un montón de hoteles. Todos muy caros. Edimburgo es una ciudad cara. Nosotros dormimos en las afueras, en Queensferry, un pueblo de pescadores bonito y tranquilo. En la Crews house, un piso de lujo por poco dinero. Justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable. busquen la casa a Booking o Expedia. Muy recomendable. Buena estancia en Edimburgo, la capital de Escocia !.

The capital of Scotland is a monumental city that deserves to be visited and visited. Once said, let us also say that it is not the most beautiful city in the world, neither in Europe nor in Scotland. Edimburgh is very different. All stone, very gray. If it’s sunny it can happen. If it rains it can be oppressive. You must imagine it built on a rocky ridge between two rivers, elongated. Maybe a couple of kms This crest is crossed by a street that goes up to the castle, on a hill. The train, the bus, the tram will leave you under this crest and you will have to climb, go where you go. Or by stairs or by steep streets full of shops. If you go with your car, very advisable, you will have to park it under the hill. Very expensive parking lots! In the outskirts, in the ring belt, A720, you will see indicated P + R. They are free Take the tram or bus from these free outdoor car parks. For 5 pounds all day in all transportation, which are very abundant and frequent. The best option. On top of the ridge, the Royal Mille, the main street. In the middle is the Cathedral of Sant Gilles, and the tourist office, with good maps and free books as well. Climbing you will find the castle, paying, not very interesting. On the left and right side of Sant Gilles, descending, there is the National Museum of Scotland, fun, a kind of museum of everything, science, technique, history, zoology … On the other side, opposite to this, the National Gallery with some works by Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … very interesting, but small, better! And it is. Nothing else to say Some beautiful parks, lots of lawns, severe neoclassical buildings, dojo monuments, and many two-story buses, super-fun! To eat a lot of places. We did it in a cheap and good Italian: Civerinos. There is a lot of low quality food. This pasta and pizza was pretty good price and quality, even though they abused the spicy! To sleep you will also find lots of hotels. All very expensive Edimburgh is an expensive city. We slept on the outskirts, in Queensferry, a small and quiet fisherman village. In the Crews house, a luxury apartment for little money. Just above the Ferry Tap, a very intimate pub. Search the house on Booking or Expedia. Highly recommended Good stay in Edinburgh, the capital of Scotland!

La capitale de l’Ecosse est une ville monumentale qui mérite d’être visitée et visitée. Une fois dit, disons aussi que ce n’est pas la plus belle ville du monde, ni en Europe ni en Écosse. Edimburgh est très différent. Tout en pierre, très gris. Si c’est ensoleillé, cela peut arriver. S’il pleut, il peut être oppressant. Vous devez l’imaginer construit sur une crête rocheuse entre deux rivières, allongée. Peut-être quelques kilomètres Cette crête est traversée par une rue qui monte au château, sur une colline. Le train, le bus, le tramway vous laisseront sous cette crête et vous devrez monter, allez où vous allez. Ou par les escaliers ou par les rues escarpées pleines de magasins. Si vous y allez avec votre voiture, très conseillé, vous devrez la garer sous la colline. Terrains de stationnement très chers! À la périphérie, dans la ceinture, A720, vous verrez indiqué P + R. Ils sont libres Prenez le tram ou le bus depuis ces parkings extérieurs gratuits. Pour 5 livres toute la journée dans tous les transports, qui sont très abondants et fréquents. La meilleure option. Au sommet de la crête, le Royal Mille, la rue principale. Au milieu se trouvent la cathédrale de Sant Gilles et l’office de tourisme, avec de bonnes cartes et des livres gratuits. En montant, vous trouverez le château, payant, pas très intéressant. À gauche et à droite de Sant Gilles, en descendant, se trouve le Musée national d’Écosse, une sorte de musée de tout, de la science, de la technique, de l’histoire, de la zoologie … De l’autre côté, le National Galerie avec des œuvres de Rafael, Velazquez, Ticià, Tintoretto, Bassano … très intéressant, mais petit, meilleur! Et ça l’est. Rien d’autre à dire Quelques beaux parcs, beaucoup de pelouses, de sévères édifices néoclassiques, des monuments de dojo et de nombreux bus à deux étages, super amusant! Pour manger beaucoup d’endroits. Nous l’avons fait dans un italien bon marché et bon: Civerinos. Il y a beaucoup de nourriture de mauvaise qualité. Ces pâtes et pizzas étaient d’un très bon prix et de bonne qualité, même s’ils abusaient de l’épice! Pour dormir, vous trouverez également de nombreux hôtels. Très cher Edimburgh est une ville chère. Nous avons dormi à la périphérie de Queensferry, petit village de pêcheurs tranquille. Dans la maison des équipages, un appartement de luxe pour peu d’argent. Juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia. Fortement recommandé Bon séjour à Edimbourg, capitale de l’Ecosse!