Una volta més enllà de Flandes: Holanda!

Ahir us proposàvem una ruta cap a Flandes. Avui l’ampliem amb una volta per Holanda, i una mica d’Alemania. A veure si passa aviat el coronavirus i podem tornar a sortir, ni que sigui a la platja! Imaginem… que sortim de Barcelona en direcció Narbonne, on podem dinar al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. Seguim cap a Clermont Ferrand, on podem dormir a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Podeu sopar allà mateix o anar al centre de la ciutat. També hi ha un Mercure a la plaça Jaude i un hotel familiar bonic, que es diu Lion, al mateix lloc. Als afores, a peu d’autopista, un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé. No ens paguen comissió cap d’ells, però els Ibis Styles i els Novotel accepten dos nens i nenes a l’habitació del pares, amb desdejuni gratuït. Podeu dormir quatre per 80€. Gens malament, oi?. I son quatre estrelles! Visiteu aquí la catedral de lava negra, gòtica, molt maca, la ciutat medieval i la moderna, gaudint de l’animació de la place Jaude.  No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat.

L’endemà podeu seguir cap a París, amb parada a Orleans per dinar.  Podeufer-ho en un petit restaurant del casc antic, prop de la bonica catedral gòtica. Es diu “Les pieds dans le plat”, i és molt recomanable. Havent dinat, una passejada.

A la tarda arribareu a París. podeu hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Us espera la torre Eiffel. Podeu sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Si no voleu seguir la via Orleans, per autopista, cap a París, potser us agrada més una via lenta, a través de Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

Igualment arribareu a París on, a més de l’Ibis Styles Republique, que ja he mencionat, podeu dormir, als afores, al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. I, més enllà de la Tour Eiffel, teniu el museu del Louvre, sempre guai!.

Continueu nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

Pareu a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les serà el centre de les excursions per Bèlgica. Ja ho deiem ahir.

Des de Brusel·les podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges, Anvers, Malines, Lovaina i Gant, entre moltes d’altres. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe màxim!

L’endemà deixàrem Brussel·les per anar encara més al nord, a Holanda. La primera ciutat holandesa on podeu parar és La Haya, Den Haag, on podeu dinar al restaurant Pastanini, molt bé, excel·lent, recomanable. Podeu anar a veure la platja de la ciutat: sovint asquerosa i plena de gent. El Maurithius, en canvi, és un museu molt maco.

Més que banyar-vos us aconsellem gaudir de la bellesa de la ciutat de Delft i els seus meravellosos canals, una fita que mai falla.

Finalment arribareu a Amsterdam, la capital del país, i podreu visitar el famós Rijksmuseum, ple de pintures meravelloses.

I també recórrer els canals del centre, i el seu barri vermell, on les dones de companyia i la droga campen pels carrers… Dinàrem a Pastabar, un italià prou bo, hi tornaríem.

I no deixeu Holanda sense fer unes visites a ciutats boniques com ara Utrecht, capital religiosa d’Holanda.

O passejar pels dics vora Harlem, o per les ribes del gran riu Rhin, per la ciutat de Nimega, amb el seu ajuntament i la plaça del mercat, en un restaurant de la qual podeu dinar, a la terrassa del café de l’Hotel Atlanta.

També podeu viatjar cap al sud, cap a Maastricht, la ciutat que domina el riu Mosa, on podeu dormir a l’hotel Novotel. Per sopar aneu al centre de la vila, prop de l’estació de tren, al restaurant Cucina 50, menjars italians, molt bons, recomanable.

Des de Maastricht podeu fer ciutats molt maques, com ara Liege a Bèlgica, o fer una incursió en terres alemanyes per visitar la capital de Carlemany, la medieval Aquisgrà, Aachen, amb la capella i el palau palatins, i fins arribar-vos a Colònia! De tornada no us perdeu un poblet preciós, molt bonic i ben típic: Monschau, i dinar al restaurant Flosdorff, cuina alemanya molt ben cuidada. El poblet és molt bonic. No us perdeu la Rotten Haus, la casa roja.

L’endemà podeu baixar a Trèveris, la gran ciutat romana d’Alemanya, la Trier actual. Que bella la Porta Nigra, la catedral, el casc antic medieval, la basílica, les restes romanes. I que bé menjar a la pizzeria Pellolito, fantàstica, quin art culinari!.

I d’allà, pujant pel riu Mosela, entre vinyes daurades de riesling, feu cap a la ciutat francesa de Metz, amb una catedral espectacular, altíssima, amb uns vitralls fabulosos.

A Metz hi ha l’Hotel Novotel Saint Georges, en ple centre, molt bé. I per sopar teniu la trattoria Toscana, clàssica, pizza de llenya, molt bé també. Tot i que en altres viatges nosaltres també hem dinat i sopat al costat, a la pizzeria La Storia, fantàstica de veritat. De Metz podeu anar a veure els memorial de Verdún, on en la primera guerra mundial tingué lloc la batalla més famosa de la història. I si sou agosarats també Strasbourg, a l’Alsàcia.

Ja en ruta cap a casa baixeu cap al sud, anat a dinar a Bar le Duc, bonica població renaixentista a la col·legiata de la qual hi ha el famós sepulcre de l’esquelet.

Visiteu se’ns falta l’Abadia de Fontenay, Císter bellíssim, patrimoni de la humanitat.

I ja més avall pareu a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa. Dormiu a Beaune, al Novotel.

Potser de tornada podeu anar de París, si no hi heu anat a l’anada. O també a visitar Dijon. La ruta pot seguir per Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes. Y hoy os recomendamos ampliar la ruta para ver Holanda y una parte de la Alemania del Rhin, que son preciosas.

Una volta per Flandes!

 

Aqest estiu, passat el coronavirus, podem fer de nou vacances en família. Us estem fent propostes en aquest sentit, propostes que inclouen l´’us del vostre cotxe, deixant enrere avions i restriccions d’equipatge, i estalviant en el fet de no haver de llogar res a fora. Aquest estiu podeu anar a França, cap a Bèlgica i, potser, Holanda. El primer dia aneu fins a Narbonne, perquè cal menjar alguna cosa. Potser al Bella Napoli, una pizzeria cèntrica que no està gens malament. Bona pasta, bona pizza a bons preus. En acabat seguírem cap a Clermont Ferrand, on podeu dormir i sopar a l’hotel Ibis Styles Republique, molt bé, bé de preu, no cèntric però amb el tramvia a tocar. Aneu a veure la catedral de lava negra, gòtica, molt maca. I la ciutat medieval, i la moderna. Passegeu per la place Jaude, on hi ha un altre bon hotel, el Mercure, o el Lion. No oblideu les esglésies romàniques auverneses de la ciutat. Si voleu dormir a peu d’autopista, teniu un Novotel, amb piscina! Si esteu allà podeu sopar al Pizza dell’Arte a tocar de l’hotel. Molt bé.

L’endemà seguirem cap al nord, via Orleans, per autopista, cap a París, o potser via Bourges, per visitar la seva imponent catedral gòtica, i seguir cap a París per Fontainebleau, o bé podeu desviar-vos una mica més i parar a La Charité Sur Loire per veure’n la fantàstica església abacial, impressionant. Allà teniu la Brasserie du Centre, i alguns altres restaurants encara millors.

Finalment arribàrem a París on ens hostatjarem al Novotel Saclay, molt bé, per exemple, o en un dels Ibis Styles de la Porta d’Itàlia o la plça d’Itàlia. Un parell de nits seran suficients per fer una ullada a París. Oh el Louvre, sempre atrau!.

Continuàrem nord enllà parant a Senlis per veure la seva bonica catedral.

I continuàrem cap a Laon, on veurem una altra catedral ben bonica. Dineu al restaurant La Dolce Vita, una fantàstica pizzeria no lluny de la catedral.

També podeu anar directes per l’autopista, sense parar en lloc, ot i que us assegurem que ciutats com Arras, mereixen una visita. Aneu per on aneu passareu la frontera belga, i anireu cap a Brussel·les. El Novotel proper a l’aeroport està molt bé. Brusel·les pot ser el centre de les excursions per Bèlgica. Primer heu de visitar Brussel·les, la capital i la ciutat on residirem. L’ajuntamet, la Grande Place… el nen que fa pipí… l’Atòmium…

L’endemà podeu anar a veure les fabuloses viles medievals de Bruges i Gant. Estan molt a tocar l’una de l’altre. A una hora en cotxe totes dues. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Primer Brugge, on podeu dinar a la Trattoria Trium, al mateix centre. Us la recomanem.

I a la tarda podeu anar a Gant, o millor la feu en una jornada, i li dediqueu un dia complert. Gant és molt maca com Brugge… esplèndida també.

El dia següent feu una escapada a Anvers, la ciutat de l’Escalda, on vam podeu dinar al restaurant La Ruche, una mena de bar de tapes, proper a un pàrking, proper al centre. Força bé.

Dediqueu un altre dia a Malines, bellíssima ciutat medieval, seu de l’arquebisbat i capital religiosa de Flandes.

I una altra jornada a la bellíssima Lovaina, amb el seu ajuntament preciós… el beginatge tranquil que ara és residència universitària. Dineu al restaurant Casa Mia, al carrer quiet que hi ha just al darrere de l’ajuntament.

 

De tornada podeu anar de París cap a Barcelona per una altra ruta, per Dijon, passant i parant a Samur en Auxois, poble medieval guapíssim que us recomanem que visiteu amb qualsevol excusa, ens perdérem pels camps de la Borgonya i, finalment arribarem a Beaune, al Novotel, per dormir.

L’endemà continuarem ruta cap al sud, parant a Tournus per veure la bonica abadia romànica, molt bonica. Podeu visitar també Lyon, sortint de l’autopista, o baixar cap a Avignon, molt maca també, o Nîmes, o Montpellier, on podeu dormir al Novotel de Montpellier, o al de Avignon o a Nîmes, que també n’hi ha. L’endemà, cap a casa, de Montpellier a Barcelona, dinant, al boníssim restaurant de l’Hotel Duran, a Figueres.

 

Bélgica és La maravillosa. Bruselas puede ser el centro de un viatge por este hermoso país, a menudo injustamente olvidado, abrumado por la popularidad turística de paises más famosos. Y eso que hay por allí villas muy famosas, tales como Brugge, Amberes, Gante, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Bélgica es muy bonita. Todavía recordamos sus fastuosas plazas del mercado, con los ayuntamientos góticos, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con sus imponentes torres, altísimas. Pero lo que más gusta de las ciudades flamencas son sus canales, sus puertos fluviales. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. Son ciudades muy antiguas, con imponentes barrios medievales, de casas góticas y renacentistas, pero también muy modernas, con muchas tiendas de lujo, y de diamantes.

Bujaruelo, revisitat

De nou hem estat a la vall de Bujaruelo, una vall veïna de la d’Ordesa, al Pirineu Aragonés. Una vall molt menys coneguda que Ordesa, més agreste, menys amable, bellíssima. Amb un pont romànic que permet passar i remuntar el riu. Si hi aneu podreu degustar la cuina sincera i bona del refugi, un lloc molt xulo, amb bones habitacions familiars. Ideal per passar-hi uns dies un cap de setmana llarg, un pont o fins per estar totes unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Podeu arribar-vos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. També, just a l’estiu molta gent, i cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, molt ben parats i nets, a preus imbatibles. També hi ha bar i restaurant, amb una cuina molt cuidada, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Ermita de Sant Nicolau, restes. A sota muntanyes rodejant Bujaruelo.

El refugi i restaurant. Molt net i ben condicionat. A sota el circ glaciar on neix el riu Ara.

El típic i famós pont medieval de Bujaruelo.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Un dia de Nassos, Pallapupas!

“Un Dia de Nassos” és un projecte d’innovació i mobilització social a benefici dels infants ingressats als hospitals catalans que organitza cada any l’associació de pallassos Pallapupas. Els Pallapupas son pallassos d’hospital, que es didiquen a fer més amable i agradable la vida dels infants ingressats en centres sanitaris. Un dia a l’any, en col·laboració amb els espais d’oci més importants de Catalunya, Pallapupas ven entrades per aquests espais a meitat de preu i destina-hi la recaptació a la millora de la qualitat de vida dels infants hospitalitzats. Enguany un dia de Nassos es celebrarà al Tibidabo, aquests propers 9 i 10 de juny. Zoo de Barcelona també el 9 i 10 de juny. A Catalunya en Miniatura, igual, el 9 i 10 de juny. A la Granja d’Aventura Park també el 9 i 10 de juny i, finalment, a l’lla Fantasia, només el 10 de juny. Esteu tots i totes convidats i convidades a venir-hi, perquè, a més de que les entrades us sortiran a meitat de preu, i que col·laborareu en aquesta tasca tan solidària, també gaudireu d’un dia diferent. Perquè no és el mateix visitar el Zoo de Barcelona, el Parc del Tibidabo, el Poble Espanyol o Catalunya en Miniatura, sols, que fer-ho en la agradable companyia dels Pallapupas!. Mireu-vos la seva web per obtenir tota la informació que us faci falta.

“Un Día de Narices” es un proyecto de innovación y movilización social en beneficio de los niños ingresados en los hospitales catalanes que organiza cada año la asociación de payasos Pallapupas. Los Pallapupas son payasos de hospital, que se didiquen a hacer más amable y agradable la vida de los niños ingresados en centros sanitarios. Un día al año, en colaboración con los espacios de ocio más importantes de Cataluña, Pallapupas vende entradas para estos espacios a mitad de precio y destina en ellos la recaudación a la mejora de la calidad de vida de los niños hospitalizados. Este año Un día de Narices se celebrará en el Zoo de Barcelona, Parque del Tibidabo, Pueblo Español y Cataluña en Miniatura. Estáis todos invitados a venir, porque, además de que las entradas os saldrán a mitad de precio, y que colaborará en esta tarea tan solidaria, también disfrutará de un día diferente. Porque no es lo mismo visitar el Zoo de Barcelona, el Parque del Tibidabo, el Pueblo Español o Cataluña en Miniatura, solos, que hacer.Hay en la agradable compañía de los Pallapupas !. Mirad su web para obtener toda la información que necesite.

Un dia de Nassos: els Pallapupas

“Un Dia de Nassos” és un projecte d’innovació i mobilització social a benefici dels infants ingressats als hospitals catalans que organitza cada any l’associació de pallassos Pallapupas. Els Pallapupas son pallassos d’hospital, que es didiquen a fer més amable i agradable la vida dels infants ingressats en centres sanitaris. Un dia a l’any, en col·laboració amb els espais d’oci més importants de Catalunya, Pallapupas ven entrades per aquests espais a meitat de preu i destina-hi la recaptació a la millora de la qualitat de vida dels infants hospitalitzats. Enguany Un dia de Nassos es celebrarà al Zoo de Barcelona, Parc del Tibidabo, Poble Espanyol, Catalunya en Miniatura i moltíssims llocs més d’arreu de Catalunya. Esteu tots convidats a venir-hi, perquè, a més de que les entrades us sortiran a meitat de preu, i que col·laborareu en aquesta tasca tan solidària, també gaudireu d’un dia diferent. Perquè no és el mateix visitar el Zoo de Barcelona, el Parc del Tibidabo, el Poble Espanyol o Catalunya en Miniatura, sols, que fer-ho en la agradable companyia dels Pallapupas!. Mireu-vos la seva web per obtenir tota la informació que us faci falta.

“Un Día de Narices” es un proyecto de innovación y movilización social en beneficio de los niños ingresados en los hospitales catalanes que organiza cada año la asociación de payasos Pallapupas. Los Pallapupas son payasos de hospital, que se didiquen a hacer más amable y agradable la vida de los niños ingresados en centros sanitarios. Un día al año, en colaboración con los espacios de ocio más importantes de Cataluña, Pallapupas vende entradas para estos espacios a mitad de precio y destina en ellos la recaudación a la mejora de la calidad de vida de los niños hospitalizados. Este año Un día de Narices se celebrará en el Zoo de Barcelona, Parque del Tibidabo, Pueblo Español y Cataluña en Miniatura. Estáis todos invitados a venir, porque, además de que las entradas os saldrán a mitad de precio, y que colaborará en esta tarea tan solidaria, también disfrutará de un día diferente. Porque no es lo mismo visitar el Zoo de Barcelona, el Parque del Tibidabo, el Pueblo Español o Cataluña en Miniatura, solos, que hacer.Hay en la agradable compañía de los Pallapupas !. Mirad su web para obtener toda la información que necesite.

Stuttgart

Stuttgart no és una ciutat turística. No en te la vocació. És una vila industrial, seu de companyies tan potents com ara la Mercedes Benz o la Porsche. És una gran ciutat industrial, durament bombardejada durant la segona guerra mundial, reconstruida de manera racional durant els anys 50. No obstant això hi ha dues raons bàsiques que fan de Stuttgart un bon destí familiar: la seva excel·lent situació geogràfica, que la fa un centre d’excursions ideal, i uns quants al·licients interessants de la pròpia Stuttgart. Anem per pams. Stuttgart està situada al sur d’Alemanya, a 50 kms. al nord de la bellíssima vila medieval universitària de Tubingen, un destí inexcusable en la alta vall del Neckar, riu que passa per la ciutat. Allà també podeu visitar Esslingen o Rotweil, boniques viles medievals també, i Haigerloch, en una cresta damunt el riu. O bé el castell romàntic de Hohenzollern. A tocar teniu la Selva Negra, amb llacs, boscos i cascades en un entorn natural d’excepció. Tot a menys de 100 kms. de Stuttgart. Cap al nord hi ha Wurzburg, a la riba del Main, i la magnífica Rothenbourg on der Tauber miraculosament conservada tal qual des de fa 500 anys. O Schwabich Hall, una altra ciutat medieval fabulosa. I el monestir de Maulbronn, patrimoni de la humanitat, o Bad Winfen, un poblet de l’edat mitjana. La baixa vall del Neckar us portarà fins a Heildeberg, en una ruta curulla de castells encimbellats i boscos de fades. Ulm, amb la seva catedral, s’aixeca a tocar d’un Danubi blau recent nascut, a menys de 90 kms. a l’est de Stuttgart. I em deixo altres belleses, com ara monestirs i castells com Gross Comburg, Bebenhausen, Ludwigsburg, Solitude, Favorite o Brunschal. No hi ha lloc per a tot!. Anem ara per Stuttgart mateix. Comencem pel seu reduït casc històric, un parell de places, amb els castells nou i vell, la col·legiata, quatre cases antigues. Res de l’altre mon. Però també hi ha una bona pinacoteca amb bosn pintors del renaixement, una amb obra moderna i un sobre el país. I si de museus parlem no podem deixar de pensar en la meravella del Museu Mercedes Benz, modern i molt bonic, amb el Museu Porsche… I pels infants no oblideu el Zoo de Wilhelma, un dels millors de tota Alemania. La ciutat te molts hotels pero nosaltres us recomanem sense dubtar-ho el Ibis Styles del barri de Bad Cannstatt, un petit poblet balneari a tocar de Stuttgart. Habitacions familiars àmplies i còmodes, bé de preu. Un centre balneari d’aigua termal, amb 5 piscines cobertes a tocar. Comunicat amb el centre de la ciutat pel tramvia U2 cada 5 minuts. Fantàstic. I per dinar o sopar podeu anar a la Taberna de Mike’s al mateix hotel, o a un excel·lent grec no gaire llunyà: La Little Greek Taverna. Boníssim. Allà aprop un alemany d’especialitats suabes molt bo: Der Rothe Hirsch. Fabulós!. I pels voltants uns quants italians. Al centre de Stuttgart us recomanem el De Mauritzio, un italià molt bo. Al davant una trattoria molt maca també: Positano. I al costat una Paulaner, taberna alemanya de la marca de cerveses. No està malament el Primo, una altra trattoria. El Vapiano és un local d’una coneguda cadena d’autoserveis de menjar italià. Jove, àgil, bé de preu, tries el què vols i t’ho portes a la taula. Stuttgart, un bon destí de vacances.

Stuttgart no es una ciudad turística. No tiene la vocación. Es una villa industrial, sede de compañias tan potentes como la Mercedes Benz o Porsche. Es una gran ciudad industrial, duramente bombardeada durante la segunda guerra mundial, reconstruida de manera racional durante los años 50. Sin embargo hay dos razones básicas que hacen de Stuttgart un buen destino familiar: su excelente situación geográfica, que la hace un centro de excursiones ideal, y unos cuantos alicientes interesantes de la propia Stuttgart. Vayamos por partes. Stuttgart está situada en el sur de Alemania, a 50 kms. al norte de la bellísima villa medieval universitaria de Tubingen, un destino inexcusable en alto valle del Neckar, río que pasa por la ciudad. Allí también puede visitar Esslingen o Rotweiler, hermosas villas medievales también, y Haigerloch, en una cresta sobre el río. O bien el castillo romántico de Hohenzollern. Junto tiene la Selva Negra, con lagos, bosques y cascadas en un entorno natural de excepción. Todo a menos de 100 kms. de Stuttgart. Hacia el norte hay Wurzburg, a orillas del Meno, y la magnífica Rothenbourg on der Tauber milagrosamente conservada tal cual desde hace 500 años. O Schwabich Hall, otra ciudad medieval fabulosa. Y el monasterio de Maulbronn, patrimonio de la humanidad, o Bad WinFS, un pueblo de la edad media. El bajo valle del Neckar le llevará hasta Heildeberg, en una ruta llena de castillos encumbrados y bosques de hadas. Ulm, con su catedral, se levanta junto a un Danubio azul recién nacido, a menos de 90 kms. al este de Stuttgart. Y me dejo otras bellezas, como monasterios y castillos como Gross Comburg, Bebenhausen, Ludwigsburg, Soledad, Favorite o Brunschal. No hay lugar para todo !. Vamos ahora por Stuttgart mismo. Empezamos por su reducido casco histórico, un par de plazas, con los castillos nuevo y viejo, la colegiata, cuatro casas antiguas. Nada del otro mundo. Pero también hay una buena pinacoteca con Bosnia pintores del renacimiento, una con obra moderna y uno sobre el país. Y si de museos hablamos no podemos dejar de pensar en la maravilla del Museo Mercedes Benz, moderno y muy bonito, con el Museo Porsche … Y para los niños no olviden el Zoo de Wilhelma, uno de los mejores de toda Alemania. La ciudad tiene muchos hoteles pero nosotros le recomendamos sin dudarlo el Ibis Styles del barrio de Bad Cannstatt, un pequeño pueblo balneario cerca de Stuttgart. Habitaciones familiares amplias y cómodas, bien de precio. Un centro balneario de agua termal, con 5 piscinas cubiertas al lado mismo. Acceso al centro de la ciudad por el tranvía U2 cada 5 minutos. Fantástico. Y para comer o cenar puede ir a la Taberna de Mike ‘s en el mismo hotel, o en un excelente griego no muy lejano: La Little Greek Taverna. Buenísimo. Allí cerca un alemán de especialidades de Suabia muy bueno: Der Rothe Hirsch. ¡Fabuloso !. Y por los alrededores algunos italianos. En el centro de Stuttgart se recomienda el De Mauritzio, un italiano muy bueno. Enfrente una trattoria muy bonita también: Positano. Y junto una Paulaner, taberna alemana de la marca de cervezas. No está mal el Primo, otra trattoria. El Vapiano es un local de una conocida cadena de autoservicios de comida italiana. Joven, ágil, bien de precio, eliges el que quieres y te lo llevas a la mesa. Stuttgart, un buen destino de vacaciones.

Un dia de Nassos: Pallapupas

“Un Dia de Nassos” és un projecte d’innovació i mobilització social a benefici dels infants ingressats als hospitals catalans que organitza cada any l’associació de pallassos Pallapupas. Els Pallapupas son pallassos d’hospital, que es didiquen a fer més amable i agradable la vida dels infants ingressats en centres sanitaris. Un dia a l’any, en col·laboració amb els espais d’oci més importants de Catalunya, Pallapupas ven entrades per aquests espais a meitat de preu i destina-hi la recaptació a la millora de la qualitat de vida dels infants hospitalitzats. Enguany la quarta edició d‘Un dia de Nassos es celebrarà al Zoo de Barcelona, Parc del Tibidabo, Poble Espanyol, Catalunya en Miniatura i moltíssims llocs més d’arreu de Catalunya. Esteu tots convidats a venir-hi, perquè, a més de que les entrades us sortiran a meitat de preu, i que col·laborareu en aquesta tasca tan solidària, també gaudireu d’un dia diferent. Perquè no és el mateix visitar el Zoo de Barcelona, el Parc del Tibidabo, el Poble Espanyol o Catalunya en Miniatura, sols, que fer-ho en la agradable companyia dels Pallapupas!. Mireu-vos la seva web per obtenir tota la informació que us faci falta.

“Un Día de Narices” es un proyecto de innovación y movilización social en beneficio de los niños ingresados en los hospitales catalanes que organiza cada año la asociación de payasos Pallapupas. Los Pallapupas son payasos de hospital, que se didiquen a hacer más amable y agradable la vida de los niños ingresados en centros sanitarios. Un día al año, en colaboración con los espacios de ocio más importantes de Cataluña, Pallapupas vende entradas para estos espacios a mitad de precio y destina en ellos la recaudación a la mejora de la calidad de vida de los niños hospitalizados. Este año la cuarta edición de Un día de Narices se celebrará en el Zoo de Barcelona, Parque del Tibidabo, Pueblo Español y Cataluña en Miniatura. Estáis todos invitados a venir, porque, además de que las entradas os saldrán a mitad de precio, y que colaborará en esta tarea tan solidaria, también disfrutará de un día diferente. Porque no es lo mismo visitar el Zoo de Barcelona, el Parque del Tibidabo, el Pueblo Español o Cataluña en Miniatura, solos, que hacer.Hay en la agradable compañía de los Pallapupas !. Mirad su web para obtener toda la información que necesite.

Solignac / Solenhac

A tocar de Llemotges, al centre de França, en un agradable poblet anomenat Solignac o Solenhac en occità, s’alça aquesta església abacial, única resta d’un poderós monestir, que passa per ser un dels millors exemples d’edifici romànic cobert amb cúpules de tot França. La realitat és que no es mereix una visita com a destinació final, però si els escassos kilòmetres de desviació que cal fer des de l’autopista, camí de París o de Futuroscope. Així, visitar aquest bonic temple pot ser una bona excusa per parar el motor del cotxe i fer una aturada. Diuen que va ser fundada per Sant Eloi, joier del rei Dagobert, però ara l’edifi és del segle XII, net, despullat, pura pedra. Dins trobareu un cor ben treballat, de fusta, del XV, i pintures del XVI. També el poble és interessant, sense més, amb carrers estrets, rurals, amb cases de pedra, i fusta “a colombages”, i un pont romànic com l’abacial. I pels infants, prop del poble, hi ha un zoològic xulo, el parc de Reynou. Mireu-vos la web. Bon aparcament a tocar del monestir i de l’Hotel Sant Eloi, amb bon restaurant, al 66 de l’Avenue Saint Eloi. Tel: 05 55 00 44 52. Un altre bon lloc per dinar aquí seria el restaurant Le Soliles, just a tocar del pont medieval que us hem dit abans. No oblideu parar a Solignac si hi passeu a prop. Sortida 38 de l’autopista A-20, en direcció Le Vigan per la D-320, i cap a Solignac per la D-32. Sense perdua!.

Junto a Limoges, en el centro de Francia, en un agradable pueblecito llamado Solignac, se alza esta iglesia abacial, único resto de un poderoso monasterio, que pasa por ser uno de los mejores ejemplos de edificio románico cubierto con cúpulas de toda Francia. La realidad es que no se merece una visita como destino final, pero si los escasos kilómetros de desviación que hay que hacer desde la autopista, camino de París o de Futuroscope. Así, visitar este hermoso templo puede ser una buena excusa para parar el motor del coche y hacer una parada. Dicen que fue fundada por San Eloy, joyero del rey Dagoberto, pero ahora la edificación es del siglo XII, limpio, desnudo, pura piedra. Dentro encontrará un coro bien trabajado, de madera, del XV, y pinturas del XVI. También el pueblo es interesante, sin más, con calles estrechas, rurales, con casas de piedra, y madera “a colombages”, y un puente románico como el abacial. Buen aparcamiento junto al monasterio y del Hotel Sant Eloi, con buen restaurante, el 66 de la Avenue Saint Eloi. Tel: 05 55 00 44 52. Otro buen lugar para comer aquí sería el restaurante Le Soliles, justo al lado del puente medieval que os hemos dicho antes. No olvideis parar en Solignac si pasáis cerca!.

Near Limoges there is a nice village called Solignac. Its abbey stands, the only remains of a powerful monastery, and it’s the best example of Romanesque building topped with domes throughout France . The reality is that it isn’t worth a visit as a final destination, but yes few kilometers deviation from the motorway road to Paris or Futuroscope. So visit this beautiful temple can be a good excuse to stop the car engine and take a break. They say it was founded by Saint Eloi jeweler of King Dagobert, but now is about the twelfth century, clean, naked, pure stone. Inside you will find a well-worked heart, in wood, and some paintings. The town has got narrow streets, rural houses with stone and wood and a Romanesque bridge. Good parking next to the monastery and near the Saint Eloi Hotel, a hotel with good restaurant, at 66 Avenue Saint Eloi. Tel: 05 55 00 44 52. Another good place for lunch here would be the restaurant Le Soliles, right next to the bridge. Do not forget to stop if you will pass close to Solignac!.

Tout pres de Limoges, dans le centre de la France, dans un joli village appelé Solignac, cette abbaye se dresse, les seuls restes d’un puissant monastère, qui se trouve entre les meilleurs exemples de construction romane surmontée de dômes dans toute la France . La réalité est que elle ne vaut pas la peine comme destination finale, mais oui pour faire quelques kilomètres écart de l’autoroute vers Paris ou Futuroscope. Donc visiter ce beau temple peut être une bonne excuse pour arrêter le moteur de la voiture et prendre une pause. Ils disent qu’il a été fondé par Saint Eloi bijoutier du roi Dagobert, mais maintenant elle est du XIIe siècle, propre, nu, pierre pure. A l’intérieur, vous trouverez un coeur en bois du XV et peintures. Dans le village il y a des rues étroites, maisons rurales en pierre et bois et un pont roman. Le Saint Eloi c’est un joli hotel avec un bon restaurant, au 66 Avenue Saint Eloi. Tel: 05 55 00 44 52. Un autre bon endroit pour le déjeuner ici serait le restaurant Le Soliles, juste à côté du pont que nous avons mentionné. Ne oubliez pas vous arrêter si vous passez près de Solignac!.

Sées

Sées és una ciutat situada no gaire lluny de París, a l’est, dins ja de Normandia, però no a la costa, sinó a les suaus planes on creix l’herba i les vaques fan formatge camenbert. No mereixeria cap mena de ressenya si no fos per la seva catedral. Crida molt l’atenció que una vila tan petita tingui un temple tan harmoniós, no gaire gran, però de línies gòtiques puríssimes, com una mena de canon del gòtic internacional. La catedral, és clar, és l’orgull de la vila de Sées, i fan bé perquè és una petita cucada. De pedra blanca, blanquíssima, restaurada a cada guerra, però encara imposant. No cal que hi aneu expressament a Sées, però si penseu fer un volt per les terres normandes, si passeu prop de la vila, si us esteu a París, o camí de Londres, o de Bélgica, llavors detureu-vos-hi un moment. I si us hi quedeu a dinar, llavors feu una visita més completa, veient La capella dels Canonges, un edifici romànic, rústic, un antic refetor i dormitori de canonges de Sant Augustí. L’ajuntament és el palau dels bisbes de Sées, amb bonics jardins. Als afores hi ha un turó amb un castrum viking del segle XI. Curiós. Com a zona de repòs teniu “Les fontaines”, una bella zona humida, artificial, enjardinada, prop del riu Orne. També als afores mereix una visita amb nens pel petit zoo d’Escouves, a Bouillon, amb zona de pícnic, i el fantàstic castell de Carrouges, tot en totxana, i els seus mobles i jardins. Mireu-ne el web: carrouges.monuments-nationaux.fr. A Sées podeu parar-hi a dinar, perquè hi ha bons llocs on menjar, com per exemple “Au Bistrot”, un restaurant que també te habitacions, i que ens va agradar. També “Le C Gourmand”, a prop de la catedral, és un bon restaurant, i un hotel prou interessant. I darrera el temple un altre restaurant que ens va fer patxoca, i del que ens van parlar bé: Au Normandy. Ja ho sabeu, si passeu prop de Sées no deixeu d’aturar-vos-hi!.

Sées es una ciudad situada no muy lejos de París, al este, dentro ya de Normandía, pero no en la costa, sino a las suaves llanuras donde crece la hierba y las vacas hacen queso camenbert. No merecería ninguna reseña si no fuera por su catedral. Llama mucho la atención que una ciudad tan pequeña tenga un templo tan armonioso, no muy grande, pero de líneas góticas purísimas, como una especie de canon del gótico internacional. La catedral, claro, es el orgullo de la ciudad de Sées, y hacen bien porque es una pequeña cucada. De piedra blanca, blanquísima, restaurada en cada guerra, pero todavía imponiente. No es necesario que vayan expresamente a Sées, pero si planean dar una vuelta por las tierras normandas, si pasáis cerca de la villa, por estáis en París, o camino de Londres, o de Bélgica, entonces pararos a ella un momento. Y si os quedáis a comer, entonces haced una visita más completa, viendo La capilla los Canónigos, un edificio románico, rústico, un antiguo refectorio y dormitorio de canónigos de San Augustín. El ayuntamiento es el palacio de los obispos de Sées, con bonitos jardines. En las afueras hay un cerro con un castrum vikingo del siglo XI. Curioso. Como zona de reposo tienen “Las fontaines”, una hermosa zona húmeda, artificial, ajardinada, cerca del río Orne. También en las afueras merece una visita con niños por el pequeño zoo de Escouves, en Bouillon, con zona de picnic, y el fantástico castillo de Carrouges, todo en ladrillo, y sus muebles y jardines. En Sées puede pararse a comer, porque hay buenos lugares donde hacerlo, como por ejemplo “Au Bistrot”, un restaurante que también tiene habitaciones, y que nos gustó. También “Le C Gourmand”, cerca de la catedral, es un buen restaurante, y un hotel bastante interesante. Y detrás del templo otro restaurante que nos hizo muy buen papel, y del que nos hablaron bien: Au Normandy.

Sees c’est une ville pas loin de Paris, à l’est, en Normandie, mais pas sur la côte, mais dans les plaines douces où l’herbe pousse et les vaches font du fromage Camembert. Frappe sa cathédrale. dans une ville si petite il y a un temple harmonieux, pas très grand, mais de lignes pures, gothiques, une sorte de canon du gothique international. La cathédrale, bien sûr, est la fierté de la ville de Sées. Considérée par beaucoup comme l’emblème de la ville, l’actuelle cathédrale Notre-Dame serait la cinquième construction chrétienne sur le même emplacement. Vous pouvez aussi visiter le quartier des chanoines et la chapelle canoniale, qui servait de réfectoire et de dortoir pour les chanoines qui vivaient alors selon la règle de Saint Augustin. Et aussi le Palais d’Argentré et ses jardins, et la motte castrale, du début du 11^e siècle, et d’inspiration viking. Les Fontaines, en dehors de la ville, est un parc alimenté par les multiples sources mais aussi un jardin planté de tilleuls avec lavoir, abreuvoir à chevaux et promenade. Non loin de Sées les enfants ont le Parc animalier d’Ecouves, a le Bouillon. Ce parc animalier rassemble plus de 200 animaux et 30 espèces issues des cinq continents. Il est ouvert d’avril à novembre. Des aires de pique-nique sont disponibles sur le parcours: www.parcanimalierdescouves.fr. Et n’oubliez pas le château de Carrouges, avec mobilier de la Renaissance et des jardins. Si vous voulez déjeuner la, il y a de bons endroits pour manger, comme le restaurant “Au Bistro” qui dispose également de chambres. Et aussi “Le Gourmand C”, près de la cathédrale, un bon restaurant et un hôtel très intéressant. Il y a un autre restaurant: Le Normandy. Vous savez, si vous allez près de Sees arrêtez-vous!.

Sees is a town not far from Paris, to the east, in Normandy, but not on the coast. Sées is in the gentle plains where grass grows and cows make cheese camenbert. Sées is its cathedral. Struck a town so small as Sées to have a temple so harmonious. Not very big but with wonderful Gothic lines, a kind of canon of international Gothic. The cathedral, of course, is the pride of the town of Sees. You can complete your visit, seeing Chapel of the Canons, a Romanesque building, rustic, and old refectory and dormitory of the canons of St. Augustine. The council is the Sees is in the old bishop’s palace with beautiful gardens. On the outskirts there is a hill with a castrum Viking Century XI. Curious. The area “the fountains”, is a beautiful wetland, with artificial garden, near the River Orne. Also worth a visit just outside Sées the small zoo d’Escouves in Bouillon, with some picnic area. And also the fantastic castle of Carrouges, in brick, with its furniture and gardens. You can stop there for a lunch because there are good places to eat, such as “Au Bistro” restaurant also having some rooms. Or “Le C Gourmand”, near the cathedral, taht is a good restaurant, and an hotel quite interesting. Another good restaurant is Le Normandy. You know, if you go near Sees stop you !.

Bujaruelo

Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant un cap de setmana llarg, un pont o unes vacances als Pirineus. Es tracta d’una excursió meravellosa per fer en família, inoblidable. Es tracta d’arribar-nos a la Vall d’Ordesa, anant de Barcelona a Barbastro, per pujar cap a Ainsa, i d’allà a Broto i a Torla. Si heu vist mai Ordesa sabreu que és magnífic. Una vall glaciar tancada entre altes parets ben escarpades, muntanyes de més de 3000 metres i un riu que la travessa. A la primavera flors, gespa fresca i saltants d’aigua arreu. A l’estiu molta gent, cal pujar amb bus, el cotxe particular està prohibit, però és molt maco. A la tardor molts colors: vermells, grocs, marrons… A l’hivern, si la neu us deixa arribar, molta neu!. Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa, com us hem dit. Sempre visitem aquest poblet medieval meravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Broto i Torla. El poble de Torla, és un bon centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara l’hotel Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Però… hi si no podeu visitar Ordesa perquè la barrera està tancada, hi ha massa gent, massa cotxes, i els guardes no volen deixar-vos passar?. I si ja hi heu anat unes quantes vegades i voleu descobrir quelcom nou?. Doncs, a les hores, la vostra destinació pot ser Bujaruelo. És aquesta una vall paral·lela a la d’Ordesa, poc coneguda, menys visitada, no reglamentada. Es tracta d’anar de Torla cap a Ordesa fins arribar al “Puente de los Navarros”, on hi ha la barrera i els guardes i, un cop allà, en lloc d’anar a mà dreta, cap a Ordesa, anar a mà esquerra cap a Bujaruelo. L’entrada a la Vall de Bujaruelo ja és espectacular. No tan com Ordesa, no tan cinematogràfica, però més salvatge i més verge. El camí, de terra, és ampla i va pujant sense posar en perill el cotxe. Ni és estret ni està mal cuidat. Hi ha un parell o tres de cascades molt guapes. A meitat de camí trobareu un càmping molt maco, amb restaurant. Si voleu continuar pujant arribareu al refugi de Bujaruelo, al costat de les ruïnes de l’ermita de San Nicolas. Hi ha un gran circ glaciar, bon aparcament pels cotxes, el riu Ara i un pont medieval molt bonic. Al refugi hi ha llits, hi ha bar i restaurant, i s’encarreguen de la zona d’acampada. Des del refugi es poden fer un munt d’excursions de tota mida i mena, des d’agradables caminades pel costat del riu, fins ascensions a pics mítics o llacs d’alta muntanya. A prop de Bujaruelo, a Torla, hi ha bons restaurants. Son bons llocs per dinar, com ara el Duende, bona braseria, o bé la Cocinilla, restaurant de tota la vida o també la Atalaya, un refugi més rústic. Si baixeu a Broto, al centre de la Vall, allà ho tenim molt clar. Aneu a una pizzeria boníssima, bé de preu, molt recomanable, pasta italiana i menjar casolà. Es diu La Tea i està al costat del riu. Bons llocs també El Perdido, o l’Hotel Pradas, un clàssic, bona idea per menjar o per dormir. Si passeu molts dies a la zona podeu continuar la carretera cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. O bé baixar cap a Sabiñánigo on podem veure les esglésies romàniques del Serrablo gràcies a la fantàstica carretera que han obert des de Fiscal a Sabiñánigo. En 45 kms. es baixa de Torla a aquesta ciutat. Prop de Biescas i de Sabiñánigo també teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc molt familiar. Passegeu dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. Quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. A Sabiñánigo hi ha un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà meravellats. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. Us el recomanem sense dubtar-ho. Bona visita a Bujaruelo!.

Hoy os proponemos una ruta, en coche, para hacer durante un fin de semana largo, un puente o unas vacaciones en los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa para hacer en familia, inolvidable. Se trata de llegar a Valle de Ordesa, yendo de Barcelona en Barbastro, para subir hacia Ainsa, y de allí en Broto y en Torla. Si ha visto Ordesa sabréis que es magnífico. Un valle glaciar encerrado entre altas paredes bien escarpadas, montañas de más de 3000 metros y un río que la atraviesa. En primavera flores, césped fresco y cascadas por todas partes. En verano mucha gente, hay que subir en bus, el coche particular está prohibido, pero es muy bonito. En otoño muchos colores: rojos, amarillos, marrones … En invierno, si la nieve os deja llegar, mucha nieve. Nosotros vamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa, como os hemos dicho. Siempre visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Broto y Torla. El pueblo de Torla, es un buen centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el hotel Bujaruelo, muy familiar, que destacamos. Pero…  ¿Y si no puede visitar Ordesa porque la barrera está cerrada, hay demasiada gente, demasiados coches, y los guardas no quieren dejaros pasar?. ¿Y si ya habéis ido unas cuantas veces y deseais descubrir algo nuevo?. Pues, entonces, su destino puede ser Bujaruelo. Es este un valle paralelo al de Ordesa, poco conocido, menos visitado, no reglamentado. Se trata de ir de Torla hacia Ordesa hasta llegar al “Puente de los Navarros”, donde está la barrera y los guardas y, una vez allí, en lugar de ir a la derecha, hacia Ordesa, ir a mano izquierda hacia Bujaruelo. La entrada al Valle de Bujaruelo ya es espectacular. No tanto como Ordesa, no tan cinematográfica, pero más salvaje y más virgen. El camino, de tierra, es ancho y va subiendo sin poner en peligro el coche. Ni es estrecho ni está mal cuidado. Hay un par o tres de cascadas muy guapas. A mitad de camino encontrarán un camping muy bonito, con restaurante. Si desean continuar subiendo llegarán al refugio de Bujaruelo, junto a las ruinas de la ermita de San Nicolas. Hay un gran circo glaciar, buen aparcamiento para los coches, el río Ara y un puente medieval muy bonito. En el refugio hay camas, hay bar y restaurante, y se encargan de la zona de acampada. Desde el refugio se pueden hacer un montón de excursiones de todo tamaño y tipo, desde agradables caminatas por el lado del río, hasta ascensiones a picos míticos o lagos de alta montaña. Cerca de Bujaruelo, en Torla, hay buenos restaurantes. Son buenos lugares para comer, como el Duende, buen asador, o bien la Cocinilla, restaurante de toda la vida o también la Atalaya, un refugio más rústico. Si vais a Broto, en el centro del Valle, allí lo tenemos muy claro. Vayan a una pizzería buenísima, bien de precio, muy recomendable, pasta italiana y comida casera. Se llama La Tea y está al lado del río. Buenos sitios también son El Perdido, o el Hotel Pradas, un clásico, una buena idea para comer o para dormir. Si pasais muchos días en la zona se puede seguir la carretera hacia Biescas y el Valle del Gállego. Aquí pueden visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o subir hasta el balneario de Panticosa, precioso. O bien bajar hacia Sabiñánigo donde podemos ver las iglesias románicas del Serrablo gracias a la fantástica carretera que han abierto desde Fiscal hasta Sabiñánigo. En 45 kms. se baja de Torla a esta ciudad. Cerca de Biescas y de Sabiñánigo también tienen el Parque de animales de Lacuniacha, un parque muy familiar. Paseen en el bosque, donde poder ver ciervos entre otros muchos animales. Y Jaca está al lado de Sabiñánigo, a sólo 18 kms por buena autovía. Cuando la nieve hace difícil transitar por la alta montaña, las carreteras están abiertas en el valle para ir hasta Jaca, con su catedral, y su museo diocesano lleno de pinturas románicas increibles, y su impresionante ciudadela. En Sabiñánigo hay un restaurante y un hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Delante se alza el complejo del Hotel Villa Virginia, que merece una larga explicación. Se trata de un señor hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará maravillados. Ofrecen habitaciones familiares, estiman los niños y miman los adultos. Relax, paz y desconexión en un ambiente de lujo. Amabilidad hasta el extremo. Comida y menú muy cuidados, refinados. Os lo recomendamos sin dudarlo. Buena estancia en Bujaruelo.

 

Antwerpen

La maravillosa ciutat d’Anvers, Amberes o Antwerpen, perla del riu Escalda, está situada al nord de Brusel·les, a uns escassos 50 kms de la capital de Bèlgica. És una fita que no pot mancar mai en un viatge per aquest bonic país, tot i que sovint queda injustament oblidada, aclaparada per la popularitat turística de viles més famoses, com ara Brugge, Gent, Malines o Lovaina, a banda de la capital mateixa, és clar. I no s’ho mereix, perquè Anvers és molt bonica. Encara recordem la seva fastuosa plaça del mercat, amb l’ajuntament, les cases burgeses del segle XVII, la catedral amb la seva imponent torre, altíssima. Però el que més agrada de la vila és el seu port fluvial damunt l’Escalda, inmens, amb els vaixells amunt i avall. I els seus museus, n’hi ha una pila, no gaire importants, és cert, però xulos. O el seu zoo, el millor de Bèlgica, visita obligada amb els infants. Anvers és una ciutat antiga, amb un imponent barri medieval, de cases gòtiques i renaixentistes, però també molt moderna, amb una estació central de tren modernista, moltes botigues de luxe, i de diamants. No oblideu Anvers en el curs d’una ruta per Bèlgica i pels Paisos Baixos, segur que hi passareu i, creieu-nos mereix una parada, com a mínim. Aparcar a Anvers és molt fácil. Hi ha un munt de parquings municipals, a l’entorn de la vila antiga. Dinar també. Us aconsellem en el parquing del carrer Oudaan, just a sobre, en una petita plaça comercial interior, un bar on fan menjar ràpid molt bo: La Ruche. No apte per a gourments sibarites, però bé de preu i bona teca. També ens va agradar molt una cerveseria amb bon menjar belga, a l’avinguda que porta a l’estació del tren: Es diu Bier Central, i és molt xula. Ben aprop, en un carreró del darrera, a la Statiestraat número 19, hi ha la Pizzeria Roma, cara però bona. I no gaire lluny recomanem el Reload, un bar de menjar ràpid, informal i divertit, amb una carta xula per a famílies. Per dormir teniu bons hotels de cadena, com ara el Holiday Inn, molt bàsic però comfortable. També teniu un Novotel, fita familiar per excel·lència, i un Ibys al centre de la ciutat, a més d’un Crowne Plaza.

La maravillosa ciudad de Amberes, Amberes o Antwerpen, perla del río Escalda, está situada al norte de Bruselas, a unos escasos 50 kms de la capital de Bélgica. Es un hito que no puede faltar nunca en un viaje por este hermoso país, aunque a menudo queda injustamente olvidada, abrumada por la popularidad turística de villas más famosas, tales como Brugge, Gent, Malinas o Lovaina, aparte de la capital misma , claro. Y no se lo merece, porque Amberes es muy bonita. Todavía recordamos su fastuosa plaza del mercado, con el ayuntamiento, las casas burguesas del siglo XVII, la catedral con su imponente torre, altísima. Pero lo que más gusta de la ciudad es su puerto fluvial sobre el Escalda, inmenso, con los barcos arriba y abajo. Y sus museos, hay una pila, no muy importantes, es cierto, pero chulos. O su zoo, el mejor de Bélgica, visita obligada con los niños. Amberes es una ciudad antigua, con un imponente barrio medieval, de casas góticas y renacentistas, pero también muy moderna, con una estación central de tren modernista, muchas tiendas de lujo, y de diamantes. No olvide Amberes en el curso de una ruta por Bélgica y los Países Bajos, seguro que pasaréis y, creednos merece una parada, como mínimo. Aparcar en Amberes es muy fácil. Hay un montón de parkings municipales, alrededor de la ciudad antigua. Comida también. Se aconseja en el parking de la calle Oudaan, justo encima, en una pequeña plaza comercial interior, un bar donde hacen comida rápida muy bueno: La Ruche. No apto para gourments sibaritas, pero bien de precio y buena comida. También nos gustó mucho una cervecería con buena comida belga, en la avenida que lleva a la estación del tren: Se llama Bier Central, y es muy chula. Muy cerca, en un callejón de atrás, en la Statiestraat número 19, está la Pizzeria Roma, cara pero buena. Y no muy lejos recomendamos el Reload, un bar de comida rápida, informal y divertido, con una carta chula para familias. Para dormir tiene buenos hoteles de cadena, como el Holiday Inn, muy básico pero confortable. También tiene un Novotel, hito familiar por excelencia, y un Ibys el centro de la ciudad, además de un Crowne Plaza.

The wonderful city of Antwerp, the Pearl of the Schelde, is situated in the north of Brussels, 50 kms away from the capital of Belgium. Antwerp is very pretty. We still remember the magnificent market square with the town hall, the bourgeois houses of the seventeenth century, the cathedral with its imposing tower. Antwerp has got an ancient city with a medieval district imposing, with wonderful Gothic and Renaissance houses. Do not forget to go to Antwerp in a route in Belgium and the Netherlands. Parking in Antwerp is easy. There are plenty of municipal car parks, around the old town. Eating is easy too. We recommend parking in the street Oudaan. In a small shopping square there is a bar where you can get very good fast food: La Ruche. Is not for gourments but you can get good price and good food. We also enjoyed a beer’s bar with good food on the avenue leading to the train station: It’s the “Bier Central”. It’s very cool. In the Statiestraat number 19, there is the Pizzeria Roma, good. I recommend too the Reload, a good fast food restaurant, with casual and fun food and a cool menu for families. You can sleep in some good chain hotels, such as Holiday Inn, very basic but comfortable. Novotel also have a landmark familiar to excellence and there is an Ibys in the center of the city, and also a Crowne Plaza Hotel.

La merveilleuse ville d’Anvers est situé au nord de Bruxelles, à seulement 50 kms de la capitale de la Belgique. Elle est une ville qui ne peut pas manquer jamais dans un voyage à ce beau pays, mais elle est souvent injustement oublié, submergé par les célèbres villes touristiques les plus célèbres, tels que Bruges, Gand, Malines et Louvain. Elle ne le mérite pas, car Anvers est très joli. Nous nous souvenons encore de la place du marché magnifique avec la mairie, les maisons bourgeoises du XVIIè siècle, la cathédrale avec son imposante tour. Anvers est une ville ancienne avec un quartier médiéval imposant. Ne vous oubliez pas d’Anvers dans une route en Belgique et aux Pays-Bas. Parking à Anvers est facile. Il y a beaucoup de parkings municipaux, autour de la vieille ville. Nous vous recommandons le stationnement dans la rue Oudaan. Pour manger vous pouvez aller directement dans le petit centre commercial d’Oudaan. Il y a un bar avec une très bonne restauration rapide: La Ruche. Pas pour gourments, mais bon prix et la bonne nourriture. Nous avons aussi apprécié une adresse sur l’avenue menant à la gare: On dit “Bier Central”. Il est très cool. Dans une ruelle derrière le numéro Statiestraat 19, il y a la Pizzeria Roma. Je vous recommande aussi le Reload, un joli bar, restauration rapide, amusant avec un menu frais pour les familles. Vous pouvez dormir dans des bons hôtels de chaîne, tels que les Holiday Inn, très basique mais confortable, ou les Novotel la repère familier pour l’excellence. Il y a aussi un Ibys dans le centre de la ville, et encore en plus un Crowne Plaza Hotel.

Un dia de Nassos dels Pallapupas

“Un Dia de Nassos” és un projecte d’innovació i mobilització social a benefici dels infants ingressats als hospitals catalans que organitza cada any l’associació de pallassos Pallapupas. Els Pallapupas son pallassos d’hospital, que es didiquen a fer més amable i agradable la vida dels infants ingressats en centres sanitaris. Un dia a l’any, en col·laboració amb els espais d’oci més importants de Catalunya, Pallapupas ven entrades per aquests espais a meitat de preu i destina-hi la recaptació a la millora de la qualitat de vida dels infants hospitalitzats. Enguany la quarta edició d‘Un dia de Nassos es celebrarà al Zoo de Barcelona, Parc del Tibidabo, Poble Espanyol, Catalunya en Miniatura i moltíssims llocs més d’arreu de Catalunya. Esteu tots convidats a venir-hi, perquè, a més de que les entrades us sortiran a meitat de preu, i que col·laborareu en aquesta tasca tan solidària, també gaudireu d’un dia diferent. Perquè no és el mateix visitar el Zoo de Barcelona, el Parc del Tibidabo, el Poble Espanyol o Catalunya en Miniatura, sols, que fer-ho en la agradable companyia dels Pallapupas!. Mireu-vos la seva web per obtenir tota la informació que us faci falta.

“Un Día de Narices” es un proyecto de innovación y movilización social en beneficio de los niños ingresados ​​en los hospitales catalanes que organiza cada año la asociación de payasos Pallapupas. Los Pallapupas son payasos de hospital, que se didiquen a hacer más amable y agradable la vida de los niños ingresados ​​en centros sanitarios. Un día al año, en colaboración con los espacios de ocio más importantes de Cataluña, Pallapupas vende entradas para estos espacios a mitad de precio y destina en ellos la recaudación a la mejora de la calidad de vida de los niños hospitalizados. Este año la cuarta edición de Un día de Narices se celebrará en el Zoo de Barcelona, Parque del Tibidabo, Pueblo Español y Cataluña en Miniatura. Estáis todos invitados a venir, porque, además de que las entradas os saldrán a mitad de precio, y que colaborará en esta tarea tan solidaria, también disfrutará de un día diferente. Porque no es lo mismo visitar el Zoo de Barcelona, el Parque del Tibidabo, el Pueblo Español o Cataluña en Miniatura, solos, que hacer.Hay en la agradable compañía de los Pallapupas !. Mirad su web para obtener toda la información que necesite.

Festa de Sant Marc a Mura

Al petit, bonic i aixerit poblet de Mura, la diada de Sant marc és festa grossa. Mura està situat al bell mig de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç, a pocs kms. de Terrassa per la carretera que puja al Coll d’Estenalles, i després baixa cap a Talamanca i Navarcles. El dia de Sant Marc, 25 d’abril, o el cap de setmana més proper, s’hi celebra com cal. Aquest any el diumenge dia 26 d’abril de 2015. El toc de campanes és l’inici de Sant Marc, una celebració ben arrelada a Mura, que ara també compta amb una fira d’artesans. Per Sant Marc, el petit municipi de Mura, al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, celebra el seu patró. Ho fa amb una missa, on els veïns hi acudeixen quan sona el toc de campanes i en surten amb el panet beneït de Sant Marc. Si hi vas, has de saber que guardar el panet et protegirà tot l’any contra els llamps i els temporals. A la sortida de l’església, trobaràs una fira amb els millors productes que s’elaboren als parcs naturals de Catalunya. Recapitulem i posem-hi hores. De 10 a 14 hores hi haurà la Fira d’Artesans i Productors dels Parcs Naturals. A les 12 del migdia la Missa en honor de Sant Marc. A les 13 hores la benedicció i repartiment de panellets de Sant Marc, a càrrec de la Confraria de Sant Marc, a la plaça de l’església. Una festa molt senzilla i casolana, però digna. De vegades també s’organitzen una sèrie de tallers participatius per infants, i jocs. Hi haurà música vuitcentista pels carrers medievals del poble, que són bonics de recórrer encara que no s’hi faci res de res. No us perdeu el moment més esperat, la benedicció i repartiment dels panets de Sant Marc, que cal menjar allà mateix, i guardar-ne per casa, per tal de tenir bona sort tot l’any. Acaba la diada amb sardanes a la plaça de l’Església. Un matí lluït, en un marc bonic de veritat. Si mai no heu anat a Mura, aquesta és l’ocasió. Natura i entorns molt bonics. Possibilitat de rutes i passejades, a peu i en bici, resseguint la riera. Una riera saltarina i alegre. Una vila medieval molt ben conservada, amb racons idíl·lics, de foto necessària. Un petit parc zoològic, res de l’altre món, amb quatre paons reials. Unes balmes amb cases troglodites, fantàstiques. És com un món de fantasia. I molt a prop de Barcelona. Un matí perfecte, un dia de camp perfecte. Si voleu dinar haureu de reservar segur, a menys que ho feu en el fantàstic pícnic, amb barbacoes que hi ha a la sortida del poble, a la Riera de les Nespres. Xulo. D’entre els restaurants us reconamem l’Hostal de Mura, on sempre anem nosaltres, al carrer Alavedra, 5. Telèfon: 93 831 80 40. També es menja bé a Cal Carter, més gran, al carrer Tomàs Viver, 1. Telèfon: 93 831 70 36. A sota una balma increible, molt rústic, molt i molt rústic, a les afores del poble, carn a la brassa, teniu El Puig de la Balma. A mig del bosc. Telèfon: 937433274. Bona fira a Mura!.

En el pequeño y bonito pueblo de Mura, el dia de Sant Marc es fiesta. Mura está situado en el corazón de la sierra de l’Obac, en el Parque Natural de Sant Llorenç, a pocos kms. de Terrassa por la carretera que sube al Coll de Estenalles, y luego baja hacia Talamanca y Navarcles. El día de San Marcos, 25 de abril, o el fin de semana más próximo, se celebra como es debido. Muy sencilla pero dignamente. Encontraréis feria de artesanos, con productos hechos por elaboradores de todos los parques naturales catalanes, durante toda la mañana. También se organizan una serie de talleres participativos para niños, y juegos. Habrá música decimonónica por las calles medievales del pueblo, que son bonitas de recorrer aunque no suceda nada de nada. A las 12 horas del mediodía, solemne misa en honor de San Marcos. Y acabada la misa, el momento más esperado: bendición y reparto de los panecillos de San Marcos, que hay que comer allí mismo, y guardar alguno para tenerlo en casa, pues da buena suerte todo el año. Acaba la fiesta con sardanas en la plaza de la Iglesia. Una mañana redonda, en un marco muy bonito, de verdad. Si nunca habeis io a Mura, esta es la ocasión. Naturaleza y entornos preciosos. Posibilidad de rutas y paseos, a pie y en bici, siguiendo la riera. Una riera saltarina y alegre. Una villa medieval muy bien conservada, con rincones idílicos, de foto necesaria. Un pequeño parque zoológico, nada del otro mundo, con cuatro pavos reales. Unas cuevas con casas trogloditas, fantásticas. Es como un mundo de fantasía. Y muy cerca de Barcelona. Una mañana perfecta, un día de campo perfecto. Si quieren comer tendrán que reservar seguro. Os recomendamos el Hostal de Mura, donde siempre vamos nosotros, en la calle Alavedra, 5. Teléfono: 93 831 80 40. También se come bien en Cal Carter, mayor, en la calle Tomás Viver, 1. Teléfono: 93 831 70 36. Bajo una cueva increíble, muy rústico, muy, muy rústico, en las afueras del pueblo, carne a la brasa, tiene El Puig de la Balma. En medio del bosque. Teléfono: 937433274.

Pallapupas

“Un Dia de Nassos” és un projecte d’innovació i mobilització social a benefici dels infants ingressats als hospitals catalans que organitza cada any l’associació de pallassos Pallapupas. Els Pallapupas son pallassos d’hospital, que es didiquen a fer més amable i agradable la vida dels infants ingressats en centres sanitaris. Un dia a l’any, en col·laboració amb els espais d’oci més importants de Catalunya, Pallapupas ven entrades per aquests espais a meitat de preu i destina-hi la recaptació a la millora de la qualitat de vida dels infants hospitalitzats. Enguany la quarta edició d‘Un dia de Nassos es celebrarà al Zoo de Barcelona, Parc del Tibidabo, Poble Espanyol i Catalunya en Miniatura. Esteu tots convidats a venir-hi, perquè, a més de que les entrades us sortiran a meitat de preu, i que col·laborareu en aquesta tasca tan solidària, també gaudireu d’un dia diferent. Perquè no és el mateix visitar el Zoo de Barcelona, el Parc del Tibidabo, el Poble Espanyol o Catalunya en Miniatura, sols, que fer.ho en la agradable companyia dels Pallapupas!. Mireu-vos la seva web per obtenir tota la informació que us faci falta.

“Un Día de Narices” es un proyecto de innovación y movilización social en beneficio de los niños ingresados ​​en los hospitales catalanes que organiza cada año la asociación de payasos Pallapupas. Los Pallapupas son payasos de hospital, que se didiquen a hacer más amable y agradable la vida de los niños ingresados ​​en centros sanitarios. Un día al año, en colaboración con los espacios de ocio más importantes de Cataluña, Pallapupas vende entradas para estos espacios a mitad de precio y destina en ellos la recaudación a la mejora de la calidad de vida de los niños hospitalizados. Este año la cuarta edición de Un día de Narices se celebrará en el Zoo de Barcelona, Parque del Tibidabo, Pueblo Español y Cataluña en Miniatura. Estáis todos invitados a venir, porque, además de que las entradas os saldrán a mitad de precio, y que colaborará en esta tarea tan solidaria, también disfrutará de un día diferente. Porque no es lo mismo visitar el Zoo de Barcelona, el Parque del Tibidabo, el Pueblo Español o Cataluña en Miniatura, solos, que hacer.Hay en la agradable compañía de los Pallapupas !. Mirad su web para obtener toda la información que necesite.

Mossàrab i romànic del Serrablo

Als voltants de la vila de Sabiñánigo, a Huesca, s’estén la desconeguda comarca del Serrablo, de la qual ja us en hem parlat en altres ocasions en aquest mateix bloc. Està situada estratègicament al cor del Pirineu Aragonés, en un creuament dels camins que van d’Osca a Jaca i està formada per un munt de petits poblets, alguns habitats i d’altres no. En la majoria d’aquests pobles hi ha precioses esglésies mossàrabs del segle XI, o bé romàniques, una mica posteriors. Tots aquests temples estaven en ruïnes, o camí de la ruïna, fins que l’associació d’amics del Serrablo va decidir salvar-les. Avui us proposem una ruta que podem començar a la sortida de la pròpia ciutat de Sabiñánigo, on podrem visitar el Museu del Serrablo, una casa pirinenca reconstruïda i plena de tota mena d’objectes que els “Amigos del Serrablo” han anat recuperant dels petits poblets abandonats. Molt interessant. Anirem ara per la ronda de Sabiñánigo, en direcció Jaca, i agafarem una carretera local, ben senyalitzada, que va en direcció a Sardas, on hi ha una església romànica molt desfigurada, per arribar en pocs kms. a una delícia de poblet anomenat Isún. Te una fantàstica petita església, molt cuca. Tornem a la variant i agafem ara en direcció Lárrede. El primer poble que trobem és Latas, amb un altre temple romànic, i després Satué, amb una bonica església mossàrab. Una mica de pujada, una baixada i som a Lárrede. Hem conduit només 6 kms. Ens dona la benvinguda la maravellosa església de Sant Pere, amb un absis fantàstic, i la seva torre descomunal. Dalt de la muntanya una torre de guaita. Rodejant l’església un petit poble, molt ben restaurat, una casa noble i cases de pedra. Molt bonic tot. Però les sorpreses agradables no s’acaben aquí. A dos kms. de Lárrede, seguint la carretera per la que anàvem, trobarem un bonic prat, a mà dreta, fàcil aparcament, on s’alça esplèndida l’ermita mossàrab de Sant Joan de Busa. La porta no està tancada amb clau. Te una bonica finestra en el lloc de la rosassa, a ponent. Arribem a l’encreuament que ens portarà, anant a mà esquerra, a la carretera general, cap a Biescas, o de tornada a Sabiñánigo. Però abans, si l’agafem a mà dreta podrem gaudir del temple del poblet d’Oliván, amb bonica església mossàrab. I si anem rectes endavant, al mateix encreuament que estem descrivint, anirem a Orós Bajo on teniu un altre temple mossàrab també. Si tornem enrrere, atravessem el pont damunt del riu Gàllego, podem anar de nou cap a Sabiñánigo. En aquest cas pasarem per Senegüé i, poc després trobarem el desviament cap al poblet de Sorripas que té una altra església romànica. Podem cloure la jornada visitant el Castell de Larrés, ple d’obres de grans dibuixants i amb estàncies medievals evocadores. I no son aquestes soles les esglésies que podeu visitar. Son només una ruta factible, entre moltes. Cada petit poblet te la seva. Però com que no sols de temples mossàrabs viuen les famílies amb infants petits us hem de donar la bona notícia que la comarca del Serrablo, i Sabiñánigo, la seva capital, està perfectament situada a menys de 50 kms. de llocs tan bonics com l’estació d’esquí del Formigal, amb les seves pistes d’esquí, Sallent de Gállego, Panticosa poble, o el Balneari de Panticosa. També teniu el Parc d’animals de Lacuniacha, un parc natural situat a Piedrafita de Jaca, al Vall de Tena. A Lacuniacha es proposa un recorregut a l’aire lliure, una caminada, dins el bosc, on poder veure cèrvols entre altres. I quan la neu fa difícil transitar per l’alta muntanya, les carreteres estan obertes a la vall per anar fins a Jaca, amb la seva catedral, i el seu museu diocesà ple de pintures romàniques increibles, i la seva impresionant ciutadella. I Jaca està al costat de Sabiñánigo, a només 18 kms per bona autovia. I des de Jaca, Candanchú i Astún són fácilment accessibles, per disfrutar de la neu en família. Si ampliem el radi als 80 kms. incorporarem a les possibilitats de visita familiar Ordesa i el vall de Broto, ara units a Sabiñánigo per una estupenda carretera, o el bellíssim monestir de San Juan de la Peña, joia del romànic. O les valls aragoneses de Hecho i Anso, amb els seus circs glaciars de la Selva de Oza o de Zuriza. animals. Ara us donarem unes quantes referències que posaran Sabiñánigo en el vostre mapa de sortides en familia, com a un excel·lent centre d’operacions al Pirineu. Primer un restaurant i un hotelet senzill i baratet, però amb un menú molt acceptable. Ideal com a parada en ruta sense gastar gaires diners. Es diu Mi Casa. Molt recomanable en la seva categoria. Davant per davant s’alça el complex de l’Hotel Villa Virginia, que mereix una llarga explicació. Es tracta d’un senyor hotel de quatre estrelles amb un SPA que us deixarà maravellats. Els preus son molt arreglats, i ho inclouen tot. Ofereixen habitacions familiars, estimen els nens i mimen els adults. Relax, pau i desconnexió en un ambient de luxe. Amabilitat fins a l’extrem. Menjar i menú molt cuidats, refinats. I tot a uns preus imbatibles. Us el recomanem sense dubtar-ho. El nostre hotel al Pirineu d’Aragó. Bona estada al Serrablo!.

El Serrablo és una comarca aragonesa, situada en el norte de la provincia de Huesca, que tiene a Sabiñánigo como capital. Pero hoy no queremos hablaros de Sabiñánigo, que ya lo hicimos hace poco en este mismo blog, sinó de las maravillosas iglesias mozárabes y románicas de esta tierra. Vamos a explicaros una ruta fácil, familiar, sencilla para descubrir unas cuantas, quizás las mejores. Para ello dejaremos Sabiñánigo y tomaremos la variante que la rodea, en dirección a Biescas y Jaca. Muy pronto cogemos el desvío en dirección a Sardas, población con un templo románico muy modificado y feo. Pero desde allí llegaremos en unos tres kilómetros al pueblecito de Isún con una bonita iglesia mozárabe. Volvemos atras, hacia la variante, y allí cogemos rumbo a Lárrede. Pasaremos por Latas, con una iglesia románica, y por Satué, con una de mozárabe. Pero la sorpresa más bella nos la va a dar el pueblo de Lárrede con su soberbia iglesia de San Pedro, guapísima, y la llamada Casa Isábal, con su escudo. El pueblo todo es muy bonito. Dejamos atras Lárrede, siguiendo la carretera por la que vamos en dirección norte, y en una pradera, a 2 kms. paramos. Buen aparcamiento. Nos llama la atención la bellísima ermita de San Juan de Busa. Abrimos la puerta, que no está cerrada, pero deberemos cerrarla de nuevo al marcharnos. Una cucada. Preciosa. Seguimos y nos hallamos en un cruce de carreteras. A la izquierda vamos hacia la general. Però nosotros cogemos primero a la derecha, hacia Oliván, para ver su iglesia mozárabe. Volvemos al cruce y ahora iremos recto, hacia Orós Bajo con otra iglesia mozárabe. Regresamos al cruce y, de allí, a la carretera general atravesando el río Gállego por el puente. Vamos dirección a Sabiñánigo. Pasamos por Senegüé y, a medio kilómetro tenemos el desvio a Sorripas que tiene otra bella iglesia románica. Finalizamos la ruta cogiendo un desvío a la derecha, ya cerca de Sabiñánigo, que pone: Larrés. Larrés tiene un castillo. n el teneis el Museo de Dibujo, con obra de grandes dibujantes. Finalmente llegamos a Sabiñánigo. Pero no acaba aquíla cosa. Aunque las iglesias del Serrablo son divinas, hay otras atracciones cerca que merecen un puente o unas vacaciones. Como por ejemplo el Formigal, con sus pistas de esquí, como Sallent de Gállego, Panticosa o el Balneario de Panticosa. Jaca, con su catedral está al lado. Desde allí Candanchú y Canfranc son fácilmente accesibles. Si ampliamos el radio a 80 kms. incorporaremos a las posibilidades, los valles de Ordesa y el valle de Broto, o el bellísimo monasterio de San Juan de la Peña, joya del románico. También tienen cerca de allí el Parque de animales de Lacuniacha, un parque natural situado en Piedrafita de Jaca, en el Valle de Tena. En Lacuniacha se propone un recorrido al aire libre, una caminata, en el bosque, donde poder ver ciervos y otros animales. Ahora les daremos unas cuantas referencias que pondrán Sabiñánigo en su mapa de salidas en familia, como un excelente centro de operaciones. Primero un restaurante y hotelito sencillo y barato, pero con un menú muy aceptable. Ideal como parada en ruta. Se llama Mi Casa. Muy recomendable en su categoría. Habitaciones sencillas pero límpias, muy bién de precio. Menú ajustado y de calidad. Frente a él se alza el complejo Villa Virginia. Un gran hotel de cuatro estrellas con un SPA que os dejará boquiabiertos. Personal super amable. Buenísima comida. Habitaciones familiares, y todo a un precio increible. Nuestro hotel en el Pirineo Aragonés sin dudarlo un instante. ¡Buen Serrablo!.