Taormina


palazzo

Taormina és una ciutat de Sicília. Fou grega, romana, però el que més ha conservat és el seu aspecte medieval. La situació mateixa de la vila ja és escenogràfica. Penjada a mig aire d’unes muntanyes que cauen sobre un mar blava turquesa, allargassada seguint el curs d’un llarg carrer, ple de botigues de moda i de records entre la porta de Messina i la porta de Catània. Taormina sedueix a primera vista. Carrers nets i ordenats com a cap altre poble de l’illa. Façanes ben pintades, portalades de pedra. Vistes excepcionals damunt el mar, damunt la platja bellíssima de Giardini Naxos, i sobre l’Etna, volcà atàvic, sempre fumejant. La foto mil vegades obtinguda ara a la vostra disposició, a la plaça del Duomo. Tot i estar plena de turistes, Taormina es fa agradable. Dona gust passejar i anar veient esglésies, ara barroques, ara gòtiques, ara d’estil indefinit, us recomanem Santa Caterina, Sant Agostino o Sant Giusseppe. O palaus com el Corvaja, seu de l’oficina de turisme, preciós, del segle XIV, amb una bonica una torre àrab del segle X, el Ciampoli, un gran hotel, o el dels ducs de Santo Stefano, rodejat d’un jardí, seu d’una fundació artística, visitable. I no oblidem el destí de les masses humanes, el cèlebre teatre de Taormina, joia de l’art grec. Conserva també restes d’un odeó, i d’una naumachie. Passant sota la torre del rellotge arribem al Duomo, petit, normand, tosc, a l’ajuntament, i a les meravelloses vistes que us explicàvem. Prop d’allà, en un carreró de la plaça, hi ha el restaurant on vam dinar. Es diu Da Cristina, i està molt bé i molt bé de preu. Aneu al que està al mig del carreró, baixant unes escales. Aspecte de self-service però ben servit. Menjar típic però modern. No gens malament tampoc el Don Ciccio, a tocar d’aquí a la via Damiano Rosso 19, a dues passes. Pizzeria i trattoria més tradicionals. Més car, aquí tots els restaurants son cars… teniu Casa Gioli amagat al Vico Giordano Bruno 2. Hi ha un funicular que baixa i puja de Taormina poble a la platja d’Isola Bella, pot ser interessant. No deixeu de visitar, si feu nit a Taormina, la magnífica platja i badia d’Isola Bella, superba, o les Gorges del riu Alcàntara, paratge natural ple de llocs on banyar-se en un riuet d’aigües congelades, que talla lava i basalt des de fa segles. A Taormina no s’hi pot arribar en cotxe. Seguiu les instruccions fins el gran aparcament Lumbi, arribant de Messina, o al seu bessó de Porta Catània, units per un túnel sota la ciutat. Aparqueu allà i agafeu el bus gratuït que puja a la vila cada quart d’hora. Fora complicacions!. No descuideu Taormina en el curs d’un viatge per Sicília, seria imperdonable!.

Taormina es una ciudad de Sicilia. Fue griega, romana, pero lo que más ha conservado es su aspecto medieval. La situación misma de la ciudad ya es escenográfica. Colgada a medio aire de unas montañas que caen sobre un mar azul turquesa, alargada siguiendo el curso de una calle, llena de tiendas de moda y de recuerdos, entre la puerta de Messina y la puerta de Catania, Taormina seduce a primera vista. Calles limpias y ordenadas como en ningún otro pueblo de la isla. Fachadas bien pintadas, portales de piedra. Vistas excepcionales sobre el mar, sobre la playa bellísima de Giardini Naxos, y sobre el Etna, volcán atávico, siempre humeante. La foto mil veces obtenida ahora a su disposición, en la plaza del Duomo. A pesar de estar llena de turistas, Taormina se hace agradable. Da gusto pasear e ir viendo iglesias, ahora barrocas, ahora góticas, ahora de estilo indefinido, recomendamos Santa Catalina, San Agostino o San Giusseppe. O palacios como el Corvaja, sede de la oficina de turismo, precioso, del siglo XIV, con una bonita una torre árabe del siglo X, el Ciampoli, un gran hotel, o el de los duques de Santo Stefano, rodeado de un jardín , sede de una fundación artística, visitable. Y no olvidemos el destino de las masas humanas, el célebre teatro de Taormina, joya del arte griego. Conserva también restos de un Odeón, y de una naumachie. Pasando bajo la torre del reloj llegamos al Duomo, pequeño, normando, tosco, en el ayuntamiento, y a las maravillosas vistas que os contábamos. No dejeis de visitar, haciendo noche en Taormina, la magnífica playa y bahía de Isola Bella, soberbia, o las Gargantas del río Alcántara, paraje natural lleno de lugares donde bañarse en un arroyo de aguas congeladas, que corta lava y basalto desde hace siglos. A Taormina no se puede subir ni llegar en coche. Siga las instrucciones hasta el gran aparcamiento, llegando de Messina, o hasta su gemelo de Porta Catania, unidos por un túnel bajo la ciudad. Aparque allí y tome el bus gratuito que sube a la villa cada cuarto de hora. ¡Sin complicaciones!. No olvide Taormina en el curso de un viaje por Sicilia, sería imperdonable.

Antwerpen


amberes

La maravillosa ciutat d’Anvers, Amberes o Antwerpen, perla del riu Escalda, está situada al nord de Brusel·les, a uns escassos 50 kms de la capital de Bèlgica. És una fita que no pot mancar mai en un viatge per aquest bonic país, tot i que sovint queda injustament oblidada, aclaparada per la popularitat turística de viles més famoses, com ara Brugge, Gent, Malines o Lovaina, a banda de la capital mateixa, és clar. I no s’ho mereix, perquè Anvers és molt bonica. Encara recordem la seva fastuosa plaça del mercat, amb l’ajuntament, les cases burgeses del segle XVII, la catedral amb la seva imponent torre, altíssima. Però el que més agrada de la vila és el seu port fluvial damunt l’Escalda, inmens, amb els vaixells amunt i avall. I els seus museus, n’hi ha una pila, no gaire importants, és cert, però xulos. O el seu zoo, el millor de Bèlgica, visita obligada amb els infants. Anvers és una ciutat antiga, amb un imponent barri medieval, de cases gòtiques i renaixentistes, però també molt moderna, amb una estació central de tren modernista, moltes botigues de luxe, i de diamants. No oblideu Anvers en el curs d’una ruta per Bèlgica i pels Paisos Baixos, segur que hi passareu i, creieu-nos mereix una parada, com a mínim. Aparcar a Anvers és molt fácil. Hi ha un munt de parquings municipals, a l’entorn de la vila antiga. Dinar també. Us aconsellem en el parquing del carrer Oudaan, just a sobre, en una petita plaça comercial interior, un bar on fan menjar ràpid molt bo: La Ruche. No apte per a gourments sibarites, però bé de preu i bona teca. També ens va agradar molt una cerveseria amb bon menjar belga, a l’avinguda que porta a l’estació del tren: Es diu Bier Central, i és molt xula. Ben aprop, en un carreró del darrera, a la Statiestraat número 19, hi ha la Pizzeria Roma, cara però bona. I no gaire lluny recomanem el Reload, un bar de menjar ràpid, informal i divertit, amb una carta xula per a famílies. Per dormir teniu bons hotels de cadena, com ara el Holiday Inn, molt bàsic però comfortable. També teniu un Novotel, fita familiar per excel·lència, i un Ibys al centre de la ciutat, a més d’un Crowne Plaza.

La maravillosa ciudad de Amberes, Amberes o Antwerpen, perla del río Escalda, está situada al norte de Bruselas, a unos escasos 50 kms de la capital de Bélgica. Es un hito que no puede faltar nunca en un viaje por este hermoso país, aunque a menudo queda injustamente olvidada, abrumada por la popularidad turística de villas más famosas, tales como Brugge, Gent, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Amberes es muy bonita. Todavía recordamos su fastuosa plaza del mercado, con el ayuntamiento, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con su imponente torre, altísima. Pero lo que más gusta de la ciudad es su puerto fluvial sobre el Escalda, inmenso, con los barcos arriba y abajo. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. O su zoo, el mejor de Bélgica, visita obligada con los niños. Amberes es una ciudad antigua, con un imponente barrio medieval, de casas góticas y renacentistas, pero también muy moderna, con una estación central de tren modernista, muchas tiendas de lujo, y de diamantes. No olvide Amberes en el curso de una ruta por Bélgica y los Países Bajos, seguro que pasaréis y, creednos merece una parada, como mínimo. Aparcar en Amberes es muy fácil. Hay un montón de parkings municipales, alrededor de la ciudad antigua. Comida también. Se aconseja en el parking de la calle Oudaan, justo encima, en una pequeña plaza comercial interior, un bar donde hacen comida rápida muy bueno: La Ruche. No apto para gourments sibaritas, pero bien de precio y buena comida. También nos gustó mucho una cervecería con buena comida belga, en la avenida que lleva a la estación del tren: Se llama Bier Central, y es muy chula. Muy cerca, en un callejón de atrás, en la Statiestraat número 19, está la Pizzeria Roma, cara pero buena. Y no muy lejos recomendamos el Reload, un bar de comida rápida, informal y divertido, con una carta chula para familias. Para dormir tiene buenos hoteles de cadena, como el Holiday Inn, muy básico pero confortable. También tiene un Novotel, hito familiar por excelencia, y un Ibys el centro de la ciudad, además de un Crowne Plaza.

The wonderful city of Antwerp, the Pearl of the Schelde, is situated in the north of Brussels, 50 kms away from the capital of Belgium. Antwerp is very pretty. We still remember the magnificent market square with the town hall, the bourgeois houses of the seventeenth century, the cathedral with its imposing tower. Antwerp has got an ancient city with a medieval district imposing, with wonderful Gothic and Renaissance houses. Do not forget to go to Antwerp in a route in Belgium and the Netherlands. Parking in Antwerp is easy. There are plenty of municipal car parks, around the old town. Eating is easy too. We recommend parking in the street Oudaan. In a small shopping square there is a bar where you can get very good fast food: La Ruche. Is not for gourments but you can get good price and good food. We also enjoyed a beer’s bar with good food on the avenue leading to the train station: It’s the “Bier Central”. It’s very cool. In the Statiestraat number 19, there is the Pizzeria Roma, good. I recommend too the Reload, a good fast food restaurant, with casual and fun food and a cool menu for families. You can sleep in some good chain hotels, such as Holiday Inn, very basic but comfortable. Novotel also have a landmark familiar to excellence and there is an Ibys in the center of the city, and also a Crowne Plaza Hotel.

La merveilleuse ville d’Anvers est situé au nord de Bruxelles, à seulement 50 kms de la capitale de la Belgique. Elle est une ville qui ne peut pas manquer jamais dans un voyage à ce beau pays, mais elle est souvent injustement oublié, submergé par les célèbres villes touristiques les plus célèbres, tels que Bruges, Gand, Malines et Louvain. Elle ne le mérite pas, car Anvers est très joli. Nous nous souvenons encore de la place du marché magnifique avec la mairie, les maisons bourgeoises du XVIIè siècle, la cathédrale avec son imposante tour. Anvers est une ville ancienne avec un quartier médiéval imposant. Ne vous oubliez pas d’Anvers dans une route en Belgique et aux Pays-Bas. Parking à Anvers est facile. Il y a beaucoup de parkings municipaux, autour de la vieille ville. Nous vous recommandons le stationnement dans la rue Oudaan. Pour manger vous pouvez aller directement dans le petit centre commercial d’Oudaan. Il y a un bar avec une très bonne restauration rapide: La Ruche. Pas pour gourments, mais bon prix et la bonne nourriture. Nous avons aussi apprécié une adresse sur l’avenue menant à la gare: On dit “Bier Central”. Il est très cool. Dans une ruelle derrière le numéro Statiestraat 19, il y a la Pizzeria Roma. Je vous recommande aussi le Reload, un joli bar, restauration rapide, amusant avec un menu frais pour les familles. Vous pouvez dormir dans des bons hôtels de chaîne, tels que les Holiday Inn, très basique mais confortable, ou les Novotel la repère familier pour l’excellence. Il y a aussi un Ibys dans le centre de la ville, et encore en plus un Crowne Plaza Hotel.

Pla d’Anyella


anyella

El pla d’Anyella és un dels millors llocs, sinó el millor, per trobar neu familiar a Catalunya. Neu sense ordres, sense esquiadors, sense cues, sense obligacions. Neu per tirar-s’hi amb trineu, amb bosses o sense res. Neu per fer batalles amb boles sense que ningú us cridi l’atenció. Neu sense restriccions, sense parkings, ni guardes. Neu per fet ninots de neu, o per caminar-hi al damunt, o per rodolar-hi tot fent la croqueta. Neu pels infants. Sense gent que es queixi, us molesti o us faci fora. Els plans d’Anyella son fantàstics!. Primer perquè son plans, no del tot, és clar, son ondulats, però son desnivells divertits i sense perill. A l’estiu és el punt de trobada de milers d’ovelles que s’enfilen fins aqui dalt des del Ripollès, del Lluçanès o d’Osona. I aquests ramats han de pasturar sense entrebancs, sense precipicis on estimbar-se. Us encantaran les formes suaus i arrodonides d’Anyella. Segon avantatge: esteu dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Les vistes son magnífiques, esplèndides, teatrals, escenenogràfiques. Per passar l’estona simplement contemplant els cims nevats que ens envolten. Tercer avantatge: si fa sol, no farà fred. Anyella està orientat a sud. Sol a dojo. I poc vent. Ideal. Quart avantatge: bones possibilitats d’aparcament. La carretera creua els plans des del coll de la Creueta, a 1924 metres d’alçada, fins La Molina, a 1600 metres, durant uns 8 kms. Al llarg d’aquest recorregut hi ha moltes zones on podreu aparcar el cotxe sense dificultat, i sense massa problemes. No hi ha gaire gent aquí. Al pla d’Anyella s’hi arriba per la carretera C-17 de Barcelona fins Guardiola de Bergueda, per seguir cap a La pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, i d’aquesta població per la carretera BV-4031, amb bon asfalt, fins el coll de la Creueta. O bé podeu seguir la C-17, travessant el túnel del Cadí, fins Das o Alp, per pujar d’allà a Masella o La Molina, i continuar cap a la collada de Toses per la GI-400. Agafareu abans d’arribar a la collada el desviament cap a Castellar de n’Hug, i entrareu als plans d’Anyella. També possible pel petit poble de Toses, o per la carretera nacional de la Collada, (no ho recomanem). A tocar de La Molina, en agafar el desviament, ja veureu el telecadira del Pla d’Anyella, amb el parquing organitzat i serveis de bar i restaurant. No us quedeu aquí, seguiu cap al coll de la Creueta per buscar espais de neu lliure on gaudir del dia amb la canalla. La pleta Roja, el pic del Puigllançada i la Tosa d’Alp us rodegen. Domineu, amb vista aèria les comarques de La Cerdanya, del Ripollès i del Berguedà segons el punt on sigueu. Sembla mentida que, a aquesta alçada, el terreny sigui tan pla, i amb tan poques dificultats per caminar-hi. Us proposem que si podeu hi passeu el cap de setmana. Podeu allotjar-vos a La Molina, als apartaments Guitart, que per les famílies estan molt bé. Per dormir a Puigcerdà mateix, penseu en els grans càmpings. L’Estel, situat camí de Llívia, o bé el Pirineus, a Guils, a les afores. Són dos terrenys d’acampada de luxe, amb tota mena de serveis. També teniu hotels, que solen ser molt bonics, però sovint son molt cars, com ara el Prado, amb bones habitacions familiars. Pel costat de Castellar de n’Hug, o per la zona de Baga, trobareu hotels fantàstics com ara l’Hotel del Blat, magnífic i modern, o Ca l’Amagat, una boníssima fonda de les de tota la vida. A la Pobla de Lillet, teniu l’Hostal Pericas, un lloc casolà, amb habitacions de fonda, normaletes i senzilles. També és molt bonic, amb bona taula i bons llits l’hostatgeria del santuari de  la Verge de Falgars, que està situat a la serra del mateix nom, en un entorn natural de conte de fades, a  1.300 metres d’alçada, a uns 7 kms. de la Pobla. Tots aquests llocs també tenen bons restaurants, encara que per allà podreu fer picnic sense problemes, o dinar als restaurants i bars de La Molina. Si penseu anar-hi uns dies podreu recòrrer els carrers amb les cases de pedra dels pobles de la vall alta del Llobregat, com Castellar, i les moltes ermites i esglésies romàniques que hi ha pels voltants, perdudes entre els camps i els boscos, que podeu jugar a trobar: Rotgers, Rus… i fins algun un monestir com ara Sant Jaume de Frontanyà o Santa Maria de Lillet. A més pels volts de la Pobla de Lillet i Castellar trobareu una obra mestra d’en Gaudí: els jardins Artigues. També molt divertit pels nens pujar en el tren del ciment que us portarà a la fàbrica del Clot del Moro. Abans d’arribar a Castellar d’en Hug pareu a les fonts del Llobregat, bonic indret familiar on neix el riu. Ja no us diem res del que podeu trobar a La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Riu… Bona neu familiar, recordeu: Pla d’Anyella!.

El plan de Anyella es uno de los mejores lugares, sino el mejor, para encontrar nieve familiar en Cataluña. Nieve sin órdenes, sin esquiadores, sin colas, sin obligaciones. Nieve para tirarse con trineo, con bolsas o sin nada. Nieve para hacer batallas con bolas sin que nadie les llame la atención. Nieve sin restricciones, sin parkings, ni guardas. Nieve de muñecos de nieve, o para caminar sobre ella, o para rodar haciendo la croqueta. Nieve para los niños. Sin gente que se queje, les moleste o les eche. Los llanos de Anyella son fantásticos. Primero porque son planos, no del todo, claro, son ondulados, pero son desniveles divertidos y sin peligro. En verano es el punto de encuentro de miles de ovejas que suben hasta aquí arriba desde el Ripollès, del Lluçanès o de Osona. Y estos rebaños deben apacentar sin tropiezos, sin precipicios donde despeñarse. Os encantarán las formas suaves y redondeadas de Anyella. Segunda ventaja: está dentro del Parque Natural del Cadí-Moixeró. Las vistas son magníficas, espléndidas, teatrales. Para pasar el rato simplemente contemplando las cumbres nevadas que nos rodean. Tercera ventaja: si hace sol, no hará frío. Anyella está orientado a sur. Sol a raudales. Y poco viento. Ideal. Cuarta ventaja: buenas posibilidades de aparcamiento. La carretera cruza los planos desde el coll de la Creueta, a 1924 metros de altura, hasta La Molina, a 1600 metros, durante unos 8 kms. A lo largo de este recorrido hay muchas zonas donde podrán aparcar el coche sin dificultad, y sin demasiados problemas. No hay mucha gente aquí. Al plan de Anyella se llega por la carretera C-17 de Barcelona hasta Guardiola de Bergueda, para seguir hacia La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, y de esta población por la carretera BV-4031, con buen asfalto, hasta la Creueta. O bien pueden seguir la C-17, atravesando el túnel del Cadí, hasta Das o Alp, para subir de allí en Masella o La Molina, y continuar hacia la collada de Toses por la GI-400. Cogeréis antes de llegar al collado el desvío hacia Castellar de n’Hug, y entraréis a los llanos de Anyella. También posible por el pequeño pueblo de Toses, o por la carretera nacional de la Collada, (no lo recomendamos). Junto a La Molina, al coger el desvío, ya veréis el telesilla del Plan de Anyella, con el parking organizado y servicios de bar y restaurante. No se queden ahí, sigan hacia la Creueta para buscar espacios de nieve libre donde disfrutar del día con los niños. Parece mentira que, a esta altura, el terreno sea tan plano, y con tan pocas dificultades para caminar. Os proponemos que paséis el fin de semana aquí. Pueden alojarse en La Molina, en los apartamentos Guitart, que para las familias están muy bien. Para dormir en Puigcerdà mismo, piensen en los grandes campings. Estel, situado camino de Llívia, o bien el Pirineos, en Guils, a las afueras. Son dos terrenos de acampada de lujo, con todo tipo de servicios. También tienen hoteles, que suelen ser muy bonitos, pero a menudo son muy caros, como el Prado, con buenas habitaciones familiares. Por el lado de Castellar de n’Hug, o por la zona de Baga, encontrarán hoteles fantásticos como el Hotel del Blat, magnífico y moderno, o Ca l’Amagat, una buenísima fonda de las de toda la vida. En la Pobla de Lillet, tienen el Hostal Pericas, un lugar casero, con habitaciones de fonda, normalitas y sencillas. También es muy bonito, con buena mesa, la hospedería del santuario de la Virgen de Falgars, que está situado en la sierra del mismo nombre, en un entorno natural de cuento de hadas, a 1.300 metros de altura, a unos 7 kms. de la Pobla. Todos estos sitios también tienen buenos restaurantes, aunque por allí podréis hacer picnic sin problemas, o comer en los restaurantes y bares de La Molina. Si pensáis ir unos días podréis recorrer las calles con las casas de piedra de los pueblos del valle alto del Llobregat, como Castellar, y las muchas ermitas e iglesias románicas que hay por los alrededores, perdidas entre los campos y los bosques: Rotgers, Rus … y hasta algún un monasterio como Sant Jaume de Frontanyà o Santa María de Lillet. Además alrededor de la Pobla de Lillet y Castellar encontrarán una obra maestra de Gaudí: los jardines Artigas. También muy divertido para los niños subir en el tren del cemento que les llevará a la fábrica del Clot del Moro. Antes de llegar a Castellar d’en Hug parad en las fuentes del Llobregat, bonito lugar familiar donde nace el río. Ya no os decimos nada de lo que se puede encontrar en La Cerdanya: Puigcerdà, Llívia, Bastanist, Cap del Río … Buena nieve familiar, recuerden: ¡Plan de Anyella!.

Pompeia


Heu vist alguna ruïna romana?. D’alguna ciutat important?. Tal vegada heu estat a Tarragona?. Us ha impressionat?. Doncs tot això és “pecata minuta” davant la increible ciutat romana de Pomeia, a Itàlia. La vila màrtir, coberta per la cendra de l’omnipresent i tot poderós volcà Vesubi, és tota una altra cosa. És com si des de la nit dels segles us haguessin portat una ciutat romana pel túnel de temps. Fa una mica de besarda caminar per les avingudes desertes de Pompeia. Entrar a les cases, a les habitacions, veure’n les pintures a les parets. Passejar pel fòrum, davant de temple. Seure al teatre o l’amfiteatre. Deambular per basíliques i mercats. Tot està com si els romans haguessin de tornar. Com si la vila només dormís esperant, ella també, els qui foren els seus amos i creadors. La pols ho ha cobert tot, les fustes han anat cedint, però quelcom de grandiós, d’inquietant, roman encara en l’aire. Pompeia és una d’aquelles sortides familiars de gran calat que cal fer amb els vostres infants. Una excursió que es justifica en ella mateixa, com n’hi ha poques. No deixeu de veurela alguna vegada a la vida. No és una excursió fàcil, cal dedicar-li com a mínim un matí, ben llarg. Cal anar a poc a poc per veure-ho bé tot, explorar cada racó. Això vol dir caminar una mica. En tot cas, si heu de deixar quelcom per un altre any, visiteu sobretot les pintures maravelloses de la Villa dels Misteris.  Si us cal dinar, heu de saber que hi ha un self-service a l’interior de les ruïnes, i molts restaurants, força turístics, als voltants. Arribareu a Pompeia des de qualsevol lloc de la Campania, des de Nàpols, a 30 kms,  o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, amb cotxe, molt ben indicat per autopista. O bé amb tren, amb la ferrovia Circumvesuviana, estació Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren us deixa a tocar de l’entrada principal. El parking és difícil i car. Hi ha un càmping que lloga les parceles com aparcament per als cotxes, a la mateixa porta, a preu d’or. Vueling te un vol directe a Nàpols. Grimaldi Lines ofereix un vaixell a Roma, 260 kms. al nord de Pompeia. Aprofiteu un Nadal o Setmana Santa per anar-hi. A l’estiu fa molta calor, i hi ha molta gent. Podeu fer un recorregut per les excavacions de tota la Campània: Ercolano, Stabia i fins a cinc llocs amb una sola entrada vàlida per 1 o 3 dies, segons el preu. A la web oficial del lloc està tot molt ben explicat, i un cop allà, amb el preu de l’entrada, teniu dret a un plànol molt útil, i a una miniguia encara més útil.  I per dormir, a les famílies, ens surt molt a compte els Novotel de Caserta, 50 kms. al nord de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sud. Aprofiteu per viure la Campània i els seus encants increibles. Fantàstica!.

¿Habéis visto alguna ruina romana?. ¿De alguna ciudad importante?. ¿Tal vez habéis estado en Tarragona?. ¿Os ha impresionado?. Pues todo esto es “pecata minuta” ante la increíble ciudad romana de Pompeia, en Italia. La villa mártir, cubierta por la ceniza del omnipresente y todopoderoso volcán Vesubio, es otra cosa. Es como si desde la noche de los siglos os hubieran traido una ciudad romana por el túnel de tiempo. Da un poco de “yuyu” caminar por las avenidas desiertas de Pompeya. Entrar en las casas, en las habitaciones, ver las pinturas en las paredes. Pasear por el foro, ante templo. Sentarse en el teatro o el anfiteatro. Deambular por basílicas y mercados. Todo está como si los romanos tuvieran que volver. Como si la villa sólo durmiera esperando, ella también, a quienes fueron sus amos y creadores. El polvo lo ha cubierto todo, las maderas han ido cediendo, pero algo de grandioso, de inquietante, permanece todavía en el aire. Pompeya es una de esas salidas familiares de gran calado que hay que hacer con los niños. Una excursión que se justifica en sí misma, como pocas. No dejen de verla alguna vez en la vida. No es una excursión fácil, hay que dedicarle al menos una mañana, bien larga. Hay que ir poco a poco para verlo bien todo, explorar cada rincón. Esto quiere decir caminar un poco. En todo caso, si tienen que dejar algo por otro año, visiten ante todo las pinturas maravillosas de la Villa de los Misterios. Para comer, debéis saber que hay un self-service en el interior de las ruinas, y muchos restaurantes, todos muy turísticos, en los alrededores. Llegarán a Pompeya desde cualquier lugar de la Campania, desde Nápoles, a 30 kms, o de Sorrento, o de Salerno, o de Caserta, en coche, muy bien indicado por autopista. O bien en tren, con la ferrovia Circumvesuviana, estación Pompei Scavi Villa dei Misteri. El tren deja al lado de la entrada principal. El parking es difícil y caro. Hay un camping que alquila las parcelas como aparcamiento para los coches, en la misma puerta. Vueling tiene un vuelo directo a Nápoles. Grimaldi Lines ofrece un barco en Roma, 260 kms. al norte de Pompeya. Aprovechen una Navidad o Semana Santa para ir. En verano hace mucho calor, y hay mucha gente. Pueden hacer un recorrido por las excavaciones de toda la Campania: Ercolano, Stabia y hasta cinco lugares más con una sola entrada válida para 1 o 3 días, según el precio. En la web oficial está todo muy bien explicado, y una vez allí, con el precio de la entrada, se tiene derecho a un plano muy útil, ya una miniguía aún más útil. Y para dormir, a las familias, nos salen muy a cuenta los Novotel de Caserta, 50 kms. al norte de Pompei, o de Salerno, 45 kms. al sur. Aprovechen para vivir la Campania y sus encantos increíbles.

El Cap del Rec


Possiblement el millor indret de la Cerdanya per anar amb infants: El Cap del Rec.  A l’hivern neu a dojo.  A l’estiu gespa abundant. Unes vistes espectaculars damunt la plana ceretana. Vistes d’ensomni damunt el Cadí, a l’altra costat de l’abim. Vistes privilegiades damunt la Tossa. Riuets que vagarejen, saltirons, entre els pins, creuan una plana inmensa, una plana acollidora, una plana vastíssima. Els infants tenen aquí el seu paradís. Quan està nevat perquè hi ha espai sense perill, sense esquiadors, per fer les seves guerres de neu familiars, per baixar sense velocitat amb els seus trineus. Quan hi ha gespa, perquè poden còrrer lliurament, amunt i avall, ficant els peus a l’aigua fresca dels rierols. I per si això fos poc encara us direm un parell més de secrets del Cap de Rec: hi ha un refugi, amb bar i restaurant, amb tota mena de serveis. Podeu dinar allà o fer pic-nic. Hi ha fonts abundoses, d’una aigua nítida, nival, superior. I segon secret: podeu arribar-hi, sense cap mena de dificultat, amb cotxe. Hi arriba una pista, primer asfaltada i més tard de terra, en molt bon estat, en boníssim estat, ampla, que us permetrà fer-hi pujar qualsevol mena de vehicle. Bon aparcament. Per arribar al Cap del Rec cal sortir de Martinet cap a Lles. Des de Lles la pista, senyalitzada, us durà en uns 8 kms. dalt de tot de la carena, a quasi bé 2000 mts d’altura. Benvinguts!.

Posiblemente el mejor lugar de la Cerdanya para ir con niños: El Cap del Rec. En invierno nieve a raudales. En verano césped abundante. Unas vistas espectaculares a la plana ceretana. Vistas de ensueño sobre el Cadí, al otro lado del abismo. Vistas privilegiadas sobre la Tossa. Riachuelos que vagan, dando saltos, entre los pinos, y cruzan una llanura inmensa, una llanura acogedora, una llanura vastísima. Los niños tienen aquí su paraíso. Cuando está nevado porque hay espacio sin peligro, sin esquiadores, para hacer sus guerras de nieve familiares, para bajar sin velocidad con sus trineos. Cuando hay césped, porque pueden correr libremente, arriba y abajo, metiendo los pies en el agua fresca de los riachuelos. Y por si esto fuera poco todavía para convencerles les diremos un par de secretos del Cap de Rec: hay un refugio, con bar y restaurante, con todo tipo de servicios. Pueden comer allí o hacer pic-nic. Hay fuentes abundantes, de un agua nítida, nival, superior. Y segundo secreto: pueden llegar, sin ningún tipo de dificultad, en coche. Llega una pista, primero asfaltada y más tarde de tierra, en muy buen estado, en buenísimo estado, ancha, que les permitirá subir con cualquier tipo de vehículo. Buen aparcamiento. Para llegar al Cap del Rec hay que salir de Martinet a Lles. Desde Lles la pista, señalizada, le llevará en unos 8 kms. alto de la cresta, a casi 2000 mts de altura. ¡Bienvenidos!.