Loutra Killinis


La platja i el poble termal de Loutra Killinis està al Peloponés grec, no lluny del port de Killini, des d’on surten els vaixells que van a Cefalonia i Zante, dues bellíssimes illes gregues del mar Jònic. Aquest poble és famós pels banys termals naturals, recentment restaurats i ara inclosos en un complex de luxe. També per estar situat vora el mar, amb una de les millors platges de Grècia, si fem cas a les guies. De fet es tracta d’una llarga platja d’aigües turquesa, sorra fina i mar molt càlid. Disposa d’un bon aparcament perquè hi ha una carretera sense sortida que recorre les dunes que envolten la platja pel darrera. Encara que la zona de Loutra Killinis te molts i bons hotels, i càmpings, nosaltres us recomanarem un situat uns 10 kms. al sud. Es tracta del resort Ionian Beach. Bons apartaments, no gaire cars tot i el luxe, o bé un bonic càmping. El lloc és molt bonic, de fet és un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I com ja hem dit, no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Si feu una estada a la costa nord del Peloponés, per visitar les illes Jòniques, creiem que val la pena banyar-se a la platja de Loutra Killinis i hostatjar-se al càmping o al resort Ionian Beach.

Loutra Killinis es un pueblo turístico, con un balneario de agua termal muy famoso, que es mundialmente conocido por tener una playa bellísima, muy larga, con dunas, con arena fina, de agua caliente. Allí hay buenos restaurantes y hoteles, con acceso directo a la playa paradisíaca de Loutra Killinis, pero nosotros para hospedarnos en esta zona escogimos el resort Ionian Beach. Un resort de lujo con una playa privada. Buen restaurante en el càmping.

Anuncis

Zákhynthos, Zacint o Zante


Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Olímpia


La visita a Olímpia, encara que faci calor, encara que no pugueu moure-us de la gent que hi ha, encara que només sigui un munt de ruïnes, no ens va decebre. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat. El lloc és ordenat, net i ben organitzat. Aparcament difícil si hi arribeu en cotxe. Més senzill si agafeu un autocar. Abans d’entrar al jaciment travessareu el poble que ha nascut al voltant. Hotels, bars, restaurants, tendes de records… Però tot ben urbanitzat, fins i tot amb glamour. Des de l’entrada us caldrà caminar una mica. Molt de sol, però alguns arbres. Sorprèn la vegetació, les plantes, ben cuidats, a la vora dels camins. No és un indret desolat, batut per la pols, rocós o mineral. És una mica com una mena de gran jardí on les columnes s’aixequen com un element natural més. Necessitareu una bona guia, tot i que tot està ben indicat. Aquí la palestra, allà un temple… L’estadi us entusiasmarà, per la història. No hi ha grades, només una catifa d’herba, el podi i la meta. I molta gent jugant a fer els 100 metres, i càmeres i mòbils per deixar-ne constància. Pot haver-hi cues per aconseguir l’entrada, atenció!.

I, quan ja penseu que s’ha acabat, i en sortiu satisfets, trobeu el museu. Això si que és una passada. Quatre peces, no gaires coses, no molt gran, unes quantes sales. Però ben distribuïdes, ben explicades i de gran qualitat. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles, fastuós, diví. Però també els frontons del temple de Zeus, o la Nike. Us recomanem vivament que no oblideu Olímpia en una ruta per Grècia, i que no deixeu de veure el museu.

Si heu arribat al modern però pintoresc port de Katakolo, on atraquen els creuers per anar a Olímpia, ja sabreu el què vol dir sobresaturat de gent i molt turístic. Per això, si podeu, si viatgeu pel vostre compte, i sou amos del vostre destí, us recomanem que us allunyeu d’Olímpia i de Katakolo per dinar i aneu a un altre poblet de la costa jònica, qualsevol petit port o platja. Nosaltres ho vam fer i el premi fou un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Vam banyar-nos abans i després de dinar. Per dormir podeu anar al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!. I podeu sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys. Senzill però bé de preu i suculent. Bona estada a Olímpia.

Olímpia es un destino claro y clásico en Grecia. Situado en el Peloponeso, no lejos del mar, pero en el interior, sus ruinas deben ser vistas, aunque poco quede en pie. Pero el lugar es muy evocador, sugerente, especialmente el estadio, donde podeis jugar a ser atletas de la antiguedad. Se puede aparcar fácil y, contra lo que podria pensarse, el paseo hasta la entrada del yacimiento, desde el pueblo que se ha formado a su alrededor, está acondicionado y ajardinado. También los restos de templos y edificios clásicos disponen de arbolado y buena sombra. No dejeis de ver el museo con los frontones del templo de Zeus casi intactos, el Hermes de Plaxiteles o la Nike. Muy bello. Para comer os recomendamos que vayais hacia la costa, en cualquier playa encontrareis buenos restaurantes al lado del mar. En un viaje por Grecia, Olímpia no puede faltar.

Calp/Calpe


calp

Calp és una joia de la Costa Blanca. Una de les poblacions turístiques més boniques de la província d’Alacant. Sí,  Ja sabem que massificada, plena de turistes, de residents estrangers, que res no te a veure amb aquella coquetona vila que estenia les seves cases blanques a tocar del mar, damunt d’un turó, entre les salines i el Morro de Toix, als peus del penyal imponent d’Ifach. Ja sabem que els edificis de primera línia han destrossat el seu ski-line. Que s’ha construït molt i malament. Però, que voleu… ens agrada Calp. Ens xifla la penya bestial d’Ifach, daurada a la posta, esvelta al matí. Ens perd la seva platja llarga, l’Arenal-Bol, o la de llevant, la Fossa. I també les seves cales i caletes d’aigües manses i càlides, fantàstiques per als nens. Ens fascinen les salines, plenes de flamencs quan és l’època, i les postes de sol darrera el Toix. I el petit poble blanc de carrers costeruts que encara queden, amagats, entre l’església i el castell. Calp te un clima excepcional. Us banyareu des de l’abril fins el novembre. I un ambient molt familiar. I oblidem voluntàriament els carrers més turístics a tocar del mar, les discoteques, els bars i els restaurants. Calp també te altres atractius. Unes runes romanes envaïdes per l’aigua marina. Un complex anomenat “Els Banys de la Reina Mora” que eren unes termes marines, o una piscifactoria, o tot a la vegada. Us hi podeu banyar, si voleu. I el penyal d’Ifach, que ho emmarca tot. Ara és un parc natural, una reserva terrestre i marina, amb una aula de natura. Es pot pujar dalt del penyal, per un camí de muntanya i un túnel excavat en la roca. Atenció, és una bona caminada, i te 343 metres d’alt. Les salines sovint acullen ànecs i flamencs, quan és la temporada. Amants dels ocells… ja ho sabeu!. Us recomanem anar a Calp fora de temporada, pel maig, el juny, setembre, l’octubre o novembre. Us banyareu igual i el disfrutareu molt. Per dinar o sopar ens agrada molt un local de tapes, senzill, amable, on fan uns menjars deliciosos. Racions i tapes molt bones. Personal amable. Menú molt bo per poquíssim diner. Estem parlant de La PIcaeta, al carrer Blasco Ibáñez 10, tel: 965.04.06.34, o mòbil 626764822. un lloc on segur que tornarem. També ens va agradar la Casa o la Casita, un restaurant encantador, coquetó, d’especialitats suisses al casc antic, al carrer del mar. Tel: 965 83 06 06. La Llar de Barbara també és molt bonic, i s’hi menja molt bé. Al carrer Major 10, al casc antic també, Tel: 965830160. Per allà també hi ha una pizzeria diferent, senyora, ben muntada i ben decorada, gens vulgar. Bona cuina italiana: El Borgo Antico. A la zona de baix a mar, al costat de la Picaeta, hi ha la pizzeria rusticana, al carrer pintor Sorolla, 5. Bones pizzes, a bon preu. Servei amable. Tel: 965 874 520. Finalment us recomanem de veritat el millor hotel de la Costa Blanca. Habitacions grans, a tocar de la platja, algunes amb vistes impagables al Mediterrà. La foto està presa des de l’habitació de l’hotel. I, a més, tocant al centre de Calp. Un quatre estrelles que en mereix cinc. Piscina oberta al mar, beach club i spa admirable, que cal pagar, és clar. Però solen fer ofertes. Admeten nens, i fora de temporada van gratis. Buffet per desdejunar, espectacular. Fora de l’estiu el preu és increïble, si pensem la qualitat que et donen. Us l’aconsellem sense cap mena de dubte. És el Gran Hotel Solymar. És gran, de veritat, és molt bo. Personal acollidor, que es desviu pels clients. No podem dir més!. I ara parlarem dels voltants de Calp. A nosaltres ens mola Altea. Ens agrada. Com Calp, Teulada o Moraira, pels carrers estrets i costeruts, o les cúpules blaves. Evocant la Grècia llunyana. Calp, Altea, Teulada o Moraira ens recorden pobles d’una illa de les Cíclades. Sempre ho han fet. Ens sedueixen les seves platges d’aigües blaves i verdes. Les seves nits. La llum. I també ens agrada el paisatge interior, com la vila castell de Guadalest, amb les seves serres, els tarongers. Aquesta costa és un miracle. Bona estada a la acollidora Calp!.

Calpe es una joya de la Costa Blanca . Una de las poblaciones turísticas más bonitas de la provincia de Alicante . Sí , ya sabemos que masificada , llena de turistas , de residentes extranjeros , que nada tiene que ver con aquella coquetona villa que extendía sus casas blancas junto al mar , sobre una colina , entre las salinas y el Morro de Toix , a los pies del peñón imponente de Ifach . Ya sabemos que los edificios de primera línea han destrozado su ski- line. Que se ha construido mucho y mal . Pero… nos gusta Calpe. Nos encanta la peña bestial de Ifach , dorada en la puesta, esbelta por la mañana. Nos pierde su playa larga , el Arenal -Bol , o la de levante , la Fossa . Y también sus calas escondidas de aguas mansas y cálidas , fantásticas para los niños . Nos fascinan las salinas , llenas de flamencos cuando es la época , y las puestas de sol detrás del Toix . Y el pequeño pueblo blanco de calles empinadas que aún quedan algunas , escondidas , entre la iglesia y el castillo . Calpe tiene un clima excepcional . Bañense desde abril hasta noviembre. Y un ambiente muy familiar . Y olvidamos voluntariamente las calles más turísticas cerca del mar , las discotecas , los bares y los restaurantes . Calpe también tiene otros atractivos . Unas ruinas romanas invadidas por el agua marina . Un complejo llamado ” Los Baños de la Reina Mora ” que eran unas termas marinas , o una piscifactoría , o todo a la vez. Os podéis bañar , si deseais, donde lo hacian los romanos. Y el peñasco de Ifach, que lo enmarca todo. Ahora es un parque natural , una reserva terrestre y marina , con un aula de naturaleza. Se puede subir por un camino de montaña y un túnel excavado en la roca . Atención , es una buena caminata , y tiene 343 metros de alto . Las salinas a menudo acogen patos y flamencos , cuando es la temporada . Amantes de los pájaros … ¡ya lo sabéis ! . Recomendamos ir a Calpe fuera de temporada , en mayo , en junio, septiembre , octubre o noviembre. Os bañareis igual y disfrutaréis mucho. Para comer o cenar nos gusta mucho un local de tapas , sencillo, donde hacen unas comidas deliciosas . Raciones y tapas muy buenas . Personal amable . Menú muy bueno por poquísimo dinero . Estamos hablando de La Picaeta , en la calle Blasco Ibáñez 10, tel : 965.04.06.34 , o móvil 626764822 . Un lugar donde seguro que volveremos . También nos gustó la Casa o la Casita , un restaurante encantador , coqueto , de especialidades suizas en el casco antiguo , en la calle del mar. Tel: 965 83 06 06 . Por allí también hay una pizzería diferente, muy señora , bien montada y bien decorada , nada vulgar . Buena cocina italiana : El Borgo Antico . En la zona de abajo a mar, junto a la Picaeta , está la pizzería Rusticana , en la calle pintor Sorolla , 5 . Buenas pizzas , a buen precio . Servicio atento. Tel : 965 874 520 . Finalmente le recomendamos de verdad el mejor hotel de la Costa Blanca . Habitaciones grandes , muy cerca de la playa , algunas con vistas impagables al Mediterráneo. La foto está tomada desde la habitación del hotel . Y, además , junto al centro de Calpe . Un cuatro estrellas que merece cinco . Piscina abierta al mar , beach club y spa admirable , aunque hay que pagarlo, claro. Pero suelen hacer ofertas . Admiten niños , y fuera de temporada van y comen gratis. Buffet para desayunar , espectacular . Fuera del verano el precio es increíble , si pensamos la calidad que te dan . Os lo recomendamos sin duda . Es el Gran Hotel Solymar . Es grande , de verdad , es muy bueno . Personal acogedor , que se desvive por los clientes . ¡No podemos decir más ! . Y ahora hablaremos de los alrededores de Calpe . A nosotros nos mola Altea . Nos gusta. Como Calpe, Teulada o Moraira , por las calles estrechas y empinadas , o las cúpulas azules . Evocando la Grecia lejana . Calpe, Altea , Teulada o Moraira nos recuerdan pueblos de una isla de las Cícladas . Siempre lo han hecho. Nos seducen sus playas de aguas azules y verdes . Sus noches . La luz . Y también nos gusta el paisaje interior, como la villa castillo de Guadalest , con sus sierras , los naranjos . Esta costa es un milagro . ¡Buena estancia en Calpe ! .

Les Ciclades


Les illes Ciclades son el paradís. Dit això, podem tancar aquí l’article. Però no volem deixar-vos amb el dubte de si val la pena travessar el Mediterrà per anar-hi. Ja us ho diem: val la pena. Situades al centre del mític mar Egeu, aquestes illes són el compendi, la quintaessència, el millor que pot oferir la Mediterrània. Són un destí universal, un lloc on cal anar, on s’ha d’anar, com a mínim un cop a la vida. A les Ciclades hi ha illes per a tots els gustos. Nosaltres us explicarem el nostre periple, durant unes llargues, llargues vacances. Les Cíclades tenen uns trets comuns a totes: les cases blanques, les platges paradisíaques, una terra agreste, abrupta, sense vegetació, el sol poderós, y vent constant. També l’animació tothora, dins les viles medievals de carrers estrets. O el monestirs penjats dalt de turons, plens d’or i d’imatges. Pobles amb ports esplèndits, plens de barques de pesca carregades d’esponges, que porten a terra un peix boníssim. De vinyes que elaboren un vi de retsina que fa embogir, ideal per les seves nits d’estiu, impagables, amb olor de mar i de sal. Cadescuna de les illes, però, conserva un tresor amagat. Per exemple la petita i preciosa Tinos. Un destí molt familiar. Amb pocs turistes i unes platges d’ensomni. Aquesta és una illa santuari. La seva esglèsia de la Agia Sophia, o de la Mare de Déu, és el centre de peregrinacions de totes les illes gregues. A part d’això, tranquilitat, i molta calma. Allotjeu-vos al camping Tinos, nosaltres ho varem fer, petit i bàsic o bé en cases particulars. Una de les illes més autèntiques, i de les menys turístiques, és Naxos. És la Ciclada més gran, la més agrícola. La capital és una gran ciutat que conserva un preciòs barri antic, i una ciutadella bisantina. La illa està plena de platges d’ensomni, relativament buides de turistes, com ara Agios Prokopios. Nosaltres vàrem anar al càmping Naxos. La seva veïna és la illa de Paros, també força gran i allunyada de les rutes turístiques. Un racó tranquil on gaudir en família del mar i dels cel blaus, de les cases encalades, de platges maravelloses, com Krios. Paros te racons de gran bellessa, amagats, recondits. Com el port de Naussa. Baixeu al port de Paros i contempleu els darrers pescadors d’esponges del Egeu i, potser del món. Aquí nosaltres vàrem dormir en una casa particular. Al baixar del vaixell, en qualsevol illa, us n’oferiran moltes, trieu i remeneu, deixeu-vos mimar per l’hospitalitat dels grecs. Mikonos representa, ella sola, totes les Cíclades, tot l’Egeu, tota la Mediterrània i totes les illes. Però és molt particular, molt diferent. És un esterotip. Una imatge per vendre al turisme. I tanmateix és magnífica. És indescriptible. Mikonos te platges paradisíaques, una capital tota blanca oberta a una badia blava, sota un turó coronat de molins de vent. (A la foto). És una illa petita, a escala molt humana, on podeu trobar-hi molta marxa o molta calma, segons vulgueu. Hi ha moltíssims hotels, càmpings, bungalows i cases particulars: mireu aquesta web. Nosaltres varem estar al càmping Paradise, en una cala idílica, que funciona des de l’època dels hippies i en el de la platja de Paraga, prop de Mikonos vila, molt familiar. No deixeu de recòrrer els carrers de la capital, de la petita Venecia, o de fotografiar-vos davant de l’esglèsia de Paraportinari. Està al port, on trobareu el també molt famós pel·licà Petros. La illa de Delos, a una hora de Mikonos en barca, és sagrada, però minúscula. És un gegantí cap de ruïnes. Ruïnes grandioses, vastes, inacabables. Atenció: manca absoluta de qualsevol arbre. Continuem el nostre periple per les maravelloses Cíclades. Ara toca Santorini. Ja l’arribada en vaixell és teatral, cinematogràfica, espectacular. La illa te forma de cruasant i els vaixells entren dins la llacuna interior. Els pobles estan penjats de les abruptes pareds que va deixar el volcà de l’illa en esclatar. Les cases blanques, la terra negra, de lava, les aigües blau porpra són d’una descripció difícil, impossible. Podeu pujar del port a Thira en burro, autobús o a peu, fent un miler d’escalons. Convé navegar per la llacuna interior i anar a la petita illa volcànica del centre. Hi ha moltes barquetes que fan el trajecte, cada hora. També visitar Oia, un poblet encantador i la platja de Perissa, de sorra negra. Hem estat també a Syros, moderna, amb un port gegantí, molt urbanitzada, a Ios, la illa dels joves, amb una marxa increible. O a Folegandros, perduda en mig del no res, verge. Sifnos i Sèrifos, petites i recòndites, i a moltes altres, però l’escrit es fa llarg i no volem cansar-vos. Per anar a Grècia hi ha molts vols des de Barcelona. Un cop allà hi ha molts vaixells fins a les illes, diversos lligams diaris amb el port de El Pireu, a Atenes, o també avions. Els tiquets dels vaixells els venen al port, o a les moltes agències de viatges que hi ha per tot Atenes. Dormir o menjar a les Cíclades no és problema. Us deixem una pàgina especialitzada en illes gregues. Menús molt de casa nostra, regats amb l’oli verge d’oliva, de kalamata, superior, o plats de peix, de pasta, amb la mousaka divina, els dolmades, el soulaki, el satsiki… Us serviran bon menjar i us oferiran un llit en milers de restaurants, hotels o càmpings. Al baixar del vaixell us asaltaran amb ofertes!. Si dieu que si, us portaran en furgoneta fins el restaurant, l’hotel, el càmping o la casa particular. No us perdeu la possibilitat d’oferir a la vostra canalla un destí tan diferent, estrany i aventurer!.

Las islas Cicladas son el paraíso. Dicho esto, podemos cerrar aquí el artículo. Pero no queremos dejaros con la duda de si vale la pena atravesar el Mediterráneo para ir. Vale la pena. Situadas en el centro del mítico mar Egeo, estas islas son el compendio, la quintaesencia, lo mejor que puede ofrecer el Mediterráneo. Son un destino universal, un lugar donde hay que ir. En las Cicladas hay islas para todos los gustos. Nosotros les explicaremos nuestro periplo, durante unas largas, largas vacaciones. Las Cícladas tienen unos rasgos comunes a todas ellas: casas blancas, playas paradisíacas, tierra agreste, abrupta, sin vegetación, solo poderoso el viento constante, con mucha animación siempre, con villas medievales de calles estrechas, y monasterios colgados en lo alto de riscos, llenos de oro y de imágenes. Pueblos con puertos espléndidos, llenos de barcas de pesca cargadas de esponjas, que pescan un pez buenísimo, y elaboran un vino de retsina que hace enloquecer. Sus noches de verano són impagables, con olor a mar y sal. Cada una de las islas, sin embargo, conserva un tesoro escondido. Por ejemplo la pequeña y preciosa Tinos. Muy familiar. Con pocos turistas y unas playas de ensueño. Esta es una isla santuario. Su iglesia de la Agia Sophia, o de la Virgen, es el centro de peregrinaciones de todas las islas griegas. Aparte de eso, tranquilidad, y mucha calma. Para alojarse hay un camping, el Tinos, donde nosotros lo hicimos, pequeño y básico, o bien pernoctar en casas particulares. Una de las islas más auténticas, y de las menos turísticas, es Naxos. Es la ciclada mayor, la más agrícola. La capital es una gran ciudad que conserva un precioso barrio antiguo, y una ciudadela bizantina. La isla está llena de playas de ensueño, relativamente vacías de turistas, como Agios Prokopios. Nosotros fuimos al camping Naxos. Su vecina es la isla de Paros, también bastante grande y alejada de las rutas turísticas. Un rincón tranquilo donde disfrutar en familia del mar y los cielos azules, de las casas encaladas, de playas maravillosas, como Krios. Paros tiene rincones de gran belleza, escondidos, recónditos. Como el puerto de Naussa. En el puerto de Paros podreis contemplar los últimos pescadores de esponjas del Egeo y, quizás del mundo. Aquí nosotros dormimos en una casa particular. Al bajar del barco, en cualquier isla, les ofrecerán muchas casas, elijan una y déjesense mimar por la hospitalidad de los griegos. Mikonos representa, ella sola, a todas las Cícladas, a todo el Egeo, a todo el Mediterráneo y a todas las islas. Pero es muy particular, muy diferente de las demás. Que gran paradoja. Es un estereotipo. Una imagen para vender el turismo. Y sin embargo es magnífica. Es indescriptible. Mikonos tiene playas paradisíacas, una capital toda blanca, abierta a una bahía azul, bajo un cerro coronado de molinos de viento. (En la foto). Es una isla pequeña, a escala muy humana, donde podrán encontrar mucha marcha o mucha calma, según se desee. Hay muchísimos hoteles, campings, bungalows y casas particulares. Nosotros estuvimos en el camping Paradise, en una cala idílica, que funciona desde la época de los hippies y en el de la playa de Paraga, cerca de Mikonos ciudad, muy familiar. No dejen de recorrer las calles de la capital, de la pequeña Venecia, o fotografiarse tomando algo cerca de la iglesia de Paraportinari. Está iglesia multifotografiada está en el puerto, donde también encontrarán el también muy famoso pelícano Petros. La isla de Delos, a una hora de Mikonos en barco, es sagrada, pero minúscula. Es un gigantesco campo ruinas. Ruinas grandiosas, vastas, interminables. Atención: falta absoluta de cualquier árbol. Continuamos nuestro periplo por las maravillosas Cícladas. Ahora toca Santorini. Ya la llegada en barco es teatral, cinematográfica, espectacular. La isla tiene forma de cruasant y los barcos entran en la laguna interior. Los pueblos están colgados de las abruptas paredes que dejó el volcán de la isla al estallar. Las casas blancas, la tierra negra, de lava, las aguas azul púrpura son de una descripción difícil, imposible. Pueden subir el puerto a Thira en burro, autobús o a pie, contando un millar de escalones. Conviene navegar por la laguna interior e ir a la pequeña isla volcánica del centro. Hay muchas barquitas que hacen el trayecto, cada hora. También visitar Oia, un pueblecito encantador y la playa de Perissa, de arena negra. Hemos estado también en Syros, muy urbanizada, en Ios, Folegandros, Sifnos y Sérifos, pequeñas y recónditas, y muchas otras, pero el escrito se hace largo y no queremos cansaros. Para ir a Grecia hay muchos vuelos desde Barcelona. Una vez allí hay muchos barcos hasta las islas, varios vínculos diarios con el puerto de El Pireo, en Atenas, o también aviones. Los tickets de los barcos los venden en el puerto, o las muchas agencias de viajes que hay por todo Atenas. Dormir o comer en las Cícladas no es problema. Menús muy de nuestra casa, con aceite virgen de oliva, pescado, pasta, mousaka divina, dolmades, soulaki, satsiki … en miles de restaurantes, hoteles o campings. Al bajar del barco les asaltaban con ofertas. Si decís que sí, os llevarán en furgoneta hasta el restaurante, el hotel, el camping o la casa particular. No os perdais la posibilidad de ofrecer a vuestros hijos e hijas un destino tan diferente, extraño y tan aventurero.

La platja de la Mora


A uns 10 kms al nord Tarragona, i un parell al sud d’Altafulla, trobem la platja de la Mora. És una mitja cala, mitja platja, força urbanitzada però no destrossada del tot, el màxim atractiu de la qual és el seu ambient molt familiar. S’hi arriba des de la N-340, mitjançant una rotonda. Aquest sector de costa conserva, a més, un bon tros de litoral poc conegut i poc explotat, amb boscos de pi que arriben fins el mar, sense cap servei, però sense cap edificació. Només sorra, pins i platja. Destacarem entre totes la cala Fonda, esplèndida en el seu estat salvatge, avui dia només visitada pels nudistes, però a la que és molt fàcil d’arribar caminant, deu minuts, des de la Mora. També el castell de Tamarit, i una caleta petitona, o la desembocadura del Gaià. La Mora no és tan ferèstega però ofereix una aigua transparent, un entorn segur pels infants i un parell de bons restaurants per prendre alguna cosa. També hi ha un càmping i diversos apartaments.

A unos 10 kms al norte Tarragona, y un par al sur de Altafulla, encontramos la playa de la Mora. Es una media cala, media playa, bastante urbanizada pero no destrozada, el máximo atractivo es su ambiente muy familiar. Se llega desde la N-340, mediante una rotonda. Este sector de costa conserva, además, un buen trozo de litoral poco conocido y poco explotado, con bosques de pino que llegan hasta el mar, sin ningún servicio, pero sin ninguna edificación. Sólo arena, pinos y playa. Destacaremos entre todas la cala Fonda, espléndida en su estado salvaje, hoy en día sólo visitada por nudistas, pero a la que es muy fácil de llegar andando, diez minutos, desde la Mora. También el castillo de Tamarit, y su caleta, o la desembocadura del Gaià. La Mora no es tan salvaje pero ofrece un agua transparente, un entorno seguro para los niños y un par de buenos restaurantes para tomar algo. También hay un camping y varios apartamentos.

To approximately 10 kms in the northern part of Tarragona we find the Mora’s beach. Urbanized enough but not destroyed completely, the attractive maximum is its very familiar environment. This sector of coast preserves, in addition, a good chunk of little known and little exploited littoral, Only sand, pines and beach. This coast offers a transparent water, a sure environment for the children and a couple of good restaurants to take something. Also there are a càmping and several apartments.