Barbacoes al pantà de Sau


picnic_panta_sau (2)

En mig d’una natura molt bonica, a dos passes de l’aigua del pantà de Sau, hi ha una àrea de lleure amb picnic i barbacoes, molt interessant per a una sortida familiar. Està just a tocar del lloc on més bé podreu disfrutar de les vistes sobre aquest inmens llac artificial. Just al final de la pista, ben asfaltada i prou correcta pel que fa al seu estat i amplada, que porta des de la presa de Sau al Club Nàutic de Vilanova de Sau. Si seguiu endavant fins arribar a la vora de l’aigua, trobareu aquesta magnífica àrea d’esplai, que fa uns anys estava simplement asquerosa, i que ha estat en obres els darrers temps, i que ara podreu disfrutar nova de trinca. Com ja hem dit, està situada molt a la vora del pantà de Sau, en un indret ple de bosc, un xic, molt poc enlairat, i amb vistes excepcional a l’antiga església de Sant Romà de Sau, romànica, les ruines de la qual. sobresurten d’entre les aigües del pantà, més o menys depenent de la sequera. Si n’hi ha molta, i l’embassament està buit, veureu tot el temple, (compte, és perillós). Si està ple, només veureu la punta del campanar, peròi podreu banyar-vos. El nou picnic, amb la remodelació, ha perdut places d’aparcament, però ara és menys caòtic, més ordenat. N’han quedat unes 40, (2 per a minusvàlids), i n’han fet una per a autocars. Diseminades pel bosc, amb bona ombra, trobareu unes quantes taules de fusta. També hi ha una font i un punt de recollida selectiva de brossa. Per arribar-hi cal anar fins Vilanova de Sau, i d’aquest poble seguir carretera endavant fins la presa. Un cop a l’altre costat continueu per la pista a mà esquerra, no agafeu mai cap trencall a mà dreta, ni cap pista que s’enfili a la muntanya. Està indicat el club naútic, que trobareu i atravessareu. Arribareu a un restaurant i hotel, que deixareu a mà dreta, seguint pista endavant. Aquest hotel és l’Hotel La Riba, que ens agrada. Disposa de habitacions senzilles i és un bon restaurant. Poc a poc baixareu i veureu ja l’aigua del pantà al final del camí, i llavors entrareu en la zona de picnic, que està tancada amb una tanca de fusta. Allà mateix teniu l’aparcament. De l’antiga àrea han conservat una coberta, que abans estava molt abandonada. L’han pintat però està igual. És ideal per si plou. Aquí hi ha unes altres taules i les úniques barbacoes del conjunt, sota cobert. Amb la nova normativa, els rètols que hi ha allà, i el que especifica en la pàgina web del parc natural de Guilleries, al qual pertany. Aprofiteu per passar el dia a la zona que és molt bonica, verda, gemada. Hi ha llocs tan emblemàtics com ara Folgueroles, el poble natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bé el petit poblet de Tavèrnoles, amb les seves ermites dalt de les penyes, i el bosc amb la misteriosa pedra dels sacrificis. O el bellíssim monestir romànic de Sant Pere de Casserres, enclavat damunt del riu Ter, en un indret d’una bellessa arrebatadora, tot plegat situat prop del parador de Sau, just a la cua del pantà. Us recomanem vivament que pugeu fins Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, per la C-17 anant via Vic, per seguir, passat Vic, la C-25 en direcció Girona, i sortir-ne per prendre l’antiga N-141 cap a Vilanova de Sau. No us ho perdeu!.  Si us cal dinar allà, i no sou amants del pícnic, teniu molta sort. Tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. A Vilanova teniu El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu, o El Ferrer de Tall, carns a la brasa, al tel: 938 84 70 31. Camí de l’àrea de lleure ja us hem comentat l’Hotel La Riba, amb un bon restaurant. Fora de Vilanova hi ha el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat, o Can Jubany, un ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. També ens han agradat, a Tavèrnoles, Cal Janot, o Colomer, que te bons preus i cuina tradicional, amb bona brasa. I, a les piscines de Tavèrnoles hi ha el Roquet, que és hostal i restaurant. Al bellíssim racó desconegut del Pont de Malafogassa, en la pista que de Vilanova de Sau porta a Sant Sadurní d’Osormort, trobareu un complex amb un càmping, un restaurant i zona d’esbarjo. Al cor més amagat de les Guilleries. Bona barbacoa a Sau!.

En medio de una naturaleza muy bonita, a dos pasos del agua del pantano de Sau, hay un área de ocio con picnic y barbacoas, muy interesante para una salida familiar. Está justo al lado del lugar donde mejor se puede disfrutar de las vistas sobre este inmenso lago artificial. Justo al final de la pista, bien asfaltada y bastante correcta en cuanto a su estado y anchura, que lleva desde Sau hasta el Club Náutico de Vilanova de Sau. Si sigue adelante hasta llegar al borde del agua, encontrará esta magnífica área de esparcimiento, que hace unos años estaba simplemente asquerosa, y que ha estado en obras los últimos tiempos, y que ahora podrá disfrutar totalmente nueva. Como ya hemos dicho, está situada muy cerca del pantano de Sau, en un lugar lleno de bosque, un poco, muy poco elevado, y con vistas excepcional en la antigua iglesia de Sant Romà de Sau, románica, que sobresale de entre las aguas del pantano, más o menos dependiendo de la sequía. Si hay mucha, y el embalse está vacío, verá todo el templo, (es peligroso). Si está lleno, sólo verá la punta del campanario, pero podrá bañarse. El nuevo picnic, con la remodelación, ha perdido plazas de aparcamiento, pero ahora es menos caótico, más ordenado. Han quedado unas 40, (2 para minusválidos), y han hecho una para autocares. Diseminadas por el bosque, con buena sombra, encontrará varias mesas de madera. También hay una fuente y un punto de recogida selectiva de basura. Sigan las indicaciones del club náutico, que se encuentra y se atraviesa. Llegarán a un restaurante y hotel, que dejaréis a mano derecha, siguiendo pista adelante. Este hotel es el Hotel La Riba, que nos gusta. Dispone de habitaciones sencillas y es un buen restaurante. Poco a poco bajaréis y verán ya el agua del pantano al final del camino, y entonces entraréis en la zona de picnic, que está cerrada con una valla de madera. Allí mismo tienen el aparcamiento. De la antigua área han conservado una cubierta, que antes estaba muy abandonada. La han pintado pero está igual. Es ideal por si llueve. Aquí hay otras mesas y las únicas barbacoas del conjunto, a cubierto. Aprovechen para pasar el día en la zona que es muy bonita. Hay lugares tan emblemáticos como Folgueroles, el pueblo natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bien el pequeño pueblo de Tavèrnoles, con sus ermitas arriba de las peñas, y el bosque con la misteriosa piedra de los sacrificios. O el bellísimo monasterio románico de Sant Pere de Casserres, enclavado sobre el río Ter, en un lugar de una belleza arrebatadora, todo ello situado cerca del parador de Sau, justo en la cola del pantano. Recomendamos vivamente subir hasta Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, ​​por la C-17 yendo vía Vic, para seguir, pasado Vic, la C-25 en dirección Girona, y salir para tomar la antigua N- 141 hacia Vilanova de Sau. ¡No se lo pierdan!.

Sierra de Cazorla


cazorla

La Sierra de Cazorla és un espai únic, irrepetible, diferent, inclassificable. Està situat a la part alta d’Andalusia, a la província de Jaén, no lluny de les bellíssimes ciutats d’Úbeda i Baeza, que son un bon lloc on fer-hi estada. Ideal per unes vacances de Setmana Santa, quan no fa massa fred ni massa calor, i les processons ronden els pobles i viles propers. O bé a l’hivern, quan pot estar ben nevada, o a l’estiu si us atreviu amb la calor potent del sur d’Espanya, aquí matisada per l’alçada, més de 2000 metres. Des de Barcelona podeu anar-hi via València i Albacete, per agafar la carretera N-322, a vegades autovia A-32, passant per Alcaraz fins Villanueva del Arzobispo. Aquí deixeu la N-322 i us endinseu, seguint el riu Guadalquivir jovencell, cap a l’embassament del Tranco, ja en ple parc natural. Seguiu la carretera A-319, estreta i amb moltes corbes,cap a Coto-Rios y Arroyo Frio. Cada vegada més alts, cada vegada amb més vegetació, cada vegada paisatge més de muntanya. Arribareu a una desviació, en un indret molt ombrívol, on a la dreta aniríeu cap a Cazorla i la Iruela passant el puerto de las Palomas, i a la esquerra senyala el naixement del Guadalquivir i el parador nacional de Cazorla. Us recomanem que agafeu a l’esquerra i escolliu algun indret per anar. Per exemple el naixement del riu, sí, bona pista asfaltada, estreta i en pujada. O el parador idem. Però nosaltres preferim dos indrets més senzills i molt bonics. L’àrea de pícnic i lleure de Linarejos, i la zona de Vadillo Castril, on el riu Guadalquivir, acabat de nèixer, ha excavat una senyora gorja, i on rep el riu Linarejos caient en una esplèndida cascada. El camí des de Vadillo Castril a la cascada, per la gorja, no us el podeu perdre. Son 800 metres per un camí de cabres, però ben condicionat, amb els voltors i les àligues voltant, i un paisatge brutal. Hi ha un centre d’interpretació i una mica d’aparcament a la carretera, a Vadillo Castril mateix, que no és un poble, sinó un lloc a peu de carretera, amb un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, on us oferiran beguda o menjar casolà, interessant. Torneu a la carretera principal, remunteu el coll de las palomas, amb vistes fabuloses a tota la serra, parada obligada, i baixeu cap a La Iruela, poblet de muntanya amb carrers estrets i un castell escenogràfic. Cazorla, en canvi, és molt gran. Un gran poble blanc, massa gran pel nostre gust. La carretera segueix baixant fins la planura ondulada, plena de turons, curulla d’oliveres. La sortida més natural serà cap a Torreperogil, i Úbeda. Per dinar per aquests contorns us recomanem, a més del chiringuito de Vadillo Castril, uns restaurants a Cazorla: Don Chema i Casa Alfonso. A Úbeda teniu també molts bons llocs, com ara Al-Andalus, un bon restaurant, o bé el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, bons llocs de tapes i racions, que també ofereixen servei de restaurant més acurat. Per dormir recomanem l’Hotel Zenith El Postigo, al centre d’Úbeda, modern, amb piscina a l’aire lliure i prou decent. Habitacions familiars. Fabulós el Nueve Leyendas. Maco també l’Afan de Rivera. No deixeu de visitar la Serra de Cazorla si podeu anar per allà un pont llarg o unes vacances!.

La Sierra de Cazorla es un espacio único, irrepetible, diferente, inclasificable. Está situado en la parte alta de Andalucía, en la provincia de Jaén, no lejos de las bellísimas ciudades de Úbeda y Baeza, que son un buen lugar donde hacer estancia. Ideal para unas vacaciones de Semana Santa, cuando no hace demasiado frío ni demasiado calor, y las procesiones rondan los pueblos y villas cercanas. O bien en invierno, cuando puede estar bien nevada, o en verano si os atrevéis con el calor potente del sur de España, aquí matizado por la altura, más de 2000 metros. Desde Barcelona pueden ir vía Valencia y Albacete, y coger la carretera N-322, a veces autovía A-32, pasando por Alcaraz hasta Villanueva del Arzobispo. Aquí dejen la N-322 y se adentran, siguiendo el río Guadalquivir jovencito, hacia el embalse del Tranco, ya en pleno parque natural. Sigan la carretera A-319, estrecha y con muchas curvas, hacia Coto-Rios y Arroyo Frío. Cada vez más altos, cada vez con más vegetación, cada vez paisaje más de montaña. Llegarán a una desviación, en un lugar muy sombrío, donde a la derecha iríais hacia Cazorla y La Iruela pasando el puerto de las Palomas, y a la izquierda os señalan el nacimiento del Guadalquivir y el parador nacional de Cazorla. Les recomendamos que tomen a la izquierda y elijan algún lugar para ir. Por ejemplo el nacimiento del río, sí, por buena pista asfaltada, estrecha y en subida. O el parador idem de ídem. Pero nosotros preferimos dos lugares más sencillos y muy bonitos. El área de picnic y ocio de Linarejos, y la zona de Vadillo Castril, donde el río Guadalquivir, recién nacido, ha excavado una señora garganta, y donde recibe el río Linarejos cayendo en una espléndida cascada. El camino desde Vadillo Castril a la cascada, por la garganta, no se lo pueden perder. Son 800 metros por un camino de cabras, pero bien acondicionado, con los buitres y las águilas alrededor, y un paisaje brutal. Hay un centro de interpretación y un poco de aparcamiento en la carretera, en Vadillo Castril mismo, que no es un pueblo, sino un lugar a pie de carretera, con un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, donde les ofrecerán bebida o comida casera, interesante. Vuelvan a la carretera principal, remontando el puerto de las palomas, con vistas fabulosas a toda la sierra, parada obligada, y bajen hacia La Iruela, pueblecito de montaña con calles estrechas y un castillo escenográfico. Cazorla, en cambio, es muy grande. Un gran pueblo blanco, demasiado grande para nuestro gusto. La carretera sigue bajando hasta la llanura ondulada, llena de colinas, rebosante de olivos. La salida más natural será hacia Torreperogil y Úbeda. Para comer por estos contornos se recomienda, además del chiringuito de Vadillo Castril, unos restaurantes en Cazorla: Don Chema y Casa Alfonso. En Úbeda tienen también muchos buenos lugares, como Al Andalus, un buen restaurante, o bien el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, buenos sitios de tapas y raciones, que también ofrecen servicio de restaurante más cuidado. Para dormir recomendamos el Hotel Zenit El Postigo, en el centro de Úbeda, moderno, con piscina al aire libre y bastante decente. Habitaciones familiares. Fabuloso el Nueve Leyendas. Bonito también el Afan de Rivera. ¡No deje de visitar la Sierra de Cazorla si usted puede ir por allí un puente largo o unas vacaciones !.

Fira Muntanyum de Duesaigües


muntanyum

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els posi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot això el cap de setmana del divendres 30 d’abril al diumenge 3 de maig. Aquesta edició tindrà com a comarca convidada l’Alt Camp, que mostrarà tot el seu potencial turístic i empresarial. De tota manera, Duesaigües és molt bonic tant amb la fira com sense la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Muntanyum a Duesaigües


muntanyum

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els posi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot això el cap de setmana del divendres 9 de maig de 2014 al diumenge 11 de maig. De tota manera, Duesaigües és molt bonic tant amb la fira com sense la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Pantà de Can Borrell


borrell

Al Parc de Collserola, a tocar de Barcelona, hi ha espais que recorden llocs amables i agradables de muntanya, fora de la voràgine de la gran ciutat, tot i estar situats només a deu minuts de les rondes. Un d’aquests indrets és el pantà de Can Borell. No es res, apenes una bassa. Evidentment no val la pena anar-hi només per veure’l. El que estem proposant és una passejada. Que deixeu el cotxe a la masia de Can Borrell, on hi ha moltes zones d’aparcament pel cotxe, i camineu gaudint del bosc i la natura amb els vostres infants. Podeu anar al pantà, és clar. El camí que hi porta surt del darrera el restaurant de Can Borrell, després en parlarem, just al final de la part alta de l’aparcament. Veureu un camí de sorra, ample, que va cap a l’urbanització Sol i Aire. Ben aviat trobareu el sender del pantà, que està senyalitzat. Bosc humit, ben conservat. Son apenes un kilòmetre, vint minuts caminant sense fer sang. Can Borrell és el típic restaurant de carn a la brasa, taules de fusta, moltes taules, en molts ambients, fora, dins… No demaneu sofisticació. És al mig del bosc, ple de fum de la brasa. Ideal per esmorzars potents, de forquilla i ganivet. El trobareu si, des de Barcelona, sortiu a la sortida 4 de la ronda de dalt, a Horta, i agafeu la carretera que va a Cerdanyola del Vallés, que no és la de Sant Cugat, ni la del Tibidabo, ni la de l’Arrabassada. És la BV-1415. A tres kms. d’arribar a Cerdanyola, trobareu, indicat a mà esquerra, el trencall a Can Borrell, un camí de terra, planer, ben condicionat, ample, sense problemes. Com ja hem dit, en poca estona sereu a l’aparcament, millor dit aparcaments, amplis, diversos. Us anirem proposant més excursions familiars des de can Borell, per descobrir la maravellosa serra de Collserola, parc natural, amb la vostra família. Bona excursió per Collserola!.

En el Parque de Collserola, cerca de Barcelona, ​​hay espacios que recuerdan lugares amables y agradables de montaña, fuera de la vorágine de la gran ciudad, a pesar de estar situados sólo a diez minutos de las rondas. Uno de estos lugares es el pantano de Can Borell. No és nada, apenas una balsa. Evidentemente no vale la pena ir sólo para verlo. Lo que estamos proponiendo es un paseo. Que dejen el coche en la masía de Can Borrell, donde hay muchas zonas de aparcamiento, y queb caminen disfrutando del bosque y la naturaleza con sus niños. Pueden ir al pantano, claro. El camino que les lleva sale justo atrás el restaurante de Can Borrell, del que después hablaremos, justo al final de la parte alta del aparcamiento. Veréis un camino de arena, ancho, que va hacia la urbanización Sol y Aire. Pronto encontrarán el sendero del pantano, que está señalizado. Bosque húmedo, bien conservado. Son apenas un kilómetro, veinte minutos caminando sin hacer sangre. Can Borrell es el típico restaurante de carne a la brasa, mesas de madera, muchas mesas, en muchos ambientes, fuera, dentro … No pidáis sofisticación. Está en mitad del bosque, lleno de humo de la brasa. Ideal para desayunos potentes, de cuchillo y tenedor. Lo encontraréis si, desde Barcelona, saliendo en la salida 4 de la ronda, en Horta, y tomando la carretera que va a Cerdanyola del Vallés, que no es la de Sant Cugat, ni la del Tibidabo, ni la de l’Arrabassada. Es la BV-1415. A tres kms. antes de llegar a Cerdanyola, encontrarán, indicado a mano izquierda, el desvío a Can Borrell, un camino de tierra, llano, bien acondicionado, amplio, sin problemas. Como ya hemos dicho, en poco tiempo vereis el aparcamiento, mejor dicho aparcamientos, amplios, diversos. Os iremos proponiendo más excursiones familiares desde Can Borell, para descubrir la maravillosa sierra de Collserola, parque natural, con vuestra familia.

Muntanyum a Duesaigües


muntanyum

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els possi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot començara el dijous 2 de maig, però nosaltres podrem anar-hi el cap de setmana. Tenim, a partir de les 10 del matí, oberta la fira. A les 11:30 una visita al Mas Cargolí, una bella caminada amb guia, que podeu fer també a la tarda. El diumenge 6 es repeteixen els actes, però només en horari de matí. Però potser la fira no us acaba de fer el pes. Doncs obvieu-la. Duesaigües és prou bonic com per passar de la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Todo comenzará el jueves 2 de mayo, pero nosotros podremos ir el fin de semana. Tenemos, a partir de las 10 de la mañana, abierta la feria. A las 11:30 una visita a una masia, una hermosa caminata con guía, que puede hacerse también por la tarde. El domingo 6 se repiten los actos, pero sólo en horario de mañana. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Alarcón


Molt possiblement, anat a tota velocitat per l’autovia A3, de València a Madrid, o cap a algún destí ben bonic de la Mancha, haureu vist anunciada la desviació cap al el poble d’Alarcón, i el seu castell, dalt del seu cingle poderós, rodejat per un meàndre potent del riu Xúquer. Abans quan l’autopista no existia, la carretera N-III passava a tocar de l’embassament, el poble i el castell d’Alarcón, i era aquesta una parada quasi obligada. La velocitat era minsa, perquè tot era un seguit de corbes contínues. Ara, avui dia, ningú repara en la fortalessa ni en la vila estirada als seus peus. A Alarcón cal anar-hi a posta. I és una veritable llàstima. Perquè aquest castell que el rei Alfons VIII feu edificar a finals del segle XII, i que durant molts anys defensa terres de frontera, és tota una preciositat. Tot això, malgrat les reformes i servituds que imposa el fet que sigui un parador de turisme. Si el castell no us fa prou el pes, i no us crida a sortir de l’autovia, us direm que Alarcón també te una església maravellosa, del darrer gòtic i primer renaixement. Quedareu impressionats per la magnitud d’aquest temple, pel seu arc d’entrada, i pel grandiós i espectacular retable plateresc. Tot plegat te aires catedralícis, amb el seu cor barroc. De fet, si voleu parar uns dies per allà, descobrireu que La Mancha és molt més que terra aixuta, blat i molins de vent. En aquesta zona, al voltant d’Alarcón, hi ha pobles increïbles, com ara San Clemente, declarada tota ella, i amb raó, conjunt històric artístic. Prop d’Alarcón s’alça el castell de Belmonte, una altra fortalesa i un altre poble tan bonic com el que us estem descrivint. No gaire lluny hi ha un parell d’excavacions de grans ciutats romanes que varen existir per aquí. Es tracta de Segóbriga i Valeria. Si esteu més aviat interessats per la natura aquests son també els vostres paratges. El riu Xúquer, amb el pantà, el riu Cabriel, i les seves gorges, o les del més proper riu Gritos, son escenaris bellíssims que no podeu obviar. Ja ho sabeu, la propera vegada que passeu prop d’ella, pareu a Alarcón. Si voleu dormir per aquí, a més del parador del castell, teniu establiments encara més sofisticats, com l’Hotel Villa de Alarcón, amb un luxe i refinament extrems, i amb SPA. Preus en consonància. Hi ha, a més, divereses cases rurals i hostalets simpàtics. Per dinar, a més del parador i l’hotel citats, teniu molts bons llocs. Com ara el restaurant La Cabaña, cuina de la terra, o bé un asador, anomenat La Fragua, amb especialitats també poderoses. No passeu mai més Alarcón de llarg!.

Muy posiblemente, yendo a toda velocidad por la autovía A3, de Valencia a Madrid, o hacia algún destino muy bonito de la Mancha, habréis visto anunciada la desviación hacia el el pueblo de Alarcón, y su castillo, montado en su risco poderoso, rodeado por un meandro potente del río Júcar. Antes cuando la autopista no existía, la carretera N-III pasaba a tocar del embalse, el pueblo y el castillo de Alarcón, y era esta una parada casi obligada. La velocidad era escasa, porque todo el recorrido era una serie de curvas continuas. Ahora, hoy en día, nadie repara en la fortaleza ni en la villa a sus pies. A Alarcón hay que ir a propósito. Y es una verdadera lástima. Porque este castillo que el rey Alfonso VIII hizo edificar a finales del siglo XII, y que durante muchos años defendió las tierras de frontera, es toda una preciosidad. Todo ello, a pesar de las reformas y servidumbres que impone el hecho de que sea un parador de turismo. Si el castillo no os llama a salir de la autovía, os diremos que Alarcón también tiene una iglesia maravillosa, del último gótico y primer renacimiento. Quedaréis impresionados por la magnitud de este templo, por su arco de entrada, y por el grandioso y espectacular retablo plateresco. Tiene aires catedralicios, con su coro barroco. De hecho, si se detienen unos días por allí, descubrirán que La Mancha es mucho más que tierra seca, trigo y molinos de viento. En esta zona, alrededor de Alarcón, hay pueblos increíbles, como San Clemente, villa declarada toda ella, y con razón, conjunto histórico artístico. Cerca de Alarcón se alza el castillo de Belmonte, otra fortaleza y otro pueblo tan bonito como el que os estamos describiendo. No muy lejos hay un par de excavaciones de grandes ciudades romanes que existieron por aquí. Se trata de Segóbriga y Valeria. Si estais más bien interesados por la naturaleza estos son también vuestros parajes. El río Júcar, con el pantano, el río Cabriel, y sus gargantas, o las del más cercano río Gritos, son escenarios bellísimos que no se pueden obviar. Ya lo sabéis, la próxima vez que paséis cerca, parad en Alarcón. Si se quiere dormir por aquí, además del parador en el castillo, tienen también establecimientos aún más sofisticados, como el Hotel Villa de Alarcón, con un lujo y refinamiento extremos, y con SPA. Precios en consonancia. Hay, además, diversas casas rurales. Para comer, además del parador y el hotel citados, tienen muy buenos lugares donde hacerlo. Como el restaurante La Cabaña, cocina de la tierra, o bien un asador, llamado La Fragua, con especialidades también poderosas. ¡No pasen nunca más por Alarcón de largo!.