Mercat de nadal a Castres

Si us agrada la bellesa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Du 6 au 31 décembre la magie et la beauté de Noël s’installent à Castres. Le Père Noël et sa joyeuse troupe vous donnent rendez-vous dans son village place Jean-Jaurès. En cette période, c’est l’effervescence, lutins et rennes s’activent pour que tout soit prêt pour le grand soir ! Un monde enchanté à découvrir, qui ravira petits et grands ! Des animations et des spectacles gratuits sont au programme. Le marché de Noël de Castres vous accueille: du 6 au 25 décembre. Horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: de 10h à 19h30 : du lundi au jeudi et les dimanches 8 et 15 décembre. De 10h à 21h : les vendredis et samedis et le dimanche 22 décembre. Horaire spécial le mercredi 25 décembre : de 15h30 à 19h30. Et du 26 au 31 décembre, horaire d’ouverture du marché – Village et Maison du Père Noël: Tous les jours de 10h à 19h30, retrouvez place Jean Jaurès: Le Village des exposants, les Terrasses gourmandes, la Maison du Père Noël. Tout accès libre et gratuit.

Castres, revisitat

Si us agrada Girona, i en concret de les seves meravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, Castres ofereix també el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Ibis Styles, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.

Mercat de Nadal a Can Alemany

Can Alemany és una masia catalana del segle XVI, ubicada molt a prop d’Igualada, a la carretera C-37, que travessa la serra i va cap a Valls. Està enclavada en un entorn rústic just sota la Tossa de Montbui, un altre indret molt xulo que podeu visitar en aquesta mateixa sortida. Allà, durant dos caps de setmana, aquest proper dissabte i diumenge, 24 i 25 de novembre de 2018 i el dissabte i diumenge 1 i 2 de desembre de 2018, podreu trobar un mercat de Nadal amb decoració i artesania nadalenca exclusiva, sovint articles únics, fets a mà. L’accés és lliure i gratuït. A l’antiga bodega de la masia hi haurà muntades un munt de petites parades d’ornaments florals, arbres de nadal, branques d’avet, molsa, pinyes, llibretes de patchwork, découpage, garlandes de ganxet, gorros de llana, postals de nadal, regals originals i fets a mà, amigurumi, art floral, crochet XXL, tions, centres de taula, objectes decoratius per l’arbre de Nadal, postals de Nadal, calendaris d’advent, llumets, productes de la terra com oli d’oliva verge, melmelades, torrons, panetones…  També coneixereu les possibilitats de la decoració floral a càrrec de Floralba i podreu emportar-vos un pessic de la tradicional pastisseria de cal Pla. I també trobareu el bar, on podreu prendre un “vin chaud” com si fóssiu en un mercat nadalenc francès o alemany, o una xocolata calenta, escoltant unes nadales. Si preferiu fer uns tallers familiars teniu on escollir. Estrelles de Nadal el dissabte 4 d’11 a 12 hores, i un taller de pintar a la tarda. Més tard encara, cap al vespre, a les 19 hores, concert de Nadal. El diumenge 25 fareu galetes de Nadal, a les 11 hores, només al matí. El dissabte 1 hi ha jardí de fades, a quarts d’11 del matí, seguit d’una contacontes, a les 12 hores. A la tarda fareu un estel amb ganxet, a les 17 hores, per acabar amb una actuació musical en directe. El diumenge, a les 10,30 hores, de nou jardí de fades, i un taller d’ornaments. Tot a Can Alemany, a la carretera de Valls, la C-37, just al km. 60. Fàcil des de Barcelona per l’autovia A2, la gratuïta que va a Lleida. Si sortiu a les primeres sortides, acabareu a la ronda d’Igualada, per la C37 mateixa. Si sortiu per les darreres sortides, entrareu dins el casc urbà d’Igualada i heu de cercar la direcció de Santa Margarida de Montbui, i la Tossa, per la C37, que acaba a Valls. Recordeu, els dos propers caps de setmana, dissabte de 10 a 21 hores, i diumenge de 10 a 15 hores. Si us cal menjar per allà podeu anar al restaurant la Tossa, al cim d’aquesta espectacular muntanya catalana, molt desconeguda, on hi ha un antic monestir. Accés fàcil amb cotxe, carretera asfaltada. Força més lluny podeu visitar el poble de La Llacuna, que està a 30 kms i és molt bonic. Allà teniu Ca l’Americano, tel: 93 897 60 04 i el Bar Cal Joan, tel: 93 897 60 08. A Igualada hi ha el restaurant El Jardí, de tota la vida, tradicional i cèntric. O bé el Somnia Truites, al barri del Rec, modern i actual. Al poble d’Orpí el restaurant Castell d’Orpí. Tel: 93 808 00 21. A tocar de la masia teniu el Club les Moreres, a Santa Margarida de Montbui, un típic restaurant de club de tennis. Però recordeu que allà hi haurà el bar del propi mercat, que ofereix cafès, infusions, galetes de canyella, pastissos casolans i snacks salats. També hi haurà un food truck. Can Alemany ofereix habitacions i apartaments molt macos per a passar allà la nit. Per qualsevol dubte, pregunta o suggerència podeu contactar directament amb ells a través del formulari de contacte, o al seu Facebook i Instagram.

Un mercado de Navidad con productos sostenibles, hechos a mano, en una bonita masia situada en un entorno rural prácticamente desconocido del gran público en Catalunya, no lejos de Igualada, al pie de la Tossa de Montbui, una cima con vistas espléndidas y un monasterio románico. Eso es lo que ofrece Can Alemany. Y además talleres para familias, conciertos y animación. Podeis comer allí, o cerca, en buenos restaurantes tradicionales, o en el bar. Este sábado y domingo, y el próximo fin de semana. No os lo perdais.

Mercat de nadal a Castres

Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que tintaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per ressaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. Però si avui us recomanem una anada a Castres és per viure-hi un esdeveniment màgic. Es tracta del seu mercat de Nadal, petit, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de peluix, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes casolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 8 al 27 de desembre de 2017. Cada any dedicat a una temàtica. Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però sense aglomeracions. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, amb un mercat de Nadal notable, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus, on també fan un bonic mercat de Nadal. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 8 al 27 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

El Lauragais

Si us agrada la bellessa senzilla de llocs normals, els mercats de la Mediterrània, les viles endreçades i ordenades, el paisatge suau i ondulat de la Toscana o l’Empordà, els rierols i els espais de bosc, els camps oberts, els pobles apinyats… llavors us agradarà el Lauragais, una comarca repleta de totes aquestes coses, a mig camí entre dos grans destins familiars ineludibles: Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. La capital de tota aquesta regió seria la Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu. No és Girona, ni te la seva importància turística, però ofereix el què te, un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral classicista una mica atrotinada, amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, un jardí a la francesa i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. El seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec, entre els més bonics de França, o Puylaurens. Amb espais naturals com la Montanya Negra, com el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Revel cada dissabte hi fan un bonic mercat d’alls roses, pate d’oca i formatges. Sant Fèlix Lauragais està impassible damunt el seu turó veient passar la boira als seus peus. O l’imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. Més lluny hi ha ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Revel, a Sant Fèlix, a Castres per viure-hi el repòs. I encara millor si hi aneu amb motiu del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. També hi ha una altra pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada al Lauragais!.

Lauragais és una comarca natural del sur de Francia. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Tiene también un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno, el Lauragais. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, Revel, Soreze, Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a dar una vuelta por el Lauragais es porque se parece a la Toscana, o al Ampurdán pero en sencillo. Y además en Castres hay un bonito mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Venise, una trattoria y pizzeria muy recomendable. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

El Mercat de nadal de Castres

Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que colorojaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per resaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Castres per viure-hi un esdeveniment màgic, que va guanyant adeptes i que, poc a poc, convoca gentades d’arreu de França i també de Catalunya. Es tracta del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 9 al 27 de desembre de 2016. Cada any dedicat a una temàtica. Aquest any al Gran Nord, amb ossos blancs, aurores boreals, llops, caribus… Te lloc a la Plaça de Jean-Jaurés, al centre de la vila, on hi haurà un bosc encantat amb 500 avets. També un racó gourmand, uns xalets d’artesans, el Père-Noël i cabanes del Gran Nord… Hi haurà animació pels infants, i tallers. A la plaça Pierre Fabre, una mica més lluny, un gran mercat gastronòmic, artesanal, un carrousel i més cabanes de Nadal. Tot gratuit!. Obert entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però nosaltres hi èrem i no hi havia aglomeracions. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 9 al 27 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Bayeux

Bayeux és una vila gran del nord de França, de la Normandia. La ciutat en si és molt cuca, amb una catedral interessant, molt gran, i carrers plens de cases de fang, pedra i fusta, medievals, precioses. O els canals, amb els molins i les cases dels tintorers penjades damunt l’aigua. En fi, Bayeux, és una vila divertida, desenfadada, on la gent es veu alegre, els carrers animats, amb botigues i restaurants. Però de tot el què guarda aquesta bella ciutat una cosa sobresurt d’entre totes les altres i la fa ser molt especial. És el famós tapís de Bayeux, brodat per una reina, i que relata la conquesta d’Anglaterra per part del Duc de Normandia, Guillem. És romànic, molt antic i ben conservat. És troba a la seu de l’antic bisbat i ocupa una immensa sala fosca de més de 70 metres de llarg on s’exposa el tapís. Potser fareu cua, possiblement no entendreu res, malgrat el servei d’audioguia, però fins i tot els més profans en la matèria quedareu bocabadats davant d’aquesta tela llarguíssima, brodada en llana de més de mil anys d’antiguitat. Acompanyen la peça, que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO, una biblioteca de més de 30.000 volums, un museu arqueològic i un centre d’interpretació amb audiovisuals i tota mena de serveis, inclosa una botiga de records. Encara que potser els nens i nenes s’avorriran de valent, altres quedaran impressionats per l’envergadura de l’obra que tindran al davant dels seus ulls. Però no aneu a Normandia i Bretanya només pel tapís de Bayeux, ni tan sols per la ciutat. Veniu-hi i admireu les seves costes retallades, amb platges plenes de petxines. La meravella sense parangó del Mont Saint Michel, increïble. Ciutats pirates com Saint Maló, medievals com Fougueres o Vitré. Capitals grans, boniques, plenes d’art, com Nantes, Rennes, Caen o Rouen. Les platges del desembarcament del dia D, durant la segona guerra mundial, tan instructives. Els immensos cementiris militars, tan emotius. El paisatge amable i ondulat, els penya-segats que cauen a l’Atlàntic ferotge, els fars davant l’abisme, les vaques que fan el camembert, o les galetes de sarraï, pizzes bretones de pobre. Per dinar us proposem algunes opcions. Ens va agradar molt Le Volet qui Penche, un petit, minúscul restaurant, a tocar d’un canal, a l’impasse de l’Islet al  centre de la ciutat. Certament una finestra està que cau!. Carta curta, molt curta, ambient bohemi. El Moulin de la Galette, a la Rue de Nesmond, 38, proposa cuina bretona: galetes i creps també, és clar. Més prestigiós, car, de qualitat, menjar molt més refinat: La Rapière. Una pizza?: Al Fred’Au, al carrer dels Tintorers, davant del canal. Fantàstiques pizzes!. Un de gust francés? Au Petit Bistrot o  Chez Paulette, deliciosos. A Bayeux varem dormir al Novotel, cadena que admet families senceres, ideal per parelles amb nens, que dormen i esmorzen gratis!. Ens van semblar bonics, tot passejant, el Reina Matilde, o el clàssic D’Argougues, tan francés, tan cuidat. I, sobretot, el Villa Lara, a la plaça on vam aparcar el cotxe, coquetó, i que semblava molt acollidor. Una volta per Normandia i Bretanya, amb l’excusa de Bayeux, una idea fantàstica per unes vacances!.

Bayeux, en la Normandia francesa, cerca de Bretaña, és un destino claro para las famílias enamoradas del arte y la historia. Y no por su catedral, o sus casas medievales, sus canales o su animado centro peatonal. Sinó por su tapiz, el tapiz de la Reina Matilde, patrimonio de la humanidad. Una pieza de lana brodada, románica, de más de 70 metros de largo y 1.000 años de antiguedad. No os lo podeis perder. Y ya que vais a ir, dedicad unas vacaciones a recorrer Normandia y Bretaña, a ver maravillas como el Mont Saint Michel o Saint Maló. A disfrutar de sus paisajes, sus acantilados, los faros, las playas, las ciudades medievales como Fougueres, Vitre, Rennes, Nantes o Rouen. Una ideal genial.

Festival de música medieval a Badalona

Heu de saber que, a Badalona, aquest divendres 6 de març, a la desconeguda i molt molt poc visitada Sala Gòtica de la Torre Vella, seu del Col·legi Cultural, a les 18 hores hi haurà un concert de música del Renaixement a càrrec de l’orquestra de flautes de bec del Conservatori Professional de Música de Badalona, dirigida per Marcel Leal. Una oportunitat irrepetible de descobrir aquest espai que segur no coneixeu, i d’escoltar bona música en família. I, a més, el dissabte 7, al Museu de Badalona, a partir de les 10 hores, hi ha una visita guiada a la Badalona Medieval. Tot seguit l’acabem teniu un seguit d’actes al mateix museu, conferències i xerrades, que acabaran amb l’actuació del Cor Jove del Conservatori Professional de Música de Badalona, dirigit per Montserrat Pi, i el sextet vocal Auditexauri, dirigit per Paloma Bascones. Una bona oportunitat també de descobrir la Badalona medieval, que tot i estar a tocar de Barcelona, no es coneix prou. A més, a la ciutat de Badalona hi ha moltes coses a fer, un dissabte a la tarda, i un diumenge. Passejeu per la platja, arribeu-vos al parc de can Solei, un gran parc romàntic metropolità, amb un llac. També us recomanem efusivament una visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. O bé, si us agrada la història i l’art, podeu intentar anar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, a la muntanya. A Badalona sempre hi podeu arribar molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Bon aparcament. O bé en el tren de la línia C1. O en bus B-25 des de la plaça Urquinaona. O en el metro de la línia 2, la lila, fins a la darrera parada: Pompeu Fabra. Teniu tota la informació a la web municipal de Badalona. Si us ha agradat el Dalt la vila, la seva part antiga, i la Rambla i us voleu quedar a dinar, podeu fer un picnic al mateix parc de Can Solei, o menjar en un dels bons restaurants de la ciutat.  Us recomanem, a tocar de la plaça de la vila, un parell de bones pizzeries, i el modern i informal Café de les Antípodes, bon menjar. No lluny el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern: La Sargantana, representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, un xic allunyat. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere, però al número 11 Tel. 93.384.07.18. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, te bona carn a la brasa, al carrer Arnús, 87. Tel. 93.464.12.22. La Barleta és un petit local, un altre bistrot. Més tradicional teniu el Nero, al carrer Francesc Layret, 153. Tel. 93.384.14.49. Un gallec de luxe: Pazo Ribeiro al carrer de la Mercè, 2. Tel. 93.464.25.07. Un vasc de prestigi el Txistu, al carrer de Sant Joaquim, 15. Tel. 93.384.38.15. Un pakistanès diferent, molt bona cuina, molt recomanable: el Tariq. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar. Animeu-vos i veniu a Badalona a escoltar música medieval!.

Pocas veces podemos asistir en directo a unas jornadas medievales de música, y menos en un marco incomparable. Por eso, si vienen hasta Badalona podran disfrutar de buena música en su ciudad antígua, este viernes por la tarde y el sábado por la mañana. También podran pasear por la maravillosa Rambla de Mar. Badalona, ​​a pesar de estar cerca de Barcelona, ​​tiene muchas cosas para hacer con los crios. Paseen por la playa, acercaos al parque de Can Solei, un gran parque romántico metropolitano, con un lago. También os recomendamos efusivamente una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte, podeis intentar ir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, en la montaña. A Badalona se puede llegar muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Buen aparcamiento. O bien en el tren de la línea C1. O en bus B-25 desde la plaza Urquinaona. O en el metro de la línea 2, la lila, hasta la última parada: Pompeu Fabra. Si os gustó la feria, o la Rambla, y os queréis quedar a comer, podeis hacer picnic en el mismo parque de Can Solei, o comer en uno de los buenos restaurantes de la ciudad. Recomendamos Can Frai, un lugar gourmet, cerca de la Rambla, o una buenísima pizzería, Caño 14, no lejos del mar. Caolila, tampoco queda lejos. Un local moderno. O bien La Sargantana es una propuesta diferente. Para unas tapas muy buenas: La bota de Aragón. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción, Miranapoli es una pizzería familiar. El horno Bertran, una panadería de la calle comercial, tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero Badalona tiene buenos lugares donde hacerlo: por ejemplo el Hotel Miramar, un hotel coqueto, en la misma Rambla de mar.

Mercat de nadal a Castres

Si us agrada la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, us agradarà la vila Occitana de Castres. Sobretot durant els dies de Nadal, quan fan el seu famós mercat de Noel. És aquesta una amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, situada en una terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital, i s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que colorojaven la llana dins el riu Agout. Cases de colors per resaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Castres per viure-hi un esdeveniment màgic, que va guanyant adeptes i que, poc a poc, convoca gentades d’arreu de França i també de Catalunya. Es tracta del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. Un mercat encantador, a petita escala, però que farà les delícies dels vostres fills. Obert del 6 al 30 desembre, d’aquest 2014, a la place Jean Jaurès, entre les 10 del matí i les 20 hores. Hi van anar 80.000 visitants l’any passat, però nosaltres hi èrem i no hi havia aglomeracions. A més trobareu també cotxes de pedals pels infants més petits de la casa, (fins 1,10m), música i animacions diverses. Tota una festa. No us ho podeu perdre. Mireu-vos aquest enllaç. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bon mercat de Nadal a Castres!.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a Castres es para ver su inolvidable mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. Por sus coches de pedales para los niños, por su música y animación, por su ambiente. Id a Castres uno de estos fines de semana, del 6 al 30 de diciembre. ¡Os encantará!. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Fira del bolet a Badalona

Des del dijous dia 13 fins al dissabte 15 de novembre de 2014 la ciutat de Badalona celebrarà a la plaça de la Plana la seva primera Fira del Bolet, organitzada per l’Ajuntament, amb el patrocini de Fruites i Verdures Miguel Cuevas. Es tracta d’una mostra on el públic podrà comprar varietats de bolets frescos, deshidratats i en conserva. També hi haurà demostracions i exposicions com ara “Els fongs: bolets i floridures” o una ”Exposició micològica de bolets”. Coincidint amb la celebració de la Fira del Bolet, durant tota la setmana diversos restaurants de la ciutat oferiran als seus establiments plats de degustació amb el bolet com a protagonista. A la Fira també es faran demostracions de cuina, degustacions i tast de bolets. A més, de dijous a dissabte, hi haurà parades relacionades amb el món del bolet i la tardor que oferiran diverses activitats com els tallers de pasta fresca de bolets o de manualitats per a nens i adults. Així ell divendres, dia 14, i el dissabte, dia 15, hi haurà un taller de manualitats per a nens i nenes i un altre de fotografia. Ambdós dies, a partir de les 13 hores, es podrà assistir a la presentació i degustació de la cervesa Boletus, i a partir de les 17 hores hi haurà diverses demostracions sobre com netejar i conservar els bolets o veure com es fan els cistells de bolets. Divendres, a les 19 hores, es presentarà el llibre de Ramon Pasqual Guia dels bolets dels Països Catalans. Dissabte dia 15, a partir de les 17 hores, hi haurà també una mostra de ganivets forjats i a les 19 hores la conferència “El fascinant món dels bolets”, a càrrec de la biòloga Helena Fusté. Poques vegades podem assistir en directe al naixement d’una nova fira, i menys encara una fira que comtempla, ja des de la seva primera edició, un espai pels infants. Veniu a Badalona, hi aprofiteu per visitar el Museu de Badalona, que és una passada, amb una ciutat romana a sota. Arribar a Badalona és molt senzill, amb el tren de la línia C-1. L’estació queda al centre, a tocar dels carrers guarnits. També podeu agafar el bus B-25 des de la plaça Urquinaona o el metro de la línia 2, la lila, parada final: Pompeu Fabra, altra vegada el centre. Si veniu en cotxe, seguiu la C-32 fins la sortida Badalona Centre i baixeu cap a mar. Estarà difícil aparcar, però n’hi ha un parell de subterranis, molt grans, a la Plaça Pompeu Fabra, i a la Plana. Per dinar podeu fer pic-nic al parc de Can Solei-Ca l’Arnús, on la canalla tindrà molt lloc per còrrer, i unes atraccions per infants molt divertides. Ara bé, és una mica lluny del centre, a l’altra punta de la ciutat. Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Veniu a Badalona a gaudir dels badius florits, i del Mar!.

Pocas veces podemos asistir en directo al nacimiento de una nueva feria, y menos aún de una feria que contempla, ya desde su primera edición, un espacio para los niños. Pero justamente esto es lo que pueden hacer si vienen hasta Badalona para disfrutar de la novísima “Feria de la seta” Suena muy bien, ¿verdad?. Aunque os sonará mejor si os decimos que este nuevo evento tendrá lugar en un espacio magnífico, de los que invitan a pasear: la maravillosa nueva plaza de Pompeu Fabra, final de la línea 2 del metro. Qué alegría poder curiosear las paradas en un lugar tan bonito como este. Encontraréis todo tipo de productos gastronómicos referidos a las setas, y numerosas actividades. Y si aún os quedan ganas de hacer más cosas con los niños, debeis saber que Badalona, ​​a pesar de estar cerca de Barcelona, ​​tiene muchas cosas para hacer con los crios. Paseen por la playa, acercaos al parque de Can Solei, un gran parque romántico metropolitano, con un lago. También os recomendamos efusivamente una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte, podeis intentar ir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, en la montaña. A Badalona se puede llegar muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Buen aparcamiento. O bien en el tren de la línea C1. O en bus B-25 desde la plaza Urquinaona. O en el metro de la línea 2, la lila, hasta la última parada: Pompeu Fabra. Si os gustó la feria, o la Rambla, y os queréis quedar a comer, podeis hacer picnic en el mismo parque de Can Solei, o comer en uno de los buenos restaurantes de la ciudad. Recomendamos Can Frai, un lugar gourmet, cerca de la Rambla, o una buenísima pizzería, Caño 14, no lejos del mar. Caolila, tampoco queda lejos. Un local moderno. O bien La Sargantana es una propuesta diferente. Para unas tapas muy buenas: La bota de Aragón. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción, Miranapoli es una pizzería familiar. El horno Bertran, una panadería de la calle comercial, tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero Badalona tiene buenos lugares donde hacerlo: por ejemplo el Hotel Miramar, un hotel coqueto, en la misma Rambla de mar, o bien un Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú diario. Buena feria en Badalona.

Trencantsetges a Badalona

Aquest proper dissabte, 7 de setembre de 2013 teniu una cita a la ciutat de Badalona, Resulta que Òmnium del Barcelonès Nord ha organitzat una jornada històrica per conmemorar el tricentenari de la caiguda de Badalona en mans de les tropes borbòniques en el marc de la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya. Els actes s’inicien a les 17 hores de la tarda amb una reconstrucció històrica dels fets de 1713 a càrrec dels Miquelets de Catalunya. Tindrà lloc en el marc pintoresc de la Plaça de la Constitució, al Dalt la Vila, el barri antic de Badalona. Impossible cercar un indret més adient, donat que els edificis son de l’època. El text ha estat supervisat per historiadors del Museu.  En acabar, a les vuit, o quarts de nou, hi haurà una cercavila popular que anirà fins a Baix al mar. A les 9 de la nit podreu triar. O bé aneu a escoltar el concert dels Martinny’s, que tindrà lloc a la Platja dels Pescadors, o bé assistir a una xerrada històrica que serà al Club Natació Badalona, i en la que hi participaran en Joan Rosàs, insigne poeta i historiador badaloní, i Quim Torra, de la Junta Nacional d’Òmnium, Encara no s’acaba aquí la cosa. A continuació, passades les deu de la nit, podreu gaudir de l’espectacle “Trencant Setges” que es farà a la mateixa Platja dels Pescadors, arran de mar. Romàntic i engrescador, oi?. Esperem que la pluja no ho espatlli!. La festa es tanca amb un concert del grup Trempera i del cantautor de les terres de l’Ebre Miquel del Roig. A més hi haurà un seguit d’activitats infantils durant els dies previs a la jornada, Avui, dimecres 4, a les 19 hores, les tindreu al Passeig de La Salut. I demà, dijous 5, també a les 19 hores, a la Plaça Diplodocus, al barri de Canyadó. Si voleu més informació visiteu el web d’Omnium a Badalona. A Twitter podeu veure l’etiqueta #setges2013. Encara que no sigueu de Badalona us animem a venir a la nostra vila. Primer perquè està a tocar de Barcelona, deu minuts en cotxe, o 15 en tren o metro. I segona perquè a Badalona hi ha moltes coses a fer. Banyar-se a la seva maravellosa platja, passejar per la seva Rambla, al costat del mar, visitar i dinar de picnic al parc de can Solei, que és un gran parc romàntic metropolità, amb un llac. També us recomanem efusivament una visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. O bé, si us agrada la història i l’art, podeu intentar anar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, a la muntanya. A Badalona sempre hi podeu arribar molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Bon aparcament. O bé en el tren de la línia C1. O en bus B-25 des de la plaça Urquinaona. O en el metro de la línia 2, la lila, fins a la darrera parada: Pompeu Fabra. Si us voleu quedar a dinar, o voleu sopar, entre acte i acte, ja hem comentat que podeu fer un picnic al parc de Can Solei, o menjar en un dels bons restaurants de la ciutat.  Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. Imaginem que no us caldrà quedar-vos  a dormir, però Badalona te bons llocs on fer-ho: per exemple l’Hotel Miramar, un hotelet coquetó, a la mateixa Rambla de mar. Bon Trencantsetges a Badalona!.

Este sábado tendrá lugar en Badalona una actividad de recreación histórica, organizada por Ómnium,  para conmemorar el tricentenario de la caida de Badalona en manos de las tropas borbonicas durante la Guerra de Sucesión a la Corona d’España. Los actos empiezan a las 17 horas en la Plaza de la Constitución, en el Dalt la Vila, el barrio antiguo de Badalona. Al acabar habrá una cercavila popular hasta el mar. A las 9 concierto de Martinny’s, en la playa. O bién conferéncia, en el Club Natación Badalona, de Joan Rosàs, insigne poeta i historiador. A las 10 espectaculo “Trencant Setges” en la misma playa. La fiesta acaba con un concierto del grupo Trempera i del cantautor Miquel del Roig. Además teneis actividades infantiles el miércoles 4, a las 19 horas, en el Passeig de La Salut, i el jueves 5, a la misma hora en la Plaza Diplodocus, del barrio de Canyadó. Más informació en el web d’Omnium Badalona. Si aún os quedaran horas, y ganas de hacer más cosas con los niños, debeis saber que Badalona, ​​a pesar de estar cerca de Barcelona, ​​tiene muchas cosas para hacer con los crios. Paseen o bañense en la playa, acercaos al parque de Can Solei, un gran parque romántico metropolitano, con un lago. También os recomendamos efusivamente una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte, podeis intentar ir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, en la montaña. A Badalona se puede llegar muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Buen aparcamiento. O bien en el tren de la línea C1. O en bus B-25 desde la plaza Urquinaona. O en el metro de la línea 2, la lila, hasta la última parada: Pompeu Fabra. Si os gustó la feria, o la Rambla, y os queréis quedar a comer, podeis hacer picnic en el mismo parque de Can Solei, o comer en uno de los buenos restaurantes de la ciudad. Recomendamos Can Frai, un lugar gourmet, cerca de la Rambla, o una buenísima pizzería, Caño 14, no lejos del mar. Caolila, tampoco queda lejos. Un local moderno. O bien La Sargantana es una propuesta diferente. Para unas tapas muy buenas: La bota de Aragón. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción, Miranapoli es una pizzería familiar. El horno Bertran, una panadería de la calle comercial, tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero Badalona tiene buenos lugares donde hacerlo: por ejemplo el Hotel Miramar, un hotel coqueto, en la misma Rambla de mar, o bien un Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú diario. ¡Os esperamos!.

Festa Major de Badalona

Si aquests dies teniu ganes de fer coses divertides amb els vostres infants, prop de Barcelona, heu de saber que Badalona, serà festa major, petita, els dies 14 i 15 d’agost. Hi ha moltes activitats programades. A més del tradicional castell de focs a la Rambla, hi haurà la gran la Gran Xeringa, molt divertida, pels infants. Tampoc us heu de perdre l’inici de la festa, amb l’anomenada tanda de lluïment, amb músics i el bestiari, o la Cercavila. El dia de la Mare de Déu hi ha també ofici solemne, amb la ballada de gegants al sortir de missa. A la nit és ben bonic l’espectacle de foc amb Badalona Bèsties de Foc, i el acostumat bany de bèsties i diables al mar, que no te lloc a cap més vila ni ciutat del mon. No falta una ballada de sardanes, concerts de música o un dinar popular. A més, a Badalona, podeu fer moltes més coses: banyar-vos a la seva gran platja, passejar al parc de can Solei, un gran parc romàntic metropolità, amb un llac, o visitar el Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. O bé, si us agrada la història i l’art, podeu intentar anar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, a la muntanya. A Badalona sempre hi podeu arribar molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Bon aparcament. O bé en el tren de la línia C1. O en bus B-25 des de la plaça Urquinaona. O en el metro de la línia 2, la lila, fins a la darrera parada: Pompeu Fabra. Si us ha agradat la festa, la platja o la Rambla, i us voleu quedar a dinar, podeu fer un picnic al mateix parc de Can Solei, o menjar en un dels bons restaurants de la ciutat. Recomanem Can Frai, un lloc gourmant, vora la Rambla, o una boníssima pizzeria, no lluny del mar. Caolila, tampoc queda lluny. Un local modern. La Sargantana és una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La bota de Aragón. Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció, Miranapoli és una pizzeria familiar. El forn Bertran, una fleca del carrer comercial, te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. Imaginem que no us caldrà quedar-vos  a dormir, però Badalona te bons llocs on fer-ho: per exemple l’Hotel Miramar, un hotelet coquetó, a la mateixa Rambla de mar, o bé un Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú diari. Animeu-vos a venir a Badalona!.

En Badalona hay fiesta mayor los dias 14 y 15 de agosto, en honor de la virgen. Hay muchos actos programados, todos interesantes. Además podeis venir a bañaros en la playa, magnífica y grande, de la ciudad, o pasear entre las palmeras de la Rambla, junto al mar, disfrutando de la la playa, el sol … unos dias bonitos. Si quereis pasar un par de dias por aquí hay muchas cosas que hacer con los niños, pues debeis saber que Badalona, ​​a pesar de estar cerca de Barcelona, ​​tiene mucho encanto. Disfruten de la playa, acercaos al parque de Can Solei, un gran parque romántico metropolitano, con un lago. También os recomendamos efusivamente una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte, podeis intentar ir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, en la montaña. A Badalona se puede llegar muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Buen aparcamiento. O bien en el tren de la línea C1. O en bus B-25 desde la plaza Urquinaona. O en el metro de la línea 2, la lila, hasta la última parada: Pompeu Fabra. Si os gustó la fiesta, la playa o la Rambla, y os queréis quedar a comer, podeis hacer picnic en el mismo parque de Can Solei, o comer en uno de los buenos restaurantes de la ciudad. Recomendamos Can Frai, un lugar gourmet, cerca de la Rambla, o una buenísima pizzería, Caño 14, no lejos del mar. Caolila, tampoco queda lejos. Un local moderno. O bien La Sargantana es una propuesta diferente. Para unas tapas muy buenas: La bota de Aragón. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción, Miranapoli es una pizzería familiar. El horno Bertran, una panadería de la calle comercial, tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero Badalona tiene buenos lugares donde hacerlo: por ejemplo el Hotel Miramar, un hotel coqueto, en la misma Rambla de mar, o bien un Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú diario.

Fira de l’ovella a la Vall de Cardós

La Vall de Cardós, a l’Alt Pirineu, és un espai natural únic, privilegiat. Un dels racons més verges del Pirineu català, enclavat, quasi en la seva totalitat, en el  Parc Natural de lAlt Pirineu. Allà, en aquest bé de Déu de muntanyes, prats i rius, en aquest paratge encantador, tindrà lloc, aquest proper diumenge, dia 9 de juny, una fira de productes artesanals, amb concurs de xolla d’ovelles i una mostra de l’ovella aranesa. Serà al petit poblet d’Arrós de Cardós, un indret de la rodalia d’Esterri de Cardós, un poble de pessebre, amb una trentena de cases mal comptades, on hi viuen una dotzena de persones. No caldría que tingués lloc aquesta trobada per recomanar-vos aquesta sortida. Però l’excusa és bona.  Podreu admirar i adquirir tota mena de productes artesanals pirinencs. Els menuts podran observar ben d’aprop veritables ovelles araneses, trobareu diversos tallers i activitats interessant per la canalla, demostracions d’oficis relacionats amb la llana: com refer un matalàs de llana, curtir un pelló d’ovella o fer un sarró de pastor. També veureu filar amb filosa i amb fus i, naturalment, com xollar a mà i a màquina elèctrica. Per al més petits de la casa hi haurà itineraris a cavall, jocs de fusta, o taller de pintar l’ovella. També podreu veure com es dalla un prat i se’n fan les garbes. Per dinar podeu fer una bona carn a la brasa d’ovella aranesa en un ambient amical i de sana companyonia, a l’estil del Pirineu. A la tarda gaudireu de l’animació infantil i d’una xocolatada popular. Podreu fer una visita guiada a la Borda de Llosaus.  Esteu tots i totes convidats per la bona gent que encara resisteix la solitud de la bellessa d’aquest món rural que cada dia costa més de mantenir.  Arribar des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós i Esterri de Cardós. Son uns 285 km. Impossible detallar tots els boscos, llacs, rius, comes i paratges naturals que mereixen una excursió. Tampoc ens veiem en cor de ressenyar els temples, ermites, cases fortes i castells dels termes de la Vall de Cardós. És molt millor que aneu veient el que surt al pas. Els pobles petits enfilats en valls, coquetons, amb grans cases pallareses. Els més grans, arrenglerats l’ún darrera l’altre a la vora del riu Noguera de Cardós, amb les seves esglésies. Els circs llacustres, com ara Certascán, els boscos intactes, d’avets, de faig. Les ovelles, vaques i cavalls pasturant. L’herba verda, els prats de dalla, l’olor de les flors. Els rius, rierols i rieres, el soroll de l’aigua acompanyant el pas pel corriol quan remuntem la vall. En fí, el Pirineu en primavera. Per dormir i menjar el referent de qualitat a la zona són els hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Del mateix propietari, nets i polits, de categoria diversa, i prestacions i preu diferents. Magnífics. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Feliç cap de setmana a Cardós!.

La Vall de Cardós és un espacio natural único, privilegiado. Uno de los rincones más vírgenes del Pirineo catalán, enclavado, casi en su totalidad, en el Parque Natural del Alto Pirineo. Allí, entre prados y ríos, en este paraje encantador, tendrá lugar, este próximo domingo, día 9 de junio, una feria de productos artesanales, con concurso de esquila de ovejas y una muestra de la oveja aranesa. Será en el pequeño pueblo de Arrós de Cardós, un lugar de los alrededores de Esterri de Cardós, un pueblo de belén, con una treintena de casas mal contadas, donde viven una docena de personas. No haría falta que tuviera lugar este encuentro para recomendaros esta salida. Pero la excusa es buena. Podrán admirar y adquirir todo tipo de productos artesanos pirenaicos. Los pequeños podrán observar bien de cerca verdaderas ovejas aranesas, encontraréis diversos talleres y actividades interesante para los niños, demostraciones de oficios relacionados con la lana: como rehacer un colchón de lana, curtir un piel de oveja o hacer un zurrón de pastor. También veréis hilar con rueca y con huso y, naturalmente, como esquilar a mano ya máquina eléctrica. Para los más pequeños de la casa habrá itinerarios a caballo, juegos de madera, o taller de pintar la oveja. También podréis ver como se guadaña un prado y cómo se hacen las gavillas. Para comer se puede degustar la buena carne a la brasa de oveja aranesa en un ambiente amical y de sana camaradería, al estilo del Pirineo. Por la tarde disfrutarán de la animación infantil y de una chocolatada popular. Podrán hacer una visita guiada a la Borda de Llosaus. Estáis todos y todas invitados por la buena gente que todavía resiste la soledad de la belleza de este mundo rural que cada día cuesta más mantener. Llegar desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar hacia Balaguer y Tremp. Subir hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación, a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós y Esterri de Cardós. Son unos 285 km. Imposible detallar todos los bosques, lagos, ríos, comas y parajes naturales que merecen una excursión. Tampoco nos vemos reseñando los templos, ermitas, casas fuertes y castillos de los términos de la Vall de Cardós. Es mucho mejor que vayáis viendo lo que sale al paso. Los pueblos pequeños en sus valles, coquetos, con grandes casas pallaresas. Los más grandes, alineados uno tras otro a orillas del río Noguera de Cardós, con sus iglesias. Los circos lacustres, como Certascan, los bosques intactos, de abetos, de haya. Las ovejas, vacas y caballos pastando. La hierba verde, los prados de guadaña, el olor de las flores. Los ríos, arroyos y ramblas, el ruido del agua acompañando al paso por el sendero cuando remontamos el valle. En fin, el Pirineo en primavera. Para dormir y comer el referente de calidad en la zona son los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Del mismo propietario, limpios y pulidos, de categoría diversa, y prestaciones y precio diferentes. Magníficos. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, a poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera, está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. Bon cap de setmana a Cardós.

Fil, paper i sucre

Aquest proper cap de setmana d’abril, a la Rambla de Badalona, tercera edició de la Fira d’Arts, ara anomenada Fil, paper i sucre. El dissabte i el diumenge gaudiu de tota mena de demostracions de manualitats en un lloc tan bonic com la Rambla de Badalona, a tocar del mar. Mirar és gratis!. Tafanejeu les paradetes sense pressa, acompanyats per les palmeres vora la mar, al costat de la platja, sota el sol brillant i tebi de primavera. Cert que aquesta fira cada any va essent més pensada pels grans que pels petits, però els infants també podran divertir-se veient les maravelloses creacions que les mans d’artistes faran. Hi trobareu tota mena de productes i serveis del sector de la roba i el paper, així com tallers molt interessants com ara scrapbooking, punts de llibre, caligrafía japones, iniciació a l’enquadernació, mòbils, coixins, portadidals, moneders, scrap amb roba, patchwork, feltre, trencaclosques, llana o origami. Cada any en millora la qualitat. La major part son pagant, i algunes quantitats son elevades, però tots estan organitzats per gent entesa i inclouen el material. Cal pagar i fer la reserva previa. La fira està organitzada per una empresa de Badalona mateix: Evident, dedicada al món de la organització d’esdeveniments i actes diversos. Si ja heu visitat la fira, i encara us queden hores, i ganes de fer més coses amb els vostres infants, heu de saber que Badalona, tot i estar a tocar de Barcelona, hi ha moltes coses a fer. Passejeu per la platja, arribeu-vos al parc de can Solei, un gran parc romàntic metropolità, amb un llac, i una zona de picnic. També us recomanem efusivament una visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. O bé, si us agrada la història i l’art, podeu intentar anar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, a la muntanya. A Badalona sempre hi podeu arribar molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Bon aparcament. O bé en el tren de la línia C1. O en bus B-25 des de la plaça Urquinaona. O en el metro de la línia 2, la lila, fins a la darrera parada: Pompeu Fabra. Si us ha agradat la fira, o la Rambla i us voleu quedar a dinar, podeu fer un picnic al mateix parc de Can Solei, o menjar en un dels bons restaurants de la ciutat. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, i per a qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. No us caldrà quedar-vos  a dormir, però si veniu de molt lluny i esteu cansats ho podeu fer a l’Hotel Miramar, o al Rafael Hoteles, aquest darrer amb un bon restaurant i bon menú. Hi ha un parell d’hostal de preu més mòdic i bona acollida: l’Hostal Badaloní, net i modern, o el Solimar, un clàssic de tota la vida. Bona fira a la Rambla!.

Este sábado y domingo, en Badalona, en su maravillosa Rambla de Mar, hay una feria textil, preciosa. Qué bello poder curiosear las paradas en un lugar tan bonito como el paseo marítimo de Badalona. Palmeras junto al mar, la playa, el sol … una matinal muy bonita. En la feria encontraréis todo tipo de productos y servicios del sector de la ropa y el papel. También talleres muy interesantes para padres, madres, abuelas, abuelos y tíos varios, como scrapbooking, puntos de libro, caligrafía japonés, iniciación a la encuadernación, móviles, cojines,  monederos, scrap con ropa, patchwork, fieltro, rompecabezas , lana, scrapbooking o origami, Todos organizados por gente entendida, Hay que pagar y hacer la reserva previa. Más información en el blog.  Esta feria está organizada por una empresa de Badalona mismo: Evident, dedicada al mundo de la organización de eventos y actos diversos. Si ya habeis visitado la feria, y aún os quedaran horas, y ganas de hacer más cosas con los niños, debeis saber que Badalona, a pesar de estar cerca de Barcelona, tiene muchas cosas para hacer con los crios. Paseen por la playa, acercaos al parque de Can Solei, un gran parque romántico metropolitano, con un lago y un picnic. También os recomendamos efusivamente una visita al Museo de Badalona, para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte, podeis intentar ir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, en la montaña. A Badalona se puede llegar muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Buen aparcamiento. O bien en el tren de la línea C1. O en bus B-25 desde la plaza Urquinaona. O en el metro de la línea 2, la lila, hasta la última parada: Pompeu Fabra. Si os gustó la feria, o la Rambla, y os queréis quedar a comer, podeis hacer picnic en el mismo parque de Can Solei, o comer en uno de los buenos restaurantes de la ciudad. Recomendamos Can Frai, un lugar gourmet, cerca de la Rambla, o Can Quim, una buenísima opción marinera. El Caolila, tampoco queda lejos. Un local moderno. O bien La Sargantana es una propuesta diferente. Para unas tapas muy buenas: La bota de Aragón. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción, Miranapoli es una pizzería familiar. El horno Bertran, una panadería de la calle comercial, tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero Badalona tiene buenos lugares donde hacerlo: por ejemplo el Hotel Miramar, un hotel coqueto, en la misma Rambla de mar, o bien un Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú diario.

Castres

Una vegada una noia occitana, sorpresa per la bellessa insòlita i inesperada de Girona, i en concret de les seves maravelloses cases de colors penjades damunt l’Onyar, ens va dir: “sembla Castres”. Des d’aquell dia hem estat intentant arribar-nos fins aquesta amagada i desconeguda ciutat del sud d’Occitània, a França, amb els nostres fills. Finalment un pont de desembre vàrem aconseguir fer la descoberta d’aquesta terra de muntanyes agrestes, turons suaus, rius, bosc i vinya. Una terra variada, de pobles petits, rural i encantadora. Castres n’és la capital. I s’assembla a Girona, si, però només en les cases dels tintorers, que colorojaven la llana dins l’Agout. Cases de colors per resaltar el seu ofici. Però la semblança s’acaba aquí. Castres és més petita, no te casc medieval, ni barri jueu, ni l’encant de Girona. Però, a la seva manera, més humil i senzilla, també ofereix el què te. Un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell, o ciutats potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com la mítica Albi, amb la seva catedral, la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. A Castres hi ha bons restaurants i hotels. Teniu, per exemple, Le Victoria, fresc i al·legre, o com l’Europa, més clàssic. Un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai.

Una vez una chica occitana, sorprendida por la belleza insólita e inesperada de Girona, y en concreto de sus maravillosas casas de colores colgadas sobre el Onyar, nos dijo: “parece Castres”. Desde ese día hemos estado intentando llegar hasta esta escondida y desconocida ciudad del sur de Francia con nuestros hijos. Finalmente un puente de diciembre conseguimos hacer el descubrimiento de esta tierra de montañas agrestes, colinas suaves, ríos, bosque y viña. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona, sí, pero sólo en las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Pero la semejanza termina aquí. Castres es más pequeña, no tiene casco medieval, ni barrio judío, ni el encanto de Girona. Pero, a su manera, más humilde y sencilla, también ofrece lo que tiene. Un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles. Tenéis, por ejemplo, Le Victoria, fresco y ale alegre, o el Europa, más clásico. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, en Toulouse hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio.