Cagliari / Càller


Avui us parlarem de Cagliari, la bella ciutat de Càller, capital de Sardenya. Una vila jove, vibrant, divertida, gran. Nosaltres estavem allotjats a l’hotel T, un dels millors de la ciutat. Luxe. Bones habitacions, tot i que la piscina i l’spa estaven tancats pel coronavirus, a preus una mica cars, però interessants. Per sopar vam descobrir, al centre de Cagliari, que és una ciutat amb un ambient nocturn brutal, la Grotta di Marcello, un curiós restaurant, dins unes coves sota la vila vella, que ens va agradar i que vam repetir nit darrera nit. Cagliari te tot el que una vila italiana que s’apreciï ha de tenir: uns carrers estrets, plens de bugada penjada, unes fortes muralles i bastions, pujades potents, baixades terrorífiques, placetes amagades, una catedral magnífica amb una cripta impressionant, i un munt de palaus vinguts a menys… atractiva en la seva relativa decadència. Difícil aparcar, sinó impossible. Cerqueu als bastions, o aneu directament al pàrking de l’estació, a costat del port.

Cagliari és un destí fantàstic per descobrir el sud de Sardenya, amb platges magnífiques, situades entre les millors d’Europa, com per exemple Turredda, una de les millors platges de l’illa, que sol estar molt plena, petada, impossible possar-hi un peu. Però calma, uns cinc kms. més cap avall, camí de Teulada, cap a l’Oest. I arribareu a Piscinì, una cala genial, amb aigües transparents, amb bon aparcament i poca gent, una passada! Pels voltants teniu bons restaurants, sobretot a Chia, on hi ha el restaurant Crar’e Luna, fantàstic! I moltes altres platges xules com ara l’espectacular platja anomenada Spiaggia Su Giudeu, una cinta de sorra carbassa amb un mar maragda, increïble. Cap a l’est també teniu platges de somni, com ara Punta Molentis, o bé les de Villasimius, com Cala Sinzias, o la famosa Spiaggia di Porto Giunco, amb bon aparcament i poca gent. Una platja molt bonica.

Hoy os hablaremos de Cagliari, la bella ciudad de Cagliari, capital de Cerdeña. Una villa joven, vibrante, divertida, grande. Nosotros estábamos alojados en el hotel T, uno de los mejores de la ciudad. Lujo. Buenas habitaciones, aunque la piscina y el spa estaban cerrados por el coronavirus, a precios un poco caros, pero interesantes. Para cenar descubrimos, en el centro de Cagliari, que es una ciudad con un ambiente nocturno brutal, la Grotta di Marcello, un curioso restaurante, dentro unas cuevas bajo la ciudad vieja, que nos gustó y que repetimos noche tras noche. Cagliari tiene todo lo que una ciudad italiana que se aprecie debe tener: unas calles estrechas, llenas de colada colgada, unas fuertes murallas y bastiones, subidas potentes, bajadas terroríficas, plazoletas escondidas, una catedral magnífica con una cripta impresionante, y un montón de palacios venidos a menos … atractiva en su relativa decadencia. Difícil aparcar, sino imposible. Busque los bastiones, o vaya directamente al parking de la estación, cerca del puerto.

Today we will talk about Cagliari, the beautiful city of Cagliari, the capital of Sardinia. A young, vibrant, fun, big villa. We were staying at the T Hotel, one of the best in town. Luxury. Good rooms, although the pool and spa were closed by the coronavirus, at somewhat expensive but interesting prices. For dinner we discovered, in the center of Cagliari, which is a city with a brutal nightlife, the Grotta di Marcello, a curious restaurant, in some caves under the old town, which we liked and which we repeated night after night. Cagliari has everything an Italian town to appreciate must have: narrow streets, full of hanging laundry, strong walls and bastions, powerful climbs, terrifying descents, hidden squares, a magnificent cathedral with an impressive crypt, and a lots of palaces come to less … attractive in its relative decay. Hard to park, but impossible. Look for the bastions, or go directly to the station car park, next to the port.

Aujourd’hui, nous parlerons de Cagliari, la belle ville de Cagliari, la capitale de la Sardaigne. Une grande villa jeune, dynamique et amusante. Nous étions à l’hôtel T, l’un des meilleurs de la ville. Luxe. Bonnes chambres, bien que la piscine et le spa aient été fermés par le coronavirus, à des prix un peu chers mais intéressants. Pour le dîner, nous avons découvert, dans le centre de Cagliari, qui est une ville à la vie nocturne brutale, la Grotta di Marcello, un curieux restaurant, dans certaines grottes sous la vieille ville, que nous aimions et répétions nuit après nuit. Cagliari a tout ce qu’une ville italienne doit avoir à apprécier: des rues étroites, pleines de linge suspendu, des murs et des bastions solides, des montées puissantes, des descentes terrifiantes, des places cachées, une magnifique cathédrale avec une crypte impressionnante et un beaucoup de palais deviennent moins … attrayants dans sa relative décomposition. Difficile à garer, mais impossible. Cherchez les bastions, ou rendez-vous directement au parking de la gare, à côté du port.

 

Un estiu a Croàcia


Aquest estiu, quan el coronavirus ja sigui un record horrible, podeu fer un viatge fins Croàcia i Eslovènia. podeu sortir de Barcelona cap a Montpellier, parant a dinar al restaurant i pizzeria “La Bella Itàlia” a Narbonne. I fent nit a l’hotel Novotel de Montpellier, situat a peu d’autopista o continuar, si voleu, sense visitar Montpellier, fins arribar a Nîmes, que també té un Novotel xulo, al centre de la ciutat, al costat del seu amfiteatre romà, que és una passada. Nîmes també té un temple romà perfectament conservat. O potser podeu continuar fins Avignon, amb un altre Novotel molt modern, al costat de l’estació de tren, i un Ibis Styles, interessant, camí de l’aeroport. Sigui com sigui podeu seguir cap a Grenoble, ja als Alps francesos, on hi ha un Novotel al mig del camp, a Voreppe. Hotels tots ells molt barats i familiars. Si feu nit a Grenoble, o hi pareu uns dies per explorar els Alps francesos, podeu sopar al restaurant italià, molt bo, anomenat Carmelina. Molt recomanable. D’allà podeu anar cap a Milà, ja a Itàlia, passant pel coll del Mont Cenis, espectacular pas alpí. És aquesta una ruta molt més fresca i agradable que passar en ple estiu per la Costa Blava francesa, i per la Riviera Italiana, que sempre estan petades. I us estalvieu el coll d’ampolla del pont de Génova, el que va caure, i encara no està reconstruït. Podeu fer nit a Torino, una gran idea, perquè és una ciutat molt bonica, amb bons hotels, i un museu egipci fabulós, o bé continuar cap a Milano. Si decidiu Torino us direm que hi ha hotels convenients vora l’estació de tren i un Novotel a l’entrada per l’autopista. Si aneu a Milano i podeu allotjar-vos al centre de la ciutat o bé Novotel proper a l’aeroport de Malpensa. Molt bé de preu, instal·lacions modernes i netes. A Milano podeu passar-hi un dia, com a mínim, per veure la fastuosa catedral, per exemple, i l’endemà marxar cap a Venècia. Pel camí no deixeu de visitar Bérgamo, amb un casc antic admirable, Verona, una ciutat romàntica, amb l’amfiteatre i el balcó de Giulieta, o Vicenza, plena de obres del Palladio, o Padova, amb molt d’art. Arribant a Venezia, a Mestre, hi ha un bon hotel Novotel. Per menjar aneu a un petit restaurant casolà proper a l’hotel. Es diu l’Osteria de Mariano. Menú del dia cantat, pasta fresca sempre, qualitat a preu raonable. Un veritable museu on parlareu amb els amos de què i com voleu menjar i veure. El recomanem. L’endemà no podeu deixar de veure Venècia. El pont de Rialto, el pont dels sospirs, la plaça de Sant Marc, la fantàstica església de San Pantalon, amb el sostre decorat amb un “trompe l’oeuil” fabulós. I la íntima raconada del Campo Santa Margarida, amb l’església del Carmel, i les seves pintures sobre fusta. Per dinar en aquesta zona us recomanem la Pizzeria Dofin, a la Salizata de la Santa Croce, 81, prop de San Rocco i de San Pantalón. Bé de preu i bona teca. Acabat de dinar anau fins el Campo Sant Rocco, amb l’escola gran de San Roc plena de pintures de Tiziano, i la Basílica Gloriosa dei Frari, un dels temples més grans de Venècia, gòtic esplendorós, ple d’art. Una ascensió de Tiziano com a retaule major, obres de Donatello, Bellini, el sepulcre de Canova… impressionant. I també Sant Gregorio, un monestir amb accés al Gran Canal, i l’església barroca de la Salute, símbol de la ciutat, enfrontada amb Sant Marc. Venècia ens encanta.

En tornar de Venezia podeu sopar en restaurant molt divertit, casual, instal·lat en una antiga fábrica, servit per gent jove: Ae Oche 4 Cantoni. Genial. El dia següent começa l’aventura croata. Croàcia, i primer la península d’Istria, és presenta com una rèplica de la Toscana. Suaus turons acullen pobles encimbellats, emmurallats, plens de palaus, esglésies, portes i carrers estrets. Dominen un paisatge verd com ara Escòcia, amb boscos frondosos sota un cel blau. Motovun és un d’aquests pobles.  Travesseu Triestre i Eslovènia per arribar-hi. Primera frontera! No agafeu l’autopista. Pagareu molt per pocs kms. I necessiteu una vinyeta a Eslovènia. Aneu de Triestre, una ciutat resultona però no bonica, a Motovun per carretera comarcal. Mireu el mapa! Si aneu a Motovun, i en feu el centre de visites de la part d’Istria, estalviareu molts calers. En cas contrari podeu optar per un hotel a la costa. Us recomanem una casa rural fantástica que podeu llogar sencera: Motovun House. Molt maca. Típica, equipada. Podeu fer-vos el menjar o anar a un restaurant típic: La Kanoba Mondo, al centre del poble. A la nit millor sempre els restaurants a peu de muralla, en la terrassa dominant el riu Mirna. Per exemple el restaurant Pod Voltom, al mateix mirador damunt la vall, sopar amb vistes… molt romàntic. El poble és peatonal però us deixaran pujar amb cotxe si teniu allà l’allotjament. Dona gust recórrer els carrerons empedrats amb lloses blanques, polides pel pas dels anys. Fer el tomb a la muralla i aneu a veure caure la tarda damunt dels camps mentre sopeu a la fresca.

I que podeu fer des de Motovun. Doncs anar a Pula, amb les seves restes romanes, amfiteatre, gran i preciós, arc dels Sergis, el temple d’August… i la catedral.

També podeu anar a Rovinj, bella vila marinera, una vila que és com una illa de colors damunt l’Adriàtic. Per dinar teniu la Pizzeria da Sergio, només pizzes, però molt bones, al carrer peatonal del poble antic, Grisia.

I també podeu visitar Porec, a una trentena de kms. de Motovun, per veure la seva cèlebre basílica Eufrasiana, patrimoni de la UNESCO.

Quan marxeu de Motovun, preneu el camí de Zadar. Podeu aturar-vos a la ciutat d’Ogulín, en els boscos i muntanyes del nord de Croàcia, per veure el castell Francopan i dinar al restaurant de l’hotel Francopan, que està molt bé i bé de preu.

Seguírem la ruta cap a Zadar on vam podeu allotjar-vos als apartaments Lavandula, molt moderns i molt bonics, a tocar de la platja i a 10 minuts del centre. Aneu a veure la famosa posta de sol de Zadar, i a sopar al centre, al restaurant 2 Ribara, fantàstic, o al costat dels apartaments en un restaurant típic amb aires de taverna grega: el Kuzina. Molt bo i barat.

La porta d’entrada recorda que Zadar fou també veneciana, i la basílica de Sant Donat és una joia pre-romànica bastida damunt del fòrum romà fent servir bases de columnes i temples romans.

 

Des de Zadar es poden fer boniques excursions, com per exemple a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja.

Quan us canseu de Zadar sortiu-ne amb destinació Dubrovnik. L’aduana de Bòsnia us farà perdre una bona estona, i les cues per travessar Naum, un petit enclavament de Bòsnia, encara més. Sortint del mal pas encara us donarà temps d’anar fins la petita ciutat fortificada de Mali Ston, i dinar al port. Ho podeu fer al restaurant Kapetanova Kuca, que pertany a l’Hotel Ostrea. Bo, sofisticat, bona relació qualitat preu. Acabat de dinar passegem pel poblet pescador de cases de pedra.

Continuem camí de Dubrovnik on ens allotgem a l’Hotel Àdria, molt bé. Luxe. Piscina coberta. Tenim mitja pensió. Sopar buffet molt arreglat. Baixem a la ciutat murallada de Dubrovnik. Aparquem al pàrquing públic, car, i baixem a peu les escales. És Disneylandia. Bonic però massa turístic.

L’endemà podeu acabar de baixar per veure, passant la frontera amb Montenegro, la bella ciutat medieval de Kotor. Una passada! I entrar a Bòsnia per visitar Mostar. Fins i tot podeu fer una escapada fins Sarajevo. Però això, potser, seria un altre viatge. Però Kotor, que és preciosa, i Mostar, amb el seu pont otomà, son asequibles i molt xules. I no son lluny de Dubrovnik. I molt més barates!. Allà podeu dormir i menjar molt bé. De tornada preneu el vall del Neretva i torneu a la costa croata. Podeu anar a Baska Voda, un bonic poble de la costa. Allà podeu dinar a diversos llocs. Com ara la konoba Toni, barateta i bon servei. O a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat a tocar de la platja. Bon menjar, no gaire car, bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. La platja de pedres de Baska Voda és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

 

L’endemà tocarà una de les perles del viatge, la ciutat de Split, ubicada tota ella en un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil convertit en plaça, al mausoleu imperial fet catedral, als soterranis fets basar. Increïble!.

 

A Split podeu menjar prop de la porta aurea a la pizzeria Portas. Bona teca, a bon preu. Bon servei. Des de Split podeu anar a Trogir. Si voleu dormir per allà recomanem la Villa Tudor, habitacions amb vistes a la magnífica ciutat amurallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu per anar a la platja de l’illa de Ciovo, a uns kms. de Trogir, molt amable i maca. Per menjar aneu al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En sortir de Trogir aneu cap a Zagreb, per l’interior, per poder visitar els llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on podeu passar pràcticament tot el dia fent senderisme, muntats en trens i en vaixells, parc amunt, parc avall. Podeu dinar a Korenica, prop de la frontera, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Després cap a Zàgreb.

Zagreb, la capital croata, és una ciutat interessant, no maca, però xula. Per dormir aneu a l’hotel Internacional, allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic.

Zagreb te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però el seu casc antic és bonic, amb la catedral i el castell.

 

Des de Zagreb podeu fer moltes sortides per visitar la Croàcia interior, la més desconeguda. Vam anar a Belec per veure la meravella barroca de l’església de Santa Maria de les Neus. Demaneu la clau a la casa de pagès del davant si la trobeu tancada.

També a Varazdin, ciutat barroca per excel·lència, plena de palaus i esglésies, amb una catedral bellíssima i un castell molt evocador. Val la pena fer una parada a Varazdin en un viatge a Croàcia. Allà podeu dinar a la pizzeria Àngelus, un lloc molt recomanable. Bon menjar pec pocs diners.

No us perdeu els castells de la regió fronterera amb Eslovènia, i el poble encantador de Somobor.

En acabat podeu anar cap a Eslovènia. Us recomanem l’Hotel Radisson Blue de Ljubljana, la capital. Situat lluny del centre però molt luxós. Te un servei pactat de taxis que et porten al casc històric de la ciutat per pocs diners. Molt recomanable. Ljuljana és encantadora, sense tenir res. Un castell, quatre carrers medievals, un riu, uns ponts, el dragó de la ciutat i molta animació. T’enamora sense saber la raó. A Ljuljana aneu a dinar i sopar al restaurant Marley & Me, que no va estar pas gens malament.

Tocarà ara descobrir una mica els Apls Julians d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on us podeu banyar, i dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. Eslovenia te un munt de petits poblets encantadors, altes muntanyes, ciutats medievals, monestirs, castells i unes coves que son patrimoni de la humanitat. Quedeu-vos uns quants dies per descobrir-los.

Quan retorneu a Itàlia pareu a Brescia, no lluny de Vicenza i Verona. I si no ho heu fet abans, a Venezia, Padua o Vicenza, ciutat, renaixentista, preciosa, amb la basílica palladiana, la catedral i les esglésies. Bon dinar al restaurant Bar Borsa, un lloc on al migdia fan un menú molt xulo, a dins de la mateixa basílica de Palladio.

Seguiu cap als llacs alpins del nord d’Itàlia, Garda, per exemple, parant al bonic poblet de Sirmione. Continueu a  Bérgamo, i després cap a Milà. Podeu tornar a parar al Novotel proper a l’aeroport de Malpensa, on ja vau fer-ho a l’anada. O arribar-vos a Torino, i veure el museu egipci, que val la pena de veritat. I pujar a la Vall d’Aosta, per veure el Mont Blanc, passar el túnel i anar a Chamonix, per veure La Mer de Glace. I potser estar-vos voltant els Alps uns dies, pujant als trens de muntanya i als telecadires. O bé tornar cap a Grenoble, travessant de nou el Mont Cenís, magnífic pas alpí. I llavors parar a Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. Sopeu a Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

 

Si no us agrada la idea podeu dormir a Grenoble, al mateix Novotel que hi ha al mig del camp, a Voreppe. Recordeu el nostre restaurant preferit, el Carmelina, restaurant molt recomanable. l’endemà baixeu la vall del Rhone, visitant Valence, o Orange, amb el seu teatre romà, o Avignon, si no heu parat al pujar. Aneu de pet cap a casa, o amb parada a la Camarga, o visitant el Luberon, la Provença preciosa. O pareu a Nîmes, o a Montpellier, o a Narbonne. O a Figueres per dinar o sopar al millor restaurant i hotel de la ciutat, el Can Duran.

En arribar a casa recordareu la bella Croàcia, la costa dàlmata, la ciutat romana i medieval d’Split, la bellíssima vila de Trogir, les petites illes properes a la costa com Rab o Krk. Les esglésies, palaus, carrers i cases medievals. I les platges i cales!

La bella Croàcia, su costa de Dalmacia, con bonitas playa, las ciudades griegas, romana y medievales de Dubrovnik, de Kotor, de Mostar, de Split, de Trogir, de Zadar, de Rovenij, de Pulla… merecen una visita un verano, cuando el coronavirus haya pasado de largo. Ciudades que son como una joias en su estuche de murallas, o patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Ciudades increibles, como Zagreb o Varzdin, con sus callejas, sus palacios, todo en piedra, preciosas. No la podeis olvidar, porque Croacia es un destino familiar seguro.

Queensferry


Molt a tocar d’Edimburgh, però sense el soroll i els maldecaps de la capital d’Escòcia, teniu Quensferry, un petit i bonic poble pescador. Està situat a l’estuari del riu Forth, davant del mar. És un poblet molt maco, amb cases antigues, un port, un passeig vora el mar, una petita abadia i boscos al darrera. Està molt ben comunicat. Hi ha un bus que va a Edimburgh cada 20 minuts. També és molt fàcil arribar-hi en cotxe, donat que està just abans de passar el gran i modern pont sobre el Forth, i molt a prop de l’aeroport. I no només te un pont modern. Domina la badia un altre gran pont ferroviari de color vermell de l’estil de la torre Eiffel i, encara n’hi ha un tercer de penjat, dels ays 60 del segle passat. Així que la vila és la única d’Europa en tenir tres ponts: ferro, ciment i l’actual. Tot un luxe!. Nosaltres vam fer de Queensferry la base per recórrer la zona mitjana d’Escòcia. Vam dormir a la Crewsteps house, un pis de luxe per pocs diners. Està situat en una casa del 1637, just damunt del Ferry Tap, un pub molt entranyable on podeu menjar bé. Cerqueu la casa a Booking o Expedia i reserveu-la. Molt recomanable. Des d’aquest poble surten els vaixells turístics que, per no gaires diners, van fins l’illa de Inchcolm. Aquest illot, situat al mig de l’estuari del Forth, te una abadia en ruïnes. Hi ha creuers de 90 a 180 minuts, desembarcant o no a la illa. En el trajecte podreu veure foques, frarets, gavines… i tot un munt de vida salvatge marina a tocar de la mà, i ben al costat d’Edimburgh. De veritat que ens va encantar aquest poble calmat, mariner i preciós!.

 

Cercano a Edimburgo, pero sin el ruido y los problemas de la capital de Escocia, tienen Quensferry, un pequeño y bonito pueblo pescador. Está situado en el estuario del río Forth, delante del mar. Es un pueblo muy bonito, con casas antiguas, un puerto, un paseo junto al mar, una pequeña abadía y bosques detrás. Está muy bien comunicado. Hay un bus que va a Edimburgo cada 20 minutos. También es muy fácil llegar en coche, dado que está justo antes de pasar el gran y moderno puente sobre el Forth, y muy cerca del aeropuerto. Y no sólo tiene un puente moderno. Domina la bahía otro gran puente ferroviario de color rojo del estilo de la torre Eiffel y, aunque hay un tercero de colgado, los ays 60 del siglo pasado. Así que la ciudad es la única de Europa en tener tres puentes: hierro, cemento y la actual. Todo un lujo !. Nosotros hicimos de Queensferry la base para recorrer la zona media de Escocia. Dormimos en la Crewsteps house, un piso de lujo por poco dinero. Está situado en una casa de 1637, justo encima del Ferry Tap, un pub muy entrañable donde puede comer bien. Busque la casa a Booking o Expedia y reservar. Muy recomendable. Desde este pueblo salen los barcos turísticos que, por no mucho dinero, van hasta la isla de Inchcolm. Este islote, situado en medio del estuario del Forth, tiene una abadía en ruinas. Hay cruceros de 90 a 180 minutos, desembarcando o no a la isla. En el trayecto podrá ver focas, frailecillos, gaviotas … y todo un montón de vida salvaje marina cerca de la mano, y bien junto a Edimburgo. De verdad que nos encantó este pueblo calmado, marinero y precioso !.

Very close to Edimburgh, but without the noise and headaches of the Scottish capital, you have Quensferry, a small, beautiful fishing village. It is located in the estuary of the River Forth, facing the sea. It is a very nice village, with old houses, a harbor, a walk along the sea, a small abbey and forests in the back. It’s very well connected. There is a bus that goes to Edinburgh every 20 minutes. It is also very easy to get there by car, since it is just before passing the great and modern bridge over the Forth, and very close to the airport. And not only do you have a modern bridge. The Bay dominates the other big red railway bridge in the style of the Eiffel Tower and, still there is a third hangman, from the 60s of the last century. So the town is the only one in Europe to have three bridges: iron, cement and the current one. All a luxury! We made Queensferry the base to travel to the average area of ​​Scotland. We stayed at the Crewsteps house, a luxury apartment for little money. It is located in a house in 1637, just above the Ferry Tap, a very intimate pub where you can eat well. Search the house on Booking or Expedia and book it. Highly recommended From this town, the tourist boats leave, which, for a lot of money, goes to the island of Inchcolm. This islet, located in the middle of the estuary of the Forth, has an abbey in ruins. There are cruises of 90 to 180 minutes, disembarking or not on the island. On the way you will see seals, wild birds, seagulls … and a whole lot of marine wildlife close to the hand, and right next to Edimburgh. We really loved this calmed, sailor and precious people!

 

Très proche d’Edimburgh, mais sans le bruit et les maux de tête de la capitale écossaise, vous avez Quensferry, un petit village de pêcheurs magnifique. Il est situé dans l’estuaire de la rivière Forth, face à la mer. C’est un très beau village, avec des maisons anciennes, un port, une promenade le long de la mer, une petite abbaye et des forêts à l’arrière. C’est très bien connecté. Il y a un bus qui va à Edimbourg toutes les 20 minutes. Il est également très facile de s’y rendre en voiture, car il se trouve juste avant de passer le grand pont moderne sur le Forth et à proximité de l’aéroport. Et non seulement vous avez un pont moderne. La baie domine l’autre grand pont ferroviaire rouge dans le style de la Tour Eiffel et, il existe toujours un troisième bourreau des années 60 du siècle dernier. La ville est donc la seule en Europe à avoir trois ponts: le fer, le ciment et le pont actuel. Tout un luxe! Nous avons fait de Queensferry la base pour voyager dans la moyenne région de l’Écosse. Nous avons séjourné à la maison Crewsteps, un appartement de luxe pour peu d’argent. Il est situé dans une maison en 1637, juste au-dessus du Ferry Tap, un pub très intime où vous pourrez bien manger. Recherchez la maison sur Booking ou Expedia et réservez-la. Fortement recommandé De cette ville partent les bateaux touristiques qui, pour beaucoup d’argent, se rendent à l’île d’Inchcolm. Cet îlot, situé au milieu de l’estuaire du Forth, possède une abbaye en ruine. Il y a des croisières de 90 à 180 minutes, débarquant ou non sur l’île. Sur le chemin, vous verrez des phoques, des oiseaux sauvages, des mouettes … et de nombreux animaux marins à portée de main, juste à côté d’Edimburgh. Nous avons vraiment aimé ce marin, cet homme apaisé et précieux!

Zákhynthos, Zacint o Zante


Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Corfú


Corfú. Vet aquí un nom ben mític, amb reminiscències de viatgers del segle XIX, novel·les i novel·listes famosos, emperadrius austríaques… Una illa oriental, màgica, glamurosa. Així és Corfú. I nosaltres vam vere una part mínima de l’illa, la vila i prou, perquè només hi vam passar un dia. Però el que vam albirar ens va agradar i molt. Podeu anar a Corfú agafant un avió des d’Atenes, o bé un vaixell des de Brindisi, a Itàlia o bé des del port d’Igoumenitsa a Grècia mateix. El vaixell d’Igoumenitsa, triga una hora, i podeu pujar-hi amb el cotxe o sense el cotxe. Si aneu sense vehicle cal saber que al port de l’illa trobareu un bus que porta la gent fins la plaça central. Còmode i barat. Un bus cada hora. Un vaixell cada dues o tres hores.  El trànsit a Corfú capital està impossible, molta gent, molta!. I aparcar és missió impossible. Ara bé, només baixar del bus o del cotxe, us donarem un consell: perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, sense destí. Passegeu pels carrerons plens de botigues de records, restaurants i bars. Carrers colonials, amb arcades, desiguals, que recorden molt Ciutadella de Menorca, però amb cases més altes i de colors pastel. No us donarà temps a veure gaire cosa. Però no pot mancar una visita a la catedral de Sant Spiridó, plena d’icones, amb la tomba del patró de l’illa, molt venerat. I quan us canseu de rondar feu cap a l’Esplanada, una plaça gegant amb arcades, de gust molt francès. Aquí teniu també el grandiós palau reial, seu del govern britànic, i una mica més enllà l’enorme castell venecià, imponent. Si us agraden els museus visiteu l’arqueològic. Si podeu sortir de la capital preneu el bus que va a Kannoni, a pocs kms. al sur de la ciutat, a tocar de l’aeroport. Allà veureu una badia amb dos monestirs blancs situats en dues illes com dipositades en el mar blau. Mil vegades fotografiat!. De platges n’hi ha un munt. Molt curiosa la de Sidari, amb roques calcàries molt rares i el canal de l’amor. A llevant Paleokastritsa, una cala de la Costa Brava. Glyfada també és molt xula. Vam dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli, situat al Liston, un edifici amb arcades de l’Esplanada. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

A Corfú capital podeu fer una remullada a la cala que hi ha sota el palau reial, a l’Esplanada, a peu de muralles. Aigües netes i mar blau. Bars i restaurants, tot ben acondicionat. No deixeu de visitar Corfú en el transcurs d’un viatge per Grècia, o com a destinació única. De Corfú surten vaixells cap a l’illa de Paxi, preciosa, i d’Antipaxi, verge. També cap a Cefalonia, Leucade i Ítaca. Unes vacances inoblidables!.

Corfú está en Grecia, és una isla griega. Corfú es una isla mítica, un nombre mítico, que tiene reminiscencias orientales, mágicas. Podeis llegar a Corfú en avión, o en barco desde italia, desde el puerto de Brindisi, ocho horas, o desde Igoumenitsa, un puerto griego, en una hora. Con coche o sin coche. Corfú es la perla la costa jónica. Corfú son playas, bellísimas. Corfú es tambien su ciudad, de casas color pastel y calles tortuosas con soportales que desembocan en la sorprendente Spianada, una gran plaza de aire inglés y francés, en cuyo lados se alzan edificios emblemáticos, como el Listón con sus característicos arcos y sus restaurantes, o el palacio real de los Santos Miguel, impresionante obra inglesa, o la vieja fortaleza veneciana, imponente y fascinante. No os perdais San Espiridón, la catedral, que contiene el sepulcro del patrón de la isla, siempre llena de devotos. Podeis ojear el museo arqueológico, el de arte bizantino o la iglesia de la Panaghia Antivouniotissa. Pero lo suyo son las playas y los paisajes que sedujeron a Sissi. Playas como las de Kerasia, Kouloura, Nisaki, Barbati, Dasià, o las de los alrededores de Kommeno o la de Haghios Ioannis. Bien curiosa es la de Sidari, al norte, con sus rocas extrañas y su canal del amor. Paleokastritsa es la Costa Brava, uno de los lugares de veraneo más conocidos del mundo. No dejeis de visitar Corfú una vez en la vida.

Poros


L’illa de Poros, al Peloponès, a uns 140 kms d’Atenes, i uns 80 de Corint, és un trosset de les Cíclades ancorat a tocar de la costa. Només un canal de 20 metres la separa de Galatas, a la Grècia Continental, el poble que està enfront de l’illa i de la vila de Poros. Allà podeu deixar el cotxe, hi ha bon aparcament, si no voleu pujar-lo a un ferry. Petites barquetes i grans transbordadors per cotxes fan aquest salt del canal cada deu minuts, entre Galatas i Poros Vila. I, malgrat això, malgrat tot, Poros és una illa autèntica i, sense anar més enllà, és una cucada. Poros desplega les seves cases blanques, quasi ciclàdiques però de teulada vermella, des d’un turó, avall fins el port i canal que us acabem de dir que la separa de Gàlatas. Les aigües son tan blaves, tan netes que podeu banyar-vos en una platgeta qualsevol del canal, o de l’illa. La vila és petitona, però la resta de l’illa gran, per això podeu passar amb el cotxe, o bé llogar un caique, una barqueta grega, tipus taxi, per anar a les platges amagades a l’altra banda de Poros. A Poros vila pode visitar el Museu Arqueològic i el monestir de Zoodóchos Pigí. Dalt d’un turó proper hi ha les ruïnes del temple de Poseidó. I no gaire més lluny la platja de Monastero Bay, amb bones tavernes on menjar. Nosaltres, però, vam dinar al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. No deixeu de fer una passejada pels carrers blancs de Poros, plens de botigues i restaurants, i de pujar fins la torre del rellotge que corona el turó. No vam dormir a Poros, ho feiem a Loutra Elenis, a als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu de banda l’illa de Poros en una ruta pel Peloponés, visitant Epidaure i el seu teatre fabulós, visitant Nauplia, bella ciutat o la illa germana de Hydra, una passada!.

Poros es una isla griega situada a escasos metros de la costa del Peloponeso, cerca de Epidauro y Nauplia. Una costa donde todo el año florecen los limoneros. Poros villa se nos aparece casi como por encanto frente al pueblo de Galatas, punto de acceso desde la Grecia Continental. El acceso a Poros Villa, y a la isla se hace mediante pequeñas embarcaciones que parten del puerto de Galatas hacia Poros, atravesando unos 20 metros escasos de puerto y canal. También hay ferrys que pueden transportar vuestro vehículo. Ya en la ciudad de Poros vale la pena visitar el Museo Arqueológico y dar un paseo hasta el punto más alto de la villa, la torre del reloj, que está la cumbre de la colina desde donde las casitas blancas, casi cicládicas bajan hasta el muelle. No os perdais el monasterio de Zoodóchos Pigí y los restos del templo de Poseidón. No lejos está la playa de Monastero Bay, con tabernas muy recomendables para comer.

Trujillo, revisitat


Hem tornat, després d’uns quants anys, a Trujillo, una bonica ciutat renaixentista, plena de palaus i esglésies, bressol de grans conqueridors del nou mon, com Francisco de Pizarro. Aquesta vegada va ser una visita llampec, perquè només vam poder parar mitja hora llarga a la gran plaça major. Trujillo és una de les fites turístiques, monumentals i històriques més importants d’Extremadura, i d’Espanya. Extremadura tota, i Trujillo no pot faltar-hi, és un destí ideal per unes vacances de Setmana Santa, o de tardor. La volta per Trujillo pot començar per la seva soberbia Plaza Mayor, que sense cap mena de dubte és un conjunt històric i monumental esplèndit. (A la foto). Una plaça a dos nivells, amb l’església a dalt, i l’estatua de Francisco Pizarro, gran conqueridor, al mig. Trujillo conserva en el seu casc antic un munt de casonas blasonades, amb escuts que ocupen literalment tota la façana, que salten damunt d’un balcó, o cobreixen una cantonada sencera. Cal resseguir els carrers medievals i renaixentistes per pujar a la ciutadella i abastar l’Alcazaba àrab, per carrers amb noms tant suggerents com ara Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Un cop vist el panorama, podem recòrrer la vila sencera, degustant blasons, palaus, cases nobles, convents… i tot això rodejat per unes muralles perfectament conservades. Menció a banda mereixen les esglésies i els convents. Cada racó de la vila en te una, o varies. Temples com San Martín, Santiago… i tantes d’altres. O bé els museus, com el del formatge i el vi, el del traje o el de Pizarro. Aneu a Trujillo en el curs d’una visita a Extremadura. Està molt ben comunicada amb Barcelona, Madrid, Badajoz, Mérida i Cáceres per autovia gratuita. Tota aquesta zona te escenaris que encongeixen el cor, de la pura bellessa. De vegades naturals, com el valle del Jerte, las Hurdes, Monfragüe o la vall i paisatges del Tajo. Altres culturals, humans, com Guadalupe, amb el seu monestir, impressionant, o bé la ciutat antiga de Cáceres, patrimoni de la humanitat, una de les més boniques ciutats medievals d’Europa. O potser la maravella romana de Mérida, amb el teatre i el Museu. Plasencia, Coria, amb les catedrals, o Alcántara i el seu pont. Ja veieu que una visita a Extremadura està esdevenint imprescindible. A Trujillo, com a tota la regió, dormireu com prínceps i menjareu com reis. En lloc tan bonics com el Francisco de Orellana, un altre conqueridor nascut a Trujillo. O bé la Posada Dos Orillas és un hotelet amb encant, i un bon restaurant. Tots aquests hotels tenen restaurant també, però el lloc més típic de dinar és a la plaça major, en restaurants de prestigi, com Pillete, Troya o Pizarro. Extremadura és un món per a descobrir, afanyeu-vos!.

Trujillo es uno de los hitos turísticos, monumentales e históricos más importantes de Extremadura. Esta región es muy desconocida para los viajeros. Las rutas turísticas pasan de largo, la ignoran. Quizá por su clima duro, austero, que no permite visitarla en verano sin morirse de calor, ni en invierno sin pelarse de frío. Pero Trujillo, y Extremadura toda, es un destino ideal para unas vacaciones de Semana Santa, o de otoño. La vuelta por Trujillo puede empezar por su soberbia Plaza Mayor, que sin lugar a dudas es un conjunto histórico y monumental espléndido. Una plaza a dos niveles, con la iglesia arriba, y la estatua de Francisco Pizarro, gran conquistador, en medio. Trujillo conserva en su casco antiguo un montón de casonas blasonadas, con escudos que ocupan literalmente toda la fachada, que saltan sobre un balcón, o cubren una esquina entera. Hay seguir las calles medievales y renacentistas para subir a la ciudadela y abarcar la Alcazaba árabe, por calles con nombres tan sugerentes como Ballesteros o la Cuesta de la Sangre. Una vez visto el panorama, podemos recorrer la villa entera, degustando blasones, palacios, casas nobles, conventos … y todo ello rodeado por unas murallas perfectamente conservadas. Mención aparte merecen las iglesias y los conventos. Cada rincón de la villa en tiene una, o varias. Templos como San Martín, Santiago … y tantas otros. O bien los museos, como el del queso y el vino, el del traje o el de Pizarro. Vayan a Trujillo en el curso de una visita a Extremadura. Esta región tiene escenarios que encogen el corazón, de la pura belleza. A veces naturales, como el valle del Jerte, las Hurdes o ciertos paisajes del Tajo y sus parques naturales. Otros culturales, humanos, como Guadalupe, con su monasterio, impresionante, o bien la ciudad antigua de Cáceres, patrimonio de la humanidad, una de las más bonitas ciudades medievales de Europa. O quizá la maravilla romana de Mérida, con el teatro y el Museo. O Alcántara y su puente. Ya veis que una visita a Extremadura se está convirtiendo en imprescindible. En Trujillo, como en toda la región, dormirán como príncipes y comeréis como reyes. En lugares tan bonitos como el Francisco de Orellana, el otro conquistador nacido en Trujillo. La Posada Dos Orillas es un hotelito con encanto, y un buen restaurante. Todos estos hoteles tienen restaurante también, pero el lugar más típico para una comida es en la plaza mayor, en restaurantes de prestigio, como Pillete, Troya o Pizarro.

Nous sommes revenus, après quelques années, à Trujillo, belle ville de la Renaissance, pleine de palais et d’églises, berceau de grands conquérants du nouveau monde, comme Francisco de Pizarro. Cette fois c’était une visite éclair, car nous ne pouvions nous arrêter qu’une demi-heure sur la grande place. Trujillo est l’un des monuments touristiques, monumentaux et historiques les plus importants de l’Estrémadure et de l’Espagne. Extremadura tout, et Trujillo ne peut pas le manquer, c’est une destination idéale pour des vacances à Pâques, ou en automne. Le retour pour Trujillo peut commencer avec sa superbe Plaza Mayor, qui est sans aucun doute un splendide complexe historique et monumental. (Sur la photo). Une place à deux niveaux, avec l’église au-dessus, et la statue de Francisco Pizarro, un grand conquérant, au milieu. Trujillo conserve dans son vieux quartier un grand nombre de demeures décorées, avec des boucliers qui occupent littéralement toute la façade, qui sautent par-dessus un balcon ou couvrent un coin entier. Il est nécessaire de suivre les rues médiévales et Renaissance pour atteindre la citadelle et couvrir l’Alcazaba arabe, à travers des rues aux noms suggestifs tels que Ballesteros ou la Cuesta de la Sangre. Une fois que vous avez vu le panorama, nous pouvons parcourir toute la ville, en dégustant des blasons, des palais, des maisons nobles, des couvents … et tous entourés de murs magnifiquement conservés. Les églises et les couvents méritent une mention de côté. Chaque coin de la ville en a un ou plusieurs. Des temples comme San Martín, Santiago … et tant d’autres. Ou des musées, tels que le fromage et le vin, le costume ou Pizarro. Aller à Trujillo lors d’une visite à l’Estrémadure. Il est très bien relié à Barcelone, Madrid, Badajoz, Mérida et Cáceres par l’autoroute libre. Toute cette zone a des scènes qui brillent votre coeur, de la beauté pure. Parfois naturel, comme la vallée de Jerte, les Hurdes, Monfragüe ou la vallée et les paysages du Tage. D’autres cultures, humaines, comme Guadalupe, avec son monastère, impressionnant, ou l’ancienne ville de Cáceres, un site du patrimoine mondial, l’une des plus belles villes médiévales d’Europe. Ou peut-être la merveille romaine de Mérida, avec le théâtre et le musée. Plasencia, Coria, avec les cathédrales, ou Alcántara et son pont. Vous voyez qu’une visite en Estrémadure devient indispensable. À Trujillo, comme dans toute la région, vous dormirez comme des princes et vous mangerez comme des rois. En place aussi belle que Francisco de Orellana, un autre conquérant né à Trujillo. Ou Posada Dos Orillas est un hôtel charmant et un bon restaurant. Tous ces hôtels ont aussi un restaurant, mais le restaurant le plus typique se trouve sur la place principale, dans des restaurants prestigieux tels que Pillete, Troya ou Pizarro. L’Estrémadure est un monde à découvrir, dépêchez-vous!

We have returned, after a few years, to Trujillo, a beautiful Renaissance city, full of palaces and churches, a cradle of great conquerors of the new world, such as Francisco de Pizarro. This time it was a lightning visit, because we could only stop half an hour long at the big square. Trujillo is one of the most important tourist, monumental and historic landmarks of Extremadura, and of Spain. Extremadura all, and Trujillo can not miss it, it is an ideal destination for a holiday in Easter, or in autumn. The return for Trujillo can begin with its superb Plaza Mayor, which without a doubt is a splendid historic and monumental complex. (In the picture). A square at two levels, with the church above, and the statue of Francisco Pizarro, a great conqueror, in the middle. Trujillo preserves in its old quarter a large number of emblazoned mansions, with shields that literally occupy the entire facade, which jump over a balcony, or cover an entire corner. It is necessary to follow medieval and Renaissance streets to reach the citadel and cover the Arab Alcazaba, through streets with suggestive names such as Ballesteros or the Cuesta de la Sangre. Once you have seen the panorama, we can travel the whole town, tasting blazons, palaces, noble houses, convents … and all surrounded by beautifully preserved walls. The churches and convents deserve a mention aside. Each corner of the town has one, or several. Temples like San Martín, Santiago … and so many others. Or museums, such as cheese and wine, the costume or Pizarro’s. Go to Trujillo during a visit to Extremadura. It is very well connected to Barcelona, ​​Madrid, Badajoz, Mérida and Cáceres by free motorway. All this area has scenes that shine your heart, of the pure beauty. Sometimes natural, like the valley of Jerte, the Hurdes, Monfragüe or the valley and landscapes of the Tagus. Other cultural, human, such as Guadalupe, with its monastery, impressive, or the ancient city of Cáceres, a world heritage site, one of the most beautiful medieval cities in Europe. Or maybe the Roman marvel of Merida, with the theater and the Museum. Plasencia, Coria, with the cathedrals, or Alcántara and its bridge. You see that a visit to Extremadura is becoming indispensable. In Trujillo, as in the whole region, you will sleep like princes and you will eat like kings. In place as beautiful as Francisco de Orellana, another conqueror born in Trujillo. Or Posada Dos Orillas is a charming hotel, and a good restaurant. All these hotels have a restaurant as well, but the most typical lunch place is in the main square, in prestigious restaurants, such as Pillete, Troya or Pizarro. Extremadura is a world to discover, hurry !.

 

Trogir


A Croàcia, a la costa dàlmata, no gens lluny de la fastuosa ciutat romana i medieval d’Split, tobem una joia amagada. Es tracta de la bellíssima vila de Trogir, una ciutat que va ser grega i romana, situada en una petita illa lligada a la costa, plena d’esglésies, palaus, carrers i cases medievals. Es indescriptible les sensacions de passejar pels carrers de pedra blanca, pulida pel pas dels viatgers, d’aquesta vila mediterrània. El port amb els seus vaixells, la catedral romànica amb la portada fabulosa, la plaça de l’ajuntament, amb la logia, les esglésies precioses… No podeu deixar de visitar Trogir, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, si mai aneu a Croacia. Podeu allotjar-vos en molt hotels i apartaments. Nosaltres ho vam fer en un lloc familiar i senzill, anomenat Villa Tudor, on vam llogar unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat murallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu una estona per anar a la platja. Les millors son a l’illa de Ciovo, a uns pocs kms. de Trogir. És una illa gran, propera a la ciutat, molt amable i maca. Per menjar la oferta és increïble. Hi ha molts restaurants, tots bons. Nosaltres vam sopar al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, está la ciudad griega, romana y medieval de Trogir. Una ciudad que es como una joia en su estuche de murallas, y que es patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Una ciudad increible, medieval, con su puerto, su catedral románica, su logia, sus callejas, sus palacios, todo en piedra blanca, preciosa. No os la podeis olvidar en una por Croacia. Y para dormir allí os recomendamos los apartamentos Villa Tudor, habitacione con vistas a la ciuydad y el puerto. Para comer id al Vanjka, un local lujoso, pero de precio moderado en el centro de Trogir.

Llacs de Plitvice


A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Gougane Barra


Si aneu un estiu, o unes vacances de Nadal o Setmana Santa, a visitar la fabulosa illa d’Irlanda, no us oblideu de fer una ullada al bellíssim llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita. No és que sigui una atracció majúscula però l’entorn és molt bonic i veureu un dels assentaments més antics coneguts a l’illa. Hi ha molts camins que fan la volta al llac o s’endinsen en el bosc, que està declarat com a parc natural nacional, o permeten llarges caminades pels turons de la zona. Tot és molt calmat, verd i relaxant. Gougane Barra està proper a Cork i no lluny de la platja, en concret del bonic poblet mariner de Bantry, a la badia del mateix nom, on podeu anar a veure dofins, una atracció que els vostres infants no es poden perdre. A Gougane Barra trobareu l’hotel del mateix nom, que no està gens malament i on, ens han dit, es menja molt bé. Està just al costat del llac, prop de l’oratori i al costat de l’aparcament. També trobareu una cafeteria, la Cronin’s.  Podeu incloure Gougane Barra en una visita a Irlanda, si aneu de Cork a Kenmmare, o feu un volt per la carretera salvatge de l’Atlàntic.

Si vais durante un verano, o unas vacaciones de Navidad o Semana Santa, a visitar la fabulosa isla de Irlanda, no os olvideis de echar un vistazo al bellísimo lago de Gougane Barra, con su antiquísimo cenobio troglodita. No es que sea una atracción mayúscula pero el entorno es muy bonito y vereis uno de los asentamientos más antiguos conocidos en la isla. Hay muchos caminos que dan la vuelta al lago o se adentran en el bosque, que está declarado como parque natural nacional, o permiten largas caminatas por las colinas de la zona. Todo es muy calmado, verde y relajante. Gougane Barra está próximo a Cork y no lejos de la playa, en concreto del bonito pueblo marinero de Bantry, en la bahía del mismo nombre, donde podrá ir a ver delfines, una atracción que sus niños no se pueden dejar perder. En Gougane Barra encontrarán el hotel del mismo nombre, que no está nada mal y donde, nos han dicho, se come muy bien. Está justo al lado del lago, cerca del oratorio y al lado del aparcamiento. También encontrarán una cafetería, la Cronin’s. Puede incluir Gougane Barra en una visita a Irlanda, si vais de Cork a Kenmmare, o dais una vuelta por la carretera salvaje del Atlántico.

If you are a summer holidays visiting the fabulous island of Ireland, you may not forget to go to the beautiful lake of Gougane Barra, with its ancient monastery. It’s not a great attraction but the environment is very beautiful and you’ll see the oldest settlement known on the island. There are many ways to walk around the lake or to walking into the forest, which is declared a natural park. Everything is very calm, green and relaxing. Gougane Barra is very close to Cork and not far away from the beach, the beautiful village of Bantry, in the bay of the same name, where you can go to see dolphins, an attraction that your children can not miss. A Gougane Barra there is an hotel which is not bad and where you can eat something. It’s right next to the lake, near the chapel and next to the car park. Also there is a café, the Cronin’s. You can include Gougane Barra on a visit to Ireland, going from Cork to Kenmmare, or making the road wild Atlantic.

Si vous êtes en vacances d’été a l’île fabuleuse d’Irlande, vous ne devez pas oublier de visiter le belle lac de Gougane Barra, avec son ancien monastère. Le lieu est très beau. Le lac et la forêt sont déclarées comme parc naturel national. On va pouvoir faire des longues promenades dans les collines de la région. Tout est très calme, verdoyant et reposant. Gougane Barra est trés proche de Cork et non loin de la plage, en particulier de le magnifique village balnéaire de Bantry, dans la baie du même nom, où vous pouvez aller voir les dauphins, une attraction que vos enfants ne peuvent pas manquer. A Gougane Barra on peut y trouver l’hôtel du même nom, ce qui c’est pas mal. Il est juste à côté du lac, près de la chapelle et à côté du parking. Aussi il y a un café, le Cronin.

La Isleta del Moro, revisitada


escullos1

La Isleta del Moro és un racó de paradís. El lloc on volem passar la jubilació. Un racó encara molt verge de Mediterrània. Situada a la bellíssima costa d’Almeria, al parc natural de Cabo Gata i de Nijar, és un destí familiar, una destinació familiar ben clara. Aquesta costa està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Us encantaran també les seves platges negres, volcàniques, de paisatges llunars, durs i nets, tensos, com ara Mónsul, Genoveses, Las Negras o les cales del cap de Gata. Però a nosaltres les dues platges i el diminut poblet de pescadors de la Isleta del Moro sempre m’ha fet molta gràcia. Està penjat damunt d’un mar blau fosc, en ple Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar”, a mig camí de tot arreu i ben lluny de la civilització. Son quatre cases, un penyal, platges a banda i banda, un petit port. Faci vent de la direcció que faci, sempre una de les platges estarà quieta. Hi ha bon aparcament a l’entrada, a tocar del mar. Més difícil dins el poble, impossible a l’estiu. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu la Isleta!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras o las playas del Cabo de Gata. Pero a mí, la playa y el diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro siempre me ha hecho mucha gracia. Está situado encima de un mar azul oscuro, en pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar, a medio camino de todas partes y bien lejos de la civilización. Para comer allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullos. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar. Toda esta zona le encantará. Hay que ver las playas del Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Dese una vuelta por las calas y calitas de la zona de Rodalquilar, Los Escullos y las Negras. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Níjar


Níjar és un petit poble blanc interior, capital administrativa de tota la magnífica costa nord d’Almeria. Està a uns 20 kms. del mar i, tot i això, depenen de Níjar platges tan belles com Aguamarga, las Negras, el Playazo, La Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Mónsul o Los Genoveses. Però el poble de Níjar, enfilat dalt del seu turó, viu una mica allunyat de tot, encara que en viu. Níjar vol creure que el turisme no va amb ell, i que la seva gent es guanya les garrofes, com abans, de l’agricultura, la ceràmica i les jarapes. La fabricació d’aquestes boniques i artesanals alfombres de cotó, que tan poden servir de tovallola com de cobrellit, o bé acabar d’estora, ocupa ara només dues famílies. Fa anys ocupava mig poble. El barri dels ceramistes també ha anat de capa caiguda. Només dos fan peces, molt modernes, allunyades de la tradició, pensant en els turistes. Trobareu jarapes i fang a la botiga, prop de l’església, que fa d’oficina de turisme informal, on també venen bon oli. Feu una aturada a Níjar, Andalusia en estat pur, si aneu cap a la seva bellíssima costa. Níjar és l’ajuntament del parc natural de Cabo Gata i de Nijar, que és un destí familiar, una destinació familiar molt clara. És fàcil aparcar en el pàrquing senyalat, a l’entrada de la població. Pugeu a peu fins l’església, més bonica de fora que de dins. Recorreu els carrers i placetes, blancs, ombrejats. I després ja podreu baixar a la costa, que també està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, o una mica més reventats per les masses i els edificis com San José. Us encantaran les seves platges negres, blanques, volcàniques sempre, de Níjar. Els seus paisatges llunars, durs i nets, tensos. Feu un volt pel Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar, lluny de la civilització. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu Níjar!.

Níjar, pueblo blanco al norte de Almeria, es un destino un poco olvidado. La gente va a las playas de la costa norte de Almería, que es toda ella un paraíso natural, y deja atras este pueblo con mucha gracia. En Níjar podeis comprar jarapas y cerámica, y buen aceite. Recorrer sus calles encaladas, ver su iglesia. Y luego, podeis ya bajar a San José, a Rodalquilar, a Aguamarga… O bañaros en sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras, o la playa del diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro, que siempre me ha hecho mucha gracia. No os perdais Níjar en una visita al Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Para comer por allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos, en La Isleta, a pie de playa. Poned el pie en Níjar y luego id las playas más cercanas al Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Erquy


erquy

Erquy és un poblet de la Costa Maragda, a la Bretanya francesa, no lluny del mític cap Fréhel, a mig camí entre Saint Malo i Sant Brieuc. Te una platja bellíssima, de les més boniques d’aquella costa, una conxa perfecta, amb un port de pescadors molt bonic a la banda dreta, mirant al mar, recolzat a la falda del cap d’Erquy, potser menys conegut que el Fréhel però digne també d’una visita. L’altra extrem de la badia es perd en una successió molt pintoresca de rocam i illes que tanquen un horitzó fantàstic. No us perdeu, en el curs d’una visita a Bretanya, la vista d’aquest poble que el turisme ha respectat. Les villes que s’hi han fet, els hotels, els restaurants, no trenquen l’aire pacífic del lloc. La vila d’Erquy, una mica separada del mar, a l’esquerra de l’arenal que la marea obre i tanca, no interfereix. Bon aparcament al llarg de tot el passeig marítim. Bons restaurants. Nosaltres vam arribar un xic tard i vàrem entrar al primer que vam trobar. Era l’Stalla, una barreja de pizzeria i braseria una mica extranya. No us el recomanem, però tampoc mata. A prop, al port mateix, una mica més endavant, vam veure, més tard, La table de Jeanne, que francament pintava molt bé i que és un hotelet amb encant. Més enllà encara una marisqueria amb plats molt el·laborats, Le Vivier. Els preus no son barats, enlloc d’Erquy, i menys encara al restaurant L’Abri des Flots, especialitzat amb peix, molt clàssic i amb molt de glamour. Si esteu fent una ruta per la Bretanya francesa no deixeu de visitar Erquy. Prop teniu també llocs inoblidables com ara el imponent cap de Fréhel, un altre dels grans espectacles naturals de Bretanya, i una mica més lluny el potent Fort la Latte, un castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. A banda de la magnífica badia d’Erquy, hi ha altres platges molt boniques a la zona, com ara les Pins i les Sables d’Or, que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació. Bona estada a la Bretanya!.

Erquy es un pueblo de la Costa Esmeralda, en la Bretaña francesa, no lejos del mítico cabo Fréhel, a medio camino entre Saint Malo y San Brieuc. Tiene una playa bellísima, de las más bonitas de aquella costa, una concha perfecta, con un puerto de pescadores muy bonito en la banda derecha, mirando al mar, apoyado en el regazo de la cabeza de Erquy, quizás menos conocido que el Fréhel pero digno también de una visita. La otra extremo de la bahía se pierde en una sucesión muy pintoresca de rocas e islas que cierran un horizonte fantástico. No se pierdan, en el curso de una visita a Bretaña, la vista de este pueblo que el turismo ha respetado. Las villas que se han hecho, los hoteles, los restaurantes, no rompen el aire pacífico del lugar. La villa de Erquy, algo separada del mar, a la izquierda del arenal que la marea abre y cierra, no interfiere. Buen aparcamiento a lo largo de todo el paseo marítimo. Buenos restaurantes. Nosotros llegamos un poco tarde y entramos al primero que encontramos. Era el Stalla, una mezcla de pizzería y asador un poco extraña. No os lo recomendamos, pero tampoco mata. Cerca, en el puerto mismo, un poco más adelante, vimos, más tarde, La table de Jeanne, que francamente pintaba muy bien y que es un hotelito con encanto. Más allá todavía una marisquería con platos muy elaborados, Le Vivier. Los precios no son baratos, en lugar de Erquy, y menos aún en el restaurante L’Abri desde Flots, especializado con pescado, muy clásico y con mucho glamour. Si está haciendo una ruta por la Bretaña francesa no deje de visitar Erquy. Cerca tiene también lugares inolvidables como el imponente cabeza de Fréhel, otro de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, y algo más lejos el potente Fort la Latte, un castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Aparte de la magnífica bahía de Erquy, hay otras playas muy bonitas en la zona, como las Pins y las Arenas de Oro, que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación. Buena estancia en Bretaña !.

La Rochelle


rochelle

La Rochelle és una descoberta insospitada en mig de les Landes de França, envoltada de terres planes que ofereixen només horitzons d’herba, vaques, canals i fang. Una ciutat monumental, d’un patrimoni arquitectònic potent, amb una història fascinant i una bellesa poc coneguda. A més és una vila molt animada, el seu port antic està sempre ple d’artistes, de venedors, d’artesans. Des de la més remota edat mitja la Rochelle ha estat un dels principals ports fortificats de França a l’Atlàntic, fet que l’ha dotat de grans obres defensives, torres, muralles… Passeu sota la torre del rellotge, i admireu la vista del port vell. La vida, l’harmonia. Tancant-lo, a cada cantó, una torre s’aixeca altiva, defensant-lo des de fa més de 700 anys: la tour Saint-Nicolas i la tour de la Chaîne. Fotogèniques!. Passeu-les i descobrireu la sortida de la Rochelle a l’oceà, protegida per una muralla, amb la tour de la Lanterne, que també és un far, altíssima. Els carrers de la vila son del XVIII, de gust molt francès, clàssic, ordenat, però alleugerides en la seva sobrietat i gravetat per les arcades on sovint s’hi instal·len mercats. De tant en tant mireu les façanes de les cases en cerca d’aquella escultura, d’aquell detall bonic. Hi ha els anomenats “Hotels”, cases de grans armadors, homes de negocis, sovint molt maques, com ara la dita casa d’Enric II, amb el seu encantador jardí. L’antiga borsa, el palau de justícia, durs, classicistes pero bells. L’església de Saint Sauveur, la més antiga conservada, és gòtica i bonica, i la Catedral, neoclàssica, una mica pesada. I poca cosa més direm d’aquesta ciutat, que pot ser una escala boníssima quan aneu camí de Bretanya, o de Normandia, o un lloc on parar a dinar. O bé un punt que no podeu deixar de veure si feu la façana atlàntica de França, amb les seves illes, de Baiona a Nantes. Parlant d’illes, La Rochelle és la porta d’una illa molt bonica, que està unida a la ciutat per un pont sobre el mar, espectacular. No us perdeu la illa de Re, amb Sant Martí de Re, la seva capital fortificada, el far de les balenes i les seves platges. I parlant de platges heu de saber que algunes de les més boniques no son lluny de La Rochelle, fet que la fa un punt de descoberta molt interessant. Si heu decidit dormir a La Rochelle heu decidit molt bé. A tocar del casc antic, envoltat de parcs, difícil de trobar per això mateix, teniu el Novotel, un bon hotel familiar de preus ajustats on els fills i filles dormen gratis. Per menjar us recomanarem alguns bons restaurants. Comencem per una molt bona pizzeria, relació qualitat preu imbatible: Rigoletto. També pasta i plats italians. Recomanada!. Un xic més enllà, al mateix carrer i vorera, teniu Le Petit Nicolas. Un francès divertit que ens va agradar molt. Aquests son els nostres. N’hi ha més, a La Rochelle es menja bé, però no els coneixem, ni els hem vist. Bona estada a La Rochelle!.

La Rochelle es un descubrimiento insospechado en medio de las Landas de Francia, rodeadas de tierras planas que ofrecen sólo horizontes de hierba, vacas, canales y barro. Una ciudad monumental, de un patrimonio arquitectónico potente, con una historia fascinante y una belleza poco conocida. Además es una ciudad muy animada, su puerto antiguo está siempre lleno de artistas, de vendedores, de artesanos. Desde la más remota edad media La Rochelle ha sido uno de los principales puertos fortificados de Francia en el Atlántico, lo que la ha dotado de grandes obras defensivas, torres, murallas … Pasad bajo la torre del reloj, y contemplad la vista del puerto viejo. La vida, la armonía. Cerrándolo, en cada esquina, una torre se levanta altiva, defendiéndolo desde hace más de 700 años: la tour Saint-Nicolas y la tour de la Chaîne. ¡Fotogénicas !. Pasadlas y descubriréis la salida de La Rochelle al océano, protegida por una muralla, con la tour de la Lanterne, que también es un faro, altísima. Las calles de la ciudad son del XVIII, de sabor muy francés, clásico, ordenado, pero aligeradas en su sobriedad y gravedad por las arcadas donde a menudo se instalan mercados. De vez en cuando veran las fachadas de las casas y buscaran aquella escultura, de aquel detalle bonito. Están los llamados “Hoteles”, casas de grandes armadores, hombres de negocios, a menudo muy bonitas, como la casa de Enrique II, con su encantador jardín. La antigua bolsa, el palacio de justicia, duros, clasicistas pero bellos. La iglesia de Saint Sauveur, la más antigua conservada, es gótica y bonita, y la Catedral, neoclásica, un poco pesada. Y poco más diremos de esta ciudad, que puede ser una escala buenísima cuando vayan camino de Bretaña, o de Normandía, o un lugar donde parar a comer. O bien un punto que no pueden dejar de ver si estais haciendo la fachada atlántica de Francia, con sus islas, de Bayona hasta Nantes. Hablando de islas, La Rochelle es la puerta de una isla muy bonita, que está unida a la ciudad por un puente sobre el mar, espectacular. No se pierdan la isla de Re, con San Martín de Re, su capital fortificada, el faro de las ballenas y sus playas. Y hablando de playas deben saber que algunas de las más bonitas no estan lejos de La Rochelle, lo que la hace un punto de descubrimiento muy interesante. Si han decidido dormir en La Rochelle han decidido muy bien. Cerca del casco antiguo, rodeado de parques, difícil de encontrar por lo mismo, tienen el Novotel, un buen hotel familiar de precios ajustados donde los hijos duermen gratis. Para comer os recomendaremos algunos buenos restaurantes. Empezamos por una muy buena pizzería, relación calidad precio imbatible: Rigoletto. También pasta y platos italianos. ¡Recomendada !. Un poco más allá, en la misma calle y acera, tienen Le Petit Nicolas. Un francés divertido que nos gustó mucho. Estos son los nuestros. Hay más, en La Rochelle se come bien, pero no los conocemos, ni los hemos visto. ¡Buena estancia en La Rochelle !.

Arranmore island / Arainn Mhor


arranmore

L’illa d’Arranmore està situada al nord d’Irlanda, al comtat de Donegal, en la poc explorada costa que mira a l’Atlàntic més salvatge i a Amèrica. No està gaire mar endins i, per tant, el viatge no és gaire llarg, ni gaire car. Son 7 km des del petit port de Burtonport, amb bon aparcament, gratuït, i un parell de vaixells, un de blau i un de vermell, que porten unes 30 persones i cinc o sis cotxes cada vegada que travessen entre la retallada costa i l’illa. Això ho fan diverses vegades al dia, cada hora, hora i mitja, més o menys, en un trajecte que dura uns 2o minuts. Arranmore és aconsellable perquè és petita, autèntica, gens turística, remota i molt accessible. Podeu anar a peu, en bici, però millor aneu en cotxe. El cotxe està permès, i és aconsellable, perquè les alçaries son importants i les carreteres i camins, estrets, fan força pujada. Però heu de fer-los per arribar fins el far de l’extrem de l’illa, extrem d’Irlanda, el punt més estret de l’oceà Atlàntic entre Irlanda i Estats Units. En el camí hi ha una sèrie de petits llacs, un cim, un monument commemoratiu de l’amistat amb amèrica i un far situat al fi del món entre penya-segats de vertigen. Molt salvatge, molt bonic, molt remot. El més remot que mai viureu, segurament. L’illa està habitada per veritables parlants de gaèlic, pescadors que es donen cita a les belles tavernes i pubs de l’únic poble que hi ha. Nosaltres els hem vist al Teac Phil Ban Bar, a peu de la platja, una mica més enllà del port. Una veritable taverna marinera, al costat d’un arenal blanquíssim. Perquè Arranmore te una bonica platja de sorra fina just al final del port, ocupant tota la badia. O al típic Early’s, també a tocar del port, que és un bon b&b on passar una nit o dues. No hem dormit mai a l’illa, no cal. Amb un dia feu el fet!. Però hi ha un hotel que tothom recomanava quan hi vam ser: el Killeens. Si tothom en parla bé, deu ser prou bo, oi?. Nosaltres també varem dinar una vegada en un lloc fantàstic, típic, una altra taverna de pescadors. Peix fresc a preus raonables, al port d’accés a l’illa, davant mateix del punt d’embarcament, a Burtonport. Especialitat en llagosta. Us el recomanem: és el “The Lobster Pot”. No deixeu d’incloure una illa tan poc turística com Arranmore en una ruta de vacances per Irlanda. Us agradarà!.

La isla de Arranmore está situada al norte de Irlanda, en Donegal, en la poco explorada costa que mira a América. Son solo 7 km desde Burtonport, con aparcamiento, gratuito, y un par de barcos  que os llevaran a la isla en solo 2o minutos. Arranmore es pequeña, autentica, nada turística, remota y accesible. Podéis ir por ella a pie, en bici, o en coche. Hay muchos acantilados, un faro en el fin del mundo, unos pequeños lagos y mucho mar. Está habitada por pescadores que hablan gaélico, y que se cita en tabernas como la Teac Phil Ban Bar, en la misma playa. Vosotros podeis ir también al típic Early’s, cerca del puerto, un b&b bonito, o a un hotel que la gente recomienda, el Killeens. Nosotros no lo hemos probado, porque comimos en un restaurante en Burtonport justo en el acceso a la isla. Especialidad en llagosta. Lo recomendamos sin dudarlo: el “The Lobster Pot”. No dejeis de incluir la isla de Arranmore en una ruta de vacaciones por Irlanda.