Sant Bartomeu a Ferreries


ferreries

Avui us ho diem amb temps per tal que pugueu reservar ben aviat per aquest proper cap de setmana del 24 d’agost. I us descobrim un secret molt ben guardat. Avui ens plau parlar-vos d’unes festes al paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a viure les festes de Sant Bartomeu a Ferreries, un petit poblet de l’illa de Menorca. Per a nosaltres, com per a molts catalans, aquest tros de terra blanca envoltat per un mar turquesa és una petita pàtria. Un lloc del que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per les seves terres, les seves platges, els seus turons, recòrrer els pobles quiets al capvespre, és tornar a un temps de somni, que sovint, quan som lluny, creiem que mai no van existir. I perquè el dia de Sant Bartomeu a Ferreries?. Heu sentit a parlar de les festes de Sant Joan a Ciutadella?, boniques, però massificades. Voleu veure els cargols dels cavalls?. Voleu veure els caixers vestits de frac, dalt dels seus cavalls negres?. Voleu viure la festa més emocionat i bonica de la Mediterrània, però sense cap risc?. Voleu gaudir d’un dels espectacles més antics i bells de la Mediterrània sense presses, empentes, ofecs ni perills?. Doncs heu d’agafar el vaixell, o l’avió, i arribar-vos aquest proper cap de setmana a Ferreries de Menorca. Veureu el mateix que podríeu veure a Ciutadella per Sant Joan, però més petit, més cassolà, més a escala humana, com era abans de que les masses ho destrossessin. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la petita vila, que n’hi ha, o en cases de camp, cases rurals maravelloses, en espais dignes d’una pel·lícula. N’hi ha molts. Com ara l’hotel rural “Ses Sucreres”, senzill, coquetó, res de l’altre món, però molt blanc, polit. N’hi ha d’altres que lloguen habitacions o la casa sencera, com les Cases des Canaló, a tocar del bellíssim i intocat Barranc d’algendar, tel: 971 37 40 72. O la casa de Son Triay, tel: 971 15 50 78. O l’hisenda de Bini-Said, una casa de camp d’agroturisme, a la carretera que baixa de Ferreries a cala Galdana, al km. 4. tel: 971 35 23 03 / 971 36 22 99 / 971 15 50 63. O bé podeu allotjar-vos a la Cala Galdana mateix, arran d’aigua, en un dels grans hotels que hi ha. Teniu també un bonic i tranquil càmping, sense massa pretensions ni luxes, el Camping S’Atalaia, tel: 971 37 42 32. Aneu-hi, que aquí si no us espantarà la gent. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera que és l’illa blanca de Menorca, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques de pedra, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir fora de Ferreries us caldrà anar a Ciutadella. Si voleu quelcom poc conegut, molt de l’illa, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: l‘hotel Alfons III.  O bé l’Hostal Madrid, familiar, molt senzill. No son grans hotels, son petits, desconeguts, bàsics. Si voleu un bon aparthotel, uns apartaments o uns hotels més grans, en teniu a pilons, a internet o a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars de Ferreries, o bé als del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà baix. Consulteu la web de les Illes Balears  o a la web de Menorca. També a la web de turisme Visit Menorca. Naturalment nosaltres ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. Podem parlar molt sobre Menorca, tot i que és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem en les properes setmanes. Ara, de moment, quedeu-vos amb la cita de Sant Bartomeu a Ferreries que us permetrà de descobrir les seves platges. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, maca però molt explotada. I si us agrada caminar, no gaire, sereu fàcilmernt a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Cala Trebalúger. Tota una descoberta, salvatge i paradisíaca. Aneu a Menorca, que és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Feu unes curtes vacances a Menorca, aprofitant l’excusa de Sant Bartomeu a Ferreries i oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. La festa de Sant Bartomeu a Ferreries de Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca a las fiestas de San Bartolomé. Iguales que las de San Juan en Ciudadela pero mejores, sin peligro para los niños. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. Acordaros, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en Ferreries es posible, en el Hotel Les Sucreres y en pequeñas casas rurales. Hasta tienen allí un cámping. También pueden hacerlo en Ciutadella. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares de Ferreries, o a los del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, con la excusa de San Bartolomé y olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Sant Joan a Ciutadella


Se’ns fa difícil parlar-vos objectivament de les Festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca. Son molts anys rebent l’estiu al port, a Es Pla, de tocar la panxa als cavalls, de viure ets cargols de Santa Clara, de veure els jocs, de sentir, una i altra vegada el toc de flabiol, insistent. De tastar la pomada, i el ginet. De veure s’homo d’es bè passejar, seguit d’un ramat de gent, pels carrers blancs de Ciutadella. De seguir els caixers, dalt dels seus cavalls, de casa en casa, de palau en palau. De tirar-nos avellanes, de pujar a Sant Joan de Missa, de embriagar-nos de festa i d’alegria en les nits suaus, tendres, sedoses de la Ciutadella embogida. Menorca és el paradís. Ciutadella la porta. Sant Joan l’anunci. L’anunci d’un estiu de somni. Si podeu arreplegar un vaixell, o un avió, si teniu fills o filles adolescents i voleu que us acompanyin a una festa que els marcarà per tota la vida, aneu a Menorca, a Ciutadella, per les festes de Sant Joan. La setmana abans podreu recòrrer la vila darrera l’Home d’es bè, que preludia l’aconteixement. Els dies de Sant Joan veureu els jocs medievals al Pla del Port, si la gentada us deixa, és clar. A la nit, al cas antic, als voltants de la catedral, a Ses Voltes, per Santa Clara, tocareu la panxa d’un cavall encabritat. Son els cargols. Us donarà sort. L’endemà tirareu i rebreu avellanes, mentre els caixers i els seus cavalls son a Sant Joan de Missa. En tornar, més gresca. Els matins, platja. Platges maravelloses, d’un blau increible. A la nit, festa, festa grossa, festa lliure. Com si el món s’acabés i no existís l’any vinent. Festa mediterrània. I si us ho perdeu aquest any, tranquils. L’any vinent existeix. I si mai no podeu viatjar a Menorca en aquestes dates… podeu provar amb un sucedani. Cada poble fa festes, semblants a les de Sant Joan, al llarg de l’estiu. Iguals no. Semblants. Perquè, creieu-nos: Sant Joan a Ciutadella és irrepetible. Tot i que serà difícil, encara esteu a temps de cercar allotjament a l’illa. Mireu-vos algun hostalet a Mercadal, Ferreries o Alaior.  A Ciutadella probeu en els hotels de tota la vida, com l’hotel Alfons III, o l’hostal Madrid. Hi ha càmpings. Per sopar aneu al mateix port de Ciutadella, a llocs com el cafè Balear per exemple.

Se nos hace difícil hablar objetivamente de las Fiestas de San Juan en Ciutadella de Menorca. Son muchos años recibiendo el verano en el puerto, en Es Pla, de tocar la barriga a los caballos, de vivir los Cargols de Santa Clara, de ver los juegos, de sentir, una y otra vez el toque de flauta, insistente. De probar la pomada, y el gin. De ver s’Homo de Bè pasear, seguido de un rebaño de gente, por las calles blancas de Ciutadella. De seguir a los cajeros, y sus caballos, de casa en casa, de palacio en palacio. De tirarnos avellanas, de subir a Sant Joan de Missa, de embriagarnos de fiesta y de alegría en las noches suaves, tiernas, sedosas de la Ciutadella enloquecida. Menorca es el paraíso. Ciudadela la puerta. San Juan el anuncio. El anuncio de un verano de ensueño. Si pueden coger un barco, o un avión, si tienen hijos o hijas adolescentes y quieren que les acompañen a una fiesta que los marcará para toda la vida, vayan a Menorca, a Ciutadella, por las fiestas de San Juan. La semana antes podrán recorrer la villa tras el Hombre del Cordero, que preludia el acontecimiento. Los días de San Juan verán los juegos medievales en el llano del puerto, si la multitud le deja, claro. Por la noche, en el caso antiguo, en los alrededores de la catedral, en Ses Voltes, por Santa Clara, tocaran la barriga de un caballo encabritado. Son los Cargols (caracoles). Les dará suerte. Al día siguiente tiraran y recibirán avellanas, mientras los cajeros y sus caballos van a Sant Joan de Missa. Al volver, más juerga. Las mañanas, playa. Playas maravillosas, de un azul increíble. Por la noche, fiesta, fiesta, fiesta libre. Como si el mundo se acabara y no existiera el próximo año. Fiesta mediterránea. Y si os lo perdeis este año, tranquilos. El año próximo realmente existe. Y si nunca pueden viajar a Menorca en estas fechas … pueden probar con un sucedáneo. Cada pueblo monta sus fiestas, similares a las de San Juan, a lo largo del verano. Iguales no. Similares. Porque, creednos: Sant Joan en Ciutadella es irrepetible. Aunque será difícil, aún estáis a tiempo de buscar alojamiento en la isla. Ved algún hostalillo en Mercadal, Ferreries o Alaior. En Ciutadella prueben en los hoteles de toda la vida, como el hotel Alfonso III, o el hostal Madrid. Hay campings. Para cenar vayan al mismo puerto de Ciutadella, a lugares como el café Balear por ejemplo.

Camí dels cavalls


El Camí dels Cavalls es un camí que, en principi, us hauria de permetre donar tota la volta a la illa maravellosa de Menorca. No se sap del cert des de quan està obert, però és més que evident que el seu moment de més ús fou durant les ocupacions i desocupacions anglesa, francesa i espanyola de l’illa, durant els segles XVII i XVIII. Nasqué com a pas militar de vigilància de les costes. El Mediterrà estava ple de corsaris, pirates, turcs i berberiscs, de amenaces marítimes que no podien obviar-se. La gent de Menorca l’ha fet servir sempre. L’ha cuidat i l’ha sentit com quelcom molt seu. Però amb el temps, els interessos particulars s’anaren imposant sobre els col·lectius i, poc a poc, parts del camí foren presa de la malesa, altres dels especuladors i, finalment molts trams es tancaren amb murs. Amb l’arribada de nous aires, la gent ha tornat a defensar el que era seu, del poble. Sorgiren moviments contraris a l’ocupació il·legal del domini públic. Grups ecologistes, defensors de la terra, entitas excursionistes plantejaren conflictes amb amos dels terrenys vedats. S’obrí el pas i s’inicià el procés de recuperació. El Consell insular, darrerament, s’hi ha volcat, senyalitzant tot el recorregut, o quasi. Són uns 18o kilómetres. Evidentment no us estem proposant que el feu tot, com si es tractés del camí de Sant Jaume de Compostela. Però si que tingueu ben present les oportunitats que presenta per viatges familiars. Permet fer-lo a trams, des de les cales més urbanitzades, a peu. Les famílies poden arribar fent-lo servir, a cales verges, d’aigues blau cel, en pocs kms. i poc temps. Fàcilment. Serveixi d’exemple el fet d’anar de Cala Galdana, on podeu deixar el cotxe, fins Macarella i Macarelleta, a la dreta, en mitja hora escassa. O bé, a l’esquerra, fins Mitjana, en 20 minuts o Trebalúger, en tres quarts d’hora. També és ideal per fer una volta a l’illa en bici. Aquesta és una excursió que no podem deixar de recomanar-vos. És, potser, de les que més bon record ens ha deixat de totes les que hem fet. No cal donar la volta sencera. La sensació de llibertat, de pau, de plenitud en arribar a una cala de la que no saps el nom, al travessar les tanques, en creuar un bosc, en mullar els peus en el pou d’un barranc és indescriptible. Naturalment, a peu, és el mateix. O a cavall. La historia, la geografia, la natura, us acompanyaran en el camí: una torre de defensa, una alqueria, un mur de pedra seca, la cala, la platja, els pins. Cada pas és aventura al Camí dels Cavalls. Hi ha guies editades sobre el recorregut. I una bona web, amb mapes. Menorca és d’un altre planeta. Tornaríem sempre a l’illa. Però no a les urbanitzacions, ni platges turístiques. La veritable Menorca, us l’endureu per sempre al cor en les caminades, curtes o llargues, que fareu per aquest camí, paral·lel al mar. Allotjeu-vos als poblets, en hostalets petitons de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior.  O bé a Ciutadella, en hotelets de tota la vida, gens turístics. D’aquells que ja existien abans de l’onada invasora, com l’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiars, senzills. O bé en càmpings. Per dianr o sopar aneu als bars i restaurants dels poblets centrals, o als del port de Ciutadella, com ara el cafè Balear per exemple, un lloc de sempre.

El Camino de los Caballos es un camino que, en principio, nos debería permitir dar toda la vuelta a la isla maravillosa de Menorca. No se sabe a ciencia cierta desde cuándo está abierto, pero es más que evidente que su momento de mayor uso fue durante las ocupaciones y desocupaciones inglesa, francesa y española de la isla, durante los siglos XVII y XVIII. Nació como paso militar de vigilancia de las costas. El Mediterráneo estaba lleno de corsarios, piratas, turcos y berberiscos, de amenazas marítimas que no podían obviarse. La gente de Menorca lo ha utilizado siempre. Lo ha cuidado y lo ha sentido como algo muy suyo. Pero con el tiempo, los intereses particulares se fueron imponiendo sobre los colectivos y, poco a poco, partes del camino fueron presa de la maleza, otros de los especuladores y, finalmente muchos tramos se cerraron con muros. Con la llegada de nuevos aires, las personas han vuelto a defender lo que era suyo, del pueblo. Surgieron movimientos contrarios a la ocupación ilegal del dominio público. Grupos ecologistas, defensores de la tierra, entidades excursionistas plantearon conflictos con dueños de los terrenos acotados. Se abrió el paso y se inició el proceso de recuperación. El Consejo insular, últimamente, se ha volcado, señalizando todo el recorrido, o casi. Son unos 18O kilómetros. Evidentemente no estamos proponiendo que lo recorrais todo, como si se tratara del Camino de Santiago de Compostela. Pero si debeis tener bien presentes las magníficas oportunidades que presenta para vuestros viajes familiares. Permite hacer pequeños tramos, desde las calas más urbanizadas, a pie o en bici, hasta las más desconocidas. Las familias pueden llegar, usándolo, a calas vírgenes, de aguas azul cielo, en pocos kms. y en poco tiempo. Fácilmente. Sirva de ejemplo el hecho de ir desde Cala Galdana, donde podreis dejar el coche, hasta Macarella y Macarelleta, a la derecha, en media hora escasa. O bien, a la izquierda, hasta Mediana, en 20 minutos o hasta Trebalúger, en tres cuartos de hora. También es ideal para dar una vuelta a la isla en bici. Esta es una excursión que no podemos dejar de recomendaros. Es, quizás, de las que mejor recuerdo nos han dejado de todas las que hemos hecho. No hay que dar la vuelta entera. La sensación de libertad, de paz, de plenitud al llegar a una cala de la que no sabes el nombre, al cruzar las vallas, al atravesar un bosque, al mojar los pies en el pozo de un barranco, es indescriptible. Naturalmente, yendo a pie, es el mismo. O a caballo. La historia, la geografía, la naturaleza, os acompañará todo el camino: una torre de defensa, una alquería, un muro de piedra seca, la cala, la playa, los pinos. Cada paso es aventura en el Camino de los Caballos. Hay guías editadas sobre el recorrido. Y una buena web, con mapas. Menorca es de otro planeta. Volveríamos siempre a la isla. Pero no a las urbanizaciones, ni a las playas turísticas. La verdadera Menorca, os la llevaréis para siempre en el corazón en las caminatas, cortas o largas, que haréis por este camino, paralelo al mar. Alojarse en los pueblos, en hostales pequeños de Mitjorn, Ferreries, Mercadal o Alaior. O bien en Ciutadella, en hotelitos de toda la vida, nada turísticos. De aquellos que ya existían antes de la ola invasora, como el hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiares, sencillos. O bien en campings. Para comer o cenar vayan a los bares y restaurantes de los pueblos centrales de la isla, o a los del puerto de Ciutadella, como el café Balear por ejemplo, un sitio de los de siempre.

Menorca


Avui ens plau parlar-vos del paradís. No entenem perquè no ho hem fet abans. Han estat molts anys, més de 18, anant cada estiu a Menorca. Naturalment ens coneixem tots els racons, hem dormit en multitud de llocs i hem menjat en cataus i palaus. No havíem fet un post sobre Menorca, potser perquè és impossible resumir l’illa en un post, però ho intentarem. De Menorca podríem parlar de les seves platges. De les cales agradables de la costa sud de Ciutadella. Són les que més ens agraden. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella… S’hi pot anar en cotxe, o en bici, des de Ciutadella per l’ermita de Sant Joan de Missa. Cales idíliques, d’una aigua blau turquesa i una sorra blanca, indescriptible. Des de Ferreries podeu anar a Galdana, i caminant a Macarella i Mitjana. Ens agrada Cala Mitjana, perquè és bonica i poc coneguda. I caminant una mica més arribareu a Trebalúger. Tota una descoberta. Des des Mitjorn Gran podeu banyar-vos a la Platja de Santo Tomàs, platja llarga, tirada. Però caminant fareu cap a Fustam i Escorxada, dues perles desconegudes. (A la foto: Cala Fustam). Platja llarga també ho és Son Bou, la veïna de Santo Tomàs, a on s’hi va des de Alaior. Més enllà les cales i platges perden interès. La costa nord, en canvi, és agreste, dura, llunar. Des de Ciutadella us recomanem arribar-vos fins Algaiarencs. Si us deixen passar, una platjola deliciosa, cales i caletes, pins arran d’aigua. De Mercadal podeu arribar-vos a Fornells, poblet que fou pescador, ara venut al turisme de la llagosta i la caldereta. Anant cap a Maó des de Fornells trobareu s’Arenal de’s Castell, una conxa magnífica. Prop de Ciutadella hi ha cales més urbanes, on podeu anar en bus: Santandría, Blanca, Bosch… o Forcat. Si parlem de caps i vistes, de roques caient sobre un mar impetuós, llavors parlem de Punta Natí, de Cala Morell, amb les seves coves prehistòriques, del far de Cavalleria, o de Favaritx. Si de natura, del Port d’Addaia, o d’es Grau, albufera i maresmes. Aneu fins el Monte Toro, amb el seu santuari, des de Mercadal. Veureu tota l’illa, sencera. Repassem ara els pobles: Ciutadella, voltes blanques, catedral, barri antic, palaus, el port, la ciutat renaixentista, la Menorca en estat pur. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, poblets del centre de l’illa, blancs, de carrers estrets, lluminosos. Alaior, una petita joia, amb el pati de la lluna. Parlem de la gran Maó, la capital, penjada damunt el més espectacular port natural del Mediterrani, Santorini a banda. De l’orgue de la seva església. O d’es Castell o de Sant Lluís, poblet de gust francés. Parlem de monuments. De poblats talaiòtics. De la naveta dels Tudons, de la Torralba d’en Salort… i tants d’altres. Menorca també són les seves festes. Cavalls, música, ginet, pomada, gresca, molta gresca. Teniu cavalls a Menorca, amb els seus cargols, i el seu flabiol, des de Sant Joan, al juny, a Ciutadella, fins la verge de Gràcia, pel setembre a Maó. Cada setmana un poble. Per exemple, Ferreries, el 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Menorca és patrimoni de la humanitat, i reserva de la biosfera. No ens sorpren gens ni mica. És el Paradís. Allotjeu-vos a Ciutadella. Rebutgeu altres destins. En un hotel de tota la vida, gens turístic. L’hotel Alfons III.  O bé l’hostal Madrid, familiar, senzill. Si voleu aparthotel, apartaments i hotels més grans, en teniu a pilons, a l’agència de viatges. En aquesta línia està bé la cadena Set Hotels. Per dinar o sopar ens agrada anar als bars del port de Ciutadella, al cafè Balear per exemple, o a d’altres. Bon peix allà. Feu unes vacances a Menorca, oblideu-vos de les carreteres principals i aposteu per les carreteretes i camins transitables que van a les platges i cales. Potser pagareu peatges, potser pagareu per aparcar, però què és això comparat amb descobrir aigües de somni?. Si us agrada la bici, sou a casa vostra. El camí de cavalls recorre l’illa, la circunda, passant pels millors indrets. Caminar serà sempre una alternativa intel·ligent a la massificació dels llocs comuns. A la dreta o esquerra de les cales urbanitzades, un camí us durà sempre a caletes ignotes. Menorca us espera. No us la perdeu!.

Hoy nos complace hablarles del paraíso. No entendemos porque no lo hemos hecho antes. Han sido muchos años, más de 18, yendo cada verano a Menorca. Naturalmente nos conocemos todos los rincones, hemos dormido en multitud de lugares y hemos comido en guaridas de lobos y palacios. No habíamos hecho un post sobre Menorca, quizá porque es imposible resumir la isla en un post, pero lo intentaremos. De Menorca podríamos hablar de sus playas. De las calas agradables de la costa sur de Ciutadella. Son las que más nos gustan. Son Saura, Es Talaier, Turqueta, Macarella … Se puede ir en coche, o en bici, desde Ciutadella por la ermita de Sant Joan de Missa. Calas idílicas, de un agua azul turquesa y una arena blanca, indescriptible. Desde Ferreries pueden llegarse hasta Galdana, y caminando, de allí a Macarella y Mitjana. Nos gusta Cala Mitjana, porque es bonita y poco conocida. Y caminando un poco más llegareis a Trebalúger. Todo un descubrimiento. Des desde Mitjorn Gran pueden bañarse en la Playa de Santo Tomás, una playa larga. Pero caminando llegareis a Fustam y Escorxada, dos perlas desconocidas. (En la foto: Cala Fustam). Una playa larga también lo es Son Bou, justo la vecina de Santo Tomás, a donde se va desde Alaior. Más allá las calas y playas pierden interés. La costa norte, en cambio, es agreste, dura, lunar. Desde Ciutadella os recomendamos acercaros hasta Algaiarencs. Si os dejan pasar, descubrireis una cala deliciosa, pinos junto al agua. De Mercadal pueden llegar a Fornells, pueblo que fue pescador, ahora vendido al turismo de la langosta y la caldereta. Yendo hacia Maó desde Fornells, encontrareis el Arenal de’s Castell, una concha magnífica. Cerca de Ciutadella hay calas más urbanas, a donde se puede ir en bus: Santandria, Blanca, Bosch … o Forcat. Si hablamos de vistas, de rocas cayendo sobre un mar impetuoso, entonces hablamos de Punta Nati, de Cala Morell, con sus cuevas prehistóricas, del faro de Cavalleria, o de Favaritx. Si de naturaleza, del Puerto de Addaia, o de Es Grau, albufera y marismas. Id hasta el Monte Toro, con su santuario, desde Mercadal. Vereis toda la isla, entera. Repasemos ahora los pueblos: Ciutadella, calles blancas, catedral, barrio antiguo, palacios, el puerto, la ciudad renacentista, la Menorca en estado puro. Ferreries, Mitjorn, Mercadal, pueblos del centro de la isla, blancos, de calles estrechas, luminosos. Alaior, una pequeña joya, con el patio de la luna. Hablamos de la gran Mahón, la capital, colgada sobre el más espectacular puerto natural del Mediterráneo, Santorini aparte. Del órgano de su iglesia. O de Es Castell o de San Luis, pueblo de gusto francés. Hablamos de monumentos. De poblados talayóticos. De la Naveta des Tudons, de la Torralba d’en Salord … y tantos otros. Menorca también son sus fiestas. Caballos, música, jinetes, pomada, juerga, mucha juerga. Tienen la fiesta eterna de los caballos en Menorca, con sus cargols y su sonido de flauta, desde San Juan, en junio, en Ciutadella, hasta la Virgen de Gracia, en septiembre, en Maó. Cada semana un pueblo. Por ejemplo, Ferreries, el 24 de agosto, por San Bartolomé. Menorca es patrimonio de la humanidad, y reserva de la biosfera. No nos sorprende lo más mínimo. Es el Paraíso. Alojarse en cuenta en Ciutadella. Rechaza otros destinos. En un hotel de toda la vida, nada turístico. El hotel Alfonso III. O bien el hostal Madrid, familiar, sencillo. Si desea aparthotel, apartamentos y hoteles más grandes, tenéis a montones, acudid a la agencia de viajes. En esta línea está bien la cadena Set Hotels. Para comer o cenar nos gusta ir a los bares del puerto de Ciutadella, al café Balear por ejemplo, o a otros. Buen pescado allí. Dense unas vacaciones en Menorca, olvídense de las carreteras principales y apuesten por las carreteras y caminos transitables que van a las playas y calas. Quizá pagará peajes, tal vez pagará por aparcar, pero ¿qué es esto comparado con descubrir aguas de ensueño?. Si os gusta la bici, estáis en vuestra casa. El camino de los caballos recorre la isla, la circunda, pasando por los mejores lugares. Caminar será siempre una alternativa inteligente a la masificación de los lugares comunes. A la derecha o izquierda de las calas urbanizadas, un camino les llevará siempre a calitas ignotas. Menorca les espera. ¡No os la perdáis!.

Macarella


Si hi ha una platja de postal aquesta és Macarella, a Menorca. L’aigua és tan clara, tan blava, la sorra tan blanca que les barques semblen flotar en l’espai buit. Els pins arriben fins a flor d’aigua. tanqueu els ulls, penseu en una platja: és Macarella. Aneu en cotxe o bus fins a Cala Galdana. Allà, mirant al mar, agafeu a la vostra dreta un camí que surt just al final de la gran cala. Travessareu boscos olorosos i, en uns vint minuts, un parell llarg de kilómetres, sereu a Macarella. Podeu dinar al xiringuito de la platja. Si encara voleu veure quelcom més verge, camineu un xic més fins Macarelleta, la cala veïna. No penseu que somnieu, és real!. També és accesible des de Ciutadella, pel camí que va a Sant Joan de Missa, Turqueta i Arenal d’es Comte. Atenció: possible peatge per passar o aparcar.  http://www.menorcadigital.com/macarella.htm

Si hay una playa de postal esta es Macarella, en Menorca. El agua es tan clara, tan azul, la arena tan blanca que las barcas parecen flotar en el espacio vacío. Los pinos llegan hasta flor de agua. Cerráis los ojos, pensáis en una playa: es Macarella. Vais en coche hasta Cala Galdana. Allá, mirando al mar, cogéis a vuestra derecha un camino que sale justo al final de la gran cala. Atravesaréis bosques olorosos y, en unos veinte minutos, un par largo de kilómetres, estareis en Macarella. Podéis comer en el chiringuito de la playa. Si todavía quereis ver algo más virgen, andad un poco más hasta Macarelleta, la cala vecina. No penseis que soñáis, es real!. También es accesible desde Ciutadella, por el camino que va a Sant Joan de Misa, Turqueta y Arenal del Conde. Atención: posible peaje por pasar o aparcar. http://www.menorcadigital.com/macarella.htm

Ciutadella de Menorca


Ciutadella és una petita pàtria. Una ciutat de la que mai no voldries marxar. Se’t fica dins l’ànima, et domina. Passejar per ses voltes al capvespre, pels volts de la catedral, pels carrers plens de palaus és tornar a un temps de somni, que mai no van existir. Baixar fins es born i fer un volt pel port, ja a la nit, i sopar arran d’aigua, per exemple al cafe Balear, o qualque d’altre, veient les barques gronxar-se i les llums ballar a la mediterrània. No hi ha plaer més gran, creieu-me. Allotgeu-vos a qualsevol pensió o hotel de dins la ciutat, n’hi molts. Aneu-hi, si no us espanta la gent, per Sant Joan. Viureu unes festes que es perden en la nit del temps. Gaudireu dels cargols de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del so del fabiol, dels cavalls. I en acabat disfruteu d’aquesta reserva de la biosfera, de les seves cales i platges, del seu camp intocat, de les masies blanques, les tanques, les vaques i el seu formatge. Viviu-la. Per dormir, en el mateix centre de Ciutadella, feu cap a l’hotel Alfonso III. El de tota la vida: http://www.hotelalfons.com/   Ara bé, si preferiu apartament o hotel a peu de platja trieu, n’hi ha molts: http://www.illesbalears.es/   http://www.menorca.org/   http://www.visitmenorca.com/   

Ciutadella es una pequeña patria. Una ciudad de la que nunca querrías marchar. Se te mete dentro el alma, te domina. Pasear por ses Voltes al atardecer, por los alrededores de la catedral, por las calles llenas de palacios es volver a un tiempo de sueño, que nunca existió. Bajar hasta Es Born y dar una vuelta por el puerto, ya de noche, y cenar al lado del agua, por ejemplo en el cafe Balear, o en cualquier otro, viendo las barcas columpiarse y las luces bailar en la mar mediterránea. No hay placer más grande, creedme. Alojaos en cualquier pensión o hotel de dentro la ciudad, hay muchos. Id, si no os asusta la gente, por San Juan. Viviréis unas fiestas que se pierden en la noche de los tiempos. Disfrutaréis de los caracoles de Santa Clara, de la “pomada” fresca, del sonido del flautín, de los caballos. Y acabando con la ciudad, salid al campo de esta reserva de la biosfera, id a sus calas y playas, a las masías blancas, con las vallas, las vacas y su queso. Vividla. Para dormir, en el mismo centro de Ciudadela id al hotel Alfonso III. El de toda la vida: http://www.hotelalfons.com/    Si preferis los apartamentos u hoteles en una playa, tranquilos, hay muchos. http://www.illesbalears.es/     http://www.menorca.org/     http://www.visitmenorca.com/