Festa Major de Sant Llorenç de la Muga


Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, cucanyes infantils i molts altres més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt feréstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuós Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

Festa Major a Sant Llorenç de la Muga


festa

Sant Llorenç de la Muga està situat a l’alta vall de la Muga, i és un poblet de l’Empordà. El riu travessa el seu terme municipal, i és ple de gorgues que conviden a banyar-s’hi. El poble te un recinte murallat medieval i boniques cases de pedra al casc antic. Just ara celebra la festa major, un motiu per pujar fins aquest meravellós racó de l’Empordà, a passar-hi uns dies. Hi ha missa, vermut, sardanes, jazz, tot el diumenge 7. El dilluns 8, durant tot el dia, les cucanyes infantils. El dia 9 i el dia 10 més actes simpàtics. Aneu fins a Sant Llorenç per gaudir del Pirineu més oriental, o d’una banyada en les aigües fresques de la Muga, que és un riu petit, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. El Pirineu de les vores de Sant Llorenç també te racons molt ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, i el riu els travessa amb les seves aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·lícules. Arribeu-vos també fins la bonica vila d’Albanyà. Visiteu el majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Aneu fins a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc. Entreu al poble de Terrades. Seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. D’allà podeu tornar cap a Terrades desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. A la zona hi ha hotels on passar uns dies, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç mateix, o bé un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

Sant Llorenç de la Muga celebra su fiesta mayor. Hay actos muy interesantes para las famílias. Pero además está el rio, la Muga, que es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Si vais a Sant Llorenç con motivo de su fiesta mayor podreis explorar el límite de Cataluña, del Pirineo de Girona. La bonita villa de Albanyà, el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Además Sant Llorenç de la Muga és también un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

Agullana


agullana

Agullana és un petit poblet situat molt a tocar de la frontera francesa, molt a prop de La Jonquera, dins de la plana, però ja tenint com a teló de fons la bellíssima serralada pirinenca. El poble és molt rural, coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. A més de l’església, que val una parada camí de França, per exemple, als afores del poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al final del carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, tienen un templo romànico guapísimo, que puede ser una excusa perfecta para una parada camino de Francia. O bién para descubrir la zona, llena de monumentos megalíticos, o pasar a Francia por los pasos del exilio. No dudeis en llegar hasta Agullana para visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

La Xuia a Agullana


festa-xuia-agullana-2014

Agullana és un municipi situat a tocar de la frontera francesa, prop de La Jonquera, a la bellíssima serralada pirinenca. En aquest petit poblet del més Alt Empordà hi celebren aquest cap de setmana la festa de la Xuia. Es tracta d’un costum ancestral en que els infants del poble recullen aliments, una recapta de fet, per menjar-se’ls a la tarda. Serà el dissabte 8 de març, a partir de les 10 hores del matí, quan sortirà des de l’escola de la cercavila de la xuia, amb la participació de tots els nens i nenes de la llar d’infants i de l’escola, i de tothom que hi vulgui participar, a cercar els aliments, botifarra, oli, vi, patates, cansalada… per les cases i masos de la contrada. Ho faran acompanyats per la banda de percussió d’els senyors del foc. A la tarda, a partir de les 15 hores, hi haurà la trobada de cuiners i mestres xuiers als baixos de l’Ajuntament. Serà aleshores quan començarà el carnestoltes infantil a la Plaça Major a càrrec de l’Oriol Canals. A les cinc a la mateixa plaça Major, s’inicia el repartiment de la tradicional “Xuia” i s’hi ballen sardanes. A la nit, gran ball de carnestoltes, a la Sala Polivalent, amb el grup Granotes de la Bassa. I, encara, més tard, en Pau de la Gramola farà que la gresca no decaigui. El poble és rural, petit i coquetó. S’agrupa al voltant de la seva església parroquial, un temple espectacular, romànic. Al poble hi ha moltíssims megàlits, i una necròpolis de l’edat dels metalls, les restes de la qual es poden visitar a la sala d’exposicions permanent de la necròpolis de Can Bech de Baix. Per visites concertades cal trucar a l’Ajuntament d’Agullana, al telèfon 972 535 206. Rondant pels boscos i camps de la vila trobareu menhirs, dolmens i altres construccions prehistòriques, com ara els que anomenen la Barraca del Lladre i la Llosa de la Jaça d’en Torrent, que son dolmens, i un parell de menhirs: la Pedra Dreta, o Roc del Frare, i el Menhir dels Palaus. A Agullana s’hi arriba per l’autopista A-7 fins la sortida de Figueres, anant després per l’antiga N-II, o sortint directament a La Jonquera. Un tram de només 3 km de la carretera G-500 uneix l’entrada sud de La Jonquera, anant per la N-II, des del lloc anomenat Can Quartos, en mig d’un immens polígon industrial, amb Agullana. També possible accedir-hi des de Figueres per la GI-502, cap a Darnius i, abans d’arribar a aquesta localitat, girar a la dreta per la GI-504 fins Agullana. L’obertura d’una nova carretera travessant el Pirineu i la frontera francesa ha fet possible la comunicació directa amb el Vallespir a través del coll de Manrella, lloc per on van exiliar-se moltíssims republicans, el President Companys entre ells. Es bonic fer aquesta ruta, d’Agullana a La Vajol i d’allà a Les Illes i Ceret, a França. Una ruta molt emotiva. Podeu passar el cap de setmana al poble llogant un dels apartaments anomenats del Suro, n’hi molt per allà, malgrat el terrorífic incendi de l’estiu del 2012, i es poden llogar durant tot l’any. N’hi ha d’una sola habitació i amb dues habitacions. Si us hi quedeu podreu gaudir de la natura, fent la ruta de les capelles romàniques, a peu o en bici, o la ruta dels dòlmens, o la  dels castells… Podeu trucar al telèfon: 972 53 51 78, visitar la seva web: http://www.elsuro.com, o escrure’l: elsuro@elsuro.com. Si us agrada més llogar una casa rural, al poble hi ha Can Palau, una antiga masia del segle XVII, voltada de bosc. Podeu informar-vos al telèfon: 972 53 52 57, o a la seva adreça http://www.canpalau.com, o via mail: info@canpalau.com. També disposeu d’una fonda, casolana, de les d’abans, “La Font d’Avall” amb habitacions senzilles però acollidores i un bon restaurant, que hem provat.  Informació al telèfon: 972 53 52 35, a internet:  restaurant la font d’avall, o per correu: info@restaurantlafontdavall.com. També podeu dinar al bar Pinyareda, al carrer Pinyareda, 11, telèfon: 972 53 55 08. Si us decidiu a passar el cap de setmana podeu visitar Maçanet de Cabrenys, i dormir al magnífic Hotel Els Caçadors, on menjareu també molt bé. o també a La Quadra, un altre hostal de la zona, amb restaurant també. Podeu pujar cap a Tapis, on hi ha un altre restaurant molt recomanable, mític a la comarca, i arribar-vos fins el poble francés català de Coustouges, (Costoja) amb una bonica església romànica. També podeu baixar a Darrnius, i d’allà a Albanyà. per veure l’església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà, i si seguiu la carretera GI-511, des del nord de Figueres, passareu per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. La Xuia d’Agullana us espera per passar un bon cap de setmana a l’Empordà!.

En Agullana, una bella población del Ampurdán, cercana a Francia y a La Junquera, celebran este sábado su típica fiesta de la Xuia, en que los niños recogen alimentos que por la tarde se guisaran y compartiran. Una excusa perfecta para subir hasta Agullana y descubrir la zona, pasar a Francia por los pasos del exilio, visitar los rincones llenos de iglesias románicas y dólmenes prehistóricos y dejarse llevar por el dulce descanso. Buenos hoteles y restaurantes en el mismo pueblo y en los alrededores.

Albanyà


Albanyà és un municipi situat al capdemunt de la vall del riu Muga. Aquesta simpàtica corrent d’aigüa, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada, neix als peus del gran Bassegoda, la muntanya totèmica d’aquesta zona antiga i amagada. La Muga és un riu molt apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. Prop d’Albanyà, seguint el camí forestal cap a Bassegoda i el despoblat de Lliurona, trobareu racons ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, on podreu gaudir de les transparents aigües de color verd maragda del riu que passa per Albanyà. No us perdeu tampoc la seva església de Sant Pere, romànica, ben conservada, i el que queda de la muralla d’aquest petit poblet de l’Alt Empordà. Tampoc no podeu deixar de fer un passeig fins l’ermita de Santa Maria de Palau, d’un romànic puríssim, on s’hi fa un aplec molt popular a la comarca, el dia 8 de setembre. Arribareu a aquesta ermita, i al poble d’Albanyà mateix, si seguiu la carretera GI-511 des del nord de Figueres, passant per Sant Llorenç de la Muga, un altre poble preciós que mereix una visita detinguda. No deixeu de fer una agradable passejada familiar per les pistes que porten a l’Albera des d’Albanyà, sobretot les que van riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. Per dinar i dormir al poble l’opció més habitual i correcta és el magnífic i molt familiar càmping Bassegoda Park. Un clàssic a la zona. Amb un bon restaurant, piscina, bungalows climatitzats i una natura desbordant. També interessant el restaurant Samuga, a Sant Llorenç. Ens encanta també el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. També molt recomanable La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Albanyà us espera!.

Albanyà es un municipio situado en el valle del río Muga. Esta simpática corriente de agua, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada, nace a los pies del gran Bassegoda, la montaña totémica de esta zona antigua y escondida. Muga es un río muy apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. Cerca de Albanyà, siguiendo el camino forestal hacia Bassegoda y el despoblado de Lliurona, encontrarán rincones agrestes, salvajes, llenos de vegetación, donde podrán disfrutar de las transparentes aguas de color verde esmeralda del río que pasa por Albanyà. No se pierdan tampoco su iglesia de San Pedro, románica, bien conservada, y lo que queda de la muralla de este pequeño pueblecito del Alt Empordà. Tampoco pueden dejar de dar un paseo hasta la ermita de Santa María de Palau, de un románico purísimo, donde se hace una romería muy popular en la comarca, el día 8 de septiembre. Llegaréis a esta ermita, y al pueblo de Albanyà mismo, si seguís la carretera GI-511 desde el norte de Figueres, pasando por San Lorenzo de la Muga, otro pueblo precioso que merece una visita detenida. No dejen de dar un agradable paseo familiar por las pistas que llevan a la Albera desde Albanyà, sobre todo las que van río arriba, y que se adentran en el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. Para comer y dormir en el pueblo la opción más habitual y correcta es el magnífico y muy familiar camping Bassegoda Park. Un clásico en la zona. Con un buen restaurante, piscina, bungalows climatizados y una naturaleza desbordante. También interesante el restaurante Samuga, en San Lorenzo. Nos encanta también el bonito Santuario de la Salud, con muy buena cocina y habitaciones sencillas pero muy decentes. Recomendable. También muy recomendable La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii en San Lorenzo. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad os recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran. ¡Albanyà os espera!

Una ruta per la Muga


La Muga és un riu petit, simpàtic, bellíssim, que travessa l’Empordà com una diagonal platejada. És un riu apte per l’oci familiar. D’aquells d’aigües netes, clares i saltarines, que forma gorgs i platges de picons que conviden a la banyada. També te racons més ferèstecs, salvatges, plens de vegetació, amb aigües de color verd maragda com les de la selva de les pel·ícules. Allà on travessa petites serres crea ràpids i indrets ombrívols amb petites rescloses i cascades. El nom Muga, frontera, li escau. Perquè marca el límit de la Catalunya Nord, al Vallespir, des que neix, al P albanyàirineu de Girona. La part de les fonts fins la bonica vila d’Albanyà és la més natural i bonica. Gorg preciosos on podeu remullar-vos, accessibles des del poble d’Albanyà per les pistes que porten riu amunt, i que s’endinsen al majestuòs Parc Natural del Bassegoda. D’Albanyà baixa el riu cap a Sant Llorenç de la Muga, un magnífic poble medieval que cal visitar amb deteniment. Aquí el riu forma platges fluvials molt adequades per infants petits. Més avall la Muga queda retinguda a l’embassament de Boadella, en terrenys fragosos i difícils, plens de bosc, que no podem seguir per carretera sense fer una volta. Aquesta marrada ens portarà a tocar del poble de Terrades. D’aquí en surt una bella carretera que porta a Boadella d’Empordà. Un cop a Boadella podeu perdre una estona al pantà, amb una presa amb vistes, i que te una zona habilitada pel bany. Torneu a Boadella i seguiu una carretereta veinal que mena a Les Escaules i Pont de Molins. La Muga us torna a acompanyar ara. Us ficareu a a l’estret de Les Escaules. Us recomanem vivament la visita a aquest petit poblet medieval, just un carrer, de cases de pedra i un castell ensorrat. Perdut en el temps i l’espai, desconegut i fora de ruta, aquí el riu es fa ràpid i montaner, amb salts fotogènics i admirables com el salt de la Caula, darrerament esfondrat. La ruta continua, força natural encara, fins Pont de Molins. Aquí travessem la N-II, i la AP7, a tocar de Figueres, i entrem en la gran plana. Si nus sembla ho podem deixar aquí. Podeu arribar a Albanyà agafant l’AP7 fins la sortida de Figueres Nord. D’allà preneu cap a Llers per la GI-5107. De Llers seguiu cap a Terrades per la GI-510, i cap a Sant Llorenç i Albanyà per la GI-511.  D’allà podeu tornar cap a Terrades per la mateixa ruta, desviant-vos per la GI-504 que travessa una serra on hi ha el bonic Santuari de la Salut, amb molt bona cuina i habitacions senzilles però molt decents. Recomanable. Acabada la carretera arribareu a la zona del pantà de Boadella. D’allà baixeu cap al poble de Boadella i Les Escaules per la GIV-5042. I així fins Pont de Molins. Evidentment podeu fer la ruta a la inversa. A la zona hi ha hotels, cases rurals, càmpings i restaurants de primera categoria, amb molt d’encant. Com ara La Fornal, a Terrades, o el luxòs Torre Laurentii a Sant Llorenç. Un càmping molt ben situat és el Bassegoda Park, amb restaurant, precisament a la part més bonica de les gorges del riu, a Albanyà.  El Trull d’en Francesc a Boadella és una aposta segura.  A Figueres teniu també tota mena de serveis per visitar la zona. Si us decidiu per aquesta ciutat us recomanem la comoditat i la cuina de l’Hotel Duran. Bona Muga!

La Muga es un río pequeño, simpático, bellísimo, que atraviesa el Empordà como una diagonal plateada. Es un río apto para el ocio familiar. De aquellos de aguas limpias, claras y saltarinas, que forma pozas y playas de guijarros que invitan a la bañada. También tiene rincones más agrestes, salvajes, llenos de vegetación, con aguas de color verde como las de la selva de las películas. Allí donde atraviesa pequeñas sierras crea rápidos y lugares sombríos con pequeñas presas y cascadas. El nombre Muga, frontera, le viene al caso. Porque marca el límite de la Cataluña Norte desde que nace, en el Pirineo de Girona. La parte de las fuentes hasta la bonita villa de Albanyà es la más natural y bonita. Pozas preciosas donde se podrá remojar la família, accesibles desde el pueblo de Albanyà por las pistas que llevan río arriba, y que se adentran en el majestuoso Parque Natural del Bassegoda. De Albanyà baja el río hacia Sant Llorenç de la Muga, un magnífico pueblo medieval que hay que visitar con detenimiento. Aquí forma playas fluviales muy adecuadas para niños pequeños. Más abajo la Muga queda retenida en el embalse de Boadella, en terrenos fragosos y difíciles, llenos de bosque, que no podemos seguir por carretera sin dar una vuelta. Este rodeo nos llevará cerca del pueblo de Terrades. De ahí sale una bella carretera que lleva a Boadella d’Empordà. Una vez en Boadella pueden perder un rato en el pantano, con buenas vistas, y que tiene una zona habilitada para el baño. Vuelvan a Boadella y sigan una carretera vecinal que conduce a Les Escaules y Pont de Molins. La Muga les vuelve a acompañar ahora. Os meteréis en el estrecho de Les Escaules. Os recomendamos vivamente la visita a este pequeño pueblo medieval, justo una calle, de casas de piedra y un castillo derrumbado. Perdido en el tiempo y el espacio, desconocido y fuera de ruta, aquí el río se hace rápido y montaraz, con saltos fotogénicos y admirables como la Caula, últimamente derrumbado. La ruta continúa, natural todavía, hasta Pont de Molins. Aquí cruzamos la N-II, y la AP7, junto a Figueres, y entramos en la gran llanura. Lo podemos dejar aquí. Pueden llegar a Albanyà cogiendo la AP7 hasta la salida de Figueres Norte. De allí tomar hacia Llers por la GI-5107. De Llers sigan hacia Terrades por la GI-510, y hacia San Lorenzo y Albanyà por la GI-511. De allí se puede volver hacia Terrades por la misma ruta, desviándose por la GI-504 que atraviesa una sierra donde se encuentra el bonito Santuario de la Salud, con muy buena cocina y habitaciones sencillas pero muy decentes. Recomendable. Terminada la carretera se llega a la zona del pantano de Boadella. De allí bajen hacia el pueblo de Boadella i Les Escaules por la GIV-5042. Y así hasta Pont de Molins. Evidentemente pueden hacer la ruta a la inversa. En la zona hay hoteles, casas rurales, campings y restaurantes de primera categoría, con mucho encanto. Como La Fornal, en Terrades, o el lujoso Torre Laurentii de Sant llorenç. Un camping muy bien situado es el Bassegoda Park, con restaurante, precisamente en la parte más bonita de las hoces del río, en Albanyà. El Trull d’en Francesc en Boadella es una apuesta segura. En Figueres tienen también todo tipo de servicios para visitar la zona. Si se deciden por esta ciudad les recomendamos la comodidad y la cocina del Hotel Duran.

Fira de la Carbonera


El poblet de Cànoves i Samalús, es troba a la comarca del Vallès Oriental, al peu del Montseny, prop de Sant Pere de Vilamajor i Cardedeu, des d’on hi podeu arribar per bona carretera, o també des de La Garriga, per l’autovia de l’Ametlla. Una bona part del terme es situa dins el Parc Natural del Montseny, tot i que en la seva vessant menys espectacular i més asolellada. Es un territori rural, amb boscos d’alzines i cases de segona residència. La part més salvatge és la de la riera de Vallforners, zona molt desconeguda i ferèstega del Montseny que mereix una visita. Cànoves te la bonica església romànica de Sant Muç, i algunes cases antigues, però no gaires atractius turístics més. Malgrat tot és un poble molt agradable, no gens lluny de Barcelona, amb notables festes familiars al llarg de l’any, entre les que destacaríem el tradicional aplec de Sant Salvador de Terrades, la fira de Sant Ponç i la festa de la Carbonera. Samalús s’arreplega al voltant de la seva esglèsia de Sant Andreu, (a la foto). També son interessants les masies esparses pel terme, com l’anomenat castell de Can Bori o bé castell de Samalús.  Però avui us parlem d’aquest joliu poble amb motiu dels actes de la Carbonera, organitzats per El Sui, que començen a finals de febrer i s’estenen tot el mes de març, depenent de l’any, cada dos anys, els anys senars. Així, el primer cap de setmana es procedeix a la construcció d’una barraca de carboners, ofici molt abundant en aquestes contrades. Després s’apila la llenya i es fa la carbonera, que s’encén el següent cap de setmana. Aquest és el més recomanable per les famílies amb infants perquè hi ha unes interessants rutes guiades dels carboners, (cal apuntar-se), el tradicional sopar de carboners, amb concert, jocs tradicionals, xocolatada i tallers infantils. Finalment, el següent cap de setamna podreu gaudir d’una trobada de carboners, bastoners, i cercavila. Tot molt casolà, molt senzill, gens aparatós, molt d’estar per casa. Tot un mes de festa!

El pueblo de Cànoves i Samalús, se encuentra en la comarca del Vallés Oriental, al pie del Montseny, cerca de Sant Pere de Vilamajor y Cardedeu, desde donde se puede llegar por buena carretera, o también desde La Garriga, por la autovía de la Ametlla. Una buena parte del término se sitúa dentro del Parque Natural del Montseny, aunque en su vertiente menos espectacular y más soleada. Es un territorio rural, con bosques de encinas y casas de segunda residencia. La parte más salvaje es la de la riera de Vallforners, zona muy desconocida y salvaje del Montseny que merece una visita. Cànoves tiene la bonita iglesia románica de Sant Muç, y algunas casas antiguas, pero no muchos atractivos turísticos más. Sin embargo es un pueblo muy agradable, nada lejos de Barcelona, con notables fiestas familiares a lo largo del año, entre las que destacaríamos el tradicional encuentro de Sant Salvador de Terrades, la feria de Sant Ponç y la fiesta de la Carbonera. Samalús se recoge alrededor de su iglesia de San Andrés, (en la foto). También son interesantes las masías dispersas por el término, como el llamado castillo de Can Bori o castillo de Samalús. Pero hoy os hablamos de este lindo pueblo con motivo de los actos de la Carbonera, organizados por El Sui, que empiezan a finales de febrero y se extienden a lo largo de todo el mes de marzo, dependiendo del año, cada dos años, los años impares. Así, el primer fin de semana se procede a la construcción de una barraca de carboneros, oficio muy abundante en estas tierras. Después se apila la leña y se hace la carbonera, que se enciende el siguiente fin de semana. Este es el más recomendable para las familias con niños porque hay unas interesantes rutas guiadas de los carboneros, (hay que apuntarse), la tradicional cena de carboneros, con concierto, juegos tradicionales, chocolatada y talleres infantiles. Finalmente, el siguiente fin de semana se podrá disfrutar de un encuentro de carboneros, bastoners, y de un pasacalles. Todo muy casero, muy sencillo, nada aparatoso, muy de andar por casa.

Fira del vidre a Cistella


El petit poblet de Cistella està a l’Alt Empordà, a tocar de Figueres, per la carretera que des de la vila d’en Dalí, porta a Besalú i Olot. És un lloc amable i senzill, envoltat de turons i boscos. Cistella són, en realitat, no més de quatre cases, això sí, molt antigues, apilades al voltant d’una església, que fou romànica, i patí moltes transformacions. Malgrat tot conserva la seva valuosa portalada amb arquivoltes, amb decoració d’animals, geomètrica i floral. A Cistella la gent no te pressa. Ni tampoc s’estima el brugit del turisme. Però un cop l’any organitzen una fira. Una fira petitona, delicada, quasi etèria, com el motiu mateix de la trobada: com el vidre. Perquè és bonic pujar fins el poble quan celebra la seva festa del Vidre, just el tercer diumenge de maig. O per la festes, a primers de juliol, i a l’octubre. O per Sant Martí, que és la festa gran de Vilarig, un veïnat veï, que no heu sentit mai anomenar abans. Cistella està envoltada de pobles que cal visitar com Terrades i el seu santuari de la Salut. Com Llers, amb les seves bruixes. Com Lladó i la seva esplèndida canònica romànica. Com Albanyà, com Sant Llorenç de la Muga, o com Figueres mateix. També Cistella mateix ofereix indrets prou bonics, en la seva extrema humilitat. Com ara el santuari de la Mare de Déu de Vida, o Vilarig. Aquest darrer llogaret te un bonic castell, i una església al costat. Podeu, enlairant la vista, admirar la mole del Mont, amb el seu cim coronat pel Santuari de la Mare de Déu del Mont. Allà podreu dormir i menjar molt bé. Però molt bé!. I quedareu ben parats d’observar fins on poden arribar les vistes d’aquesta talaia damunt l’Empordà i la Garrotxa. Però… i la fira del vidre?. Ens en havíem oblidat. I era aquesta una bona raó per arribar-vos fins a Cistella. No seran més d’una trentena de parades, repartides pels carrers i places. Però gaudireu d’un art delicat i transparent, d’un ofici que es perd sense remei. A més del restaurant i hostal del Mont, també és molt recomanable per dinar i dormir, l’ermita de la Salut de Terrades. Bona taula i bones habitacions familiars. No us vull parlar d’hotels de gran categoria, on mai no he estat. Però no puc resistir-me a referenciar dos llocs que he vist tot passant, i que fan girar els ulls: el Mas Pau d’Avinyonet, i la Fornal dels Ferrers, a Terrades. En canvi si que hem dinat com uns reis a Can Duran, a Figueres, que és també un hotel familiar d’una relació qualitat-preu sense cap possible comparació. Genial. Molt recomanable. Ideal pels infants. Cistella també te un restaurant, a la plaça major, 2. Tel. 972 54 71 58. Però no hi hem menjat. Si hi aneu ja ens direu el què!.

El pequeño pueblo de Cistella está en el Alt Empordà, cerca de Figueres, por la carretera que desde la villa de Dalí, lleva a Besalú y Olot. Es un lugar amable y sencillo, rodeado de colinas y bosques. Son, en realidad, no más de cuatro casas, eso sí, muy antiguas, apiladas alrededor de una iglesia, que fue románica, y sufrió muchas transformaciones. A pesar de todo conserva su valiosa portada con arquivoltas, con decoración de animales, geométrica y floral. Allí la gente no tiene prisa. Ni tampoco gusta del ruido del turismo. Pero una vez al año organizan una feria. Una feria pequeñita, delicada, casi etérea, como el motivo mismo del encuentro: como el vidrio. Porque es bonito subir hasta el pueblo cuando celebra su fiesta del Vidrio, justo el tercer domingo de mayo. O por la fiestas, a primeros de julio, y en octubre. O por San Martín, que es la fiesta grande de Vilarig, un vecindario vecino, del que no habréis oído nunca nada antes. Cistella está rodeada de pueblos que hay que visitar como Terrades y su santuario de la Salud. Como Llers, con sus brujas. Como Lladó y su espléndida canónica románica. Como Albanyà, como Sant Llorenç de la Muga, o como Figueres mismo. También ofrece lugares bonitos, en su extrema humildad. Como el santuario de la Virgen de Vida, o Vilarig. Esta última aldea tiene un hermoso castillo, y una iglesia al lado. Pueden, levantando la vista, admirar la mole del Mont, con su cumbre coronada por el Santuario de la Mare de Déu del Mont. Allí pueden dormir y comer muy bien. ¡Pero que muy bien!. Y tienen las magníficas vistas de esta atalaya sobre el Empordà y la Garrotxa. Pero … ¿y la feria del vidrio?. Nos habíamos olvidado de ella. Y era esta una buena razón para acercaros hasta Cistella. No serán más de una treintena de paradas, repartidas por las calles y plazas. Pero disfrutarán Vds. de un arte delicado y transparente, de un oficio que se pierde sin remedio. Además del restaurante y hostal del Mont, también es muy recomendable para comer y dormir, la ermita de la Salut de Terrades. Buena mesa y buenas habitaciones familiares. No quiero hablar de hoteles de gran categoría, donde nunca hemos estado. Pero no puedo resistirme a referenciar dos lugares que he visto de casualidad, como pasando, y que hacen girar los ojos: el Mas Pau de Avinyonet, y la Fornal dels Ferrers en Terrades. En cambio si que hemos comido como unos reyes en Can Duran, en Figueres, que es también un hotel familiar de una relación calidad-precio sin posible comparación. Genial. Muy recomendable. Ideal para ir con niños. Cistella también tiene un restaurante, en la plaza mayor, 2. Tel. 972 54 71 58. Pero no hemos comido. ¡Si vais ya nos diréis como está!.

Vallforners


vallforners

Molt possiblement quan sentiu parlar de Vallforners us passa com a nosaltres abans d’anar-hi. No sabeu on és, ni que hi ha. En canvi, un cop hi has anat, sempre trobes motius per anar-hi. Perquè Vallforners és una recoleta i recóndita vall del Montseny. Una vall ara ferèstega, ara amable, molt canviant. S’hi arriba des de La Garriga, o des de Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, cercant la carretera que us portarà fins el poblet de Cànoves, via Sant Antoni de Vilamajor, o bé per Samalús. Un cop sigueu a Cànoves, prop de l’esglèsia, la pista està ben indicada. Només cal seguir els rètols que porten al pantà de Vallforners. La pista, d’inici asfaltada, es torna de terra, però ample i en bon estat. A uns kms. trobareu la desviació, a la dreta i ben indicada, que mena al veïnat de muntanya, i la ermita neogòtica de Sant Salvador de Terrades, només oberta amb motiu de l’aplec del primer diumenge d’agost. Prop de l’ermita teniu una masia que fa menjars: Can Quintana. És una casa de pagès amb poquíssima sofisticació: no te ni telèfon. Només fan carn a la brasa i amanides. Però la carretera de Vallforners és l’altra, la de l’esquerra. La vall es va tancant i la riera de Vallforners, d’aigüa clara i fresca, dringa al nostre costat, envoltada de boscos de ribera, oferint racons pel descans i el bany. Sóm dins el parc natural del Montseny. Arribem a l’aparcament obligatori i cal deixar el cotxe. Aquí teniu el gorg de la foto, on podeu banyar-vos, i un encantador bosc per passejar-hi. Si voleu pujar fins el pantà són deu minuts. Però la rampa és molt forta, pujada curta però molt dura. En arribar a l’embassament el paisatge és molt diferent. Agressiu fins i tot. Roca nua i muntanya quasi vertical, plena d’alzinar, que la fa molt negra. Si voleu continuar caminant podeu rodejar el panta per la seva esquerra, bones vistes, seguint la pista forestal. En arribar a la cua la pista es bifurca de nou. Si seguiu la que va a mà esquerra, seguint la riera, arribareu a la masia de Vallforners. Si agafeu a mà dreta, pujareu per l’obaga de Cal Cuc, en direcció al Castanyer de can Cuc, un arbre monumental, el castanyer més gran de la península. Dotze metres de diàmetre, el tronc buit i dos forats per entrar i sortir de l’arbre. Trigareu una hora ben bona des del pantà fins l’arbre. Per l’esquerra es va al castanyer. Per la dreta a la Casa del Bosc, una casa rural on fan menjars i on també podeu dormir, en unes habitacions senzilles però netes. Ambient familiar i moltes coses a fer amb la canalla. Cal encarregar, però potser tindreu sort. Calçotades de renom a tota la comarca. Per menjar fora del parc teniu Can Garriga, a Cànoves mateix. Recordeu: si aneu a Vallforners tornareu segur.

Muy posiblemente cuando oyes hablar de Vallforners te pasa como a nosotros antes de ir. No sabes dónde está, ni que hay allí. En cambio, una vez has ido, siempre encuentras motivos para volver. Porque Vallforners es un recoleto y recóndito valle del Montseny. Un valle ahora agreste, ahora amable, muy cambiante. Se llega desde La Garriga, o desde Granollers, o de Cardedeu o de Llinars, buscando la carretera que le llevará hasta el pueblo de Cànoves, vía Sant Antoni de Vilamajor, o bien por Samalús. Desde Cànoves, cerca de la iglesia, la pista está bien indicada. Sólo hay que seguir los indicadores que llevan al pantano de Vallforners. La pista, en su inicio asfaltada, se vuelve de tierra, pero es un camino ancho y en buen estado. En unos kms. encontrará la desviación a la derecha y bien indicada, que conduce al vecindario de Muntanya, y a la ermita neogótica de San Salvador de Terrades, sólo abierta con motivo de la romería del primer domingo de agosto. Cerca de la ermita tiene una masía que hace comidas: Can Quintana. Es una casa de payés con poquísima sofisticación: no tiene ni teléfono. Sólo hacen carne a la brasa y ensaladas. Pero la carretera de Vallforners es la otra, la de la izquierda. El valle se va cerrando y la riera de Vallforners, de agua clara y fresca, tintinea a nuestro lado, rodeada de bosques de ribera, ofreciendo rincones para el descanso y el baño. Estamos dentro del parque natural del Montseny. Llegamos al aparcamiento obligatorio y hay que dejar el coche. Aquí tenéis el poza de la foto, donde podrá bañarse, y un encantador bosque para pasear. Si quiere subir hasta el pantano son diez minutos. Pero la rampa es muy fuerte, subida corta pero muy dura. Al llegar al embalse el paisaje es muy diferente. Agresivo incluso. Roca desnuda y montaña casi vertical, llena de encinar, que la hace muy negra. Si desea seguir caminando puede rodear el pantano por su izquierda, buenas vistas, siguiendo la pista forestal. Al llegar a la cola la pista se bifurca de nuevo. Si sigue la que va a mano izquierda, siguiendo el arroyo, se llega a la masía de Vallforners. Si toma a mano derecha, sube por la umbría de Cal Cuc en dirección al Castanyer de Can Cuc, un árbol monumental, el castaño más grande de la península. Doce metros de diámetro, el tronco hueco y dos agujeros para entrar y salir del árbol. Tardará una hora muy buena desde el pantano hasta el árbol. Por la izquierda se va al castaño. Por la derecha en la Casa del Bosque, una casa rural donde hacen comidas y donde también puede dormir, en unas habitaciones sencillas pero limpias. Ambiente familiar y muchas cosas que hacer con los niños. Hay que encargar, pero tal vez tendrá suerte. Calçotades de renombre en toda la comarca. Para comer fuera del parque tiene Can garriga, en Cànoves mismo. Recuerde: si vas a Vallforners volveras seguro.