Barbacoes al pantà de Sau


picnic_panta_sau (2)

En mig d’una natura molt bonica, a dos passes de l’aigua del pantà de Sau, hi ha una àrea de lleure amb picnic i barbacoes, molt interessant per a una sortida familiar. Està just a tocar del lloc on més bé podreu disfrutar de les vistes sobre aquest inmens llac artificial. Just al final de la pista, ben asfaltada i prou correcta pel que fa al seu estat i amplada, que porta des de la presa de Sau al Club Nàutic de Vilanova de Sau. Si seguiu endavant fins arribar a la vora de l’aigua, trobareu aquesta magnífica àrea d’esplai, que fa uns anys estava simplement asquerosa, i que ha estat en obres els darrers temps, i que ara podreu disfrutar nova de trinca. Com ja hem dit, està situada molt a la vora del pantà de Sau, en un indret ple de bosc, un xic, molt poc enlairat, i amb vistes excepcional a l’antiga església de Sant Romà de Sau, romànica, les ruines de la qual. sobresurten d’entre les aigües del pantà, més o menys depenent de la sequera. Si n’hi ha molta, i l’embassament està buit, veureu tot el temple, (compte, és perillós). Si està ple, només veureu la punta del campanar, peròi podreu banyar-vos. El nou picnic, amb la remodelació, ha perdut places d’aparcament, però ara és menys caòtic, més ordenat. N’han quedat unes 40, (2 per a minusvàlids), i n’han fet una per a autocars. Diseminades pel bosc, amb bona ombra, trobareu unes quantes taules de fusta. També hi ha una font i un punt de recollida selectiva de brossa. Per arribar-hi cal anar fins Vilanova de Sau, i d’aquest poble seguir carretera endavant fins la presa. Un cop a l’altre costat continueu per la pista a mà esquerra, no agafeu mai cap trencall a mà dreta, ni cap pista que s’enfili a la muntanya. Està indicat el club naútic, que trobareu i atravessareu. Arribareu a un restaurant i hotel, que deixareu a mà dreta, seguint pista endavant. Aquest hotel és l’Hotel La Riba, que ens agrada. Disposa de habitacions senzilles i és un bon restaurant. Poc a poc baixareu i veureu ja l’aigua del pantà al final del camí, i llavors entrareu en la zona de picnic, que està tancada amb una tanca de fusta. Allà mateix teniu l’aparcament. De l’antiga àrea han conservat una coberta, que abans estava molt abandonada. L’han pintat però està igual. És ideal per si plou. Aquí hi ha unes altres taules i les úniques barbacoes del conjunt, sota cobert. Amb la nova normativa, els rètols que hi ha allà, i el que especifica en la pàgina web del parc natural de Guilleries, al qual pertany. Aprofiteu per passar el dia a la zona que és molt bonica, verda, gemada. Hi ha llocs tan emblemàtics com ara Folgueroles, el poble natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bé el petit poblet de Tavèrnoles, amb les seves ermites dalt de les penyes, i el bosc amb la misteriosa pedra dels sacrificis. O el bellíssim monestir romànic de Sant Pere de Casserres, enclavat damunt del riu Ter, en un indret d’una bellessa arrebatadora, tot plegat situat prop del parador de Sau, just a la cua del pantà. Us recomanem vivament que pugeu fins Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, per la C-17 anant via Vic, per seguir, passat Vic, la C-25 en direcció Girona, i sortir-ne per prendre l’antiga N-141 cap a Vilanova de Sau. No us ho perdeu!.  Si us cal dinar allà, i no sou amants del pícnic, teniu molta sort. Tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. A Vilanova teniu El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu, o El Ferrer de Tall, carns a la brasa, al tel: 938 84 70 31. Camí de l’àrea de lleure ja us hem comentat l’Hotel La Riba, amb un bon restaurant. Fora de Vilanova hi ha el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat, o Can Jubany, un ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. També ens han agradat, a Tavèrnoles, Cal Janot, o Colomer, que te bons preus i cuina tradicional, amb bona brasa. I, a les piscines de Tavèrnoles hi ha el Roquet, que és hostal i restaurant. Al bellíssim racó desconegut del Pont de Malafogassa, en la pista que de Vilanova de Sau porta a Sant Sadurní d’Osormort, trobareu un complex amb un càmping, un restaurant i zona d’esbarjo. Al cor més amagat de les Guilleries. Bona barbacoa a Sau!.

En medio de una naturaleza muy bonita, a dos pasos del agua del pantano de Sau, hay un área de ocio con picnic y barbacoas, muy interesante para una salida familiar. Está justo al lado del lugar donde mejor se puede disfrutar de las vistas sobre este inmenso lago artificial. Justo al final de la pista, bien asfaltada y bastante correcta en cuanto a su estado y anchura, que lleva desde Sau hasta el Club Náutico de Vilanova de Sau. Si sigue adelante hasta llegar al borde del agua, encontrará esta magnífica área de esparcimiento, que hace unos años estaba simplemente asquerosa, y que ha estado en obras los últimos tiempos, y que ahora podrá disfrutar totalmente nueva. Como ya hemos dicho, está situada muy cerca del pantano de Sau, en un lugar lleno de bosque, un poco, muy poco elevado, y con vistas excepcional en la antigua iglesia de Sant Romà de Sau, románica, que sobresale de entre las aguas del pantano, más o menos dependiendo de la sequía. Si hay mucha, y el embalse está vacío, verá todo el templo, (es peligroso). Si está lleno, sólo verá la punta del campanario, pero podrá bañarse. El nuevo picnic, con la remodelación, ha perdido plazas de aparcamiento, pero ahora es menos caótico, más ordenado. Han quedado unas 40, (2 para minusválidos), y han hecho una para autocares. Diseminadas por el bosque, con buena sombra, encontrará varias mesas de madera. También hay una fuente y un punto de recogida selectiva de basura. Sigan las indicaciones del club náutico, que se encuentra y se atraviesa. Llegarán a un restaurante y hotel, que dejaréis a mano derecha, siguiendo pista adelante. Este hotel es el Hotel La Riba, que nos gusta. Dispone de habitaciones sencillas y es un buen restaurante. Poco a poco bajaréis y verán ya el agua del pantano al final del camino, y entonces entraréis en la zona de picnic, que está cerrada con una valla de madera. Allí mismo tienen el aparcamiento. De la antigua área han conservado una cubierta, que antes estaba muy abandonada. La han pintado pero está igual. Es ideal por si llueve. Aquí hay otras mesas y las únicas barbacoas del conjunto, a cubierto. Aprovechen para pasar el día en la zona que es muy bonita. Hay lugares tan emblemáticos como Folgueroles, el pueblo natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bien el pequeño pueblo de Tavèrnoles, con sus ermitas arriba de las peñas, y el bosque con la misteriosa piedra de los sacrificios. O el bellísimo monasterio románico de Sant Pere de Casserres, enclavado sobre el río Ter, en un lugar de una belleza arrebatadora, todo ello situado cerca del parador de Sau, justo en la cola del pantano. Recomendamos vivamente subir hasta Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, ​​por la C-17 yendo vía Vic, para seguir, pasado Vic, la C-25 en dirección Girona, y salir para tomar la antigua N- 141 hacia Vilanova de Sau. ¡No se lo pierdan!.

Sierra de Cazorla


cazorla

La Sierra de Cazorla és un espai únic, irrepetible, diferent, inclassificable. Està situat a la part alta d’Andalusia, a la província de Jaén, no lluny de les bellíssimes ciutats d’Úbeda i Baeza, que son un bon lloc on fer-hi estada. Ideal per unes vacances de Setmana Santa, quan no fa massa fred ni massa calor, i les processons ronden els pobles i viles propers. O bé a l’hivern, quan pot estar ben nevada, o a l’estiu si us atreviu amb la calor potent del sur d’Espanya, aquí matisada per l’alçada, més de 2000 metres. Des de Barcelona podeu anar-hi via València i Albacete, per agafar la carretera N-322, a vegades autovia A-32, passant per Alcaraz fins Villanueva del Arzobispo. Aquí deixeu la N-322 i us endinseu, seguint el riu Guadalquivir jovencell, cap a l’embassament del Tranco, ja en ple parc natural. Seguiu la carretera A-319, estreta i amb moltes corbes,cap a Coto-Rios y Arroyo Frio. Cada vegada més alts, cada vegada amb més vegetació, cada vegada paisatge més de muntanya. Arribareu a una desviació, en un indret molt ombrívol, on a la dreta aniríeu cap a Cazorla i la Iruela passant el puerto de las Palomas, i a la esquerra senyala el naixement del Guadalquivir i el parador nacional de Cazorla. Us recomanem que agafeu a l’esquerra i escolliu algun indret per anar. Per exemple el naixement del riu, sí, bona pista asfaltada, estreta i en pujada. O el parador idem. Però nosaltres preferim dos indrets més senzills i molt bonics. L’àrea de pícnic i lleure de Linarejos, i la zona de Vadillo Castril, on el riu Guadalquivir, acabat de nèixer, ha excavat una senyora gorja, i on rep el riu Linarejos caient en una esplèndida cascada. El camí des de Vadillo Castril a la cascada, per la gorja, no us el podeu perdre. Son 800 metres per un camí de cabres, però ben condicionat, amb els voltors i les àligues voltant, i un paisatge brutal. Hi ha un centre d’interpretació i una mica d’aparcament a la carretera, a Vadillo Castril mateix, que no és un poble, sinó un lloc a peu de carretera, amb un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, on us oferiran beguda o menjar casolà, interessant. Torneu a la carretera principal, remunteu el coll de las palomas, amb vistes fabuloses a tota la serra, parada obligada, i baixeu cap a La Iruela, poblet de muntanya amb carrers estrets i un castell escenogràfic. Cazorla, en canvi, és molt gran. Un gran poble blanc, massa gran pel nostre gust. La carretera segueix baixant fins la planura ondulada, plena de turons, curulla d’oliveres. La sortida més natural serà cap a Torreperogil, i Úbeda. Per dinar per aquests contorns us recomanem, a més del chiringuito de Vadillo Castril, uns restaurants a Cazorla: Don Chema i Casa Alfonso. A Úbeda teniu també molts bons llocs, com ara Al-Andalus, un bon restaurant, o bé el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, bons llocs de tapes i racions, que també ofereixen servei de restaurant més acurat. Per dormir recomanem l’Hotel Zenith El Postigo, al centre d’Úbeda, modern, amb piscina a l’aire lliure i prou decent. Habitacions familiars. Fabulós el Nueve Leyendas. Maco també l’Afan de Rivera. No deixeu de visitar la Serra de Cazorla si podeu anar per allà un pont llarg o unes vacances!.

La Sierra de Cazorla es un espacio único, irrepetible, diferente, inclasificable. Está situado en la parte alta de Andalucía, en la provincia de Jaén, no lejos de las bellísimas ciudades de Úbeda y Baeza, que son un buen lugar donde hacer estancia. Ideal para unas vacaciones de Semana Santa, cuando no hace demasiado frío ni demasiado calor, y las procesiones rondan los pueblos y villas cercanas. O bien en invierno, cuando puede estar bien nevada, o en verano si os atrevéis con el calor potente del sur de España, aquí matizado por la altura, más de 2000 metros. Desde Barcelona pueden ir vía Valencia y Albacete, y coger la carretera N-322, a veces autovía A-32, pasando por Alcaraz hasta Villanueva del Arzobispo. Aquí dejen la N-322 y se adentran, siguiendo el río Guadalquivir jovencito, hacia el embalse del Tranco, ya en pleno parque natural. Sigan la carretera A-319, estrecha y con muchas curvas, hacia Coto-Rios y Arroyo Frío. Cada vez más altos, cada vez con más vegetación, cada vez paisaje más de montaña. Llegarán a una desviación, en un lugar muy sombrío, donde a la derecha iríais hacia Cazorla y La Iruela pasando el puerto de las Palomas, y a la izquierda os señalan el nacimiento del Guadalquivir y el parador nacional de Cazorla. Les recomendamos que tomen a la izquierda y elijan algún lugar para ir. Por ejemplo el nacimiento del río, sí, por buena pista asfaltada, estrecha y en subida. O el parador idem de ídem. Pero nosotros preferimos dos lugares más sencillos y muy bonitos. El área de picnic y ocio de Linarejos, y la zona de Vadillo Castril, donde el río Guadalquivir, recién nacido, ha excavado una señora garganta, y donde recibe el río Linarejos cayendo en una espléndida cascada. El camino desde Vadillo Castril a la cascada, por la garganta, no se lo pueden perder. Son 800 metros por un camino de cabras, pero bien acondicionado, con los buitres y las águilas alrededor, y un paisaje brutal. Hay un centro de interpretación y un poco de aparcamiento en la carretera, en Vadillo Castril mismo, que no es un pueblo, sino un lugar a pie de carretera, con un bar, el Kiosko de Vadillo Castril, donde les ofrecerán bebida o comida casera, interesante. Vuelvan a la carretera principal, remontando el puerto de las palomas, con vistas fabulosas a toda la sierra, parada obligada, y bajen hacia La Iruela, pueblecito de montaña con calles estrechas y un castillo escenográfico. Cazorla, en cambio, es muy grande. Un gran pueblo blanco, demasiado grande para nuestro gusto. La carretera sigue bajando hasta la llanura ondulada, llena de colinas, rebosante de olivos. La salida más natural será hacia Torreperogil y Úbeda. Para comer por estos contornos se recomienda, además del chiringuito de Vadillo Castril, unos restaurantes en Cazorla: Don Chema y Casa Alfonso. En Úbeda tienen también muchos buenos lugares, como Al Andalus, un buen restaurante, o bien el Misa de 12, La Imprenta, Antique o la Tintorera, buenos sitios de tapas y raciones, que también ofrecen servicio de restaurante más cuidado. Para dormir recomendamos el Hotel Zenit El Postigo, en el centro de Úbeda, moderno, con piscina al aire libre y bastante decente. Habitaciones familiares. Fabuloso el Nueve Leyendas. Bonito también el Afan de Rivera. ¡No deje de visitar la Sierra de Cazorla si usted puede ir por allí un puente largo o unas vacaciones !.

Fira Muntanyum de Duesaigües


muntanyum

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els posi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot això el cap de setmana del divendres 30 d’abril al diumenge 3 de maig. Aquesta edició tindrà com a comarca convidada l’Alt Camp, que mostrarà tot el seu potencial turístic i empresarial. De tota manera, Duesaigües és molt bonic tant amb la fira com sense la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Muntanyum a Duesaigües


muntanyum

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els posi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot això el cap de setmana del divendres 9 de maig de 2014 al diumenge 11 de maig. De tota manera, Duesaigües és molt bonic tant amb la fira com sense la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Pantà de Can Borrell


borrell

Al Parc de Collserola, a tocar de Barcelona, hi ha espais que recorden llocs amables i agradables de muntanya, fora de la voràgine de la gran ciutat, tot i estar situats només a deu minuts de les rondes. Un d’aquests indrets és el pantà de Can Borell. No es res, apenes una bassa. Evidentment no val la pena anar-hi només per veure’l. El que estem proposant és una passejada. Que deixeu el cotxe a la masia de Can Borrell, on hi ha moltes zones d’aparcament pel cotxe, i camineu gaudint del bosc i la natura amb els vostres infants. Podeu anar al pantà, és clar. El camí que hi porta surt del darrera el restaurant de Can Borrell, després en parlarem, just al final de la part alta de l’aparcament. Veureu un camí de sorra, ample, que va cap a l’urbanització Sol i Aire. Ben aviat trobareu el sender del pantà, que està senyalitzat. Bosc humit, ben conservat. Son apenes un kilòmetre, vint minuts caminant sense fer sang. Can Borrell és el típic restaurant de carn a la brasa, taules de fusta, moltes taules, en molts ambients, fora, dins… No demaneu sofisticació. És al mig del bosc, ple de fum de la brasa. Ideal per esmorzars potents, de forquilla i ganivet. El trobareu si, des de Barcelona, sortiu a la sortida 4 de la ronda de dalt, a Horta, i agafeu la carretera que va a Cerdanyola del Vallés, que no és la de Sant Cugat, ni la del Tibidabo, ni la de l’Arrabassada. És la BV-1415. A tres kms. d’arribar a Cerdanyola, trobareu, indicat a mà esquerra, el trencall a Can Borrell, un camí de terra, planer, ben condicionat, ample, sense problemes. Com ja hem dit, en poca estona sereu a l’aparcament, millor dit aparcaments, amplis, diversos. Us anirem proposant més excursions familiars des de can Borell, per descobrir la maravellosa serra de Collserola, parc natural, amb la vostra família. Bona excursió per Collserola!.

En el Parque de Collserola, cerca de Barcelona, ​​hay espacios que recuerdan lugares amables y agradables de montaña, fuera de la vorágine de la gran ciudad, a pesar de estar situados sólo a diez minutos de las rondas. Uno de estos lugares es el pantano de Can Borell. No és nada, apenas una balsa. Evidentemente no vale la pena ir sólo para verlo. Lo que estamos proponiendo es un paseo. Que dejen el coche en la masía de Can Borrell, donde hay muchas zonas de aparcamiento, y queb caminen disfrutando del bosque y la naturaleza con sus niños. Pueden ir al pantano, claro. El camino que les lleva sale justo atrás el restaurante de Can Borrell, del que después hablaremos, justo al final de la parte alta del aparcamiento. Veréis un camino de arena, ancho, que va hacia la urbanización Sol y Aire. Pronto encontrarán el sendero del pantano, que está señalizado. Bosque húmedo, bien conservado. Son apenas un kilómetro, veinte minutos caminando sin hacer sangre. Can Borrell es el típico restaurante de carne a la brasa, mesas de madera, muchas mesas, en muchos ambientes, fuera, dentro … No pidáis sofisticación. Está en mitad del bosque, lleno de humo de la brasa. Ideal para desayunos potentes, de cuchillo y tenedor. Lo encontraréis si, desde Barcelona, saliendo en la salida 4 de la ronda, en Horta, y tomando la carretera que va a Cerdanyola del Vallés, que no es la de Sant Cugat, ni la del Tibidabo, ni la de l’Arrabassada. Es la BV-1415. A tres kms. antes de llegar a Cerdanyola, encontrarán, indicado a mano izquierda, el desvío a Can Borrell, un camino de tierra, llano, bien acondicionado, amplio, sin problemas. Como ya hemos dicho, en poco tiempo vereis el aparcamiento, mejor dicho aparcamientos, amplios, diversos. Os iremos proponiendo más excursiones familiares desde Can Borell, para descubrir la maravillosa sierra de Collserola, parque natural, con vuestra familia.

Muntanyum a Duesaigües


muntanyum

Duesaigües és un poblet de la comarca del Baix Camp, a Tarragona, no gaire lluny de Reus. Tot i la seva proximitat a la capital, al mar, i al Priorat, la zona, i la vila, son molt poc conegudes del gran turisme, una injustícia clara. Perquè és un poble amable, beneficiat de la possibilitat d’arribar sense problemes a qualsevol lloc de la Costa Daurada, Salou, Cambrils o Portaventura. Amb un clima envejable, protegit dels vents freds per la serra de l’Argentera, que ja anuncia el Montsant. No son muntanyes pelades, sinó cobertes de pi, avellaners i oliveres, amb un dels millors olis de Catalunya. Els murs de pedra seca s’enfilen vessants amunt, cap el imponent i magnífic Castell d’Escornalbou i, a la plana, llueix l’aigua del pantà de Riudecanyes. Una petita pàtria. Doncs bé, en aquest entorn rural i apacible, on quasi mai passa res i el temps transcorre sense destorb, s’han empescat una fira que els possi al mapa dels viatgers. I no podien haver triat millor la temàtica. Així, Muntanyum, la fira de la muntanya, l’entorn rural i els viatges, li escau d’allò més a Duesaigües. I què poden trobar les famílies amb infants, o sense, en aquesta mostra?. Doncs tota mena de llibres, guies o mapes, informació sobre turisme rural, allotjaments i restauració. Però també productes locals i de proximitat, pel·lícules, activitats guiades, propostes de viatges alternatius, guies, escaladors… I quines activitats proposen pels nostres fills i filles?. Doncs hi haurà muntat un parc d’esport infantil, i pels més grandets, tindreu monitors, que els ajudaran a estrenar-se, per exemple, en el món de l’hípica. També actuacions musicals i animació. Tot començara el dijous 2 de maig, però nosaltres podrem anar-hi el cap de setmana. Tenim, a partir de les 10 del matí, oberta la fira. A les 11:30 una visita al Mas Cargolí, una bella caminada amb guia, que podeu fer també a la tarda. El diumenge 6 es repeteixen els actes, però només en horari de matí. Però potser la fira no us acaba de fer el pes. Doncs obvieu-la. Duesaigües és prou bonic com per passar de la fira. Arribeu-vos-hi pel Castell-Monestir d’Escornalbou, increible i desconegut, dalt del seu turó, dominant la plana i la costa. Us encantarà la vista, i la visita a la casa modernista, o a l’església. El nucli urbà és graciós, blanc i terrós, amb les seves fonts i l”església de Santa Maria. També podeu voltar pel pantà de Ruidecanyes, que us sorpendrà, i ja més allunyat, fer servir Duesaigües com a base d’operacions per visitar el Priorat, amb els seus cellers de bon vi, els pobles encantadors, i la cartoixa derruïda d’Scala Dei. Com ja us hem dit abans, estareu a menys de 15 kms de les platges suaus i poc profundes de Cambrils o Salou, on podeu banyar-vos els peus, si fa bon temps, i a tocar de Port-Aventura. A la zona es menja molt bé, però si preferiu dinar de picnic ho teniu molt fàcil. Hi ha una zona acampada, anomenada Puigmarí. Visiteu la seva web on podreu veure la gran quantitat de serveis que ofereixen: barbacoes, bar, i zona per acampar. Tot senzill, és clar, casolà. A Vilanova d’Escornalbou, un poble proper, teniu Ca l’Amadeu un hotelet rural senzillet, amb restaurant, de tota la vida, o bé la magnífica casa de Cal Reiet del Camp també molt interessant.  El Cafe de la torre és un restaurant novedós, a la Torre de l’argentera. Per dormir, a més dels hotels de Tarragona, Reus, o Salou, que podeu consultar en aquest mateix bloc, hi ha Cal Masiu a Riudecanyes, o bé, a l’Argentera, la Casa de l’Argentera. Son boniques tabé La Guineu o La caseta. Totes elles son cases rurals precioses de veritat, a quina més bonica. Com precioses son, també, les de la Torre de Fontaubella, més endinsades al Priorat. Allà teniu L’era, o bé Ca la Monica, o el Corral Nou, o Cal Cabre. Menció a banda mereix Cal Porxo, que intenta ser una mena d’establiment dinamitzador del turisme cultural a la zona. Trieu i remeneu, n’hi moltes i ben xules. Finalment dir-vos que ens agrada molt l’hotelet rural L’aire de coll de Jou, que és un establiment modern, amb molt d’encant, situat en una zona natural molt maca. Proposa habitacions i un restaurant. Per anar a Duesaigües cal fer via per l’AP7 fins a Reus, on s’ha d’agafar la carretera T-320 en direcció a Riudoms. Just a l’entrada del poble hi ha indicada la carretera T-313 cap a Riudecanyes i Duesaigües. Bona fira Muntanyum!.

Duesaigües es un pueblo de la comarca del Baix Camp, en Tarragona, no muy lejos de Reus. A pesar de su cercanía a la capital, en el mar, y el Priorat, la zona, y la villa, son muy poco conocidas del gran turismo, una injusticia clara. Porque es un pueblo amable, beneficiado de la posibilidad de llegar sin problemas a cualquier lugar de la Costa Dorada, Salou, Cambrils o Portaventura. Con un clima envidiable, protegido de los vientos fríos por la sierra de la Argentera, que ya anuncia el Montsant. No son montañas peladas, sino cubiertas de pino, avellanos y olivos, con uno de los mejores aceites de Cataluña. Los muros de piedra seca trepan laderas arriba, hacia el imponente y magnífico Castillo de Escornalbou y, en la llanura, luce el agua del pantano de Riudecanyes. Una pequeña patria. Pues bien, en este entorno rural y apacible, donde casi nunca pasa nada y el tiempo transcurre sin estorbo, se han ideado una feria. Y no podían haber elegido mejor la temática. Así, Muntanyum, la feria de la montaña, el entorno rural y los viajes, le sienta de lo más a Duesaigües. ¿Y qué pueden encontrar las familias con niños, o sin, en esta muestra?. Pues todo tipo de libros, guías o mapas, información sobre turismo rural, alojamientos y restauración. Pero también productos locales y de proximidad, películas, actividades guiadas, propuestas de viajes alternativos, guías, escaladores … ¿Y qué actividades proponen para nuestros hijos e hijas?. Pues habrá montado un parque de deporte infantil, y los más mayorcitos, tendrá monitores, que les ayudarán a estrenarse, por ejemplo, en el mundo de la hípica. También actuaciones musicales y animación. Todo comenzará el jueves 2 de mayo, pero nosotros podremos ir el fin de semana. Tenemos, a partir de las 10 de la mañana, abierta la feria. A las 11:30 una visita a una masia, una hermosa caminata con guía, que puede hacerse también por la tarde. El domingo 6 se repiten los actos, pero sólo en horario de mañana. Pero quizás la feria no termina de convenceros… Pues obviarla. Duesaigües es bastante bonito como para pasar de la feria. Lleguense hasta el Castillo-Monasterio de Escornalbou, increíble y desconocido, en lo alto de su colina, dominando la llanura y la costa. Os encantará la vista, y la visita a la casa modernista, o la iglesia. El núcleo urbano es gracioso, blanco y pardo, con sus fuentes y la iglesia de Santa María. También pueden ir hasta el pantano de Ruidecanyes, que os sorprenderá, y ya más alejados, usar Duesaigües como base de operaciones para visitar el Priorat, con sus bodegas de buen vino, los pueblos encantadores, y la cartuja derruida de Scala Dei. Como ya os hemos dicho antes, estareis a menos de 15 kms de las playas suaves y poco profundas de Cambrils o Salou, donde podrán bañarse los pies, si hace buen tiempo, y junto a Port-Aventura. En la zona se come muy bien, pero si prefieren un picnic lo tienen muy fácil. Hay una zona acampada, llamada Puigmarí. Visiten su web donde podrá ver la gran cantidad de servicios que ofrecen: barbacoas, bar, y zona para acampar. Todo sencillo, claro, casero. En Vilanova de Escornalbou, un pueblo cercano, tienen Ca Amadeu un hotel rural sencillito, con restaurante, de toda la vida, o bien la magnífica casa de Cal Reiet del Camp también muy interesante. El Cafe de la torre es un restaurante novedoso, en la Torre de l’Argentera. Para dormir, además de los hoteles de Tarragona, Reus, o Salou, que se pueden consultar en este mismo blog, teneis Cal Masiu en Riudecanyes, o bien, en la Argentera, la Casa de la Argentera. Todas ellas son casas rurales preciosas de verdad, a cuál más bonita. Como preciosas son, también, las de la Torre de Fontaubella, más hacia el Priorat. Allí tienen La era, o bien Ca la Monica, o el Corral Nuevo, o Cal Cabre. Mención aparte merece Cal Porxo, que intenta ser una especie de establecimiento dinamizador del turismo cultural en la zona. Finalmente deciros que nos gusta mucho el hotel rural El aire de Coll de Jou, que es un establecimiento moderno, con mucho encanto, situado en una zona natural muy bonita. Propone habitaciones y un restaurante. Para ir a Duesaigües hay que coger la AP7 hasta Reus, donde se debe tomar la carretera T-320 en dirección a Riudoms. Justo a la entrada del pueblo está indicada la carretera T-313 hacia Riudecanyes y Duesaigües. ¡Buena feria Muntanyum!.

Alarcón


Molt possiblement, anat a tota velocitat per l’autovia A3, de València a Madrid, o cap a algún destí ben bonic de la Mancha, haureu vist anunciada la desviació cap al el poble d’Alarcón, i el seu castell, dalt del seu cingle poderós, rodejat per un meàndre potent del riu Xúquer. Abans quan l’autopista no existia, la carretera N-III passava a tocar de l’embassament, el poble i el castell d’Alarcón, i era aquesta una parada quasi obligada. La velocitat era minsa, perquè tot era un seguit de corbes contínues. Ara, avui dia, ningú repara en la fortalessa ni en la vila estirada als seus peus. A Alarcón cal anar-hi a posta. I és una veritable llàstima. Perquè aquest castell que el rei Alfons VIII feu edificar a finals del segle XII, i que durant molts anys defensa terres de frontera, és tota una preciositat. Tot això, malgrat les reformes i servituds que imposa el fet que sigui un parador de turisme. Si el castell no us fa prou el pes, i no us crida a sortir de l’autovia, us direm que Alarcón també te una església maravellosa, del darrer gòtic i primer renaixement. Quedareu impressionats per la magnitud d’aquest temple, pel seu arc d’entrada, i pel grandiós i espectacular retable plateresc. Tot plegat te aires catedralícis, amb el seu cor barroc. De fet, si voleu parar uns dies per allà, descobrireu que La Mancha és molt més que terra aixuta, blat i molins de vent. En aquesta zona, al voltant d’Alarcón, hi ha pobles increïbles, com ara San Clemente, declarada tota ella, i amb raó, conjunt històric artístic. Prop d’Alarcón s’alça el castell de Belmonte, una altra fortalesa i un altre poble tan bonic com el que us estem descrivint. No gaire lluny hi ha un parell d’excavacions de grans ciutats romanes que varen existir per aquí. Es tracta de Segóbriga i Valeria. Si esteu més aviat interessats per la natura aquests son també els vostres paratges. El riu Xúquer, amb el pantà, el riu Cabriel, i les seves gorges, o les del més proper riu Gritos, son escenaris bellíssims que no podeu obviar. Ja ho sabeu, la propera vegada que passeu prop d’ella, pareu a Alarcón. Si voleu dormir per aquí, a més del parador del castell, teniu establiments encara més sofisticats, com l’Hotel Villa de Alarcón, amb un luxe i refinament extrems, i amb SPA. Preus en consonància. Hi ha, a més, divereses cases rurals i hostalets simpàtics. Per dinar, a més del parador i l’hotel citats, teniu molts bons llocs. Com ara el restaurant La Cabaña, cuina de la terra, o bé un asador, anomenat La Fragua, amb especialitats també poderoses. No passeu mai més Alarcón de llarg!.

Muy posiblemente, yendo a toda velocidad por la autovía A3, de Valencia a Madrid, o hacia algún destino muy bonito de la Mancha, habréis visto anunciada la desviación hacia el el pueblo de Alarcón, y su castillo, montado en su risco poderoso, rodeado por un meandro potente del río Júcar. Antes cuando la autopista no existía, la carretera N-III pasaba a tocar del embalse, el pueblo y el castillo de Alarcón, y era esta una parada casi obligada. La velocidad era escasa, porque todo el recorrido era una serie de curvas continuas. Ahora, hoy en día, nadie repara en la fortaleza ni en la villa a sus pies. A Alarcón hay que ir a propósito. Y es una verdadera lástima. Porque este castillo que el rey Alfonso VIII hizo edificar a finales del siglo XII, y que durante muchos años defendió las tierras de frontera, es toda una preciosidad. Todo ello, a pesar de las reformas y servidumbres que impone el hecho de que sea un parador de turismo. Si el castillo no os llama a salir de la autovía, os diremos que Alarcón también tiene una iglesia maravillosa, del último gótico y primer renacimiento. Quedaréis impresionados por la magnitud de este templo, por su arco de entrada, y por el grandioso y espectacular retablo plateresco. Tiene aires catedralicios, con su coro barroco. De hecho, si se detienen unos días por allí, descubrirán que La Mancha es mucho más que tierra seca, trigo y molinos de viento. En esta zona, alrededor de Alarcón, hay pueblos increíbles, como San Clemente, villa declarada toda ella, y con razón, conjunto histórico artístico. Cerca de Alarcón se alza el castillo de Belmonte, otra fortaleza y otro pueblo tan bonito como el que os estamos describiendo. No muy lejos hay un par de excavaciones de grandes ciudades romanes que existieron por aquí. Se trata de Segóbriga y Valeria. Si estais más bien interesados por la naturaleza estos son también vuestros parajes. El río Júcar, con el pantano, el río Cabriel, y sus gargantas, o las del más cercano río Gritos, son escenarios bellísimos que no se pueden obviar. Ya lo sabéis, la próxima vez que paséis cerca, parad en Alarcón. Si se quiere dormir por aquí, además del parador en el castillo, tienen también establecimientos aún más sofisticados, como el Hotel Villa de Alarcón, con un lujo y refinamiento extremos, y con SPA. Precios en consonancia. Hay, además, diversas casas rurales. Para comer, además del parador y el hotel citados, tienen muy buenos lugares donde hacerlo. Como el restaurante La Cabaña, cocina de la tierra, o bien un asador, llamado La Fragua, con especialidades también poderosas. ¡No pasen nunca más por Alarcón de largo!.

Embassament de Cellers


Pujant cap al Pirineu, havent passat Camarasa o Àger, entrant ja a la plana de Tremp, però abans d’arribar-hi, just tot sortint del congost impressionant de Terradets, haureu agraït la vista, a mà dreta del calmat embassament de Cellers. Treu el seu nom del monestir de Sant Miquel de Cellers, desaparegut sota les seves aïgues verd poma. El pantà forma un llac extens, un espai ideal per practicar esports en família. Hi trobareu oferta de lloguer de tota mena de caiacs i d’altres activitats nàutiques. Cellers també és un bon punt de partida per practicar un gran nombre d’altres activitats amb infants com ara rutes en bici, senderisme, hipica, geocatching… o excursions en cotxe a indrets fantàstics. Per exemple el poble veï de Llimiana, amb la seva església romànica del segle XI, i les restes del castell. Vistes increïbles sobre l’embassament de Terradets i el mateix Pirineu. O la pujada a la fortalesa de Mur, amb el seu castell i la col·legiata, valen per una excursió exclusivament dedicada. Tota la zona és perfecta per un pont, o unes vacances. Potser de tardor o primavera. A l’estiu hi fa molta calor, i a l’hivern sovintegen el fred i la boira. Per a tota referència de les activitats que podeu fer a Cellers amb els vostres infants adreceu-vos a l’Hotel Terradets, just a tocar del llac. S’han especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra també d’Arnau, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Finalment, per no marejar-vos més, només referenciar el congost de Montrebei, amb el camí de sirga damunt les aigües blaves. I tants poblets, tanta natura per recòrrer… Per dinar a Àger mateix teniu Casa Xalets. I un parell de càmpings, el Zòdiac, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Cellers si aneu fins Vilagrasa per la A2, per prendre la C-53 fins Balaguer, i d’allà la C-12, o la C-13, fins Cellers. Ja veieu que, a Cellers, hi ha molta cosa a fer!.

Subiendo hacia el Pirineo, habiendo pasado ya Camarasa o Àger, entrando ya en la llanura de Tremp, pero antes de llegar a ella, justo saliendo del desfiladero impresionante de Terradets, vereis, a mano derecha el calmado embalse de Cellers. Saca su nombre del monasterio de San Miguel, desaparecido bajo sus aguas verde manzana. El pantano forma un lago extenso, un espacio ideal para practicar deportes en familia. Encontraréis oferta de alquiler de todo tipo de kayaks y otras actividades náuticas. También es un buen punto de partida para realizar un gran número de otras actividades con niños como rutas en bici, senderismo, hípica, geocatching … o excursiones en coche a lugares fantásticos. Por ejemplo el pueblo vecino de Llimiana, con su iglesia románica del siglo XI, y los restos del castillo. Vistas increíbles sobre el embalse de Terradets y el mismo Pirineo. O la subida a la fortaleza de Mur, con su castillo y la colegiata, que valen para una excursión exclusivamente dedicada. Toda la zona es perfecta para un puente, o unas vacaciones. Quizás de otoño o primavera. En verano hace mucho calor, y en invierno abundan el frío y la niebla. Para toda referencia de las actividades que se pueden hacer con los niños hay que dirigirse al Hotel Terradets, justo al lado del lago. Se han especializado en organizar vacaciones para los niños y sus padres. Un paraíso para los niños. Habitaciones familiares a precios razonables. También se puede visitar la Conca d’Allà, con las huellas de dinosaurio cerca de Isona. Y el castillo de Llorda, la otra fortaleza familiar de Arnau Mir de Tost, impresionante. O la iglesia románica de Gavet de la Conca, un lujo. No os perdáis el Valle de Àger, con otra colegiata románica, obra también de Arnau, y el observatorio astronómico del Ojo del Montsec, ideal para familias con niños y niñas en edad escolar. Finalmente, para no marearos más, sólo referenciaremos el desfiladero de Montrebei, con el camino de sirga sobre las aguas azules. Y tantos pueblos, tanta naturaleza para recorrer … Para comer en Àger mismo tenéis Casa Chalets. Y un par de campings, el Zodiac, y el promotor del turismo en la zona, el valle de Àger. Llegarán hasta Cellers si van a Vilagrasa por la A2, para tomar la C-53 hasta Balaguer, y de allí la C-12, o la C-13, hasta Cellers, donde hay mucho por hacer.

Ascó


Ascó és un poble molt conegut de la Ribera d’Ebre. Dissortadament ho és més per la seva central nuclear, i per les polèmiques que periòdicament l’acompanyen, que pels seus atractius turístics, què son molts i variats. Primer l’Ebre, que passa a tocar del casc urbà, que queda enlairat en un turonet que fa de balcó damunt del riu. En el cim queden les restes, derruïdes, del que fou un important castell. A sota, el nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. Però, si avui us volem proposar que aneu un cap de setmana a Ascó, és amb motiu d’una de les festes més originals de Catalunya. Una celebració molt desconeguda, però que ha estat declarada festa patrimonial d’interès nacional. Tal i com sona. S’inicia el cap de setmana més proper al 17 de gener, Sant Antoni, i dura 3 o 4 dies. Aquest any 2012, comença el divendres. Però serà el dissabte i el diumenge quan tindran lloc les famoses “Les Corrides”, que son el més singular i interessant dels actes festius. Es tracta d’unes curses de cavalls que tenen com escenari els carrers costeruts del poble. Una cosa al·lucinant de veritat. Hi ha altres actes son també ben diferents del que estem acostumats a veure. Un d’ells és “La Plega”, una recollida de llenya casa per casa que serveix per fer una gran foguera a la plaça de l’església. Aquesta foguera estarà encesa durant tots els dies que duri la gresca. Tot és molt antic i està marcat per una forta tradició. Així s’escullen un clavari, uns majorals, i diverses pubilles. El mossèn també te un paper destacat. Durant el primer dia de les festes, aquest any 2012 hem dit que era el divendres, tenen lloc els tradicionals tres tombs, la benedicció dels animals pel mossèn i el repartiment del pa beneït per part dels majorals.  Dissabte i diumenge hi ha les corrides, una cosa semblant a les festes de Sant Joan, a Ciutadella de Menorca, però més casolanes i amb molta menys gent, o al Palio de Siena, però amb menys aldarulls. Els músics interpreten una tonada pròpia, com també es fa en aquestes altres localitats.  A més s’organitzen sopars popular al voltant de la foguera, molt entranyables. Naturalment no falten activitats pels infants, cada tarda hi ha jocs per a la canalla, espectacles, sardanes i discomòbil, cada matinada. També es balla tradicional, els típics balls amb orquestra, els de festa major de tota la vida, i els tradicioanls, sobretot la “jota” d’Ascó, anomenada el “ball de coques”. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Disfruteu de Sant Antoni a Ascó!.  ‎

Ascó es un pueblo muy conocido de la Ribera d’Ebre. Desgraciadamente lo es más por su central nuclear, y por las polémicas que periódicamente la acompañan, que por sus atractivos turísticos, que son muchos y variados. El primero el Ebro, que pasa cerca del casco urbano, que queda elevado en una colina que hace de balcón sobre el río. En la cima quedan los restos, derruidos, lo que fue un importante castillo. Abajo, el núcleo medieval, con sus murallas, conserva calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como es Ca l’Estisora ​​o Cal Cavaller. Pero, si hoy os queremos proponer que vayais un fin de semana a Ascó, es con motivo de una de las fiestas más originales de Cataluña. Una celebración muy desconocida, pero que ha sido declarada fiesta patrimonial de interés nacional. Tal y como suena. Se inicia el fin de semana más próximo al 17 de enero, San Antonio, y dura 3 o 4 días. Este año 2012, comienza el viernes. Pero será el sábado y el domingo cuando tendrán lugar las famosas “Las Corridas”, que son lo más singular e interesante de los actos festivos. Se trata de unas carreras de caballos que tienen como escenario las calles empinadas del pueblo. Algo alucinante de verdad. Hay otros actos, que son también muy diferentes de lo que estamos acostumbrados a ver. Uno de ellos es una recogida de leña casa por casa que sirve para hacer una gran hoguera en la plaza de la iglesia. Esta hoguera estará encendida durante todos los días que dure la fiesta. Todo es muy antiguo y está marcado por una fuerte tradición. Así se escogen un clavario, unos mayorales, y varias mozas. El sacerdote también tiene un papel destacado. Durante el primer día de las fiestas, este año 2012 hemos dicho que era el viernes, tiene lugar la bendición de los animales por el cura y el reparto del pan bendecido por parte de los mayorales. Sábado y domingo están las corridas, algo parecido a las fiestas de San Juan, en Ciutadella de Menorca, pero más caseras y con mucha menos gente, o al Palio de Siena, pero con menos disturbios. Los músicos interpretan una melodía propia, como se hace en estas otras localidades. Además se organizan cenas popular alrededor de la hoguera, muy entrañables. Naturalmente no faltan actividades para los niños, cada tarde hay juegos, espectáculos, sardanas y discomóvil, cada madrugada. También se baila lo tradicional, los típicos bailes con orquesta, los de fiesta mayor de toda la vida, y sobre todo la “jota” de Ascó, llamada el “baile de tortas”. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotelito rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tenéis unos cuantos lugares en Ascó mismo: Ca la Magda, en la calle Juan XXIII, 9, Tel.: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comer muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel.: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena teca en Kimbo, un poco más allá del Escolar, en el 62 de Camposines, tel: 977 40 52 79.  ¡Disfrutad de San Antonio en Ascó!.

Salduero


Salduero és la Serrania de Sória. Despoblada com tota Soria, però autèntica. Quatre cases. Salduero són boscos, natura, arbres centenaris, camins calmats, gespa, aire pur. Salduero és art, cases de pedra, el pont damunt el riu, una església ferrenya amb quatre altars barrocs. Salduero és, sobretot, el Duero. Una corrent d’aigua potent, poderosa, tot i que recién nascuda. Aigües netes, cantarines, saltarines que a l’estiu es remansen per convidar al bany a la canalla que hi passa les vacances. Perquè a Salduero, a l’hivern, quan tot està nevat i gelat, quan les xemeneies exhalen el fum de la llenya, el poble és mort, sense nens, sense vides més enllà de quatre iaies que resisteixen l’embat del temps. Per això us recomenem molt una estada a Salduero. Per viure l’autenticitat del món rural en estat pur. Per passejar tranquil·lament vora el Duero fins Molinos, pel camí de l’ermita del Santo Cristo. Heu de saber que Molinos de Duero està a tocar, a dos kms. ben escassos. A pujar fins els pics d’Urbión, a baixar fins el pantà de la Cuerda del Pozo, per nedar i navegar. A pujar a Vinuesa, a la Laguna Negra, com feu Antonio Machado. A xipollejar dins el pare Duero. A veure Castroviejo, émul de la ciutat encantada. La natura us espera, intacta, com esperen els camins el vostre pas. Salduero és un lloc on estirar l’ànima, on pedalejar la lenta caiguda de les tardes sense objectiu més enllà del “dolce far niente”. I els infants, asilvestrats, correran riu amunt i riu avall, aniran en bici, gaudiran de cavalls, gallines, vaques i ovelles, de l’herba fresca al matí, i de la jaqueta a la tarda, encara que tot just siguin mitjans d’agost. Si voleu dormir al poble, en un hotel, teniu l’Hostal “Las Nieves”. Un hotelet rural, senzillet, on hem passat alguna nit. Te encant, tot i que ja li convindria un “aggiornamento” general, sobretot de matalassos. Era maravellós quan el van inaugurar. Però el preu és asequible, i fan el possible per encabir la família. El restaurant no està malament, tot i l’esmorzar, escàs, dur, poc variat. El menú és castellà, sobri, frugal potser massa. També teniu moltes cases rurals, algunes precioses, sobretot a la veïna Molinos. I, encara, alguns bons hotels a Abejar, a només 10 kms. Aneu cap a la Soria eterna, la natura us espera.

Salduero es la Serranía de Soria. Despoblada como toda Soria, pero auténtica. Cuatro casas. Salduero son bosques, naturaleza, árboles centenarios, caminos calmados, césped, aire puro. Salduero es arte, casas de piedra, el puente sobre el río, una iglesia adusta con cuatro altares barrocos. Salduero es, sobre todo, el Duero. Una corriente de agua potente, poderosa, aunque recién nacida. Aguas limpias, cantarinas, saltarinas que en verano se remansan para invitar al baño a los niños que pasan allí las vacaciones. Porque en Salduero, en invierno, cuando todo está nevado y helado, cuando las chimeneas exhalan el humo de la leña, el pueblo está muerto, sin niños, sin vidas más allá de cuatro abuelas que resisten el embate del tiempo. Por eso os recomendamos mucho una estancia en Salduero. Para vivir la autenticidad del mundo rural en estado puro. Para pasear tranquilamente junto al Duero hasta Molinos, por el camino de la ermita del Santo Cristo. Debéis saber que Molinos de Duero está muy cerca, a dos kms. bien escasos. A subir hasta los picos de Urbión, a bajar hasta el pantano de la Cuerda del Pozo, para nadar y navegar. A subir a Vinuesa, la Laguna Negra, como hizo Antonio Machado. A chapotear en el padre Duero. A ver Castroviejo, émulo de la ciudad encantada. La naturaleza os espera, intacta, como esperan los caminos vuestro paso. Salduero es un lugar donde tirar el alma, donde pedalear la lenta caída de las tardes sin objetivo más allá del “dolce far niente”. Y los niños, asilvestrados, correrán río arriba y río abajo, irán en bici, disfrutarán de caballos, gallinas, vacas y ovejas, de la hierba fresca por la mañana, y de la chaqueta por la tarde, aunque apenas sean mediados de agosto. Si quieres dormir en el pueblo, en un hotel, tienen el Hostal “Las Nieves”. Un hotelito rural, sencillito, donde hemos pasado alguna noche. Tiene encanto, aunque ya le convendría un “aggiornamento” general, sobre todo de colchones. Era maravilloso cuando lo inauguraron. Pero el precio es asequible, y hacen lo posible por acomodar la familia. El restaurante no está mal, aunque el desayuno és escaso, duro, poco variado. El menú es castellano, sobrio, frugal, quizás demasiado. También tienen muchas casas rurales, algunas muy bonitas, sobre todo en la vecina Molinos. Y, aún, algunos buenos hoteles en Abejar, a sólo 10 kms.

El pantà de Vallvidrera


Per sort de les famílies amb nens i nenes, a Barcelona tenim el Parc Natural de Collserola. Aquesta inmensa massa vegetal ofereix espais molt bonics als quals accedir ràpid i sense gaire esforç ni despeses. Collserola està molt ben comunicada, en cotxe, bus o tren, és fàcil arribar-hi. Avui us volem parlar d’un indret recentment reabilitat: el pantà de Vallvidrera. Fou aquesta una obra per assegurar el subministrament d’aigua a la zona, a Barcelona i a Sant Cugat. No és gaire gran, ni gaire bonic, però te el seu encant, sobretot a la tardor. S’hi arriba molt fàcilment a peu des de Vallvidrera, on podeu accedir amb funicular. També des del baixador de Vallvidrera, agafant els Ferrocarrils de la Generalitat. El pantà està molt proper a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Una zona perfectament preparada pels infants i les famílies, on trobareu taules pel pic-nic, WC, aigua, i un bar-restaurant. Arribareu al pantà baixant des del barri de Vallvidrera cap a Sant Cugat, per la vessant nord de Collserola. Vigileu un cop passat l’anomenat revolt de les monges. Un xic més endavant està el baixador dels FFCC Catalans. Gireu a mà esquerra, i aparqueu pels volts de l’esglèsia, o a l’aparcament de l’àrea de lleure. D’allà només us queda una agradable passejada de deu minuts, escassos. Podeu donar la volta al pantà, seguint un camí ben condicionat. Al peu de la petita presa hi ha un centre d’interpretació, amb murals i guies. També unes taules de picnic. A un costat del propi pantà, una casa particular fa les funcions de bar, amb quatre taules amb hules florejats. Tota una estampa naif, extreta dels nys 60. Tot és un xic decadent. Per dinar us recomanem anar a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. Hi trobareu esplanades, un petit rierol, i arbres. Lloc molt ideal per fer un picnic com cal. Unes taules de fusta precioses. Al bar, i restaurant, podeu trobar el que us calgui. És un establiment nou, que es diu Pinya 2. Tenen una carta petita, però suficient, bàsicament de carn a la brasa. També fan un menú, senzillet. Des de l’àrea de Vallvidrera, i del pantà, podeu fer petites excursions. No podeu deixar de visitar el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on trobareu un petit museu, molta informació i un bonic audiovisual. Abans d’arribar-hi veureu Vila Joana, la casa on visqué Mossén Cinto Verdaguer. De l’àrea de lleure es pot anar riera amunt. No cal fer tot el camí fins la Font de la Budellera. En poca estona gaudireu dels boscos, de la vegetació de ribera i l’aigua. La font és lluny, massa pels més petits.

Para suerte de las familias con niños y niñas, en Barcelona tenemos el Parque Natural de Collserola. Esta inmensa masa vegetal ofrece espacios muy bonitos los que acceder rápido y sin mucho esfuerzo ni gastos. Collserola está muy bien comunicada, en coche, bus o tren, y es fácil llegar. Hoy os queremos hablar de un lugar que recientemente reabilitaron: el pantano de Vallvidrera. Fue esta una obra para asegurar el suministro de agua en toda la zona de Barcelona y Sant Cugat. No es muy grande, ni muy bonito, pero tiene su encanto, sobre todo en otoño. Se llega muy fácilmente a pie desde Vallvidrera, donde podrán acceder en funicular. También desde el apeadero de Vallvidrera, cogiendo los Ferrocarriles de la Generalitat. El pantano está muy cercano al área de ocio de Santa María de Vallvidrera. Una zona perfectamente preparada para los niños y las familias, con mesas para el pic-nic, WC, agua, y un bar-restaurante. Llegarán hasta el pantano bajando desde el barrio de Vallvidrera a Sant Cugat, por la vertiente norte de Collsera. Vigilen una vez pasada la llamada curva de las monjas. Un poco más adelante está el apeadero de los FFCC Catalanes. Hay que girar a mano izquierda, y aparcar en los alrededores de la iglesia, o en el aparcamiento del área recreativa. De allí sólo les queda un agradable paseo de diez minutos, escasos. Pueden dar la vuelta al pantano, siguiendo un camino bien acondicionado. Al pie de la pequeña presa hay un centro de interpretación, con murales y guías. También unas mesas de picnic. A un lado del propio pantano, una casa particular que hace las funciones de bar, con cuatro mesas con hules floreados. Toda una estampa naif, extraída de los años 60. Todo es un poco decadente. Para comer os recomendamos ir al área de ocio de Santa María de Vallvidrera. Encontraréis explanadas, un pequeño arroyo, y muchos árboles. Lugar ideal para hacer un picnic como es debido. Unas mesas de madera preciosas. En el bar, y restaurante, pueden encontrar lo que necesiten. Es un establecimiento nuevo, que se llama Piña 2. Tienen una carta pequeña, pero suficiente, básicamente de carne a la brasa. También hacen un menú, sencillito. Desde el área de Vallvidrera, y del pantano, se pueden hacer pequeñas excursiones. No dejen de visitar el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 93. 280 35 52, donde encontrarán un pequeño museo, mucha información y un bonito audiovisual. Antes de llegar veréis Vila Joana, la casa donde vivió Mossén Cinto Verdaguer. Del área de ocio se puede ir riera arriba. No hay que hacer todo el camino hasta la Fuente de la Budellera. Solo en un poco  trecho disfrutaran de los bosques, de la vegetación de ribera y el agua. La fuente está lejos, demasiado para los más pequeños.

El tren dels llacs


El tren dels llacs tornarà a funcionar aquest proper abril. Aquest ferrocarril recorre cada dia la ruta entre Lleida i Pobla de Segur. Per això, si volguèssiu, podríeu agafar-lo qualsevol dia de l’any. Però el que te més atractiu és prendre el tren històric. Aquest és, precisament, el que funcionarà els dissabtes entre abril i octubre. Es tracta d’un convoi d’època, amb locomotora de vapor entre Lleida i Balaguer, i màquina antiga diesel fins a la Pobla de Segur. (Això es fa per quaestions de seguretat i higiene, degut als nombrosos túnels del recorregut).  Els vostres infants xalaran d’allò més amb aquest tren de vagons vells que s’arrossega en un itinerari insòlit. Perquè de llacs no n’hi ha, sinó que sóm embassaments, però de natura no us en faltarà. Així travessareu primer la plana infinita de Lleida, camps de conreu ufanosos fins Balaguer, tocant el Segre ara sí, ara també. Passat Balaguer podreu veure el pantà de Sant Llorenç de Montgai, verd maragda, bonic, com un miratge, i el seu canyó, que recorda vagament el Far-West. Més endavant, passat Camarasa, entrareu en les gorges del Segre i, de túnel en túnel, us obrireu camí al pantà de Camarasa.  Vilanova de la Sal, amb les salines, i l’aigua sempre present. Ara la del riu Noguera Pallaresa. Més túnels i sereu a Àger. La vila medieval us saludarà des del seu turó, amb la canònica romànica al capdemunt. A l’altra banda veureu els parapents saltar de la serra impressionant del Montsec, i potser adivinareu les cúpules de l’observatori astronòmic més nou de Catalunya. Més túnels, unes noves gorges, i sortirem a la llum indescriptible de Cellers, amb el seu amable embassament. A la llunyania Mur. Castell i colegiata. Dues joies.  Tremp, Sales, la Pobla. Punt final. Temps per dinar i per visitar La Pobla de Segur o a Salas de Pallars. Consulteu la web d’aquest dos municipis que organitzen visites guiades. La tornada, a la tarda, permet veure-ho tot amb uns altres ulls i una altra llum. Parada d’una hora a Balaguer per rendir visita a la ciutat vella, i cap a Lleida amb vapor. Una experiència inoblidable. Imperdonable pels amants del ferrocarril. També pels amants de la natura. Mireu dies i hores de servei a la web del tren dels llacs. Si aquests horaris no us van bé, podeu agafar el tren normal. Menys glamour però la mateixa via. A la Pobla us recomanem que dineu a l’hotel Solé, a tocar de l’estació, a la avinguda de l’estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Davant per davant de l’estació. També tenen molt bones habitacions. Senzill, cassolà i fan un bon menú. A Lleida teniu encara més serveis i més hotels.

El tren de los lagos volverá a funcionar este próximo abril. Este ferrocarril recorre cada día la ruta entre Lleida y Pobla de Segur. Por eso, si quisieran, podría Vds. cogerlo cualquier día del año. Pero lo que tiene más atractivo es tomar el tren histórico. Este es, precisamente, el que funcionará los sábados entre abril y octubre. Se trata de un convoy de época, con locomotora de vapor entre Lleida y Balaguer, y con máquina antigua diesel hasta la Pobla de Segur. (Esto se hace por cuestiones de seguridad e higiene, debido a los numerosos túneles del recorrido). Sus niños disfrutaran de lo lindo con este tren de vagones viejos que se arrastra en un itinerario insólito. Porque aunque los lagos son embalses, de naturaleza no os faltará. Así atravesaréis primero la llanura infinita de Lleida, campos de cultivo ufanos hasta Balaguer, viendo el Segre ahora sí, ahora también. Pasado Balaguer podréis ver el pantano de Sant Llorenç de Montgai, verde esmeralda, bonito, como un espejismo, y su cañón, que recuerda vagamente el Far-West. Más adelante, pasado Camarasa, entraréis en las gargantas del Segre y, de túnel en túnel, les abrirá el camino al pantano de Camarasa. Vilanova de la Sal, con las salinas, y el agua siempre presente. Ahora la del río Noguera Pallaresa. Más túneles y llegareis a Àger. La villa medieval les saludará desde su colina, con la canónica románica en primer plano. Al otro lado verá los parapentes saltar de la sierra impresionante del Montsec, y quizás adivinará las cúpulas del observatorio astronómico más nuevo de Cataluña. Más túneles, unas nuevas gargantas, y saldremos a la luz indescriptible de Tremp. A lo lejos Mur. Castillo y colegiata. Dos joyas. Tremp, Salas, La Pobla. Punto final. Tiempo para comer y para visitar La Pobla de Segur o Salas de Pallars. Consulte la web de estos dos municipios que organizan visitas guiadas. La vuelta, por la tarde, permite ver todo con otros ojos y otra luz. Parada de una hora en Balaguer para rendir visita a la ciudad vieja, y hacia Lleida con vapor. Una experiencia inolvidable. Inexcusable para los amantes del ferrocarril. También para los amantes de la naturaleza. Vean días y horas de servicio en la web del tren de los lagos. Si estos horarios no les van bien, pueden coger el tren normal. Menos glamour pero por la misma vía. En la Pobla se recomienda almorzar en el hotel Solé, junto a la estación, en la Avenida de la Estación, 48. Tel.: 973680452 / 973681227.  También tienen muy buenas habitaciones. Sencillo, casero y hacen un buen menú. En Lleida tienen aún más servicios y más hoteles.

Vallforners


vallforners

Molt possiblement quan sentiu parlar de Vallforners us passa com a nosaltres abans d’anar-hi. No sabeu on és, ni que hi ha. En canvi, un cop hi has anat, sempre trobes motius per anar-hi. Perquè Vallforners és una recoleta i recóndita vall del Montseny. Una vall ara ferèstega, ara amable, molt canviant. S’hi arriba des de La Garriga, o des de Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, cercant la carretera que us portarà fins el poblet de Cànoves, via Sant Antoni de Vilamajor, o bé per Samalús. Un cop sigueu a Cànoves, prop de l’esglèsia, la pista està ben indicada. Només cal seguir els rètols que porten al pantà de Vallforners. La pista, d’inici asfaltada, es torna de terra, però ample i en bon estat. A uns kms. trobareu la desviació, a la dreta i ben indicada, que mena al veïnat de muntanya, i la ermita neogòtica de Sant Salvador de Terrades, només oberta amb motiu de l’aplec del primer diumenge d’agost. Prop de l’ermita teniu una masia que fa menjars: Can Quintana. És una casa de pagès amb poquíssima sofisticació: no te ni telèfon. Només fan carn a la brasa i amanides. Però la carretera de Vallforners és l’altra, la de l’esquerra. La vall es va tancant i la riera de Vallforners, d’aigüa clara i fresca, dringa al nostre costat, envoltada de boscos de ribera, oferint racons pel descans i el bany. Sóm dins el parc natural del Montseny. Arribem a l’aparcament obligatori i cal deixar el cotxe. Aquí teniu el gorg de la foto, on podeu banyar-vos, i un encantador bosc per passejar-hi. Si voleu pujar fins el pantà són deu minuts. Però la rampa és molt forta, pujada curta però molt dura. En arribar a l’embassament el paisatge és molt diferent. Agressiu fins i tot. Roca nua i muntanya quasi vertical, plena d’alzinar, que la fa molt negra. Si voleu continuar caminant podeu rodejar el panta per la seva esquerra, bones vistes, seguint la pista forestal. En arribar a la cua la pista es bifurca de nou. Si seguiu la que va a mà esquerra, seguint la riera, arribareu a la masia de Vallforners. Si agafeu a mà dreta, pujareu per l’obaga de Cal Cuc, en direcció al Castanyer de can Cuc, un arbre monumental, el castanyer més gran de la península. Dotze metres de diàmetre, el tronc buit i dos forats per entrar i sortir de l’arbre. Trigareu una hora ben bona des del pantà fins l’arbre. Per l’esquerra es va al castanyer. Per la dreta a la Casa del Bosc, una casa rural on fan menjars i on també podeu dormir, en unes habitacions senzilles però netes. Ambient familiar i moltes coses a fer amb la canalla. Cal encarregar, però potser tindreu sort. Calçotades de renom a tota la comarca. Per menjar fora del parc teniu Can Garriga, a Cànoves mateix. Recordeu: si aneu a Vallforners tornareu segur.

Muy posiblemente cuando oyes hablar de Vallforners te pasa como a nosotros antes de ir. No sabes dónde está, ni que hay allí. En cambio, una vez has ido, siempre encuentras motivos para volver. Porque Vallforners es un recoleto y recóndito valle del Montseny. Un valle ahora agreste, ahora amable, muy cambiante. Se llega desde La Garriga, o desde Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, buscando la carretera que le llevará hasta el pueblo de Cànoves, vía Sant Antoni de Vilamajor, o bien por Samalús. Desde Cànoves, cerca de la iglesia, la pista está bien indicada. Sólo hay que seguir los indicadores que llevan al pantano de Vallforners. La pista, en su inicio asfaltada, se vuelve de tierra, pero es un camino ancho y en buen estado. En unos kms. encontrará la desviación a la derecha y bien indicada, que conduce al vecindario de Muntanya, y a la ermita neogótica de San Salvador de Terrades, sólo abierta con motivo de la romería del primer domingo de agosto. Cerca de la ermita tiene una masía que hace comidas: Can Quintana. Es una casa de payés con poquísima sofisticación: no tiene ni teléfono. Sólo hacen carne a la brasa y ensaladas. Pero la carretera de Vallforners es la otra, la de la izquierda. El valle se va cerrando y la riera de Vallforners, de agua clara y fresca, tintinea a nuestro lado, rodeada de bosques de ribera, ofreciendo rincones para el descanso y el baño. Estamos dentro del parque natural del Montseny. Llegamos al aparcamiento obligatorio y hay que dejar el coche. Aquí tenéis el poza de la foto, donde podrá bañarse, y un encantador bosque para pasear. Si quiere subir hasta el pantano son diez minutos. Pero la rampa es muy fuerte, subida corta pero muy dura. Al llegar al embalse el paisaje es muy diferente. Agresivo incluso. Roca desnuda y montaña casi vertical, llena de encinar, que la hace muy negra. Si desea seguir caminando puede rodear el pantano por su izquierda, buenas vistas, siguiendo la pista forestal. Al llegar a la cola la pista se bifurca de nuevo. Si sigue la que va a mano izquierda, siguiendo el arroyo, se llega a la masía de Vallforners. Si toma a mano derecha, sube por la umbría de Cal Cuc en dirección al Castanyer de Can Cuc, un árbol monumental, el castaño más grande de la península. Doce metros de diámetro, el tronco hueco y dos agujeros para entrar y salir del árbol. Tardará una hora muy buena desde el pantano hasta el árbol. Por la izquierda se va al castaño. Por la derecha en la Casa del Bosque, una casa rural donde hacen comidas y donde también puede dormir, en unas habitaciones sencillas pero limpias. Ambiente familiar y muchas cosas que hacer con los niños. Hay que encargar, pero tal vez tendrá suerte. Calçotades de renombre en toda la comarca. Para comer fuera del parque tiene Can garriga, en Cànoves mismo. Recuerde: si vas a Vallforners volveras seguro.

Estany Gento


gento

Anar a l’Estany Gento és una excursió d’altura. I és molt divertida, sobretot per la canalla. Assolir el 2.410 mts d’alçada sense caminar és tota una experiència. Això és el que la cistella que puja de l’embassament de Sallente fins l’estany Gento ens permet. (Foto cortesia de Bernat Borràs. Les meves van quedar fatal). Emoció assegurada. Per arribar-hi cal anar fins la Pobla de Segur, per la carretera que puja a Vielha i la Vall d’Aran. Allà ens desviarem cap a Pont de Suert, i arribant a Senterada, agafarem la carretera que porta a Cabdella. Som a la Vall Fosca. Pugem fins el capdemunt de la Vall, passat Capdella i arribem a l’embassament de Sallente. Allà podem aparcar el cotxe. Hi ha uns serveis mínims, però eficients. El bar del telefèric, telèfon 973 25 22 3, fa un menú prou acceptable per un preu més acceptable encara. Mireu els horaris del telecabina, pagueu el bitllet, (no és molt car), i inicieu l’aventura. L’Estany Gento i els seus entorns són preciosos. Amb sol o amb neu, encara més. Des d’allà es poden fer petites excursions, o bé seguir rutes d’alta muntanya, pels llacs del Pirineu, o resseguir bones vies verdes, com ara la que aprofita el traçat d’un antic ferrocarril de via estreta, i arriba a Llessuí. Aneu a Gento en el transcurs d’uns dies per la Vall Fosca o el Pallars. Descobriu els petits poblets i els paisatges d’aquesta vall poc coneguda. Només us caldrà un cap de setmana, una escapada curta. Podeu dinar a molts llocs, i molt bé. Nosaltres ho hem fet a la Braseria l’Era Marxant, a la Pobleta de Bellveí, telèfon 973 66 17 35 , un boníssim restaurant. I per dormir recomanem l’hotel Vall Fosca.. També ho podeu fer a la Pobla de Segur, a l’hotel Sole. Av. Estació, 46, Telèfon 973680452. Un bon lloc per dinar i dormir. Te bon menú i uns apartaments familiars molt bonics.

Ir a l’Estany Gento es una excursión de altura. Y es muy divertida, sobre todo para los niños. Alcanzar el 2.410 mts de altura sin caminar es toda una experiencia. Eso es lo que la cesta colgante que sube del embalse de Sallente hasta l’estany Gento nos permite. Emoción asegurada. Para llegar hay que ir hasta la Pobla de Segur, por la carretera que sube a Vielha y la Vall d’Aran. Allí nos desviamos hacia Pont de Suert, y llegando a Senterada, tomaremos la carretera que lleva a Cabdella. Estamos ya en la Vall Fosca. Subimos hasta el final del valle, pasado Capdella y llegamos al embalse de Sallente. Allí podemos aparcar el coche. Hay unos servicios mínimos, pero eficientes. El bar del teleférico, teléfono 973 25 22 3, hace un menú bastante aceptable por un precio más aceptable todavía. Consulte los horarios del telecabina, pague el billete, (no es muy caro), e inicie la aventura. L’Estany Gento y sus entornos son preciosos. Con sol o con nieve, aún más. Desde allí se pueden hacer pequeñas excursiones, o seguir rutas de alta montaña, por los lagos del Pirineo, o las buenas vías verdes, como la que aprovecha el trazado de un antiguo ferrocarril de vía estrecha, y llega a Llessui . Id a Gento en el transcurso de unos días por la Vall Fosca o Pallars. Descubra los pequeños pueblos y los paisajes de este valle poco conocido. Sólo necesitará un fin de semana, una escapada corta. Puede comer en muchos lugares, y muy bien. Nosotros lo hemos hecho en la Braseria la Era Marxant, en la Pobleta de Bellveí, teléfono 973 66 17 35, un buenísimo restaurante. Y para dormir recomendamos el hotel Vall Fosca. También puede hacerlo en la Pobla de Segur, en el hotel Sole. Av. Estación, 46, Teléfono 973680452. Un buen lugar para comer y dormir. Tiene buen menú y unos apartamentos familiares muy bonitos.