Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Fira del Mató a Monistrol


fira_matojpg

No feu cas de la imatge. La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, els dies 29 i 30 d’octubre de 2016, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Mostra d’oficis d’Ascó


asco_mostra_oficis

A la vila d’Ascó, a la comarca remota i bellíssima de la Ribera d’Ebre, tindrà lloc una lluida i impressionant fira de vins i d’oficis. Aquestes terres hi posen el coll per promocionar-se i ser conegudes més enllà de la seva central nuclear, i les polèmiques que periòdicament l’acompanyen. Ascó ho prova donant a conèixer els seus atractius turístics amb la VII Mostra d’Arts i Oficis d’aquest dissabte i diumenge. El certamen, que va iniciar-se amb el nom de Mercat Medieval ara ja fa sis anys, ha anat evolucionat per a convertir-se en una de les principals mostres d’artesania catalana. Hi participaran més d’una setantena d’artesans d’arreu de Catalunya, però amb especial presència dels antics oficis que encara es practiquen a les Terres de l’Ebre. En són un exemple terrisaires i ceramistes de Miravet i Benissanet, teixidors d’Arnes, picapedrers d’Ulldecona i Ascó, bastoners, gravadors en fusta i cabassaires de Pinell de Brai, matalassers de Ginestar, treballs en palma de Mas de Barberans i enreixat per cadires de Tortosa. Veureu també el mestre pipaire català, barretinaires, espardenyers, torners i artesans de tota mena de fibres vegetals. A més, en l’edició d’enguany, s’estrenarà la fira Tastavins, una mostra de les diferents denominacions d’origen vinícoles de l’entorn de la Ribera d’Ebre, és a dir, Monstant, Priorat i Terra Alta. Tots els cellers oferiran una degustació dels seus productes i, durant el cap de setmana, alguns oferiran la possibilitat de fer tasts guiats. Impossible detallar tots els actes. Llegiu-los en l’enllaç que us hem referenciat abans. Ja veieu que serà ben divertit!. Arribeu-vos a passar el cap de setmana a Ascó i la Ribera d’Ebre amb l’excusa de la fira. Gaudireu de l’encant d’aquestes terres banyades per l’Ebre, el riu majestuós que passa a tocar del casc urbà. Podreu recòrrer la vila closa d’Ascó, enlairada damunt del riu, amb el seu castell, en ruines. Passejar pel nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si us decidiu a passar prop d’Ascó el cap de setmana de la fira, podreu anar a veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. Els més aficionats a l’observació d’aus i animalons diversos gaudiran d’allò més. També podeu fer un volt per la Terra Alta. La comarca s’ho mereix. Per anar fins Ascó el millor és fer camí fins Mora per la N-420, des de Reus, camí de Gandesa, però sense arribar-hi. També per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu per Tivissa i Mora. La fira a Ascó, una excusa perfecta per un cap de setmana a l’Ebre!.

cartell-mostra-oficis-TASTAVINS-2014-05

En la villa de Ascó, en la comarca remota y bellísima de la Ribera d’Ebre, tendrá lugar una bonita e impresionante feria de vinos y oficios. Estas tierras buscan promocionarse y ser conocidas más allá de su central nuclear, y Ascó da a conocer sus atractivos turísticos con una fiesta medieval bien montada y organizada. Imposible detallar todos los actos. Leedlos en este enlace. Ya veis que será bien divertido. Acercaos a pasar el fin de semana a Ascó y la Ribera d’Ebre con la excusa de la fiesta medieval. Disfrutarán del encanto de estas tierras bañadas por el Ebro, el río majestuoso que pasa cerca del casco urbano. Podrán recorrer la villa de Ascó, elevada sobre el río, con su castillo, en ruinas. Pasear por el núcleo medieval, de calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como Can Estisora o Can Cavaller. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotel rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tienen varios sitios en Ascó mismo: Ca Magda, en la calle de Juan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comeréis muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena comida en el Kimbo, un poco más allá del Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si se deciden a pasar el fin de semana por la feria, y quereis recorrer la comarca, podréis ir a ver sitios como Miravet, con su castillo. Os recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También se puede ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Ports de Beseit, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. Los más aficionados a la observación de aves y animales diversos disfrutarán de lo lindo. También se puede dar un paseo por la Terra Alta. La comarca se lo merece. Para ir hasta Ascó lo mejor es hacerlo por Mora, siguiendo la N-420, desde Reus, camino de Gandesa, pero sin llegar a esta ciudad. También por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río por Tivissa y Mora.

Bremen


bremen

Com ens va agradar Bremen!. Sí, si, la famosa ciutat dels musics, la del famós conte dels germans Grimm. I, certament, la seva estatua, amb el burro, el gos, el gall i no se quin altre bitxo més, s’aixeca a la plaça del mercat, que també ho és de la catedral, d’aquesta magnífica ciutat hanseàtica. Perquè Bremen és preciosa. I, tot i estar situada molt al nord d’Alemania, te l’aire italià. L’aire de les viles plenes d’art de la Toscana o l’Umbria. Ens vàrem quedar bocabadats davant els monuments de Bremen. La plaça del mercat, amb el seu ajuntament renaixentista, les cases burgeses, o la catedral dedicada a sant Pere. Tot un aparador escenogràfic on es mostra el millor de la ciutat, just en una plaça que mereix estar situada entre les millors d’Europa. No deixeu d’admirar la famosa estatua del cavaller Roland, defensor de les llibertats de la vila. Afegiu-hi un parell d’esglésies notables, gòtiques, com la de Nostra Senyora, totes amb orgues esplèndits i els seus carrers i carrerons medievals, i tindreu una maravella que cal anar a veure, en qualsevol viatge per Alemania que feu amb la família. Menció a banda mereix el carreró noucentista dels carnissers, somni d’un acabalat mecenes, joia de l’Art Decó d’inicis del segle XX, tot i que sembla extret de l’edat mitjana. En aquest carreró, anomenat “Böttcherstraße”, just al número 2, hi trobareu un dels millors hotels de Bremen, amb un dels millors restaurants. L’Hotel és  Radisson Blu, i el restaurant de l’hotel es diu l’Oliva, i fan especialitats mediterrànies, com el nom indica. Bé, no és aquest l’únic restaurant de la ciutat, ni l’únic hotel, però és el nostre i està molt bé. Parking fantàstic i situat al centre, en plena “Böttcherstraße”. No es pot demanar més. No marxeu sense rondar per les rives del riu Wesser, plenes de cerveseries, bars, restaurants i cafés. Ni sense dedicar una estona a passejar pel barri d’Schnoor, una cucada feta de carrers empedrats i casetes del XVI i XVII. Encantador. Si aneu de viatge a la Germània del nord, segur que vosaltres ens recomanareu molts altres llocs més. No deixeu d’incloure Bremen en una ruta per Alemania, o camí de Dinamarca, Noruega o el Cap Nord. Les ciutats hanseàtiques, com Bremen, Hamburg o Lübeck son una preciositat i un món a banda, molt desconegut. Bona estada a Bremen!.

Como nos gustó Bremen ! . Sí , sí, la famosa ciudad de los músicos , la del famoso cuento de los hermanos Grimm . Y, ciertamente , su estatua , con el burro , el perro , el gallo y no se qué otro bicho más , se levanta en la plaza del mercado , que también lo es de la catedral , de esta magnífica ciudad hanseática . Porque Bremen es preciosa . Y , a pesar de estar situada muy al norte de Alemania, tiene el aire italiano . El aire de las villas llenas de arte de la Toscana o Umbría . Nos quedamos boquiabiertos ante los monumentos de Bremen . La plaza del mercado , con su ayuntamiento renacentista , las casas burguesas , o la catedral dedicada a San Pedro . Todo un escaparate escenográfico donde se muestra lo mejor de la ciudad , justo en una plaza que merece estar entre las mejores de Europa . No dejeis de admirar la famosa estatua del caballero Roland , defensor de las libertades del pueblo. Añadid un par de iglesias notables , góticas , como la de Nuestra Señora, todas con órganos espléndidos y sus calles y callejones medievales , y tendreis una maravilla que hay que ir a ver , en cualquier viaje por Alemania que hagais con la familia . Mención aparte merece el callejón novecentista de los carniceros , sueño de un acaudalado mecenas , joya del Art Decó de inicios del siglo XX , aunque parece extraído de la edad media . En este callejón , llamado ” Böttcherstraße “, justo en el número 2 , encontrareis uno de los mejores hoteles de Bremen , con uno de los mejores restaurantes . El Hotel es Radisson Blu , y el restaurante del hotel se llama la Oliva , y hacen especialidades mediterráneas , como el nombre indica . Bueno, no es éste el único restaurante de la ciudad , ni el único hotel , pero es el nuestro y estuvo muy bien. Parking fantástico y situado en el centro , en plena ” Böttcherstraße ” . No se puede pedir más . No se vayan sin rondar por las riberas del río Wesser , llenas de cervecerías , bares , restaurantes y cafés . Ni sin dedicar un rato a pasear por el barrio de Schnoor , una monada hecha de calles empedradas y casitas del XVI y XVII . Encantador . Si vas de viaje a la Germania del norte, seguro que vosotros nos recomendareis muchos sitios más . No dejeis de incluir Bremen en una ruta por Alemania , o camino de Dinamarca, Noruega o el Cabo Norte . Las ciudades hanseáticas , como Bremen , Hamburgo o Lübeck son una preciosidad y un mundo aparte , muy desconocido . ¡Buena estancia en Bremen ! .

Blancafort


Blancafort es un petit poble de la bella i desconeguda comarca de la Conca de Barberà. Hi podeu arribar, des de Barcelona, per l’autopista AP-2, sortida 9, a Montblanc, i continuar per la carretera C-14 en direcció a Tàrrega. Aviat trobareu la TV-2337 que us durà a Blancafort. Altres carreteres, des del poble, van fins els Omells de Na Gaia, i l’Espluga de Francolí o Solivella. Blancafort és el típic poble de secà, sense massa secrets, obert i rialler, pagès. Te algunes cases antigues notables, com ara Cal Miret, que és un edifici del segle XIV, o Cal Cavaller, al carrer Major, un palauet del XVIII, o fins i tot un edifici modernista, Cal Sec. I poca cosa més. El celler cooperatiu, de l’any 1896, és una bona referència d’arquitectura modernista, i un lloc on trobar bon vi, i bon cava de la comarca. Un cava poc conegut, molt bé de preu, i que res te a envejar al que podeu trobar al Penedés. L’església parroquial, del segle XVIII, és neoclàssic, però de gust barroc, com tants d’altres d’aquestes terres el sud català. Des de Blancafort és fàcil arribar a notables fites turístiques de tota la comarca. Per nosaltres la primera fora el maravellós monestir de Santa Maria de Poblet. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, joia del císter català. O bé l’Espluga de Francolí, amb el museu de la vida rural i la cova prehistòrica. No gens lluny queda la bella ciutat medieval de Montblanc, amb les seves muralles, perfectament conservades, i la gran església de Santa Maria, quasi una catedral. La zona està plena de nuclis amb cascs antics notables, com ara la veïna Barberà de la Conca, o Conesa, dalt del seu turó. No gaire apartat queda el monestir cistercenc de Vallbona de les Monges. Ja veieu que el poble de Blancafort dona per una estada de cap de setmana de sobres. Per dinar, i per dormir, us podem donar algunes bones adreces. Es pot menjar a la veïna població de Montblanc, per poca pasta, al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions. Si Montblanc està massa ple de gent pel vostre gust, aneu cap a l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O pels volts de Poblet, a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona. Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura.

Blancafort se un pequeño pueblo de la bella y desconocida comarca de la Conca de Barberà. Podéis llegar, desde Barcelona, ​​por la autopista AP-2, salida 9, en Montblanc, y continuar por la carretera C-14 en dirección a Tàrrega. Pronto encontrareis la TV-2337 que os llevará a Blancafort. Otras carreteras, desde el pueblo, van hasta los Omells de Na Gaia, y L’Espluga de Francolí o Solivella. Blancafort es el típico pueblo de secano, sin demasiados secretos, abierto y risueño, agricultor. Tiene algunas casas antiguas notables, como Cal Miret, que es un edificio del siglo XIV, o Cal Cavaller, en la calle Mayor, un palacete del XVIII, o incluso un edificio modernista, Cal Sec. Y poco más. La bodega cooperativa, del año 1896, es una buena referencia de arquitectura modernista, y un lugar donde encontrar buen vino, y buen cava de la comarca. Un cava poco conocido, muy bien de precio, y que nada tiene que envidiar al que encontrareis en el Penedés. La iglesia parroquial, del siglo XVIII, es neoclásica, pero de gusto barroco, como tantas otras de estas tierras el sur catalán. Desde Blancafort es fácil llegar a notables hitos turísticos de toda la comarca. Para nosotros el primero fuera el maravilloso monasterio de Santa María de Poblet. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, joya del cister catalán. O bien la Espluga de Francolí, con el museo de la vida rural y la cueva prehistórica. No muy lejos queda la hermosa ciudad medieval de Montblanc, con sus murallas, perfectamente conservadas, y la gran iglesia de Santa María, casi una catedral. La zona está llena de núcleos con cascos antiguos notables, como la vecina Barberà de la Conca, o Conesa, en lo alto de su colina. No muy apartado queda el monasterio cisterciense de Vallbona de les Monges. Ya veis que el pueblo de Blancafort dan para una estancia de fin de semana de sobra. Para comer, y para dormir, os podemos dar algunas buenas direcciones. Se puede comer en la vecina población de Montblanc, por poca pasta, en el buffet libre de Bon Área. Si buscais algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. Con habitaciones. Si Montblanc está demasiado lleno de gente por su gusto, vayan hacia la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Podeis comer y dormir en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadete, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows, para los amantes de la naturaleza.

Festa medieval a Ascó


A la vila d’Ascó, a la comarca remota i bellíssima de la Ribera d’Ebre, tindrà lloc una lluida i impressionant fira medieval. Aquestes terres hi posen el coll per promocionar-se i ser conegudes més enllà de la seva central nuclear, i les polèmiques que periòdicament l’acompanyen. Ascó ho prova donant a conèixer els seus atractius turístics amb una festa medieval ben muntada i organitzada. Impossible detallar tots els actes. Llegiu-los en l’enllaç que us hem referenciat abans. Només ens agradarà destacar les que son infantils, infantils estrictes, i ben originals. Com ara els jocs medievals del Pla de Vallxiquè. O com el petit torneig, per a nens i nenes de fins a 10 anys, que amb cavalls de pal de fusta hauran de superar petites proves. Diploma de cavaller medieval assegurat. Fer castells amb grans peces de fusta també pot ser molt divertit, sobretot en un recinte tancat i amb el terra de gespa artificial. Un divertit bufó us explicarà, ajudat dels seus titelles, contes i llegendes medievals. També interessants  tallers, que et convertiran en un follet. Ja veieu que serà ben divertit!. Arribeu-vos a passar el cap de setmana a Ascó i la Ribera d’Ebre amb l’excusa de la festa medieval. Gaudireu de l’encant d’aquestes terres banyades per l’Ebre, el riu majestuós que passa a tocar del casc urbà. Podreu recòrrer la vila closa d’Ascó, enlairada damunt del riu, amb el seu castell, en ruines. Passejar pel nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si us decidiu a passar prop d’Ascó el cap de setmana de la fira, podreu anar a veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. Els més aficionats a l’observació d’aus i animalons diversos gaudiran d’allò més. També podeu fer un volt per la Terra Alta. La comarca s’ho mereix. Per anar fins Ascó el millor és fer camí fins Mora per la N-420, des de Reus, camí de Gandesa, però sense arribar-hi. També per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu per Tivissa i Mora. La festa del mercat medieval a Ascó, una excusa perfecta per un cap de setmana a l’Ebre!.

En la villa de Ascó, en la comarca remota y bellísima de la Ribera d’Ebre, tendrá lugar una bonita e impresionante feria medieval. Estas tierras buscan promocionarse y ser conocidas más allá de su central nuclear, y Ascó da a conocer sus atractivos turísticos con una fiesta medieval bien montada y organizada. Imposible detallar todos los actos. Leedlos en este enlace. Sólo nos gustará destacar las que son infantiles. Como los juegos medievales del Pla de Vallxiquè. O como el pequeño torneo, para niños y niñas de hasta 10 años, que con caballos de palo de madera deberán superar pequeñas pruebas. Diploma de caballero medieval asegurado. Hacer castillos con grandes piezas de madera también puede ser muy divertido, sobre todo en un recinto cerrado y con el suelo de césped artificial. Un divertido bufón os explicará, ayudado de sus títeres, cuentos y leyendas medievales. También interesantes talleres, que te convertirán en un duende. Ya veis que será bien divertido. Acercaos a pasar el fin de semana a Ascó y la Ribera d’Ebre con la excusa de la fiesta medieval. Disfrutarán del encanto de estas tierras bañadas por el Ebro, el río majestuoso que pasa cerca del casco urbano. Podrán recorrer la villa de Ascó, elevada sobre el río, con su castillo, en ruinas. Pasear por el núcleo medieval, de calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como Can Estisora o Can Cavaller. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotel rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tienen varios sitios en Ascó mismo: Ca Magda, en la calle de Juan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comeréis muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena comida en el Kimbo, un poco más allá del Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si se deciden a pasar el fin de semana por la feria, y quereis recorrer la comarca, podréis ir a ver sitios como Miravet, con su castillo. Os recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También se puede ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Ports de Beseit, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. Los más aficionados a la observación de aves y animales diversos disfrutarán de lo lindo. También se puede dar un paseo por la Terra Alta. La comarca se lo merece. Para ir hasta Ascó lo mejor es hacerlo por Mora, siguiendo la N-420, desde Reus, camino de Gandesa, pero sin llegar a esta ciudad. También por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río por Tivissa y Mora.

Ascó


Ascó és un poble molt conegut de la Ribera d’Ebre. Dissortadament ho és més per la seva central nuclear, i per les polèmiques que periòdicament l’acompanyen, que pels seus atractius turístics, què son molts i variats. Primer l’Ebre, que passa a tocar del casc urbà, que queda enlairat en un turonet que fa de balcó damunt del riu. En el cim queden les restes, derruïdes, del que fou un important castell. A sota, el nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. Però, si avui us volem proposar que aneu un cap de setmana a Ascó, és amb motiu d’una de les festes més originals de Catalunya. Una celebració molt desconeguda, però que ha estat declarada festa patrimonial d’interès nacional. Tal i com sona. S’inicia el cap de setmana més proper al 17 de gener, Sant Antoni, i dura 3 o 4 dies. Aquest any 2012, comença el divendres. Però serà el dissabte i el diumenge quan tindran lloc les famoses “Les Corrides”, que son el més singular i interessant dels actes festius. Es tracta d’unes curses de cavalls que tenen com escenari els carrers costeruts del poble. Una cosa al·lucinant de veritat. Hi ha altres actes son també ben diferents del que estem acostumats a veure. Un d’ells és “La Plega”, una recollida de llenya casa per casa que serveix per fer una gran foguera a la plaça de l’església. Aquesta foguera estarà encesa durant tots els dies que duri la gresca. Tot és molt antic i està marcat per una forta tradició. Així s’escullen un clavari, uns majorals, i diverses pubilles. El mossèn també te un paper destacat. Durant el primer dia de les festes, aquest any 2012 hem dit que era el divendres, tenen lloc els tradicionals tres tombs, la benedicció dels animals pel mossèn i el repartiment del pa beneït per part dels majorals.  Dissabte i diumenge hi ha les corrides, una cosa semblant a les festes de Sant Joan, a Ciutadella de Menorca, però més casolanes i amb molta menys gent, o al Palio de Siena, però amb menys aldarulls. Els músics interpreten una tonada pròpia, com també es fa en aquestes altres localitats.  A més s’organitzen sopars popular al voltant de la foguera, molt entranyables. Naturalment no falten activitats pels infants, cada tarda hi ha jocs per a la canalla, espectacles, sardanes i discomòbil, cada matinada. També es balla tradicional, els típics balls amb orquestra, els de festa major de tota la vida, i els tradicioanls, sobretot la “jota” d’Ascó, anomenada el “ball de coques”. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Disfruteu de Sant Antoni a Ascó!.  ‎

Ascó es un pueblo muy conocido de la Ribera d’Ebre. Desgraciadamente lo es más por su central nuclear, y por las polémicas que periódicamente la acompañan, que por sus atractivos turísticos, que son muchos y variados. El primero el Ebro, que pasa cerca del casco urbano, que queda elevado en una colina que hace de balcón sobre el río. En la cima quedan los restos, derruidos, lo que fue un importante castillo. Abajo, el núcleo medieval, con sus murallas, conserva calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como es Ca l’Estisora ​​o Cal Cavaller. Pero, si hoy os queremos proponer que vayais un fin de semana a Ascó, es con motivo de una de las fiestas más originales de Cataluña. Una celebración muy desconocida, pero que ha sido declarada fiesta patrimonial de interés nacional. Tal y como suena. Se inicia el fin de semana más próximo al 17 de enero, San Antonio, y dura 3 o 4 días. Este año 2012, comienza el viernes. Pero será el sábado y el domingo cuando tendrán lugar las famosas “Las Corridas”, que son lo más singular e interesante de los actos festivos. Se trata de unas carreras de caballos que tienen como escenario las calles empinadas del pueblo. Algo alucinante de verdad. Hay otros actos, que son también muy diferentes de lo que estamos acostumbrados a ver. Uno de ellos es una recogida de leña casa por casa que sirve para hacer una gran hoguera en la plaza de la iglesia. Esta hoguera estará encendida durante todos los días que dure la fiesta. Todo es muy antiguo y está marcado por una fuerte tradición. Así se escogen un clavario, unos mayorales, y varias mozas. El sacerdote también tiene un papel destacado. Durante el primer día de las fiestas, este año 2012 hemos dicho que era el viernes, tiene lugar la bendición de los animales por el cura y el reparto del pan bendecido por parte de los mayorales. Sábado y domingo están las corridas, algo parecido a las fiestas de San Juan, en Ciutadella de Menorca, pero más caseras y con mucha menos gente, o al Palio de Siena, pero con menos disturbios. Los músicos interpretan una melodía propia, como se hace en estas otras localidades. Además se organizan cenas popular alrededor de la hoguera, muy entrañables. Naturalmente no faltan actividades para los niños, cada tarde hay juegos, espectáculos, sardanas y discomóvil, cada madrugada. También se baila lo tradicional, los típicos bailes con orquesta, los de fiesta mayor de toda la vida, y sobre todo la “jota” de Ascó, llamada el “baile de tortas”. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotelito rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tenéis unos cuantos lugares en Ascó mismo: Ca la Magda, en la calle Juan XXIII, 9, Tel.: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comer muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel.: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena teca en Kimbo, un poco más allá del Escolar, en el 62 de Camposines, tel: 977 40 52 79.  ¡Disfrutad de San Antonio en Ascó!.

Fira del Mató a Monistrol


Monistrol de Montserrat viu a l’ombra de la famosa abadia. És un poble que viu pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, la setmana abans, te lloc a Monistrol una fira gastronòmica dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, us recomanem l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, la semana antes, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Bamberg


Poques ciutats tan boniques, a Europa, com Bamberg. Una vila petita, insignificant, poc coneguda. Precisament per això, miraculosament conservada, preservada dels bombardejos de les guerres mundials, de les destruccions. Una ciutat a escala humana amb un patrimoni impresionant, increible. Teniu la catedral. La millor catedral romànica d’Alemania. Així, com sona. Una sobirana catedral, llarga, alta, plena d’art. Amb la famosa imatge del cavaller, zènit de l’escultura medieval germànica. Ara bé, us costarà trobar-lo, amagat dins el temple. Amb un casc antic de somni. Patrimoni de la humanitat. Un riu, suau, encantador, i els seus múltiples canals, converteixen el centre de la vila en un rosari d’illes i ponts on s’alçen els palaus i els monuments, com el famós ajuntament, penjat sobre l’aigua. Cal recòrrer Bàmberg lentament, sense un destí fix. Entrar en els claustres i patis, assaborir-la. Trobar-se, de sobte, sense pretendre-ho amb la maravella del roserar del princep-bisbe, al palau episcopal. És, tota ella, com un regal. Visiteu Bamberg quan us decidiu a visitar Nüremberg. Està només a uns 80 kms. al nord d’aquesta fita alemana ineludible. I, ens atrevim a dir-ho, us agradarà tant com la ciutat imperial. Paraula d’honor. A bamberg teniu bons hotels, com ara el Weierich, en ple centre, amb habitacions familiars. O el Brudermülhe, amb un restaurant excel·lent. Nosaltres varem dormir a Nüremberg, que era el nostre centre, en un Novotel. La zona n’està ple. Incloueu Bamberg en el vostre recorregut de descoberta d’Alemania. Un país que us sorpendrà.

Pocas ciudades tan bonitas, en Europa, como Bamberg. Una villa pequeña, insignificante, poco conocida. Precisamente por eso, milagrosamente conservada, preservada de los bombardeos de las guerras mundiales, de las destrucciones. Una ciudad a escala humana con un patrimonio impresionante, increible. Tienen la catedral. La mejor catedral románica de Alemania. Así, como suena. Una soberana catedral, larga, alta, llena de arte. Con la famosa imagen del caballero, cénit de la escultura medieval germánica. Ahora bien, os costará encontrarlo, escondido en el templo. Con un casco antiguo de ensueño. Patrimonio de la humanidad. Un río, suave, encantador, y sus múltiples canales, convierten el centro de la villa en un rosario de islas y puentes donde se alzan los palacios y los monumentos, como el famoso ayuntamiento, colgado sobre el agua. Hay que recorrer Bamberg lentamente, sin un destino fijo. Entrar en los claustros y patios, saborearla. Encontrarse, de pronto, sin pretenderlo con la maravilla de la Rosaleda del príncipe-obispo, en el palacio episcopal. Es, toda ella, como un regalo. Visite Bamberg cuando decidan visitar Nüremberg. Está sólo a unos 80 kms. al norte de esta meta alemana ineludible. Y, nos atrevemos a decirlo, les gustará tanto como la misma ciudad imperial. Palabra de honor. En Bamberg tienen buenos hoteles, como el Weierich, en pleno centro, con habitaciones familiares. O el Brudermülhe, con un excelente restaurante. Nosotros dormimos en Nüremberg, que era nuestro centro, en un Novotel. La zona está llena de ellos. Incluyan Bamberg en su recorrido por Alemania. Un país que les sorprenderá.

Vidrà


vidra

Vidrà és un petit poblet de muntanya enclavat en un paisage idílic, ple de cims arronits, de boscos esponerosos coberts d’una vegetacio luxuriosa, de rierols amables i de prats sempre verds. A la tardor Vidrà exhala olors d’herba mullada i de llenya. De llar de foc. Les seves cases s’arrepleguen, totes ben juntes, com si tinguessin fred, o por, de la natura verge que les envolta. D’altres, en canvi, mases fortes, sabent-se poderoses, es mostren amb tot el seu potencial. Antigues cases pairals dels segles obscurs, del XVII, del XVIII, amb portals adovellats, finestres coronel·les i amplis domnis. Com El Cavaller, (a la foto).  Tot el terme de Vidrà, com altres veïns, és ple d’aquestes pairalies. Passejar per Vidrà poble és un goig. Cal un caminar lent, assaboridor. No hi ha cap cosa a destacar, és el conjunt. Fora del casc urbà podeu arribar-vos fins els veïnats de la Creu de l’Arç, o fins al de Ciuret. La vall està envoltada de muntanyes mítiques. Vidrà és un excel·lent punt de partida per fer-hi llargues excursions, de baixa dificultat, que permetran les famílies amb infants descobrir aquest maravellós territori. Al nord s’aixeca la Serra de Milany, amb les ruïnes del seu castell feudal. Al sud el famós Puigsacalm. Enfileu-vos fins Bellmunt. La vista és de vertígen. Mitja Catalunya al vostre abast, del Pirineu al mar. Una ruta per aquests paratges és senzillament impresionant. A la tardor un goig de colors, un festival per a la vista. Fagedes multicolors, rouredes ocres, prats, fonts, petits saltants d’aigua i rieres parladores. Des de Vidrà una xarxa de camins i pistes rurals, la majoria en molt bon estat, us duran al darrer racó. Si us agrada la bicicleta, o només caminar, esteu de sort. Multitud de rutes perfectament senyalitzades. Les vostres passes us portaran a descobrir petites ermites i esglesioles amagades. La majoria romàniques. Cabagès, Cambrils, Covildases… unes joies. S’hi menja molt bé a Vidrà. Nosaltres ho hem fet a l’hostal Escarrà, al carrer de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. També teniu una casa fonda, el Serrasolsas, al carrer Creu de l’Arç, 2. Tel. 938 529 118. o bé el bar Els Caçadors, a la plaça. Tel. 938 550 104. Per dormir, i també per menjar, a Vidrà teniu un càmping. Un càmping preciòs, al mig del bosc, a la natura, amb tots els serveis. Si voleu dormir en un hotel, teniu els mateixos que us hem recomanat per dinar: l’Escarrà i la Casa Fonda Serrasola.

Vidrà es un pequeño pueblo de montaña enclavado en un paisage idílico, lleno de cumbres moderadas, de bosques de vegetación lujuriosa, de arroyos amables y de prados siempre verdes. En otoño Vidrà exhala olores de hierba mojada y de leña. De chimenea. Sus casas se recogen, todas muy juntas, como si tuvieran frío, o miedo, de la naturaleza virgen que las rodea. Otras, en cambio, mansiones fuertes, sabiéndose poderosas, se muestran con todo su potencial. Antiguas casas solariegas de los siglos oscuros, del XVII, del XVIII, con portales adintelados, ventanas coronelas y amplios horizontes. Como El Cavaller, (en la foto). Todo el término de Vidrà, como otros vecinos, está lleno de estas casas solariegas. Pasear por Vidrà pueblo es un gozo. Hay un caminar lento, saboreándolo. No hay nada a destacar, es el conjunto. Fuera del casco urbano podéis acercaros hasta los vecindarios de la Creu de l’arç o hasta el de Ciuret. El valle está rodeadao de montañas míticas. Vidrà es un excelente punto de partida para realizar largas excursiones, de baja dificultad, que permitirán las familias con niños descubrir este maravilloso territorio. Al norte se levanta la Sierra de Milany, con las ruinas de su castillo feudal. Al sur el famoso Puigsacalm. O podeis subir hasta Bellmunt. Allí la vista es de vértigo. Media Catalunya a su alcance, del Pirineo al mar. Una ruta por estos parajes es sencillamente impresionante. En otoño un gozo de colores, un festival para la vista. Hayedos multicolores, robledales ocres, prados, fuentes, pequeños saltos de agua y arroyos habladores. Desde Vidrà una red de caminos y pistas rurales, la mayoría en muy buen estado, lo llevarán al último rincón. Si os gusta la bicicleta, o sólo caminar, estais de suerte. Multitud de rutas perfectamente señalizadas. Sus pasos le llevarán a descubrir pequeñas ermitas e iglesias escondidas. La mayoría románicas. Cabagès, Cambrils, Covildases … unas joyas. Se come muy bien en Vidrà. Nosotros lo hemos hecho en el hostal Escarrá, en la calle de la Ferreria. Tel. 938 550 275 / 938 529 202. También tiene una casa fonda, el Serrasolsas, en la calle Cruz del Espino, 2. Tel. 938 529 118. o bien el bar Los Cazadores, en la plaza. Tel. 938 550 104. Para dormir, y también para comer, en Vidrà tiene un camping. Un camping precioso, en medio del bosque, en la naturaleza, con todos los servicios. Si quieren dormir en un hotel, tienen los mismos que os hemos recomendado para comer: la Escarrá y la Casa Fonda Serrasola.