Zákhynthos, Zacint o Zante


Nosaltres vam anar a  a Zacint des de Killiny, un port a l’oest del Peloponès des d’on surten els vaixell que van a aquesta preciosa illa jónica, i a la seva veïna Cefalonia. La travessa dura només una hora, i és molt agradable. Zákhynthos és una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Com ja us hem dit hi arribem en vaixell, ben al matí, perquè estàvem hostatjats en uns bonics apartaments del càmping Ionian Becah, un lloc fabulós i molt recomanable. Vam visitar, durant tot el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Com ara la turística platja del naufragi, que no val tant la pena com la mateixa petita cala d’on surten els vaixells que us hi portaran: la cala de Porto Vromi. Una cala petita, però esplèndida, en un entorn verge. I com aquesta un munt en tota l’illa. És un paradís!

Allà no hi havia ni restaurant i, per això vam pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turística, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que vam visitar. Anafonitria és un bon lloc per fer un centre d’excursions perquè dona accés a les platges més boniques de l’illa, les de la costa nord. A més recomanem la visita del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

La capital de l’illa, Zàkinthos o Khora, no és gaire espectacular. Va ser destruïda per un terratrèmol fa 70 anys i encara guarda el record. La catedral és curiosa per la riquesa de decoració i l’estil bizantí que és comú a molts edificis religiosos grecs. La resta de Zante te molts reclams que poden atreure l’atenció del viatger familiar: bones platges de sorra, sobretot les del sud, on les tortugues posen els ous. De fet la tortuga és l’atracció de l’illa, com el seu símbol. Preus assequibles, molt moderats, hotels típics i restaurants amb bona teca i per pocs calers. No deixeu de visitar Zante en el curs d’unes vacances per les illes Jóniques, amb les seves companyes Corfú, Paxi, Antipaxi, Leukada, Itaka i Cefalonia. O bé passeu-hi un dia si esteu fent una ruta pel Peloponès.

Zante es una bonita isla del archipiélago de la Jónicas, en la costa oeste de Grecia. Con sus compañeras Corfú, paxi, Antipaxi, Lefkada, Itaka y Cefalonia son un pequeño paraiso. En Zante podeis visitar la cala del naufragio, llena de gente. Los barcos salen de Porto Vromi, un sueño de cala. Por la zona norte de la isla hay calas olvidadas con un agua fantástica. En el sur teneis largas playas arenosas donde las tortugas desovan. Ellas son el símbolo de esta isla maravillosa. La capital no vale la pena. Fué destruida por un fatal terremoto en 1953. Ir a Zante si estais de vacaciones en el Peloponeso griego es buena idea. Solo a una hora en barco del puerto de Killiny.

Anuncis

Poros


L’illa de Poros, al Peloponès, a uns 140 kms d’Atenes, i uns 80 de Corint, és un trosset de les Cíclades ancorat a tocar de la costa. Només un canal de 20 metres la separa de Galatas, a la Grècia Continental, el poble que està enfront de l’illa i de la vila de Poros. Allà podeu deixar el cotxe, hi ha bon aparcament, si no voleu pujar-lo a un ferry. Petites barquetes i grans transbordadors per cotxes fan aquest salt del canal cada deu minuts, entre Galatas i Poros Vila. I, malgrat això, malgrat tot, Poros és una illa autèntica i, sense anar més enllà, és una cucada. Poros desplega les seves cases blanques, quasi ciclàdiques però de teulada vermella, des d’un turó, avall fins el port i canal que us acabem de dir que la separa de Gàlatas. Les aigües son tan blaves, tan netes que podeu banyar-vos en una platgeta qualsevol del canal, o de l’illa. La vila és petitona, però la resta de l’illa gran, per això podeu passar amb el cotxe, o bé llogar un caique, una barqueta grega, tipus taxi, per anar a les platges amagades a l’altra banda de Poros. A Poros vila pode visitar el Museu Arqueològic i el monestir de Zoodóchos Pigí. Dalt d’un turó proper hi ha les ruïnes del temple de Poseidó. I no gaire més lluny la platja de Monastero Bay, amb bones tavernes on menjar. Nosaltres, però, vam dinar al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. No deixeu de fer una passejada pels carrers blancs de Poros, plens de botigues i restaurants, i de pujar fins la torre del rellotge que corona el turó. No vam dormir a Poros, ho feiem a Loutra Elenis, a als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu de banda l’illa de Poros en una ruta pel Peloponés, visitant Epidaure i el seu teatre fabulós, visitant Nauplia, bella ciutat o la illa germana de Hydra, una passada!.

Poros es una isla griega situada a escasos metros de la costa del Peloponeso, cerca de Epidauro y Nauplia. Una costa donde todo el año florecen los limoneros. Poros villa se nos aparece casi como por encanto frente al pueblo de Galatas, punto de acceso desde la Grecia Continental. El acceso a Poros Villa, y a la isla se hace mediante pequeñas embarcaciones que parten del puerto de Galatas hacia Poros, atravesando unos 20 metros escasos de puerto y canal. También hay ferrys que pueden transportar vuestro vehículo. Ya en la ciudad de Poros vale la pena visitar el Museo Arqueológico y dar un paseo hasta el punto más alto de la villa, la torre del reloj, que está la cumbre de la colina desde donde las casitas blancas, casi cicládicas bajan hasta el muelle. No os perdais el monasterio de Zoodóchos Pigí y los restos del templo de Poseidón. No lejos está la playa de Monastero Bay, con tabernas muy recomendables para comer.

Ioannina


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Frascati, Roma


Ens hem adonat que hem anat moltes vegades a Roma i mai us n’hem dit res de res. Aquest estiu refarem aquest error tan greu. Nosaltres, quan anem a Roma, ho fem sempre en vaixell, en Grimaldi Lines, fins a Civittaveccia, el port modern de Roma. Passareu la nit navegant i, l’endemà a la tarda, arribareu a la ciutat dels papes. Moltes vegades ens hem allotjat al Novotel La Rústica, als afores de Roma, molt familiar. Aquesta vegada, però, no vam reservar hotel a la ciutat eterna. Vam anar a Frascati, una petita vila a tocar, i va ser una gran elecció… Està prop de Roma, a 10 km. y molt ben comunicat. A més es troba en una zona muntanyosa, dominant la ciutat eterna. Allà dalt fa molta menys calor i, si en fa, es molt més suportable. En el centre d’aquesta tranquila vila medieval i renaixentista hi ha l’hotel Colonna, on vam dormir, just al costat de la catedral. L’estació del tren a Roma està propera i en surt un tren cada hora. També hi ha molts busos que et porten al metro. Vam sopar a la Trattoria Piave, local senzill, costa d’entrar-hi per l’aspecte, però amb molt bona cuina, que te una terrassa exterior en una plaça. Ideal!. Frascati no és lleig. Vam visitar la catedral, l’església del Gesu i els jardins de Vila Torlonia. Al voltant de Frascati hi ha molts palaus i viles d’estiueig de grans famílies, com els Aldobrandini, Orsini o Colonna. I bonics pobles plens d’art, com ara Castelgandolfo. Podeu agafar el tren per fer una volta per Roma. Des de l’estació Termini podeu començar la visita per Santa Maria Maggiore, amb els seus mosaics bizantins, i seguir cap a San Pietro in Víncoli, per admirar el Moises de Miquel Àngel, a sota hi ha el Coliseu, Arc de Constantí, Columna Trajana i tot el forum romà. Seguiu cap a la Roma Barroca. Santa Maria supra Minerva, el Panteó, la Piazza Navona, Castel Sant’Angelo, Vaticà i basílica de Sant Pere… Retorneu per la Fontana del Tritone i la de Trevi, Quirinale, Santa Maria de la Victoria amb l’Extasi de Santa Teresa del Bernini, termes de Dioclecià i Termini de nou. Per dinar a Roma aneu al Miscellania, a tocar del Panteó, bo i baratet!. Bona estada a Frascati, i a Roma!.

Nos hemos dado cuenta de que hemos ido muchas veces a Roma y nunca les hemos dicho nada de nada. Este verano subsanaremos este error tan grave. Nosotros, cuando vamos a Roma, lo hacemos siempre en barco, en Grimaldi Lines, hasta Civittaveccia, el puerto moderno de Roma. Pasarán la noche navegando y, al día siguiente por la tarde, llegarán a la ciudad de los papas. Muchas veces nos hemos alojado en el Novotel La Rústica, en las afueras de Roma, muy familiar. Esta vez, sin embargo, no reservamos hotel en la ciudad eterna. Fuimos a Frascati, una pequeña ciudad cercana, y fue una gran elección. Está cerca de Roma, a 10 km. y muy bien comunicada. Además se encuentra en una zona montañosa, dominando la ciudad. Allí arriba hace mucho menos calor y es mucho más soportable. En el centro de esta tranquila villa medieval y renacentista está el hotel Colonna, donde dormimos, justo al lado de la catedral. La estación del tren hacia Roma está cercana y sale un tren cada hora. También hay muchos buses que te llevan al metro. Cenamos en la Trattoria Piave, local sencillo, cuesta de entrar por el aspecto, pero con muy buena cocina, que tiene una terraza exterior en una plaza. Frascati no es feo. Visitamos la catedral, la iglesia del Gesu y los jardines de Villa Torlonia. Alrededor de Frascati hay muchos palacios y villas de veraneo de grandes familias, como los Aldobrandini, Orsini o Colonna. Y bonitos pueblos llenos de arte, tales como Castelgandolfo. Pueden tomar el tren para dar una vuelta por Roma. Desde la estación Termini se puede empezar la visita por Santa Maria Maggiore, con sus mosaicos bizantinos, y seguir hacia San Pietro in Víncoli, para admirar el Moises de Miguel Ángel, abajo está el Coliseo, Arco de Constantino, Columna Trajana y todo el foro romano. Sigan hacia la Roma Barroca. Santa María supra Minerva, el Panteón, la Piazza Navona, Castel Sant’Angelo, Vaticano y basílica de San Pedro … Retirense por la Fontana del Tritone y la de Trevi, Quirinale, Santa María de la Victoria con el Éxtasis de Santa Teresa del Bernini, Termas de Diocleciano y Termini de nuevo. Para comer en Roma vaya al Miscellánea, junto al Panteón, bueno y baratito. Buena estancia en Frascati, y en Roma.

Maresmar: trobada de vaixells


Al bellíssim poble mariner d’Arenys de mar, a poquíssims kilómetres de Barcelona, super ben comunicada amb tren, (1 tren cada 20 minuts), i en cotxe, hi fan aquest proper cap de setmana una trobada de velers. De fet, el port d’Arenys serà el punt de trobada final de totes aquestes embarcacions que faran una ruta per la costa del Maresme, de Mataró a Arenys. Si teniu curiositat per saber com eren les embarcacions del passat veniu a la trobada de vaixells centenaris i històrics del Maresme! Hi participaran una vintena de vaixells encapçalats pel Santa Eulàlia –buc insígnia del Museu Marítim de Barcelona– i el Sirius, que aquest any compleixen 100 anys i encara naveguen. També hi participaran altres vaixells històrics com el Sant Ramon, el Far Barcelona i el Bon Temps, entre molts d’altres. Durant els dos dies que durarà la trobada s’organitzaran diverses activitats i tallers per la mainada. El dissabte 9 Juny hi ha la sortida de la “I TRAVESSA A LA COSTA MARESME” des de Mataró Marina a primera hora del matí, amb participació de la flota històrica i flota popular (particulars i clubs nàutics). L’arribada i amarratge de la flota de centenaris i històrics al port d’Arenys de Mar es preveu a les 11 hores. Es podrà visitar els vaixells fins les 8 de la tarda. El diumenge 10 de juny de 2018 hi haurà activitats infantils al port i diverses exposicions. De nou es podran visitar els vaixells de 10 del matí a 8 de la tarda. També es preveuen diverses activitats per a la mainada, com ara un vaixell pirata, actuacions musicals i teatrals, contes, tallers, batalla naval i molt més. Heu de saber que Arenys de Mar és un destí familiar de primera, amb moltes i bones platges, molt netes, de sorra ben gruixuda. Amb un port pesquer molt important, un lloc ideal per veure una subhasta, o una barca marxar o arribar, o per llogar una barca per fer-hi un volt. Un port molt adient per els infants, ampli, amb espai per còrrer i tots els tòpics mariners: xarxes, peix, olor de mar… Arenys és un bon destí. Per anar a banyar-se. Per anar a passejar pel port. Però també per admirar la vila. Per admirar la Riera, de plàtans frondosos. Per veure el monumental, magnífic, maravellós i desconegudíssim retaure barroc de Santa Maria. Una obra cabdal, importantíssima del barroc catala, que està just a l’església de la plaça on fan el mercat. O per bagar pels carrers i carrerons, pels rials polsosos que Espriu va descriure a la perfecció. Per veure les torres de defensa, els palaus, les cases burgeses. Per visitar el museu Mollfulleda de mineralogia, únic a Catalunya, o el famós museu de les puntaires, únic al món. I no us perdeu la visita al cementeri, perquè Arenys te bonic fins i tot el seu cementiri. Un veritable cementiri marí. Blanc dalt d’un turó, obert a tots els vents i al mar. Obert al Mediterrani blau. Allà reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, darrera una làpida blanca, com les cases que va estimar. Arribeu-vos a Arenys. Aneu-hi per la fira d’Indians, o també per la del solstici, per Sant Joan. O per la festa major, per Sant Roc, el 16 d’agost, o per Sant Zenón. No us faltaran motius per tornar-hi. Per dinar hi ha bons llocs, però haureu de reservar. Teniu la Marina, a la Riera, prop de l’ajuntament. A tocar del Calisay hi ha l’Hotel Vila d’Arenys, amb bon restaurant, i habitacions maques. També proper La Raclette, un restaurant ben condicionat, bones fondues!. Bon peix, restaurant de tota la vida, davant de l’estació de tren: Casa Poncio. Per cert, recordeu que el tren és una bona manera d’anar fins Arenys!. Carretera NII més avall, cap el port, La Nona, un local fresc, pasta i amanides, molt acollidor. Tots cap a Arenys! Bona trobada de vaixells clàssics a Arenys de Mar.

Arenys de mar, a poquísimos kilómetros de Barcelona, super bien comunicada en tren, (1 tren cada 20 minutos), y en coche. Y este fin de semana hay un encuentro de barcos clásicos en el puerto, con actividades de todo tipo para los niños, y visita a las embarcaciones. También podeis aprovechar para bañaros en sus aguas muy limpias, con playas de arena gruesa. Con un puerto pesquero muy importante, un lugar ideal para ver una subasta, o una barca irse o llegar. Un puerto muy adecuado para los niños, amplio, con espacio para correr y todos los tópicos marineros: redes, pescado, olor a mar … Arenys es un buen destino. Para ir a bañarse. Para ir a pasear por el puerto. Pero también para admirar la villa. Para admirar la Riera, de plátanos frondosos. Para ver el monumental, magnífico, maravilloso y desconocido retablo barroco de Santa Maria. Una obra cumbre, importantísima del barroco español. O para bagar por las calles y callejones, por los caminos polvorientos que Espriu describió a la perfección. Para ver las torres de defensa, los palacios, las casas burguesas. Para visitar el museo Mollfulleda de mineralogía, único en Cataluña, o el famoso museo de las encajeras, único en el mundo. Arenys tiene bello incluso su cementerio. Un verdadero cementerio marino. Blanco, sobre un cerro, abierto a todos los vientos y al mar. Abierto al Mediterráneo azul. Allí reposa el poeta de Sinera, Salvador Espriu, detrás de una lápida blanca, como las casas que él amó. Lleguese a Arenys este fin de semana por su feria de indianos, o para San Juan, cuando hacen la feria del solsticio. O por la fiesta mayor, Sant Roc, el 16 de agosto, o por San Zenón. No le faltarán motivos para volver. Buena muestra de barcos cla´sicos en Arenys.

Milazzo


tonno_milazzo

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement no pararíeu mai a Milazzo i, probablement, seria una sabia decisió. Però haureu de parar a Milazzo perquè és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses, en parlarem tot seguit, i no podeu deixar-les de visitar. Fins i tot ens atreviríem a dir que potser no hauríeu de visitar Sicília si no penseu anar a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. És fort, però és així. Ja en parlarem… Doncs bé, ja que haureu de dormir a Milazzo uns dies més val que en descobrim els secrets i els atractius, que n’hi ha, i molts. Primer la seva platja. No surt als llibres ni guies de viatges però ens va agradar molt. No la del costat del port, és clar, amb vistes a la refineria, sinó la oposada, la del Tonno. Platja de picons de mida mitjana, neta, molt neta, de tons blaus i liles, llarga, llarguíssima… la teniu a la foto!. L’altra és la pròpia situació de la vila, integrada en una península estreta que s’endinsa en el mar, molt bonica, amb vistes a les Illes Eòlies i a Sicília, i al mar, molt maques. La costa de Milazzo, com una falç, o una llengua, entra molts kms. mar endins, de manera que la població gaudeix de dos costes. Milazzo també te un casc antic, coronat per un poderós castell, de fet una ciutadella que es visita i es paga. Està situat damunt un penyal de roca amb vistes al·lucinats, arribant-se a veure fins i tot Calàbria. Milazzo també te algunes esglésies, no molt xules però resultones. El Duomo de Santo Stefano és molt modern, del segle XIX. En canvi és més bonic el convent de San Francesco di Paola, barroc i escenogràfic, amb un curiós altar de miralls. El palau dei Marchesi d’Amico, ara bibilioteca municipal, és del segle XVIII. La Tonnara, al final de la platja de Ponent, és un lloc bonic i hi ha bons restaurants. La platja de Tindari, a uns 30 kms de la ciutat, amb els seus llacs de Marinello, és una altra excursió molt recomanable, de la que ja hem parlat al nostre bloc. Per dinar o sopar us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent que ja us hem citat, dins aquella Tonnara on morien les tonyines. Pedra vista arran de mar, plats ben cuinats, ambient de glamour, cuina siciliana, bon peix. Recomanable. El segon serà el nostre preferit. Es diu el Tritone, una pizzeria i restaurant a tocar de la Tonnara i la Mucciara. La sala gran, dedicada a noces i banquets és una mica desangelada, però la terrassa superior, sobretot de nit, és magnífica. Com les pizzes, el peix i el servei. Deixeu-vos aconsellar!. No te gaire glamour però es menja molt bé. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo!.

Milazzo no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente no pararíamos nunca en Milazzo y, probablemente, sería una sabia decisión. Pero tendrán que parar a Milazzo porque es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas, como hablaremos a continuación, y no pueden dejarlas de visitar. Incluso nos atreveríamos a decir que tal vez no deberíais visitar Sicilia si no pensáis ir a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. Es fuerte, pero es así. Ya hablaremos … Pues bien, ya que tendrán que dormir en Milazzo unos días más vale ver como le descubrimos los secretos y los atractivos, que los hay, y muchos. Primero su playa. No sale en los libros ni guías de viajes pero nos gustó mucho. No la del lado del puerto, claro, con vistas a la refinería, sino la opuesta, la del Tonno. Playa muy limpia, de tonos azules y lilas, larga, larguísima … la tenéis en la foto. La otra es la propia situación de la ciudad, integrada en una península estrecha que se adentra en el mar, muy bonita, con vistas a las Islas Eolias y a Sicilia, y al mar, muy bonitas. La costa de Milazzo, como una hoz, o una lengua, entra muchos kms. mar adentro, por lo que la población disfruta de dos costas. Milazzo también tiene un casco antiguo, coronado por un poderoso castillo, de hecho una ciudadela que se visita y se paga. Está situado sobre un peñasco de roca con vistas, llegándose a ver incluso Calabria. Milazzo también tiene algunas iglesias, no muy chulas pero resultonas. El Duomo de Santo Stefano es muy moderno, del siglo XIX. En cambio es más bonito el convento de San Francesco di Paola, barroco y escenográfico, con un curioso altar de espejos. El palacio dei Marchesi de Amico, ahora bibilioteca municipal, es del siglo XVIII. La Tonnara, al final de la playa de Poniente, es un lugar hermoso y hay buenos restaurantes. La playa de Tindari, a unos 30 kms de la ciudad, con sus lagos de Marinello, es otra excursión muy recomendable, de la que ya hemos hablado en nuestro blog. Para comer o cenar les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente que ya os hemos citado, dentro de aquella Tonnara donde morían los atunes. Piedra vista la orilla del mar, platos bien cocinados, ambiente de glamour, cocina siciliana, buen pescado. Recomendable. El segundo será nuestro preferido. Se llama el Tritone, una pizzería y restaurante junto a la Tonnara y la Mucciara. La sala grande, dedicada a bodas y banquetes es un poco desangelada, pero la terraza superior, sobre todo de noche, es magnífica. Como las pizzas, el pescado y el servicio. Déjese aconsejar. No tiene mucho glamour pero se come muy bien. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo.

Les illes Eòlies


vulcano_crater

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.