La Llacuna, fira d’alçada

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra aquest cap de setmana una fira d’Embotits i Vins d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. La plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves. També un concurs d’aixafar raïms, intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

La Llacuna, fira d’alçada

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 14 i 15 d’octubre de 2017. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. Com cada any, diumenge,  la plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, mentre que dissabte tindrà lloc la festa gastronòmica amb la conferencia, el berenar i el lliurament del raïm d’altura 2017. El dissabte, a les vuit del vespre, hi ha un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. L’endemà, diumenge 15 d’octubre, tindrà lloc la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

La Llacuna, embotits i vins d’alçada

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 15 i 16 d’octubre. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. Com cada any, diumenge,  la plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, mentre que dissabte tindrà lloc la festa gastronòmica amb la conferencia, el berenar i el lliurament del raïm d’altura 2016. El dissabte, a les vuit del vespre, hi ha un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. L’endemà, diumenge 18 d’octubre, tindrà lloc la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Barbacoes a Vilanova de Prades

Al poble de Vilanova de Prades, situat al cor de les esplèndides serres de Prades, a la intersecció de la Conca de Barberà, el Baix Camp i Les Garrigues, amb el Priorat, hi ha dues àrees de pícnic amb barbacoes. Una està al darrera de l’ermita de Sant Antoni. En aquesta hi ha un bloc de quatre barbacoes, taules i una font. N’hi ha una altra a l’espai de la Font Vella, que compta amb taules, font, bancs i un gran bloc de barbacoes molt ben pensat. Des d’aquesta darrera la vista damunt del poble és molt bonica. S’hi arriba per pistes forestals curtetes que surten del poble, ben indicades. Hi ha poca vegetació, però amb els anys els arbres creixeran. No hi ha gespa, però si espai per jugar i córrer. Just sota el pícnic hi ha la espai d’aparcament, i baixant per unes escales està la font i un abeurador per animals. Les Serres de Prades i de Poblet son un espai natural fantàstic que la vostra família està desitjant conèixer sense saber-ho. Hi arribareu seguint l’autopista AP-2, camí de Lleida. Sortiu-ne a Montblanc per agafar la N-240, també en sentit Lleida. Arribant a Vimbodí, agafeu la carretera TV-7004 en direcció a Vimbodí, Vallclara i Vilanova de Prades. La ruta potser també assenyala Ulldemolins o Vallclara, aneu bé, tranquils. Passareu per aquest poble, pujant i pujant, fins arribar a Vilanova. També possible, i molt bonica, però amb moltes més corbes, la carretera que des de l’Espluga de Francolí puja cap a Poblet i a Prades. Però aquesta ruta, que ja us hem dit que és molt bonica, és millor fer-la de baixada. En arribar a Vilanova de Prades hi ha una rotonda que heu d’agafar en direcció Prades. En aquesta mateixa rotonda de l’entrada s’alça l’ermita de Sant Antoni, amb accés des de la mateixa rotonda, (tres quarts de volta). Aparqueu davant l’ermita i la zona de pícnic està al darrera. Per anar a la Font Vella heu de girar la rontonda i agafar la carretera TV-7500 cap a Pardes, però, uns metres més endavant cal girar per agafar el camí de Cornudella del Montsant, a mà dreta pel carrer de les Pruneres, ben indicat. També indica la font Vella. Seguiu la pista cap a la font. Veureu l’àrea a mà esquerra a sobre vostre al cap de 100 metres. Si hi aneu a passar el dia no deixeu d’arribar-vos fins a la vila vermella de Prades que és esplèndida. Travessareu boscos increibles. És com un Montseny al sud de Catalunya. Si ja creieu que coneixeu tots els espais naturals del nostre país, però no heu estat a Prades, us recomanem vivament el viatge. Descobriu-ne la tardor multicolor. Per dinar, si no voleu fer pícnic, aneu al restaurant Els Ceps, de cuina mediterrània, que està situat dins el recinte del magnífic càmping de Vilanova, el Serra de Prades. També podeu menjar senzill i bé al Ca La Montserrat, a l’avinguda Sant Antoni, 30. Tel. 977 86 90 18. O al Casal, Sant Antoni, 42. Tel. 977 86 90 21. Però si us agrada menjar carn a la brasa, una calçotada, o fer un bon pícnic, heu d’anar a l’ermita de Sant Antoni de Pàdua o a l’espai de lleure a la Font Vella. Si no sabeu on és pregunteu al poble. Per dormir a Vilanova teniu Cal Català, que és una casa de colònies per a escoles però també familiar. La porten en Josep i la Gemma. Fan tallers per a famílies o grups i també excursions guiades. Cuinen ells a la mateixa casa, calçotades, carns a la brasa i cassoles de tros, boníssimes, per encàrrec. Es fan també menús vegetarians. Organitzen convits de casament, batejos, comunions, aniversaris… Una opció a tenir molt en compte és visitar aquestes terres durant un cap de setmana o unes petites vacances. Dormint a Cal Català, o al càmping, que disposa de bons bungalows. També a la vila medieval de Prades on hi ha alguns hostals on podeu dormir i menjar molt bé. Us recomanem l’Hostal Espasa, bo i casolà. Prades també te un altre bon càmping. Si us queda temps, o si definitivament passeu allà un, dos o més dies, no us perdeu el bonic monestir de Poblet, la millor joia de la ruta del Císter. Podeu anar-hi tornant de Vilanova o bé desde Prades. També podeu anar des de Vilanova a fer un volt pel Priorat. La carretera porta fins Ulldemolins. Des d’allà podeu baixar al Priorat: Poboleda, Siurana, Scala Dei… Podeu anat també a l’Espluga de Francolí, a visitar la cova de la Font Major, o el Museu de la Vida Rural. No gaire lluny hi ha la vila medieval de Montblanc o el Museu del Vidre de Vimbodí. No descuideu el senderisme per les muntanyes de Prades. Que us hem de dir d’aquelles terres de meravella?. Arribeu-vos fins a Vilanova. Son uns 120 kms. Descobrireu un nou món de boscos i serres increïbles, de poblets medievals amagats, de monestirs i de paisatges fabulosos. Bona calçotada o parrillada a Vilanova de Prades!.

Dos zonas de pícnic con barbacoas os esperan en Vilanova de Prades, cerca del monasterio de Poblet y de la sierra y el pueblo de Prades. Se trata de la zona de la ermita de San Antonio, en la misma rotonda de entrada al pueblo, y de la Font Vella, un poco más arriba. Todas con mesas de piedra, bloques de barbacoas y servicios. No os perdais esta zona desconocida y muy bonita de Cataluña.

La Llacuna: vins d’alçada

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 17 i 18 d’octubre. El dissabte 17 d’octubre, a les vuit del vespre, hi hsa un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. El preu serà de 8€. Els tiquets es poden comprar o reservar a l’oficina de turisme o a l’Ajuntament. L’endemà, diumenge 18 d’octubre, tindrà lloc la Mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal Grapissó,  Cal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Cultura, natura i barbacoes a Arnes

El bonic poble d’Arnes és una de les viles més maques de la comarca esplèndida de la Terra Alta. La població està situada en un turonet dominant el riu Algars, i encarat a la serralada altanera del Ports de Beseit, d’on baixen les aigües clares, fresques i netes dels rius Algars i Estrets, que conflueixen prop del poble, al dit Ullal de la Rosa. La vila és preciosa, plena de monuments de primera categoria, com ara l’ajuntament, a la foto, que és l’edifici xulo, un dels pocs d’estil renaixentista a Catalunya, i que data de l’any 1584. Gaudiu de les seves arcades de mig punt dels finestrals, amb ornamentació clàssica. Entreu a la seva llotja coberta, a la italiana. L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Al poble hi ha una zona de pícnic amb barbacoes amb 16 taules de pedra i de fusta, barbacoes i zona amb jocs infantils, i uns WC.  No hi ha gaire ombra, però si molt d’espai. Al costat mateix hi passa el riu Algars, que de quan en quan te algun lloc apte per banyar-se. Per arribar-hi, des del poble, cal arribar-se a l’ermita de Santa Madrona, molt bonica, per un camí mig de terra, mig asfaltat. Pregunteu per anar-hi segurs. La zona de pícnic està un xic més enllà de l’ermita, camí del riu. Si us agrada fer una capbussada en rius d’aigües netes, i la natura, esteu de sort. Els voltants d’Arnes, inserits dins el parc natural dels Ports, son magnífics per fer totes dues coses. Us recomanem una excursió fins el Toll Blau, i una fins l’indret anomenat els Estrets on hi ha el Toll de Vidre. Fabulós. Per arribar-hi des de Barcelona agafarem l’autopista AP-7 en direcció a València, i sortirem a la sortida nº 34, a Reus, seguint la carretera T-11 en direcció a Falset i Mora d’Ebre. O bé sortirem a la sortida nº 38, també en direcció Móra d’Ebre per la C-44. A Móra trobarem una rotonda i agafarem la sortida cap a Gandesa per la N-420. Sense deixar la carretera passarem pel centre de Corbera d’Ebre i arribarem a Gandesa. Un cop hem arribat a Gandesa hem d’anar en compte a la plaça de la Farola, on hem de girar cap a l’esquerra direcció Bot i Horta de Sant Joan. Si ens trobem una estació de servei voldrà dir que no hem agafat el carrer correcte, així que haurem de girar fins trobar un altre cop la plaça de la Farola, i girar en aquest cas a mà dreta. A uns dos-cents metres trobarem l’ajuntament i una cruïlla on trobarem l’indicador. Arribarem a Bot, el creuarem, i continuarem direcció Horta de Sant Joan. No aneu en direcció a Prat de Comte. Arribats a Horta de Sant Joan, la creuarem i en arribar a la cruïlla, als afores del poble, agafarem la T-330 direcció Arnes. Per allotjarvos al poble teniu bones cases rurals, com ara Cal Badat, o  Cal Gorro. També La Premsa o el Celler de la Clua. Maco Lo Corral d’Arnes, les Valletes, o Lo Port. Si us agrada el càmping, en teniu un de  molt bó, el Càmping Els Ports. Nosaltres hem dormit molt bé, senzill però net, bé de preu, a l’Hostal Can Barrina. Les famílies amb nens ho teniu molt bé: podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car, però molt adequat. Més econòmic, fora del poble, a Vallderroures, teniu l’hotel El Salt, en honor a una cascada de la zona, molt bé, o a la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles, que està a Horta de Sant Joan, és tot un clàssic de l’hosteleria dels Ports. Des del bonic poble d’Horta de Sant Joan, a tocar d’Arnes, també es pot accedir a l’àrea de lleure de “La Franqueta”, una zona de picnic, amb taules de pedra, una font, un riu preciós, barbacoes, bon aparcament i fàcil accés. Cal anar fins a la desviació a Horta de Sant Joan, deixar-la a l’esquerra i, uns metres més enllà, en surt una altra a la dreta que està indicada com “Els Ports”. Si seguim aquest camí estret, però en bones condicions, arribarem en 10 kms. a l’àrea recreativa de la Franqueta. En algunes zones podeu tenir problemes si us creueu amb un altre vehicle, però sempre hi ha espai. La natura, en aquest indret és generosa i fabulosa. A pesar d’estar tan al sur de Catalunya, tocant ja l’Aragó, la vegetació és esplèndida. Llàstima dels incendis forestals. Bona ombra, espadats altíssims on niuen els voltors, el riu dels Estrets, d’aigua neta, ideal per banyar-se en els seus gorgs, si hi ha prou cabdal i possibilitat de fer atractives rutes a peu per la zona. Passeu un cap de setmana als Ports de Beseit, a l’encantadora Terra Alta. També recomanem la visita detinguda d’Horta de Sant Joan, un poble que cal visitar, amb el casc antic medieval, el museu Picasso, el monestir de Sant Salvador d’Horta i altres atractius turístics. No deixeu de visitar també Cretes, impressionat poble, molt al costat d’Arnes, o la vila de Vallderoures, amb el castell, la colegiata gòtica, el pont, i el riu. Per nosaltres el millor casc antic medieval d’Aragó.  Naturalment “La franqueta” i el riu dels Estrets no és l’unic espai natural que val la pena visitar als Ports. També podeu voltar pel riu Algars, pel parc natural de Parrisal, al magnífic poble muntanyenc de  Beseit mateix, o pel riu Matarranya, o pel riu Tastavins o gaudir de l’aigua netíssima del toll del vidre. De fet els Ports són un lloc ideal per perdre-s’hi, caminar, fer senderisme, o bicicleta. També per fer descoberta en cotxe perquè res no està realment lluny. Bona estada a Arnes!.

L’Estartit i Torroella: Fira Mediterrània

L’Estartit és el barri mariner de la també molt bonica població de Torroella de Montgrí, al cor de la Costa Brava, a l’Empordà. Aquest dissabte i diumenge fan, repartida entre totes dues viles, una bonica fira, anomenada Mediterrània. No us la podeu perdre!. Hi haurà un munt d’activitats pels infants, per les seves famílies, per a tothom. Per exemple una sortida per donar a conèixer la flora d’aquests penyasegats, i aquestes planes prop del mar i del riu Ter. Se surt dissabte, de la plaça del Lledoner, a les 10 del matí. Cal reserva al telèfon: 972 751 701. També podeu pujar al castell de Santa Catalina, gòtic, inacabat, que domina poderós el massís del Montgrí. Sortida a les 10, de la plaça de la Vila de Torroella. Tot el cap de setmana hi haurà una mostra de productes mediterranis, d’artesans, de productes de proximitat, de les 10 a les 20:30 hores pels carrers de la vila. També podreu disfrutar d’un altre mercat, però aquest de productes culturals de l’llla de Creta, i de la Mediterrània tota, que inclou llibres, instruments de música i productes gastronòmics grecs. De les 10 a les 20:30 hores a Fora del Portal. S’organitzaran cercaviles musicals, prop del migdia, que rondaran els carrers propers a la plaça de la Vila. Hi haurà tallers d’horta, espectacles per a infants, gresca a càrrec de la companyia Pentina el Gat, qualitat segura i reconeguda. Us ho passareu bé. Això serà ja a la tarda, cap a les 17 hores. El diumenge hi ha programada una sortìda amb barca acompanyant un pescador artesanal, a les 10 hores, des del port pesquer de l’Estartit. Preu: 10 €. Més informació i inscripcions al telèfon: 972 751 701. Seguirà un taller d’estels, amb volada al final, a càrrec del Club d’Estels de Badalona, a la platja de l’Estartit. De 11 a 14 hores. A la tarda, teatre pels infants, a la plaça de l’església de l’Estartit. Tots dos dies estarà instal·lat un mercat d’artesania al passeig Marítim de L’Estartit, hi haurà una trobada de música del Mediterrà, tallers de cançó i dansa, concerts, trobada de músics populars,i concurs de pintura ràpida. L’Estartit és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, una vila medieval guapíssima. Podeu passar també un cap de setmana a la platja, o rondant l’Empordà, perquè Torroella i l’Estartit son un bon punt d’excursions familiars. La seva platja gran, a tocar del port, és una delícia per a les famílies. Els nens poden endinsar-s’hi fins ben lluny i sempre toquen fons. No ens negareu que això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran atractiu de l’Estartit és la possibilitat de fer excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Nosaltres preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. Tots dos son a Torroella, i tots dos son, també, bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“. Bona fira Mediterrània!.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

La Franqueta dels Ports

Des del bonic poble d’Horta de Sant Joan, es pot accedir a l’àrea de lleure de “La Franqueta”, una zona de picnic, amb taules de pedra, una font, un riu preciós, barbacoes, bon aparcament i fàcil accés. Podeu anar-hi per l’AP7 fins Tortosa i d’allà seguir la carretera que va cap a Gandesa. Molt abans d’arribar a aquesta capital, cal girar a l’esquerra per la carretera T-330, la que va a Prat del Compte. Passada aquesta població hi ha la desviació a Horta de Sant Joan, a 1km a la dreta, i uns metres més enllà, en surt una altra que està indicada com “Els Ports”. Si seguim aquest camí estret, però en bones condicions, arribarem en 10 kms. a l’àrea recreativa de la Franqueta. En algunes zones podeu tenir problemes si us creueu amb un altre vehicle, però sempre hi ha espai. La natura, en aquest indret és generosa i fabulosa. A pesar d’estar tan al sur de Catalunya, tocant ja l’Aragó, la vegetació és esplèndida. Llàstima dels incendis forestals. Bona ombra, espadats altíssims on niuen els voltors, el riu dels Estrets, d’aigua neta, ideal per banyar-se en els seus gorgs, si hi ha prou cabdal i possibilitat de fer atractives rutes a peu per la zona. La més fàcil, que us recomanem, és arribar-se fins la Marbrera i la cova d’en Picasso. Aquesta ruta s’endinsa uns tres kilòmetres a peu pujant riu dels Estrets. És absolutament plana, senzilla, gens difícil, i és un dels paratges naturals més bonics de tots els Ports de Beseit. El camí, ben ample, segueix la gorja, que va estrenyent-se, amb el riu al costat formant bellíssims gorgs. Les parets de la cinglera es van fent més altes i adopten formes capricioses. Els pins cada cop son més grans. La marbrera és una antiga explotació de marbres a cel obert. El resultat és un lloc misteriós, de terra polit i acolorit. Especial. Us recomanem una visita a “La Franqueta”, al riu dels Estrets i als Ports de Beseit en el curs d’una excursió de cap de setmana, pont o vacances a la comarca, encantadora, de la Terra Alta. També recomanem la visita detinguda d’Horta de Sant Joan, un poble que cal visitar, amb el casc antic medieval, el museu Picasso, el monestir de Sant Salvador d’Horta i altres atractius turístics. No deixeu de visitar també Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, o bé Cretes, impressionat poble, o la vila de Vallderoures, amb el castell, la colegiata gòtica, el pont, i el riu. Per nosaltres el millor casc antic medieval d’Aragó.  Naturalment “La franqueta” i el riu dels Estrets no és l’unic espai natural que val la pena visitar als Ports. També podeu voltar pel riu Algars, pel parc natural de Parrisal, al magnífic poble muntanyenc de  Beseit mateix, o pel riu Matarranya, o pel riu Tastavins o gaudir de l’aigua netíssima del toll del vidre. De fet els Ports són un lloc ideal per perdre-s’hi, caminar, fer senderisme, o bicicleta. També per fer descoberta en cotxe perquè res no està realment lluny. Les famílies amb nens podeu fer nit al Vilar Rural d’Arnes, un hotel preparat pels infants, un pèl car. Més econòmic, a Vallderroures l’hotel El Salt, en honor a una cascada de la zona, o a la familiar i senzilla Fonda Querol, amb una bona cuina, i bon menú. També podeu anar a la Posada de la Plaça, un hostal antic, d’època, en un palau de Vallderoures, a tocar del riu. Menjars de la terra, potents. L’Hotel Miralles està a Horta de Sant Joan i és un clàssic de l’hosteleria dels Ports. Bona estada als Ports!.

La zona de picnic y área de recreo de “La Franqueta”, con el río de los Estrets, es un paraje natural muy bonito de los Puertos de Beceite. Allí encontrareis mesas de piedra, una fuente, barbacoas, sombra, un rio con pozas cristalinas, y buen aparcamiento. Este área está situada en la Terra Alta, cerca de Horta de Sant Joan, otro pueblo que hay que visitar. Pueden ir por la autopista AP7 hasta Tortosa y de allí seguir la carretera que va hacia Gandesa. Mucho antes de llegar a esta capital, hay que girar a la izquierda por la carretera que va a Prat del Compte. Pasada esta población está la desviación a Horta de Sant Joan, a 1km a la derecha, y unos metros más allá, sale otra hacia Els Ports, a mano izquierda. Es un camino asfaltado que conduce, en 10 kms. el río de los Estrets. Puede parar allí donde guste. Hay áreas de descanso, pozas naturales, bosques, centros de interpretación del espacio natural, una antigua cantera de mármol muy curiosa, y paisajes increíbles, muy bonitos, nada conocidos. No es el único espacio natural que vale la pena visitar en los Puertos, ni la única manera de llegar al río de los Estrets. También se puede ir desde Arnes. Y también puede dar vueltas por el río Algars, por el Parrisal, por Beceite mismo, por el río Matarraña, el río Tastavins o el toll del vidrio. De hecho los Puertos son un lugar ideal para ir a perderse, a caminar, hacer senderismo, o bicicleta. También para hacerlos en coche porque nada está realmente lejos. Os esperan ríos de aguas increíblemente limpias, aire puro, fauna y flora, aves rapaces. Increible. Puede dormir en Arnes, en el Vilar Rural, ideal para familias con niños. O en el hotel Miralles en Horta de Sant Joan, un clásico de la región. O en Valderrobres, en el hotel el Salt. O en muchos otros alojamientos, casas rurales, campings, como el de Horta, todos muy bonitos.

El Museu de la Vida Rural

A la bellíssima població de l’Espluga de Francolí hi ha un museu diferent. Es tracta de l’anomenat Museu de la Vida Rural, preciós, desconegut, recentment restaurat i molt interessant. El Museu de la Vida Rural recull objectes, tradicions i costums de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, bàsicament del món rural, com el seu nom indica, però no només rural. Hi ha una exposició permanent amb eines i estris de la vida en els segles XVIII i XIX, molt ben muntada, per àmbits. Hi trobareu l’agricultura, els oficis, el mossèn, el mestre, la processó… Ocupa un parell d’edificis. Noucentista un, d’inicis del segle XX. Modern, rabiosament modern, l’altre. De fa pocs anys. Perquè el Museu de la Vida Rural s’ha modernitzat. I ha modernitzat el discurs museístic. Una proposta agoserada que us agradarà. A més hi ha un altre espai, que s’actualitza, temporal, per exposicions i altres esdeveniments relacionats amb el camp, la ruralia i l’èsser humà. És fàcil arribar a l’Espluga de Francolí des de Barcelona. Aneu per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida, fins a connectar amb l’AP-2. Agafeu-la en sentit Lleida. Heu de deixar-la a la sortida 9, la de  Montblanc, i continuar sentit Lleida  per la carretera nacional N-240. A mà dreta, en uns 7 kms. trobareu la desviació cap a Poblet i l’Espluga de Francolí. També podeu anar-hi, de manera gratuïta, per l’autovia A-2 camí de Lleida. Cal deixar-la a la sortida 532, en direcció Santa Coloma de Queralt i seguir la carretera C-241 fins a Montblanc, on enllaçareu amb l’itinerari anterior per la N-240 fins a l’Espluga de Francolí. Com veieu dona per una ruta circular, una per anar, l’altra per tornar, descobrint mitja Catalunya. El museu obre tots el dies de l’any, excepte els dilluns no festius, i l’1 i el 6 de gener, el dilluns de pasqua, i el 25 i el 26 de desembre. L’horari és de dimarts a dissabte, de 10.30 a 14.00 hores i de 16.00 a 18.30 hores. Diumenges i festius només matins. L’entrada te preus populars i els del Club Super3 tenen entrada de franc, gratuïta. Hi ha tallers per les escoles, visites guiades i admeten grups. Però no us enviem a l’Espluga de Francolí per visitar només aquest museu, encara que sigui guai i nou. A l’Espluga hi ha moltes altres atraccions de primeríssim nivell que mereixen una visita familiar, un cap de setmana i fins unes petites vacances. Al poble teniu la Cova Prehistòrica, fantàstica. El naixement del riu Francolí i una cooperativa amb bon vi i bon oli. A la Conca de Barberà, comarca on està l’Espluga, les maravelles son moltes. Poblet, a tocar de l’Espluga, a menys de 2 kms. te el seu magnífic monestir del Císter, la joia més important d’aquesta mena que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Europa. Una abadia viva, amb els seus monjos, en un entorn monumental. De fet podeu anar-hi caminant!. L’espai natural del bosc de Poblet és dels menys coneguts de Catalunya. Molt injust, perque és preciós, diferent i únic. Vimbodí, el poble veï, te un increible museu del vidre. Montblanc, a 8 kms. conserva les seves muralles imponents. una catedral gòtica i un barri antic de somni. També a peu, si voleu, podeu visitar el castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, i com s’elabora el vi. La vila vermella de Prades, medieval, està a 20 kms. Els boscos de castanyers son de conte de fades. Cada petit poblet te el seu castell, la seva cooperativa, el seu paisatge. Com veieu, hi ha un munt de coses a fer als voltants de l’Espluga i del seu Museu Rural. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. A Montblanc hi ha encara més oferta. Animeu-vos a visitar l’Espluga de Francolí i la Conca de Barberà perquè val molt la pena!.

En el pueblo tarraconense de L’Espluga de Francolí hay un museo diferente, moderno, interesante. Se trata del Museo de la Vida Rural. Dividido en zonas i temáticas, nos descubre la vida en el campo en los siglos pasados. Però aún siendo muy bonito no os queremos enviar tan lejos sin ofreceros otros alicientes. Como por ejemplo su increíble cueva prehistoria, con río incluido. O como Poblet, magnífico monasterio del Cister, la joya más importante de este tipo que hay en Cataluña, en España y en Europa. Una abadía viva, con sus monjes, en un entorno monumental. Y todo a sólo un par de kms de l’Espluga. ¡Se puede ir andando!. Recorran también los bosques. El bosque de Poblet, un espacio natural de los menos conocidos de Cataluña. Muy injusto, porque es precioso, diferente y único. Id hasta Vimbodí, el pueblo vecino, a ver su museo del vidrio. Visitad Montblanc, a 8 kms. con sus murallas imponentes. Se puede ir también a pie, si se quiere, al castillo de Milmanda, donde veréis como se cultiva la vid, y como se elabora el vino. Cada pueblo tiene su castillo, su cooperativa donde comprar buén vino y buén aceite. Como veis, hay un montón de cosas que hacer en los alrededores de L’Espluga. Para comer, y dormir bien, nosotros os recomendamos l’Ocell Francolí. Una fonda de las de siempre. También junto al Casal tienen el Hostal del Senglar, un lugar bien tradicional, quizás un poco anticuado. O la masía del Cadet, un “Relais du Silence”, con mesa de categoría. O por los alrededores de Poblet, donde hay un montón de hoteles de toda condición, encontrarán el Albergue Jaume I, un albergue juvenil de la Generalitat, como un cuartel antiguo, pero renovado, un lugar muy grande, apto para familias numerosas o para grupos de amigos. ¡Os invitamos a pasar un fin de semana diferente en una tierra diferente!. Fácil acceso por la autopista AP-2, la que os lleva en Lleida por Vilafranca del Penedés, salida Montblanc. En la rotonda tomar la N-240 en dirección a Lleida. A ocho kms. desviación, bien señalizada, a la derecha, para ir a L’Espluga y Poblet. Cuidado con el radar justo en este enlace de entrada al pueblo, en el sentido contrario. Vigilenlo al salir. Recuerden: una buena salida familiar el museo de l’Espluga de Francolí, pero no solo eso. La Conca de Barberà les espera con todas sus atracciones, ¡que no son pocas!.

Grutes de Cristall

Molinos és un bonic poblet que trobareu si aneu de Barcelona a Terol per la carretera nacional 420. Està a uns 40 kms. d’Alcanyís, passat Calanda i Alcorisa. Un kilòmetre més enllà d’aquesta darrera localitat surt la desviació cap a Berge i Molinos. A poca distància del poble, per una molt ben acondicionada carretera, arribareu fins les grutes de cristall, unes coves kàrstiques, petites, però bellíssimes, com un petir joier. Tenen la particularitat de ser d’un carbonat càlcic blanc, puríssim, lluent com el vidre. També d’estar vives, amb les estalacmites i estalactites gotejant encara. No son gaire llarges, ni gaire profundes, però si molt, i molt, espectaculars, sobretot el pou helicoidal que passa de les sales superiors a la de sota. Obertes tot el dia, en horari partit de matí i tarda, us les recomanem vivament en el decurs d’una sortida familiar a Terol. Servei de bar a l’entrada, i bon aparcament. Podeu parar-vos-hi en el transcurs d’una sortida a Terol per veure dinosaures, disfrutar de l’entorn natural únic o per admirar el seu mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrat o en una ronda pel Baix Aragó. Molt properes al Matarranya. Molinos poble també mereix una detinguda ronda. Una església gòtica interessant, un museu que complementa la visió de la cova, uns carrers i places molt bonics, i una sorprenent gorja, al mig del poble, que us deixarà segur bocabadats. Podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. També un alberg i dos o tres cases rurals molt boniques. Referències a la web del poble. Podeu dinar a l’Hostal, bon menú, o anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran i us mimaran els seus propietaris, mentre aguantin el ritme. Dinars a la carta, personalitzats, a tota hora, en un ambient distés i amigable. Una descoberta. Molt senzill, molt rústic, però molt agradable. Taules a la plaça, arran de font, o dins, fresquetes. Amanides, racions, tapes. Menjar casolà, de primera mà. Us el recomanem de tot cor. Bon aparcament públic municipal, al centre de la vila. Molinos us encantarà!

Molinos es un bonito pueblo que encontraréis si vais de Barcelona hasta Teruel por la carretera nacional 420. Está a unos 40 kms. de Alcañiz, pasado Calanda y Alcorisa. Un kilómetro más allá de esta última localidad sale la desviación hacia Berge y Molinos. A poca distancia del pueblo, por una muy bien acondicionada carretera, llegaréis hasta las grutas de cristal, unas cuevas kársticas, pequeñas, pero bellísimas. Tienen la particularidad de ser de un carbonato cálcico blanco, purísimo, reluciente como el cristal. También de estar vivas, con las estalacmitas y estalactitas goteando todavía. No son muy largas, ni muy profundas, pero si muy espectaculares, sobre todo el pozo helicoidal que pasa de las salas superiores a las de abajo. Abiertas todo el día, en horario partido de mañana y tarde, os las recomendamos vivamente. Servicio de bar y aparcamiento en la misma cueva. Podeis ir en el transcurso de una salida familiar en Teruel, para ver dinosaurios, disfrutar del entorno natural único o para admirar su mudejar. Inexcusables en una visita al Maestrazgo o en una ronda por Bajo Aragón. Muy cercanas al Matarraña. Molinos pueblo también merece una detenida ronda. Una iglesia gótica interesante, un museo que complementa la visión de la cueva, unas calles y plazas muy bonitos, y una sorprendente garganta, en medio del pueblo, que os dejará seguro boquiabiertos. Pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. También hay un albergue y dos o tres casas rurales muy bonitas. Referencias en la web del pueblo. Pueden comer en el Hostal, buen menú, o ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán y les mimaran sus propietarios, mientras aguanten el ritmo. Comidas a la carta, personalizadas, en todo momento, en un ambiente distendido y amigable. Un descubrimiento. Muy sencillo, muy rústico, pero muy agradable. Hay mesas en la plaza, junto a la fuente, o dentro, fresquitas. Ensaladas, raciones, tapas. Comida casera, de primera mano. Os lo recomendamos de todo corazón. Buen aparcamiento público municipal, en el centro de la villa.

Cala Forn

Aquesta maravella de la natura és diu Cala Forn. És una cala semiverge, amb una aigua turquesa que enamora. No és Menorca, ni el Carib, ni les illes dels mars del sur. És ben a prop de Barcelona, de Tarragona. És una de les fantàstiques cales que us esperen a l’Ametlla de Mar. Arribareu a l’Ametlla per l’autopista AP-7 en unes dues hores, curtes, i sense còrrer gens, està només a 150 kms. de Barcelona. Allà podreu triar entre una vintena de cales i platges que no tenen res que envejar a les de les illes. Solitàries, bellíssimes, naturals. Hi ha cales al nord de l’Ametlla, i al sur. Aquesta està al nord. Forma part d’un conjunt anomenat les Tres Cales. Hi ha una urbanització propera, però no a tocar de l’aigua, i això s’agraeix. En canvi, la cala disposa de bon aparcament i és molt fàcil arribar-hi en cotxe, en bici o a peu des de l’Ametlla, per un camí asfaltat, molt correcte, que travessa diverses urbanitzacions. També és senzill entrar-hi des de la carretera N-340. Només cal seguir el rètol que anuncia la urbanització “Les Tres Cales”. L’Ametlla te moltes altres cales tan boniques com aquesta: Sanes Creus, Xelín, Vidre, Olivaret… aneu i descobriu-les. Us confiem un dels secrets més ben guardats del litoral català. Feu-ne bon ús. Cales familiars, amb aigues cristalines i poc profundes. Ideals per infants. A l’Ametlla teniu tots els serveis que podeu necessitar per vosaltres i els vostres fills i filles. Bons hotels. Bons restaurants. Us recomanem l’Hotel del Port. Familiar, econòmic, net i bonic. També és clàssic i molt acollidor, dins el poble, l’Hotel Alguer. De tota la vida. Si no trobeu cap altre lloc on dormir, podeu anar al gegant de la Cla Bon Capó. Un mastodont de més de doscentes habitacions. És l’hotel Ametlla de Mar. Avui dia no seria possible construir-lo, però us pot fer servei. Hi ha uns càmpings molt bonics. Ens encanta el Ametlla Village Platja, a tocar de la platja i dins l’espai natural de Santes Creus. Al mateix poble teniu el Nautic, que no està del tot malament. Podeu menjar tranquil·lament al restaurant que més us agradi del port. Bon peix. Dels de dins el poble ens agrada el Plaça Nova, a la Plaça nova, és clar. Benvinguts al paradís, benvinguts a l’Ametlla de Mar i les seves cales. No és cap broma!.

Esta maravilla de la naturaleza se llama Cala Forn. Es una cala semivirgen, con un agua turquesa que enamora. No es Menorca, ni el Caribe, ni las islas de los mares del sur. Está muy cerca de Barcelona, de Tarragona. Es una de las fantásticas calas que os esperan en l’Ametlla de Mar. Llegarán a l’Ametlla por la autopista AP-7 en unas dos horas, cortas, y sin correr ni nada, pués está sólo a 150 kms. de Barcelona. Allí podrán elegir entre una veintena de calas y playas que no tienen nada que envidiar a las de las islas. Solitarias, bellísimas, naturales. Hay calas al norte de L’Ametlla, y al sur. Cala Forn está al norte. Forma parte de un conjunto llamado las Tres Calas. Hay una urbanización cercana pero no a tocar del agua, y eso se agradece. En cambio, la cala dispone de buen aparcamiento y es muy fácil llegar en coche, en bici oa pie desde la Ametlla, por un camino asfaltado, muy correcto, que atraviesa varias urbanizaciones. También es sencillo entrar desde la carretera N-340. Sólo hay que seguir el cartel que anuncia la urbanización “Las Tres Calas”. L’Ametlla tiene muchas calas tan bonitas como esta: Sanas Creus, Xelín, Vidrio, Olivaret … vayan y descubralas. Os confiamos uno de los secretos mejor guardados del litoral catalán. Haced un buen uso de él. Calas familiares, con aguas cristalinas y poco profundas. Ideales para niños. En l’Ametlla tienen todos los servicios que pueden necesitar para Vds. y vuestros hijos e hijas. Buenos hoteles. Buenos restaurantes. Les recomendamos el Hotel del Port. Familiar, económico, limpio y bonito. También es clásico y muy acogedor, en el pueblo mismo, el Hotel Alguer. De toda la vida. Si no encuentran ningún otro lugar donde dormir, pueden ir al gigante de la Cala Bon Capó. Un mastodonte de más de doscientos habitaciones. Es el hotel Ametlla de Mar. Hoy en día no sería posible construirlo, pero os puede ser útil. Hay unos campings muy bonitos. Nos encanta el Ametlla Village Playa, junto a la playa y en el espacio natural de Santes Creus. En el mismo pueblo tienen el Nautic, que no está del todo mal. Pueden comer tranquilamente en el restaurante que más les guste del puerto. Buen pescado. De los de dentro del pueblo nos gusta el Plaza Nueva, en la Plaza nueva, claro. Bienvenidos al paraíso, bienvenidos a l’Ametlla de Mar y sus calas. ¡No es ninguna broma!.

Carquitast

El darrer cap de setmana de maig, a la bonica població de l’Espluga de Francolí, s’hi celebra el Carquitast. És aquesta una fira petitona, senzilla i poc coneguda. Gira al voltant del saboròs carquinyoli de l’Espluga, una pasta força comú a casa nostra. Des del dissabte teniu ja actes per gaudir-ne. Actes cassolans, com ara ball de bastons, grallers i ballada de gegants. Ben tradicionals. La fira es basa en la el·laboració artesana de dolços i “platillos” per part de les pastisseries i restaurants del poble. Alguns deixen col·laborar els infants. És com una mena de taller. Un taller infantil de pastisseria. El diumenge la cosa es complementa amb una trobada de puntaires i un fantàstic esmorzar popular, gratuït per a tothom, amb una gegantina coca ensucrada i xocolata. Podeu dinar molt bé si adquiriu un tiquet que dona accés a la degustació de les maravelles que pastisseries, restaurants i cellers de la denominació Conca de barberà us hauran preparat. Evidentment podeu passar a la comarca el cap de setmana. L’Espluga te atractius més que notables. Com ara la Cova, una visita prehistòrica i natural de primer ordre per la canalla. O el Museu de la vida al camp. O el monestir de Poblet, joia de la ruta del Císter, a només un parell de kms. O Vimbodí i el seu museu del vidre. O el bosc de Poblet, desconegut i excepcional. O el massís de Prades, amb la vila vermella, medieval al cap de munt, i els seus boscos. Aneu fins a l’Espluga. i aprofiteu per passar-hi un bon cap de setmana. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions. Aneu fins Poblet. La zona ofereix moltes possibilitats suculentes de bon menjar i bon dormir. Ens agrada especialment una casa fonda de les d’abans, anomenada l’Ocell Francolí, situada al centre del poble. L’Hostal del Senglar, al costat del Csal, és un clàssic. La masia del Cadet, en canvi, un hotelet i restaurant amb encant, un “Relais du Silence“.

El último fin de semana de mayo, en la bonita población de l’Espluga de Francolí, se celebra el Carquitast. Es esta una feria pequeñita, sencilla y poco conocida. Gira alrededor del sabroso carquinyoli de la Espluga, una pasta muy común en nuestro país. Desde el sábado tienen ya actos para disfrutarlos. Actos caseros, como baile de bastones, grallers y baile de gigantes. Bien tradicionales todos ellos. La feria se basa en la elaboración artesanal de dulces y platillos por parte de las pastelerías y restaurantes del pueblo. Algunos dejan colaborar a los niños. Es como una especie de taller. Un taller infantil de pastelería. El domingo la cosa se complementa con un encuentro de encajeras y un fantástico almuerzo popular, gratuito para todos, con una gigantesca coca azucarada y chocolate. Pueden comer muy bien si adquieren el ticket que da acceso a la degustación de las maravillas que pastelerías, restaurantes y bodegas de la denominación Conca de Barberà os habrán preparado. Evidentemente pueden pasar en la comarca el fin de semana. L’Espluga tiene atractivos más que notables. Como la Cueva, una visita prehistórica y natural de primer orden para los niños. O el Museo de la vida en el campo. O el monasterio de Poblet, joya de la ruta del Císter, a sólo un par de kms. O Vimbodí y su museo del vidrio. O el bosque de Poblet, desconocido y excepcional. O el macizo de Prades, con la villa roja, medieval en lo alto, y sus bosques. Vayan hasta la Espluga. y aprovechen para pasar un buen fin de semana. La Conca de Barberà les espera con todas sus atracciones. Suban hasta Poblet. La zona ofrece muchas posibilidades suculentas de buena comida y buen dormir. Nos gusta especialmente una casa fonda de las de antes, llamada el Ocell Francolí, situada en el centro del pueblo. El Hostal del Senglar, junto al Casal, es un clásico. La masía del Cadete, en cambio, un hotelito y restaurante con encanto, un “Relais du Silence”.

Fira del vidre a Cistella

El petit poblet de Cistella està a l’Alt Empordà, a tocar de Figueres, per la carretera que des de la vila d’en Dalí, porta a Besalú i Olot. És un lloc amable i senzill, envoltat de turons i boscos. Cistella són, en realitat, no més de quatre cases, això sí, molt antigues, apilades al voltant d’una església, que fou romànica, i patí moltes transformacions. Malgrat tot conserva la seva valuosa portalada amb arquivoltes, amb decoració d’animals, geomètrica i floral. A Cistella la gent no te pressa. Ni tampoc s’estima el brugit del turisme. Però un cop l’any organitzen una fira. Una fira petitona, delicada, quasi etèria, com el motiu mateix de la trobada: com el vidre. Perquè és bonic pujar fins el poble quan celebra la seva festa del Vidre, just el tercer diumenge de maig. O per la festes, a primers de juliol, i a l’octubre. O per Sant Martí, que és la festa gran de Vilarig, un veïnat veï, que no heu sentit mai anomenar abans. Cistella està envoltada de pobles que cal visitar com Terrades i el seu santuari de la Salut. Com Llers, amb les seves bruixes. Com Lladó i la seva esplèndida canònica romànica. Com Albanyà, com Sant Llorenç de la Muga, o com Figueres mateix. També Cistella mateix ofereix indrets prou bonics, en la seva extrema humilitat. Com ara el santuari de la Mare de Déu de Vida, o Vilarig. Aquest darrer llogaret te un bonic castell, i una església al costat. Podeu, enlairant la vista, admirar la mole del Mont, amb el seu cim coronat pel Santuari de la Mare de Déu del Mont. Allà podreu dormir i menjar molt bé. Però molt bé!. I quedareu ben parats d’observar fins on poden arribar les vistes d’aquesta talaia damunt l’Empordà i la Garrotxa. Però… i la fira del vidre?. Ens en havíem oblidat. I era aquesta una bona raó per arribar-vos fins a Cistella. No seran més d’una trentena de parades, repartides pels carrers i places. Però gaudireu d’un art delicat i transparent, d’un ofici que es perd sense remei. A més del restaurant i hostal del Mont, també és molt recomanable per dinar i dormir, l’ermita de la Salut de Terrades. Bona taula i bones habitacions familiars. No us vull parlar d’hotels de gran categoria, on mai no he estat. Però no puc resistir-me a referenciar dos llocs que he vist tot passant, i que fan girar els ulls: el Mas Pau d’Avinyonet, i la Fornal dels Ferrers, a Terrades. En canvi si que hem dinat com uns reis a Can Duran, a Figueres, que és també un hotel familiar d’una relació qualitat-preu sense cap possible comparació. Genial. Molt recomanable. Ideal pels infants. Cistella també te un restaurant, a la plaça major, 2. Tel. 972 54 71 58. Però no hi hem menjat. Si hi aneu ja ens direu el què!.

El pequeño pueblo de Cistella está en el Alt Empordà, cerca de Figueres, por la carretera que desde la villa de Dalí, lleva a Besalú y Olot. Es un lugar amable y sencillo, rodeado de colinas y bosques. Son, en realidad, no más de cuatro casas, eso sí, muy antiguas, apiladas alrededor de una iglesia, que fue románica, y sufrió muchas transformaciones. A pesar de todo conserva su valiosa portada con arquivoltas, con decoración de animales, geométrica y floral. Allí la gente no tiene prisa. Ni tampoco gusta del ruido del turismo. Pero una vez al año organizan una feria. Una feria pequeñita, delicada, casi etérea, como el motivo mismo del encuentro: como el vidrio. Porque es bonito subir hasta el pueblo cuando celebra su fiesta del Vidrio, justo el tercer domingo de mayo. O por la fiestas, a primeros de julio, y en octubre. O por San Martín, que es la fiesta grande de Vilarig, un vecindario vecino, del que no habréis oído nunca nada antes. Cistella está rodeada de pueblos que hay que visitar como Terrades y su santuario de la Salud. Como Llers, con sus brujas. Como Lladó y su espléndida canónica románica. Como Albanyà, como Sant Llorenç de la Muga, o como Figueres mismo. También ofrece lugares bonitos, en su extrema humildad. Como el santuario de la Virgen de Vida, o Vilarig. Esta última aldea tiene un hermoso castillo, y una iglesia al lado. Pueden, levantando la vista, admirar la mole del Mont, con su cumbre coronada por el Santuario de la Mare de Déu del Mont. Allí pueden dormir y comer muy bien. ¡Pero que muy bien!. Y tienen las magníficas vistas de esta atalaya sobre el Empordà y la Garrotxa. Pero … ¿y la feria del vidrio?. Nos habíamos olvidado de ella. Y era esta una buena razón para acercaros hasta Cistella. No serán más de una treintena de paradas, repartidas por las calles y plazas. Pero disfrutarán Vds. de un arte delicado y transparente, de un oficio que se pierde sin remedio. Además del restaurante y hostal del Mont, también es muy recomendable para comer y dormir, la ermita de la Salut de Terrades. Buena mesa y buenas habitaciones familiares. No quiero hablar de hoteles de gran categoría, donde nunca hemos estado. Pero no puedo resistirme a referenciar dos lugares que he visto de casualidad, como pasando, y que hacen girar los ojos: el Mas Pau de Avinyonet, y la Fornal dels Ferrers en Terrades. En cambio si que hemos comido como unos reyes en Can Duran, en Figueres, que es también un hotel familiar de una relación calidad-precio sin posible comparación. Genial. Muy recomendable. Ideal para ir con niños. Cistella también tiene un restaurante, en la plaza mayor, 2. Tel. 972 54 71 58. Pero no hemos comido. ¡Si vais ya nos diréis como está!.

Fira de l’Espluga de Francolí

Que una fira tingui 445 anys d’antiguitat és una bona notícia. Si es fa a l’Espluga encara millor. Es tracta d’un mercat. En època medieval s’hi venien burros, vaques, menjar, artesania. Avui dia s’hi venen tractors, aparells de calefacció, bisuteria… i també menjar i artesania. Tot i que l’artesania ja te la seva pròpia fira, la d’oficis artesans. S’inaugura el dissabte i dura tot el cap de setmana. El dissabte a la nit hi ha ball, al Casal. I tots dos dies esmorzar de pagés, torrades amb all i oli, per un parell d’euros. Animació infantil, inflables, a la plaça davant del Casal. Aprofiteu per passar un dia, o el cap de setmana sencer, a la Conca de Barberà. Visiteu l’Espluga, la seva cova prehistòria, amb riu inclòs. Arribeu-vos fins Poblet, magnífic monestir del Císter. Recorreu el seu bosc. Aneu fins Vimbodí, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, amb les seves muralles imponents. Hi ha un munt de coses a fer als voltants de l’Espluga. Per dinar, i dormir bé, a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal, a l’Hostal del Senglar, ben tradicional. O a la masia del Cadet, un “Relais du Silence“. O als voltants de Poblet. Un cap de setmana diferent!.

Que una feria tenga 445 años de antigüedad es una buena noticia. Si se hace en L’Espluga aún es mejor. Se trata de un mercado. En época medieval se vendían burros, vacas, comida, artesanía. Hoy en día se venden tractores, aparatos de calefacción, bisuteria … y también comida y artesanía. Aunque la artesanía ya tiene su propia feria, la de oficios artesanos. Se inaugura el sábado y dura todo el fin de semana. El sábado por la noche hay baile, en el Casal. Y los dos días, desayuno de payés, tostadas con ajo y aceite, por un par de euros. Animación infantil, hinchables, en la plaza delante del Casal. Aprovechad para pasar un día, o el fin de semana entero, en la Conca de Barberà. Visiten la Espluga, su cueva prehistoria, con río incluido. Acercaos hasta Poblet, magnífico monasterio del Císter. Recorred su bosque. Vayan hasta Vimbodí, a ver su museo del vidrio. Visiten Montblanc, con sus murallas imponentes. Hay un montón de cosas que hacer en los alrededores de L’Espluga. Para comer, y dormir bien, en l’Ocell Francolí. Una fonda de las de siempre. También junto al Casal, en el Hostal del Senglar, bien tradicional. O en la masía del Cadet, un “Relais du Silence”. O en los alrededores de Poblet. ¡Un fin de semana diferente!.

L’Estartit

L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.