Tres tombs de Begues

Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 2 de febrer de 2020, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la passada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

 

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 40 anys. Tot això serà el diumenge 1 de desembre de 2019, quan fan la 40a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

“Viu el Parc” al Corredor

Aquest proper diumenge, 13 d’octubre de 2019, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat del fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre garantia d’activitats de qualitat per a la mainada. Aquesta trobada us la recomanem de tot cor, i molt especialment, perquè us sorprendrà per les moltes activitats pensades per gaudir d’una festa familiar en plena natura. I també per la bellesa de l’indret el Corredor, un lloc ben ideal per a la mainada. El Corredor ofereix molt de camp per còrrer, bosc net i una plana paradisíaca. Els amants de la natura trobareu un bon lloc per a fer un pícnic, i un espai molt ben pensat. Si us hem convençut, i aquest diumenge pugeu al santuari del Corredor, podreu gaudir, entre les 10.30 i les 14 hores d’uns tallers de vestuari molt guapos i d’activitats relacionades amb les arts de carrer durant tot el matí. També hi haurà jocs per a tota la família, una ruta teatralitzada inclusiva i l’espectacle de cloenda de Fefe i Cia. Segur que us agradarà pujar al Corredor i viure aquesta matinal festiva. I encara us direm més: encara que no hi fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Podeu arribar-hi pujant des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida Llinars del Vallés. D’aquesta població cal remuntar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, però ample i cuidada, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Hi ha bon aparcament, just passat el santuari. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi, seguint la direcció de Llinars del Vallés. En tot cas passareu prop de les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista a una àrea de pic-nic i aparcament, quan encara falta un tros, i finalment al mateix Santuari del Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, tot i que preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Com ja us hem dit, al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic, en llocs molt acondicionat per fer-lo. Si voleu que us facin el dinar, us recomanem el fantàstic restaurant rural que hi ha al mateix santuari. Bons esmorzars de forquilla, bona brasa. Evidentment, cal reservar, o no dinareu. Creieu-nos si us assegurem que el Corredor és un destí fantàstic per anar-hi amb els vostres nens i nenes. Situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, ens encata aquest indret pastoril i amable, aquesta plana riallera, tan a tocar de Barcelona i, en canvi tan rural. Si pugeu al Santuari del Corredor, quan sigui, i facin el que hi facin, no us arrepentireu, perquè passareu un molt bon dia. Podreu jugar, còrrer al maravellós prat de gespa o als boscos amables que rodegen l’ermita. També és un indret idíl·lic per a qui vulgui anar en bici, o per fer petites rutes a peu, curtes i boniques, sense gaire exigència, o per fer caminades més llargues descobrint fondalades i turons que us deixaran bocabadats. Bona festa al Corredor!.

Este domingo se celebra en el santuario del Corredor la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre garantía de actividades de calidad para los niños. Encontraréis muchas actividades pensadas para disfrutar de una fiesta en plena naturaleza, en el bellísimo Corredor, ideal para los niños. El Corredor, además, ofrece mucho campo para correr, bosque y una llanura paradisíaca, buen lugar para un picnic, y espacio, mucho y mucho espacio en plena naturaleza. Aunque no hicieran allí ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable para muchísimos motivos. Pueden llegar hasta el Corredor subiendo desde Barcelona por la autopista AP-7, salida Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán, a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no podeis aparcar en el mismo santuario, debereis hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, y yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi, siguiendo la dirección de Llinars del Vallés. En todo caso pasaréis cerca de los restos del Castillo viejo del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista al Santuario del Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas por el estado de la pista. También se puede subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia.  En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar, o no comeréis nada de nada. Creednos si os aseguramos que el magnífico santuario del Corredor, es un destino fantástico para ir con niños y niñas. Situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, nos encanta este lugar pastoril y amable, esta llanura risueña, tan cerca de Barcelona y, en cambio tan rural. Si subís al Santuario del Corredor, cuando sea, y hagan lo que hagan, no os arrepentíreis, porque lo pasaréis pipa. Se podrá jugar, correr y comer en el maravilloso prado de césped que rodea la ermita, o bien en el bosque.

Fira del llaminer de Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veïns.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, hi ha un restaurant molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Tres tombs de Begues

Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 17 de febrer de 2019, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la pasada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 39 anys. Tot això serà el diumenge 2 de desembre de 2018, quan fan la 39a Matança del Porc. A partir de les 8,30 hores, a la Plaça Major, podreu veure una demostració de com es fa la bona botifarra i tothom podrà esmorzar i degustar l’autèntic entrepà de botifarra, amb o sense allioli, acompanyat de porrons de vi del poble. A més, durant tot el matí, pel nucli del poble, hi haurà una fira comercial i artesanal. Podreu passejar pels carrers del poble, descobrint la seva història i comprant els productes d’altura. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

“Viu el Parc” al Corredor

Aquest proper diumenge, 14 d’octubre de 2018, es celebra al santuari del Corredor la Gran festa Central del Parc del Montnegre i Corredor. Es tracta d’una activitat del fantàstic programa dels Parcs Naturals anomenat “Viu el Parc”, que és sempre garantia d’activitats de qualitat per a la mainada. Aquesta trobada us la recomanem de tot cor, i molt especialment, perquè us sorprendrà per les moltes activitats pensades per gaudir d’una festa familiar en plena natura. I també per la bellesa de l’indret el Corredor, un lloc ben ideal per a la mainada. El Corredor ofereix molt de camp per còrrer, bosc net i una plana paradisíaca. Els amants de la natura trobareu un bon lloc per a fer un pícnic, i un espai molt ben pensat. Si us hem convençut, i aquest diumenge pugeu al santuari del Corredor, podreu gaudir, entre les 10.30 i les 14 hores d’uns tallers de vestuari molt guapos i d’activitats relacionades amb les arts de carrer durant tot el matí. També hi haurà jocs per a tota la família, una ruta teatralitzada inclusiva i l’espectacle de cloenda de Fefe i Cia. Segur que us agradarà pujar al Corredor i viure aquesta matinal festiva. I encara us direm més: encara que no hi fessin cap festa, seria una molt bona idea arribar-se fins el Santuari del Corredor, un pulmó verd de la comarca del Maresme, molt proper a Barcelona. Podeu arribar-hi pujant des de Barcelona per l’autopista AP-7, sortida Llinars del Vallés. D’aquesta població cal remuntar el Coll de Can Bordoi, anant en direcció cap a Dosrius i Mataró. Just arribats al coll trobareu, a mà esquerra, la pista forestal, primer asfaltada i després de terra, però ample i cuidada, que us portarà fins l’ermita en uns 8 kms. Hi ha bon aparcament, just passat el santuari. Si no aparqueu al mateix santuari, haureu de fer-ho un km. abans. També accessible a l’inrevés, arribant per l’autopista C-32, per Mataró, anat després per la C-60 cap a Granollers o Cardedeu, o desviant-vos cap a Dosrius per pujar fins Can Bordoi, seguint la direcció de Llinars del Vallés. En tot cas passareu prop de les restes del Castell vell del Far, per l’ermita del Far i arribareu, per una bona pista a una àrea de pic-nic i aparcament, quan encara falta un tros, i finalment al mateix Santuari del Corredor. Aquesta ruta segueix la vessant assolellada, sense massa problemes en l’estat de la pista. També podeu pujar-hi des de Vallgorguina, poble situat a la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, però la pujada és més dura pel vehicle, el desnivell és molt fort, i la vessant, obaga, tot i que preciosa, pot donar problemes per causa de la pluja. Com ja us hem dit, al mateix santuari, i a l’àrea de El Far, s’hi pot fer pic-nic, en llocs molt acondicionat per fer-lo. Si voleu que us facin el dinar, us recomanem el fantàstic restaurant rural que hi ha al mateix santuari. Bons esmorzars de forquilla, bona brasa. Evidentment, cal reservar, o no dinareu. Creieu-nos si us assegurem que el Corredor és un destí fantàstic per anar-hi amb els vostres nens i nenes. Situat al bell mig del Parc Natural del Montnegre i Corredor, ens encata aquest indret pastoril i amable, aquesta plana riallera, tan a tocar de Barcelona i, en canvi tan rural. Si pugeu al Santuari del Corredor, quan sigui, i facin el que hi facin, no us arrepentireu, perquè passareu un molt bon dia. Podreu jugar, còrrer al maravellós prat de gespa o als boscos amables que rodegen l’ermita. També és un indret idíl·lic per a qui vulgui anar en bici, o per fer petites rutes a peu, curtes i boniques, sense gaire exigència, o per fer caminades més llargues descobrint fondalades i turons que us deixaran bocabadats. Bona festa al Corredor!.

Este domingo se celebra en el santuario del Corredor la Gran fiesta Central del Parque del Montnegre y Corredor. Se trata de una actividad del fantástico programa de los Parques Naturales llamado “Vive el Parque”, que es siempre garantía de actividades de calidad para los niños. Encontraréis muchas actividades pensadas para disfrutar de una fiesta en plena naturaleza, en el bellísimo Corredor, ideal para los niños. El Corredor, además, ofrece mucho campo para correr, bosque y una llanura paradisíaca, buen lugar para un picnic, y espacio, mucho y mucho espacio en plena naturaleza. Aunque no hicieran allí ninguna fiesta, sería una muy buena idea acercarse hasta el Santuario del Corredor, un pulmón verde de la comarca del Maresme, muy cercano a Barcelona. Un lugar muy recomendable para muchísimos motivos. Pueden llegar hasta el Corredor subiendo desde Barcelona por la autopista AP-7, salida Llinars del Vallés. De esta población hay que subir el Coll de Can Bordoi, yendo en dirección hacia Dosrius y Mataró. Justo llegados al coll encontrarán, a mano izquierda, la pista forestal, primero asfaltada y luego de tierra, que os llevará hasta la ermita en unos 8 kms. Buen aparcamiento. Si no podeis aparcar en el mismo santuario, debereis hacerlo un km. antes. También accesible al revés, llegando por la autopista C-32, por Mataró, y yendo después por la C-60 hacia Granollers o Cardedeu, o desviándose hacia Dosrius para subir hasta Can Bordoi, siguiendo la dirección de Llinars del Vallés. En todo caso pasaréis cerca de los restos del Castillo viejo del Far, por la ermita del Far y llegareis, por una buena pista al Santuario del Corredor. Esta ruta sigue la vertiente soleada, sin demasiados problemas por el estado de la pista. También se puede subir desde Vallgorguina, pueblo situado en la carretera Sant Celoni – Arenys de Mar, pero la subida es más dura para el vehículo, el desnivel es muy fuerte, y la vertiente, umbría, preciosa, puede dar problemas por causa de la lluvia.  En el mismo santuario, y en el área de El Far, se puede hacer pic-nic. De hecho es un lugar muy acondicionado para hacerlo. En el santuario mismo hay un fantástico restaurante rural, donde hacen buena brasa. Recomendable. Evidentemente, hay que reservar, o no comeréis nada de nada. Creednos si os aseguramos que el magnífico santuario del Corredor, es un destino fantástico para ir con niños y niñas. Situado en el corazón del Parque Natural del Montnegre y Corredor, nos encanta este lugar pastoril y amable, esta llanura risueña, tan cerca de Barcelona y, en cambio tan rural. Si subís al Santuario del Corredor, cuando sea, y hagan lo que hagan, no os arrepentíreis, porque lo pasaréis pipa. Se podrá jugar, correr y comer en el maravilloso prado de césped que rodea la ermita, o bien en el bosque.

Fira del llaminer de Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veïns.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Una volta pel Priorat i la Conca

A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, sigui primavera, amb bon temps i poca calor, a l’estiu, en que canten les cigarres dalt dels pins, o encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos, o bé a l’hivern, malgrat el fred i la possible neu a Prades. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Avui us proposem un recorregut pel Priorat i la Conca de Barberà, molt bonic. Podeu esmerçar-hi un parell o tres de dies, o més, o bé només un dia, ràpid, parant on vulgueu. Per començar podeu anar fins a Tarragona. Podeu aprofitar per conèixer de primera mà una ciutat romana molt important, la Tàrraco antiga, patrimoni de la humanitat. Tarragona és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, com ara el Sant Jordi, baratet, bonic i prop del mar. A prop d’aquest teniu l’Hotel Astari, una bona opció. També interessants i moderns el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. No lluny teniu el parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea parar-hi. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Tarragona hi ha restaurants molt bonics. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor. Interessant el Barhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total.

Acabat de veure Tarragona, i Port-Aventura, aneu cap a Reus, una altra ciutat bonica per parar i visitar, i seguiu cap a L’Alforja, pujant el coll, i d’allà cap a Poboleda per les carreteres locals interiors, molt boniques. De Poboleda vam anar cap a la Cartoixa d’Escala Dei, fantàstica, tot i que encara en ruines. No us perdeu el vi dels cellers Müller, que estan propers. Per dinar o dormir, a la zona, aneu fins Poboleda, on vam dinar al restaurant Popoletus, magnífic.

Recorreu tot el Priorat. Aneu a Falset, precisament la capital de la maravellosa comarca del Priorat. Son terres dures, salvatges i magnífiques. Podeu caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant. Podeu adquirir bon vi i bon oli de la terra. Feu tota la ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops. A Gratallops també teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. A La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet.

 

En sortir del Priorat feu la pujada fins el poble medieval de Suirana, enlairat dalt d’un penyal de vertigen, amb fabuloses vistes.

Acabada aquesta visita continueu fins a Prades, la vila medieval vermella, guapíssima. Passegeu pels magnífics boscos. Quan us canseu baixeu fins a l’Abadia de Poblet, magnífic monestir del Císter, el més gran monestir del císter a Europa. A més de ser bellíssim, està encara viu, habitat per monjos de l’ordre, cosa que us permetrà assistir a oficis religiosos, com ara les vespres, i escoltar cant gregorià, en directe. Podeu visitar només el monestir, o bé aprofitar per fer un volt per Montblanc, amb les seves muralles, o l’Espluga de Francolí. No us ho penseu més i afegiu al Priorat la Conca de Barberà. Visiteu el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu també la seva increible cova de la prehistòria, amb riu inclòs. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Barbacoes al Pallars: Claret

En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

La Fira del llaminer a Vilanova del Vallès

Al sempre amable i turístic Vallés, molt a tocar de Barcelona, un cop de cotxe per la AP-7, no gaire lluny de Mollet, de Granollers o de la Roca, hi ha un poble molt antic, però molt nou, que s’anomena Vilanova. En aquest poble de nova encunyació se les empesquen totes per no ser engolits pels seus poderosos veins.  I la proposta que ens ofereixen aquest cap de setmana és molt dolça. És una fira de llaminadures. Hi haurà moltes parades d’artesans, de llaminadures, i d’altres productes alimentaris, arribats d’arreu de Catalunya. Especial menció mereixen les parades de cafè, té, còctels, xocolata, galetes o vins d’Alella. Tot això al pavelló cobert de Vilanova i voltants. Tot i que Vilanova, ja ho hem dit, és un municipi recent, te molts llocs bonics on anar a passejar si la fira s’acaba massa ràpid. Per exemple pujar fins el Santuari de Santa Quitèria, actualment un restaurant de noces. L’església actual és una barreja romànica, per exemple el campanar i la planta, gòtica, la nau central i renaixentista, com ara la pròpia façana. L’entorn és encantador i, en un dia clar, podeu albirar tot el Vallès, el Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i, amb bona vista, el Pirineu. A més, el terme de Vilanova del Vallès està inclòs dins del Parc natural de la Serralada Litoral, coronat pel turó de Céllecs, l’alçada màxima  de la zona amb els seus 534 metres. Si hi pugeu, una bona caminada, veureu les restes d’un poblat ibèric.  Des de Vilanova podeu agafar la carretera que va a Òrrius i arribar-vos a Sant Bartomeu de Cabanyes. Des del propi poble, des de la carretera o des d’aquesta ermita, Cellecs no queda tan lluny, i altres indrets molt interessant estaran al vostre abast, alguns en cotxe. Així el dólmen de la Roca d’en Toni, o bé la ruta senderista anomenada de l’Esquirol, ja al Sant Mateu. Boscos plens de bolets, amables, tranquils, que conviden a la passejada en família, que podeu fer a peu, en bici, i en cotxe, perquè les pistes que comuniquen Vilanova, Òrrius, Cabrils, o el Masnou, son ben amples i ben condiconades, tot i ser de terra. També podeu anar fins Can Rabassa, un punt d’informació del parc, ubicat a l’antiga capella d’una bonica masia. Allà us tota la informació sobre itineraris i activitats al parc, i podreu adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb excursions fàcils pels infants. Està al Camí de Vilassar, s/n, i el telèfon és el 93. 572. 81. 61. Està obert festius, dissabtes i diumenges, de 10 a 14:30 i els festius, de 10 a 14:30 hores. Us esperem a la fira dolça de Vilanova del Vallès. Si voleu dinar, de restaurant, per la zona, teniu fresc i informal, pastes, amanides: La Mossegada. Una brasseria de les de sempre, carns, calçots, peix… La Vaqueria. Molt agradable, cuina catalana creativa, menú, El Bon Caliu. Una masia catalana, familiar, cuina tradicional, un lloc on els infants son benvinguts, i no fan gens de nosa: Masia Palau. Si preferiu fer un picnic, carn a la brasa, i que els nens i grans corrin i saltin, a Montornés del Vallés, anat per la carretera de La Roca, de Vilanova cap a Santa Coloma de Gramenet, en el km. 19 d’aquesta carretera, trobareu un camí de terra, ben indicat, que en 500 mts. us deixa a Can Xec. Al poble coneixen aquestes instal·lacions amb el nom de “les piscines de Montornés”, nom que ha tingut èxit arreu. És un indret interessant per fer-hi picnic, carn a la brasa, calçotades… Obre caps de setmana i festius de 8 del matí fins que es fa fosc. Si reserveu i sou prou colla, poden obrir altres dies. Truqueu: 626.63.97.91. El lloc és gran. Hi ha moltes taules, més de cent!. El lloguer inclou barbacoa, aparcament, llenya… Hi ha camp de fútbol, ombra, servei de bar amb begudes fredes de tota mida, i fins lloguer de parrilles i casoles. Pels infants, a més de molt d’espai, teniu llits elàstics, bicis i algunes altres atraccions. Bona fira de les llaminadures a Vilanova del Vallès!.

En el siempre amable y turístico Vallés , muy cerca de Barcelona , a un tiro de piedra por la AP7 , no muy lejos de Mollet , de Granollers o de la Roca, hay un pueblo muy antiguo, pero muy nuevo , que se llama Vilanova . En este pueblo de nueva acuñación se las ingenian todas para no ser engullidos por sus poderosos vecinos . Y la propuesta que nos ofrecen es muy dulce . Es una feria de golosinas . Habrá muchas paradas de artesanos , de golosinas, y de otros productos alimenticios , llegados de toda Cataluña . Especial mención merecen las paradas de café , té, cócteles , chocolate , galletas o vinos . Habrá mercado de anticuarios . Y feria gastronómica con platos preparados por los restaurantes de la zona , con pasteles y pastas y otras delicadezas. Un taller de chocolate , actuaciones para los niños y música en directo . Aunque Vilanova , ya lo hemos dicho , es un municipio reciente , tiene muchos lugares hermosos donde ir a pasear si la feria se acaba demasiado rápido . Por ejemplo subir hasta el Santuario de Santa Quiteria . La iglesia actual es una mezcla románica , por ejemplo el campanario y la planta , gótica , la nave central y renacentista , como la propia fachada . El entorno es encantador y , en un día claro , se puede divisar todo el Vallés , el Montseny , Montserrat , Sant Llorenç del Munt y , con buena vista , el Pirineo . Además , el término de Vilanova del Vallès está incluido dentro del Parque natural de la Cordillera Litoral, coronado por la colina de Céllecs , la altura máxima de la zona, con sus 534 metros . Si subís , una buena caminata , vereis los restos de un poblado ibérico . Desde Vilanova se puede tomar la carretera que va a Òrrius y acercaros a San Bartolomé de Cabañas . Desde el propio pueblo , desde la carretera o desde esta ermita , Céllecs no queda tan lejos , y otros lugares muy interesante estarán a su alcance , algunos en coche . Así el dolmen de la Roca d’en Toni , o bien la ruta senderista denominada de la Ardilla , ya en el San Mateo. Bosques llenos de setas , amables , tranquilos , que invitan al paseo en familia, que puede hacer a pie, en bici y en coche , porque las pistas que comunican Vilanova , Òrrius , Cabrils , o el Masnou , son anchas y bien condiconades , a pesar de ser de tierra . También se puede ir hasta Can Rabassa , un punto de información del parque, ubicado en la antigua capilla de una bonita casa . Allí tendreis toda la información sobre itinerarios y actividades en el parque , y se podrá adquirir mapas y guías y hacer consultas relacionadas con excursiones fáciles para los niños. Está en el Camino de Vilassar , s / n , y el teléfono es el 93 . 572 . 81 . 61 . Está abierto festivos , sábados y domingos , de 10 a 14:30 y los festivos , de 10 a 14:30 horas . Os esperamos en la feria dulce de Vilanova del Vallès.

Cirera d’en Roca a Arenys de Munt

 

Per Sant Joan, si no sortiu fora, podeu anar a Arenys de Munt, bonic poble del Maresme, on celebren la Fira de la Cirera d’en Roca, a la tarda del dissabte 24 de juny de 2017. Podeu arribar al poble en només 30 minuts desde Barcelona, per la C-32 o C-31, passat Mataró i en direcció Girona. Fa pocs anys el terme municipal era ple de cirerers. Ara la cosa ha anat una mica de baixa, però encara hi ha una bona collita. Les cireres d’en Roca són exclusives d’Arenys de Munt. No n’hi ha enlloc més. Tenen la carn dura, són diferents de veritat. Us agradaran o no, però no us deixaran indiferents. Per la gent de la vila, aquestes cireres són un autèntic símbol, una senya d’identitat, quelcom molt lligat al poble. Per això aquesta fira. Només una tarda, intensa, divertida. A banda de la pròpia Fira de la Cirera d’en Roca, hi ha una trobada de Puntaires, una cercavila i els Geganters d’Arenys de Munt. També exhibicions, un concurs popular d’Escopir Pinyols i altres actes. A la zona de la Riera trobareu molts punts de venda de cireres de mans dels propis agricultors, la fira artesana, i uns bonics tallers infantils. Però us proposem de passar tot el dia a Arenys de Munt i només la tarda. D’atractius per omplir el matí no us faltaran pas. Atractius artístics com ara l’esglèsia parroquial, o les masies medievals de fora i dins del poble, con Can Borrell, Ca n’Arquer de Goscongs, Can Sala i moltes altres. Atractius naturals, com els maravellosos boscos dels voltants. Només cal pujar una mica muntanya amunt, cap a Subirans, a Collsacreu o Torrentbó. Indrets plens d’alzinars i pinedes, amb alguns roures i castanyers. Una petita Toscana. O bé atractius lúdics, com ara el clàssic parc de Lurdes, on podreu gaudir de la natura amb els vostres nens i nenes, on podeu fer carn a la brassa. On podran campar i còrrer. O bé el nou parc del castell de Can Jelpí, amb les tirolines per petits i grans de l’empresa JalpiAventura. O bé amb els Rucs del Far que divertiran d’alló més als vostres infants. Si finalment us hem convençut de venir tot el dia recordeu la possibilitat de fer-hi pic-nic, o carn a la brasa, a Lurdes. Us llogaran la taula, us vendran llenya i us vendran beguda i amanida, si voleu. Si voleu dinar al poble, podeu anar a l’Era, un molt bon restaurant, a l’entrada del poble, on probareu plats fets amb cireres d’en Roca, precisament. O bé a Ca la Pepa Fornera, a la riera mateix, Rambla Sant Martí, 10, tel: 937 95 16 19. A la plaça de l’església un bon bar on fan també bon menjar, plats combinats i el què calgui: L’Infinit. Recomanable. Fora del poble son molt recomanables el Subirans, just al parc de Lurdes, Tel: 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el molt típic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. Disfruteu de la fira de la cirera!.

Por San Juan, en Arenys de Munt, celebran la Feria de la Cereza d’en Roca. Pueden llegar al pueblo en sólo 30 minutos desde Barcelona, por la C-32 o C-31, pasado Mataró y en dirección Girona. Hace pocos años el término municipal estaba lleno de cerezos. Ahora la cosa ha ido un poco de baja, pero todavía hay una buena cosecha. Las cerezas d’en Roca son exclusivas de Arenys de Munt. No las hay ningún otro lugar. Tienen la carne dura, son diferentes de verdad. Os gustarán o no, pero no os dejarán indiferentes. Para la gente de la villa, estas cerezas son un auténtico símbolo, una seña de identidad, algo muy ligado al pueblo. Por eso esta feria. Sólo una tarde, intensa, divertida. Pero pueden pasar el día en Arenys de Munt. De atractivos para llenar la mañana no les faltarán. Atractivos artísticos como la iglesia parroquial, o las masías medievales de fuera y dentro del pueblo, como Can Borrell, Can Arquer de Goscongs, Can Sala y muchas otras. Atractivos naturales, como los maravillosos bosques de los alrededores. Sólo hay que subir un poco montaña arriba, hacia Subirans, a Collsacreu o Torrentbó. Lugares llenos de encinares y pinares, con algunos robles y castaños. Una pequeña Toscana. O bien atractivos lúdicos, como el clásico parque de Lourdes, donde podrán disfrutar de la naturaleza con sus niños y niñas, donde podrán hacerse una buena carne a la brasa. Donde podrán campar y correr. O bien el nuevo parque del castillo de Can Jelpí, con las tirolinas para pequeños y grandes de la empresa JalpiAventura. O bien con los Burros del Far que divertirán de lo más a sus niños. Pero nos hemos desviado un poco del tema que nos ocupaba. Si desean pasar una tarde entretenida les esperamos a partir de las seis de la tarde, en la emblemática Riera de la población. Allí verán pasar el pasacalle de payés, con los gigantes. A continuación visiten la feria, con los puestos de cerezas, de aguardiente, de gastronomía y artesanía. Habrá música en directo, animación para los niños y divertidos concursos, como el de hacer pendientes o de escupir huesos. Si finalmente le hemos convencido para venir todo el día recuerden la posibilidad de hacer pic-nic, o carne a la brasa, en Lourdes. Les alquilarán la mesa, les venderán leña y les venderán bebida y ensalada, si lo desean. Si quieren comer en el pueblo, puede ir hasta la Era, un muy buen restaurante, donde probaran platos hechos con cerezas d’en Roca, precisamente. O bien l’Infinit, buen bar i restaurante de tapas y platos combinados, en la plaza de la iglesia. Fuera del pueblo son muy recomendables el Subirans, justo en el parque de Lourdes, Tel: 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el muy típico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. ¡Disfrutad de la feria de la cereza!.

Tres tombs a Begues

Begues és una bonica població a l’interior del Parc Natural del Garraf. És una vila prou gran, en mig de la muntanya, i prou desconeguda. Aquest proper diumenge, dia 12 de febrer de 2017, hi fan els tres tombs, cap al migdia. Una bona ocasió per gaudir amb els infants, els carros, els cavalls i burros… i per fer un volt per aquelles terres aspres del sud de Barcelona. Si voleu arribar a Begues aneu cap a Gavà, per l’autovia de l’aeroport, o l’autopista, i un cop en aquesta població, agafeu la carretera BV-2411, en direcció a Begues mateix, ben senyalitzat. I per dinar… potser us ve de gust fer una barbacoa?. Doncs a Begues hi ha un bon lloc per fer-ho. A la web trobareu tota la informació que necessiteu. I si no us agrada menjar a l’aire lliure, o plou, podeu anar a Ca na Maria, un bonic restaurant on es menja molt bé. O a l’Arrels també amb bona cuina. Ja ens direu que us ha semblat la pasada de Sant Antoni a Begues, i el parc del Garraf. Sabem que la zona és molt peculiar. Molt seca. Plena de roques. La vegetació és el típic pi blanc, esparsa, sense gaire ombra. Però és que el Parc Natural del Garraf és així. Una cosa molt diferent de Girona o el Montseny. Terra agreste, blanca, com feta per les cabres. Però no deixa de tenir el seu encant. O agrada o no agrada. Ara bé, els nens s’ho passen de fàbula. Animeu-vos a sortir a veure els burros a Begues, en realitat a quatre passes de casa!.

Begues está en la zona del Parque Natural del Garraf. Se llega desde Barcelona si vais hacia Gavà, por la autovía del aeropuerto, o la autopista, y una vez en esta población, hay que tomar la carretera BV-2411, en dirección al pueblo. Allí tiene lugar este fin de semana la pasada de San Antonio, con los caballos, carros y burros, al mediodia. La zona es muy peculiar. Muy seca. Llena de rocas. La vegetación es el típico pino blanco, disperso, sin mucha sombra. Pero es que el Parque Natural del Garraf es así. Algo muy diferente de Girona o el Montseny. Tierra agreste, blanca, como hecha para las cabras. Pero no deja de tener su encanto. O gusta o no gusta. Para comer por allí hay una zona de barbacoas. O buenos restaurantes, como Ca Na Maria o Arrels, en el centro del pueblo. Aunque parezca lejos, en realidad, Begues está bien cercana a Barcelona, en un entorno natural original y poco conocido.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 30 anys. Tot això serà durant aquest pont, del dissabte 3 al dimarts 8 de desembre de 2016, tot i que el plat fort és diumenge, quan hi ha la fira pròpiament dita i la matança del porc. Es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la brasa amb bon all-i-oli, i vi del poble. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal i comercial. De fet ocuparà els carrers de la Font, Plaça de la Font, plaça del Vall, el Raval, la plaça del Formicó i carrer Major. A més, el dia 8, La Llacuna celebra la Festa de la Immaculada, que és la seva patrona, però no hi ha grans actes festius. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2016 toca del 3 al 8 de diciembre de 2016. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.