Observació d’aus migratòries

Aquest diumenge tindrà lloc a la Serralada de Marina, sobre Santa Coloma de Gramanet, a tocar de Barcelona, una passejada guiada de descoberta dels ocells, molt interessant. Comença puntual a les 9.30 hores i pot acabar sobre les 13.30 hores. Cal reservar, les places son limitades, i us donaran més informació sobre el tema al telèfon:  933 956 336. Serà, però, a Santa Coloma de Gramenet, molt accessible en metro, bus o cotxe privat. Tot i que el lloc de trobada es concreta al fer la reserva. Ho organitzen Aloc Natura amb la col·laboració del Parc de la Serralada de Marina. A més de trucar al telèfon 933 956 336 també podeu contactar escrivint al mail: p.smarina@diba.cat. L’activitat és gratuïta. Els cims més alts del Parc de la Serralada de Marina són un lloc privilegiat per observar la migració de les aus, especialment de les rapinyaires, ja que es troba a la ruta migratòria de la Mediterrània occidental. Les rapinyaires aprofiten els corrents d’aire que es generen als vessants de solell per remuntar, de manera que és fàcil observarles resseguint les carenes de la serra. Entre les espècies més comunes d’ocells planadors podem trobar l’aligot vesper, l’esparver vulgar, el xoriguer comú, l’àliga marcenca i l’aligot comú. Recordeu que l’activitat és gratuïta i les places limitades, i que les reserves es faran per ordre d’inscripció. Cal dur calçat còmode per caminar, cantimplora amb aigua i, de manera optativa, prismàtics. Per més informació aneu a parcs.diba.cat/web/marina. Podeu acabar de passar el dia al Parc de la Serralada de Marina, i potser visitar el desconegut i incomparable del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a la muntanya entre Badalona i Santa Coloma de Gramanet. El diumenge al matí, si no sabeu què fer, ja teniu plan!. Arribeu-vos a veure les aus i gaudiu del parc natural i de Sant Jeroni de la Murtra, a la tarda. Bon lloc per fer pic-nic. Esplanades i molt d’espai per còrrer. També podeu també fer una ullada al poblat ibèric de Puig Castellar. Us esperem!.

En el Parque de la Serralada de Marina, tiene lugar este domingo un paseo para observar las aves. Hace falta reservar. Podeis descubrir también el desconocido e incomparable del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra, en la montaña, entre Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Lo tienen bien los amantes de pasear por la naturaleza. Buen lugar para hacer pic-nic. Explanadas y mucho espacio para correr.

Alcázar de San Juan

Alcázar de San Juan és una bonica, i gran, població manxega, a mig camí de tot arreu. Una vila de serveis, amb una estació de tren molt important en la que abans paraven tots els expressos que anaven i venien de Barcelona a Andalusia, o de Madrid al llevant mediterrani. Tenir no te res de monumental, només una torre anomenada del Prior, un monestir i un parell d’esglésies, amén de quatre molins de vent, molt ben restaurats, dalt d’un turó a la sortida del poble. Però hi ha dues coses que fan de Alcázar un bon lloc per recomanar. Una és la seva centralitat, a mà de tot arreu. A tocar de Campo de Criptana i els seus molins de vent excepcionals, no lluny de Consuegra, castell i més molins, o de Toledo, ciutat imperial fantàstica, ni d’Almagro, vila monumental, ni de les Tablas de Daimiel o las Lagunas de Ruidera, enclavaments naturals que no podeu deixar de veure. Per això Alcázar és un bon centre d’excursions per la Manxa i les seves meravelles, que son moltes. A més d’això, Alcázar és vila de bon yantar i bon dormir, amb hotels molt bons i restaurants encara millors. I, per acabar, però no menys important: Alcázar te una zona lacustre summament desconeguda i, potser per això, per la seva tranquil·litat, molt visitada pels ocells. Hi podeu veure flamencs, en primavera n’hi ha centenars… milers. I moltes altres espècies d’aus que faran la delícia dels vostres fills i filles. I estan allà, ben a prop, a tocar. Les llacunes son a la sortida del poble en direcció a Villafranca des de la carretera local CM-4133, o bé pel camí que surt des del polígon Industrial Emilio Castro, per l’avinguda d’Alemania. S’accedeix en tots els casos per camins de terra, practicables. Mai havíem vist tants ocells junts. Ni al delta de l’Ebre, ni a Doñana, ni als aiguamolls de l’Empordà, ni enlloc. Val la pena anar a Alcázar en unes vacances o pont llarg, per descobrir la Manxa, o les llacunes plenes d’ocells. Per menjar us recomanarem alguns llocs interessants. Com ara la Pizzeria las Cancelas. Hi vam sopar. Preus increïbles… pizzes de 4 a 8 € del 2016!. Decoració sorprenent, bon menjar, que més podem demanar?. Per dormir, a l’entrada del poble, L’Hotel Intur, amb piscina climatitzada. Bones habitacions, modern i net. El seu restaurant no està gens malament. Ideal per famílies!.

Alcázar de San Juan es una bonita población manchega, a medio camino de todas partes. Una villa de servicios, con una estación de tren muy importante en la que antes paraban todos los expresos que iban y venían de Barcelona a Andalucía, o de Madrid al levante mediterráneo. Tener no tiene nada de monumental, sólo una torre llamada del Prior, un monasterio y un par de iglesias, amén de cuatro molinos de viento, muy bien restaurados, en una colina a la salida del pueblo. Pero hay dos cosas que hacen de Alcázar un buen lugar para recomendar. Una es su centralidad, a mano de todas partes. Junto a Campo de Criptana y sus molinos de viento excepcionales, no lejos de Consuegra, castillo y más molinos, o de Toledo, ciudad imperial fantástica, o de Almagro, ciudad monumental, o de las Tablas de Daimiel o las Lagunas de Ruidera, enclaves naturales que no pueden dejar de ver. Por eso Alcázar es un buen centro de excursiones por la Mancha y sus maravillas, que son muchas. Además de esto, Alcázar es villa de buen yantar y buen dormir, con hoteles muy buenos y restaurantes aún mejores. Y, por último, pero no menos importante: Alcázar tiene una zona lacustre sumamente desconocida y, quizá por eso, por su tranquilidad, muy visitada por los pájaros. Pueden ver flamencos, en primavera hay cientos … miles. Y muchas otras especies de aves que harán la delicia de sus hijos e hijas. Y están allí, muy cerca, muy cerca. Las lagunas estan a la salida del pueblo en dirección a Villafranca desde la carretera local CM-4133, o bien por el camino que sale desde el polígono Industrial Emilio Castro, por la avenida de Alemania. Se accede en todos los casos por caminos de tierra, practicables. Nunca habíamos visto tantos pájaros juntos. Ni en el delta del Ebro, ni en Doñana, ni a los humedales, ni en ninguna parte. Vale la pena ir a Alcázar durante unas vacaciones o puente largo, para descubrir la Mancha, o las lagunas llenas de pájaros. Para comer os recomendaremos algunos lugares interesantes. Como la Pizzeria las Cancelas. Allí cenamos. Precios increíbles … pizzas de 4 a 8 € de 2016. Decoración sorprendente, buena comida, ¿que más podemos pedir decir?. Para dormir, a la entrada del pueblo, El Hotel Intur, con piscina climatizada. Buenas habitaciones, moderno y limpio. Su restaurante no está nada mal. Ideal para familias.

L’Areny del Molí: pícnic i barbacoes

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va muntar fa uns anys una zona d’esbarjo al costat del riu llobregat, amb barbacoes i taules de pícnic. S’anomena l’Areny del Molí, i està situat al sud del municipi, com ja hem dit just al costat del riu Llobregat. L’ús d’aquesta zona de pícnic, així com els bancs i taules i de les barbacoes, és públic i gratuït, però això no vol dir que no haguem de respectar-lo, perquè es tracta d’un espai natural molt interessant. En tot cas cal advertir, però, que serà necessari complir amb la normativa de prevenció d’incendis de la Generalitat que, segons l’època de l’any, pot limitar o fins prohibir l’ús de les barbacoes en períodes d’alt risc d’incendi. L’ajuntament es fa càrrec de mantenir net i adequat aquest espai però serà responsabilitat de tots deixar-lo net i endreçat. Arribar-hi no és difícil però cal seguir unes instruccions ben precises per no perdre’s. No està lluny de Barcelona. Cal sortir per l’A-2, camí de Lleida, i en arribar a Abrera, passat Martorell, estar atents a prendre la carretera C-55 en direcció a Manresa. Tot molt ben indicat. Sortirem de la C-55 a Olesa de Montserrat Sud, també ben indicat. I, atenció, tot just girar, al mateix moment d’agafar la corba de la sortida, cal prendre a mà dreta un camí asfaltat, evitant en tot cas entrar a Olesa i, sobretot, passar sota el pont de les vies del tren. Aquest camí asfaltat us permetrà fer un canvi de sentit sense perill, perquè girà pel damunt de l’entrada a Olesa i us situa en posició de sortir per la mateixa sortida per on heu entrat. És clar que això ho podeu fer de moltes maneres, en un lloc o altre, si us heu passat el camí i heu passat el pont sota la via del tren. Gireu on pugueu i torneu a encarar, ara de sortida, el vial per on heu entrat. Per tal que ens entenguem: heu d’entrar a Olesa i, immediatament, com sigui, tornar agafar la mateixa sortida per on heu entrat per sortir-ne en direcció Barcelona. I això perquè?. Doncs perquè l’entrada al pícnic i a les barbacoes es fa pel ramal d’accés a la sortida d’Olesa cap a Barcelona. Just abans d’incorporar-vos de nou a la C-55 per on heu vingut, trobareu un camí asfaltat que surt a mà dreta cap a un polígon industrial. El seguim, i passarem pel davant de les indústries abans citades, creuarem un canal per un pont i ja entrarem a l’Areny del Molí. Podem deixar el cotxe a la zona més ample on hi ha una caseta blanca a tocar de la zona de pícnic. No estareu sols. La zona de pícnic i les barbacoes les coneix i les fa servir la gent d’Olesa, i pot estar molt plena. Aquesta àrea, propera al riu permet, a més, l’observació d’un tram fluvial de gran interès ornitològic. Si sou famílies amants de la natura i dels ocells podeu seguir el camí que surt de l’àrea de pícnic, riu amunt, i observar les aus fluvials entre les canyes. El camí acaba en arribar a una resclosa, precisament un bon punt fantàstic d’observació d’ànecs, polles d’aigua i altres ocells aquàtics. Si a l’areny del Molí no hi ha prou ocells, podeu anar riu avall per un corriol amb marques blanques i vermelles. Arribareu a un indret més tranquil anomenat Areny de Vilapou. No deixeu d’anar a fer un bon pícnic en aquest espai natural, humil i rodejat de fàbriques, però molt interessant des del punt de vista dels que gaudeixen de la natura. recordeu: arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga, una hora, si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C-55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i ja us hem indicat el que cal fer. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si no voleu fer pícnic, i només hi aneu per veure el ocells, i necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la vila d’Olesa ni el seus arenys vora el riu!. Bona barbacoa a l’Areny del Molí!.

Al lado del rio Llobregat tenemos en Olesa de Montserrat un área de pícnic y barbacoas situada a escasos metros del rio Llobregat, en una zona ZEPA, de especial protección de aves acuáticas, llamada Areny del Molí. Allí disfrutaremos de mesas, barbacoas y espacio para correr los niños y jugar a fútbol. Un lugar de fácil acceso con los coches, por la carretera C-55 salida sur de Olesa. No tiene un horario y no está nunca cerrado. Buena barbacoa en Olesa.

La fira de l’arròs de l’Aldea

Aquest proper cap de setmana d’abril, entre el 24 i el 26, tindrà lloc al poble de l’Aldea, proper a Amposta, a Tortosa, i al Delta de l’Ebre, la seva fira de l’arròs. No sabem què hi haurà programat per aquest any, però si el que van fer l’any passat El divendres, a les cinc de la tarda, s’inaugurarà, imaginem, el recinte firal, amb exposició artesanal, gastronòmica i de comerç, sobretot al voltant del món de l’arròs. També podreu, si tot va com sempre, degustar una xocolatada pels infants. Des del dissabte a les 10 tornarà a estar oberta, amb tallers de cuina per infants, i degustació d’arrossos, i més coses. El diumenge podreu trobar tot això que hem dit fins ara i més actes festius. Ja sabem que potser no és un gran programa, però és que les terres del Delta de l’Ebre mereixen una visita amb qualsevol excusa. I així podeu fer una ullada als espais naturals del riu, a les platges i llacunes, als centres d’interpretació, o navegar en barca per la desembocadura. Treure el nas pel magnífic espai Món Natura a l’Ebre, que és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya. Allà s’ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada. Al delta veureu ocells i aprendreu moltes coses noves. Arribar a l’Aldea és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 40, la de Tortosa. L’Aldea està a tocar. No us perdeu aquest cap de setmana al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota.Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu la fira de l’arròs, a l’Aldea, però encara menys el Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

La feria del arroz de la Aldea tiene lugar en este pueblo del magnífico espacio natural del delta del Ebro. Habrá una feria, naturalmente, dedicada al arroz, como parece lógico, y también talleres para los niños, encuentros de placas de cava y otras iniciativas interesantes. Pero lo mejor será, como siempre, el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Llegar a la Aldea es senzillo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 40, la de Tortosa. No os perdáis este fin de semana en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis la feria del arroz en la Aldea, ¡pero aún menos el Delta del Ebro!.

Fira de Sant Josep de Mollerussa

Als grans pobles agrícoles de la plana central de Catalunya, sobretot als que són cruïlla de camins, com ara la ciutat de Mollerussa, s’hi celebren grans fires comercials. En concret, a Mollerussa, la fira ja fa més d’un segle llarg que dura, cosa que es diu aviat. Són fires enormes, plenes de vida i de gent. Pagesos i badocs recorren els stands per veure les més recents aportacions de la industria a la maquinària del camp, o a la llar dels camperols. Són fires d’aquelles en que els nens i nenes s’enfilen als tractors, recullen propaganda i la col·leccionen en bosses com trofeu de guerra. On els pares remenen cotxes, i en demanen el preu, i les mares pregunten pels darrers electrodomèstics. I no vull pecar de sexista. Aneu-ho a comprovar. Una fira com les d’abans. L’expositor, amatent, intentarà a treure-us amb tota mena de recursos. La Fira de Sant Josep de Mollerussa és una cita per tota la comarca. Si voleu anar-hi ho teniu fàcil. Autovia A-2 en direcció Lleida. A uns 100 kms. de Barcelona. Hi trobareu maquinària, productes agrícoles i ramaders, arbres i plantes, vehicles, materials per a la construcció, i entitats de la vila i voltants. Però no només han pensat en els adults. Els infants tenen, a més de la pròpia fira, altres atraccions. Com ara simuladors virtuals, motos, pistes d’autos de xoc, toros mecànics o castells inflables. També hi haurà, com a les fires antigues, unes quantes tómboles, unes xurreries, casetes de tir, de curses de camells, o de pesca d’ànecs. Mollerussa te restaurants ben interessants, i els pobles del voltant més. Però a la fira podeu gaudir de bars amb molts tipus diferents de menges. No creiem que vulgueu passar la nit a Mollerussa, però si així fos heu de saber que hi ha molt bons allotjaments. Com l’Hotel Jardí, que te bones habitacions i molt bons apartaments, a preus molt raonables. Si voleu algún motiu més per passar una nit a les Terres de secà de Lleida us en podem donar. Per exemple la visita a l’estany d’Ivars d’Urgell, paradís de les aus. Podeu fer nit a l’hotel Cal Rotes. No és una casa rural amb encant. És un hotelàs rural a on voldreu tornar, segur. L’hotel Cal Modest és un senzill establiment d’una estrella, situat a Ivars també. La Pensió Sant Antoni està al poble de Palau d’Anglesola. A Vilanova de Bellpuig hi ha Cal Magí, uns apartaments rurals. Ca la Princesa està a Bellvís, i Cal Francés a Golmés. Cal Sinto de Barbens és una casa rural, com Cal Puro o bé Ca l’Oliver de Castellnou de Seana. A Vilanova de Bellpuig teniu L’Era de Cal Falillo. I a Vilasana, la Casa Utxafava, Cal Pau o bé Ca l’Andorra. Finalment, a Linyola, hi ha la Teuleria de Linyola. També podeu arribar-vos fins la pròpia Lleida, a tocar de Mollerussa. La capital de la terra ferma te a la vostra disposició tota mena de serveis, i un munt de monuments, com ara la magnífica Seu Vella, o el fastos Museu Diocesà. A tocar de Mollerussa teniu també el monestir de Sant Bartomeu, prop de Tàrrega, increible exemple de renaixement català, com també ho és el sepulcre dels Cardona a l’església de Bellpuig d’Urgell. La fira de sant Josep mobilitza tota una comarca. Us hi convidem!.

En todos los grandes pueblos agrícolas de la llanura central de Cataluña, sobre todo los que son cruce de caminos, como la ciudad de Mollerussa, se celebran grandes ferias comerciales. En concreto, en Mollerussa, la feria ya hace más de un siglo largo que dura, lo que se dice pronto. Son ferias enormes, llenas de vida y de gente. Campesinos y curiosos recorren los stands para ver las más recientes aportaciones de la industria a la maquinaria del campo, o al hogar de los campesinos. Son ferias de aquellas en que los niños trepan a los tractores, recogen propaganda y la coleccionan en bolsas como trofeo de guerra. Donde los padres barajan coches, y piden el precio, y las madres preguntan por los últimos electrodomésticos. Y no quiero pecar de sexista. Vedlo y comprobadlo. Una feria como las de antes. El expositor, atento, intentará atraeros con todo tipo de recursos. La Feria de Sant Josep de Mollerussa es una cita para toda la comarca. Si queréis ir lo teneis fácil.  Coged la autovía A-2 en dirección Lleida. A unos 100 kms. de Barcelona. Encontraréis maquinaria, productos agrícolas y ganaderos, árboles y plantas, vehículos, materiales para la construcción, y entidades de la villa y alrededores. Pero no sólo han pensado en los adultos. Los niños tienen, además de la propia feria, otras atracciones. Como simuladores virtuales, motos, pistas de autos de choque, toros mecánicos o castillos hinchables. También habrá, como en las ferias antiguas, varias tómbolas, unas churrerías, casetas de tiro, de carreras de camellos, o de pesca de patos. Mollerussa teneis restaurantes bien interesantes, y en los pueblos de los alrededores más. Pero en la feria pueden disfrutar de bares con muchos tipos diferentes de comidas. No creemos que deseen pasar la noche en Mollerussa, pero si así fuera deben saber que hay muy buenos alojamientos. Como el Hotel Jardín, que tiene buenas habitaciones y muy buenos apartamentos, a precios muy razonables. Si desean algún motivo más para pasar una noche en las Tierras de secano de Lleida os lo podemos dar. Por ejemplo la visita al estanque de Ivars d’Urgell, paraíso de las aves. Pueden pasar la noche en el hotel Cal Rotes. No es una casa rural con encanto. Es un hotelazo rural donde querran volver, seguro. También podéis acercaros hasta la propia Lleida, junto a Mollerussa. La capital de la tierra firme tiene a su disposición todo tipo de servicios, y un montón de monumentos, como la magnífica Seu Vella, o el Museo Diocesano. Si os gustan más las casas rurales, entonces su web es esta: www.urgellrural.org, la página de las casas rurales de la vecina comarca del Urgell.

La Fira de Sant Josep a Mollerussa

Als grans pobles agrícoles de la plana central de Catalunya, sobretot als que són cruïlla de camins, com ara la ciutat de Mollerussa, s’hi celebren grans fires comercials. En concret, a Mollerussa, la fira ja fa més d’un segle llarg que dura, cosa que es diu aviat. Són fires enormes, plenes de vida i de gent. Pagesos i badocs recorren els stands per veure les més recents aportacions de la industria a la maquinària del camp, o a la llar dels camperols. Són fires d’aquelles en que els nens i nenes s’enfilen als tractors, recullen propaganda i la col·leccionen en bosses com trofeu de guerra. On els pares remenen cotxes, i en demanen el preu, i les mares pregunten pels darrers electrodomèstics. I no vull pecar de sexista. Aneu-ho a comprovar. Una fira com les d’abans. L’expositor, amatent, intentarà a treure-us amb tota mena de recursos. La Fira de Sant Josep de Mollerussa és una cita per tota la comarca. Si voleu anar-hi ho teniu fàcil. Autovia A-2 en direcció Lleida. A uns 100 kms. de Barcelona. Hi trobareu maquinària, productes agrícoles i ramaders, arbres i plantes, vehicles, materials per a la construcció, i entitats de la vila i voltants. Però no només han pensat en els adults. Els infants tenen, a més de la pròpia fira, altres atraccions. Com ara simuladors virtuals, motos, pistes d’autos de xoc, toros mecànics o castells inflables. També hi haurà, com a les fires antigues, unes quantes tómboles, unes xurreries, casetes de tir, de curses de camells, o de pesca d’ànecs. Mollerussa te restaurants ben interessants, i els pobles del voltant més. Però a la fira podeu gaudir de bars amb molts tipus diferents de menges. No creiem que vulgueu passar la nit a Mollerussa, però si així fos heu de saber que hi ha molt bons allotjaments. Com l’Hotel Jardí, que te bones habitacions i molt bons apartaments, a preus molt raonables. Si voleu algún motiu més per passar una nit a les Terres de secà de Lleida us en podem donar. Per exemple la visita a l’estany d’Ivars d’Urgell, paradís de les aus. Podeu fer nit a l’hotel Cal Rotes. No és una casa rural amb encant. És un hotelàs rural a on voldreu tornar, segur. L’hotel Cal Modest és un senzill establiment d’una estrella, situat a Ivars també. La Pensió Sant Antoni està al poble de Palau d’Anglesola. A Vilanova de Bellpuig hi ha Cal Magí, uns apartaments rurals. Ca la Princesa està a Bellvís, i Cal Francés a Golmés. Cal Sinto de Barbens és una casa rural, com Cal Puro o bé Ca l’Oliver de Castellnou de Seana. A Vilanova de Bellpuig teniu L’Era de Cal Falillo. I a Vilasana, la Casa Utxafava, Cal Pau o bé Ca l’Andorra. Finalment, a Linyola, hi ha la Teuleria de Linyola. També podeu arribar-vos fins la pròpia Lleida, a tocar de Mollerussa. La capital de la terra ferma te a la vostra disposició tota mena de serveis, i un munt de monuments, com ara la magnífica Seu Vella, o el fastos Museu Diocesà. A tocar de Mollerussa teniu també el monestir de Sant Bartomeu, prop de Tàrrega, increible exemple de renaixement català, com també ho és el sepulcre dels Cardona a l’església de Bellpuig d’Urgell. La fira de sant Josep mobilitza tota una comarca. Us hi convidem!.

En todos los grandes pueblos agrícolas de la llanura central de Cataluña, sobre todo los que son cruce de caminos, como la ciudad de Mollerussa, se celebran grandes ferias comerciales. En concreto, en Mollerussa, la feria ya hace más de un siglo largo que dura, lo que se dice pronto. Son ferias enormes, llenas de vida y de gente. Campesinos y curiosos recorren los stands para ver las más recientes aportaciones de la industria a la maquinaria del campo, o al hogar de los campesinos. Son ferias de aquellas en que los niños trepan a los tractores, recogen propaganda y la coleccionan en bolsas como trofeo de guerra. Donde los padres barajan coches, y piden el precio, y las madres preguntan por los últimos electrodomésticos. Y no quiero pecar de sexista. Vedlo y comprobadlo. Una feria como las de antes. El expositor, atento, intentará atraeros con todo tipo de recursos. La Feria de Sant Josep de Mollerussa es una cita para toda la comarca. Si queréis ir lo teneis fácil.  Coged la autovía A-2 en dirección Lleida. A unos 100 kms. de Barcelona. Encontraréis maquinaria, productos agrícolas y ganaderos, árboles y plantas, vehículos, materiales para la construcción, y entidades de la villa y alrededores. Pero no sólo han pensado en los adultos. Los niños tienen, además de la propia feria, otras atracciones. Como simuladores virtuales, motos, pistas de autos de choque, toros mecánicos o castillos hinchables. También habrá, como en las ferias antiguas, varias tómbolas, unas churrerías, casetas de tiro, de carreras de camellos, o de pesca de patos. Mollerussa teneis restaurantes bien interesantes, y en los pueblos de los alrededores más. Pero en la feria pueden disfrutar de bares con muchos tipos diferentes de comidas. No creemos que deseen pasar la noche en Mollerussa, pero si así fuera deben saber que hay muy buenos alojamientos. Como el Hotel Jardín, que tiene buenas habitaciones y muy buenos apartamentos, a precios muy razonables. Si desean algún motivo más para pasar una noche en las Tierras de secano de Lleida os lo podemos dar. Por ejemplo la visita al estanque de Ivars d’Urgell, paraíso de las aves. Pueden pasar la noche en el hotel Cal Rotes. No es una casa rural con encanto. Es un hotelazo rural donde querran volver, seguro. También podéis acercaros hasta la propia Lleida, junto a Mollerussa. La capital de la tierra firme tiene a su disposición todo tipo de servicios, y un montón de monumentos, como la magnífica Seu Vella, o el Museo Diocesano. Si os gustan más las casas rurales, entonces su web es esta: www.urgellrural.org, la página de las casas rurales de la vecina comarca del Urgell.

L’Estartit i Torroella: Fira Mediterrània

L’Estartit és el barri mariner de la també molt bonica població de Torroella de Montgrí, al cor de la Costa Brava, a l’Empordà. Aquest dissabte i diumenge fan, repartida entre totes dues viles, una bonica fira, anomenada Mediterrània. No us la podeu perdre!. Hi haurà un munt d’activitats pels infants, per les seves famílies, per a tothom. Per exemple una sortida per donar a conèixer la flora d’aquests penyasegats, i aquestes planes prop del mar i del riu Ter. Se surt dissabte, de la plaça del Lledoner, a les 10 del matí. Cal reserva al telèfon: 972 751 701. També podeu pujar al castell de Santa Catalina, gòtic, inacabat, que domina poderós el massís del Montgrí. Sortida a les 10, de la plaça de la Vila de Torroella. Tot el cap de setmana hi haurà una mostra de productes mediterranis, d’artesans, de productes de proximitat, de les 10 a les 20:30 hores pels carrers de la vila. També podreu disfrutar d’un altre mercat, però aquest de productes culturals de l’llla de Creta, i de la Mediterrània tota, que inclou llibres, instruments de música i productes gastronòmics grecs. De les 10 a les 20:30 hores a Fora del Portal. S’organitzaran cercaviles musicals, prop del migdia, que rondaran els carrers propers a la plaça de la Vila. Hi haurà tallers d’horta, espectacles per a infants, gresca a càrrec de la companyia Pentina el Gat, qualitat segura i reconeguda. Us ho passareu bé. Això serà ja a la tarda, cap a les 17 hores. El diumenge hi ha programada una sortìda amb barca acompanyant un pescador artesanal, a les 10 hores, des del port pesquer de l’Estartit. Preu: 10 €. Més informació i inscripcions al telèfon: 972 751 701. Seguirà un taller d’estels, amb volada al final, a càrrec del Club d’Estels de Badalona, a la platja de l’Estartit. De 11 a 14 hores. A la tarda, teatre pels infants, a la plaça de l’església de l’Estartit. Tots dos dies estarà instal·lat un mercat d’artesania al passeig Marítim de L’Estartit, hi haurà una trobada de música del Mediterrà, tallers de cançó i dansa, concerts, trobada de músics populars,i concurs de pintura ràpida. L’Estartit és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, una vila medieval guapíssima. Podeu passar també un cap de setmana a la platja, o rondant l’Empordà, perquè Torroella i l’Estartit son un bon punt d’excursions familiars. La seva platja gran, a tocar del port, és una delícia per a les famílies. Els nens poden endinsar-s’hi fins ben lluny i sempre toquen fons. No ens negareu que això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran atractiu de l’Estartit és la possibilitat de fer excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Nosaltres preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, de tota la vida. Bona cuina cassolana i bones habitacions. Molt més modern i sofisticat, de disseny i per bones butxaques, l’hotel Molí del Mig, us ofereix cuina elaborada i habitacions superiors. Tots dos son a Torroella, i tots dos son, també, bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“. Bona fira Mediterrània!.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

Fira de l’arròs a l’Aldea

Aquest proper cap de setmana tindrà lloc al poble de l’Aldea, proper a Amposta, a Tortosa, i al Delta de l’Ebre, la seva fira de l’arròs. El divendres, a les cinc de la tarda, s’inaugura el recinte firal, amb exposició artesanal, gastronòmica i de comerç, sobretot al voltant del món de l’arròs. També podreu degustar una xocolatada pels infants. Des del dissabte a les 10 torna a estar oberta, amb una trobada de plaques de cava i una bonica expo de playmòbils. Hi haurà també tallers de cuina per infants, i degustació d’arrossos. A la tarda un altre taller de dolços tradicionals, teatre i concert. El diumenge podreu trobar tot això i una trobada de puntaires. Ja sabem que potser no és un gran programa, però és que les terres del Delta de l’Ebre mereixen una visita amb qualsevol excusa. I així podeu fer una ullada als espais naturals del riu, a les platges i llacunes, als centres d’interpretació, o navegar en barca per la desembocadura. Treure el nas pel magnífic espai MónNatura a l’Ebre, que és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya. Allà s’ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada. Al delta veureu ocells i aprendreu moltes coses noves. Arribar a l’Aldea és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 40, la de Tortosa. L’Aldea està a tocar. No us perdeu aquest cap de setmana al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota.Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu la fira de l’arròs, a l’Aldea, però encara menys el Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

La feria del arroz de la Aldea tiene lugar en este pueblo del magnífico espacio natural del delta del Ebro. Habrá una feria, naturalmente, dedicada al arroz, como parece lógico, y también talleres para los niños, encuentros de placas de cava y otras iniciativas interesantes. Pero lo mejor será, como siempre, el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Llegar a la Aldea es senzillo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 40, la de Tortosa. No os perdáis este fin de semana en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis la feria del arroz en la Aldea, ¡pero aún menos el Delta del Ebro!.

Rapinyaires als Pinetons

El parc dels Pinetons està situat al nord de Ripollet, tocant ja Barberà del Vallès. És un parc gran a la riba del riu Ripoll, amb un bosc que el travessa, que és conegut com “els Pinetons”, i que dona nom al parc. Hi trobareu bones vistes, espai per còrrer, àrea de jocs infantils, un picnic, barbacoes, diverses fonts d’aigua potable, aparcament per bicis i bon aparcament pels cotxes, servei de bar, lavabos, quioscs i àrees de lleure i descans, i també un gran brollador, visible a molta distància. Podeu arribar-hi molt fàcilment en cotxe des de Barcelona per l’autovia Sabadell – Terrassa, la C-58, abandonat-la en la sortida de Ripollet. Dins aquest municipi cal anar pel carrer de Santiago, després pel carrer Balmes i, finalment, agafar la carretera que porta a Santiga, la B-141. Seguiu-la fins a trobar, a mà dreta, l’avinguda de la Mediterrània i el parc. En bús tampoc és complicat. Amb autobús tampoc no és complicat: els autocars Font fan la ruta de Barcelona a Ripollet des del metro Fabra i Puig de Barcelona, amb dues línies, la 620, més lenta per la carretera, i la 622, que va per l’autopista. I si avui us recomanem aquest bonic parc metropolità, és perquè aquest diumenge proper, 3 de març de 2013, al matí, d’11 hores a 13 hores, a l’espai Casa Natura de Ripollet, (GPS: N 41.507186, E 2.148578), hi haurà un interessant taller obert al públic familiar de tota edat, sobre les rapinyaires. Us explicaran les espècies de rapinyaires que podeu veure al parc i les seves rodalies. Es disseccionaran les egagròpiles i podreu participar en l’alliberament d’una rapinyaire del centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa, portada expressament per l’ocasió. No us perdeu l’ocasió d’assaborir aquest espai maravellós dels volatnts de Barcelona, en ple Vallès. No us perdeu el taller sobre rapinyaires. És necessària la inscripció prèvia per realitzar les activitats, i el període d’inscripció s’obre 10 dies hàbils abans de l’inici de cada activitat. Per més informació truqueu al 932562220. Us atenen de dilluns a divendres de 10 a 13 hores. O bé escriviu a activmuseuciencies@bcn.cat. També podeu visitar la pàgina web on hi ha l’agenda del Museu Blau, que organitza l’activitat. Si us cal dinar podeu fer-ho al mateix parc, a la zona habilitada pel picnic, tornar cap a casa, o bé cercar taula en un restaurant de Ripollet. A tocar del mateix parc teniu els Pinetons, a la carretera de Santiga, 100, tel: 936921864. Al Centre de Ripollet fan boníssimes pizzes al forn de llenya. Tota mena d’especialitats a la Braseria Ripollet. La vila de Ripollet, en ella mateixa, no ofereix gran interès turístic.  Si voleu fer un volt per allà millor seguir cap al polígon industrial de Santiga on, en mig dels camps trobareu l’església romànica de Santa Maria, en un paratge prou bufó. Bona estada al parc dels Pinetons!.

El parque de los Pinetons está situado al norte de Ripollet, tocando ya Barberà del Vallès. Es un parque grande en la orilla del río Ripoll, con un bosque que lo atraviesa, que es conocido como “los Pinetons”, y que da nombre al parque. Encontraréis buenas vistas, espacio para correr, área de juegos infantiles, un picnic, barbacoas, varias fuentes de agua potable, aparcamiento para bicis y buen aparcamiento para los coches, servicio de bar, aseos, quioscos y áreas de ocio y descanso, y también un gran surtidor, visible a mucha distancia. Pueden llegar muy fácilmente en coche desde Barcelona por la autovía Sabadell – Terrassa, la C-58, abandonandola en la salida de Ripollet. Dentro de este municipio hay que ir por la calle de Santiago, luego por la calle Balmes y, finalmente, tomar la carretera que lleva a Santiga, la B-141. Seguidla hasta encontrar, a mano derecha, la avenida del Mediterráneo y el parque. En autobús tampoco es complicado. Los autocares Font hacen la ruta de Barcelona a Ripollet desde el metro Fabra i Puig de Barcelona, ​​con dos líneas, la 620, más lenta por la carretera, y la 622, que va por la autopista. Y si hoy te recomendamos este hermoso parque metropolitano, es porque este domingo próximo, 3 de marzo de 2013, por la mañana, de 11 horas a 13 horas, en el espacio Casa Natura de Ripollet, (GPS: N 41.507186, E 2.148578 ), habrá un interesante taller abierto al público familiar de toda edad, sobre las rapaces. Os explicarán las especies de rapaces que se pueden ver el parque y sus alrededores. Se diseccionaran las egagrópilas y podrá participar en la liberación de una rapaz del centro de recuperación de fauna salvaje de Torreferrussa, llevada expresamente para la ocasión. No os perdáis la ocasión de saborear este espacio maravilloso de Barcelona, ​​en pleno Vallès. No se pierdan el taller sobre rapaces. Es necesaria la inscripció prévia 10 dias antes al tel: 932562220. Atienden de lunes a viernes y de 10 a 13 horas. Pueden comer en el mismo parque, en la zona habilitada para el picnic, volver a casa, o bien buscar mesa en un restaurante de Ripollet. Cerca del mismo parque tiene los Pinetons, en la carretera de Santiga, 100, tel: 936921864. En el Centro de Ripollet hacen buenísimas pizzas al horno de leña. Todo tipo de especialidades en la Braseria Ripollet. La villa de Ripollet, en sí misma, no ofrece gran interés turístico. Si deseais dar una vuelta por allí mejor seguir hacia el polígono industrial de Santiga donde, en medio de los campos, encontrareis la iglesia románica de Santa María, en un paraje bastante lindo. ¡Buena estancia a los Pinetons!.

Mont Natura al Delta de l’Ebre

L’espai MónNatura a l’Ebre és una altra iniciativa lloable de la fundació que Caixa de Catalunya va crear per preservar espais naturals d’arreu del país, conservar-los i divulgar-ne les seves virtuts i bellesses. En aquest cas està situat al parc natural del Delta de l’Ebre, un lloc magnífic, maravellós, inaudit, ple de vida, ideal per una sortida familiar. Mon Natura ha recuperat una antiga piscifactoria i unes velles salines al costat de la bassa de la Tancada, que ocupen una superfície de 41 hectàrees, i les ha convertit en un centre d’interpretació, lúdic i didàctic a la vegada, increible, per a gaudi dels infants. A més, hi trobareu una variada proposta d’activitats per conèixer l’àrea, els ocells i la natura de l’indret. Us proposaran un recorregut per saber com es conreava la sal, com era la pesca tradicional, podreu anar en barca tota la família, veureu milers d’ocells i aprendreu moltes coses noves. El centre d’interpretació està obert de dimecres a divendres de les 10 a les 14 hores. Els dissabtes, diumenges i festius fins les 18 hores, tot seguit. A la primavera i l’estiu l’horari s’amplia de dilluns a diumenge, tot el dia de 10 a 20 hores. Hi ha la possibilitat de concertar grups fora d’aquests horaris. Qualsevol dubte es pot consultar al telèfon 977 053 801. Arribar-hi és facilíssim: agafeu l’AP7 en direcció a València fins a la sortida 41, senyalada com Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Continueu en direcció a Sant Carles de la Ràpita per l’antiga N-340 durant uns 3 km, cal passar el pont sobre el riu Ebre, fins la sortida de Sant Jaume d’Enveja. Gireu a la dreta en direcció als Muntells per la carretera TV-3405, per la que anireu fins la bassa de la Tancada en uns 15 km. Al final cal deixar el poble dels Muntells a mà esquerra i, abans d’arribar a la urbanització Eucaliptus, girar a la dreta, en direcció a la Tancada. Al final de la carretera, cal girar de nou a la dreta, i en un km. trobareu el punt d’accés. Per dinar aneu a Deltebre, on teniu el senzill Casanovas, o l’hotelet rural, amb molt d’encant Mas de Prades on podeu dormir molt bé. També s’està de fàbula a l’Hotel Rull, el clàssic de la zona o als apartaments, molt cucos de El Petit Hotel. L’Hotel Delta és el degà de la zona, i es nota. No us perdeu un cap de setmana o un pont al delta de l’Ebre, amb els seus espais grandiosos, les aus, els horitzons. I des d’allà teniu a tocar el massís dels ports de Beseit, amb el seu mont Caro, un altre parc natural únic. I remuntant l’Ebre arribareu en pocs kms. a les viles medievals de Miravet, Arnes o Horta de Sant Joan, precioses totes. Uns paisatges indescriptibles. O bé gaudiu de les platges de sorra del nostre sud inconnegut: les platges d’Alcanar, o les de l’Ametlla, amb les seves cales, molt desconegudes encara. Si en sou amants podeu bicicletejar, a banda del propi delta, disposareu d’una de les millors vies verdes d’Espanya. Per dormir fora del delta, a la vila de Tortosa, que mereix també una detinguda visita, us proposem l’Hotel Corona. Aneu al restaurant que hi ha al parc de Tortosa, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. Si us agrada el càmping penseu en l’Ametlla de Mar. Al mateix poble teniu l‘Hotel del Port. A Sant Carles de la Ràpita us recomanem l’Hotel Carles III, a tocar de les ones, molt bé. O Cal Batiste. Una hisenda mediterrània, digna de les mil i una nits, per la banda d’Alcanar, és el Tancat de Codorniu. També encantadora és la casa rural Villa Carmen, una altra joia. Molt més senzill l’Hostal Montecarlo, que està a la carretera N-340. Agradable el Càmping Estanyet. Un xic més cap aquí el càmping Els Alfacs. A la vila d’Amposta trobareu l’Hotel Ciutat d’Amposta, o el HCC Montsià. Per menjar l’Algadir te un bon restaurant. No us perdeu el Mon Natura Delta de l’Ebre, us en penediríeu!.

El espacio MónNatura en el Ebro es otra iniciativa loable de la fundación que Caixa de Catalunya creó para preservar espacios naturales de todo el país, conservarlos y divulgar sus virtudes y bellezas. En este caso está situado en el parque natural del Delta del Ebro, un lugar magnífico, maravilloso, inaudito, lleno de vida, ideal para una salida familiar. Mon Natura ha recuperado una antigua piscifactoría y unas viejas salinas junto a la balsa de la Tancada, que ocupan una superficie de 41 hectáreas, y las ha convertido en un centro de interpretación, lúdico y didáctico a la vez, increíble, para disfrute de los niños. Además, encontraréis una variada propuesta de actividades para conocer el área, los pájaros y la naturaleza del lugar. Os propondrán un recorrido para saber cómo se cultivaba la sal, como era la pesca tradicional, se podrá ir en barca toda la familia, verán miles de pájaros y aprenderéis muchas cosas nuevas. El centro de interpretación está abierto de miércoles a viernes de las 10 a las 14 horas. Los sábados, domingos y festivos hasta las 18 horas. En primavera y verano el horario se amplía de lunes a domingo, todo el día de 10 a 20 horas. Existe la posibilidad de concertar grupos fuera de estos horarios. Cualquier duda se puede consultar en el teléfono 977 053 801. Llegar es facilísimo: tomen la AP7 en dirección a Valencia hasta la salida 41, señalada como Amposta y Sant Carles de la Ràpita. Continúen en dirección a Sant Carles de la Ràpita por la antigua N-340 durante unos 3 km, hay que pasar el puente sobre el río Ebro, hasta la salida de Sant Jaume d’Enveja. Girar a la derecha en dirección a Muntells por la carretera TV-3405, por la que iréis hasta la balsa de la Tancada en unos 15 km. Al final hay que dejar el pueblo de los Muntells a mano izquierda y, antes de llegar a la urbanización Eucaliptus, girar a la derecha, en dirección a la laguna. Al final de la carretera, hay que girar de nuevo a la derecha, y en un km. encontrareis el punto de acceso. Para comer vayan a Deltebre, donde tenéis el sencillo Casanovas, o el hotelito rural, con mucho encanto Mas de Prades donde podrán dormir muy bien. También se está de fábula en el Hotel Rull, el clásico de la zona o en los apartamentos, muy cucos de El Petit Hotel. El Hotel Delta es el decano de la zona, y se nota. No os perdáis un fin de semana o un puente en el delta del Ebro, con sus espacios grandiosos, las aves, los horizontes. Y desde allí tenéis al lado el macizo de los puertos de Beceite, con su monte Caro, otro parque natural único. Y remontando el Ebro llegarán en pocos kms. a las villas medievales de Miravet, Arnes o Horta de San Juan, preciosas todas. Unos paisajes indescriptibles. O bien se podrá disfrutar de las playas de nuestro sur: las playas de Alcanar, o las de la Ametlla, con sus calas, muy desconocidas todavía. Si sois amantes pueden bicicletear, aparte del propio delta, dispondrán de una de las mejores vías verdes de España. Para dormir fuera del delta, en la villa de Tortosa, que merece también una detenida visita, les proponemos el Hotel Corona. Vayan al restaurante que hay en el parque de Tortosa, que se llama así, El Parque, Av. Generalidad, 72, 977 444 866. Cocina de mercado, muy cuidada, a precios asequibles. Si os gusta el camping pensad en L’Ametlla de Mar. En el mismo pueblo tienen el Hotel del Puerto. En Sant Carles de la Ràpita el Hotel Carlos III, junto a las olas, muy bien. O Cal Batista. Una hacienda mediterránea, digna de las mil y una noches, por Alcanar, es el Tancat de Codorniu. También encantadora es la casa rural Villa Carmen, otra joya. Mucho más sencillo el Hostal Montecarlo, que está en la carretera N-340.  Agradable el Camping Estanyet. Un poco más acá el camping Los Alfaques. En la villa de Amposta encontrarán el Hotel Ciudad de Amposta, o el HCC Montsià. Para comer el Algadir tiene un buen restaurante. ¡No os perdáis el Mundo Naturaleza Delta del Ebro!.

Grues (Grulles) a Gallocanta

La llacuna de Gallocanta és una superfície d’aigua en una zona molt seca, a l’Aragó. Per això la seva grandària és molt variable. Hi ha mesos, o anys en que està plena, i moments en que no queda gens d’aigua. Però el que no falta mai a Gallocanta son les aus, moltes aus, sobretot grues. Arriben a partir de finals d’octubre, s’hi passen el novembre i marxen al desembre. I és fàcil veure-les. Veure’n milers. No exagerem!. Només calen uns bons prismàtics. Al capvespre és tot un espectacle veure-les venir i anar, aterrar o despegar, tornar al joc. La llacuna està perfectament senyalitzada, ben organitzada i molt ben explotada turísticament, Hi ha dos centres d’interpretació. Una a les afores del poble mateix de Gallocanta, amb gent amable, i unes instal·lacions magnífiques. Us orientaran, us mimaran. Podreu veure el museu, bonic i senzill, i pujar al mirador, cobert, amb servei de prismàtics. Un altre lloc recomanable és el centre d’interpretació del govern d’Aragó, situat entre Bello i Tornos, a peu de carretera també. Bon museu i un audiovisual interessant. Activitats pels infants. Diversos miradors us permetran aproximar-vos prudentment a les aus. Us recomanem el de La Reguera, o l’ermita del Buen Acuerdo, al poble de Las Cuerlas. Bons camins de terra, propers al llac, us hi portaran en tres o 4 kms. Creieu-nos si us assegurem que encara que no tingueu traça veient animalons, allà en veureu, i molts. Els vostres fills i filles disfrutaran d’una experiència única, que recordaran. I n0 us aconsellaríem només una anada a Gallocanta i prou, tot i que es mereix el viatge fins tant lluny sense cap mena de dubte. Us aconsellaríem una estància de dies. Per veure el proper castell d’Embid, a tocar. Per fer un volt per Daroca, que és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. Per anar fins Molina d’Aragón, una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. I Terol. I Albarracín. Ja ho esteu veient: Gallocanta mereix un pont, o unes petites vacances. Podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta mateix.  A Daroca teniu molta oferta, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. A Molina de Aragón hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies.

La laguna de Gallocanta es una superficie de agua en una zona muy seca. Por eso su tamaño es muy variable. Hay meses, o años, en que está llena, y momentos en que no queda nada de agua. Pero lo que no falta nunca en Gallocanta son las aves, muchas aves, sobre todo grúllas. Llegan a partir de finales de octubre, se quedan todo noviembre y se van en diciembre. Y es fácil verlas. Verlas a miles. ¡No exageramos!. Sólo hacen falta unos buenos prismáticos. Al atardecer es todo un espectáculo verlas venir e ir, aterrizar o despegar, volver al lago. La laguna está perfectamente señalizada, bien organizada y muy bien explotada turísticamente. Hay dos centros de interpretación. Uno a las afueras del pueblo mismo de Gallocanta, con gente amable, y unas instalaciones magníficas. Os orientarán, les mimarán. Podrán ver el museo, bonito y sencillo, y subir al mirador, cubierto, con servicio de prismáticos. Otro lugar recomendable es el centro de interpretación del Gobierno de Aragón, situado entre Bello y Tornos, a pie de carretera también. Buen museo y un audiovisual interesante. Actividades para los niños. Varios miradores permiten aproximarse prudentemente a las aves. Os recomendamos el de La Reguera, o la ermita del Buen Acuerdo, en el pueblo de Las Cuerlas. Buenos caminos de tierra, cercanos al lago, os llevarán en tres o 4 kms. Creednos si os aseguramos que aunque no tengais práctica ninguna viendo animales, allí veréis, y muchos. Sus hijos e hijas disfrutarán de una experiencia única, que recordarán. Y n0 os aconsejaríamos sólo una ida a Gallocanta y basta. Aunque se merece el viaje. Os aconsejaríamos una estancia de días. Para ver el castillo de Embid, cercano. Para dar una vuelta por Daroca, que es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. Para ir hasta Molina de Aragón, otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Y Teruel. Y Albarracín. Ya lo estáis viendo: Gallocanta merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas, o una especie de alberge: Allucant, en el pueblo de Gallocanta mismo. En Daroca tienen mucha oferta, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. En Molina de Aragón hay muchos otros lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Encontraréis fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. Para más hoteles deberán alojarse en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde dormimos a menudo, ideal para las familias.

Bujaraloz

Bujaraloz és un poble simpàtic, obert, col·locat allà, en mig del desert dels Monegros, a mig camí entre Fraga i Zaragoza per l’autopista AP2 o la carretera N-II. El sol, la llum, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. La vila es defensa com pot. Ha aprés a conviure amb la seva situació en aquest pàram inacable que en altres temps reculats, diuen, fou un bosc que feia negres les muntanyes: els Montes Negros, o Monegros. Ara d’arbre no en queda cap. Però la voluntat de la gent d’aquesta terra aragonesa ho pot tot. S’han fet regadius i, amb molta feina, es progressa. Veus cultius per tot. Els habitans de Bujaraloz són gent alegre, recia, com cal. Hospitalaris, com pertoca i més. Aquests dies de fi d’agost celebren Sant Agustí. Festes. La nit del divendres, a la matinada, toro embolat. El dissabte guerra d’aigua i escuma, un luxe oriental en aquestes contrades tan seques. A la tarda més toros, i a la nit, ball. Diumenge matinades, missa, cants populars i dances típiques, més ball, a la tarda, a la nit de nou, i més toros pels carrers. En aquestes contrades, els braus són una tradició sagrada. I així tots els dies. El dilluns, diada pels infants, hi ha xocolatada i parc infantil. I tota la setmana ball i més ball, i toros i més toros deixats anar pel poble. I continua tota una setmana de gresca, folklore, jotes i marxa. Ah!, i també toros pels més petits. Podeu anar-hi si us sembla bé. I si ara no us ve de gust, aneu-hi un altre dia, en una altra època. Veureu l’esglèsia de Sant Jaume i el palau de Torres Solanot, un casalot renaixentista. També l’ermita de la Virgen de las Nieves, tota una ironia en aquest secarral. Però el més interessant, encara que pugui semblar mentida, és la part paisagística i natural. Les llacunes salades, buides a l’estiu, plenes de vida a la primavera, són una reserva ecològica important, paradís de les aus. Les Salades o “salinetas” són un conjunt d’estanys, petits mars de sal i de guix, inclosos com a ZEPA ornitológica. És impressionant visitar-les, veure’n els horitzons infinits, blancs, llunars. Hi ha dues rutes marcades. Potser la millor sigui la que descobreix l’entorn de l’anomenada “La Salada de la Playa”, que encara conserva les restes d’antigues explotacions comercials de sal. Si sou amants dels rallies, del món del motor, no us ha de faltar mai viure l’emoció d’una Baja España Aragón, el rallye del desert aragonés, que sempre passa ben a tocar de la localitat. O, si sou joves, de cos o d’esperit, o de les dues coses, el Monegros Desert Festival, que es celebra al juliol entre Bujaraloz i Fraga, prop del poblet de Candasnos. Aquesta vila dura i amable, a mig camí de tot arreu, senyora dels Monegros, és un centre de bones excursions per la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de l’impressionant i desconegut monestir de Rueda, joia del Císter, o la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa.

Bujaraloz es un pueblo simpático, abierto, colocado allí, en medio del desierto de los Monegros, a medio camino entre Fraga y Zaragoza. El sol, la luz, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. La villa se defiende como puede. Ha aprendido a convivir con su situación en este páramo inacable que en otros tiempos remotos, dicen, fue un bosque que hacía negras las montañas: los Montes Negros, o Monegros. Ahora de árbol no queda ni uno. Pero la voluntad de la gente de esta tierra aragonesa lo puede todo. Se han hecho regadíos y, con mucho trabajo, se progresa. Los habitantes de Bujaraloz son gente alegre, recia, como es debido. Hospitalarios, como corresponde y más. Estos días de finales de agosto celebran San Agustín. Fiestas. La noche del viernes, en la madrugada, toro embolado. El sábado guerra de agua y espuma, un lujo oriental en esta región tan seca. Por la tarde más toros, y por la noche, baile. Domingo madrugadas, misa, cantos populares y danzas típicas, más baile, por la tarde, en la noche de nuevo, y más toros por las calles. En estas regiones, los toros son una tradición sagrada. Y así todos los días. El lunes, día para los niños, hay chocolatada y parque infantil. Y toda la semana baile y más baile, y toros y más toros sueltos por el pueblo. Y continúa toda una semana de juerga, folclore, jotas y marcha. Ah, y también toros para los más pequeños. Pueden ir si les parece bien. Y si ahora no les apetece, vayan otro día, en otra época. Verán la iglesia de Santiago y el palacio de Torres Solanot, un caserón renacentista. También la ermita de la Virgen de las Nieves, toda una ironía en este secarral. Pero lo más interesante, aunque pueda parecer mentira, es la parte paisajística y natural. Las lagunas saladas, vacías en verano, llenas de vida en primavera, son una reserva ecológica importante, paraíso de las aves. Las Saladas o “salinetas” son un conjunto de estanques, pequeños mares de sal y de yeso, incluidos como ZEPA ornitológica. Es impresionante visitarlas, ver los horizontes infinitos, blancos, lunares. Hay dos rutas marcadas. Quizá la mejor sea la que descubre el entorno de la llamada “La Salada de la Playa”, que aún conserva los restos de antiguas explotaciones comerciales de sal. Si sois amantes de los rallies, del mundo del motor, no debe faltar nunca vivir la emoción de una Baja España Aragón, el rallye del desierto aragonés, que siempre pasa muy cerca de la localidad. O, si sois jóvenes, de cuerpo o de espíritu, o de ambas cosas, el Monegros Desert Festival, que se celebra en julio entre Bujaraloz y Fraga, cerca del pueblo de Candasnos. Esta villa dura y amable, a medio camino de todas partes, señora de los Monegros, es un centro de buenas excursiones por la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de la impresionante y desconocido monasterio de Rueda, joya del Cister, o la fantástica arquitectura del monasterio benedictino de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes naúticos al alcance de todos. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y comer de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo.

Sant Carles de la Ràpita

Sant Carles de la Ràpita és una vila marinera del sur més extrem de Catalunya, ja tocant el País Valencià. Només Alcanar està més avall.  Sant Carles és una vila nova, recent, i això és nota. Va ser fundada al segle XVIII pel rei Carles III, un rei constructor i il·lustrat, que imaginà un gran port i un canal fins Saragossa. El port es feu. De fet no calia. La tranquil·la badia dels Alfacs, on Sant Carles s’aboca i s’enmiralla, és un port natural de primer ordre, utilitzat de fa anys. Les seves aïgues calmes i baixes, són ideals pels infants. Aïgues calentes, netes però tèrboles, un pam d’aigua només, on els vostres fills xipollejaran sense por. El poble s’ordena en carrers amples, tirats a cordills, angles rectes, cases encalades, al voltant de la mar, com abraçant-la. Si bé no ofereix altre recurs que la platja i el paisatge, aquests dos són prou excepcionals i maravellosos. Més que quedar-vos a Sant Carles el que n’heu de fer és sortir-ne. Voltar per les inmediacions. Arribar-vos per les pintoresqes carreteres del Delta, a peu, en bici o en cotxe, fins el Poble Nou, tot resseguint la corba suau i amable de la badia. Veient brillar el sol en el mirall d’aigua o en els arrossars. Arribar-vos fins la bonica Casa de Fusta, o casa verda, on hi ha el museu ornitològic i el centre d’informació del fantàstic parc del Delta de l’Ebre. Albirar la fauna de la Llacuna de l’Encanyissada, mostrar als vostres fills i filles les aus estupendes que hi niuen o hi passen: flamencs, ànecs, agrons, capbussons… Allà, per cert, hi ha un bon restaurant. Podeu anar també fins l’Istme del Trabucador, que separa el mar gran, de la mar petita i tancada. Una estreta franja de terra, desèrtica, llunar, que no sembla d’aquest món. O llogar una barca al port de Sant Carles per fer una volta pels Alfacs i anar fins la Punta de la Banya, a l’altra banda. Quan desembarqueu creureu que sou Cristòfor Colom descobrint terra verge. A tocar de l’embarcador, el far i les Salines de la Trinitat, inusitades. Si en lloc d’anar cap a mar, sortim del port cap a terra, en direcció Amposta, veurem ben aviat la desviació, a mà dreta que porta fins els anomenats Ullals de Baltasar. Una zona de petits estanyols on floreixen els nenúfars. Però a nosaltres, el que ens embadaleig és la la badia natural dels Alfacs. I les seves platges, les del sur, les que trobareu deixant el centre urbà de la ciutat i marxant cap a les Cases d’Alcanar. Un seguit de petites platjoles delicioses, (a la foto), de sorra fina, finíssima i daurada, quasi pols, aigües blanes.  Tan poc profundes que els minyons poden ben bé campar-hi sols. Fins i tot a l’hivern!. Ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana familiar, i més. I si avui us en parlem és en motiu de la diada gastronòmica de la Galera i Ostra, que te lloc a mitjans o finals  de febrer. Hi ha mostra de plats fets amb la galera, crustaci poc valorat, i amb les finíssimes ostres de Sant Carles, boníssimes com ho son també les afamades gambes i llagostins. Proveu-los!. No faltaran els vins de la Terra Alta, parades de cava i d’oli, ni per descomptat del formidable arròs de la terra. Baixeu a l’Ebre aquest cap de setmana, si voleu degustar els “platillos” de la fira, o qualsevol altre. Hi ha bons hotels per dormir: com l’Hotel Miami, popularment Can Pons, un senyor hotel, arran mateix d’aigua, amb vistes de somni. També el novíssim Hotel del Port, al centre mateix de la vila, a tocar, naturalment del port. Habitacions familiars. O Cal Batiste, amb un bon restaurant, i bones habitacions. N’hi ha molts més, és clar. Com de restaurants, no us els acabareu. Per menjar-hi paella o fideuà, maravellosa cuina de l’Ebre, o marisc, bons llagostins del delta. Aneu al Varadero,  avinguda Constitució, 1. Tel: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, al carrer Vista Alegre, 8, Tel: 977. 74.14.58. També hem menjat, més senzill, paelles i “fideuàs” de fábula al Cranc Roig, al carrer de Sant Francesc, 33, Tel: 977.74.08.60, tot anant cap al port. ‎El sur us crida!

San Carlos de la Rápita es una villa marinera del sur más extremo de Cataluña, ya tocando la Comunidad Valenciana. Sólo Alcanar está más abajo. San Carlos es una villa nueva, reciente, y eso se nota. Fue fundada en el siglo XVIII por el rey Carlos III, un rey constructor e ilustrado, que imaginó un gran puerto y un canal hasta Zaragoza. El puerto se hizo. De hecho no era necesario. La tranquila bahía de los Alfaques, donde San Carlos se vierte y se detiene, es un puerto natural de primer orden, utilizado desde hace años. Sus aguas calmas y bajas, son ideales para los niños. Aguas calientes, limpias, aunque turbias, un palmo de agua sólo, donde sus hijos chapotearan sin miedo. El pueblo se ordena en calles anchas, tiradas a cordel, rectas, de casas encaladas, alrededor del mar, como abrazándolo. Si bien no ofrece otro recurso que la playa y el paisaje, estos dos son bastante excepcionales y maravillosos. Más que quedarse en San Carlos lo que tenéis que hacer es salir. Pasear por las inmediaciones. Acercaros por las pintoresqes carreteras del Delta, a pie, en bici o en coche, ir hasta el Pueblo Nuevo, siguiendo la curva suave y amable de la bahía. Viendo brillar el sol en el espejo de agua o en los arrozales. Acercaros hasta la maravillosa Casa de Madera, o casa verde, donde se encuentra el museo ornitológico y el centro de información del fantástico parque del Delta del Ebro. Vislumbrad la fauna de la Laguna de la Encanyissada, mostrad a vuestros hijos e hijas las aves estupendas que anidan o pasan: flamencos, patos, garzas, zambullidas … Allí, por cierto, hay un buen restaurante. Pueden ir también hasta el Istmo del Trabucador, que separa el mar grande, de la mar pequeña y cerrada. Una estrecha franja de tierra, desértica, lunar, que no parece de este mundo. O alquilar una barca en el puerto de San Carlos para dar una vuelta por Alfacs e ir hasta la Punta de la Banya, al otro lado. Cuando desembarcareis creeréis que sois Cristóbal Colón descubriendo tierra virgen. Cerca del embarcadero, el faro y las Salinas de la Trinidad, inusitadas. Si en lugar de ir hacia el mar, salimos del puerto hacia tierra, en dirección Amposta, vereis de pronto la desviación, a mano derecha que lleva hasta los llamados Ullals de Baltasar. Una zona de pequeños estanques donde florecen los nenúfares. Pero a nosotros, lo que nos embelesa es la la bahía natural de los Alfaques. Y sus playas, las del sur, las que encontraréis dejando el centro urbano de la ciudad y marchando hacia las Casas de Alcanar. Una serie de pequeñas playuelas deliciosas, (en la foto), de arena fina, finísima y dorada, casi polvo, de aguas blandas. Tan poco profundas que los crios van a poder campar por allí solos. ¡Incluso en invierno!. Ya veis que la cosa da para un fin de semana familiar, y más. Y si hoy os hablamos de esto es con motivo de la fiesta gastronómica de la Galera y la Ostra, que tiene lugar a mediados o finales de febrero. Hay muestra de platos hechos con la galera, crustáceo poco valorado, y con las finísimas ostras de San Carlos, buenísimas como lo son también las afamadas gambas y langostinos. ¡Pruébenlos!. No faltarán los vinos de la Terra Alta, paradas de cava y de aceite, ni por supuesto del formidable arroz de la tierra. Bajense al Ebro este fin de semana, si desean degustar los “platillos” de la feria, o cualquier otro. Hay buenos hoteles para dormir: como el Hotel Miami, popularmente Can Pons, un señor hotel, a un palmo del agua, con vistas de ensueño. También el novísimo Hotel del Port, en el centro mismo de la villa, junto, naturalmente, del puerto. Habitaciones familiares. O Cal Batiste, con un buen restaurante, y buenas habitaciones. Hay muchos más, claro. Como de restaurantes, no os los acabaréis. Para comer teneis paella o fideuá, maravillosa cocina del Ebro, o marisco, buenos langostinos del delta. Vayan al Varadero, avenida Constitución, 1. Tel.: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, en la calle Vista Alegre, 8, Tel.: 977. 74.14.58. También hemos comido, más sencillo, paellas y “fideuás” de fábula en el Cranc Roig (Cangrejo Rojo), en la calle de San Francisco, 33, Tel: 977.74.08.60, yendo hacia el puerto.

L’estany d’Ivars d’Urgell

L’estany d’Ivars d’Urgell i Vilasana és una zona humida d’importància cabdal per Catalunya. Aus de tota mena l’escullen per aturar-s’hi en les seves migracions. Altres hi resideixen tot l’any. L’estany d’Ivars i Vilasana també és molt important pels pobles d’aquestes terres de secà de Lleida. Terres que un dia foren rentables, però que avui dia moren pel baix preu dels productes que s’hi cultiven, bàsicament cereal. És per això que, si un dia l’estany fou dessecat per permetre el cultiu de la terra, ara s’hagi tornat a omplir d’aigua per permetre el cultiu del turisme rural. I l’aposta funciona. Cada dia són més els amants dels ocells i la natura, o simplement els turistes i curiosos, que s’apropen a Ivars per veure el nou estany. Les vores han estat molt acondicionades. Hi ha garites de guaita, senders, ponts de fusta, aparcament, àrees de picnic, de serveis i d’informació. També, segons i com, barquetes. Ideal per tal que els vostres infants s’imaginin al mig de la sabana, no ens atrevim a dir de la selva, donada la manca absoluta d’arbres, obrint-se camí per fotografiar un elefant. Aquí serà, amb bona sort, algun ocellot. Però a la mainada això no l’amoïna. Arribeu-hi fàcilment per l’autovia A-2, en direcció Lleida, sortida Ivars d’Urgell. Un cop al poble podeu agafar la carretera a Vilasana. Ben aviat trobareu el trencall, ben indicat, i l’aparcament. Per dinar us caldrà anar a Cal Modest, a Ivars mateix. També tenen habitacions. O a Cal Xelin. A Vilasana hi ha un parell de restaurants més. També a Linyola, o a Mollerussa. Per dormir us recomanem Cal Rotes, a Linyola. Un bon hotel rural amb tota mena de comoditats i serveis.

El estanque de Ivars de Urgell y Vilasana es una zona húmeda de importancia capital para Cataluña. Aves de todo tipo lo elijen para detenerse en sus migraciones. Otras residen allí todo el año. El estanque de Ivars y Vilasana también es muy importante para los pueblos de estas tierras de secano de Lleida. Tierras que un día fueron rentables, pero que hoy día mueren por el bajo precio de los productos que se cultivan, básicamente cereal. Es por ello que, si un día el lago fue desecado para permitir el cultivo de la tierra, ahora se haya vuelto a llenar de agua para permitir el cultivo del turismo rural. Y la apuesta funciona. Cada día son más los amantes de los pájaros y la naturaleza, o simplemente los turistas y curiosos, que se acercan a Ivars para ver el nuevo estanque. Los entornos han sido muy acondicionados. Hay garitas de vigilancia, senderos, puentes de madera, aparcamiento, áreas de picnic, de servicios y de información. También, según y cómo, barquitas de remo. Ideal para que sus niños se imaginen en medio de la sabana, no nos atrevemos a decir de la selva, dada la falta absoluta de árboles, abriéndose camino para fotografiar un elefante. Aquí será, con buena suerte, algún pajarraco. Pero eso, a los niños, no les preocupa. Lleguen con facilidad por la autovía A-2, dirección Lleida, salida Ivars d’Urgell. Una vez en el pueblo pueden tomar la carretera a Vilasana. Pronto encontrarán el desvío, bien indicado, y el aparcamiento. Para comer vayan a Cal Modest, en Ivars mismo. También tienen habitaciones. O a Cal Xelin. En Vilasana hay un par de restaurantes más. También en Linyola, o en Mollerussa. Para dormir os recomendamos Cal Rotes, en Linyola. Un buen hotel rural con todo tipo de comodidades y servicios.

Fira del Pota Blava

El Prat de Llobregat és una població veina de Barcelona. Estem molt acostumats a sentir-ne el nom i a nomenar-la. Potser per això no parem massa atenció al que pot oferir-nos. I és llàstima perquè el Prat conserva moltes coses que val la pena veure i disfrutar. Per exemple la Fira del Pollastre Pota Blava. Els pota blava son pollastres de debó. Antics, com els de abans. Ben alimentats, mimats, cuidats, seleccionats. Fan un bon plat de Nadal per aquells que encara cerquen l’autenticitat. I el Prat us els ofereix. Pollastres potents i valents criats a les masies de la vora del Llobregat, en un espai agrari insòlit, desconegut del gran públic, molt interessant per visitar amb la canalla. I el diumenge després de la Puríssima, al desembre, al Prat munten una bona fira. Una fira on els vostres infants podran veure què era un pollastre dels de l’època dels avis. A més també hi ha altres alicients: actuacions, cercaviles amb gegants i capgrossos, expo de cotxes antics… a la web de l’ajuntament hi ha el programa de festes. Aprofiteu per anar fins al Prat. Són 10 kms. escassos. Aprofiteu per veure els espais del Delta, aiguamolls plens d’ocells. O per observar, al final de la pista, com aterren els avions. Quedareu, vosaltres i els vostres fills i filles, ben bocabadats.

El Prat de Llobregat es una población vecina de Barcelona. Estamos muy acostumbrados a oír su nombre y nombrarla. Quizá por eso no prestamos demasiada atención a lo que puede ofrecernos. Y es lástima porque el Prat conserva muchas cosas que vale la pena ver y disfrutar. Por ejemplo la Feria del Pollo Pata Azul. Los pata azul son pollos de verdad. Antiguos, como los de antes. Bien alimentados, mimados, cuidados, seleccionados. Hacen un pollo perfecto para un buen plato de Navidad. Ideal para aquellos que buscan la autenticidad. Y el Prat se la ofrece. Pollos potentes y valientes criados en las masías de la orilla del Llobregat, en un espacio agrario insólito, desconocido del gran público, muy interesante para visitar con los niños. Y el domingo después de la Purísima, en diciembre, en El Prat montan una buena feria. Una feria donde sus niños podrán ver lo que era un pollo de los de la época de los abuelos. Además también hay otros alicientes: actuaciones, pasacalles con gigantes y cabezudos, expo de coches antiguos… Mirad en la web del ayuntamiento: allí se encuentra el programa de fiestas. Aprovechad para ir hasta El Prat. Son 10 kms. escasos. Aprovechad para ver los espacios del Delta, humedales llenos de aves. O para observar, al final de la pista, como aterrizan los aviones. Quedaréis, vosotros y vuestros hijos e hijas, boquiabiertos.