La Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Alberca


La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

La Sopa de Pedres a Badalona


Dins el Círcol Catòlic de la ciutat de Badalona s’hi apleguen un munt de gent amb ganes de fer coses: bàsquet, teatre… La secció Soca-rel treballa per al manteniment, la difusió i la participació en activitats de cultura popular i tradicional. Son els qui fan la cantada de caramelles, acompanyen el recorregut de la Flama del Canigó per la ciutat, o el Correllengua. La sopa de pedres és un munt d’activitats que tindran lloc a la plaça de la vila de Badalona al llarg del dia 23 de desembre. Una activitat nadalenca i solidària organitzada per El Círcol de Badalona, que té com a finalitat la recollida d’aliments i la el·laboració d’una sopa. Durant tot el dia s’aniran succeint un seguit d’actes a la Plaça de la Vila, entre els quals, per citar-ne un a tall d’exemple, hi participarà, cap a les 12 hores del migdia, la Capella de Música de Badalona amb una selecció de nadales. Serà una sopa de pedres ben bona, que no és de pedres, sinó de bones verdures que, per a fer-la portarem tots i totes els qui vulguem anar-hi. Compartir, cantar, passar-ho bé i ser solidaris. Podem demanar més?. Per tan us convidem a la Sopa de Pedres, a la plaça de la Vila, al centre de Badalona, prop de metro Pompeu Fabra, (línia 2), o de l’estació del tren. Aquest proper dia 23 de desembre de 2017. Cantarem nadales, degustarem de la sopa de pedres, escoltarem contes… tot el dia. No us oblideu de portar menjar que no es faci malbé, i unes verduretes per a la sopa!.

En el Círculo Católico de la ciudad de Badalona se reúne un montón de gente con ganas de hacer cosas: baloncesto, teatro … La sección Soca-rel inició el camino en 2008, con la idea de trabajar para el mantenimiento, la difusión y la participación en actividades de cultura popular y tradicional. Son los que hacen la cantada de caramelles, acompañan el recorrido de la Llama del Canigó por la ciudad, o el Correllengua. Y otra actividad que ellos organizan, y que se ha convertido todo un clásico de la Navidad en Badalona es la sopa de piedras. Una sopa bien buena, pensada para que la gente aporte alimentos para nuestro cuarto mundo. Naturalmente la sopa no es de piedras, sino de buenas verduras que, justo para hacerla, traeremos entre todos y todas los que queramos ir. Compartir, cantar, pasarlo bien y ser solidarios. ¿Podemos pedir más?. Por tanto os invitamos a la sopa de piedras, que en la plaza de la vila os espera. Cantaremos villancicos, degustaremos de la sopa de piedras, escucharemos cuentos … todo el dia 23. No se olviden de aportar comida de la que no se eche a perder, y unas verduritas para la sopa.

Fira del torró i la xocolata d’Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 7 i 8 d’octubre de 2017. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del torró d’Agramunt


agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 8 i 9 d’octubre de 2016. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del torró d’Agramunt


FIRA_torro_2015

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira de l’Oli i la Pedra a Vinaixa


fira-de-loli-i-la-pedra-vinaixa

Vinaixa és un petit poble, situat a la bellíssima i desconeguda comarca de Les Garrigues, però tocant ja la tarragonina Conca de Barberà, és el darrer de la comarca oleícola tot anat de Lleida a Tarragona per la N-240, el primer si ho fem a la inversa, anat de mar a Terra Ferma. En aquest poble amable, situat a tocar de la mateixa carretera, entre L’Albí i Vimbodí, hi fan una fira anomenada de l’oli i la pedra. Oli n’hi ha molt al poble, i a la comarca, i boníssim. I la pedra és la indústria pesada de la localitat, on molta gent viu de la fina pedra que surt de les canteres. Tot serà el diumenge 15 de març de 2015, però us hem d’explicar com va anar l’any passat, no tenim notícies d’aquest any, ni de com han organitzat la festa. La web municipal només dona la data, sense més detalls. Però l’any passat hi va haver un esmorzar a la Cooperativa del Camp, amb degustació gratuïta d’arengades, botifarra a la brasa, i pa torrat… tot sucat, evidentment, amb el millor oli verge extra del món. Entre caixalada i caixalada varem fer temps per a la inaguració de la fira, que va ser a les 11 del matí. Imaginem que enguany serà igual. També podreu gaudir d’una visita guiada al poble, que te un bonic casc antic, un castell i una bella església. Pels infants hi haurà tallers, com ara el de sabons, a càrrec de Maria i Olga Gorgues al Casal d’Avis, i una exhibició d’aus rapinyaires al costat del Bar Skoda. A migdia afegiu-vos al dinar popular al Casal. 18 € els grans i 10 € els petits, (preus del 2014). Més tard cantarà la Coral de Juneda, a l’església. Vinaixa es maco de veure. Teniu el castell, anomenat Cal Tarrago, propietat particular ara, del que en resta només una torre medieval dalt d’un turonet, i moltes cases antigues, de pedra, com la que li diuen “de Poblet”. L’església parroquial te cert mèrit, i és de transició entre el romànic i el gòtic, una mica cistercenca. Si amb la festa a Vinaixa no en teniu prou, o la voleu fer servir d’excusa per passar un cap de setmana per aquelles terres, esteu de sort. Molt a tocar teniu la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida: Montblanc. Montblanc és una vila preciosa, maravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. La vila de Montblanc, a més, te molts altres atractius. Com ara les seves esglèsies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la fira de Vinaixa, i visitar Montblanc, ara us sugerim que hi aneu el cap de setmana sencer per poder anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarat patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  També podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, que no està molt lluny, tot i que si una mica complicat, per carreteres locals estretes, des de Vinaixa. Es tracta de la famosa ruta del Císter. Al poble de La Floresta hi ha un castell inaudit, ben conservat, magnífic, que ara s’està restaurant amb seny i bon gust. Ah!. Si pot dormir!. Per dinar us recomanem el restaurant Ca la Margarida, al poble veï de l’Albi, un poble molt bonic també, i amb bon oli!. A Tarrés, un altre poble no gaire llunyà, hi ha El Sindicat, hotelet rural i restaurant a tenir en compte. A Tarrés mateix podeu fer nit també a la casa anomenada El Pati. A l’Espluga Calva, un poble del costat, preciós, amb un castell templer fantàstic, que us recomanem de visitar, teniu el restaurant Casa Nostra, a la Plaça del pou 9, tel: 648 741 962. A Montblanc ens agarda la Fonda dels Àngels, a la plaça dels Àngels, és clar. Tel: 977860173. El millor de la vila medieval. També podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions molt maques. Un bon lloc on passar un cap de setmana a la zona. Abans d’arribar a Montblanc hi ha l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu allà a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O també podeu passar el cap de setmana pels volts de Poblet, a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona. Prop de Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura. No deixeu de viure la fira de Vinaixa i de visitar Montblanc i la comarca. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida, sortida 8. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Vinaixa, a gaudir de la fira!.

Una vez más les recomendamos que se lleguen hasta las tierras occidentales de Cataluña, hasta el bello pueblo de Vinaixa, situado entre Montblanc y Les Borges Blanques, en la comarca de las Garrigues. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero es que allí, este fin de semana tiene lugar su famosa feria del aceite, buenísimo, y la piedra, abundante en el municipio. ¿Que les parece poco?. Puede ser que no valga la pena un viaje tan largo para tan poca cosa pero entonces añadiremos una visita a Montblanc, que es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Vinaixa este fin de semana. La villa de Montblanc tiene iglesias románicas, palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la feria de Vinaixa i ver Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños en las comarcas áridas de la Catalunya más seca. Para comer recomedamos la Fonda dels Àngels. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones!. Si paran antes de llegar a Montblanc entren en la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la feria de Vinaixa, a una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, salida 8, en el Albi, otro bello pueblo de la zona. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.