Nadal a París

Què podem dir del Nadal a París. Res de nou. Preciós, romàntic… Hi hem estat un munt de vegades i sempre ens atrapa. Un encant. Unes vacances de Nadal a la capital de França permeten gaudir a grans i petits dels seus mercats de Nadal. I n’hi ha un munt! És un clar destí familiar sobretot si, a més, penseu en els parcs Disney i Astèrix. Però també ho és cultural, no cal dir-ho. Pensem ara en el fastuós museu del Louvre, el millor del món amb el permís del Prado de Madrid, amb la joia de les pintures impressionistes del Museu del Quai d’Orsay, o amb Notre Dame. I per no parlar de la Torre Eiffel, que us deixarà bocabadats, o les grans avingudes, places i monuments, com ara Les Invalides, l’Arc de Triomf o el complex de gratacels de La Defense, tots il·luminats per les festes. París també té racons coquetons i encantadors, dins del barri llatí, o a Montmartre… Ara us expliquem quins mercats de Nadal hi haurà a París aquest any: El mercat gegant a la Defense, envoltat de gratacels. Centenars de parades de tota mena. El mercat de Nadal més gran que hem vist mai. Tanca el 29 de desembre!. El coquetó mercadet de la Torre Eiffel, en canvi, és molt més petit, però no tanca fins el 5 de gener, com ho fa també el de Sant Germain des Pres, a tocar d’aquesta església, o el mercat de les Tulleries, al centre, prop del Louvre, que és força més gran. N’hi ha d’anunciats a l’Hotel de Ville, a la Place Georges Pompidou, al mercat de les Halles, però son més petits i tanquen portes el 29 de desembre. El mateix dia que el de Notre Dame, el cartell del qual obre aquest article. Però, a més, París és bonic ple de llums de nadal!. Moure’s per París vol dir metro. Carnets de 10 bitlles a preu assequible. Les distancies son enormes!. Allotjar la família a París no és tan car, mireu a Internet l’hotel de la Porte Dorée: el recomanem per relació preu-qualitat. Per dinar hi ha milers de llocs, però no oblideu els self-service de museus com ara el Louvre: us sorprendran segur!. També ens agrada hostatjar-nos als hotels Ibis Styles. N’hi ha molts! Mireu-vos el Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Si aneu a aquest darrer hotel podeu dinar o sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Qué decir de París. Nada nuevo. Hemos estado un montón de veces y siempre nos atrapa. Esta vez os queremos proponer que vayais por Navidad. Un encanto. Unas vacaciones de Navidad en la capital de Francia permiten disfrutar a grandes y pequeños de los tradicionales mercados y mercadillos. Unos cierran el 29 de diciembre, como el gran mercado de La Defense. Otros el 5 de enero. Además teneis los parques Disney y Asterix. Pero también mucho que ver en el terreno cultural, no hace falta decirlo. Pensemos ahora en el fastuoso museo del Louvre, el mejor del mundo con el permiso del Prado de Madrid, o en las pinturas impresionistas del Museo del Quai d’Orsay, o en Notre Dame. Y por no hablar de la Torre Eiffel, que os dejará boquiabiertos, y donde hay otro mercado de Navidad muy coqueto. Se iluminan las grandes avenidas, plazas y monumentos, tales como Les Invalides, el Arco de Triunfo o el complejo de rascacielos de La Defense. París también tiene pequeños mercados de Navidad en rincones encantadores, como en el barrio latino, en Saint Germain des Pres, o en les Halles o el Pompidou. Ir a París significa coger el metro. Carnés de 10 billetes a precio asequible. Las distancias son enormes. Alojar la familia en París no es tan caro, mirad en Internet del hotel de la Porte Dorée: lo recomendamos por su relación precio-calidad. Para comer hay miles de sitios, pero no olviden los self-service de museos como el Louvre: os sorprenderán seguro. También nos gusta hospedarnos en el hotel Ibis Styles Marcel, dentro de la ciudad mismo, a pie de metro. Muy bien. Si vais a este último hotel podeis comer o cenar en el restaurante Le Belvedere, junto al hotel. Buena pasta y pizza. Recomendable.

 

What can we say about Xmas in Paris? Nothing new. We’ve been a lot of times and always catches us. Because París is wonderful on Christmas. It is a clear Xmas family destination. And you can think also in Disney and Astèrix parks. Or something more cultural. Maybe visit museum of the Louvre, the best in the world or the Quai d’Orsay Museum, or Notre Dame, where is a beautiful Xmas market. In the Eiffel Tower there is another Xmas market too. Great avenues, squares and monuments have Xmas ligths. Moving to Paris means Metro. 10-bit carnets at an affordable price. The distances are huge! Staying at the family in Paris is not that expensive, look at the hotel at the Porte Dorée: we recommend it for price-quality relation. For lunch there are thousands of places, but do not forget the self-service of museums such as the Louvre: they will surprise you surely! We also like to stay at the hotel Ibis Styles Marcel Semblat, within the city itself, by metro. Really good. If you go to this last hotel you can have lunch or dinner at the Le Belvedere restaurant, just outside the hotel. Good pasta and pizza. Recommendable

 

Festa del Timbaler al Bruc

Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. amb la Festa del Timbaler. Des de fa molts anys, el primer cap de setmana de juny, al poble del Bruc recordem els fets històrics del 1808. Ho fem sempre des de la cultura de la pau i de la solidaritat. Si vens a la Festa del Timbaler, hi trobaràs teatre popular al carrer, firaires, jocs tradicionals per a nens, mercat d’època, desfilada de grups de recreació històrica, trabucaires, timbalers, fira de la cervesa… I, sobretot, gent de totes les edats amb moltes ganes de gaudir d’un dia inoblidable. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, ja s’hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

El Divendres de Dolors a Perelada

A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

La passió d’Ulldecona 2019

Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi des d’aquest diumenge. I no només a Ulldecona. Perquè essent la passió més interessant i important de les comarques tarragonines, s’ha expandit i es representa a Reus i a Tarragona. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndid. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955!. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns pacs turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalesa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests pacs inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinaròs. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fins Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta meravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Passió 2019. Cervera

 

Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’església gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgeses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Per horaris i preu, consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. O bé una pizzeria molt bona: La Cosa Nostra. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El No Badis, una aposta fresca i nova. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones.

Els tres tombs de La Roca

A La Roca, un poble del Vallès molt proper a Granollers, hi fan aquest diumenge al matí una festa familiar d’aquelles que no us podeu perdre. Es tracta de la passada en honor a la festivitat de Sant Antoni Abat, que fan al poble cada tercer diumenge del mes de febrer, organitzada per l’Associació Amics dels Arriers i la col·laboració de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.  Els infants gaudiran d’un espectacle de cavalls arrossegant carros carregats de palla o altres, que només podem veure en ocasions com la festa dels Tres Tombs. Com ja sabeu el ritus principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals pels carrers del municipi. És costum en molts indrets portar les mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts. A les 11.00 hores hi ha la concentració al final del carrer Església, tocant a la Riera, seguida de la benedicció a la plaça de l’Església i inici del recorregut pel carrer de l’Església, C. Major, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Frederic  Mompou, C. Gayarre, C. Enrique Granados, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, C. Hermenegild Carrera, C. Lluís Millet, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Sant Josep i Final a la Plaça St Jordi. En acabar la rua dels Tres Tombs hi haurà un pica-pica popular a la plaça Sant Jordi. Al  llarg del matí, a la Plaça de l’Era, es comptarà amb la presència de paradetes de gastronomia. La Roca, a més, te un castell, molt decoratiu i escenogràfic, que es veu a molta distància, i anuncia la vila, com el seu millor pregoner. Arribareu a La Roca, des de Barcelona, prenent l’AP7 i sortint a la sortida Granollers, o Granollers E. Mataró, ben indicat cap al poble. També fàcil anant fins Mataró per la C-32 i agafant allà la C-60, passant pel túnel de Coll de Parpers. Primera sortida acabat el túnel, i indicat cap a La Roca. Arribeu-vos-hi. No és gaire lluny, i la festa s’ho val!.

En La Roca, un pueblo del Vallès muy cercano a Granollers, hacen este domingo por la mañana la tradicional pasada de San Antonio. Burros, carros, caballos… una fiesta familiar de aquellas que no os podéis perder. Llegarán a La Roca, desde Barcelona, tomando la AP7 y saliendo en Granollers, o Granollers E. Mataró, bien indicado hacia el pueblo. También fácil yendo hasta Mataró por la C-32 y cogiendo allí la C-60, pasando por el túnel de Coll de Parpers. Primera salida terminando el túnel, e indicado hacia La Roca. Vayan. ¡No está muy lejos, y la fiesta lo vale!.

París, revisitat

Què podem dir de París. Res de nou. Hi hem estat un munt de vegades i sempre ens atrapa. Aquesta vegada era Nadal. Un encant. Però també és esplèndida en primavera, tardor i fins i tot a l’estiu, quan no hi ha cap franès. Unes vacances a la capital de França permeten gaudir a grans i petits. És un clar destí familiar sobretot si penseu en els parcs Disney i Astèrix. Però també ho és cultural, no cal dir-ho. Pensem ara en el fastuós museu del Louvre, el millor del món amb el permís del Prado de Madrid, amb la joia de les pintures impressionistes del Museu del Quai d’Orsay, o amb Notre Dame. I per no parlar de la Torre Eiffel, que us deixarà bocabadats, o les grans avingudes, places i monuments, com ara Les Invalides, l’Arc de Triomf o el complex de gratacels de La Defense, a la foto superior. París també té racons coquetons i encantadors, com ara el barri llatí, la Sainte Chapelle, el museu de Cluny, Montmartre… Moure’s per París vol dir metro. Carnets de 10 bitlles a preu assequible. Les distancies son enormes!. Allotjar la família a París no és tan car, mireu a Internet l’hotel de la Porte Dorée: el recomanem per relació preu-qualitat. Per dinar hi ha milers de llocs, però no oblideu els self-service de museus com ara el Louvre: us sorprendran segur!. També ens agrada hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Si aneu a aquest darrer hotel podeu dinar o sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Qué decir de París. Nada nuevo. Hemos estado un montón de veces y siempre nos atrapa. Esta vez era Navidad. Un encanto. Pero también está espléndida en primavera, otoño e incluso en verano, cuando no hay ningun francés por allí. Unas vacaciones en la capital de Francia permiten disfrutar a grandes y pequeños. Es un claro destino familiar sobre todo si piensan en los parques Disney y Asterix. Pero también lo es cultural, no hace falta decirlo. Pensemos ahora en el fastuoso museo del Louvre, el mejor del mundo con el permiso del Prado de Madrid, o en las pinturas impresionistas del Museo del Quai d’Orsay, o en Notre Dame. Y por no hablar de la Torre Eiffel, que os dejará boquiabiertos, o las grandes avenidas, plazas y monumentos, tales como Les Invalides, el Arco de Triunfo o el complejo de rascacielos de La Defense. París también tiene rincones coquetos y encantadores, como el barrio latino, la Sainte Chapelle, el museo de Cluny, Montmartre … Moverse por París significa metro. Carnés de 10 billetes a precio asequible. Las distancias son enormes. Alojar la familia en París no es tan caro, mirad en Internet del hotel de la Porte Dorée: lo recomendamos por su relación precio-calidad. Para comer hay miles de sitios, pero no olviden los self-service de museos como el Louvre: os sorprenderán seguro. También nos gusta hospedarnos en el hotel Ibis Styles Marcel, dentro de la ciudad mismo, a pie de metro. Muy bien. Si vais a este último hotel podeis comer o cenar en el restaurante Le Belvedere, junto al hotel. Buena pasta y pizza. Recomendable.

     

What can we say about Paris? Nothing new. We’ve been a lot of times and always catches us. This time it was Christmas. A charm But it is also splendid in spring, autumn, and even summer, when there are no women. Holidays in the capital of France allow the enjoyment of adults and children. It is a clear family destination especially if you think of the Disney and Astèrix parks. But it is also cultural, it goes without saying. Consider now in the lavish museum of the Louvre, the best in the world with the permission of the Prado de Madrid, with the jewel of the Impressionist paintings of the Quai d’Orsay Museum, or with Notre Dame. And not to mention the Eiffel Tower, which will leave you breathtaking, or great avenues, squares and monuments, such as Les Invalides, the Arc de Triomphe or the La Defense skyscraper complex, in the photo above. Paris also has coquettish and charming corners, such as the Latin quarter, the Sainte Chapelle, the Cluny museum, Montmartre … Moving to Paris means Metro. 10-bit carnets at an affordable price. The distances are huge! Staying at the family in Paris is not that expensive, look at the hotel at the Porte Dorée: we recommend it for price-quality relation. For lunch there are thousands of places, but do not forget the self-service of museums such as the Louvre: they will surprise you surely! We also like to stay at the hotel Ibis Styles Marcel Semblat, within the city itself, by metro. Really good. If you go to this last hotel you can have lunch or dinner at the Le Belvedere restaurant, just outside the hotel. Good pasta and pizza. Recommendable

 

Lescun: Plateau de Lhers

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe, que acaba a la vila d’Oloron-Sainte Marie que n’és la capital, una ciutat gran. Però de totes les meravelles d’aquesta vall, al peu dels Pirineus, us proposem una excursió pel poble de Lescun. Es troba a la falda d’un circ de muntanyes impressionat, el circ de Lescun, dels més bonics dels Pirineus centrals. Tot just passar el port, o el túnel de Somport, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara trobareu, a mà esquerra tot baixant, la carretera que porta al poble de Lescun, des d’on podeu arribar en cotxe al peu del circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Abans d’arribar a Lescun trobareu a mà esquerra de nou, la indicació per accedir als plans de Lhers. Es tracta d’un altre indret bucòlic, amb un seguit de prats i rius d’alta muntanya, amb granges disseminades, on pasturen vaques i cavalls. Idílic. La carretera arriba fins un càmping d’alta muntanya, en un entorn de pics impressionants. Apte per a qualsevol tipus de vehicle, carretera estreta però asfaltada i condicionada. Des d’allà mil rutes de senderisme familiar son possibles. El centre francès de la vall seria Oloron, un poble gran, amb la seva catedral, una església romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar a casa pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

 

Hoy os proponemos ir a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para bajar per la Val d’Aspe, que acaba en la villa d’Oloron-Sainte Marie que es la capital del valle, y una ciutat grande. Pero más en concreto lo que os proponemos hoy es una excursión al pueblo de Lescun. El circo de Lescun es uno de los más bonitos de los Pirineos Franceses. Podeis ir a pueblo, y al circo, o bién subir a los llanos de Lhers. Se trata de un lugar bucólico con una carretera estrecha que cruza prados y bosques hasta llegar a un camping de alta montaña. Posibilidad de grandes rutas de senderismo familiares. Oloron, un pueblo grande, merece una visita también, con su catedral románica, patrimonio de la humanidad. En Oloron teneis el hotel Alysson, y para comer “La cort des miracles”, un bar con comidas. Podeis volver por el Portalet, y Formigal. O volver por el túnel y parar a comer en l’Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante. Sabiñánigo tiene un hotel fabuloso: el Villa Virgínia. Cerca está Jaca con su catedral y el museo diocesano y las pinturas románicas. Podeis recorrer las iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo.

La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Passió 2018 a Cervera

Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’esglèsia gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgueses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Per horaris i preu, consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. Hi alguna més per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles en el centro de Cervera, pero si alguna casa rural bién bonita y acogedora, como La Casa de Baix. Y alguna otra en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.

Divendres de Dolors a Perelada

A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 23 de març de 2018 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Els tombs de La Roca

A La Roca, un poble del Vallès molt proper a Granollers, hi fan aquest diumenge al matí una festa familiar d’aquelles que no us podeu perdre. Es tracta de la passada en honor a la festivitat de Sant Antoni Abat, que fan al poble cada tercer diumenge del mes de febrer, organitzada per l’Associació Amics dels Arriers i la col·laboració de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.  Els infants gaudiran d’un espectacle de cavalls arrossegant carros carregats de palla o altres, que només podem veure en ocasions com la festa dels Tres Tombs. Com ja sabeu el ritus principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals pels carrers del municipi. És costum en molts indrets portar les mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts. A les 11.00 hores hi ha la concentració al final del carrer Església, tocant a la Riera, seguida de la benedicció a la plaça de l’Església i inici del recorregut pel carrer de l’Església, C. Major, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Frederic  Mompou, C. Gayarre, C. Enrique Granados, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Espronceda, C. Prat de la Riba, C. Indústria, C. Hermenegild Carrera, C. Lluís Millet, Rambla Mestre Jaume Torrents, C. Sant Josep i Final a la Plaça St Jordi. En acabar la rua dels Tres Tombs hi haurà un pica-pica popular a la plaça Sant Jordi. Al  llarg del matí, a la Plaça de l’Era, es comptarà amb la presència de paradetes de gastronomia. La Roca, a més, te un castell, molt decoratiu i escenogràfic, que es veu a molta distància, i anuncia la vila, com el seu millor pregoner. Arribareu a La Roca, des de Barcelona, prenent l’AP7 i sortint a la sortida Granollers, o Granollers E. Mataró, ben indicat cap al poble. També fàcil anant fins Mataró per la C-32 i agafant allà la C-60, passant pel túnel de Coll de Parpers. Primera sortida acabat el túnel, i indicat cap a La Roca. Arribeu-vos-hi. No és gaire lluny, i la festa s’ho val!.

En La Roca, un pueblo del Vallès muy cercano a Granollers, hacen este domingo por la mañana la tradicional pasada de San Antonio. Burros, carros, caballos… una fiesta familiar de aquellas que no os podéis perder. Llegarán a La Roca, desde Barcelona, tomando la AP7 y saliendo en Granollers, o Granollers E. Mataró, bien indicado hacia el pueblo. También fácil yendo hasta Mataró por la C-32 y cogiendo allí la C-60, pasando por el túnel de Coll de Parpers. Primera salida terminando el túnel, e indicado hacia La Roca. Vayan. ¡No está muy lejos, y la fiesta lo vale!.

La Vall d’Aspe

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

Festa del Timbaler al Bruc

Pel poble del Bruc tots i totes hi passem sovint. Anem camí de Lleida per la A-2. No hi parem esment. El túnel del Bruc fa anys que ens va alliberar de la penosa pujada al coll. Ja no circulen gaires vehicles per davant de l’escultura que abans tots els automobilistes coneixien. Doncs, aquí, al Bruc, els amants de les reconstruccions històriques, i els seus fills i filles, poden passar una tarda de dissabte, i un diumenge molt entretinguts. A la tarda de dissabte, a partir de les quatre, hi ha muntat el campament, la fira i el bar. A les sis hi haurà el timbaler infantil, i a la nit sopar i ball. El diumenge a les vuit del matí, al Coll de Can Massana, homenatge i, en tornar al poble, esmorzar gratuït al Bar del Sometent. A les 10 del matí comencen els actes del Timbaler al monument. Seguirà la galejada Trabucaire des del monument fins el pont i, a mig matí, teatre popular al carrer on es recrea la història del timbaler. Abans dinar teniu la guerra teatrelitzada davant de l’Església, seguit d’un dinar gratuït pels trabucaires al Bar del Sometent. Aquest any participaran als actes els Mossos d’Esquadra. No us perdeu el campament militar dels francesos, i el mercat del 1808, amb gran presència de firaires i artesans. També xula la fira de pagès, amb taller d’olis aromàtics i ratafies. Hi haurà molta trabucada, porteu taps per les orelles!. Bona beguda a la fira de la cervesa artesanal. Divertit pels infants el corral de gallines i altres animals de granja. No hi falta un rocòdrom d’escalada per valents i valentes: els nois i noies podran escalar en un espai adaptat. Pugeu i veureu canons, soldats, trabucaires, miquelets, sometents i fins divisions senceres vingudes de França i de l’Aragó. Tots, vestits d’època, amb casaques napoleòniques, que es faran un fart de cremar pólvora i fer soroll. El Bruc és bonic de paisatge. Teniu Montserrat al vostre abast. Pugeu al Bruc aquest cap de setmana de juny i gaudiu de la festa del timbaler. Al Bruc hi ha molts restaurants, a peu de l’autovia A-2 o bé al carrer del mig, on teniu Cal Noio, força bo, recomanable. Si hi mengeu ja ens direu el què us ha semblat. Bona festa al Bruc!.

Por El Bruc todos pasamos a menudo. Vamos camino de Lleida por la A2. No prestamos atención. El tunel del Bruc hace años que nos liberó de la penosa subida al puerto. Ya no circulan muchos vehículos por delante de la escultura que antes todos los automovilistas conocían. Pues, aquí, en el Bruc, los amantes de las reconstrucciones históricas, y sus hijos e hijas, pueden pasar un día muy entretenido. En junio se hace una reconstrucción histórica de las batallas del Bruc. Cañones, soldados, trabucaires, Migueletes, Somatenes y hasta divisiones enteras venidas de Francia y de Aragón. Todos, vestidos de época, con casacas napoloniques, se lian a quemar pólvora y hacer ruido. Además hay muchos actos paralelos: ferias, encuentros … El Bruc es bonito de paisaje. Montserrat tiene buenas rutas. Además está la Iglesia de Santa Maria, con sus pinturas góticas del primer gótico, o mansiones como Can Casas o Can Díez, el castillo de la Guàrdia o Sant Pau Vell como atractivos turísticos suplementarios. Subid al Bruc el segundo fin de semana de junio y disfrutéis de la fiesta del timbaler. No hemos comido ni dormido nunca en el Bruc, porque sólo hemos ido a la fiesta una mañana o una tarde. Pero hay muchos restaurantes, a pie de la autovía A2. En la calle del mig están Can Noio y Cal Xico. Si comeis allí ya nos comentareis.

La passió d’Ulldecona

Una temporada més podem gaudir de la Passió d´Ulldecona. Podeu anar-hi els dies 23 i 30 d’abril de 2017. Tota la informació la teniu a la passió d’Ulldecona i trucant al telèfon 638 496 009. La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra. Però avui parlem de la d’Ulldecona. Primer dir-vos que és una obra declarada d’Interès Turístic Nacional. Que la fan des de l’any 1955. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. El preu de l’entrada és de 16€, però hi ha preus especials per a grups a partir de 10 places i per a joves fins 12 anys i jubilats a 10€. Per més informació cal trucar al 638 496 009.  L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns paks turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalessa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests paks inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Els preus, de 29 € a 48 € estan molt ajustats. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinarós. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fisn Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta maravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.