El Misteri de la Selva del Camp

La vila de la Selva del Camp celebra les representacions d’un misteri marià increïble, musicat, cantat i teatralitzat. que val la pena de veure. Serà, si res no canvia, serà representat el dimecres, 14 agost de 2019 a les 22:00 hores, i el dijous, 15 agost de 2019, a les 20:00 hores. El lloc és l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol. Per més informació i reserves truqueu al 636541532 o escriviu a elmisteri.selva@gmail.com. També podeu consultar informació més detallada, a la web del Misteri  o a la web municipal de La Selva del Camp. Arribeu-vos fins aquest bonic municipi del Baix Camp, molt proper a Reus. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins passat Tarragona, agafant després l’autovia que va a Reus i, seguidament, la carretera que va a cap a Alcover, Montblanc i Lleida. La Selva és només a 7 kms. de Reus. Tot i que és molt poc coneguda, la Selva conserva molts carrers medievals dins el seu nucli antic. A més, la seva esglèsia és un exemplar únic de temple renaixentista a Catalunya. Un renaixement pur, que us deixarà bocabadats només creuar la porta de l’edifici. Per dormir, si us cal, us recomanem el Mas Passamaner, si teniu la butxaca forta. Te de tot. A Reus teniu diferents hotels més mòdics, com per exemple un NH molt ben condicionat. Per dinar podeu anar a un dels restaurants del poble. N’hi ha diversos. Com ara el Racó de L’Hort, al carrer del Raval de Sant Pere, 44, tel: 977 84 53 61, o bé, molt recomanable, el restaurant Rosa Dels Vents, al carrer de la Peixateria, tel: 977345437. Si us quedeu més dies no desaprofiteu l’oportunitat de fer una banyada a les excel·lents platges dels voltants, per Cambrils, o Salou. Ni tampoc deixeu de fer un volt per Reus, ciutat modernista molt bonica, o arribar-vos a Port-Aventura amb la vostra canalla. També us podem aconsellar de rondar per Tarragona, ciutat romana, patrimoni de la humanitat, visitant el casc antic, amb la catedral, l’aqüeducte, l’amfiteatre, el circ o el pretori. Bon misteri a la Selva, i el que l’acompany!.

La Selva del Camp celebra un misterio mariano cantado. Una representación sacra muy bella, los dias 14 y 15 de agosto. La Selva del Camp es un municipio del Baix Camp, muy cercano a Reus. Se llega a él por la autopista AP-7, pasado Tarragona, tomando después la autovía que va a Reus y, a continuación, la carretera que va hacia Alcover, Montblanc y Lleida. La Selva està a sólo a 7 kms. de Reus. Aunque es muy poco conocida, la Selva conserva muchas calles medievales en su casco antiguo. Además, su iglesia es un ejemplar único de templo renacentista en Cataluña. Un renacimiento muy puro, que os dejará boquiabiertos sólo cruzar la puerta del edificio. Para dormir, si lo necesitan, les recomendamos el Mas Passamaner, si tiene el bolsillo fuerte. Tiene absolutamente de todo. En Reus tiene diferentes hoteles más módicos, como por ejemplo un NH muy bien acondicionado. Para comer podéis ir haciendo el aperitivo en la propia feria, o bien ir a uno de los restaurantes del pueblo. Hay varios. Si se quedan más días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por Reus, por Tarragona o por el Priorat.

Una ruta per Burgos i voltants

Burgos és una ciutat molt bonica, que cal visitar alguna vegada. I els seus voltants encara ho son més, si això fos possible. La vila de Burgos acumula molt d’art dins seu: una catedral gòtica preciosa, la porta de Santa Maria, el gran monestir de las Huelgas Reales, una joia del Císter, la cartoixa de Miraflores, gòtic florit, amb un retaule preciós. El monestir de San Pedro de Cardeña, tan lligat al Cid i a la seva dona Jimena, els carrers medievals, les esglésies romàniques, els palaus… Increible!.

Burgos província està plena de pobles i viles medievals magnífiques, de més monestirs, de boscos, de jaciments prehistòrics, capelles visigòtiques, espais naturals… que la fan un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella i, al costat de Covarrubias no us podeu perdre les ruïnes del monestir de San Pedro de Arlanza, molt evocadores i romàntiques. Més enllà, no gaire lluny, hi ha el monestir de Santo Domingo de Silos, impressionant. A tocar del mateix la Yecla, un fenomen natural de primer ordre amb un riu encaixat entre roques. Al nord teniu les viles de Frias i Oña, medievals, que no podeu perdre-us. A Oña podeu visitar el seu monestir amb les tombes dels primers reis castellans. Els Montes de Oca travessats pel camí de Sant Jaume de Compostela, que continua cap a Olmillos de Sasamón, castell i monestir gloriosos, i Castrojeriz, vila del camí, preciosa. A la web de turisme de Burgos ho teniu tot. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba de Burgos. O bons càmpings urbans, com ara el magnífic “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, un lloc meravellós als afores de la ciutat, un càmping genial. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid davant mateix de la catedral, que també és un bon hotel, o millor aneu de tasques, sobretot a la nit per sopar. Quines tapes!.

Càmping de Burgos

I si voleu fer una bona ruta per arribar a Burgos des de Barcelona, per exemple, aneu via Zaragoza, cap a Logroño. S’imposa una aturada a Tudela, per veure aquesta bella ciutat, la seva catedral esplèndida, i dinar a Casa Remigio o al restaurant Iruña. Continuem cap a Logroño, i ens aturem a Nájera, per veure el seu monestir, una passada. Seguirem després fins a Santo Domingo de la Calzada, on podeu visitar la magnífica catedral i la vila medieval.

Cartoixa de Miraflores, a dalt. San Pedro de Cardeña, a sota.

Covarrubias, plaça i col·legiata. Al final San Pedro de Arlanza.

 

El dia de tornada podeu remuntar boscos i natura fins a Sória, passejar per les vores del riu Duero fins San Juan, romànic bestial, o fins San Saturio, evocant Becquer. Seguiu endevant si no heu dormit a Sória per arribar a Tarazona, catedral guapa de veritat, i per Borja guanyar el monestir de Veruela, císter de nou, molt maco, o les altures del Moncayo, amb boscos de faig i aigües regalades. Baixem cap Zaragoza i després cap a casa. Una ruta bella, bellíssima, incomparable. Recomanada.

Santo Domingo de Silos, a dalt. Plaça Major de Burgos capital, a sota.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Fira Renaixentista de Calella de la Costa

A la Costa del Maresme, una mica més enllà de Mataró, i d’Arenys, a una hora de Barcelona, trobareu l’encantadora població turística de Calella de la Costa. A només 50 kms. de casa. Us serà molt fàcil d’arribar-hi per la C-31 o la C-32, l’autopista de la costa, la que va per Mataró. O bé en tren de la línia C-1. Si bé a l’estiu Calella de la Costa és una gran aglomeració, invadida com està sempre per milers de estiuejants de les més variades procedències, ara, al juny, la cosa és diferent. Es pot passejar sense gaires problemes, i gaudir de la seva platja, llarga, de sorra gruixuda, bonica, i que ara estarà molt més buida. I si us proposem una anada familiar a Calella és perquè aquest cap de setmana s’hi celebra un lluït mercat renaixentista. Una oportunitat de retornar al segle XV i reviure el seu moment d’esplendor amb el moviment renaixentista a través d’un mercat d’època i diferents propostes d’animació. Durant dos dies podeu reviure el que va significar el renaixement en un petit poble marítim de la costa de Barcelona, a través d’un mercat d’època i diverses propostes lúdiques que us transportaran al segle XV. El nucli antic de la ciutat bull amb l’animació de carrer, la música de l’època, l’espectacularitat de les formacions de cerimònia i el mercat. La mainada, a més, podrà participar en tallers. Hi trobareu parades de tota mena de productes: artesans, naturals, alimentaris i gastronòmics. La decoració i l’ambientació estan molt bé. I recordeu que Calella te una bona platja, porteu banyadors!. I si no us agrada anar en cotxe, cap problema. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. No creiem que necessiteu dormir a Calella perquè està a només una hora de Barcelona, però podeu disposar de tota mena d’hotels, càmpings i apartaments. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Alguns faran menú del Renaixement, com ara Ca l’Isard, o bé un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Hi ha nombrosos hotels que proposen menú, com ara el Bernat II. Si us agrada la pizza aneu a Don Carlo, que us proposa pizzes grans a preus assequibles, al carrer de Sant Josep, 36. Tel: 937 66 15 47. La Casa Nostra també està molt bé. Calella és ben aprop, i la fira, una passada!

La población turística por antonomasia de la Costa del Maresme es, y siempre lo ha sido, Calella de la Costa. La tenemos a sólo unos 50 kms. de Barcelona. Muy fácil llegar por la C-31 o la C-32, vía Mataró. O bien en tren de la línea C-1. Si bien en verano Calella se encuentra literalmente invadida por miles de veraneantes de las más variadas procedencias, ahora, en mayo, la cosa es diferente. La playa, larga, de arena gruesa, muy bonita, está mucho más vacía. Si os proponemos una salida familiar hasta Calella es porque este fin de semana se celebra allí un interesante mercado renacentista. La Feria Renacentista de Calella va cogiendo, año tras año, más vuelo. Ahora ya ocupa el centro de la villa, la Plaza del Ayuntamiento, la de la Iglesia y calles adyacentes. Encontraréis paradas de todo tipo de productos: artesanos, naturales, alimenticios y gastronómicos. La decoración y  la ambientación están muy bien. Habrá además actividades de carácter más cultural, como visitas guiadas por el casco antiguo y una exposición de documentos históricos del siglo XVI. En cuanto a la animación infantil, durante la mañana y tarde del domingo podrán disfrutar de talleres de oficios expresamente pensados ​​para los más pequeños. La Feria Renacentista coincidirá en el tiempo con otros actos de la fiesta mayor pequeña, dedicada a Sant Quirze y Santa Julita. Calella tiene una buena playa, ¡llevaros bañadores!. Para comer hay numerosos hoteles que proponen menú, como el Bernat II, o algunos restaurantes de referencia, como El Hogar Gallego, una marisquería con género de primera a precios en consonancia. LaPizzeria Don Carlo propone pizzas grandes a precios asequibles, en la calle de San José, 36. Tel: 937 66 15 47. La Casa Nostra también está muy bien.

El Divendres de Dolors a Bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, dia 12 d’abril de 2019. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

El Divendres de Dolors a Perelada

A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 12 d’abril de 2019 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Misteri de la Selva del Camp

La vila de la Selva del Camp celebra les representacions d’un misteri marià increïble, musicat, cantat i teatralitzat. que val la pena de veure. Serà, si res no canvia, els dies 14 d’agost, a les 22 hores, i 15 d’agost, a les 20 hores, a l’església Parroquial de Sant Andreu Apòstol. Les entrades per a les representacions també es poden reservar, i també podeu consultar informació més detallada, a la web del Misteri  o a la web municipal de La Selva del Camp. Arribeu-vos fins aquest bonic municipi del Baix Camp, molt proper a Reus. S’hi arriba per l’autopista AP-7, fins passat Tarragona, agafant després l’autovia que va a Reus i, seguidament, la carretera que va a cap a Alcover, Montblanc i Lleida. La Selva és només a 7 kms. de Reus. Tot i que és molt poc coneguda, la Selva conserva molts carrers medievals dins el seu nucli antic. A més, la seva esglèsia és un exemplar únic de temple renaixentista a Catalunya. Un renaixement pur, que us deixarà bocabadats només creuar la porta de l’edifici. Per dormir, si us cal, us recomanem el Mas Passamaner, si teniu la butxaca forta. Te de tot. A Reus teniu diferents hotels més mòdics, com per exemple un NH molt ben condicionat. Per dinar podeu anar a un dels restaurants del poble. N’hi ha diversos. Com ara el Racó de L’Hort, al carrer del Raval de Sant Pere, 44, tel: 977 84 53 61, o bé, molt recomanable, el restaurant Rosa Dels Vents, al carrer de la Peixateria, tel: 977345437. Si us quedeu més dies no desaprofiteu l’oportunitat de fer una banyada a les excel·lents platges dels voltants, per Cambrils, o Salou. Ni tampoc deixeu de fer un volt per Reus, ciutat modernista molt bonica, o arribar-vos a Port-Aventura amb la vostra canalla. També us podem aconsellar de rondar per Tarragona, ciutat romana, patrimoni de la humanitat, visitant el casc antic, amb la catedral, l’aqüeducte, l’amfiteatre, el circ o el pretori. Bon misteri a la Selva, i el que l’acompany!.

La Selva del Camp celebra un misterio mariano cantado. Una representación sacra muy bella, los dias 14 y 15 de agosto. La Selva del Camp es un municipio del Baix Camp, muy cercano a Reus. Se llega a él por la autopista AP-7, pasado Tarragona, tomando después la autovía que va a Reus y, a continuación, la carretera que va hacia Alcover, Montblanc y Lleida. La Selva està a sólo a 7 kms. de Reus. Aunque es muy poco conocida, la Selva conserva muchas calles medievales en su casco antiguo. Además, su iglesia es un ejemplar único de templo renacentista en Cataluña. Un renacimiento muy puro, que os dejará boquiabiertos sólo cruzar la puerta del edificio. Para dormir, si lo necesitan, les recomendamos el Mas Passamaner, si tiene el bolsillo fuerte. Tiene absolutamente de todo. En Reus tiene diferentes hoteles más módicos, como por ejemplo un NH muy bien acondicionado. Para comer podéis ir haciendo el aperitivo en la propia feria, o bien ir a uno de los restaurantes del pueblo. Hay varios. Si se quedan más días no desaprovechen la oportunidad de dar una vuelta por Reus, por Tarragona o por el Priorat.

Trujillo, revisitat

Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Salamanca, revisitada

Salamanca és una ciutat d’aquelles que recordes molt de temps un cop l’has visitat, i que no t’importa tornar a veure. És una ciutat màgica, on cada racó traspua art. És per això que vam tornar a visitar-la aquesta Setmana Santa. Perquè a Salamanca hi ha moltes coses per veure. La ciutat te dues catedrals, la nova, gòtica i renaixentista, immensa, plena d’art, impactant. Però també una de romànica, al seu costat, una cucada, una bombonera, un joier, amb una torre gallonada i un senyor retaure, molt impressionant, magnífic.

També podeu disfrutar de la seva plaça major, gran, molt gran, i maca, molt maca, la més bonica d’Espanya, barroca, d’en Xurriguera. I què podem dir d’¡un casc antic del renaixement que es pot equiparar amb Florencia. Impressionant la “casa de la conchas”, o la magnífica “Clerecia”, monumental obra barroca, seu dels Jesuïtes a la península. La ciutat es plena de col·legis universitaris. La façana de la Universitat vella, on encara es conserva l’aula on ensenyà Fray Luís de León, és indescriptible. Una poesia en pedra. Però Salamanca no és això només. Salamanca posseeix un ambient. Un ambient especial. Serà pels milers d’estudiants, de jovent, que es passeja pels palaus que acullen les aules universitàries?. Serà perquè el casc històric medieval està intocat?. Serà el riu, el Tormes lent i pausat, que rodeja la ciutat i ofereix vistes inmillorables del conjunt des dels seus ponts romans, medievals i barrocs?. Impossible saber-ho, però Salamanca captiva. Podeu dormir a hotels de cadenes prestigioses que us ofereixen tarifes econòmiques els caps de setmana, ponts i a l’estiu, com ara els Abba, o els NH, prop de la Catedral, o potser els Catalònia. Nosaltres vam dormir, aquesta vegada, una mica als afores. Ens vam allotjar a l’Hotel Tryp Hotel Montalvo, molt acollidor i bé de preu. Habitacions familiars fantàstiques. Molt recomanable!. Dinar o sopar no serà un gran problema. Hi ha bons restaurants. Nosaltres ho vam fer a base de tapes a I Pan, I Vino, coneguda vineria del centre. Molt bé. Prop de la Catedral teniu el Hoja 21, un local molt distinguit. També recomanem el restaurant Laurel, al carrer de San Pablo 49, no lluny del barri antic. Molt xulo, i l’Isidro, a l’altre costat de Salamanca, molt bé. Personalment ens agrada molt El Pecado, un local molt recomanable a tocar de la plaza Mayor, en ple centre. No us el perdeu!. Salamanca mereix una visita, és un destí suficient en ell mateix. Un pont, unes curtes vacances… I prop de Salamanca hi ha llocs molt macos de veure. Ciutats com ara Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zones naturals com la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca es una ciudad de esas que recuerdas mucho tiempo una vez la has visitado, y que no te importa volver a ver. Es una ciudad mágica, donde cada rincón rezuma arte. En Salamanca hay muchas cosas por ver: las dos catedrales, la nueva, gótica, inmensa, y la románica, a su lado, una cucada, una bombonera, un joyero, con un retablo impresionante, magnífico. También puede disfrutar de su plaza mayor, grande, muy grande y bonita, muy bonita. O la impresionante “casa de conchas”, o la Clerecía, monumental obra barroca, o la Universidad vieja, donde todavía se conserva el aula donde enseñó Fray Luís de León. Pero Salamanca no es eso sólo. Salamanca posee un ambiente. Un ambiente especial. Será por los miles de estudiantes, de jóvenes que se pasea por los palacios que acogen las aulas universitarias. O bién será porque el casco histórico medieval está intocado. O quizás será el río, el Tormes lento y pausado, que rodea la ciudad y ofrece vistas inmejorables del conjunto desde sus puentes medievales y barrocos. Imposible saberlo, pero Salamanca cautiva.

Pueden dormir en hoteles de cadenas prestigiosas que ofrecen tarifas económicas los fines de semana, puentes y en verano, como los Abba, NH o Catalònia. Nosotros dormimos en el Tryp Montalvo, en las afueras pero muy bien y muy cómodo. Habitaciones familiares. La comida o cena no será un gran problema. Hay buenos restaurantes. Nosotros lo hicimos a base de tapas en Y Pan, Y Vino. Muy bien. Cerca de la Catedral tienen el Hoja 21, un local muy distinguido. También recomendamos el restaurante Laurel, en la calle de San Pablo 49, no lejos del barrio antiguo. Muy chulo el Isidro, al otro lado de Salamanca, muy bien. Personalmente nos gusta mucho El Pecado, un local muy recomendable junto a la plaza Mayor, en pleno centro. No te lo pierdas. Salamanca merece una visita, es un destino suficiente en sí mismo. Un puente, unas cortas vacaciones … Y cerca de Salamanca hay lugares muy bonitos de ver. Ciudades como Toro, o Zamora, o Tordesillas, o Valladolid. Zonas naturales como la Peña de Francia, la Alberca o Sierra de Gredos.

Salamanca is one of those cities that you remember a lot of time once you’ve visited it, and you do not mind seeing it again. It is a magical city, where every corner oozes art. In Salamanca there are many things to see: the two cathedrals, the new, Gothic, immense, and the Romanesque, next to it, a cucada, a bonbon, a jeweler, with an impressive, magnificent altarpiece. You can also enjoy its main square, large, very large and beautiful, very beautiful. Or the impressive “house of shells”, or the Clerecía, monumental Baroque work, or the old University, where the classroom where Fray Luís de León taught is still preserved. But Salamanca is not that alone. Salamanca has an environment. A special atmosphere It will be for the thousands of students, young people who walk through the palaces that host the university classrooms. Or it will be because the medieval historical center is untouched. Or perhaps it will be the river, the slow and slow Tormes, that surrounds the city and offers unbeatable views of the whole from its medieval and baroque bridges. Impossible to know, but Salamanca captivates. You can sleep in hotels of prestigious chains that offer cheap rates on weekends, bridges and in summer, such as Abba, NH or Catalònia. We sleep in the Tryp Montalvo, in the outskirts but very well and very comfortable. Family rooms Lunch or dinner will not be a big problem. There are good restaurants. We did it with tapas in Y Pan, Y Vino. Very good. Near the Cathedral they have Sheet 21, a very distinguished place. We also recommend the restaurant Laurel, in the street of San Pablo 49, not far from the old quarter. Very cool Isidro, on the other side of Salamanca, very well. Personally we like El Pecado very much, a highly recommended place next to the Plaza Mayor, right in the center. Do not miss it. Salamanca is worth a visit, it is a sufficient destination in itself. A bridge, a short vacation … And near Salamanca there are very beautiful places to see. Cities such as Toro, or Zamora, or Tordesillas, or Valladolid. Natural areas such as the Peña de Francia, la Alberca or Sierra de Gredos.

Salamanque est l’une de ces villes dont vous vous rappelez beaucoup de temps une fois que vous l’avez visitée, et cela ne vous dérange pas de la revoir. C’est une ville magique, où chaque coin respire l’art. À Salamanque, il y a beaucoup de choses à voir: les deux cathédrales, la nouvelle, gothique, immense et romane, à côté, une cucada, un bonbon, un bijoutier, avec un impressionnant et magnifique retable. Vous pouvez également profiter de sa place principale, grande, très grande et belle, très belle. Ou l’impressionnante “maison des coquillages”, ou la Clerecía, oeuvre baroque monumentale, ou l’ancienne université, où la salle de classe où Fray Luís de León a enseigné est encore préservée. Mais Salamanque n’est pas la seule. Salamanque a un environnement. Une atmosphère particulière Ce sera pour les milliers d’étudiants, les jeunes qui se promènent dans les palais qui accueillent les salles de cours des universités. Ou ce sera parce que le centre historique médiéval est intact. Ou peut-être ce sera la rivière Tormes, lente et lente, qui entoure la ville et offre une vue imprenable sur l’ensemble depuis ses ponts médiévaux et baroques. Impossible de savoir, mais Salamanca captive. Vous pouvez dormir dans des hôtels de chaînes prestigieuses qui offrent des tarifs bas le week-end, les ponts et en été, comme Abba, NH ou Catalonia. Nous dormons dans le Tryp Montalvo, dans la périphérie mais très bien et très confortable. Chambres familiales Le déjeuner ou le dîner ne sera pas un gros problème. Il y a de bons restaurants. Nous l’avons fait avec des tapas à Y Pan, Y Vino. Très bien. Près de la cathédrale, ils ont la feuille 21, un endroit très distingué. Nous vous recommandons également le restaurant Laurel, dans la rue de San Pablo 49, non loin du vieux quartier. Très cool Isidro, de l’autre côté de Salamanque, très bien. Personnellement, nous aimons beaucoup El Pecado, un endroit hautement recommandé à côté de la Plaza Mayor, en plein centre. Ne le manquez pas Salamanque mérite une visite, c’est une destination suffisante en soi. Un pont, des vacances courtes … Et près de Salamanque il y a de très beaux endroits à voir. Des villes comme Toro ou Zamora, ou Tordesillas ou Valladolid. Les zones naturelles telles que la Peña de Francia, la Alberca ou la Sierra de Gredos.

Fira Renaixentista de Calella de la Costa

A la Costa del Maresme, una mica més enllà de Mataró, i d’Arenys, a una hora de Barcelona, trobareu l’encantadora població turística de Calella de la Costa. A només 50 kms. de casa. Us serà molt fàcil d’arribar-hi per la C-31 o la C-32, l’autopista de la costa, la que va per Mataró. O bé en tren de la línia C-1. Si bé a l’estiu Calella de la Costa és una gran aglomeració, invadida com està sempre per milers de estiuejants de les més variades procedències, ara, al juny, la cosa és diferent. Es pot passejar sense gaires problemes, i gaudir de la seva platja, llarga, de sorra gruixuda, bonica, i que ara estarà molt més buida. I si us proposem una anada familiar a Calella és perquè aquest cap de setmana s’hi celebra un lluït mercat renaixentista. Una oportunitat de retornar al segle XV i reviure el seu moment d’esplendor amb el moviment renaixentista a través d’un mercat d’època i diferents propostes d’animació. Durant dos dies podeu reviure el que va significar el renaixement en un petit poble marítim de la costa de Barcelona, a través d’un mercat d’època i diverses propostes lúdiques que us transportaran al segle XV. El nucli antic de la ciutat bull amb l’animació de carrer, la música de l’època, l’espectacularitat de les formacions de cerimònia i el mercat. La mainada, a més, podrà participar en tallers. Hi trobareu parades de tota mena de productes: artesans, naturals, alimentaris i gastronòmics. La decoració i l’ambientació estan molt bé. I recordeu que Calella te una bona platja, porteu banyadors!. I si no us agrada anar en cotxe, cap problema. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. No creiem que necessiteu dormir a Calella perquè està a només una hora de Barcelona, però podeu disposar de tota mena d’hotels, càmpings i apartaments. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Alguns faran menú del Renaixement, com ara Ca l’Isard, o bé L’In-geni o el Bistrot La Musa. A banda d’aquests us en recomanarem uns quants que ens agraden.Per menjar peix La Gavina. Una taverna mexicana desenfadada i rústica: La Quadra. Una altra taverna, més d’estil català, amb embotit bo i carn a la brasa: Les Caves. I finalment un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Hi ha nombrosos hotels que proposen menú, com ara el Bernat II. Si us agrada la pizza aneu a Don Carlo, que us proposa pizzes grans a preus asequibles, al carrer de Sant Josep, 36. Tel: 937 66 15 47.  ‎ La Casa Nostra també està molt bé. Calella és ben aprop, i la fira, una passada!

La población turística por antonomasia de la Costa del Maresme es, y siempre lo ha sido, Calella de la Costa. La tenemos a sólo unos 50 kms. de Barcelona. Muy fácil llegar por la C-31 o la C-32, vía Mataró. O bien en tren de la línea C-1. Si bien en verano Calella se encuentra literalmente invadida por miles de veraneantes de las más variadas procedencias, ahora, en mayo, la cosa es diferente. La playa, larga, de arena gruesa, muy bonita, está mucho más vacía. Si os proponemos una salida familiar hasta Calella es porque este fin de semana se celebra allí un interesante mercado renacentista. La Feria Renacentista de Calella va cogiendo, año tras año, más vuelo. Ahora ya ocupa el centro de la villa, la Plaza del Ayuntamiento, la de la Iglesia y calles adyacentes. Encontraréis paradas de todo tipo de productos: artesanos, naturales, alimenticios y gastronómicos. La decoración y  la ambientación están muy bien. Habrá además actividades de carácter más cultural, como visitas guiadas por el casco antiguo y una exposición de documentos históricos del siglo XVI. En cuanto a la animación infantil, durante la mañana y tarde del domingo podrán disfrutar de talleres de oficios expresamente pensados ​​para los más pequeños. La Feria Renacentista coincidirá en el tiempo con otros actos de la fiesta mayor pequeña, dedicada a Sant Quirze y Santa Julita. Calella tiene una buena playa, ¡llevaros bañadores!. Para comer hay numerosos hoteles que proponen menú, como el Bernat II, o algunos restaurantes de referencia, como El Hogar Gallego, una marisquería con género de primera a precios en consonancia. LaPizzeria Don Carlo propone pizzas grandes a precios asequibles, en la calle de San José, 36. Tel: 937 66 15 47. La Casa Nostra también está muy bien.

Zamora, revisitada

Zamora és una bellíssima ciutat castellana on sempre ens agrada tornar. Tot i ser una capital medieval important, amb muralles poderoses, avui dia no queden apenes restes de les formidables fortificacions medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè conserva alguns petits monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Capítol a banda mereix la catedral, una altra joia del romànic, amb la seva torre, i la cúpula gallonada, d’influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. No us perdeu tampoc el palau dels Monos, renaixentista. Podeu aparcar, molt bé i fàcil, a la plaça de l’Armada, on hi ha un aparcament subterrani. Llavors agafar el carrer Major i cap a la catedral. Un kilòmetre llarg de carrer peatonal amb botigues, monuments i tot el que demaneu.

Des d’aquest eix, la ciutat baixa cap al riu Duero, que l’encercla. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC Zamora, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila, com a La Oronja, el bar del Casino, un bon restaurant. Un altre bar molt bo, prop de la plaza Mayor: El portillo de la Tradición. Bona estada a Zamora!.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Zamora, the well fenced. Today there are hardly any remains of the formidable medieval walls of Zamora, but we can assure you that this magnificent city on the banks of the Duero deserves a well-rounded visit. Because the beautiful Castilian city preserves monuments that make it unforgettable. Just tell you that it is the city of the peninsula with more Romanesque churches in the old town, and within the municipality. They pass in their twenties. Wonderful churches, of a pure Romanesque, sober, exalted. Beginning with the cathedral, a jewel of Romanesque, with its tower, (in the photo), and the dome with Byzantine influence. All Zamora is an open-air museum of medieval times. Streets, squares, palaces and, especially the churches. And if we have to choose a calendar to go to Zamora, we recommend Holy Week. The processions in Zamora captivate. The severity, the austerity, the Castilian ceremony, the dry drums cutting the fresh air of the night, leave you speechless. Do not forget to pass Zamora, do not underestimate its importance, on a route through Castile, a route through the lands that bathe the Duero. You do not know what you would lose. Go to Zamora and take the opportunity to see the Toro package, with its Romanesque collegiate church, Tordesillas, with the Mudejar convent of Santa Clara, Valladolid and its national museum of sculpture, or Salamanca, a city that is a world heritage site, full of landmarks inexcusable. Sleep in Zamora, with the family, at the AC hotel, fantastic. Or at the NH hotel, very in line, safe, comfortable. The Two Infantas are also very well. And they are not the only ones. There are hotels, hostels and wonderful little hotels in Zamora. To eat they have good restaurants in the hotels that we have mentioned, and in others in the city. The best, with a Michelin star, is El Rincón de Antonio, but also the most expensive. In Casa Cipri, more modest, they make a good menu. Also eat well at many other places in the villa.

Zamora, le puits clôturé. Aujourd’hui, il ne reste pratiquement rien des formidables murailles médiévales de Zamora, mais nous pouvons vous assurer que cette magnifique ville sur les rives du Duero mérite une visite complète. Parce que la belle ville castillane conserve des monuments qui la rendent inoubliable. Il suffit de dire que c’est la ville de la péninsule avec plus d’églises romanes dans la vieille ville, et dans la municipalité. Ils passent dans la vingtaine. Des églises merveilleuses, d’un pur roman, sobres, exaltées. Commençant par la cathédrale, un bijou de roman, avec sa tour, (sur la photo), et le dôme à l’influence byzantine. Tout Zamora est un musée à ciel ouvert de l’époque médiévale. Les rues, les places, les palais et surtout les églises. Et si nous devons choisir un calendrier pour aller à Zamora, nous recommandons la Semaine Sainte. Les processions à Zamora captivent. La sévérité, l’austérité, la cérémonie castillane, les tambours secs coupant l’air frais de la nuit, vous laissent sans voix. Ne pas oublier de passer Zamora, ne pas sous-estimer son importance, sur une route à travers la Castille, une route à travers les terres qui baignent le Duero. Tu ne sais pas ce que tu perdrais. Aller à Zamora et saisir pour voir dans le paquet Toro, avec son église collégiale romane, Tordesillas, avec couvent mudéjar de Santa Clara, Valladolid et son musée national de la sculpture, ou Salamanque, une ville qui est classé patrimoine mondial, plein d’étapes inexcusable. Dormir à Zamora, en famille, à l’hôtel AC, fantastique. Ou à l’hôtel NH, très en ligne, sûr, confortable. Les deux Infantas sont aussi très bien. Et ils ne sont pas les seuls. Il y a des hôtels, des auberges et de merveilleux petits hôtels à Zamora. Pour manger ils ont de bons restaurants dans les hôtels que nous avons mentionnés, et dans d’autres dans la ville. Le meilleur, avec une étoile Michelin, est El Rincón de Antonio, mais aussi le plus cher. A Casa Cipri, plus modeste, ils font un bon menu. Mangez également bien à beaucoup d’autres endroits dans la villa.

La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Divendres de Dolors a Perelada

A la vila de Perelada, a l’Empordà etern, tindrà lloc aquest proper divendres 23 de març de 2018 la tradicional Processó dels Dolors. En els diferents passos d’aquesta processó es poden veure els tresors de l’església, como ara la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional i el Sant Crist Negre, entre d’altres. Es tracta d’una de les processons més antigues de la Catalunya. Surt a les 21 hores, després de missa, com a processó solemne pels carrers del centre històric. Passa des de l’Església de Sant Martí cap a la Plaça Gran · Plaça Sant Domènec · Carrer Burriana · Carrer del Forn · Plaça de Sant Antoni · Plaça del Carme · Carrer de l’Hospital · Costa de les Monges · Plaça Ramon Muntaner per tornar a la Plaça de l’Església. A més, Peralada és una ciutat medieval amb molts atractius. Un destí fabulós per un viatge familiar. Amb el seu fastuós castell, antiga residència del llinatge Rocabertí, convertit en un graciós palau renaixentista. S’hi pot visitar l’església gòtica, la biblioteca, amb més de 80.000 volums, entre ells molts incunables. Quedareu bocabadats amb la col·lecció de ceramica i disfrutareu de la visita als cellers i les caves. El poble medieval, fet de carrers i places amb cases de pedra és una cucada. També podeu veure el claustre de Sant Domènech, que pertanyia al desaparegut convent del Roser dels agustins, avui museu de la vila. És una joia romànica del segle XI. Més difícil de veure son les pintures murals de l’església de Santa Eulàlia, romàniques. Perelada és a 140 kms de Barcelona, seguint l’autopista AP-7, sortint a Figueres, i continuant en direcció Llançà i Port-Bou. Trobareu la desviació a mà esquerra, a uns kms. de Figueres, cap al nord. Si voleu rondar per aquelles terres per setmana santa, fora una molt bona idea, descobrireu que l’Empordà és una terra de tradicions populars molt arrelades, a més d’un paisatge maravellós, i d’un conjunt de pobles medievals magnífics. Per dinar a Perelada hi ha bons restaurants: mireu la web de l’oficina de turisme. Per dormir a Perelada també hi ha molts, i molt bons llocs: mireu altre cop la web de turisme. Si voleu rondar aquests dies per l’Empordà, una idea genial, us hem de dir que és espectacular també la processó del poble de Verges, un xic lluny de Peralada. Deixant els actes pietosos, a tocar de Perelada teniu destins més que suficients per passar unes bones vacances: la vila de Vilabertran és coneguda per la seva bellíssima colegiata. A Figueres teniu el Museu del Joguet de Catalunya i també un poderós castell, el Castell de Sant Ferran la fortificació més gran, de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. I, segons l’edat de la vostra canalla podeu fer una visita al Teatre Museu Dalí.  En aquesta ciutat podeu dormir, i dinar, a l‘Hotel Duran. També recomanable un altre hotel de tota la vida: l’Hotel Empordà. Hi ha un Hotel Sidorme, del grup dels hotels baratets i senzills. Al nord de Perelada s’alçen els Pirineus, el Cap de Creus, amb Sant Pere de Rodes, fantàstic monestir romànic, el poble mariner de Cadaqués, i la brillant vila de Roses, amb les seves platges familiars. Si voleu dormir per aquí, estareu de fàbula a l’Hotel Mediterráneo, a l’entrada de Roses, a uns 10 kms. de Perelada. També és molt bonic, i interessant, veure Castelló d’Empúries, amb la seva catedral, els museus, la vila medieval i els Aiguamolls de l’Empordà, un indret molt bonic, ideal per passejar amb els infants, admirant la natura que reneix. Per dormir per Castelló, teniu  l’Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si voleu dinar a Perelada, us recomanem Ca la Maria, un clàssic. Per dormir-hi, dins del poble, l’Hotel de la Font, molt coquetó. En plan casa rural teniu Can Genís. Ens deixem innombrables pobles i poblets, esglésies, platges de somni… Ja ho veieu, podeu començar per la processó dels Dolors i, ja veurem com acabem!.

La villa de Perelada, en el Empordà eterno, no necesita muchos actos de promoción. Es una ciudad medieval con muchos atractivos. Un destino fabuloso para un viaje familiar. Empezamos por su fastuoso castillo, antigua residencia del linaje Rocabertí, convertido en un gracioso palacio renacentista. Se puede visitar la iglesia gótica, la biblioteca, interesantísima, con más de 80.000 volúmenes, entre ellos muchos incunables. Quedaréis boquiabiertos con la colección de cerámica y disfrutaréis de la visita a las bodegas y las cavas. El pueblo medieval, hecho de calles y plazas con casas de piedra, es una cucada. También se puede ver el claustro de Sant Doménech, que pertenecía al desaparecido convento del Roser, de los agustinos, hoy museo de la villa. Es una joya románica del siglo XI. Más difícil de ver son las pinturas murales de la iglesia de Santa Eulalia, románicas. Perelada está a 140 kms de Barcelona, siguiendo la autopista AP-7, saliendo en Figueres, y continuando en dirección Llançà y Port-Bou. Encontrarán la desviación a mano izquierda, a unos kms. de Figueres. Si quieren rondar por aquellas tierras esta semana santa, cosa que fuera o fuese una muy buena idea, descubrirán que el Empordà es una tierra de tradiciones populares muy arraigadas, además de un paisaje maravilloso, y de un conjunto de pueblos medievales magníficos. También se puede pasar allí un fin de semana, por ejemplo el del Domingo de  Ramos. El viernes por la noche habrá en Perelada la tradicional Procesión de los Dolores, muy parecida a la que podéis ver en Bellpuig, cerca de Lleida. Es, quizás, el acto más relevante de la Semana Santa, con una antigüedad de 800 años. Se trata de una procesión silenciosa por las calles del casco antiguo. En el Empordà es espectacular también la procesión del pueblo de Verges, aunque un poco lejos de Peralada. Dejando los actos piadosos, muy cerca de Perelada tienen destinos más que suficientes para pasar unas buenas vacaciones: la villa de Vilabertran es conocida por su bellísima colegiata. En Figueres tienen el Museo del Juguete de Cataluña y también un poderoso castillo, el Castillo de San Fernando, la fortificación más grande, de Cataluña, de España y de Europa. Y, según la edad de sus hijos e hijas, se puede hacer una visita al Teatro Museo Dalí. En esta ciudad pueden dormir, y comer, en el Hotel Duran. También recomendable otro hotel de toda la vida: el Hotel Empordà. Hay un Hotel Sidorme, del grupo de los hoteles baratos y sencillos. Al norte de Perelada se alzan los Pirineos, el Cap de Creus, con Sant Pere de Rodes, fantástico monasterio románico, el pueblo marinero de Cadaqués, y la brillante villa de Roses, con sus playas familiares. Si quieren dormir por allí, estarán de fábula en el Hotel Mediterráneo, a la entrada de Roses, a unos 10 kms. de Perelada. También es muy bonito, e interesante, ver Castelló d’Empúries, con su catedral, los museos, la villa medieval y los Aiguamolls de l’Empordà, un lugar muy bonito, ideal para pasear con los niños, admirando la naturaleza que renace . Para dormir por Castelló, está el Hotel de La Moneda, o la Fonda Canet. Si quieren comer en Perelada, le recomendamos Ca la María, un clásico. Para dormir, dentro del pueblo, el Hotel de la Fuente, muy coqueto. En plan casa rural tienen Can Genís. Nos dejamos innumerables pueblos y aldeas, iglesias, playas de ensueño … Ya lo veis, se puede empezar por la procesión de los Dolores y, ¡ya veremos como acabamos!.

Divendres de Dolors a Bellpuig

Una d’aquelles manifestacions populars, culturals, cívico-religioses, que no us podeu perdre, com a mínim un cop a la vida, és la diada de la Mare de Déu dels Dolors a la localitat urgellenca de Bellpuig. Allà es celebra amb una solemnitat que corprén la festivitat dels Dolors just el divendres abans de Setmana Santa, aquest any 2017, el divendres dia 23 de març de 2018. A més, Bellpuig d’Urgell, és una vila maravellosa plena de monuments inaudits, i molt propera a Tàrrega. S’hi arriba fàcilment des de Barcelona per l’autovia AP-2, en direcció a Lleida. Són 100 kms. Una hora. I val la pena. Encara que no pogueu ser-hi a les onze del matí, quan comença tot, us volem detallar l’acte. A aquella hora les autoritats recullen els Priors i, tots junts, van a l’església, on te lloc la Missa Major, normalment oficiada pel bisbe. Després es visita la capella i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. A la tarda, quan potser si que podeu arribar-vos-hi,  els soldats romans, els populars “Armats”, desfilen pel poble cercant els passos de la processó. Més tard cerquen els priors de cada congregació. Finalment, a les 10 de la nit, comença la gran processó pels carrers del poble: La Creu, Sant Josep, la plaça de Sant Roc, Font, carrer Major, fins arribar a l’església. Fa possar la pell de gallina. Un dels millors actes de setmana santa a Catalunya. Us proposem passar un cap de setmana a l’Urgell, per admirar aquesta terra tan ferma i gaudir d’aquesta processó. Bellpuig és molt bonic. En el seu casc antic hi ha carrers porxats que recorden l’època medieval. I a l’església el fastuós sepulcre de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un mausoleu de marbre blanc, obra de l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola, mostra total del renaixement a Catalunya. A la sortida de la vila teniu el desconegut convent de Sant Bartomeu. Renaixement fabulós de nou. Podeu fer excursions pels pobles medievals de la vall del riu Corb. Nuclis preciosos com ara Ciutadilla, amb un castell palau increïble, Verdú, amb un altre senyor castell, un museu de joguines i una església gòtica magnífica o la bellíssima Guimera, una vila medieval perfectament conservada, son fites ineludibles. Si disposeu del cap de setmana, o de la setmana santa sencera, llavors no us perdeu el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, una joia del Císter. També podeu anar també al balneari de Vallfogona de Riucorb i a petits pobles amb encant, com Santa Coloma de Queralt, per exemple. A Bellpuig hi ha una casa rural de somni, un xic cara, però magnífica: El Pla del Bosc. A Belianes teniu un hotelet rural dels que no fallen, amb un restaurant d’aquells que fan clientela: Cal Menut. Teniu hotels a Tàrrega. També a Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, amb dos restaurants, menú i carta, molt recomanable. També teniu els balnearis de Rocallaura, recién reinaugurat, o el de Vallfogona, molt bonic. Per dinar o sopar, a més dels hotels que us hem recomanant, dins de Bellpuig mateix teniu el Xalors, el Bon Gust, la pizzeria Napoli o, el nostre preferit, L’Amagatall, a l’Avinguda Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42‎.  Els Dolors de Bellpuig, un bon inici de setmana santa!.

¿Tienen mono de procesión?. ¿No pueden esperar a Semana Santa?. Pues debéis saber que, antiguamente, eran muy habituales las procesiones previas al Domingo de Ramos. Procesiones penitenciales que anunciaban el final de la Cuaresma, y preparaban la Pasión. En Bellpuig d’Urgell, una villa maravillosa cercana a Tàrrega, todavía conservan esta tradición. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona por la autovía A-2, en dirección a Lleida. Son 100 kms. Una hora. Todo el día se van haciendo actos litúrgicos, pero es por la noche cuando se alcanza el espesor de la celebración. A las 9’30 los soldados romanos buscan y congregan todos los pasos, que son muchos. Seguidamente, junto con la Banda Municipal de Bellpuig, buscan a los priores de cada congregación. Arranca finalmente, alrededor de 10 de la noche, el gran séquito. El pueblo entero se vuelca. El acto sobrecoge de verdad. Se recorren las calles del centro del pueblo: Cruz, San José, la plaza de San Roque, Fuente, calle Mayor, hasta llegar a la iglesia. Si tienen los niños ya mayores, o pueden pasar un fin de semana en el Urgell, no duden en admirar esta procesión. También el pueblo merece una detenida visita. Ni os podéis imaginar las maravillas que guarda su casco antiguo. Como por ejemplo las calles porticadas, o los restos del castillo, o la misma iglesia. Capítulo aparte nos merece el fastuoso sepulcro de Ramon Folch de Cardona-Anglesola. Un inaudito y único mausoleo de mármol blanco, obra del escultor napolitano Giovanni da Nola. Renacimiento de verdad, auténtico, escaso en Cataluña. Vale el viaje. Y, en las afueras del pueblo, el portentoso y desconocido convento de Sant Bartomeu. Renacimiento también, de nuevo. No pueden dejar de verlo. Una obra que no tiene rival en su género. Ya veis que ir a Bellpuig d’Urgell os compensa el fin de semana o la hora de viaje. Si desean redondear la estancia, les recomendaríamos hacer una buena ruta de descubrimiento del valle del río Corb. Ciutadilla, Verdú, o la bellísima Guimera, son pueblos medievales con sus castillos roqueros y palacios. El monasterio de Vallbona de les Monges. El balneario de Vallfogona de Riucorb. Museo de los juguetes en Verdú. Tàrrega … motivos para visitar Bellpuig y el Urgell. En Bellpuig hay una casa rural de ensueño, un poco cara, pero magnífica: El Pla del Bosc. En Belianes tienen un hotelito rural de los que no fallan, con un restaurante de aquellos que hacen clientela: Cal Menut. Tienen también hoteles en Tàrrega. En Vilagrassa el célebre Hostal del Carme, con dos restaurantes, menú y carta, muy recomendable. También los balnearios de Rocallaura, recién reinaugurado, o el de Vallfogona, muy bonito. Para comer o cenar, además de los hoteles que os hemos recomendando, dentro de Bellpuig mismo está el Xalors, el Buen Gusto, la pizzería Napoli o, nuestro favorito, L’Amagatall (El Escondite), en la Avenida Catalunya, 73, Tel: 973 32 08 42.

Burgos, revisitat

 

Burgos és una ciutat que cal visitar alguna vegada. Ho podeu fer perquè acumula molt d’art: una catedral gòtica preciosa, o bé la porta de Santa Maria, a la foto, el monestir de las Huelgas, la cartoixa de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, senzillament, els carrers medievals, les esglèsies romàniques i tantes altres coses. A més, Burgos està rodejada de moltes viles medievals magnífiques, i és un centre de sortides familiars de primer ordre. Teniu la vila de Lerma, ciutat renaixentista, Covarrubias, bressol de Castella, Santo Domingo de Silos, impressionant monestir encara ben viu o, al nord, Frias i Oña, dos viles medievals que no podeu perdre-us. Mireu-vos la web: http://www.turismoburgos.org  per exemple. A Burgos hi ha bonic hotels, com ara l’Abba hotel, http://www.abbaburgoshotel.com. O bons càmpings urbans, com ara el “Fuentes Blancas”, preciòs, al mig del parc, http://www.campingburgos.com. Per dinar podeu anar al típic Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/  davant de la catedral, que també és un bon hotel, o aneu de tasques, sobretot a la nit. Quines tapes!.

Burgos es una de aquellas ciudades que hace falta visitar. Porque existe, simplemente. Por su arte: la catedral, la puerta de Santa Maria, el monasterio de las Huelgas, la cartuja de Miraflores, San Pedro de Cardeña o, sencillamente, las calles medievales, su románico y tantas otras cosas. Además, Burgos, es un centro de salidas por todo su interland: Lerma, ciudad renacentista, Covarrubias, cuna de Castilla, Santo Domingo de Silos, impresionante monasterio todavía bien vivo o, al norte, Frias y Oña, dos villas medievales que no podéis perderos. http://www.turismoburgos.org/  Dormid en el hotel Abba, http://www.abbaburgoshotel.com. O de cámping, al “Fuentes Blancas”, precioso, en medio del parque, http://www.campingburgos.com/  Comed en el típico Mesón del Cid, http://www.mesondelcid.es/ delante de la catedral, (algo caro, quizás, o bién os vais de tapas, sobre todo por la noche. Qué tapas!.

 

 

 

Volterra, de nou

Hi ha una Toscana amagada, una Toscana diferent. Una Toscana dura, poc agraïda, poc turística, allunyada de les corrents de ramats d’admiradors poc crítics de l’art. Una Toscana potent, senzilla, autèntica, dura, pelada, nua, forta. On la terra no s’assembla gens als turons ondulats que rodejen Florència. Aquesta Toscana te per centre la ciutat de Volterra. Una vila medieval i renaixentista de primer ordre, penjada dalt d’un turó, oberta a tots els vents. Una vila contundent, directa, sense maquillatge. Una vila que conserva tot el sabor dels seus palaus, dels seus carrers. Nosaltres hi hem anat de nou aquest Nadal, i no ens ha fallat. Tan bonica com sempre. Hem dinat al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Arribareu fàcilment a Volterra des de Florència per Certaldo, per Sant Gimigniano, bé des de Siena, o des de Pisa, per Pontedera. Incloueu-la en la vostra ruta per la Toscana. Així anireu més enllà de les edulcorades i manides guies de sempre. Visiteu Florència, naturalment. Impossible no fer-ho. Arribeu-vos fins a Sant Gimigniano, meca de qualsevol turista toscà. Pugeu fins Siena perquè s’ho val, però no deixeu de banda Volterra. I si s’us posa a l’abast mireu-vos també Certaldo, amb la seva vila alta, o Monteriggioni i les seves muralles, o Colle di Val d’Elsa, un poblet ben simpàtic. De Volterra us sorpendrà la fantàstica conservació d’allò que en podríem dir l’ambient, l’esperit medieval. Manté perfectes les muralles i nombroses portes. Imponent és el palau dels Priors, cor de la ciutat, que dialoga amb la signoria, (a la foto), en una plaça fantàstica, escenogràfica. I en una placeta més allunyada, el Duomo, i  el baptisteri, petitó, una cucada. El carrer dei Servi, amb els seus palaus. En resum una vila típicament toscana, cinematogràfica. Si visiteu la maravellosa Toscana penseu en aquesta parenta pobra, però molt bonica: Volterra us espera. Podeu dormir a Florència on hi ha hotels de totes les cadenes familiars, com ara un Novotel, o bé a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic.

Hay una Toscana escondida, una Toscana diferente. Una Toscana dura, poco agradecida, poco turística, alejada de las corrientes de admiradores poco críticos del arte. Una Toscana potente, sencilla, auténtica, dura, pelada, desnuda, fuerte. Donde la tierra no se parece en nada a los cerros ondulados que rodean Florencia. Esta Toscana tiene por centro la ciudad de Volterra. Una villa medieval y renacentista de primer orden, colgada sobre una colina, abierta a todos los vientos. Una villa contundente, directa, sin maquillaje. Una villa que conserva todo el sabor de sus palacios, de sus calles. Llegarán fácilmente a Volterra desde Florencia por Certaldo, o por San Gimigniano, o bien desde Siena. Incluirla en su ruta por la Toscana será una buena decisión. Así iréis más allá de las edulcoradas y manidas guías de siempre. Vereis más ala de las bellísimas ciudades de toda la vida. Visitad Florencia, naturalmente. Imposible no hacerlo. Acercaos hasta Sant Gimigniano, meca de cualquier turista toscano que se precie. Subid hasta Siena porque se lo merece, pero no dejeis de lado Volterra. Os sorprenderá la fantástica conservación de lo que podríamos llamar el ambiente, el espíritu medieval. Mantiene perfectas las murallas y numerosas puertas. Imponente es el Palacio de los Priores, corazón de la ciudad, que dialoga con el Duomo, el baptisterio y unos cuantos palacios en el mismo espacio público. Una puesta en escena típicamente toscana, cinematográfica. Si visitáis la maravillosa Toscana pensad en esta parienta pobre, pero muy bonita: Volterra os espera. Pueden dormir en la villa, en el mismo centro, en hoteles tan bonitos como La Locanda, o bien en los pueblos esparcidos por los campos. Busquen en la web. También puede hacer centro en Florencia donde hay hoteles de todas las cadenas familiares, como un Novotel.