La fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 15 d’abril de 2018, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 2 d’abril de 2017, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

El Tocino a Caseres

Caseres és un petit poblet, molt desconegut, de la desconeguda comarca de la Terra Alta, al límit entre Catalunya i Aragó. Te una església dedicada a la Magdalena, gòtica tardana, del segle XVI i, als afores les restes d’un castell, una torre de fet, amb una ermita gòtica del segle XIV al seus peus. També hi ha un important poblat iber al puig de la Gessera. Però no serà per les meravelles de Caseres que avui la portem al nostre bloc de sortides familiars, sinó perquè hi fan aquest diumenge 10 d’abril de 2016, una fira del Tocino molt interessant per a les famílies. Hi haurà, entre d’altres activitats, un mercat, una fira amb rustida, cuita i embotiment d’embotits, una mostra d’oficis com ara picapedrer, escultor o bufador de vidre. Visita guiada al poble, trobada de jotes, trabucaires, i una parella de la Guardia Civil que potser cerca el Toni Albà per burlar-se del rei. Pels infants teniu corral amb gallines i vaques, inflables, llits elàstics, un bou mecànic, contes… Per menjar a la fira hi haurà bons entrepans dels embotits cuits a la brasa al mateix lloc, amb servei de bar per les begudes, i també un dinar popular. Però si us cal passar el cap de setmana aquí dalt, una bona idea, també teniu cases rurals i bons restaurants on dormir i menjar. Com ara La Posada de Caseres al bell mig del poble, al carrer Major. O bé Ca la Jarra. Per dinar el restaurant Ca la Guaria. Arribeu-vos aquest cap de setmana a Caseres i descobriu la Terra Alta i el Matarranya. Mai no diríeu els tresors que poden amagar aquestes comarques, com ara Cretes, un poble veï, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Cretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. A la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vall-de-roures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristal·lins, admirables amb la seva aigua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Gaudiu d’aquesta terra verge, in-tocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. A pocs kms. de Caseres teniu Calaceit, una vila medieval i barroca impressionant de veritat. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. També trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vall-de-roures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de Vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Trobareu Caseres si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Caseres està passat Gandesa però abans d’arribar a Calaceit, al costat del riu Algars, que aquí fa frontera amb l’Aragó. Tot plegat uns 180 kilómetres de Barcelona.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, Caseres, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Allí hacen una fiesta del Tocino con actividades familiares para todos. El domingo. Y ya que estamos dispuestos a ir tan lejos, os queremos recomendar una ruta por la zona, empezando por Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña, que es justo el pueblo vecino de Caseres. Todo esto que os vamos a explicar lo encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Caseres está justo antes de llegar a Calaceite, que ya pertenece a Teruel, a unos 180 kilómetros de Barcelona. La ruta que os proponemos incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vall-de-roures, en la vecina comarca del Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Hay por esas tierras buenísimos alojamientos para pasar un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, en Calaceite mismo, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Visitad también las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Caseres, por la feria del Tocino o por lo que querais, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

La Fontcalda de la Terra Alta

La Fontcalda, com el seu nom indica, és una surgència d’aigües termals. En aquest cas brollen a tocar del Riu de les Canaletes, a la terra Alta, en una vall amagada, envoltada de muntanyes i de molt difícil accés. Allà s’hi va construir un santuari, i amb els anys, un balneari. A principis del segle XX va tenir un gran renom. Hi anaven a prendre els banys i aigües la gent de Gandesa, i de tota la contrada. Tots els voltants s’urbanitzaren. Durant la guerra civil l’espai patí molt. Avui dia resten dempeus l’esglèsia, totalment reformada, i uns quants edificis. S’hi arriba per una carretera de muntanya d’uns 12 kms. amb moltes corbes i molt estreta que surt a mà esquerra de la carretera C-43, la que porta de Gandesa cap al Pinell de Brai i Tortosa. També s’hi arriba des de l’estació de tren de Port del Comte, amb bon aparcament, seguint el traçat de la Via Verda de la Terra Alta. Per les famílies hi ha una zona de pícnic amb barbacoes just darrera del santuari, amb taules de pedra, uns quants blocs de barbacoes per fer carn a la brasa i serveis, com ara lavabos i rentador. Hi ha pins que fan ombra i moltíssim espai per a jugar la canalla. Al santuari, en temporada, tenen bar, amb menjar i begudes i hostal, amb llits. També funciona una mena de casa de colònies. Hi ha molt de lloc per aparcar els cotxes i una zona de jocs infantils. Si us agrada caminar, o la bici us recomanem l’accés per la Via Verda des de Prat de Comte, a l’antiga estació on hi ha un altre pícnic. Anar de l’estació a la Fontcalda pels túnels del tren suposa caminar 1 km. només, però carregats amb el menjar pot ser dur. Però el gran atractiu d’aquest indret és el riu Canaletes, que en aquest punt del seu curs forma estrets, salts i gorgs on és possible banyar-se en alguns trams i és d’una bellesa impressionant. Si teniu l’opció de poder venir fora de temporada alta us ho aconsello; nosaltres hi vam trobar moltíssima gent. Com ja us hem dit s’hi arriba des de Gandesa seguint la carretera C-43 que va a Tortosa, o viceversa. Uns kms. a les afores d’aquesta ciutat es troba una pista forestal, a trams asfaltada, a trams mig asfaltada, que amb revolts pronunciats, s’enfosa dins la vall. Són només 12 Km, si bé us poden resultar molt llargs. El paisatge és aspre i agressiu. Al santuari hi ha bon aparcament. El millor de la sortida és banyar-se en la font d’aigua calenta, és clar. Hi ha una àrea molt ben condicionada pel bany. Els gorgs són fantàstics, nets i frescos. La font la trobareu a tocar del riu. És una aigüa mineral i medicinal que surt a més de 25ºC.  Com també hem comentat a la Fontcalda, de vegades, segons l’època de l’any, però sobretot a l’estiu, hi ha servei de bar, i fins d’hostatgeria. D’altres està tancat i barrat. No us enrefieu, truqueu abans: 977 42 83 06  i 97742 08 54. L’esglèsia és un edifici neoclàssic reedificat el 1979.  Fou llavors quan es reabilità l’hostal, la plaça, i es bastí un pont sobre el riu de les Canaletes. L’entorn és molt salvatge, ple de rocams farcits de alzines i pins.  A més dels magnífics gorgs del Canaletes els infants poden gaudir d’una àmplia zona de jocs, amb esplanades i taules de picnic. Si el bar està obert podreu fer servir les dutxes. Com hem comentat si sou aficionats a la bicicleta esteu de sort.  A escassa distància de la Fontcalda hi passa la Via Verda de la Terra Alta. Això permet fer trams d’aquesta maravellosa ruta. Per exemple: si no voleu anar-hi en cotxe, o si us agrada caminar, podeu entrar a la Fontcalda per la porta secreta. Deixeu el vehicle a l’antiga estació del Prat del Comte, que està a les afores d’aquest poble. Després seguiu la via verda en direcció Tortosa. Travessareu uns quants túnels, uns quants ponts, en mig d’un paisatge sorprenent i esplèndit i, en un parell de kms. sereu a la Fontcalda. Com per art de màgia. Si no us fa mandra moure les cames us recomanem aquest itinerari. Per dormir a la zona teniu moltíssimes cases rurals y un bon cámping.  Si preferiu els hotels, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles. A Arnes teniu un Vilar Rural. Per dinar, a cada poble hi ha un bon restaurant. Hem dinat a Horta, al Miralles, al Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai o al Piqué, de Gandesa. Posats a fer no pareu només un dia. Dediqueu a la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. Se’l mereix. Teniu tots els Ports de Beseit a la vostra disposició. Llocs màgics com El Parrisal o Els Estrets. Pobles medievals com Horta, Arnes, Vallderoures, La Freixeneda, Cretes o Beseit us esperen.

La Fontcalda, como su nombre indica, es una surgencia de aguas termales. En este caso surgen junto al Río de las Canaletas, en la tierra Alta, en un valle escondido, rodeado de montañas y de muy difícil acceso. Allí se construyó un santuario, y con los años, un Balneario. A principios del siglo XX tuvo un gran renombre. Iban a tomar los baños y las aguas la gente de Gandesa, y de toda la comarca. Todos los alrededores se urbanizaron. Durante la guerra civil el espacio sufrió mucho. Hoy en día quedan en pie la iglesia, totalmente reformada, y unos cuantos edificios.  Se llega desde Gandesa siguiendo la carretera C-43 que en Tortosa, o viceversa. Unos kms. a las afueras de esta ciudad se encuentra una pista forestal, a tramos asfaltada, a tramos medio asfaltada que, con curvas pronunciadas, se hunde dentro del valle. Son sólo 12 Km, si bien pueden resultar muy largos. El paisaje es áspero y agresivo. En el santuario hay buen aparcamiento. Lo mejor de la salida es bañarse en la fuente de agua caliente, claro. Hay un área muy bien acondicionada para el baño. Las pozas son fantásticas, limpias y frescas. La fuente la encontraréis junto al río. Es de agua mineral y medicinal. Sale a más de 25 º C. En la Fontcalda, sobretodo en verano, hay servicio de bar y hasta de hospedaje. En otras fechas está cerrado a cal y canto. No se confie, llame antes: 977 42 83 06 y 97742 08 54. La iglesia es un edificio neoclásico reedificado en 1979. Fue entonces cuando se reabilitaron el hostal, la plaza, y se construyó un puente sobre el río de las Canaletes. El entorno es muy salvaje, lleno de rocas con encinas y pinos. Además de las magníficas pozas del Canaletes los niños pueden disfrutar de una amplia zona de juegos, con explanadas y mesas de picnic. Si el bar está abierto podrá utilizar las duchas. Si sois aficionados a la bicicleta estais de suerte. A escasa distancia de la Fontcalda pasa la Vía Verde de la Terra Alta. Esto permite hacer tramos de esta maravillosa ruta. Por ejemplo: si no quiere ir en coche, o si le gusta caminar, puede entrar en la Fontcalda por la puerta trasera. Deje el vehículo en la antigua estación de El Prat del Compte, que está a las afueras de este pueblo. Después siga la vía verde en dirección Tortosa. Atravesaréis varios túneles, varios puentes, en medio de un paisaje sorprendente y espléndido y, en un par de kms. estareis en la Fontcalda. Como por arte de magia. Si no les da pereza mover las piernas les recomendamos este itinerario. Para dormir en la zona tiene muchísimas casas rurales y un buén cámping. Si prefiere los hoteles, en Horta de Sant Joan está el Miralles. En Arnes tiene un Vilar Rural. Para comer, en cada pueblo hay un buen restaurante. Hemos comido en Horta, en el Miralles, y en el Mas del Cigarrer. También en Pinell de Brai,  o en el Piqué de Gandesa. Puestos a hacer la ruta no vaya sólo un día. Dedique a la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. Se lo merece. Tiene todos los Puertos de Beceite a su disposición. Lugares mágicos como El Parrisal o Los Estrechos. Pueblos medievales como Horta, Arnes, Valderrobres, La Freixeneda, Cretas o Beceite os esperan.

La Franqueta dels Ports

Des del bonic poble d’Horta de Sant Joan, es pot accedir a l’àrea de lleure de “La Franqueta”, una zona de picnic, amb taules de pedra, una font, un riu preciós, barbacoes, bon aparcament i fàcil accés. Podeu anar-hi per l’AP7 fins Tortosa i d’allà seguir la carretera que va cap a Gandesa. Molt abans d’arribar a aquesta capital, cal girar a l’esquerra per la carretera T-330, la que va a Prat del Compte. Passada aquesta població hi ha la desviació a Horta de Sant Joan, a 1km a la dreta, i uns metres més enllà, en surt una altra que està indicada com “Els Ports”. Si seguim aquest camí estret, però en bones condicions, arribarem en 10 kms. a l’àrea recreativa de la Franqueta. En algunes zones podeu tenir problemes si us creueu amb un altre vehicle, però sempre hi ha espai. La natura, en aquest indret és generosa i fabulosa. A pesar d’estar tan al sur de Catalunya, tocant ja l’Aragó, la vegetació és esplèndida. Llàstima dels incendis forestals. Bona ombra, espadats altíssims on niuen els voltors, el riu dels Estrets, d’aigua neta, ideal per banyar-se en els seus gorgs, si hi ha prou cabdal i possibilitat de fer atractives rutes a peu per la zona. La més fàcil, que us recomanem, és arribar-se fins la Marbrera i la cova d’en Picasso. Aquesta ruta s’endinsa uns tres kilòmetres a peu pujant riu dels Estrets. És absolutament plana, senzilla, gens difícil, i és un dels paratges naturals més bonics de tots els Ports de Beseit. El camí, ben ample, segueix la gorja, que va estrenyent-se, amb el riu al costat formant bellíssims gorgs. Les parets de la cinglera es van fent més altes i adopten formes capricioses. Els pins cada cop son més grans. La marbrera és una antiga explotació de marbres a cel obert. El resultat és un lloc misteriós, de terra polit i acolorit. Especial. Us recomanem una visita a “La Franqueta”, al riu dels Estrets i als Ports de Beseit en el curs d’una excursió de cap de setmana, pont o vacances a la comarca, encantadora, de la Terra Alta. També recomanem la visita detinguda d’Horta de Sant Joan, un poble que cal visitar, amb el casc antic medieval, el museu Picasso, el monestir de Sant Salvador d’Horta i altres atractius turístics. No deixeu de visitar també Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, o bé Cretes, impressionat poble, o la vila de Vallderoures, amb el castell, la colegiata gòtica, el pont, i el riu. Per nosaltres el millor casc antic medieval d’Aragó.  Naturalment “La franqueta” i el riu dels Estrets no és l’unic espai natural que val la pena visitar als Ports. També podeu voltar pel riu Algars, pel parc natural de Parrisal, al magnífic poble muntanyenc de  Beseit mateix, o pel riu Matarranya, o pel riu Tastavins o gaudir de l’aigua netíssima del toll del vidre. De fet els Ports són un lloc ideal per perdre-s’hi, caminar, fer senderisme, o bicicleta. També per fer descoberta en cotxe perquè res no està realment lluny. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor a una cascada de la zona, o a la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està a Horta de Sant Joan i és un clàssic de l’hosteleria dels Ports. Bona estada als Ports!.

La zona de picnic y área de recreo de “La Franqueta”, con el río de los Estrets, es un paraje natural muy bonito de los Puertos de Beceite. Allí encontrareis mesas de piedra, una fuente, barbacoas, sombra, un rio con pozas cristalinas, y buen aparcamiento. Este área está situada en la Terra Alta, cerca de Horta de Sant Joan, otro pueblo que hay que visitar. Pueden ir por la autopista AP7 hasta Tortosa y de allí seguir la carretera que va hacia Gandesa. Mucho antes de llegar a esta capital, hay que girar a la izquierda por la carretera que va a Prat del Compte. Pasada esta población está la desviación a Horta de Sant Joan, a 1km a la derecha, y unos metros más allá, sale otra hacia Els Ports, a mano izquierda. Es un camino asfaltado que conduce, en 10 kms. el río de los Estrets. Puede parar allí donde guste. Hay áreas de descanso, pozas naturales, bosques, centros de interpretación del espacio natural, una antigua cantera de mármol muy curiosa, y paisajes increíbles, muy bonitos, nada conocidos. No es el único espacio natural que vale la pena visitar en los Puertos, ni la única manera de llegar al río de los Estrets. También se puede ir desde Arnes. Y también puede dar vueltas por el río Algars, por el Parrisal, por Beceite mismo, por el río Matarraña, el río Tastavins o el toll del vidrio. De hecho los Puertos son un lugar ideal para ir a perderse, a caminar, hacer senderismo, o bicicleta. También para hacerlos en coche porque nada está realmente lejos. Os esperan ríos de aguas increíblemente limpias, aire puro, fauna y flora, aves rapaces. Increible. Puede dormir en Arnes, en el Vilar Rural, ideal para familias con niños. O en el hotel Miralles en Horta de Sant Joan, un clásico de la región. O en Valderrobres, en el hotel el Salt. O en muchos otros alojamientos, casas rurales, campings, como el de Horta, todos muy bonitos.

Queretes / Cretas

Queretes, o Cretas, és una bellíssima, desconeguda i amagada població de la extraordinària comarca del Matarranya, en terres del Terol més incognit. Mai no diríeu els tresors que pot amagar aquesta comarca, i encara menys, les joies que us reserva una visita a Cretas. Un poble, avui petit, molt petit, isolat, perdut, que en els segles XVI i XVII fou una localitat de molta importància, com ho foren totes les del Matarranya. Un poble, fins avui molt deprimit, que reviu amb el turisme que comença a animar els seus carrers medievals, com ho fa tota la comarca. Correu, planifiqueu una sortida familiar a aquesta terra que desperta, natural, poderosa, i que us descobreix els seus amagatalls i racons. Queretes te una església impressionant. Amb una portada renaixentista del millor que hem vist a Espanya. Una portalada que us deixarà bocabadats, en el sentit literal del terme. I això no és tot, tan sols haureu començat. Els carrers i places son un laberint ple de cases fortes i petits palaus, amb ràfecs de fusta, portalades, pedra nua. Recorreu amb calma el carrer major, admirant a cada pas els petits detalls. No us perdeu la Casa Turull, un edifici que podría estar en qualsevol ciutat toscana, a Florència o Siena. Arribeu-vos fins la plaça major, amb el rotlle de la justícia, amb l’hotel del poble, una cucada. Només una estrella però que val per tres. Taula cuidada, habitacions amb encant. Gaudiu de les línies pures, naif, dels portals amb capella al damunt. El de Sant Antoni, o el de Sant Roc, portes d’una muralla que encara es conserva. No deixeu de treure al nas a l’espai sobre els Ibers, un petit museu, un centre d’interpretació de la ruta ibera. Aneu fins els jaciments prehistòrics i ibers dells Castellans, dels Gascons, de la roca dels moros, amb les seves pintures neolítiques. Camineu en la calma de la tarda fins l’ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondeu pels camins que us mostren, com a teló de fons, l’altiva silueta dels ports de Tortosa. Queretes és un mirador privilegiat dels Ports de Beceit. I un cop assedegats, cansats de tanta maravella com hareu vist, agafeu el cotxe i recorreu la resta del Matarranya: Arnes, amb l’ajuntament, Vallderoures, amb el castell i el riu, la Freixneda, fantàstic conjunt medieval. Banyeu-vos als tolls del riu Matarranya, del riu Algars, del Tastavins, del Parrisal. Nets, impol·luts, cristalins, admirables amb la seva aïgua blava, verdosa, de vidre, transparent. Admireu els barrancs, la glòria de la cascada anomenada el Salt, a la Portellada. Disfruteu d’aquesta terra verge, intocada, abans que el turisme de masses ho invadeixi tot. De veritat que no tenim paraules per descriure tanta maravella. Fora de Queretes també podeu gaudir de bons hotes i restaurants, en viles que conserven un patrimoni històric bestial. A 12 kms. teniu Calaceit. Allà us recomanem l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. També bonic l’Hotel Cresol. Camí de Cretes trobareu l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Finalment els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, molt xulos. Les famílies amb nens aneu al Vilar Rural d’Arnes, un hotel al que voldreu tornar. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, o la Fonda Querol, amb una cuina de menú molt reputada. Per dinar també podeu anar a La Plaça, un restaurant antic, amb solera, familiar, en un plau de vallderores, a tocar del riu, on en Sebastià us proposarà plats de tota la vida, contundents. O bé aneu a l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan, una aposta segura. Impossible ressenyar totes les cases rurals que hi ha en aquest espai maravellós ple de poblets de pessebre, perdudes entre boscos, rius i cingleres. Més bonic impossible!.

Cretas es una bellísima, desconocida y escondida población de la extraordinaria comarca del Matarraña, en tierras del Teruel más incógnito. Nunca diríais los tesoros que puede esconder esta comarca, y menos aún, las joyas que os reserva una visita a Cretas. Un pueblo, hoy pequeño, muy pequeño, aislado, perdido, que en los siglos XVI y XVII fue una localidad de mucha importancia, como lo fueron todas las del Matarraña. Un pueblo, hasta hoy muy deprimido, que revive con el turismo que empieza a animar a sus calles medievales, como lo hace toda la comarca. Rápido, planifiquen una salida familiar a esta tierra que despierta, natural, poderosa, y que descubre sus escondites y rincones. Cretas tiene una iglesia impresionante. Con una portada renacentista de lo mejor que hemos visto en España. Una portada que os dejará boquiabiertos, en el sentido más literal del término. Y eso no es todo. Calles y plazas son un laberinto lleno de pequeños palacios, con aleros de madera, portales de piedra desnuda. Recorred con calma la calle mayor, admirando a cada paso los pequeños detalles. No os perdáis la Casa Turull, un edificio que podría estar en cualquier ciudad toscana, en Florencia o en Siena. Debeis de ir hasta la plaza mayor, con el rollo de la justicia, donde descubrireis el hotel del pueblo, una cucada. Sólo con una estrella pero que vale por tres. Mesa cuidada y habitaciones con encanto. Disfrute de las líneas puras, naif, de los portales con su capilla encima. Como el de San Antonio, o el de San Roque, puertas de una muralla que aún se conserva. No dejen de ver el espacio sobre los Íberos, un pequeño museo, un centro de interpretación de la ruta íbera. Id hasta los yacimientos prehistóricos e iberos, como el de Castellanos, o el de Gascones, o hasta la roca de los moros, con sus pinturas neolíticas. Caminad en la calma de la tarde hasta la ermita de la Virgen de la Misericordia. Rondad por los caminos que muestran, como telón de fondo, la altiva silueta de los puertos de Tortosa. Cretas es un mirador privilegiado de los Puertos de Beceite. Y una vez cansados ​​de tanta maravilla como habreis visto, coged el coche y recorred el resto del Matarraña: Arnes, con el ayuntamiento, Valderrobles, con el castillo y el río, la Fresneda, fantástico conjunto medieval. Báñense en las pozas del río Matarraña, del río Algars, del Tastavins, del Parrisal. Limpios, impolutos, cristalinos, admirables con su agua azul, verdosa, de vidrio, transparente. Admiren los barrancos, la gloria de la cascada llamada el Salto, en la Portellada. Disfruten de esta tierra virgen, intocada, antes de que el turismo de masas lo invada todo. De verdad que no tenemos palabras para describir tanta maravilla. Fuera de Cretas también puede disfrutar de buenos hoteles y restaurantes, en villas que conservan un patrimonio histórico bestial. A 12 kms. tienen Calaceite. Allí se recomienda el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. También bonito el Hotel Cresol. Camino de Cretas encontrarán la casa rural del Mas del Rei, en medio del campo. Finalmente los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí Las familias con niños deben de ir al Vilar Rural de Arnes, un hotel donde regresar. Más económico, en Vallderrobles, el hotel El Salt o la Fonda Querol, con una cocina de menú muy reputada. Para comer también puede ir a la Posada de La Plaza, un restaurante antiguo, con solera, familiar, en un palacio de Vallderobles, junto al río, donde Sebastián les propondrá platos de toda la vida, contundentes. O bien vayan al Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan, una apuesta segura. Imposible reseñar todas las casas rurales que hay en este espacio maravilloso lleno de pueblos de pesebre, perdidos entre bosques, ríos y barrancos.

Calaceit / Calaceite

Avui us volem parlar d’un poble, i d’una zona que heu de visitar algun dia, sense excuses. Es tracta de Calaceit, una vila medieval i barroca, sitauda a l’Aragó, però a tocar de Catalunya. La trobareu si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Calaceit pertany a Terol, però n’està molt lluny, a 183 kilómetres, mentres que de Barcelona n’hi ha 199, i de Reus només uns 80. Calaceit està molt ben situada, amb bones comunicacions amb tota la seva comarca, que inclou pobles tan bonics com ara Cretes o Vallderores. El Matarranya, o els entorns veïns de la Terra Alta o el baix Aragó, són preciosos, de veritat. Pobles encantadors, natura verge i descans assegurat.  Calaceit està enclavat a mig aire d’un turó, escalonat de dalt fins la carretera. És una vila medieval, amb places i portals, però encara més una vila barroca, amb una església espectacular i unes capelles que ens tenen el cor robat. De fet, tot el casc urbà està declarat conjunt d’interès històric artístic. És preciosa la plaça major, anomenada també del Sitjar, que podeu veure a la foto. Aquí està l’edifici renaixentista de l’ajuntament. Però, com us hem dit, el que ens entusiasma són les úniques i originals capelles que són portals. N’hi ha a cada extrem del poble. La de la verge, de Sant Antoni, o la del Pilar. També son magnífiques les cases fortes, moltes amb escuts, sobretot les del carrer de Maella. La Casa Moix està reproduïda, fins i tot, al Poble Espanyol de Barcelona. A dalt d’un turó proper no heu de deixar de visitar el molt instructiu poblat ibèric de San Antonio, pel nostre gust el millor d’Espanya, amb dos nuclis i la seva muralla amb el fossat. Impressionant. Ja podeu veure que Calaceit ens agrada!. Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta vila te boníssims allotjaments per passar aquí un cap de setmana o pont. Recomanem vivament l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalment no és barat però tampoc abusiu, vist el què ofereix. També és encantador l’Hotel Cresol, amb les magnífiques habitacions que prenen el nom de varietats d’olivera, una cosa molt adequada en un poble on l’oli és boníssim. Tampoc no es queda enrrera pel que fa a ambient càlid i bones cambres l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp, però proper a Calaceit. Bona cuina. Indescriptiblement bonics son els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, decorats amb gust i amb tots els serveis imaginables. Ideals per famílies, fins i tot molt grans. O, en el mateix estil i qualitat, Lo Raconet de la Plaça proposa també uns apartaments alegres i equipats. No podeu dir que no hi ha oferta turística, i ben bona, en aquest petit poble de l’Aragó!. Pel que fa a dinar a Calaceit, també ho tenim super fàcil: La Fonda Alcalà, a la mateixa carretera. De tota la vida. S’hi menja molt bé. Renovada i amb parquing propi. Avinguda Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Feu de Calaceit el vostre centre d’esxcursions al Matarranya i els Ports. Visiteu les viles artístiques del Baix Aragó, les joies de la medieval Alcanyís. Volteu pel Maestrat i la Terra Alta: pel Parc Natural dels Ports de Beseit, per Beseit mateix, per Horta de St. Joan, per Cretes i LLadó. Admireu l’ajuntament renaixentista d’Arnes. Banyeu-vos als rius increiblement nets de la zona: a l’Algars, al Canaleta. Arribeu-vos a Calaceit, i ja ens direu que us han semblat el poble, la terra, la gent i la més absoluta tranquil·litat!.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Se trata de Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña. La encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Calaceite pertenece a Teruel, pero está muy lejos, a 183 kilómetros, mientras que de Barcelona solo hay 199, y de Reus unos 80. Calaceite está muy bien situada, con buenas comunicaciones con toda su comarca, que incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vallderores. El Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Calaceite está enclavado a medio aire de una colina, escalonado desede la carretera. Es una villa medieval, con plazas y portales, pero aún más una villa barroca, con una iglesia espectacular y unas capillas que nos tienen el corazón robado. De hecho, todo el casco urbano está declarado conjunto de interés histórico artístico. Es preciosa la plaza mayor, llamada también del Sitjar, que podéis ver en la foto. Aquí está el edificio renacentista del ayuntamiento. Pero, como os hemos dicho, lo que nos entusiasma son las únicas y originales capillas que son portales. Hay en cada extremo del pueblo. La de la virgen, de San Antonio, o la del Pilar. También son magníficas las casas nobles, muchas con escudos, sobre todo las de la calle de Maella. La Casa Moix está reproducida, incluso, en el Poble Espanyol de Barcelona. En lo alto de una colina cercana no se debe dejar de visitar el muy instructivo poblado ibérico de San Antonio, para nuestro gusto el mejor de España, con dos núcleos y su muralla con el foso. Impresionante. ¡Ya podéis ver que Calaceite nos gusta!. Para acabar, decir que esta villa tiene buenísimos alojamientos para pasar aquí un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalmente no es barato pero tampoco abusivo, visto lo que ofrece. También es encantador el Hotel Cresol, con las magníficas habitaciones que toman el nombre de variedades de olivo, algo muy adecuado en un pueblo donde el aceite es buenísimo. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Hagan de Calaceite su centro de esxcursiones por el Matarraña y los Puertos de Beceite. Visitad las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Calaceite, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Fira del vi a Gandesa

La Fira del vi a Gandesa no necessita gaire explicació. Els vins de la Terra Alta, boníssims, no necessiten presentació. Encara no són prou coneguts ni reputats, però de qualitat no els hi falta. Mireu que va passar amb els veïns del Priorat. Si us agraden les fires amb caràcter, aquesta n’és una. Se celebra a Gandesa a finals d’octubre. No és una sortida familiar propiament dita, però podeu aprofitar l’avinantesa de la fira del vi a Gandesa per fer una ullada a la comarca. Quedareu gràtament sorpressos de la maravella d’aquest paisatge dur i ferreny, sense concesions, com els fruits de la terra. Dissabte i diumenge, mostra de vins de la Terra Alta. Tiquet de degustació, si no heu de conduïr. Dissabte a la tarda concert, un ball de nit clàssic, i un dels joves. El diumenge al matí ofici a la Fontcalda. Aquest santuari està a mig camí de Gandesa, Bot i Prat del Comte, en un indret maravellós, màgic, amb la serra de Pàndols dominant l’espai. El riu Canaletes s’obre pas com pot, i una deu d’aigua termal converteix una bassa de riu en un balneari. El dinar a Gandesa, prèvia reserva.  A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, si hi ha lloc. Un conjunt d’apartaments molt bonics. També podeu anar a l’Hostal Piqué, senzillet. Menú arregladet.  Un cop hagueu visitat la fira i la vila, serà l’hora de descobrir la resta d’aquest encantador territori. Veure, per exemple, els espais de la batalla de l’Ebre. Visitar Horta de Sant Joan, poblet típic, amb un Museu Picasso, sense cap pintura autèntica, amb el seu Monestir de Sant Salvador. A les afores del poble, la carretera que s’endinsa als Ports de Beceit, i us apropa als paratges naturals del riu dels Estrets, d’una bellessa arrebatadora. A Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel i restaurant emblemàtic de la zona, molt apte pel públic familiar. Prop de Sant Joan teniu Arnes amb el seu ajuntament renaixentista. Aquí disfrutareu de la comoditat del seu Vilar Rural. Ens deixem poblets com Bot o Prat del Comte, que no tenen res, només tipisme, bon vi, bon oli i pau. O restaurants com el Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai. Dediqueu-vos a recòrrer a plaer la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. La terra se’l mereix. Només pels Ports de Beseit valdría la pena anar-hi. Si disposeu de temps i ganes, podeu ampliar l’excursió a pobles medievals tant fantàstics com Vallderoures, amb el seu castell, o La Freixeneda, o Cretes o el mateix Beseit. Si sou amants de la bici, o de caminar, la via verda de l’antic traçat ferroviari de la Vall de Zafán, us espera. Si encara us sobrés més temps i més ganes baixeu a Miravet, a tocar de l’Ebre, amb el seu castell templer i les cases apinyades sobre el riu, i un xic més lluny la maravella de la Cova de les Maravelles, a Benifallet. Dineu a llocs com ara Can Pepo, a Benifallet, on menjareu molt bé. També hostal amb bones habitacions. O a Can Josep, un hotelet rural de primera a Bot, amb restaurant de categoria.  A Miravet probeu el Molí d’en Xim. Un restaurant amb molt d’encant també. Un restaurant més senzill amb habitacions també més senzilles, a Arnes: Can Barrina.Feu el llarg camí fins Gandesa, per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu. O bé des de Reus per la carretera N-420 com si anèssiu a Alcanys. Feu-la amb l’excusa del vi, i descobrireu una Terra Alta que us està esperant des de fa anys.

La Feria del vino en Gandesa no necesita mucha explicación. Los vinos de la Terra Alta, buenísimos, no necesitan presentación. Todavía no son suficientemente conocidos ni reputados, pero de calidad no les falta. Mirad que pasó con los vecinos del Priorat. Si os gustan las ferias con carácter, esta es una. Se celebra en Gandesa a finales de octubre. No es una salida familiar propiamente dicha, pero se puede aprovechar la feria del vino en Gandesa para echar un vistazo a toda la comarca. Quedareis gratamente sorprendidos de las maravillas de este paisaje duro y sin concesiones, como los frutos de la tierra. Sábado y domingo, muestra de vinos de la Terra Alta. Ticket de degustación, si no ha de conducir. Sábado por la tarde concierto, un baile de noche clásico, y uno de los jóvenes. El domingo por la mañana oficio en la Fontcalda. Este santuario está a medio camino de Gandesa, Bot y Prat del Comte, en un lugar maravilloso, mágico, con la sierra de Pàndols dominando el espacio. El río Canaletes se abre paso como puede, y un manantial de agua termal convierte una balsa del río en un balneario. El almuerzo en Gandesa, previa reserva. En Gandesa pueden dormir en Los Abeuradors si hay lugar. Un conjunto de apartamentos muy bonitos. También pueden ir al Hostal Piqué, sencillito. Menú arregladito. Una vez que hayan visitado la feria y la villa, será la hora de descubrir el resto de este encantador territorio. Ver, por ejemplo, los espacios de la batalla del Ebro. Visitar Horta de Sant Joan, pueblo típico, con un Museo Picasso, sin ninguna pintura auténtica, con su Monasterio de San Salvador. En las afueras del pueblo, la carretera que se adentra en los Puertos de Beceite, y acerca a los parajes naturales del río de los Estrechos, de una belleza arrebatadora. En Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel y restaurante emblemático de la zona, muy apto para el público familiar. Cerca de San Juan tiene Arnes con su ayuntamiento renacentista. Aquí disfrutaréis de la comodidad de su Vilar Rural. Nos dejamos pueblos como Bot o Prat del Comte, que no tienen nada, sólo tipismo, buen vino, buen aceite y paz. O restaurantes como el Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai. Hay que recorrer a placer la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. La tierra se lo merece. Sólo por los Puertos de Beceite valdría la pena ir hasta allí. Si disponéis de tiempo y ganas, podeis ampliar la excursión a pueblos medievales tan fantásticos como Valderrobres, con su castillo, o La Fresneda, o Cretas o el mismo Beceite. Si sois amantes de la bici, o de caminar, la vía verde del antiguo trazado ferroviario del Valle de Zafán, os espera. Si aún os sobrara más tiempo y más ganas bajad hasta Miravet, en el Ebro, con su castillo templario y las casas apiñadas sobre el río, y un poco más lejos la maravilla de la Cueva de las Maravillas, en Benifallet. Almorzad en lugares como Can Pepo, en Benifallet, donde comeréis muy bien. También hostal con buenas habitaciones. O en Can Josep, un hotelito rural de primera en Bot, con restaurante de categoría. En Miravet prueben el Molí d’en Xim. Un restaurante con mucho encanto también. Un restaurante más sencillo con habitaciones también más sencillas, en Arnes: Can Barrina. Recorred el largo camino hasta Gandesa, por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río. O bien desde Reus por la carretera N-420 como si fuerais a Alcañiz. Usad la excusa del vino, y descubriréis una Tierra Alta que os está esperando desde hace años.

Santuari de la Fontcalda

La Fontcalda, com el seu nom indica, és una surgència d’aigües termals. En aquest cas brollen a tocar del Riu de les Canaletes, a la terra Alta, en una vall amagada, envoltada de muntanyes i de molt difícil accés. Allà s’hi va construir un santuari, i amb els anys, un balneari. A principis del segle XX va tenir un gran renom. Hi anaven a prendre els banys i aigües la gent de Gandesa, i de tota la contrada. Tots els voltants s’urbanitzaren. Durant la guerra civil l’espai patí molt. Avui dia resten dempeus l’esglèsia, totalment reformada, i uns quants edificis.  S’hi arriba des de Gandesa seguint la carretera C-43 que va a Tortosa, o viceversa. Uns kms. a les afores d’aquesta ciutat es troba una pista forestal, a trams asfaltada, a trams mig asfaltada, que amb revolts pronunciats, s’enfosa dins la vall. Són només 12 Km, si bé us poden resultar molt llargs. El paisatge és aspre i agressiu. Al santuari hi ha bon aparcament. El millor de la sortida és banyar-se en la font d’aigua calenta, és clar. Hi ha una àrea molt ben condicionada pel bany. Els gorgs són fantàstics, nets i frescos. La font la trobareu a tocar del riu. És una aigüa mineral i medicinal que surt a més de 25ºC.  A la Fontcalda, de vegades, segons l’època de l’any, però sobretot a l’estiu, hi ha servei de bar, i fins d’hostatgeria. D’altres està tancat i barrat. No us enrefieu, truqueu abans: 977 42 83 06  i 97742 08 54. L’esglèsia és un edifici neoclàssic reedificat el 1979.  Fou llavors quan es reabilità l’hostal, la plaça, i es bastí un pont sobre el riu de les Canaletes. L’entorn és molt salvatge, ple de rocams farcits de alzines i pins.  A més dels magnífics gorgs del Canaletes els infants poden gaudir d’una àmplia zona de jocs, amb esplanades i taules de picnic. Si el bar està obert podreu fer servir les dutxes. Si sou aficionats a la bicicleta esteu de sort.  A escassa distància de la Fontcalda hi passa la Via Verda de la Terra Alta. Això permet fer trams d’aquesta maravellosa ruta. Per exemple: si no voleu anar-hi en cotxe, o si us agrada caminar, podeu entrar a la Fontcalda per la porta secreta. Deixeu el vehicle a l’antiga estació del Prat del Comte, que està a les afores d’aquest poble. Després seguiu la via verda en direcció Tortosa. Travessareu uns quants túnels, uns quants ponts, en mig d’un paisatge sorprenent i esplèndit i, en un parell de kms. sereu a la Fontcalda. Com per art de màgia. Si no us fa mandra moure les cames us recomanem aquest itinerari. Per dormir a la zona teniu moltíssimes cases rurals y un bon cámping.  Si preferiu els hotels, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles. A Arnes teniu un Vilar Rural. Per dinar, a cada poble hi ha un bon restaurant. Hem dinat a Horta, al Miralles, al Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai o al Piqué, de Gandesa. Posats a fer no pareu només un dia. Dediqueu a la Terra Alta un cap de setmana llarg, o un pont. Se’l mereix. Teniu tots els Ports de Beseit a la vostra disposició. Llocs màgics com El Parrisal o Els Estrets. Pobles medievals com Horta, Arnes, Vallderoures, La Freixeneda, Cretes o Beseit us esperen.

La Fontcalda, como su nombre indica, es una surgencia de aguas termales. En este caso surgen junto al Río de las Canaletas, en la tierra Alta, en un valle escondido, rodeado de montañas y de muy difícil acceso. Allí se construyó un santuario, y con los años, un Balneario. A principios del siglo XX tuvo un gran renombre. Iban a tomar los baños y las aguas la gente de Gandesa, y de toda la comarca. Todos los alrededores se urbanizaron. Durante la guerra civil el espacio sufrió mucho. Hoy en día quedan en pie la iglesia, totalmente reformada, y unos cuantos edificios.  Se llega desde Gandesa siguiendo la carretera C-43 que en Tortosa, o viceversa. Unos kms. a las afueras de esta ciudad se encuentra una pista forestal, a tramos asfaltada, a tramos medio asfaltada que, con curvas pronunciadas, se hunde dentro del valle. Son sólo 12 Km, si bien pueden resultar muy largos. El paisaje es áspero y agresivo. En el santuario hay buen aparcamiento. Lo mejor de la salida es bañarse en la fuente de agua caliente, claro. Hay un área muy bien acondicionada para el baño. Las pozas son fantásticas, limpias y frescas. La fuente la encontraréis junto al río. Es de agua mineral y medicinal. Sale a más de 25 º C. En la Fontcalda, sobretodo en verano, hay servicio de bar y hasta de hospedaje. En otras fechas está cerrado a cal y canto. No se confie, llame antes: 977 42 83 06 y 97742 08 54. La iglesia es un edificio neoclásico reedificado en 1979. Fue entonces cuando se reabilitaron el hostal, la plaza, y se construyó un puente sobre el río de las Canaletes. El entorno es muy salvaje, lleno de rocas con encinas y pinos. Además de las magníficas pozas del Canaletes los niños pueden disfrutar de una amplia zona de juegos, con explanadas y mesas de picnic. Si el bar está abierto podrá utilizar las duchas. Si sois aficionados a la bicicleta estais de suerte. A escasa distancia de la Fontcalda pasa la Vía Verde de la Terra Alta. Esto permite hacer tramos de esta maravillosa ruta. Por ejemplo: si no quiere ir en coche, o si le gusta caminar, puede entrar en la Fontcalda por la puerta trasera. Deje el vehículo en la antigua estación de El Prat del Compte, que está a las afueras de este pueblo. Después siga la vía verde en dirección Tortosa. Atravesaréis varios túneles, varios puentes, en medio de un paisaje sorprendente y espléndido y, en un par de kms. estareis en la Fontcalda. Como por arte de magia. Si no les da pereza mover las piernas les recomendamos este itinerario. Para dormir en la zona tiene muchísimas casas rurales y un buén cámping. Si prefiere los hoteles, en Horta de Sant Joan está el Miralles. En Arnes tiene un Vilar Rural. Para comer, en cada pueblo hay un buen restaurante. Hemos comido en Horta, en el Miralles, y en el Mas del Cigarrer. También en Pinell de Brai,  o en el Piqué de Gandesa. Puestos a hacer la ruta no vaya sólo un día. Dedique a la Terra Alta un fin de semana largo, o un puente. Se lo merece. Tiene todos los Puertos de Beceite a su disposición. Lugares mágicos como El Parrisal o Los Estrechos. Pueblos medievales como Horta, Arnes, Valderrobres, La Freixeneda, Cretas o Beceite os esperan.