Lincoln


Lincoln és una altra bella ciutat medieval anglesa, amb un casc antic preciós, i una altra catedral de somni. Nosaltres vam tenir la sort de poder-la visitar i, a més, assistir a les unes vespres cantades per una coral meravellosa. Es tracta del popular Evensong, que a mitja tarda solen ser cantades pel cor de la catedral de cada vila anglesa. Lincoln conserva, a més de la seva fabulosa catedral, una de les més maques del món pel nostre gust, un casc antic ple de cases molt antigues, algunes del segle XII, una portalada, i muralles. Podeu fer com nosaltres i dormir un xic als afores, en L’Ibis Lincoln de color vermell. Bon hotel. I bé de preu!. Nosaltres vam sopar al costat de l’hotel, en un típic pub anglés, fantástic. Es diu Windmill farm i també és un hotel. No deixeu de visitar Lincoln, i de dormir-hi, en una ruta de Londres cap a Escòcia, o si feu un volt per terres angleses. Val molt la pena aquesta bella ciutat medieval. I no deixeu de parar abans a Peterborough que és una bonica vila medieval que haureu hagut de creuar per arribar fins a Lincoln. Ja n’hem parlat abans. I no oblideu la fastuosa Cambrigde, ni Ely, que te una catedral preciosa.

Lincoln es otra bella ciudad medieval inglesa, con un casco antiguo precioso, y otra catedral de sueño. Nosotros tuvimos la suerte de poder visitar y, además, asistir a las unas vísperas cantadas por una coral maravillosa. Se trata del popular Evensong, que a media tarde suelen ser cantadas por el coro de la catedral de cada ciudad inglesa. Lincoln conserva, además de su fabulosa catedral, una de las más bonitas del mundo por nuestro gusto, un casco antiguo lleno de casas muy antiguas, algunas del siglo XII, una portada, y murallas. Puede hacer como nosotros y dormir un poco a las afueras, en el Ibis Lincoln de color rojo. Buen hotel. Y bien de precio !. Nosotros cenamos junto al hotel, en un típico pub inglés, fantástico. Se dice Windmill farm y también es un hotel. No deje de visitar Lincoln, y de dormir, en una ruta de Londres hacia Escocia, o haciendo una vuelta por tierras inglesas. Vale mucho la pena esta hermosa ciudad medieval. Y no deje de parar antes en Peterborough que es una bonita villa medieval que deberá tenido que cruzar para llegar hasta Lincoln. Ya hemos hablado antes. Y no olvide la fastuosa Cambrigde, ni Ely, que tiene una catedral preciosa.

Lincoln is another beautiful medieval English city, with a precious old quarter, and another dream cathedral. We were fortunate enough to be able to visit it and, in addition, to attend the evenings sung by a wonderful coral. This is the popular Evensong, which in the afternoon is usually sung by the heart of the cathedral in each English town. Lincoln conserves, besides its fabulous cathedral, one of the most beautiful in the world for our taste, an old town full of very old houses, some of the 12th century, a portal, and walls. You can do as we do and sleep a little on the outskirts, in the red Ibis Lincoln. Good hotel And well priced! We dine next to the hotel, in a typical English pub, fantastic. It’s called Windmill Farm and it’s also a hotel. Do not forget to visit Lincoln, and to sleep there, on a London route to Scotland, or if you travel around English lands. It is well worth this beautiful medieval city. And do not stop before Peterborough, which is a beautiful medieval village that you had to cross to get to Lincoln. We’ve talked about it before. And do not forget the lavish Cambridge, or Ely, who has a beautiful cathedral.

Lincoln est une autre belle ville anglaise médiévale, avec un vieux quartier précieux et une autre cathédrale de rêve. Nous avons eu la chance de pouvoir le visiter et, en plus, d’assister aux soirées chantées par un magnifique corail. C’est le populaire Evensong, qui dans l’après-midi est généralement chanté par le cœur de la cathédrale dans chaque ville anglaise. Lincoln conserve, en plus de sa fabuleuse cathédrale, une des plus belles au monde à notre goût, une vieille ville regorgeant de très vieilles maisons, dont certaines datant du XIIe siècle, d’un portail et de murs. Vous pouvez faire comme nous et dormir un peu à la périphérie, dans l’Ibis Lincoln rouge. Bon hôtel Et bien trop cher! Nous dînons à côté de l’hôtel, dans un pub anglais typique, fantastique. Cela s’appelle Windmill Farm et c’est aussi un hôtel. N’oubliez pas de visiter Lincoln et d’y dormir, sur une route reliant Londres à l’Ecosse, ou si vous voyagez sur des terres anglaises. Cela vaut bien cette belle ville médiévale. Et ne vous arrêtez pas avant Peterborough, un magnifique village médiéval que vous avez dû traverser pour vous rendre à Lincoln. Nous en avons parlé auparavant. Et n’oubliez pas le somptueux Cambridge ou Ely, qui a une belle cathédrale.

Peterborough


Peterborough és una bonica vila medieval convenientment situada en la ruta de Londres cap al nord, per exemple cap a Escòcia. També està idealment emplaçada si el que voleu fer és una volta per les ciutats més boniques de l’Anglaterra medieval, com ara Cambrigde, Ely, Lincoln o York. Peterborough te una catedral preciosa, amb una portalada que us deixarà bocabadats. Dins l’art normand més pur es barreja amb la fantàstica bogeria de la capella perpenticular de Nostra Senyora. Enterrada aquí podeu veure la reina Catalina d’Aragó, muller de Enric VIII. També hi havia trobat repòs la reina Maria d’Escòcia. El poble, una vila gran, te alguns edificis preciosos, com ara l’edific del mercat, al mig de la plaça, o cases amb entramat de fusta. No hem dormit mai a Peterborough, només hi hem estat de pas, però si que hi hem dinat a la pizzeria Pizza Parlour, molt bé. Molt recomanable. Visiteu aquesta bella ciutat medieval en el decurs d’una ruta per Anglaterra, camí d’Escòcia potser. No us en penedireu!

 

I ja que esteu per aquesta zona encantadora de la campinya anglesa, un lloc adorable, no deixeu de fer els pocs kms. que separen la soberbia catedral que heu vist de la no menys bonica que hi ha al poble de Ely, a uns 25 kms. I no lluny de totes dues hi ha Cambrigde, un repòker d’asos. A Ely teniu una fantàstica catedral normanda, poderosa, ferrenya, excelsa, increible, que en cap cas heu de deixar de visitar en una ruta per Anglaterra, per Londres o pels voltants. Anglaterra no és només Londres. També heu de veure joies com Peterborough o Ely, i les seves catedrals portentoses. A Ely també hi vam dinar molt bé, al Pub de l’Hotel The Lamb, al bell mig del poble. Ideal per dormir-hi, amb habitacions senzilles però ben muntades.

Peterborough es una bonita villa medieval convenientemente situada en la ruta de Londres hacia el norte, por ejemplo hacia Escocia. También está idealmente emplazada si lo que desea hacer es una vuelta por las ciudades más bonitas de la Inglaterra medieval, como Cambrigde, Ely, Lincoln o York. Peterborough tiene una catedral preciosa, con una portada que os dejará boquiabiertos. Dentro del arte normando más puro se mezcla con la fantástica locura de la capilla perpenticular de Nuestra Señora. Enterrada aquí puede ver la reina Catalina de Aragón, esposa de Enrique VIII. También había encontrado reposo la reina María de Escocia. El pueblo, una villa grande, tiene algunos edificios preciosos, como el edifico del mercado, en medio de la plaza, o casas con entramado de madera. No hemos dormido nunca en Peterborough, sólo hemos estado de paso, pero si que hemos comido en la pizzería Pizza Parlour, muy bien. Muy recomendable. Visita esta hermosa ciudad medieval en el transcurso de una ruta por Inglaterra, camino de Escocia quizás. No se arrepentiran.

Peterborough is a beautiful medieval village conveniently located on the London route to the north, for example to Scotland. It is also ideally located if what you want to do is a tour of the most beautiful cities of medieval England, such as Cambridge, Ely, Lincoln or York. Peterborough has a beautiful cathedral, with a portal that will leave you breathless. Within the purest Norman art, it mixes with the fantastic madness of the Perpetic Chapel of Our Lady. Buried here you can see Queen Catherine of Aragon, wife of Henry VIII. Queen Maria of Scotland was also found resting. The town, a large town, has some beautiful buildings, such as the market building, in the middle of the square, or houses with wooden frames. We have never slept in Peterborough, we have only been through, but we have eaten at Pizza Parlor, very well. Highly recommended Visit this beautiful medieval city during a route to England, perhaps on the way to Scotland. Do not regret it!

Peterborough est un magnifique village médiéval idéalement situé sur la route londonienne au nord, par exemple en Écosse. Il est également idéalement situé si vous souhaitez visiter les plus belles villes de l’Angleterre médiévale, telles que Cambridge, Ely, Lincoln ou York. Peterborough a une belle cathédrale, avec un portail qui vous laissera à bout de souffle. Dans le plus pur art normand, il se mêle à la folie fantastique de la chapelle Perpetic de Notre-Dame. Enterré ici, vous pouvez voir la reine Catherine d’Aragon, épouse d’Henry VIII. La reine Marie d’Ecosse a également été trouvée au repos. La ville, une grande ville, a quelques beaux bâtiments, tels que le marché, au milieu de la place, ou des maisons avec des cadres en bois. Nous n’avons jamais dormi à Peterborough, nous n’avons fait que passer, mais nous avons très bien mangé au Pizza Parlour. Fortement recommandé Visitez cette belle ville médiévale lors d’une route vers l’Angleterre, peut-être sur le chemin de l’Écosse. Ne le regrettez pas!

Fira de Santa Caterina a Arbeca


santa_caterina_arbeca

A la vila d’Arbeca, en mig de les belles terres fermes de Lleida, hi fan una fira per Santa Caterina. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu precisament de les olives dites arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. A les afores de la vila val la pena visitar el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edific, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra pels volts del dia 25 de novembre, Santa Catalina, i té ja una antiguitat d’uns 500 anys. Aquest any serà els dies 22 i 23 de novembre de 2014, essent però, el dia fort, el diumenge. A més de la tradicional fira de productes artesans, i gastronòmics, també podeu trobar diverses exposicions, ball i la Fira del Gos caçador i la Fira de l’Oli. També hi trobareu una gran foguera on s’hi cuina l’esmorzar típic d’Arbeca: uns deliciosos “fesols amb llonganissa”, naturalment amanits amb el millor oli d’oliva del món. I, en acabar l’esmorzar, a la plaça del Toll, una gran exposició dels millors gossos de caça de la terra, tant per caçar la perdiu com pel conill, i gossos de totes les races, mides, formes i gustos. Aprofiteu per passejar la família, veure els gossos i comprar el primer oli de l’any, de la increible varietat arbequina. També hi ha espectacles infantils, correfoc pels carrers de la vila, i pels vostres fills o filles adolescents, a mitja nit, concert jove, ball i disco mòbil. Normalment també es fan visites guiades al castell i al nucli antic. Per dinar a Arbeca hi ha un bar-restaurant, el Pané, just al carrer on fan la fira, l’Avinguda Portals, 25. tel:973 160 260. Pot estar molt ple. Per menjar i dormir, prop d’Arbeca recomanem un hostal nou, ben muntat, amb un restaurant de categoria, que també recomanem. Es tracta de La Placeta. Bones habitacions, i bona teca. Al poble del costat, Belianes, trobareu Cal Menut, un bon lloc per menjar i dormir, i que recomanem també, i sobretot, perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida ciutat trobareu tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Comenzará el sábado con correfoc y baile juvenil hasta la madrugada. Seguirà la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías el domingo. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. En Arbeca hay un hostal, llamado la Placeta, con buenas habitaciones i restaurante recomendable. También el bar-restaurante, el Pané, justo en la calle donde hacen la feria, la Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Diada de Santa Caterina a Arbeca


arbeca_santa_carerina

A la vila d’Arbeca, en mig de les belles terres fermes de Lleida, hi fan una fira per Santa Caterina. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu precisament de les olives dites arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. A les afores de la vila val la pena visitar el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edific, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra pels volts del dia 25 de novembre, Santa Catalina, i té ja una antiguitat d’uns 500 anys. A més de la tradicional fira de productes artesans, i gastronòmics, també podeu trobar diverses exposicions, ball i la Fira del Gos caçador i la Fira de l’Oli. També hi trobareu una gran foguera on s’hi cuina l’esmorzar típic d’Arbeca: uns deliciosos “fesols amb llonganissa”, naturalment amanits amb el millor oli d’oliva del món. I, en acabar l’esmorzar, a la plaça del Toll, una gran exposició dels millors gossos de caça de la terra, tant per caçar la perdiu com pel conill, i gossos de totes les races, mides, formes i gustos. Aprofiteu per passejar la família, veure els gossos i comprar el primer oli de l’any, de la increible varietat arbequina. També hi ha espectacles infantils, correfoc pels carrers de la vila, i pels vostres fills o filles adolescents, a mitja nit, concert jove, ball i disco mòbil. Normalment també es fan visites guiades al castell i al nucli antic. Per dinar a Arbeca hi ha un bar-restaurant, el Pané, just al carrer on fan la fira, l’Avinguda Portals, 25. tel:973 160 260. Pot estar molt ple. Per menjar i dormir, prop d’Arbeca recomanem Cal Menut, a Belianes, sobretot perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida, tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Comenzará el sábado con correfoc y baile juvenil hasta la madrugada. Seguirà la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías el domingo. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. En Arbeca hay un bar-restaurante, el Pané, justo en la calle donde hacen la feria, la Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Santa Caterina a Arbeca


A la vila d’Arbeca, en mig de les terres fermes de Lleida, hi fan una fira per Santa Caterina. Hi podeu arribar per l’autovia de Lleida, la A2, sortint a Bellpuig. També per l’AP2, sortint a Les Borges Blanques. És un poble gran, de tradició agrícola basada en l’oli. Aquest oli daurat, veritable or líquid, que s’extreu precisament de les olives dites arbequines. Les cases del nucli antic s’amunteguen sota el castell i l’esglèsia de Sant Jaume. Són carrers estrets i silenciosos, amb places porticades i portals adovellats. Del que fou el més bell castell de tota Catalunya, un palau que d’haver-se conservat seria l’edifici renaixentista més notable del país, no en queda res. El castell d’Arbeca és una ruïna que corona el poble. El panorama que es domina des d’allà dalt abarca la plana d’Urgell fins el Montsec, i el Pirineu al darrera. A les afores de la vila val la pena visitar el poblat iberic dels Vilars, possiblement el millor de Catalunya. A l’oficina de turisme, situada a l’anomenat espai Cèsar Martinell, us donaran totes les indicacions que us calguin. Trobareu també una agrobotiga on comprar oli d’Arbeca. L’edific, obra de Martinell, com tants d’altres a les terres de Tarragona i Lleida és una obra mestre del modernisme. Si us expliquem tot això es per fer-vos venir ganes d’agafar el cotxe i visitar la famosa fira de Santa Caterina d’Arbeca. Santa Caterina és una diada molt especial pel poble, una festa assenyalada. Es celebra el darrer cap de setmana de novembre. Aquest any hi trobareu moltes coses però només referenciem les que poden agradar la nostra canalla. Així, el dissabte 24, hi ha un espectacle infantil al Centre Cultural Municipal, i a la nit, correfoc pels carrers de la vila. Si teniu fills o filles adolescents poden anar a mitja nit al concert de “Lo Torpe Ingles Música”. Es tracta d’un vintage amb música disco dels 70. Encara, de matinada, ball i disco mòbil. El diumenge 25, dia fort, fira i mercat. A les 9 del matí un contundent esmorzar popular a base de llonganissa amb fesols. A partir de les 11, i durant tot el matí, tast d’olives, i al migdia, gran concurs de menjar olives. També hi haurà un concurs caní, amb exhibició de gossos, i un de doma de cavalls. Normalment es fan visites guiades al castell i al nucli antic. Per dinar a Arbeca hi ha un bar-restaurant, el Pané, just al carrer on fan la fira, l’Avinguda Portals, 25. tel:973 160 260. Pot estar molt ple. Per menjar i dormir, prop d’Arbeca recomanem Cal Menut, a Belianes, sobretot perquè ens ho ha recomanat la pròpia gent de la comarca. A Les Borges Blanques, altres hotels i restaurants. Molt recomanable la Masia Salat, amb temàtica de l’oli, a la carretera, i l’Hostal Benet, al centre de la ciutat. Naturalment, a Lleida, tota mena d’hotels i serveis. Bona fira de Santa Catalina!.

La villa de Arbeca está situada sobre una colina, en medio de las tierras de Lleida, en la comarca de las Garrigues, tocando ya con la comarca del Urgell. Se puede llegar por la autovía de Lleida, la A2, saliendo en Bellpuig. También por el AP2, saliendo en Les Borges Blanques. Es un pueblo grande, de tradición agrícola, una agricultura basada en el aceite. Este aceite dorado, verdadero oro líquido, que se extrae de las aceitunas arbequinas. Las casas del casco antiguo se amontonan bajo el castillo y la iglesia de Santiago. Son calles estrechas y silenciosas, con plazas porticadas y portales adintelados. Lo que fue el más bello castillo de toda Cataluña, un palacio que de haberse conservado sería el edificio renacentista más notable del país, no queda nada. El castillo de Arbeca es una ruina que corona el pueblo. El panorama que se domina desde allí arriba abarca la plana de Urgell hasta el Montsec, y el Pirineo detrás. Ahora de aquel castillo-palacio poderoso queda la estructura de planta cuadrada. A las afueras de la villa encontrarán el poblado ibérico de Els Vilars, posiblemente el mejor de Cataluña. En la oficina de turismo, situada en el llamado espacio Cèsar Martinell, les darán todas las indicaciones que necesiten. Encontrarán también una agrotienda donde comprar aceite de Arbeca. El edifico, obra de Martinell, como tantos otros en las tierras de Tarragona y Lleida es una obra maestra del modernismo. Si os explicamos todo esto es para haceros coger el coche y visitar la famosa feria de Santa Catalina de Arbeca. Santa Catalina es un día muy especial para el pueblo, una fiesta señalada. Se celebra el último fin de semana de noviembre, si bien el día fuerte es el domingo. Es una típica feria muy mezclada: multisectorial, de artesanía y gastronómica. Comenzará el sábado con correfoc y baile juvenil hasta la madrugada. Seguirà la fiesta con un almuerzo popular de longaniza con judías el domingo. Habrá concurso canino, con exhibición de perros, y varios concursos sobre la aceituna arbequina. Se harán visitas guiadas al castillo y al casco antiguo, que saldrán del Espacio Martinell. En Arbeca hay un bar-restaurante, el Pané, justo en la calle donde hacen la feria, la Avenida Portals, 25. tel: 973 160 260. Puede estar muy lleno. Para comer y dormir, cerca de Arbeca: Cal Menut, en Belianes. Recomendado por la propia gente de la comarca. En Les Borges Blanques, otros hoteles y restaurantes. Recomendable la Masia Salat, con temática del aceite, en la carretera, y el Hostal Benet, en el centro de la ciudad.

Embid


A l’Aragó, plantat dominant una extensa i inacabable planura s’alça el castell d’Embid. Ens vàrem veure obligats a parar-hi, tot i que desconeixíem la seva existència. La seva insultant silueta, desafiant, poderosa, ocupava el nostre camp de visió. Es veia a kms. lluny, des de la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El petit poble d’Embid queda a tocar de la fortificació, als seus peus. El castell està restaurat, molt ben restaurat, amb gust. I dona als infants una idea perfecta del que és una fortalessa medieval de frontera. L’accés és facilíssim, per dins els carrers de la vila, i podeu aparcar al davant mateix. Al costat hi ha l’església de Santa Catalina, renaixentista, simple, senzilla, del XVI, amb un atri elegant. Dins, conserva altars de gran bellessa. El municipi és un cop de puny. Cases de pedra, adustes, ferrenyes, dures, com la mateixa terra, com el clima d’aquesta planície elevada i oberta a tots els vents. Hi ha algunes cases fortes destacables amb portes adovellades. Són quatre cases només, amb un senyor castell, una notable església i una ermita al costat del naixent riu Piedra. No us aconsellaríem una anada fins tant lluny només per veure Embid, és clar. Però si mai feu una ruta per la zona, llavors no podeu deixar de veure aquesta joia. I la zona te molts motius per anar-hi a fer un volt. Daroca és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. De Daroca podeu anar a la llacuna de Gallocanta, un paradís de les aus, a sentir cantar i veure volar les grulles, a la tardor. Espectacle increïble!. Si sou a Gallocanta esteu a 4 kms. d’Embid per la carretera que porta a Molina d’Aragón. Una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. I la natura… fabulosa. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. Bé, com veieu, aquesta terra mereix un pont, o unes petites vacances. Si hi aneu, en veure el castell d’Embid, atureu un moment el cotxe. Val la pena. Per dinar podeu fer-ho a Molina on hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎ També podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta.  Finalment també hi ha Daroca, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies. Ja ho sabeu!.

En Aragón, dominando una extensa e inacabable llanura se alza el castillo de Embid. Nos vimos obligados a parar, aunque desconocíamos su existencia. Su insultante silueta, desafiante, poderosa, ocupaba nuestro campo de visión. Se veía a kms. lejos, desde la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El pequeño pueblo de Embid queda junto a la fortificación, a sus pies. El castillo está restaurado, muy bien restaurado, con gusto. Y da a los niños una idea perfecta de lo que es una fortaleza medieval. El acceso es facilísimo, por dentro las calles de la villa, y se puede aparcar delante mismo. Al lado está la iglesia de Santa Catalina, renacentista, simple, sencilla, del XVI, con un atrio elegante. Dentro, conserva altares de gran belleza. El municipio es una cucada. Casas de piedra, adustas, duras, como la misma tierra, como el clima de esta planicie elevada y abierta a todos los vientos. Hay algunas casas fuertes destacables con puertas adinteladas. Son cuatro casas sólo, con un señor castillo, una notable iglesia y una ermita junto al naciente río Piedra. No aconsejaríamos una ida hasta tan lejos sólo para ver Embid, claro. Pero si nunca haceis una ruta por la zona, entonces no se puede dejar de ver esta joya. Y la zona tiene muchos motivos para ir a dar una vuelta. Daroca es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. De Daroca se puede ir a la laguna de Gallocanta, un paraíso de las aves, a oír cantar y ver volar las grullas, en otoño. ¡Espectáculo increíble!. Si estais ya en Gallocanta, entonces estais a 4 kms. de Embid por la carretera que lleva a Molina de Aragón. Otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Y la naturaleza … fabulosa. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Bueno, como veis, esta tierra merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Si vais, al ver el castillo de Embid, detened un momento el coche. Vale la pena. Para comer se puede hacer en Molina donde hay muchos lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Hay fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. También pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna de Gallocanta: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas. Finalmente también está Daroca, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. Para encontrar más hoteles debereis alojaros en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde nosotros dormimos a menudo, ideal para las familias.

València


València no te l’acabes. València és molt a prop. València és per tot temps. Amb aquestes premises, cap família no hauria de deixar d’anar un cap de setmana a València. O un pont, o unes mini vacances. Perquè València te atractius a cabaços. Hem trigat molt a poder triar una foto. Trigarem encara més a explicar-vos que és per nosaltres València. Ens encanta passejar pel casc antic de València. Des de la seva estació de ferrocarril, modernista, llevantina, decorada amb rajola i frisos de taronges i llimones. Tota una premonició. Passarem per la plaça de l’Ajuntament, fent via cap a la catedral. El Miquelet us saluda, altiu, poderós. Ens encanta aquesta torre gòtica, campanar de la catedral de València. I, si ens apureu, ens agrada també la façana barroca, grandiloquent. Entrem dins. Visitem la joia gòtica. No us perdeu la capella del Sant Grial. La copa que usà Jesús en el darrer sopar. Al·lucinant. Sortim per la porta dels apòstols i admirem el seu treball increible en pedra. (A la foto). Al costat la basílica de la Mare de Déu dels Desamparats. Una fantasia barroca. Una devoció sense límits. La plaça. El Palau de la Generalitat, gòtic, tanca l’espai i s’obre al carrer de Cavallers. Reculem. Cerquem la torre de l’esglèsia de Santa Catalina, barroca. No sabem si ens agrada encara més que el Miquelet. L’heretgia turística està servida. No podem resistir la tentació d’admirar la plaça rodona, del segle XIX. Ens transporta en el temps. Prenem una horxata, ben fresca, o un gelat, ben cremós, als carrers que separen Santa Catalina de la plaça mercat. Ens encantem amb l’ocellot del panell. Espero que la família no ens abandoni com feien abans els pagesos amb els seus fills. Contemplem la maravella modernista. Mercat central de València. Darrera nostre s’alça la Llotja de la Seda, el millor espai del gòtic civil a Espanya, potser a Europa. Una poesia feta pedra. Marxem cap a l’IVAM. Seu nova del Museu d’art Contemporani. Exposicions de gran interés. Al costat l’espai del convent del Carme. Renaixement i barroc al servei de l’art del segle XXI. Les portes de Serranos, les de Quart. Les magnífiques esglèsies i convents barrocs, que ara formen una ruta de cultura, recién estrenada. I, fora del centre, el Museu de la Ciència, l’Hemisfèric, l’Oceanogràfic, projecte gegant, inaudit, maravellós. No podeu deixar de veure els milers de peixos d’aquest aquari mundialment famós. I a la platja, la Malvarrosa, el Cabanyal, el nou port. Aires mariners. Mediterrània en estat pur. I, un xic més lluny, la magia de l’Albufera, les canyes, les barques. I, més avall, Cullera, Gandia, Dènia, Xàbia. I, més a la vora, a tocar, l’horta, les barraques. Les viles blanques i ordenades. I la Sagunt romana. I el monestir del Puig, on Jaume I va assetjar la vila mora. I són les festes, les falles, la Setmana Santa, l’estiu. No en teniu prou?. Hostatgeu-vos a l’hotel Novotel. Ideal per famílies. O, a uns kms. del centre, a l’NH Jardines del Túria, amb uns apartaments molt ben pensats per 4 o més persones. De restaurants n’hi ha a pilons. Ens agrada La Sucursal de l’IVAM, però menjareu bé pràcticament a tot arreu. I per paelles, a la Malvarosa. Agafeu el tramvia, o el metro, modern i flamant, tot i que sempre anyorarem les jardineres atrotinades o els trenets obsolets de Rafaelbunyol o de Bétera.

Valencia no te la acabas. Valencia está muy cerca. Valencia es para todo tiempo. Con estas premisas, ninguna familia no debería dejar de ir un fin de semana a Valencia. O un puente, o unas mini vacaciones. Porque Valencia tiene atractivos a montones. Hemos tardado mucho en poder elegir una foto. Tardaremos aún más a explicar que es para nosotros Valencia. Nos encanta pasear por el casco antiguo de Valencia. Desde su estación de ferrocarril, modernista, levantina, decorada con ladrillo, azulejos y frisos de naranjas y limones. Toda una premonición. Pasaremos por la plaza del Ayuntamiento, hacia la catedral. El Miquelet nos saluda, altivo, poderoso. Nos encanta esta torre gótica, campanario de la catedral de Valencia. Y, si nos apuran, nos gusta también la fachada barroca, grandilocuente. Entramos. Visitamos la joya gótica. No os perdáis la capilla del Santo Grial. La copa que usó Jesús en la última cena. Alucinante. Salimos por la puerta de los apóstoles y admiramos su trabajo increíble en piedra. (En la foto). Junto a ella, la basílica de la Virgen de los Desamparados. Una fantasía barroca. Una devoción sin límites. La plaza. El Palau de la Generalitat, gótico, cierra el espacio y se abre a la calle Caballeros. Retrocedemos. Buscamos la torre de la iglesia de Santa Catalina, barroca. No sabemos si nos gusta aún más que el Miguelete. La herejía turística está servida. No podemos resistir la tentación de admirar la plaza redonda, del siglo XIX. Nos transporta en el tiempo. Tomamos una horchata, bien fresca, o un helado, bien cremoso, en las calles que separan Santa Catalina de la plaza mercado. Nos encantamos con el pajarraco que hay en su veleta. Espero que la familia no nos abandone como hacían antes los campesinos con sus hijos. Contemplamos la maravilla modernista. Mercado central de Valencia. Detrás de nosotros se alza la Lonja de la Seda, el mejor espacio del gótico civil en España, quizás de Europa. Una poesía hecha piedra. Nos vamos hacia el IVAM. Museo de arte Contemporáneo. Exposiciones de gran interés. Junto a él, el espacio del convento del Carmen. Renacimiento y barroco al servicio del arte del siglo XXI. Las puertas de Serranos, las de Quart. Las magníficas iglesias y conventos barrocos, que ahora forman una ruta de cultura, recién estrenada. Y, fuera del centro, el Museo de la Ciencia, el Hemisfèrico, el Oceanográfico, proyectos gigantes, inauditos, maravillosos. No pueden dejar de ver los miles de peces de este acuario mundialmente famoso. Y en la playa, la Malvarrosa, el Cabañal, el nuevo puerto. Aires marineros. Mediterráneo en estado puro. Y, un poco más lejos, la magia de la Albufera, las cañas, las barcas. Y, más abajo, Cullera, Gandía, Denia, Jávea. Y, más cerca, tocando Valencia, la huerta, las barracas. Las villas blancas y ordenadas. Y la Sagunto romana. Y el monasterio del Puig, donde Jaime I sitió la villa mora. Y son las fiestas, las fallas, la Semana Santa, verano. ¿No es suficiente?. Recomendamos tener en cuenta el hotel Novotel. Ideal para familias, aunque necesita arreglos. O, a unos kms. del centro, en el NH Jardines del Turia, con unos apartamentos muy bien pensados para 4 o más personas. De restaurantes hay a montones. Nos gusta La Sucursal del IVAM, pero comer bien se come prácticamente en todas partes. Y para paellas, la Malvarosa. Tome el tranvía o el metro, moderno y flamante, aunque siempre hecharemos a faltar las jardineras destartaladas o los trenes obsoletos de Rafaelbunyol o de Bétera.