Aiguardent al Prat del Comte

 

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a les rodalies del Prat del Comte. Llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

Fira del Senglar a Osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 14 d’abril de 2019, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 14 de abril de 2019, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

La festa de l’aiguardent de Prat del Comte

Aquest cap de setmana tindrà lloc a la bonica població de Prat del Comte, la seva coneguda Festa de l’Aiguardent. A Prat van restaurar una antiga destil·leria d’aquest producte, tan típic de la nostra terra. A més de la destil·leria també podeu veure un forn de pa, un molí d’oli i un molí de blat, força ben conservats. La festa de l’Aiguardent inclou moltes activitats, a banda de veure i poder tastar una amplia gama d’aiguardents, més o menys casolans. També podeu acompanyar-los de dolços i pastissets típics d’aquesta terra, amb una notable influència àrab medieval. Gaudireu de tallers, música, cercaviles, gegants, exposicions, dinar i sopar populars, (cal apuntar-se i comprar el tiquet), i una revetlla. Aquesta vegada no us suggerirem que torneu en un dia. El Prat del Comte és llunyà, està en una zona magnífica, amb molts motius naturals, i culturals, per recomanar-vos de passar-hi un cap de setmana o un pont. Està perdut als peus de les mítiques serres de Pàndols i de Cavalls, i a tocar de l’espai natural dels Ports de Beseit, allà baix, a la Terra Alta, a les terres de l’Ebre. S’hi pot arribar des de Barcelona per l’AP7 fins Tortosa, i d’allà per la C-12, i la C-43 cap Xerta, Benissanet i Gandesa.  De seguida trobareu el trencall a mà esquerra, cap a Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderoures. També és possible pujar-hi per l’Hospitalet de l’Infant cap a Mora d’Ebre, i travessar el riu per Miravet. De Miravet una carretera local puja al Pinell de Brai, i d’allà a Prat. L’alicient pels infants, és clar, és el pas de l’Ebre amb el cotxe dins una barca.  Finalment podeu fer-hi cap via Reus, Falset, Mora i Gandesa. Això dona opcions de diverses rutes circulars, totes magnífiques, per aquestes bellíssimes terres. Si us fa el pes, a més de la fira, podreu recòrrer els escenaris de les batalles de la Guerra Civil. Si us agrada la natura podeu baixar fins el riu Canaletes, afluent de l’Ebre, d’aigües cristal·lines, que forma pous i gorgs de gran bellessa, aptes pel bany, no lluny del poble. Per fer-ho cal deixar el cotxe a l’antiga estació i caminar una estona fins el santuari de la Fontcalda. Seguireu la ruta verda que va per l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, entre Tortosa i Saragossa. Podeu fer un tros d’aquesta via a peu, en bicicleta o a cavall. També podeu arribar-vos fins Horta de Sant o Arnes, si disposeu de prou dies. O anar a veure Miravet, amb el seu castell i les cases apinyades sobre el riu. Horta de Sant Joan, amb el record a Picasso. Els Ports de Beseit, parc natural de primer ordre, amb els seus rius i estrets. Arnes, la vila renaixentista. Teniu bons llocs per dormir i menjar a Prat del Comte o a les rodalies. A Prat Ca l’Àngel. Fora llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També bones habitacions. O Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  També un restaurant amb encant a Miravet: El Molí d’en Xim. I un lloc per dormir i menjar, clàssic, de tota la vida, l’Hotel Miralles a Horta de Sant Joan. Recordeu que a Arnes teniu un Vilar Rural, una aposta segura per les famílies i un restaurant més senzill amb habitacions també senzilles: Can Barrina. Nosaltres hem menjat i dormit a tots aquests llocs. Cap no ens ha decepcionat, si bé són diferents, en preus i serveis. Aquesta terra, poc coneguda, és un veritable regal en aquesta època d’estrés. La fira de l’Aiguardent us dona l’excusa perfecte per descobrir-la.

A mediados de octubre, por la festividad de la Virgen del Pilar, un poco antes o poco después, tiene lugar en la bonita población de Prat del Comte, su conocida Fiesta del Aguardiente. En Prat restauraron una antigua destilería de este producto, tan típico de nuestra tierra. Además de la destilería también podéis ver un horno de pan, un molino de aceite y un molino de trigo, bien conservados. La fiesta del Aguardiente incluye muchas actividades, además de ver y poder probar una amplia gama de aguardientes, más o menos caseros. También pueden acompañarlos de dulces y pastelitos típicos de esta tierra, con una notable influencia árabe medieval. Disfrutarán de talleres, música, pasacalles, gigantes, exposiciones, comida y cena populares, (hay que apuntarse y comprar el ticket), y una verbena. Esta vez no les sugeriremos que vayan y vuelvan en un día. El Prat del Comte está lejos, en una zona magnífica, con muchos motivos naturales, y culturales, para recomendaros pasar allí un fin de semana o un puente. Está perdido a los pies de las míticas sierras de Pàndols y de Cavalls, y junto al espacio natural de Els Ports de Beseit, allá abajo, en la Terra Alta, en las tierras del Ebro. Se puede llegar desde Barcelona por la AP7 hasta Tortosa, y de allí por la C-12, y la C-43 hacia Xerta, Benissanet y Gandesa. Enseguida encontrarán el desvío a mano izquierda, hacia Prat del Comte, Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. También es posible subir por L’Hospitalet de l’Infant hacia Mora de Ebro, y cruzar el río por Miravet. De Miravet una carretera local sube al Pinell de Brai, y de allí a Prat. El aliciente para los niños, claro, es el paso del Ebro con el coche en una barca. Finalmente puede llegarse vía Reus, Falset, Mora y Gandesa. Esto da opciones de varias rutas circulares, todas magníficas, por estas bellísimas tierras. Si os gusta, además de la feria, podreis recorrer los escenarios de las batallas de la Guerra Civil. Si os gusta la naturaleza pueden bajar hasta el río Canaletes, afluente del Ebro, de aguas cristalinas, que forma pozas de gran belleza, aptas para el baño, no lejos del pueblo. Para ello hay que dejar el coche en la antigua estación y caminar un rato hasta el santuario de la Fontcalda. Seguirán la ruta verde que va por el antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, entre Tortosa y Zaragoza. Pueden hacer un trozo de esta vía a pie, en bicicleta oa caballo. También pueden llegarse hasta Horta de Sant o Arnes, si disponen de suficientes días. O ir a ver Miravet, con su castillo y las casas apiñadas sobre el río. Horta de Sant Joan, con el recuerdo a Picasso. Los Puertos de Beceite, parque natural de primer orden, con sus ríos y estrechos. Arnes, la villa renaixentista.Hay buenos lugares para dormir y comer en Prat del Comte o en los alrededores. En Prat Ca l’Àngel. Fuera lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También buenas habitaciones. O Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. También un restaurante con encanto en Miravet: El Molí d’en Xim. Y un lugar para dormir y comer, clásico, de toda la vida, el Hotel Miralles en Horta de Sant Joan. Recuerden que en Arnes tienen un Vilar Rural, una apuesta segura para las familias, y un restaurante más sencillo con habitaciones también sencillas: Can Barrina. Nosotros hemos comido y dormido en todos estos lugares. Ninguno nos ha decepcionado, si bien son diferentes, en precios y servicios. Esta tierra, poco conocida, es un verdadero regalo en esta época de estrés. La feria del Aguardiente les da la excusa perfecta para descubrirla.

La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del Senglar a Osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 8 d’abril de 2018, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats, com ara la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes de les nostres contrades, amb menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesanía, productes fets a casa nostra i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 8 de abril de 2018, (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Festa de l’aiguardent a Prat del Comte

Fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

La Fira del Senglar a Osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 26 de març de 2017, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats: la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes, menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesania  i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 26 de marzo de 2017 (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Anglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

Oli nou a La Fatarella

La Fatarella és un poble de la Terra Alta. Un poble ferm, de secà, de socarrel, genuí. Un poble de llum clara i forta, horitzons amples, turons àrids i camps poc agraïts on creix l’olivera. Per això celebren una festa de l’oli nou, que vol donar a conèixer aquest producte vital, aquest or líquid i, de passada, promocionar l’escàs turisme que ja comença a interessar-se per aquesta terra eixuta i verge.Així, aquest cap de setmana arriba la 18ena edició de la Festa de l’OliNou, amb un munt d’actes que no podem explicar aquí, però que podeu conèixer clicant aquest enllaç. Per arribar a La Fatarella el millor fora agafar l’autopista AP-7 fins la sortida de Reus, per anar després a Falset i Mora d’Ebre. O bé seguir la mateixa AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, per llavors continuar cap a Mora per la C-44. En tots dos casos cal continuar cap a Gandesa seguint la N-420. En arribar a Les Camposines preneu el trencall, ben indicat, cap al municipi, seguint ara la TV-7331.  A més de la fira de l’oli, on podreu degustar i comprar aquest producte, també s’hi muntarà una de productes artesans de la comarca. El dissabte al matí hi haurà un seguit d’activitats al voltant de la cuina de l’oli, que inclou un taller de cuina pels infants. El diumenge és el dia de la fira. Hi haurà esmorzar popular amb la clotxa i l’oli nou de la collita d’aquest mateix any, visites guiades als molins d’oli del poble, l’antic i el nou, i diverses actuacions. Visiteu La Fatarella, però sobretot arribeu-vos-hi per la bellíssima comarca de la Terra Alta, Volteu la Terra Alta, amb els seus indrets naturals: els Ports de Tortosa i Beseit, les serres de Pàndols i de Cavalls, amb els records de la guerra civil, l’escenari de les batalles, aneu fins l’amagat Santuari de la Fontcalda. Per menjar i dormir al poble us recomanem diversos llocs. Teniu la Fonda de Ca la Brisa, un establiment tradicional, de bona taula i habitacions senzilles, semblants a les de l’Hostal de Can Rius, un hostal ben tradicional. Si voleu quelcom innovador, aneu a La Casa Ecològica. Si voleu allotjar-vos fora del poble, també teniu els hotels i restaurants a tota la comarca. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. O a l’Hostal Piqué, senzillet, un xic passat, que no viu els millors temps. En canvi, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel cada dia millor i un restaurant apte pel públic familiar. A Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, proveu la comoditat del seu Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Can Barrina està a Arnes, més econòmic que el Vilar Rural, molt senzill. Al poble aragonés de Calaceit, més enllà de Gandesa, hi ha molts i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho tenim ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28.

En La Fatarella, en la bellísima comarca de la Terra Alta, hacen una fiesta del aceite nuevo. Allí os espera un buen desayuno con pan auténtico de payés, butifarras o sardinas, y regado con buen aceite nuevo, y alioli. También habrá una feria artesanal, con productos naturales de la tierra, una muestra de folklore popular, jornadas gastronómicas en torno al aceite, taller de aceitunas, jornada de puertas abiertas en la Cooperativa Agrícola, con una demostración del proceso de obtención del aceite nuevo, además de visitas guiadas por el pueblo. Recorred la Terra Alta, con sus lugares naturales, con los Puertos de Tortosa y Beceite, las sierras de Pàndols y de Cavalls, el Santuario de la Fontcalda o los escenarios de la Guerra Civil, hace poco museizados. Comer y dormir és senzillo en la Fonda de Ca la Brisa, un hostal bien tradicional, o Can Rius, otra fonda de pueblo. Ambos con buena mesa y buenas habitaciones. Si os va la apuesta por un lugar innovador, como La Casa Ecológica. Fuera del pueblo teneis los hoteles y restaurantes de la comarca. En Gandesa se puede dormir en Abeuradors, unos apartamentos muy bonitos. O en el Hostal Piqué, sencillito, cada dia más anticuado. En cambio en Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel cada dia mejor y su restaurante apto para el público familiar. En Arnes, con su ayuntamiento renacentista, intenten probar la comodidad de su Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot está Can Josep, un hotelito rural de primera. Can Barrina está en Arnes, más económico que el Vilar Rural, pero mucho más sencillo. También interesantes los hoteles y apartamentos de Calaceite, el primer pueblo de Aragón, como por ejemplo el encantador Hotel del Sitjar. Para comer en Calaceite lo tenemos muy claro: la Fonda Alcalá, un clásico, en la carretera.

El Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del Senglar d’Osor

La Fira del Senglar te lloc al poble d’Osor, al mig de les Guilleries. Si hi pujeu gaudireu d’un espai meravellós, sobretot ara, en primavera. Ple de boscos, amb una riera cantadora i un poblet magnífic, amb moltes possibilitats de fer rutes pels seus entorns. La fira, pròpiament dita, és una proposta de festa cultural i gastronòmica i ofereix un munt d’actuacions i activitats, el diumenge, dia 10 d’abril de 2016, a partir de les 9 del matí. Hi trobareu un dia de festa, un dia cultural i gastronòmic, amb un munt d’actuacions i activitats: la degustació de tastets de senglar cuinats amb antigues receptes, menjar popular i de germanor, actuacions infantils, música, un espai reservat per gossos de cacera i productes relacionats amb la caça, productes d’artesania  i gresca tot el dia. Per completar el dia, o el cap de setmana sencer, podeu recòrrer la muntanya de la bellíssima comarca de la Selva.  Una aposta segura. Els carrers i places d’Osor són de caràcter. La riera, amb el pont, una preciositat. Veureu un munt de cases amb portals dels segles XVII i XVIII. Val la pena també baixar fins l’indret anomenat les Mines d’Osor, a 5 km d’Osor per la carretera d’Anglès. Hi podeu cercar minerals de plom amb les criatures. Una altra ruta sense desperdici us durà a Santa Creu d’Horta, a la vall d’Horta, seguint una pistal forestal que uneix Osor amb Santa Coloma de Farners. Està a uns 7 km de la vila. La magnífica masia del Sobirà de Santa Creu, està ben a prop. És un impressionat casalot del XVII, amb una capella plena de ceràmica  en els murs. També podeu pujar a l’ermita i santuari de la Mare de Déu del Coll, bonica església romànica, amb bones vistes des dels miradors. Tot el terme municipal dOsor, i el veï de Sant Hilari Sacalm, és ple de fonts, boscos, rieres i masies que conviden a la passejada en família. La més propera la del Borrell, en el nucli urbà. Pels més caminadors s’ofereix la pujada a Sant Miquel de Solterra, el cim més alt de les Guilleries. Però això ja estarà reservat pels més valents, perque és una bona excursió. A Osor hi ha un càmping familiar i casolà, amb bon restaurant. Al poble teniu el restaurant Can Sidro, al carrer Major, 3, telf. 972446054, que ofereix cuina tradicional, amb bona carn a la brasa i guisats de les Guilleries. A les mines d’Osor, que ja us hem mencionat abans, teniu La Casilla de les Mines. Les trobareu a la carretera de Sant Hilari, al Km 5. Telf. 972423209. A dalt del santuari del Coll, tel. 972190191, hi ha un restaurant. A Santa Creu d’Horta, un altre bellíssim indret, que ja us hem comentat també, teniu el propi Mas El Sobirà, tel: 972190464. Si tot està ple, podeu baixar a Anglès, i anar a L’Aliança, un molt bon restaurant. També teniu els restaurants i els allotjaments del bellíssim poble de Sant Hilari Sacalm. Per dormir teniu tota mena de llocs interessants. Comencem per les fantàstiques, atípiques i molt divertides Cabanes als Arbres, que és una forma d’allotjament rural molt novedós i alternatiu. Son com una mena de nius situats en l’entramat de les branques d’un majestuós arbre. Inaudit!. Si voleu quelcom més tradicional res millor que una casa rural, com ara La vinyota situada enmig de boscos de castanyers a 5 minuts del poble, o Les Clotes, una masia centenària. La Casica es una masoveria rural independent del segle XVII situada al mig de les Guilleries. El Riudecos és una altra masia ubicada prop del petit nucli rural de Joanet, entre Sant Hilari i Arbúcies. Per gent més tradicional encara L’Hostal Torras, al mig del poble, ofereix un restaurant molt bo, i unes habitacions senzilles i netes. Allotjament familiar. Una mica més selecte és l’Hotel Ripoll un altre establiment molt familiar, bon hotel i també bona cuina. Una altra possibilitat d’allotjament és el Vilar Rural, una mena d’hotel pensat per a la canalla i les seves famílies, situat en un entorn ple de naturalesa, que proposa excursions, o bé conèixer la masovera, amb l’hort, els animals de la granja, el burret, la piscina climatitzada i coberta, els berenars…. Molt diferent, molt còmode, ideal per famílies amb nens i nenes. Bon cap de setmana a les Guilleries!.

La Feria del Jabalí tiene lugar en el pueblo de Osor, en medio de las Guilleries. Si subís disfrutareis de un espacio maravilloso, sobre todo ahora, en primavera. Lleno de bosques, con una riera cantadora y un pueblo magnífico, con muchas posibilidades de hacer rutas por sus entornos. La feria, propiamente dicha, es una propuesta de fiesta, cultural y gastronómica, y ofrece, además, un montón de actuaciones y actividades. También podrán paladear diferentes platos de jabalí cocinados con antiguas recetas de allí. Participarán de la mejor comida popular, actuaciones, artesanía y productos naturales. Todo esto el domingo 10 de abril de 2016 (otros años será otro día), en plena montaña de la bellísima comarca de la Selva. Osor es muy bonito. Aprovechen la feria del Jabalí para descubrir estos parajes verdes. Comprad artesanía y productos naturales en la feria. Admiren los mejores perros de caza del jabalí. Descubran con los niños los oficios antiguos y prueben los talleres de madera, cestería, herreria, grafitis o fotografía. Déjenlos saltar hasta agotarse en los hinchables. Si no os gusta la comida de degustación y quiere comer muy bien, bajense hasta Inglés, y vayan a La Alianza, una apuesta segura. Por otra parte, si no pueden ir a Osor con motivo de la feria, apúntense el lugar para una salida familiar de un día, o de un fin de semana. Las calles y plazas de Osor son de carácter. La riera, con el puente, una preciosidad. Veréis un montón de casas con portales de los siglos XVII y XVIII. Vale la pena también bajar hasta el lugar llamado las Minas de Osor, a 5 km de Osor por la carretera de Inglés. Podéis buscar minerales de plomo con las criaturas. Otra ruta sin desperdicio les llevará a Santa Cruz de Horta, en el valle de Horta, siguiendo una píšťala forestal que une Osor con Santa Coloma de Farners. Está a unos 7 km de la villa. La magnífica masía del Soberano de Santa Cruz, está muy cerca. Es un impresionante caserón del XVII, con una capilla llena de cerámica en los muros. También pueden subir a la ermita y santuario de la Virgen del Coll: buenas vistas desde los miradores. Todo el término municipal dOsor está lleno de fuentes, bosques, arroyos y masías que invitan al paseo en familia. La más cercana la del Borrell, en el núcleo urbano. Para los más andadores se ofrece la subida a San Miguel de Solterra, la cima más alta de las Guilleries. ¡Pero eso ya estará reservado para los más valientes!.

La carxofada a Sant Boi

La Carxofada de Sant Boi serà el proper diumenge 20 de març, a la rambla de Rafel Casanova. La Carxofada de Sant Boi del Llobregat és una de les principals festes populars més lluïdes de Sant Boi, amb la carxofa com a principal protagonista, com és natural. Sant Boi és una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona i la fira de la carxofa és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Podreu probar bones tapes de carxofa,o bé els creps i els raviolis de carxofes o les migas de carxofa, entre altres. Podreu fer visites amb bicicleta a un camp de carxofes o anar, durant el matí, a la Masia de Can Julià on hi haurà tallers familiars de jocs de construcció i descoberta. També sol haver-hi trobada de plaques de cava i de puntes de coixí, tallers infantils de 11 a 13 hores i de 15 a 18 hores a la plaça de l’ajuntament. A la tarda també hi ha gresca. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. La majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Barbacoes i pícnic a La Fontcalda

La Fontcalda, com el seu nom indica, és una surgència d’aigües termals. En aquest cas brollen a tocar del Riu de les Canaletes, a la Terra Alta, en una vall amagada, envoltada de muntanyes i de molt difícil accés. Allà s’hi va construir un santuari, i amb els anys, un balneari. A principis del segle XX va tenir un gran renom. Hi anaven a prendre els banys i aigües la gent de tota la contrada. Tots els voltants s’urbanitzaren. Durant la guerra civil l’espai patí molt. Avui dia resten dempeus l’església, totalment reformada, i uns quants edificis.  S’hi arriba des de Gandesa seguint la carretera C-43 que va a Tortosa, o viceversa. Uns kms. a les afores d’aquesta ciutat es troba una pista forestal, a trams asfaltada, a trams mig asfaltada, que amb revolts pronunciats, s’enfosa dins la vall. Són només 12 Km, si bé us poden resultar molt llargs. Al santuari hi ha bon aparcament. El millor de la sortida és banyar-se en la font d’aigua calenta, és clar. Hi ha una àrea molt ben condicionada pel bany. Els gorgs són fantàstics, nets i frescos. La font la trobareu a tocar del riu. És una aigüa mineral i medicinal que surt a més de 25ºC.  A la Fontcalda, de vegades, segons l’època de l’any, però sobretot a l’estiu, hi ha servei de bar, i fins d’hostatgeria. D’altres està tancat i barrat. No us enrefieu, truqueu abans: 977 42 83 06  i 97742 08 54. L’esglèsia és un edifici neoclàssic reedificat el 1979.  Fou llavors quan es rehabilità l’hostal, la plaça, i es bastí un pont sobre el riu de les Canaletes. L’entorn és molt salvatge, ple de rocams farcits de alzines i pins.  A més dels magnífics gorgs del Canaletes els infants poden gaudir d’una àmplia zona de jocs, amb esplanades i taules de picnic. Si el bar està obert podreu fer servir les dutxes. La zona de pícnic està darrera el Santuari. Hi ha moltes taules de pedra, i un piló de barbacoes. També, com hem dit, una font, lavabos y pica de rentar plats. Tot el que us faci falta, a banda d’això, cal cercar-ho al Santuari, on ja hem dit que hi ha servei d’hostalatge, bar i restaurant. Mireu aquest enllaç. A més de l’entrada descrita per la carretera en cotxe també podeu entrar-hi per la porta falsa, és a dir, caminant o en bici per la Via Verda de la Terra Alta, deixant el cotxe a l’antiga estació del Prat del Comte, on també hi ha una petita zona de pícnic i bon aparcament. Deixeu el vehicle, com ja hem dit, a l’antiga estació del Prat del Comte, que està a les afores d’aquest poble. Després seguiu la via verda en direcció Tortosa. Travessareu uns quants túnels, uns quants ponts, en mig d’un paisatge sorprenent i esplèndid i, en un parell de kms. sereu a la Fontcalda. Com per art de màgia. Tingeu en compte, però, que l’ermita queda a sota i cal baixar fort un desnivell amb molt pendent. Si no us fa mandra moure les cames us recomanem aquest itinerari. Per dormir a la zona teniu moltíssimes cases rurals y un bon càmping.  Si preferiu els hotels, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles. A Arnes teniu un Vilar Rural. Per dinar, a cada poble hi ha un bon restaurant. Hem dinat a Horta, al Miralles, al Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai o al Piqué, de Gandesa. Posats a fer no pareu només un dia. Dediqueu a la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. Se’l mereix. Teniu tots els Ports de Beseit a la vostra disposició. Llocs màgics com El Parrisal o Els Estrets. Pobles medievals com Horta, Arnes, Vallderoures, La Freixeneda, Cretes o Beseit us esperen.

La Fontcalda, como su nombre indica, es una surgencia de aguas termales. En este caso surgen junto al Río de las Canaletas, en la tierra Alta, en un valle escondido, rodeado de montañas y de muy difícil acceso. Allí se construyó un santuario, y con los años, un Balneario. A principios del siglo XX tuvo un gran renombre. Iban a tomar los baños y las aguas la gente de Gandesa, y de toda la comarca. Todos los alrededores se urbanizaron. Durante la guerra civil el espacio sufrió mucho. Hoy en día quedan en pie la iglesia, totalmente reformada, y unos cuantos edificios.  Se llega desde Gandesa siguiendo la carretera C-43 que en Tortosa, o viceversa. Unos kms. a las afueras de esta ciudad se encuentra una pista forestal, a tramos asfaltada, a tramos medio asfaltada que, con curvas pronunciadas, se hunde dentro del valle. Son sólo 12 Km, si bien pueden resultar muy largos. El paisaje es áspero y agresivo. En el santuario hay buen aparcamiento. Lo mejor de la salida es bañarse en la fuente de agua caliente, claro. Hay un área muy bien acondicionada para el baño. Las pozas son fantásticas, limpias y frescas. La fuente la encontraréis junto al río. Es de agua mineral y medicinal. Sale a más de 25 º C. En la Fontcalda, sobretodo en verano, hay servicio de bar y hasta de hospedaje. En otras fechas está cerrado a cal y canto. No se confie, llame antes: 977 42 83 06 y 97742 08 54. La iglesia es un edificio neoclásico reedificado en 1979. Fue entonces cuando se reabilitaron el hostal, la plaza, y se construyó un puente sobre el río de las Canaletes. El entorno es muy salvaje, lleno de rocas con encinas y pinos. Además de las magníficas pozas del Canaletes los niños pueden disfrutar de una amplia zona de juegos, con explanadas y mesas de picnic. Si el bar está abierto podrá utilizar las duchas. Si sois aficionados a la bicicleta estais de suerte. A escasa distancia de la Fontcalda pasa la Vía Verde de la Terra Alta. Esto permite hacer tramos de esta maravillosa ruta. Por ejemplo: si no quiere ir en coche, o si le gusta caminar, puede entrar en la Fontcalda por la puerta trasera. Deje el vehículo en la antigua estación de El Prat del Compte, que está a las afueras de este pueblo. Después siga la vía verde en dirección Tortosa. Atravesaréis varios túneles, varios puentes, en medio de un paisaje sorprendente y espléndido y, en un par de kms. estareis en la Fontcalda. Como por arte de magia. Si no les da pereza mover las piernas les recomendamos este itinerario. Para dormir en la zona tiene muchísimas casas rurales y un buén cámping. Si prefiere los hoteles, en Horta de Sant Joan está el Miralles. En Arnes tiene un Vilar Rural. Para comer, en cada pueblo hay un buen restaurante. Hemos comido en Horta, en el Miralles, y en el Mas del Cigarrer. También en Pinell de Brai,  o en el Piqué de Gandesa. Puestos a hacer la ruta no vaya sólo un día. Dedique a la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. Se lo merece. Tiene todos los Puertos de Beceite a su disposición. Lugares mágicos como El Parrisal o Los Estrechos. Pueblos medievales como Horta, Arnes, Valderrobres, La Freixeneda, Cretas o Beceite os esperan.

El relleno de Vilabertran

Al bell mig de l’Empordà, a tocar de Figueres, hi ha Vilabertran, una bellíssima vila de l’Alt Empordà. En aquest poblet medieval hi fan una lluïda fira de Sant Ferriol, que abans anomenàven de l’horta, aquest tercer cap de setmana de setembre. El protagonista principal és el “relleno”, de poma, antiquíssim com l’Empordà, que s’expandí per tot el bisbat de Girona, Maresme inclòs, fins a tocar de Mataró. Però, a més, Vilabertran és famosa i coneguda al món sencer per la seva increible canònica agustiniana romànica. Un edifici que val la pena visitar i que estarà obert aquests dies amb motiu de la fira. Dins la seva església s’hi celebra el festival de música dedicat a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconegut prestígi internacional, que us recomanem des d’aquí. Per totes aquestes raons és molt interessant arribar-se a Vilabertran amb motiu de la seva fira del relleno, de l’Horta, i per la diada festiva de Sant Ferriol, que coincideix amb la jornada del relleno. De fet, el tercer cap de setmana de setembre trobareu a Vilabertran molts diversos actes i ofertes. Per un costat una fira artesana, una de gastronòmica, una demostració d’oficis, tallers pels més petits, animació, música… Però el més atractiu pot ser la demostració als horts de la vida pagesa i els oficis del camp. En tot cas una bona excusa per disfrutar amb la canalla el diumenge, i per què no tot el cap de setmana, en el nostre sempre estimat Empordà. A més de la fira, Vilabertran te en la seva canònica una joia de l’art català que mereix una visita ben detinguda. L’església de Santa Maria n’és l’element més important. El claustre és senzill i auster, però bellíssim. La sala capitular i les altres dependències guarden una col·lecció d’art notable. El campanar és d’estil llombard. El palau abacial és un dels més bonics exemples de palau medieval a Catalunya. Arribarem a Vilabertran seguint l’autopista AP-7 en direcció Girona, i França. Sortirem a Figueres, per la sortida 4.  Rodejarem Figueres per la N-II antiga, fins trobar la C-26 cap a Llançà. Trobarem una rotonda que ens indicarà Vilabertran. Podeu completar la visita a la fira, i a la canònica, amb una volta per Figueres, per l’Empordà, o fins anar a fer una banyada a Roses o Cadaqués, si el temps acompanya. Si decidiu passar-hi el cap de setmana no deixeu de rondar pels aiguamolls de l’Empordà. Si us cal menjar, a Vilabertran hi ha un parell de bars i restaurants. El café del Sindicat està a la plaça del Sindicat. Tèl: 972 678 181. Fan un menú diari força bo. El racó de l’Alba és una granja. Està situada a la Plaça de Catalunya. Tèl: 972 516 375. Si us cal dormir, us direm que també hi ha dues cases rurals: Can Caulas tèl: 972 547 018, o bé el mòbil: 607 952 077, i La Casa Gal·la, tèl: 972 505 923, mòbil: 606 705 507. De tota manera a Figueres teniu tota mena de serveis, així com a Roses. Us recomanem de tot cor l’Hotel Duran, a Figueres, amb un restaurant de fàbula, tota mena d’atencions i menjar del bo. Com a hotel, per dormir en família, teniu el Mediterraneo Park a Roses. Dos hotels molt diferents. El primer de categoria, amb un menú molt bo, l’altre especialment indicat per als infants, a tocar de la platja, amb piscines i un parc fantàstic. Bon cap de setmana a l’Empordà!.

Vilabertran es conocida por su bellísima canónica agustiniana románica. También por el festival de música dedicado a Schubert, la famosa Schubertíada, de reconocido prestigio internacional, que os recomendamos. Ambas cosas pueden ser difíciles de digerir para niños pequeños, poco melómanos y nada aficionados a las visitas culturales. Por eso es muy recomendable subir a Vilabertran con motivo de su feria de la Huerta, por la festividad de Sant Ferriol, que coincide con la jornada del relleno. De hecho, el tercer fin de semana de septiembre encontrarán en Vilabertran muy diversos actos y ofertas. Por un lado una feria artesanal, una de gastronómica, una demostración de oficios, talleres para los más pequeños, animación, música … Pero lo más atractivo puede ser la demostración, en los huertos, de la vida campesina y los oficios del campo. En todo caso una buena excusa para disfrutar con los niños el domingo, en nuestro siempre querido Empordà. Además de la feria, Vilabertran tiene en su canónica una joya del arte catalán que merece una visita bien detenida. La iglesia de Santa María es el elemento más importante. El claustro es sencillo y austero, pero bellísimo. La sala capitular y las otras dependencias guardan una colección de arte notable. El campanario es de estilo lombardo. El palacio abacial es uno de los más bellos ejemplos de palacio medieval en Cataluña. Llegaremos a Vilabertran siguiendo la autopista AP-7 en dirección Girona, y Francia. Saldremos en Figueres, por la salida 4. Rodearemos Figueres por la N-II antigua, hasta encontrar la C-26 hacia Llançà. Encontraremos una rotonda que nos indicará Vilabertran. Podéis completar la visita a la feria, y la canónica, con una vuelta por Figueres, por el Empordà, o hasta ir a daros un baño en Roses o Cadaqués, si el tiempo acompaña. Si deciden pasar el fin de semana allí no dejen de rondar por los humedales del Empordà. Si necesitais dormir o comer, en Vilabertran hay un par de bares y restaurantes. También dos casas rurales. De todas formas en Figueres tienen todo tipo de servicios, así como en Roses. Les recomendamos el Hotel Duran, en Figueres, o el Mediterraneo Park en Roses, tanto para comer como para dormir.

Llum i so al castell de Miravet

Miravet és un poble molt bonic. Un d’aquells indrets on agrada de tornar una vegada i una altra. Un lloc on tan bell és el paisatge, la natura, com el que els homes i dones hi han construït al damunt. Una vila escenogràfica. Miravet és un petit poble, a tocar de l’Ebre. Un poble que el riu, poderós, encercla, llepa i empetiteix. I, de vegades, amenaça. Les cases, blanques, s’enfilen, turó amunt, cercant la protecció de l’alçada i del famós castell templer que corona el turó. Un xic més enllà, riu i camins s’endinsen en l’estret de Benifallet, que la fortalessa controla. En aquest indret magnífic, en aquestes terres que heu de visitar alguna vegada, al castell tot poderòs, hi fan durant unes setmanes al final de l’estiu una experiència única de maping, llum i so. Creativitat i tecnologia, tradició i contemporaneïtat. La singularitat del paisatge de les Terres de l’Ebre és l’element vertebrador i diferencial del festival. La imponent fortalesa del Castell de Miravet, un espai estratègic on fer-lo. Del 22 d’agost al 6 de setembre no us perdeu el Festival EUFONIC d’arts visuals i sonores de les Terres de l’Ebre de Playmodes, que ara presenta la seva darrera instal·lació creada específicament pel Castell de Miravet. Playmodes és un col·lectiu audiovisual que treballa amb tecnologies digitals creant instal·lacions, projectes de mapping i escenografies. Els seus treballs ja s’han vist en festivals com ara el LlumBCN o el Primavera Sound, i és famós el seu mapping de Taüll. L’horari de visita coincideix amb del monument, i és gratuït amb l’entrada al castell. Més informació al tel. 977407368 o escrivint a miravet.cultura@gencat.cat. Arribeu-vos a Miravet, a gaudir també de la plaça assolellada, ran, a tocar de l’Ebre. Aneu-hi des de Tortosa, per Xerta i Benifallet. Per aquesta ruta acabareu passant l’Ebre amb la barca, Una barca que carrega els cotxes, des de Rasquera. Quina aventura per la vostra canalla!. O bé aneu-hi desde Mora, per la riba plena de terrissaires i obradors de ceràmica, curulla d’horta, de tarongers i llimoners. Badeu una estona a la plaça, prenen quelcom als bars prop de l’aigua. Pujeu al castell i admireu la més gran força dels templers de Catalunya, ara plena de llum i sons estranys. Baixeu de nou al poble. Volteu pels carrers estrets, amb cases porxades i finestres pintades de blauet. Dineu de l’arrós popular, o bé entauleu-vos al restaurant “El molí de Xim”, molt típic i acollidor. Si no reserveu, no dinareu allà. El seu telèfon és el 977 407 758.  Dels millors de Catalunya. Si no us fa el pes pels calers podeu anar al Pizzo, conegut pel Casal, a la sortida del poble. És molt més convencional, però us faran un menú decent per quatre diners. No hem dormit mai a Miravet. Ho hem fet sempre a Tortosa, a l’Hotel Corona, o a Arnes, al Vilar Rural, una destinació ideal per les famílies. Però sabem, ens ho han comentat, que hi ha bons hotelets i cases rurals. Aquesta pàgina us en referencia unes quantes. Destineu aquest cap de setmana a fer una volta per Miravet i els seus voltants, amb l’excusa de la visita al llum i color del castell. Aneu a Pinell de Brai, a Horta de Sant Joan, a Arnes, a Tortosa, o visiteu la cova de les maravelles, una joia desconeguda a Benifallet. No us en penedireu!.

Miravet es un pueblo muy bonito. Uno de esos lugares donde gusta de volver una y otra vez. Un lugar donde tan bello es el paisaje, la naturaleza, como el que los hombres y mujeres han construido encima. Una villa escenográfica. Miravet es un pequeño pueblo, cerca de l’Ebre. Un pueblo que el río, poderoso, rodea, lame y empequeñece. Y, a veces, amenaza. Las casas, blancas, trepan, colina arriba, buscando la protección de la altura y del famoso castillo templario que corona el cerro. Un poco más allá, río y caminos se adentran en el estrecho de Benifallet, que la fortaleza controla. En este lugar magnífico, en estas tierras que deben visitar alguna vez, se celebra, justo en el castillo, un festival de luz y color, con una instalación de mapping por parte de Playmodes. Visita gratuita con el mismo tiquet del castillo. no os lo perdais. Acercaos a Miravet, a disfrutar de la instalación de luz y sonido de su castillo, y vivid su plaza soleada, junto al Ebro. Id desde Tortosa, por Xerta y Benifallet. Por esta ruta acabaréis pasando del Ebro con la barca, Una barca que carga los coches, desde Rasquera. Qué aventura. O bien vayan allí desde Mora, por la orilla llena de alfareros y ceramistas, rebosante de huerta, de naranjos y limoneros. Parad un rato en la plaza, tomad algo en los bares cerca del agua. Subid al castillo y contemplad la mayor fuerza de los templarios de Cataluña, redecorada estos dias. Bajando de nuevo al pueblo, pasead por las calles estrechas, con casas porticadas y ventanas pintadas de color azul. Comed del arroz popular, o bien sentaros la mesa en el restaurante “El molí de Xim”, muy típico y acogedor. Si no reservais, no comeréis allí. Su teléfono es el 977 407 758. De los mejores de Cataluña. Si no os gusta por el dinero, se puede ir al Pizzo, conocido por el Casal, a la salida del pueblo. Es mucho más convencional, pero os harán un menú decente por cuatro chavos. No hemos dormido nunca en Miravet. Lo hemos hecho siempre en Tortosa, en el Hotel Corona, o en Arnes, en el Vilar Rural, un destino ideal para las familias. Pero sabemos, nos lo han comentado, que hay buenos hotelitos y casas rurales. Destinad este fin de semana a dar una vuelta por Miravet y sus alrededores, con la excusa de la feria de luz y sonido del castillo. Vayan a Pinell de Brai, Horta de Sant Joan, Arnes, Tortosa, o visiten la cueva de las maravillas, una joya desconocida en Benifallet. ¡No se arrepentirán!.