Els Assiris al Caixaforum


Al CaixaForum de Barcelona, del 5 d’abril fins l’agost de 2019, podreu veure ivoris, joies, relleus, vidre, or i metalls arribats de totes les parts del Pròxim Orient antic, i que ens mostren la importància de l’imperi assiri des del 900 fins al 300 aC. El  Caixaforum de Montjuic, a Barcelona, està ben comunicat, accessible en metro i bus. Segur que a la vostra canalla els fascina el tema. A més, sempre hi ha com a mínim un taller, on podran pintar, jugar, crear amb l’art. Sempre és una bona idea arribar-se a veure què fan al Caixaforum, perquè sempre hi ha activitats. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del pàrquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. I l’exposició és totalment gratuïta si eniu una targeta de la Caixa!. I si no, les entrades tenen sempre un preu molt asequible. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent, al café del Caixafòrum. Aneu al Caixaforum, a veure art amb els vostres infants!.

¿Que hacer este sábado o domingo?. Vayan con los niños hasta el Caixaforum, donde podrán visitar desde el viernes 5 de abril de 2019 hasta el mes de agosto, una bonita exposición sobre “Los Asirios”. Esta exposición invita a dar una vuelta por más de mil años de la historia. Son objetos procedentes de la colección del British Museum, muchos de ellos nunca exhibidos, además de los préstamos excepcionales. Además, siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas al mismo tiempo. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición és totalmente gratuita para clientes de La Caixa, y si no lo sois el precio es muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente, en el propio café del Caixaforum. Todo ello en Montjuïc, en Barcelona. Y puede que fuera haga frio, mucho frío. Si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver arte con los niños.

Trujillo, revisitat


Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Pilars d’Europa al Caixaforum


pilars_europa

Al CaixaForum de Barcelona, del divendres 10 de març al diumenge 18 de juny de 2017 hi trobareu l’exposició “Els pilars d’Europa”. Aquesta exposició et convida a fer un tomb per més de mil anys de la història del nostre continent, entre els anys 400 i 1500 dC. Hi ha exposats més de 260 objectes procedents de la col·lecció del British Museum, molts dels quals no s’han exhibit mai, a més dels préstecs excepcionals de les col·leccions del Museu Arqueològic Nacional de Madrid, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Frederic Marès. Tot això al Caixaforum de Montjuic, a Barcelona, ben a tocar de casa, accessible en metro i bus. Segur que a la vostra canalla els fascina el tema. A més, sempre hi ha com a mínim un taller, on podran pintar, jugar, crear amb l’art. Sempre és una bona idea arribar-se a veure què fan al Caixaforum, perquè sempre hi ha activitats. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del parquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. I l’exposició és totalment gratuïta!. El teatre o la música tenen sempre un preu molt asequible. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent, al café del Caixafòrum. I si, a més, a fora, fa fred, millor aneu al Caixaforum, a veure art amb els vostres infants!.

¿Hara frío este sábado o domingo?. Vayan con los niños hasta el Caixaforum, donde podrán visitar des de el viernes 10 de marzo al domingo 18 de junio de 2017, una bonita exposición sobre “Los pilares de Europa”. Esta exposición invita a dar una vuelta por más de mil años de la historia de nuestro continente, entre los años 400 y 1500 d. de C. Son 260 objetos procedentes de la colección del British Museum, muchos de ellos nunca exhibidos, además de los préstamos excepcionales de las colecciones del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, el Museo Nacional de Arte de Cataluña y el Museo Frederic Marès. Además, siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas al mismo tiempo. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición és totalmente gratuita, y el teatro o la música a un precio muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente, en el propio café del Caixaforum. Todo ello en Montjuïc, en Barcelona. Y puede que fuera haga frio, mucho frío. Si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver arte con los niños.

La dinastia Ming al Caixaforum


ming

Darrers dies per poder gaudir de la bonica exposició sobre la dinastia Ming. Tanca el 2 d’octubre de 2016. Teniu, doncs, aquesta propera setmana. La trobareu al Caixaforum, a Montjuic, a Barcelona, ben a tocar de casa. Segur que a la vostra canalla els fascina el tema. A més, sempre hi ha com a mínim un taller, on podran pintar, jugar, crear amb l’art. Sempre és una bona idea arribar-se a veure què fan al Caixaforum, perquè sempre hi ha activitats. A més d’aquesta expo trobareu una colecció de fotos superbes de Halsman, un fotògraf de la revista Life, i una anomenada Terra de Somnis amb fotos dels més desfavorits de l’Índia. També música pels menuts, tallers, i una o dues, o fins a tres, o més exposicions obertes al mateix temps. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del parquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. I l’exposició és totalment gratuïta!. El teatre o la música tenen sempre un preu molt asequible. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent, al café del Caixafòrum. I si, a més, a fora, fa fred, molt de fred…. millor aneu al Caixaforum, a veure Mesopotàmia amb els vostres infants!.

¿Hara frío este domingo?. Vayan con los niños hasta el Caixaforum, donde podrán visitar una exposición magnífica sobre la dinastia Ming de la China. A los niños les va a fascinar. Aprovénchese de ello. Además, siempre hay un taller dedicado a ellos donde aprender cosas jugando. Solo hasta el 2 de octubre de 2016. Además, siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas al mismo tiempo. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición és totalmente gratuita, y el teatro o la música a un precio muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente, en el propio café del Caixaforum. Todo ello en Montjuïc, en Barcelona. Y puede que fuera haga frio, mucho frío. Si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver arte con los niños.

Mercat de Nadal a Madrid


madrid_navidad

Madrid és una gran ciutat i ofereix, com totes les capitals i les grans ciutats d’Europa, múltiples possibilitats de lleure i cultura a les famílies amb nens, durant tot l’any. Però avui ens volem centrar en una sortida familiar que alguna vegada tots hauríem de fer: visitar Madrid per Nadal. A la capital d’Espanya el Nadal es viu amb intensitat. Els carrers son plens de gent amb ganes de divertir-se, families amb infants que gaudeixen de l’ambient i jovent esbojarrat amb els darrers gadgets dalt del cap. Passejar per Madrid durant el Nadal és viure la màgia. La gent porta banyes de ren, perruques de colors, llumetes, llaços fosforescents i intermitents. Tot per cridar l’atenció. No ho recordem enlloc del món. Fa bonic, es disbauxat però bonic. Ho treuen tot del mercat de Nadal de la plaça major, bellíssima, renaixentista, amb més de 100 casetes de tota mena d’artefactes nadalencs. Poc menjar, poca artesania i gens de vi calent. Però molt divertides. Pels més petits hi ha sempre un carrusel. Obert cada dia però amb data de caducitat: el 31 de desembre. De dilluns a divendres de 10 del matí fins quarts de deu de la nit. Cap de setmana fins quarts d’11. A la plaça de Santa Creu, on hi ha el sever edifici del ministeri d’exteriors, hi ha el mercat d’articles de broma. No us el perdeu!. L’artesania està a la plaza de Benavente, a tocar, aquest obert fins el 10 de gener de 10 a 22 hores. Podeu patinar damunt de gel a la plaza Santa Maria Soledad Torres Acosta, obert de 10 a 24 horas fins passat Reis. Naturalment seria un clàssic quedar-se a veure les campanades a la Puerta del Sol, on hi ha el mateix arbre, molt lleig, cada any. Una escapada nadalenca a Madrid és el què, ara mateix, us estem proposant. Un cap de setmana llarg. A Madrid, a més teniu el Parc Warner, per anar-hi amb la canalla, per exemple. O bé l’impressionant Museu del Prado, una pinacoteca a l’alçada de les millors del món. O també visitar la col·lecció Thyssen Bornemisza, un museu carregat de pintures delicades i delicioses, fites de l’art, o el Museu Reina Sofia, cúlmen de l’art modern espanyol, amb el Guernica de Picasso, que justifica ell sol una sortida familiar. Dins aquests museus teniu excel·lents restaurants, per cert, amb un menú interessant. Madrid mateix també és un destí. El seu casc antic, amb la plaça major on fan la fira, amb les esglèsies, els carrers dels Austries… o els parcs, com el Retiro, o la Casa de Campo. Fins un temple Egipci!. Però Madrid és molt més. És un centre cultural de primer ordre. Teatres que ofereixen primícies. És inaudita la quantitat de teatres, i d’estrenes, que trobareu a Madrid. De tot tipus: musicals, clàssic, infantil, comèdia…  Madrid, a més, és un fantàstic punt de partida per fer excursions per la part central de Castella. Toledo a 90 Kms. El Escorial, a 60 Kms. Àvila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caidos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms, plena de neu. Podeu passar tranquil·lament la setmana de Nadal a Madrid i no us faltaran coses per veure. Per dormir, sense cap mena de dubte, nosaltres anem a un Novotel. N’hi ha tres, però el més ben comunicat, amb el metro al costat, és el del Campo de Las Naciones. Allunyat del centre, però bé de preu. Amb el metro, a una mitja hora de la Puerta del Sol. També hi ha les grans cadenes d’hotels de negocis que us obriran les portes a les famílies aquestes vacances de Nadal, i us oferiran habitacions amb totes les comoditats a preus rebentats. Mireu-vos els NH Hoteles, o bé la cadena d’AC Hoteles, o els Holiday Inn. I Madrid és a només 600 Kms. de Barcelona en cotxe. I en tren podeu anar-hi amb l’AVE en tres hores. I en avió, darrerament, quasi volareu gratis. Animeu-vos a fer una sortida familiar de Nadal a Madrid, no us en penedireu!. És un destí ideal per nens, petits i grans…

Madrid es una gran ciudad y ofrece, como todas las capitales y las grandes ciudades de Europa, múltiples posibilidades de ocio y cultura para las familias con niños. Y en Navidad es un encanto de ciudad, con sus mercados navideños, como el de la plaza Mayor, sus luces, su pista de patinaje sobre hielo… Una escapada navideña a Madrid es el que, ahora mismo, os vamos a proponer. Y por supuesto, una visita navideña alternada con otras opciones, como el Parque Warner, por ejemplo. O una visita al impresionante Museo del Prado, una pinacoteca a la altura de las mejores del mundo, del Heremitage, del Louvre o los Uffizzi. O la colección Thyssen Bornemisza, un museo cargado de pinturas delicadas y deliciosas, hitos del arte. También gratuito para los niños y con un restaurante fabuloso, cuidado, de cocina muy profesional. O del Museo Reina Sofía, cúlmen del arte moderno español, con el Guernica de Picasso, que justifica él solo una salida familiar, con un excelente restaurante, menú muy interesante y novedoso. Madrid aún tiene más para daros, más para visitar durante estas vacaciones de Navidad. Para dormir, sin lugar a dudas, un Novotel. Hay tres, pero el mejor comunicado, con el metro al lado, es el del Campo de Las Naciones. Alejado del centro, pero bien de precio. Con el metro, a una media hora de la Puerta del Sol.  Animaros a hacer una salida familiar navideña a Madrid, no se arrepentirán.

Sant Bartomeu a Ferreries


ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Mesopotàmia al Caixaforum


Us imagineu poder anar a veure amb la família una exposició de més de quatre-centes peces sobre l’art i la vida a Mesopotàmia, de primera línia mundial, procedents de les més prestigioses col·leccions i museus?. Doncs això és “Abans dl diluvi”, una exposició que ens mostra com era la Mesopotàmia del quart i tercer mil·lenni abans de Crist. La trobareu al Caixaforum, a Montjuic, a Barcelona, ben a tocar de casa. Segur que a la vostra canalla els fascina el tema. A més, sempre hi ha com a mínim un taller, on podran pintar, jugar, crear amb l’art. Comença el dia 30 de novembre i dura fins el febrer. Sempre és una bona idea arribar-se a veure què fan al Caixaforum, perquè sempre hi ha activitats. Música pels menuts, tallers, i una o dues, o fins a tres, o més exposicions obertes al mateix temps. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del parquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. I l’exposició és totalment gratuïta!. El teatre o la música tenen sempre un preu molt asequible. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent, al café del Caixafòrum. I si, a més, a fora, fa fred, molt de fred…. millor aneu al Caixaforum, a veure Mesopotàmia amb els vostres infants!.

¿Hara frío este domingo?. Vayan con los niños hasta el Caixaforum, donde podrán visitar una exposición magnífica sobre Mesopotamia. A los niños les va a fascinar. Aprovénchese de ello. Además, siempre hay un taller dedicado a ellos donde aprender cosas jugando. Del 30 de noviembre hasta febrero. Además, siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas al mismo tiempo. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición és totalmente gratuita, y el teatro o la música a un precio muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente, en el propio café del Caixaforum. Todo ello en Montjuïc, en Barcelona. Y puede que fuera haga frio, mucho frío. Si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver Mesopotamia con los niños.

Alarcón


Molt possiblement, anat a tota velocitat per l’autovia A3, de València a Madrid, o cap a algún destí ben bonic de la Mancha, haureu vist anunciada la desviació cap al el poble d’Alarcón, i el seu castell, dalt del seu cingle poderós, rodejat per un meàndre potent del riu Xúquer. Abans quan l’autopista no existia, la carretera N-III passava a tocar de l’embassament, el poble i el castell d’Alarcón, i era aquesta una parada quasi obligada. La velocitat era minsa, perquè tot era un seguit de corbes contínues. Ara, avui dia, ningú repara en la fortalessa ni en la vila estirada als seus peus. A Alarcón cal anar-hi a posta. I és una veritable llàstima. Perquè aquest castell que el rei Alfons VIII feu edificar a finals del segle XII, i que durant molts anys defensa terres de frontera, és tota una preciositat. Tot això, malgrat les reformes i servituds que imposa el fet que sigui un parador de turisme. Si el castell no us fa prou el pes, i no us crida a sortir de l’autovia, us direm que Alarcón també te una església maravellosa, del darrer gòtic i primer renaixement. Quedareu impressionats per la magnitud d’aquest temple, pel seu arc d’entrada, i pel grandiós i espectacular retable plateresc. Tot plegat te aires catedralícis, amb el seu cor barroc. De fet, si voleu parar uns dies per allà, descobrireu que La Mancha és molt més que terra aixuta, blat i molins de vent. En aquesta zona, al voltant d’Alarcón, hi ha pobles increïbles, com ara San Clemente, declarada tota ella, i amb raó, conjunt històric artístic. Prop d’Alarcón s’alça el castell de Belmonte, una altra fortalesa i un altre poble tan bonic com el que us estem descrivint. No gaire lluny hi ha un parell d’excavacions de grans ciutats romanes que varen existir per aquí. Es tracta de Segóbriga i Valeria. Si esteu més aviat interessats per la natura aquests son també els vostres paratges. El riu Xúquer, amb el pantà, el riu Cabriel, i les seves gorges, o les del més proper riu Gritos, son escenaris bellíssims que no podeu obviar. Ja ho sabeu, la propera vegada que passeu prop d’ella, pareu a Alarcón. Si voleu dormir per aquí, a més del parador del castell, teniu establiments encara més sofisticats, com l’Hotel Villa de Alarcón, amb un luxe i refinament extrems, i amb SPA. Preus en consonància. Hi ha, a més, divereses cases rurals i hostalets simpàtics. Per dinar, a més del parador i l’hotel citats, teniu molts bons llocs. Com ara el restaurant La Cabaña, cuina de la terra, o bé un asador, anomenat La Fragua, amb especialitats també poderoses. No passeu mai més Alarcón de llarg!.

Muy posiblemente, yendo a toda velocidad por la autovía A3, de Valencia a Madrid, o hacia algún destino muy bonito de la Mancha, habréis visto anunciada la desviación hacia el el pueblo de Alarcón, y su castillo, montado en su risco poderoso, rodeado por un meandro potente del río Júcar. Antes cuando la autopista no existía, la carretera N-III pasaba a tocar del embalse, el pueblo y el castillo de Alarcón, y era esta una parada casi obligada. La velocidad era escasa, porque todo el recorrido era una serie de curvas continuas. Ahora, hoy en día, nadie repara en la fortaleza ni en la villa a sus pies. A Alarcón hay que ir a propósito. Y es una verdadera lástima. Porque este castillo que el rey Alfonso VIII hizo edificar a finales del siglo XII, y que durante muchos años defendió las tierras de frontera, es toda una preciosidad. Todo ello, a pesar de las reformas y servidumbres que impone el hecho de que sea un parador de turismo. Si el castillo no os llama a salir de la autovía, os diremos que Alarcón también tiene una iglesia maravillosa, del último gótico y primer renacimiento. Quedaréis impresionados por la magnitud de este templo, por su arco de entrada, y por el grandioso y espectacular retablo plateresco. Tiene aires catedralicios, con su coro barroco. De hecho, si se detienen unos días por allí, descubrirán que La Mancha es mucho más que tierra seca, trigo y molinos de viento. En esta zona, alrededor de Alarcón, hay pueblos increíbles, como San Clemente, villa declarada toda ella, y con razón, conjunto histórico artístico. Cerca de Alarcón se alza el castillo de Belmonte, otra fortaleza y otro pueblo tan bonito como el que os estamos describiendo. No muy lejos hay un par de excavaciones de grandes ciudades romanes que existieron por aquí. Se trata de Segóbriga y Valeria. Si estais más bien interesados por la naturaleza estos son también vuestros parajes. El río Júcar, con el pantano, el río Cabriel, y sus gargantas, o las del más cercano río Gritos, son escenarios bellísimos que no se pueden obviar. Ya lo sabéis, la próxima vez que paséis cerca, parad en Alarcón. Si se quiere dormir por aquí, además del parador en el castillo, tienen también establecimientos aún más sofisticados, como el Hotel Villa de Alarcón, con un lujo y refinamiento extremos, y con SPA. Precios en consonancia. Hay, además, diversas casas rurales. Para comer, además del parador y el hotel citados, tienen muy buenos lugares donde hacerlo. Como el restaurante La Cabaña, cocina de la tierra, o bien un asador, llamado La Fragua, con especialidades también poderosas. ¡No pasen nunca más por Alarcón de largo!.

Medinaceli


No fa gaires dies us dèiem que, anant camí de Madrid, sempre ens aturem a uns punts concrets de la ruta. Per trencar la monotonia de l’autovia, ràpida però cansada, per gaudir d’indrets monumentals, per estirar les cames. Avui us volem parlar de una altra joia del camí. De la més preuada joia que la corona de les terres aspres i amables de Soria ofereix als automovilistes que corren per l’autovia Madrid-Barcelona. Una ciutat monumental increïble, molt propera al monestir de Santa Maria de la Huerta, o a la vila medieval de Sigüenza, altres fites ineludibles. Es tracta de la maltractada ciutat ducal de Medinaceli. Una vila que fou romana, àrab i cristiana, moribunda dalt del seu imponent penyal. Malgrat tot, malgrat l’abatiment, malgrat la decadència, Medinaceli desafia el pas del temps. El seu arc romà, la seva plaça porxada amb el palau dels ducs, la seva colegiata, els seus carrers medievals, tot us convida a aturar-vos, uns minuts, i visitar-la. No us en penedireu. Perquè a Medinaceli, que fou poderosa, molt poderosa, el temps es va deturar fa molts, molts anys. Les seves casones nobles, de pedra, amb escuts, conviden al passeig lent, calmat, deturat. El vent, la pols i el sol omplen els seus racons. Poca gent, molta història. I algunes iniciatives de persones dinàmiques que volen retornar a la vida la fastuosa ciutat: els pintors que exposen al derruït palau dels ducs, els que vigilen i obren les portes de l’edifici que custòdia els impressionants mosaïcs romans, els amos dels bars, restaurants i hotelets que desafien la lògica i obren els seus negocis, les monjes dels convents que fan vida contemplativa entre els murs austers. Per menjar o dormir a Medinaceli nosaltres coneixem uns quants establiments, començant per un restaurant, a la vila alta, just a la plaça de Sant Nicolas, on s’acaba la carretera d’accés al poble. Es diu Babieca, van pendre alguna cosa, fa bona pinta i tenen habitacions. Uns amics ens van parlar bé d’un bon hotel de carretera, senzillet, dels de tota la vida: el Nico, a peu d’autovia, a la ciutat baixa. Bon restaurant. També hi ha algunes cases rurals, que tenen bona reputació, com La Antigua Fonda, o bé La Cerámica. Una parada melangiosa en la ruta de madrid: Medinaceli.

No hace muchos días os decíamos que, yendo camino de Madrid, siempre nos detenemos en unos puntos concretos de la ruta. Para romper la monotonía de la autovía, rápida pero cansada, para disfrutar de lugares monumentales, o para estirar las piernas. Hoy os queremos hablar de otra joya del camino. De la más preciada joya que la corona de las tierras ásperas y amables de Soria ofrece a automovilista que corren por la autovía Madrid-Barcelona. Una ciudad monumental increíble, muy cercana al monasterio de Santa María de la Huerta, o la villa medieval de Sigüenza, otros hitos ineludibles. Se trata de la maltratada ciudad ducal de Medinaceli. Una villa que fue romana, árabe y cristiana, moribunda, en lo alto de su imponente peñón. Sin embargo, a pesar del abatimiento, a pesar de la decadencia, Medinaceli desafía el paso del tiempo. Su arco romano, su plaza porticada con el palacio de los duques, su colegiata, sus calles medievales, todo invita a parar, unos minutos, y visitarla. No se arrepentirán. Porque en Medinaceli, que fue poderosa, muy poderosa, el tiempo se detuvo hace muchos, muchos años. Sus casonas nobles, de piedra, con escudos, invitan al paseo lento, calmado, detenido. El viento, el polvo y el sol llenan sus rincones. Poca gente, mucha historia. Y algunas iniciativas de personas dinámicas que quieren devolver a la vida la fastuosa ciudad: los pintores que exponen en el derruido palacio de los duques, los que vigilan y abren las puertas del edificio que custodia los impresionantes mosaicos romanos, los dueños de los bares, restaurantes y hotelitos que desafían la lógica y abren sus negocios, las monjas de los conventos que hacen vida contemplativa entre los muros austeros. Para comer o dormir en Medinaceli nosotros conocemos algunos establecimientos, empezando por un restaurante, en la villa alta, justo en la plaza de San Nicolás, donde acaba la carretera de acceso al pueblo. Se llama Babieca, tomamos algo, nos hizo buena pinta y tienen habitaciones. Unos amigos nos hablaron bien de un buen hotel de carretera, sencillito, de los de toda la vida: el Nico, a pie de autovía, en la ciudad baja. Buen restaurante. También hay algunas casas rurales, que tienen buena reputación, como La Antigua Fonda, o la Cerámica.

Impressionistes de Clark al Caixaforum


Fa fred aquest diumenge?. Aneu amb la canalla al Caixafòrum on podreu visitar una exposició magnífica, sobre impressionistes francesos. Renoir, Monet, Manet, Toulouse-Lautrec… i molts altres mestres més d’un art que captiva. A qui no li agrada la pintura impressionista?. A la canalla la fascina. Aprofiteu-vos-en. A més, un taller on podran pintar el seu propi quadre impressionista, en un joc on la sort decidirà l’hora del dia i el temps que fa. Us ho assegurem. Ho hem provat. S’ho passen molt i molt bé. Encara dura fins el dia 12 de febrer. Però tranquils, després arriba Delacroix, després Goya, i després… Sempre hi ha una o dues, o tres, o més exposicions obertes. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del parquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. L’exposició de la col·lecció Clark d’impressionistes francesos, bellíssima, increïble, és totalment gratuïta, i el teatre o la música a un preu molt baix. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent. Tot això al Caixafòrum, a Montjuïc, a Barcelona. Us ho repetirem: no us perdeu l’exposició Clark d’impressionisme francés. Altíssim nivell mundial. Obres mestres. El taller: una bona pensada. I, a fora, fred, molt de fred. Si no sabeu què fer, aneu al Caixaforum, a veure bona pintura amb els vostres infants.

¿Hara frío este domingo?. Vayan con los niños en el Caixaforum donde podrán visitar una exposición magnífica, sobre impresionistas franceses. Renoir, Monet, Manet, Toulouse-Lautrec … y muchos otros maestros más de un arte que cautiva. ¿A quién no le gusta la pintura impresionista?. A los niños les fascina. Aprovénchese de ello. Además, hay un taller donde podrán pintar su propio cuadro impresionista, en un juego donde la suerte decidirá la hora del día y el tiempo que hace. Os lo aseguramos. Lo hemos probado. Se lo pasan muy bien. Aunque solo dura hasta el día 12 de febrero. Pero tranquilos, luego llega Delacroix, después Goya, y luego…  Siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición de la colección Clark de impresionistas franceses, bellísima, increíble, es totalmente gratuita, y el teatro o la música a un precio muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente. Todo ello en el Caixaforum, en Montjuïc, en Barcelona. Os lo repetiremos: no os perdáis la exposición Clark de impresionismo francés. Altísimo nivel mundial. Obras maestras. El taller: una buena idea. Y, fuera, frio, mucho frío. Si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver buena pintura con los niños.

De museus per Madrid


Madrid és una gran ciutat i ofereix, com totes les capitals i les grans ciutats d’Europa, múltiples possibilitats de lleure i cultura a les famílies amb nens. Una escapada cultural a Madrid és el què, ara mateix, us anem a proposar. I potser direu: quin avorriment per a la canalla!. No estem parlant de nens i nenes petits, sinó de nois i noies més grans, adolescents amb inquietuds, que ja facin les primeres incursions en l’art i la història. Tampoc no parlem d’una visita exhaustiva. Una visita triada, alternada amb altres opcions, com el Parc Warner, per exemple. Una selecció d’obres. Parlem de l’impressionant Museu del Prado, una pinacoteca a l’alçada de les millors del món, de l’Heremitage, del Louvre o els Uffizzi. On podreu gaudir dels mestres flamencs, del Bosco, de Durer, de Velazquez, Murillo o Goya. De les més grans obres mestres d’aquests pintors. Entrada gratuïta a menors de 18 anys i bon self-service per dinar, dins mateix del museu. O parlem també de la col·lecció Thyssen Bornemisza, un museu carregat de pintures delicades i delicioses, fites de l’art. També gratuït pels infants i amb un restaurant fabulós, cuidat i curat, de cuina molt professional. O del Museu Reina Sofia, cúlmen de l’art modern espanyol, amb el Guernica de Picasso, que justifica ell sol una sortida familiar. Ara renovat per Jean Nouvel, amb un edifici atrevit i etèri, majestuós i futurista, (a la foto). També amb un excel·lent restaurant, de menú molt interessant i novedós. Madrid encara te més per donar-vos, més per visitar. Us ho explicarem en altres entrades d’aquest mateix bloc, ben aviat. Per dormir, sense cap mena de dubte, un Novotel. N’hi ha tres, però el més ben comunicat, amb el metro al costat, és el del Campo de Las Naciones. Allunyat del centre, però bé de preu. Amb el metro, a una mitja hora de la Puerta del Sol. Animeu-vos a fer una sortida familiar cultural a Madrid, no us en penedireu!.

Madrid es una gran ciudad y ofrece, como todas las capitales y las grandes ciudades de Europa, múltiples posibilidades de ocio y cultura para las familias con niños. Una escapada cultural en Madrid es el que, ahora mismo, os vamos a proponer. Y quizás diréis: ¡qué aburrimiento para los niños!. No estamos hablando de niños y niñas pequeños, sino de chicos y chicas mayores, adolescentes con inquietudes, que ya hagan las primeras incursiones en el arte y la historia. Tampoco hablamos de una visita exhaustiva. Una visita elegida, alternada con otras opciones, como el Parque Warner, por ejemplo. Una selección de obras. Hablamos del impresionante Museo del Prado, una pinacoteca a la altura de las mejores del mundo, del Heremitage, del Louvre o los Uffizzi. Donde podrán disfrutar de los maestros flamencos, de El Bosco, de Durero, de Velazquez, Murillo o Goya. De las más grandes obras maestras de estos pintores. Entrada gratuita a menores de 18 años y buen self-service para comer, dentro mismo del museo. O hablamos también de la colección Thyssen Bornemisza, un museo cargado de pinturas delicadas y deliciosas, hitos del arte. También gratuito para los niños y con un restaurante fabuloso, cuidado, de cocina muy profesional. O del Museo Reina Sofía, cúlmen del arte moderno español, con el Guernica de Picasso, que justifica él solo una salida familiar. Ahora renovado por Jean Nouvel, con un edificio atrevido y etéreo, majestuoso y futurista, (en la foto). También con un excelente restaurante, menú muy interesante y novedoso. Madrid aún tiene más para daros, más para visitar. Os lo contaremos en otras entradas de este mismo blog, muy pronto. Para dormir, sin lugar a dudas, un Novotel. Hay tres, pero el mejor comunicado, con el metro al lado, es el del Campo de Las Naciones. Alejado del centro, pero bien de precio. Con el metro, a una media hora de la Puerta del Sol.  Animaros a hacer una salida familiar cultural en Madrid, no se arrepentirán.

Sigüenza


Camí de Madrid a Barcelona, o a la inversa, l’autovia és molt llarga i monótona. Son sis hores de cotxe i cal anar fent parades, per distreure la canalla i no parar boig un mateix. La família ho reclama i el seny també. Nosaltres tenim un seguit de llocs estràtegics, agradables, bonics o realment espectaculars on aturar-nos. Medinaceli, Santa Maria de la Huerta, Calatayud i per descomptat, Sigüenza. Us la recomanem vivament aquesta aturada: Sigüenza. Perquè si decidiu descansar una estona visitant la vila us trobareu davant d’una veritable ciutat medieval, prodigiosament ben conservada. Disfrutareu admirant la seva imponent catedral, (a la foto), una veritable fortalesa, on el bisbes de la família Mendoza feren i desferen a voluntat. Amb un interior maravellós, de línies pures, amb reixes castellanes i decoració renaixentista. Amb la tomba delicada del Doncel, amagada, que descobrireu en la visita guiada. I fora us esperen uns carrers plens de palaus, cases fortes, amb escuts imponents i portalades adovellades. Una ciutat feta enterament de pedra, i un castell, avui reconvertit en parador, al capdemunt. Nosaltres no tenim cap mena de dubte, Sigüenza, a 150 kms de Madrid, mereix com a mínim una parada. Una horeta. I si mai no sabeu on anar a passar un pont, recordeu Sigüenza. Perquè la vila te molts altres atractius, monumentals i de paisatge. Està situada prop de la zona de l’Alcàrria nord, la dels magnífics poblets d’arquitectura negra limítrofs entre les dues castelles. De les poderoses viles medievals, com ara Atienza. Dels pobles de la vega de l’Henares Hita, Jadraque, Jirueque… I no oblidem els paratges naturals increïbles: el Parc Natural del río Dulce o la zona anomenada los saladares del río Salado. Poc conegudes i verges. Ara us indicarem com arribem a Sigüenza, en uns 20 kms. abandonant l’autovia A-2 que va a Madrid. Sortim a Medinaceli i continuem per l’antiga N-II fins arribar al creuament amb la carretera SO-133, que va a Fuencaliente i Torralba. Entrem a la província de Guadalajara i la carretera millora ostensiblement. Ara cal seguir la GU-127 cap a Horna. Res no diu mai Sigüenza, atenció!. Però no podeu perdre-us perquè veureu les vies del tren, cal seguir-les i elles us guiaran. Si continueu per la A-2 cap a Alcolea del Pinar, fareu volta. Si aneu per aquí, no. Sortint de Sigüenza cal continuar per la CM-1101, en direcció Guadalajara. Així no perdreu ni afegireu kilometratge a la vostra ruta. A Sigüenza hi ha allotjaments molt interessants, començant pel Parador. També hotels clàssics, amb bona taula, com ara el Doncel, o bé hotelets amb encant com La Posada de los Cuatro Caños, molt acollidor. No oblidem algunes boniques cases rurals, com ara La Travesaña, o l’encantadora Casa de Lucia. Encara hi ha molts més hostals de tota mena i, pel que sabem, no n’hi ha cap de lleig.

Camino de Madrid a Barcelona, ​​o a la inversa, la autovía es muy larga y monótona. Son seis horas de coche y hay que ir haciendo paradas, para distraer los niños y no parar loco uno mismo. La familia lo reclama y la cordura también. Nosotros tenemos una serie de lugares estratégicos, agradables, bonitos o realmente espectaculares donde detenernos. Medinaceli, Santa María de la Huerta, Calatayud y por supuesto, Sigüenza. Os la recomendamos vivamente esta parada: Sigüenza. Porque si deciden descansar un rato visitando la villa se encontrarán ante una verdadera ciudad medieval, prodigiosamente bien conservada. Disfrutaréis admirando su imponente catedral, (en la foto), una verdadera fortaleza, donde los obispos de la familia Mendoza hicieron y deshicieron a voluntad. Con un interior maravilloso, de líneas puras, con rejas castellanas y decoración renacentista. Con la tumba delicada del Doncel, escondida, que descubriréis en la visita guiada. Y fuera os esperan unas calles llenas de palacios, casas fuertes, con escudos imponentes y portadas adinteladas. Una ciudad hecha enteramente de piedra, y un castillo, hoy reconvertido en parador, en la cima. Nosotros no tenemos ninguna duda, Sigüenza, a 150 kms de Madrid, merece al menos una parada. Una horita. Y si un dia no sabesi donde ir a pasar un puente, recordad Sigüenza. Porque la villa tiene muchos otros atractivos, monumentales y de paisaje. Está situada cerca de la zona de la Alcarria norte, la de los magníficos pueblos de arquitectura negra limítrofes entre las dos Castillas. De las poderosas villas medievales, como Atienza. De los pueblos de la vega del Henares Hita, Jadraque, Jirueque … Y no olvidemos los parajes naturales increíbles: el Parque Natural del río Dulce o la zona llamada los saladares del río Salado. Poco conocidas y vírgenes. Ahora os indicaremos como llegamos a Sigüenza, viniendo de Barcelona, en unos 20 kms. abandonando la autovía A-2. Salimos en Medinaceli y continuamos por la antigua N-II hasta llegar al cruce con la carretera SO-133, que va a Fuencaliente y Torralba. Entramos en la provincia de Guadalajara y la carretera mejora ostensiblemente. Ahora hay que seguir la GU-127 hacia Horna. Nada dice nunca Sigüenza, ¡atención!. Pero no pueden perderse porque veréis las vías del tren, hay que seguirlas y ellas les guiarán. Si continúais por la A-2 hacia Alcolea del Pinar, daréis vuelta. Si vais por ahí, no. Saliendo de Sigüenza hay que ir por la CM-1101, en dirección Guadalajara. Así no perderan ni añadiran kilometraje a su ruta. En Sigüenza hay alojamientos muy interesantes, empezando por el Parador. También hoteles clásicos, con buena mesa, como el Doncel, o bien hotelitos con encanto como La Posada de los Cuatro Caños, muy acogedor. No olvidemos algunas bonitas casas rurales, como La Travesaña, o la encantadora Casa de Lucía. Todavía hay muchos más hostales de todo tipo y, por lo que sabemos, no hay ninguno feo.

Camí dels cavalls


El Camí dels Cavalls es un camí que, en principi, us hauria de permetre donar tota la volta a la illa maravellosa de Menorca. No se sap del cert des de quan està obert, però és més que evident que el seu moment de més ús fou durant les ocupacions i desocupacions anglesa, francesa i espanyola de l’illa, durant els segles XVII i XVIII. Nasqué com a pas militar de vigilància de les costes. El Mediterrà estava ple de corsaris, pirates, turcs i berberiscs, de amenaces marítimes que no podien obviar-se. La gent de Menorca l’ha fet servir sempre. L’ha cuidat i l’ha sentit com quelcom molt seu. Però amb el temps, els interessos particulars s’anaren imposant sobre els col·lectius i, poc a poc, parts del camí foren presa de la malesa, altres dels especuladors i, finalment molts trams es tancaren amb murs. Amb l’arribada de nous aires, la gent ha tornat a defensar el que era seu, del poble. Sorgiren moviments contraris a l’ocupació il·legal del domini públic. Grups ecologistes, defensors de la terra, entitas excursionistes plantejaren conflictes amb amos dels terrenys vedats. S’obrí el pas i s’inicià el procés de recuperació. El Consell insular, darrerament, s’hi ha volcat, senyalitzant tot el recorregut, o quasi. Són uns 18o kilómetres. Evidentment no us estem proposant que el feu tot, com si es tractés del camí de Sant Jaume de Compostela. Però si que tingueu ben present les oportunitats que presenta per viatges familiars. Permet fer-lo a trams, des de les cales més urbanitzades, a peu. Les famílies poden arribar fent-lo servir, a cales verges, d’aigues blau cel, en pocs kms. i poc temps. Fàcilment. Serveixi d’exemple el fet d’anar de Cala Galdana, on podeu deixar el cotxe, fins Macarella i Macarelleta, a la dreta, en mitja hora escassa. O bé, a l’esquerra, fins Mitjana, en 20 minuts o Trebalúger, en tres quarts d’hora. També és ideal per fer una volta a l’illa en bici. Aquesta és una excursió que no podem deixar de recomanar-vos. És, potser, de les que més bon record ens ha deixat de totes les que hem fet. No cal donar la volta sencera. La sensació de llibertat, de pau, de plenitud en arribar a una cala de la que no saps el nom, al travessar les tanques, en creuar un bosc, en mullar els peus en el pou d’un barranc és indescriptible. Naturalment, a peu, és el mateix. O a cavall. La historia, la geografia, la natura, us acompanyaran en el camí: una torre de defensa, una alqueria, un mur de pedra seca, la cala, la platja, els pins. Cada pas és aventura al Camí dels Cavalls. Hi ha guies editades sobre el recorregut. I una bona web, amb mapes. Menorca és d’un altre planeta. Tornaríem sempre a l’illa. Però no a les urbanitzacions, ni platges turístiques. La veritable Menorca, us l’endureu per sempre al cor en les caminades, curtes o llargues, que fareu per aquest camí, paral·lel al mar. Allotjeu-vos als poblets, en hostalets petitons de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior.  O bé a Ciutadella, en hotelets de tota la vida, gens turístics. D’aquells que ja existien abans de l’onada invasora, com l’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiars, senzills. O bé en càmpings. Per dianr o sopar aneu als bars i restaurants dels poblets centrals, o als del port de Ciutadella, com ara el cafè Balear per exemple, un lloc de sempre.

El Camino de los Caballos es un camino que, en principio, nos debería permitir dar toda la vuelta a la isla maravillosa de Menorca. No se sabe a ciencia cierta desde cuándo está abierto, pero es más que evidente que su momento de mayor uso fue durante las ocupaciones y desocupaciones inglesa, francesa y española de la isla, durante los siglos XVII y XVIII. Nació como paso militar de vigilancia de las costas. El Mediterráneo estaba lleno de corsarios, piratas, turcos y berberiscos, de amenazas marítimas que no podían obviarse. La gente de Menorca lo ha utilizado siempre. Lo ha cuidado y lo ha sentido como algo muy suyo. Pero con el tiempo, los intereses particulares se fueron imponiendo sobre los colectivos y, poco a poco, partes del camino fueron presa de la maleza, otros de los especuladores y, finalmente muchos tramos se cerraron con muros. Con la llegada de nuevos aires, las personas han vuelto a defender lo que era suyo, del pueblo. Surgieron movimientos contrarios a la ocupación ilegal del dominio público. Grupos ecologistas, defensores de la tierra, entidades excursionistas plantearon conflictos con dueños de los terrenos acotados. Se abrió el paso y se inició el proceso de recuperación. El Consejo insular, últimamente, se ha volcado, señalizando todo el recorrido, o casi. Son unos 18O kilómetros. Evidentemente no estamos proponiendo que lo recorrais todo, como si se tratara del Camino de Santiago de Compostela. Pero si debeis tener bien presentes las magníficas oportunidades que presenta para vuestros viajes familiares. Permite hacer pequeños tramos, desde las calas más urbanizadas, a pie o en bici, hasta las más desconocidas. Las familias pueden llegar, usándolo, a calas vírgenes, de aguas azul cielo, en pocos kms. y en poco tiempo. Fácilmente. Sirva de ejemplo el hecho de ir desde Cala Galdana, donde podreis dejar el coche, hasta Macarella y Macarelleta, a la derecha, en media hora escasa. O bien, a la izquierda, hasta Mediana, en 20 minutos o hasta Trebalúger, en tres cuartos de hora. También es ideal para dar una vuelta a la isla en bici. Esta es una excursión que no podemos dejar de recomendaros. Es, quizás, de las que mejor recuerdo nos han dejado de todas las que hemos hecho. No hay que dar la vuelta entera. La sensación de libertad, de paz, de plenitud al llegar a una cala de la que no sabes el nombre, al cruzar las vallas, al atravesar un bosque, al mojar los pies en el pozo de un barranco, es indescriptible. Naturalmente, yendo a pie, es el mismo. O a caballo. La historia, la geografía, la naturaleza, os acompañará todo el camino: una torre de defensa, una alquería, un muro de piedra seca, la cala, la playa, los pinos. Cada paso es aventura en el Camino de los Caballos. Hay guías editadas sobre el recorrido. Y una buena web, con mapas. Menorca es de otro planeta. Volveríamos siempre a la isla. Pero no a las urbanizaciones, ni a las playas turísticas. La verdadera Menorca, os la llevaréis para siempre en el corazón en las caminatas, cortas o largas, que haréis por este camino, paralelo al mar. Alojarse en los pueblos, en hostales pequeños de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior. O bien en Ciutadella, en hotelitos de toda la vida, nada turísticos. De aquellos que ya existían antes de la ola invasora, como el hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiares, sencillos. O bien en campings. Para comer o cenar vayan a los bares y restaurantes de los pueblos centrales de la isla, o a los del puerto de Ciutadella, como el café Balear por ejemplo, un sitio de los de siempre.

Menorca


Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Madrid


PalacioReal

Madrid és un destí molt interessant en tots els aspectes. Un destí a considerar molt seriosament en tota època de l’any i tota circunstància. Madrid és la capital d’Espanya i una de les grans capitals europeas. Els seus monuments, palaus, (a la foto el palau reial), i museus mereixen una visita. El Prado, el Reina Sofia, el Thissen. Museus internacionals. El casc antic, amb la plaça major, amb les esglèsies, els carrers dels Austries… o els parcs, com el Retiro, o la Casa de Campo. Fins un temple Egipci!. Però Madrid és molt més. És un centre cultural de primer ordre. Teatres que ofereixen primícies. És inaudita la quantitat de teatres, i d’estrenes, que trobareu a Madrid. De tot tipus: musicals, clàssic, infantil, comèdia…  Madrid, a més, és un fantàstic punt de partida per fer excursions per la part central de Castella. Toledo a 90 Kms. El Escorial, a 60 Kms. Àvila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caidos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms. Podeu passar tranquil·lament una setmana a Madrid i no us faltaran coses per veure. És un destí ideal per nens. El parc d’aventures de la Warner, cinemes, parcs d’atraccions, parcs… Aneu-hi aprofitant que tothom en marxa. Per vacances de Nadal, de Setmana Santa, ponts llargs, estiu… (fa molta calor…). Llavors les grans cadenes d’hotels de negocis us obriran les portes, a les famílies també, i us oferiran habitacions amb totes les comoditats a preus arrebentats. Mireu-vos NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid és a només 600 Kms. de Barcelona en cotxe. I en tren podeu anar-hi amb l’AVE en tres hores. I en avió, darrerament, quasi volareu gratis.

Madrid es un destino muy interesante en todos los aspectos. Un destino a considerar muy seriamente en toda época del año y en toda circunstancia. Madrid es la capital de España y una de las grandes capitales europeas. Sus monumentos, palacios, (en la foto el palacio real), y museos merecen una visita. El Prado, el Reina Sofía, el THISSEN. Museos internacionales. El casco antiguo, con la plaza mayor, con las iglesias, las calles de los Austrias … o los parques, como el Retiro, o la Casa de Campo. ¡Hasta un templo Egipcio!. Pero Madrid es mucho más. Es un centro cultural de primer orden. Teatros que ofrecen primicias. Es inaudita la cantidad de teatros, y de estrenos, que se encuentra en Madrid. De todo tipo: musicales, clásico, infantil, comedia … Madrid, además, es un fantástico punto de partida para hacer excursiones por la parte central de Castilla. Toledo a 90 Kms.. El Escorial, a 60 Kms. Ávila, Segovia, a 80 Kms. El Valle de los Caídos, Navacerrada, la Sierra a 50 Kms.. Pueden pasar tranquilamente una semana en Madrid y no les faltarán cosas para ver. Es un destino ideal para niños. El parque de aventuras de la Warner, cines, parques de atracciones, parques … Vayan a Madrid aprovechando fechas en las que todo el mundo se va. Por las vacaciones de Navidad, de Semana Santa, puentes largos, verano … (atención que hace mucho calor …). Entonces las grandes cadenas de hoteles de negocios les abrirán las puertas, a las familias también, y les ofreceran habitaciones con todas las comodidades a precios de saldo. Vea NH Hoteles, AC Hoteles, Novotel o Holiday Inn. Madrid está a 600 Kms.. de Barcelona en coche. Y en tren puede ir con el AVE en tres horas. Y en avión, últimamente, casi vais a volar gratis.