Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Fira del torró i la xocolata a Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt este fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Alberca


La Alberca és un bellíssim poble serrà, als peus de la Peña de Francia, a Salamanca. Mai no heu vist cosa igual. Està fet tot ell de pedra granítica, molt impactant. S’ha conservat perquè a aquesta zona rural i agreste, Las Batuecas, no hi ha arribat el progrés fins fa pocs anys. Terres ferèstegues, oblidades. Els altres pobles de la zona son igual de bonics. Costa arribar-hi però val la pena. Però La Alberca és la capital. Cert que el turisme l’està matant, tot ple de gent, de botigues de records i de restaurants, però tot i així és molt bonic. Cal recórrer poc a poc els carrers amb cases de balcons de fusta, de pedra i entramat de fang i fusta. Cercar els racons amb encant. La carretera te moltes corbes. Son 60 kms. llargs des de Salamanca, però no és mala carretera. Hi ha bons espais habilitats per aparcar sense problemes. El poble viu ara del turisme i es nota. Hi ha molts hotels i restaurants, tots prou bons, i botigues d’embotit de la zona, pernils, xoriços i bons formatges. Per dinar recomanem el restaurant de la Cantina de Elias, molt maco, bon menjar. Programeu una excursió per la Sierra de Francia, per la Alberca i altres pobles serrans si aneu a Salamanca o feu una ruta per aquelles belles terres de Castella. Val molt la pena!.

La Alberca es un bellísimo pueblo serrano, a los pies de la Peña de Francia, en Salamanca. Nunca ha visto cosa igual. Está hecho todo él de piedra granítica, muy impactante. Se ha conservado porque en esta zona rural y agreste, Las Batuecas, no ha llegado el progreso hasta hace pocos años. Tierras agrestes, olvidadas. Los otros pueblos de la zona son igual de bonitos. Costa llegar pero vale la pena. Pero La Alberca es la capital. Cierto que el turismo lo está matando, todo lleno de gente, de tiendas de recuerdos y de restaurantes, pero aún así es muy bonito. Hay que recurrir poco a poco las calles con casas de balcones de madera, de piedra y entramado de barro y madera. Buscar los rincones con encanto. La carretera tiene muchas curvas. Son 60 kms. largos desde Salamanca, pero no es mala carretera. Hay buenos espacios habilitados para aparcar sin problemas. El pueblo vive ahora del turismo y se nota. Hay muchos hoteles y restaurantes, todos bastante buenos, y tiendas de embutido de la zona, jamones, chorizos y buenos quesos. Para comer recomendamos el restaurante de la Cantina de Elias, muy bonito, buena comida. Programe una excursión por la Sierra de Francia, por la Alberca y otros pueblos serranos si vaya a Salamanca o haga una ruta por aquellas bellas tierras de Castilla. Vale mucho la pena !.

La Alberca is a beautiful mountain village, at the foot of the Peña de Francia, in Salamanca. You have never seen the same thing. It is made of granite stone, very impressive. It has been preserved because in this rural and rugged area, Las Batuecas, there has been no progress until a few years. Furious, forgotten lands. The other villages in the area are just as beautiful. It’s nice to get there but it’s worth it. But La Alberca is the capital. It’s true that tourism is killing you, full of people, souvenir shops and restaurants, but it’s still very nice. You need to travel through the streets with houses of wooden, stone and clay frames with wooden balconies. Find the corners with charm. The road has many curves. They are 60 km. Long from Salamanca, but it is not a bad road. There are good spaces for parking without problems. The people now live in tourism and they notice. There are many hotels and restaurants, all good enough, and local sausage stores, ham, chorizo ​​and good cheeses. For lunch we recommend the restaurant of the Cantina de Elias, very nice, good food. Schedule an excursion through the Sierra de Francia, through the Alberca and other mountain villages if you go to Salamanca or take a route to those beautiful lands of Castile. It’s really worth it!

La Alberca est un beau village de montagne, au pied de la Peña de Francia, à Salamanque. Vous n’avez jamais vu la même chose. Il est fait de pierre de granit, très impressionnant. Il a été préservé parce que dans cette zone rurale et accidentée, Las Batuecas, il n’y a pas eu de progrès avant quelques années. Terres furieuses et oubliées. Les autres villages de la région sont tout aussi beaux. C’est bien d’y aller mais ça vaut le coup. Mais La Alberca est la capitale. C’est vrai que le tourisme vous tue, plein de gens, de boutiques de souvenirs et de restaurants, mais c’est quand même très agréable. Vous devez voyager dans les rues avec des maisons en bois, en pierre et en argile avec des balcons en bois. Trouvez les coins avec charme. La route a beaucoup de courbes. Ils sont à 60 km. Long de Salamanque, mais ce n’est pas une mauvaise route. Il y a de bons espaces pour stationner sans problèmes. Les gens vivent maintenant dans le tourisme et ils remarquent. Il y a beaucoup d’hôtels et de restaurants, tous assez bons, et les magasins locaux de saucisse, le jambon, le chorizo ​​et les bons fromages. Pour le déjeuner, nous recommandons le restaurant de la Cantina de Elias, très agréable, bonne nourriture. Planifiez une excursion à travers la Sierra de Francia, à travers l’Alberca et d’autres villages de montagne si vous allez à Salamanque ou prendre un itinéraire vers ces belles terres de Castille. Ça vaut vraiment le coup!

La Sopa de Pedres a Badalona


Dins el Círcol Catòlic de la ciutat de Badalona s’hi apleguen un munt de gent amb ganes de fer coses: bàsquet, teatre… La secció Soca-rel treballa per al manteniment, la difusió i la participació en activitats de cultura popular i tradicional. Son els qui fan la cantada de caramelles, acompanyen el recorregut de la Flama del Canigó per la ciutat, o el Correllengua. La sopa de pedres és un munt d’activitats que tindran lloc a la plaça de la vila de Badalona al llarg del dia 23 de desembre. Una activitat nadalenca i solidària organitzada per El Círcol de Badalona, que té com a finalitat la recollida d’aliments i la el·laboració d’una sopa. Durant tot el dia s’aniran succeint un seguit d’actes a la Plaça de la Vila, entre els quals, per citar-ne un a tall d’exemple, hi participarà, cap a les 12 hores del migdia, la Capella de Música de Badalona amb una selecció de nadales. Serà una sopa de pedres ben bona, que no és de pedres, sinó de bones verdures que, per a fer-la portarem tots i totes els qui vulguem anar-hi. Compartir, cantar, passar-ho bé i ser solidaris. Podem demanar més?. Per tan us convidem a la Sopa de Pedres, a la plaça de la Vila, al centre de Badalona, prop de metro Pompeu Fabra, (línia 2), o de l’estació del tren. Aquest proper dia 23 de desembre de 2017. Cantarem nadales, degustarem de la sopa de pedres, escoltarem contes… tot el dia. No us oblideu de portar menjar que no es faci malbé, i unes verduretes per a la sopa!.

En el Círculo Católico de la ciudad de Badalona se reúne un montón de gente con ganas de hacer cosas: baloncesto, teatro … La sección Soca-rel inició el camino en 2008, con la idea de trabajar para el mantenimiento, la difusión y la participación en actividades de cultura popular y tradicional. Son los que hacen la cantada de caramelles, acompañan el recorrido de la Llama del Canigó por la ciudad, o el Correllengua. Y otra actividad que ellos organizan, y que se ha convertido todo un clásico de la Navidad en Badalona es la sopa de piedras. Una sopa bien buena, pensada para que la gente aporte alimentos para nuestro cuarto mundo. Naturalmente la sopa no es de piedras, sino de buenas verduras que, justo para hacerla, traeremos entre todos y todas los que queramos ir. Compartir, cantar, pasarlo bien y ser solidarios. ¿Podemos pedir más?. Por tanto os invitamos a la sopa de piedras, que en la plaza de la vila os espera. Cantaremos villancicos, degustaremos de la sopa de piedras, escucharemos cuentos … todo el dia 23. No se olviden de aportar comida de la que no se eche a perder, y unas verduritas para la sopa.

Fira del torró i la xocolata d’Agramunt


Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 7 i 8 d’octubre de 2017. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Agramunt cuenta, además, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del torró d’Agramunt


agramunt

Ens agrada anar fins Agramunt perquè és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, aquest proper cap de setmana 8 i 9 d’octubre de 2016. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira del torró d’Agramunt


FIRA_torro_2015

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, una ludoteca on els més menuts podran experimentar en tallers gastronòmics especialment dissenyats per a ells i elles pel mòdic preu de 2€. Obert cada matí de 10 a 14 i les tardes de 16 a 21. I, a la plaça del Pou, hi trobareu la tradicional mostra d’oficis antics amb els artesans i el record de temps passats. Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Fira de l’Oli i la Pedra a Vinaixa


fira-de-loli-i-la-pedra-vinaixa

Vinaixa és un petit poble, situat a la bellíssima i desconeguda comarca de Les Garrigues, però tocant ja la tarragonina Conca de Barberà, és el darrer de la comarca oleícola tot anat de Lleida a Tarragona per la N-240, el primer si ho fem a la inversa, anat de mar a Terra Ferma. En aquest poble amable, situat a tocar de la mateixa carretera, entre L’Albí i Vimbodí, hi fan una fira anomenada de l’oli i la pedra. Oli n’hi ha molt al poble, i a la comarca, i boníssim. I la pedra és la indústria pesada de la localitat, on molta gent viu de la fina pedra que surt de les canteres. Tot serà el diumenge 15 de març de 2015, però us hem d’explicar com va anar l’any passat, no tenim notícies d’aquest any, ni de com han organitzat la festa. La web municipal només dona la data, sense més detalls. Però l’any passat hi va haver un esmorzar a la Cooperativa del Camp, amb degustació gratuïta d’arengades, botifarra a la brasa, i pa torrat… tot sucat, evidentment, amb el millor oli verge extra del món. Entre caixalada i caixalada varem fer temps per a la inaguració de la fira, que va ser a les 11 del matí. Imaginem que enguany serà igual. També podreu gaudir d’una visita guiada al poble, que te un bonic casc antic, un castell i una bella església. Pels infants hi haurà tallers, com ara el de sabons, a càrrec de Maria i Olga Gorgues al Casal d’Avis, i una exhibició d’aus rapinyaires al costat del Bar Skoda. A migdia afegiu-vos al dinar popular al Casal. 18 € els grans i 10 € els petits, (preus del 2014). Més tard cantarà la Coral de Juneda, a l’església. Vinaixa es maco de veure. Teniu el castell, anomenat Cal Tarrago, propietat particular ara, del que en resta només una torre medieval dalt d’un turonet, i moltes cases antigues, de pedra, com la que li diuen “de Poblet”. L’església parroquial te cert mèrit, i és de transició entre el romànic i el gòtic, una mica cistercenca. Si amb la festa a Vinaixa no en teniu prou, o la voleu fer servir d’excusa per passar un cap de setmana per aquelles terres, esteu de sort. Molt a tocar teniu la capital de la bellíssima comarca de La Conca de Barberà, al cor de la Catalunya Nova, entre Tarragona i Lleida: Montblanc. Montblanc és una vila preciosa, maravellosa, una ciutat que conserva íntegres les seves muralles medievals, molt mimades i conservades per la gent i les autoritats. Un cercle de murs molt ben restaurat de fa poc. Us assegurem que si agafeu el cotxe, i la família, i aneu fins a Montblanc, no us en penedireu. La vila de Montblanc, a més, te molts altres atractius. Com ara les seves esglèsies romàniques, els palaus gòtics i renaixentistes, i una catedral preciosa. Si ja us heu decidit a viure la fira de Vinaixa, i visitar Montblanc, ara us sugerim que hi aneu el cap de setmana sencer per poder anar a gaudir del monestir de Poblet, una joia del císter, declarat patrimoni de la humanitat. L’Abadia de Poblet és una fita maravellosa i ineludible, una vegada a la vida, per qualsevol mortal. Un monestir cistercenc, viu, real, el millor d’Europa. I també n’hem vist un munt de monestirs nosaltres!.  També podeu anar a Vallbona de les Monges, un altre monestir fabulós, que no està molt lluny, tot i que si una mica complicat, per carreteres locals estretes, des de Vinaixa. Es tracta de la famosa ruta del Císter. Al poble de La Floresta hi ha un castell inaudit, ben conservat, magnífic, que ara s’està restaurant amb seny i bon gust. Ah!. Si pot dormir!. Per dinar us recomanem el restaurant Ca la Margarida, al poble veï de l’Albi, un poble molt bonic també, i amb bon oli!. A Tarrés, un altre poble no gaire llunyà, hi ha El Sindicat, hotelet rural i restaurant a tenir en compte. A Tarrés mateix podeu fer nit també a la casa anomenada El Pati. A l’Espluga Calva, un poble del costat, preciós, amb un castell templer fantàstic, que us recomanem de visitar, teniu el restaurant Casa Nostra, a la Plaça del pou 9, tel: 648 741 962. A Montblanc ens agarda la Fonda dels Àngels, a la plaça dels Àngels, és clar. Tel: 977860173. El millor de la vila medieval. També podeu menjar per poca pasta al buffet lliure de Bon Àrea. Si cerqueu quelcom amb més glamour, el vostre local és la fonda Cal Blasi. Amb habitacions molt maques. Un bon lloc on passar un cap de setmana a la zona. Abans d’arribar a Montblanc hi ha l’Espluga de Francolí, un bonic poble, amb una cova prehistòrica fabulosa. Mengeu i dormiu allà a l’Ocell Francolí. És una casa fonda. O també podeu passar el cap de setmana pels volts de Poblet, a la Masia del Cadet, i altres hotels de la zona. Prop de Montblanc també te un bon càmping, amb bungalows pels amants de la natura. No deixeu de viure la fira de Vinaixa i de visitar Montblanc i la comarca. A una hora i mitja en cotxe de Barcelona per l’autopista AP-2, la de Lleida, sortida 8. Atenció, no per l’autovia A-2, sinó per l’autopista AP-2, la de pagament. Cap a Vinaixa, a gaudir de la fira!.

Una vez más les recomendamos que se lleguen hasta las tierras occidentales de Cataluña, hasta el bello pueblo de Vinaixa, situado entre Montblanc y Les Borges Blanques, en la comarca de las Garrigues. ¿Está un poco lejos?. Ya lo sabemos. Pero es que allí, este fin de semana tiene lugar su famosa feria del aceite, buenísimo, y la piedra, abundante en el municipio. ¿Que les parece poco?. Puede ser que no valga la pena un viaje tan largo para tan poca cosa pero entonces añadiremos una visita a Montblanc, que es una villa preciosa, que conserva íntegras sus murallas medievales. Sólo por eso ya os pediríamos que cogiérais el coche, y la familia, y fuerais a Vinaixa este fin de semana. La villa de Montblanc tiene iglesias románicas, palacios góticos y renacentistas, y una catedral preciosa. Si ya se han decidido a vivir la feria de Vinaixa i ver Montblanc, ahora os sugerimos que vayan el fin de semana entero. Para ir a disfrutar de Poblet, una joya del císter, declarada patrimonio de la humanidad. La Abadía de Poblet es un hito maravilloso e ineludible, que hay que ver una vez en la vida. Un monasterio cisterciense, vivo, real, el mejor de Europa. ¡Y también hemos visto un montón de monasterios nosotros!. Todo incita, pues, a pasar unos días de aventura y gozo con los niños en las comarcas áridas de la Catalunya más seca. Para comer recomedamos la Fonda dels Àngels. Pero también pueden comer por poca pasta en el buffet libre de Bon Área. Si está buscando algo con más glamour, su local es la Fonda Cal Blasi. ¡Con habitaciones!. Si paran antes de llegar a Montblanc entren en la Espluga de Francolí, un bonito pueblo, con una cueva prehistórica fabulosa. Coman y duerman en el Ocell Francolí. Es una casa fonda. O en los alrededores de Poblet, en la Masía del Cadet, y otros hoteles de la zona. Montblanc también tiene un buen camping, con bungalows para los amantes de la naturaleza. No dejen de vivir la feria de Vinaixa, a una hora y media en coche de Barcelona por la autopista AP-2, la de Lleida, salida 8, en el Albi, otro bello pueblo de la zona. Atención, no por la autovía A-2, sino por la autopista AP-2, la de pago.

Sopa de Pedres de Badalona


sopa_pedres

Dins el Círcol Catòlic de la ciutat de Badalona s’hi apleguen un munt de gent amb ganes de fer coses: bàsquet, teatre… La secció Soca-rel va iniciar el camí el 2008, amb la idea de treballar per al manteniment, la difusió i la participació en activitats de cultura popular i tradicional. Son els qui fan la cantada de caramelles, acompanyen el recorregut de la Flama del Canigó per la ciutat, o el Correllengua. I una altra activitat que ells organitzen, i que ha esdevingut tot un clàssic del Nadal a Badalona és el CorNadal. Es tracta de fer que moltes persones, petits i grans es reuneixin per gaudir de les nadales que ells mateixos cantaran, d’una sopa de pedres ben bona, i que aportin, solidàriament aliments pel nostre quart món. Naturalment la sopa no és de pedres, sinó de bones verdures que per a fer-la portarem tots i totes els qui vulguem anar-hi. Compartir, cantar, passar-ho bé i ser solidaris. Podem demanar més?. Per tan us convidem a la Sopa de Pedres, a la plaça de la Vila, al centre de Badalona, prop de metro Pompeu Fabra, (línia 2), o de l’estació del tren. Aquest dissabte, dia 20 de desembre de 2014, la sopa de pedres us espera. Cantarem nadales, degustarem de la sopa de pedres, escoltarem contes… tota la tarda de dissabte. No us oblideu de portar menjar que no es faci malbé, i unes verduretes per a la sopa!.

En el Círculo Católico de la ciudad de Badalona se reúne un montón de gente con ganas de hacer cosas: baloncesto, teatro … La sección Soca-rel inició el camino en 2008, con la idea de trabajar para el mantenimiento, la difusión y la participación en actividades de cultura popular y tradicional. Son los que hacen la cantada de caramelles, acompañan el recorrido de la Llama del Canigó por la ciudad, o el Correllengua. Y otra actividad que ellos organizan, y que se ha convertido todo un clásico de la Navidad en Badalona es el CorNadal. Se trata de hacer que muchas personas, pequeños y mayores, se reúnan para disfrutar de los villancicos que ellos mismos cantarán, de una sopa de piedras bien buena, y que aporten, solidariamente alimentos por nuestro cuarto mundo. Naturalmente la sopa no es de piedras, sino de buenas verduras que, justo para hacerla, traeremos entre todos y todas los que queramos ir. Compartir, cantar, pasarlo bien y ser solidarios. ¿Podemos pedir más?. Por tanto os invitamos a la sopa de piedras, que en la plaza de la vila os espera. Cantaremos villancicos, degustaremos de la sopa de piedras, escucharemos cuentos … toda la tarde del sábado. No se olviden de aportar comida de la que no se eche a perder, y unas verduritas para la sopa.

Fira del torró a Agramunt


fira-torro-agramunt-2014

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Hi ha sessions cada dia, els matins  d’11,30 a 13 hores i a les tardes de 17 a 19 hores a la Carpa de la Cuita. També és interessant l’anomenat “Lo Catxo”, un joc de cartes que utilitzaven antigament els torronaires per vendre el Torró d’Agramunt per fires i mercats. Podeu gaudir-ne cada dia, pels matins a les 13 hores, i les tardes a les 19 hores, just al davant de la Carpa de la Cuita. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, obert de 10 a 14 hores i de 16 a 21 hores. També serà ben xulo anar fins la plaça del Pou per visitar la tradicional mostra d’oficis antics. A més hi haurà una secció gastronòmica on degustar la cuina dolça d’arreu del món i la cuina tradicional de l’Urgell.  També hi ha racons dedicats a la venda i tast de vins, cava, formatges, oli i altres productes de la terra.  Hi ha lloc reservat per seure’s a menjar tot el que hagueu comprat. A la Plaça del Mercadal s’hi representa una obra de teatre sobre la llegenda del Torró d’Agramunt. També hi ha diverses activitats pensades pels més menuts. En fi, un cap de setmana diferent. Pujeu a Agramunt via Tàrrega o Cervera, per l’autopista A-2, la de Lleida. En arribar a qualsevol d’aquestes poblacions, abandoneu l’autovia i seguiu els indicadors, cap a Agramunt. Per menjar, si fer el tastaolletes per la fira no us ha satisfet tota la gana, no us preocupeu, perquè Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

La Sopa de Pedres a Badalona


sopa_de_pedres

Dins el Círcol Catòlic de la ciutat de Badalona s’hi apleguen un munt de gent amb ganes de fer coses: bàsquet, teatre… La secció Soca-rel va iniciar el camí el 2008, amb la idea de treballar per al manteniment, la difusió i la participació en activitats de cultura popular i tradicional. Son els qui fan la cantada de caramelles, acompanyen el recorregut de la Flama del Canigó per la ciutat, o el Correllengua. I una altra activitat que ells organitzen, i que ha esdevingut tot un clàssic del Nadal a Badalona és el CorNadal. Es tracta de fer que moltes persones, petits i grans es reuneixin per gaudir de les nadales que ells mateixos cantaran, d’una sopa de pedres ben bona, i que aportin, solidàriament aliments pel nostre quart món. Naturalment la sopa no és de pedres, sinó de bones verdures que per a fer-la portarem tots i totes els qui vulguem anar-hi. Compartir, cantar, passar-ho bé i ser solidaris. Podem demanar més?. Per tan us convidem al CorNadal 2012, a la plaça de la Vila, al centre de Badalona, prop de metro Pompeu Fabra, (línia 2), o de l’estació del tren. Aquest dissabte, dia 21 de desembre de 2013, la sopa de pedres us espera. Cantarem nadales, degustarem de la sopa de pedres, escoltarem contes… tota la tarda de dissabte. No us oblideu de portar menjar que no es faci malbé, i unes verduretes per a la sopa!.

En el Círculo Católico de la ciudad de Badalona se reúne un montón de gente con ganas de hacer cosas: baloncesto, teatro … La sección Soca-rel inició el camino en 2008, con la idea de trabajar para el mantenimiento, la difusión y la participación en actividades de cultura popular y tradicional. Son los que hacen la cantada de caramelles, acompañan el recorrido de la Llama del Canigó por la ciudad, o el Correllengua. Y otra actividad que ellos organizan, y que se ha convertido todo un clásico de la Navidad en Badalona es el CorNadal. Se trata de hacer que muchas personas, pequeños y mayores, se reúnan para disfrutar de los villancicos que ellos mismos cantarán, de una sopa de piedras bien buena, y que aporten, solidariamente alimentos por nuestro cuarto mundo. Naturalmente la sopa no es de piedras, sino de buenas verduras que, justo para hacerla, traeremos entre todos y todas los que queramos ir. Compartir, cantar, pasarlo bien y ser solidarios. ¿Podemos pedir más?. Por tanto os invitamos al CorNadal 2012, en la plaza de la Vila, en el centro de Badalona, cerca de metro Pompeu Fabra, (línea 2), o de la estación del tren. Este sábado, día 21 de diciembre, la sopa de piedras os espera. Cantaremos villancicos, degustaremos de la sopa de piedras, escucharemos cuentos … toda la tarde del sábado. No se olviden de aportar comida de la que no se eche a perder, y unas verduritas para la sopa.

Fira del torró i la xocolata a la pedra


agramunt_fira_torro

Agramunt és una molt interessant vila de la plana interior de Catalunya, com una petita capital de les terres de secà. Conserva tota ella un aire medieval molt marcat i te molts monuments que mereixen una visita familiar. De fet és una de les viles més boniques, i desconegudes, de Catalunya. Entre aquests monuments destaca l’esglèsia romanica de Santa Maria, molt bonica i espectacular, i  l’Espai Guinovart, que aquest pintor, escultor i dinamitzador cultural, val voler deixar-nos com herència. O també la fundació Guillem Viladot “Lo pardal“, amb obra poètica d’aquest autor. Però avui volíem explicar-vos i recomanar-vos una altra cosa. El que us proposem avui és visitar Agramunt amb motiu de la seva fira del Torró i de la Xocolata a la pedra, el proper cap de setmana del Pilar. Perquè Agramunt és el bressol d’aquesta xocolata amb canyella que els avis i pares antigament ratllaven amb un ganivet per fer-la desfeta els diumenges. I d’un torró, amb avellana vista, ensucrat i caramelitzat entre dues galetes de pà d’àngel. El torró d’Agramunt no el podeu confondre. I heu de tenir bones dents per menjar-lo. El cap de setmana del Pilar, la vila s’obre per acollir tothom qui vulgui disfrutar d’una fira diferent. A més d’espais dedicats a l’elaboració i venda del torró i la xocolata, també trobareu l’espai anomenat la Cuita, on us explicaran el  mètode d’elaboració d’una de les especialitats dolces amb més tradició del nostre país, el turró. Hi ha sessions cada dia, els matins  d’11,30 a 13 hores i a les tardes de 17 a 19 hores a la Carpa de la Cuita. També és interessant l’anomenat “Lo Catxo”, un joc de cartes que utilitzaven antigament els torronaires per vendre el Torró d’Agramunt per fires i mercats. Podeu gaudir-ne cada dia, pels matins a les 13 hores, i les tardes a les 19 hores, just al davant de la Carpa de la Cuita. Pels més petits i petites han pensat en un espai infantil, obert de 10 a 14 hores i de 16 a 21 hores. També serà ben xulo anar fins la plaça del Pou per visitar la tradicional mostra d’oficis antics. A més hi haurà una secció gastronòmica on degustar la cuina dolça d’arreu del món i la cuina tradicional de l’Urgell.  També hi ha racons dedicats a la venda i tast de vins, cava, formatges, oli i altres productes de la terra.  Hi ha lloc reservat per seure’s a menjar tot el que hagueu comprat. A la Plaça del Mercadal s’hi representa una obra de teatre sobre la llegenda del Torró d’Agramunt. També hi ha diverses activitats pensades pels més menuts. En fi, un cap de setmana diferent. Pujeu a Agramunt via Tàrrega o Cervera, per l’autopista A-2, la de Lleida. En arribar a qualsevol d’aquestes poblacions, abandoneu l’autovia i seguiu els indicadors, cap a Agramunt. Per menjar, si fer el tastaolletes per la fira no us ha satisfet tota la gana, no us preocupeu, perquè Agramunt compta amb un seguit de bons restaurants. Nosaltres preferim el restaurant Crich, a la plaça del Pou, al centre del poble. Senzill, però boníssim. També està molt bé Blanc i Negre, a la sortida de la vila. Restaurant i hotelet senzill. La Repesca, un altre lloc on menjar de gust, està al carrer del Firal, 27, tel: 973 39 06 69, i la Braseria Can Palou, a l’Avinguda Jaume Mestres, 22, tel: 973 39 20 28. Per dormir, a més del Blanc i Negre, hi ha algunes cases rurals interessants, com ara Cal Guim, molt natural. No us oblideu de portar cap a casa el famós turró d’Agramunt, i la no menys famosa xocolata a la pedra!.

En medio de la llanura de Lleida,en el Urgell, está la bella ciudad de Agramunt. este segundo fin de semana de octubre tiene lugar allí la famosa Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Habrá un espacio infantil, para niños y niñas de 3 a 12 años, donde podrán jugar dos horas por solo 2€. Participarán en talleres gastronómicos de turrón y miel. Agramunt cuenta, ade,ás, con unos cuántos alicientes turísticos que la hacen especialmente recomendable. Se llega desde Cervera, o desde Tàrrega, por la autovía A2 de Lleida en Barcelona. Agramunt cuenta con una esglèsia románica muy guapa, con una portada sencillamente espectacular. Todo el pueblo conserva restos de edificios medievales. Cerca de Agramunt podéis visitar la torre del Pilar de Almenara o unos cuántos castillos de Lleida, como por ejemplo el de Montclar. Pero no todo es antiguo. Hay espacios de rabiosa actualidad, como el Espacio Guinovart un lugar que os sorprenderá, habilitado en el antiguo mercado y marcado por la obra de este genial artista comtemporaneo. O también la fundación Guillem Viladot “Lo pardal”, con obra poética de este autor. Nosotros comimos en el restaurante Crich, a la plaza del Pou, en el centro del pueblo. ¡Ah! y no os olvideis de comprar el famoso turrón de Agramunt.

Montanejos


A la zona interior de Castelló de la Plana, seguint la corrent del riu Millars des de la vila d’Onda, hi ha una comarca desconeguda, molt desconeguda. Son un seguit de petits pobles que s’aboquen al riu des de les seves talaies a mitja muntanya. Estan rodejats de natura, de boscos mediterranis, de pi, olorosos. És un relleu abrupte, potent, torturat. Seguint aquesta ruta arribareu fins el poble de Montanejos, ja proper a Terol. Allà el riu és diu Mijares, però els voltants son, encara, més bonics. I a la sortida d’aquesta vila, a un km. escàs, trobareu un parquing que anuncia la Fuente de los Baños. Ature-vos-hi. Esteu a punt de contemplar, i disfrutar, d’un dels llocs naturals més fabulosos d’Espanya. Si fos a l’estranger estaria publicitat arreu. Aquí el coneix la gent de la zona i les famílies de València i Castelló. En aquest indret privilegiat de la serra d’Espadà, el riu forma un canyó angost, d’altes parets, on hi desemboquen les aigües d’una font medicinal. Es diu que fou un rei moro de Valencia, Abu Zeit, qui va descobrir els banys. I que ell mateix s’hi banyava amb les seves favorites. Ho creiem. Perquè el lloc te quelcom de conte de les mil i una nits, un aire oriental, africà. La font vessa al riu Millars uns 5.000 litres d’aigua per minut, que no es poca cosa, a una temperatura constant, estiu i hivern, de 25º C. No és gaire, cert, però no està gens freda. Us hi podeu banyar tot l’any. El riu forma una piscina natural, on s’ha habilitat una platja amb tots els serveis, bar, picnic, WC i parking de pagament, però baratet. I la piscina és apta per infants, cobreix molt poc, i hi ha instal·lat un tobogan petitó. La bassa s’allarga dins del barranc, aquí l’aigua adquireix tons balus preciosos, i cobreix. Podeu resseguir, a peu, o nedant, el corrent fins arribar a la cova on neix la font. Ideal per fer una banyada en aigües de riu incontaminades, minerals, medicinals i a temperatura constant. Cristal·lines i puríssimes. Sense perill. I, si us agrada la natura, després de dinar de picnic i jugar allà mateix, potser voleu remuntar la carretera cap a Rubielos de Mora, per trobar paratges tan bells com el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica, o els sorprenents i fantàstics estrechos de Chillapájaros. El pantà de Arenós tanca les terres valencianes i dona pas a Rubielos de Mora, ja a Terol. Poble medieval, de casones antigues i carrers de pedra. I encara més enllà Mora de Rubielos, amb el seu castell. Però això ja és una altra història. Nosaltres només volíem que sabèssiu que, a Montanejos, al Castelló interior, hi ha un riu maravellós, amb una font termal inaudita, on la canalla pot remullar-se tot l’any en unes aigües d’ensomni. Ja està dit!. Arribareu a Montanejos des de Barcelona si aneu per l’autopista AP-7 fins la sortida 47 (Castelló Sud). A la rotonda preneu la direcció Onda. Un cop a Onda seguiu les indicacions cap a Montanejos, a uns 40 km. per la CV-20. Per dormir a la zona us recomanarem tres llocs, molt diferents. El balneari la Rosaleda de Montanejos és un hotel familiar, situat al poble, que te habitacions senzilles, i un spa amb les mateixes aigües de la font termal. També està molt bé la casa rural, l’hostalet rural, Piedra del Mediodia. Habitacions ben cuidades, bé de preu, i un restaurant que us recomanem vivament. Cuina de qualitat a un preu d’escàndol. Menú de campanetes per pocs euros. Finalment també podeu aprofitar les ofertes que fa l’Hotel Luz de Castelló. Un quatre estrelles fantàstic, amb habitacions super grans per a les famílies. Son com uns apartaments, ideals per estar-s’hi un pont, o unes vacances, recorrent les platges idíl·liques de la Costa del Azahar, i els rius encantadors que formen piscines naturals a l’interior.

En la zona interior de Castellón de la Plana, siguiendo la corriente del río Mijares desde la villa de Onda, hay una comarca desconocida, muy desconocida. Son una serie de pequeños pueblos que se asoman al río desde sus atalayas a media montaña. Están rodeados de naturaleza, de bosques mediterráneos, de pino, olorosos. Es un relieve abrupto, potente, torturado. Siguiendo esta ruta llegará hasta el pueblo de Montanejos, ya próximo a Teruel. Allí el río se llama Mijares, pero los alrededores son, todavía, más bonitos. Y a la salida de esta villa, a un km. escaso, encontrarán un parking que anuncia la Fuente de los Baños. Paren en ella. Están a punto de contemplar, y disfrutar de uno de los lugares naturales más fabulosos de España. Si fuese en el extranjero estaría publicitado en todas partes. Aquí lo conoce la gente de la zona y las familias de Valencia y Castellón. En este lugar privilegiado de la Sierra de Espadán, el río forma un cañón angosto, de altas paredes, donde desembocan las aguas de una fuente medicinal. Se dice que fue un rey moro de Valencia, Abu Zeit, quien descubrió los baños. Y que él mismo se bañaba con sus favoritas. Lo creemos. Porque el sitio tiene algo de cuento de las mil y una noches, un aire oriental, africano. La fuente vierte al río Mijares unos 5.000 litros de agua por minuto, que no es poca cosa, a una temperatura constante, verano e invierno, de 25 º C. No es mucho, cierto, pero no está nada fría. Os podéis bañar todo el año. El río forma una piscina natural, donde se ha habilitado una playa con todos los servicios, bar, picnic, WC y parking de pago, pero barato. Y la piscina es apta para niños, cubre muy poco, y hay instalado un tobogán pequeñito. La balsa se alarga dentro del barranco, y aquí el agua adquiere tonos azul preciosos, y cubre. Pueden seguir, a pie, o nadando, subiendo la corriente arriba hasta llegar a la cueva donde nace la fuente. Ideal para hacer un baño en aguas de río incontaminadas, minerales, medicinales ya temperatura constante. Cristalinas y purísimas. Sin peligro. Y, si os gusta la naturaleza, después de comer de picnic y jugar allí mismo, tal vez quieran remontar la carretera hacia Rubielos de Mora, para encontrar parajes tan bellos como el barranco de la Maimona, la Cueva Negra, la fuente de la Zorrica , o los sorprendentes y fantásticos estrechos de Chillapájaros. El pantano de Arenós cierra las tierras valencianas y da paso a Rubielos de Mora, ya en Teruel. Pueblo medieval, de casonas antiguas y calles de piedra. Y aún más allá Mora de Rubielos, con su castillo. Pero eso ya es otra historia. Nosotros sólo queríamos que supieran que, en Montanejos, en Castellón interior, hay un río maravilloso, con una fuente termal inaudita, donde los niños puede remojarse todo el año en unas aguas de ensueño. ¡Ya está dicho!. Llegarán a Montanejos desde Barcelona si van por la autopista AP-7 hasta la salida 47 (Castellón Sur). En la rotonda hay que tomar la dirección de Onda. Una vez en Onda sigan las indicaciones hacia Montanejos, a unos 40 km. por la CV-20. Para dormir en la zona les recomendaremos tres lugares, muy diferentes. El balneario La Rosaleda de Montanejos es un hotel familiar, situado en el pueblo, que tiene habitaciones sencillas, y un spa con las mismas aguas de la fuente termal. También está muy bien la casa rural, un hostalillo rural, llamado la Piedra del Mediodia, en el pueblo de Cirat. Habitaciones bien cuidadas, bien de precio, y un restaurante que os recomendamos vivamente. Cocina de calidad a un precio de escándalo. Menú de campanillas por pocos euros. Finalmente también pueden aprovechar las ofertas que hace el Hotel Luz de Castellón. Un cuatro estrellas fantástico, con habitaciones super grandes para las familias. Son como unos apartamentos, ideales para estar un puente, o unas vacaciones, recorriendo las playas idílicas de la Costa del Azahar, y los ríos encantadores que forman piscinas naturales en el interior.

Embid


A l’Aragó, plantat dominant una extensa i inacabable planura s’alça el castell d’Embid. Ens vàrem veure obligats a parar-hi, tot i que desconeixíem la seva existència. La seva insultant silueta, desafiant, poderosa, ocupava el nostre camp de visió. Es veia a kms. lluny, des de la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El petit poble d’Embid queda a tocar de la fortificació, als seus peus. El castell està restaurat, molt ben restaurat, amb gust. I dona als infants una idea perfecta del que és una fortalessa medieval de frontera. L’accés és facilíssim, per dins els carrers de la vila, i podeu aparcar al davant mateix. Al costat hi ha l’església de Santa Catalina, renaixentista, simple, senzilla, del XVI, amb un atri elegant. Dins, conserva altars de gran bellessa. El municipi és un cop de puny. Cases de pedra, adustes, ferrenyes, dures, com la mateixa terra, com el clima d’aquesta planície elevada i oberta a tots els vents. Hi ha algunes cases fortes destacables amb portes adovellades. Són quatre cases només, amb un senyor castell, una notable església i una ermita al costat del naixent riu Piedra. No us aconsellaríem una anada fins tant lluny només per veure Embid, és clar. Però si mai feu una ruta per la zona, llavors no podeu deixar de veure aquesta joia. I la zona te molts motius per anar-hi a fer un volt. Daroca és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. De Daroca podeu anar a la llacuna de Gallocanta, un paradís de les aus, a sentir cantar i veure volar les grulles, a la tardor. Espectacle increïble!. Si sou a Gallocanta esteu a 4 kms. d’Embid per la carretera que porta a Molina d’Aragón. Una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. I la natura… fabulosa. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. Bé, com veieu, aquesta terra mereix un pont, o unes petites vacances. Si hi aneu, en veure el castell d’Embid, atureu un moment el cotxe. Val la pena. Per dinar podeu fer-ho a Molina on hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎ També podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta.  Finalment també hi ha Daroca, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies. Ja ho sabeu!.

En Aragón, dominando una extensa e inacabable llanura se alza el castillo de Embid. Nos vimos obligados a parar, aunque desconocíamos su existencia. Su insultante silueta, desafiante, poderosa, ocupaba nuestro campo de visión. Se veía a kms. lejos, desde la carretera CM-213, la que va de Daroca a Molina. El pequeño pueblo de Embid queda junto a la fortificación, a sus pies. El castillo está restaurado, muy bien restaurado, con gusto. Y da a los niños una idea perfecta de lo que es una fortaleza medieval. El acceso es facilísimo, por dentro las calles de la villa, y se puede aparcar delante mismo. Al lado está la iglesia de Santa Catalina, renacentista, simple, sencilla, del XVI, con un atrio elegante. Dentro, conserva altares de gran belleza. El municipio es una cucada. Casas de piedra, adustas, duras, como la misma tierra, como el clima de esta planicie elevada y abierta a todos los vientos. Hay algunas casas fuertes destacables con puertas adinteladas. Son cuatro casas sólo, con un señor castillo, una notable iglesia y una ermita junto al naciente río Piedra. No aconsejaríamos una ida hasta tan lejos sólo para ver Embid, claro. Pero si nunca haceis una ruta por la zona, entonces no se puede dejar de ver esta joya. Y la zona tiene muchos motivos para ir a dar una vuelta. Daroca es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. De Daroca se puede ir a la laguna de Gallocanta, un paraíso de las aves, a oír cantar y ver volar las grullas, en otoño. ¡Espectáculo increíble!. Si estais ya en Gallocanta, entonces estais a 4 kms. de Embid por la carretera que lleva a Molina de Aragón. Otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Y la naturaleza … fabulosa. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Bueno, como veis, esta tierra merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Si vais, al ver el castillo de Embid, detened un momento el coche. Vale la pena. Para comer se puede hacer en Molina donde hay muchos lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Hay fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. También pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna de Gallocanta: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas. Finalmente también está Daroca, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. Para encontrar más hoteles debereis alojaros en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde nosotros dormimos a menudo, ideal para las familias.

Grues (Grulles) a Gallocanta


La llacuna de Gallocanta és una superfície d’aigua en una zona molt seca, a l’Aragó. Per això la seva grandària és molt variable. Hi ha mesos, o anys en que està plena, i moments en que no queda gens d’aigua. Però el que no falta mai a Gallocanta son les aus, moltes aus, sobretot grues. Arriben a partir de finals d’octubre, s’hi passen el novembre i marxen al desembre. I és fàcil veure-les. Veure’n milers. No exagerem!. Només calen uns bons prismàtics. Al capvespre és tot un espectacle veure-les venir i anar, aterrar o despegar, tornar al joc. La llacuna està perfectament senyalitzada, ben organitzada i molt ben explotada turísticament, Hi ha dos centres d’interpretació. Una a les afores del poble mateix de Gallocanta, amb gent amable, i unes instal·lacions magnífiques. Us orientaran, us mimaran. Podreu veure el museu, bonic i senzill, i pujar al mirador, cobert, amb servei de prismàtics. Un altre lloc recomanable és el centre d’interpretació del govern d’Aragó, situat entre Bello i Tornos, a peu de carretera també. Bon museu i un audiovisual interessant. Activitats pels infants. Diversos miradors us permetran aproximar-vos prudentment a les aus. Us recomanem el de La Reguera, o l’ermita del Buen Acuerdo, al poble de Las Cuerlas. Bons camins de terra, propers al llac, us hi portaran en tres o 4 kms. Creieu-nos si us assegurem que encara que no tingueu traça veient animalons, allà en veureu, i molts. Els vostres fills i filles disfrutaran d’una experiència única, que recordaran. I n0 us aconsellaríem només una anada a Gallocanta i prou, tot i que es mereix el viatge fins tant lluny sense cap mena de dubte. Us aconsellaríem una estància de dies. Per veure el proper castell d’Embid, a tocar. Per fer un volt per Daroca, que és una ciutat medieval que conserva les seves muralles, temples i palaus. Per anar fins Molina d’Aragón, una altra vila feudal amb castell espectacular i muralles. Esglésies, palaus… no falta res. Teniu per allà el riu Piedra, amb les seves desconegudes “Hoces”, i el monestir de Piedra, molt turístic. També la possibilitat de veure l’Alto Tajo, regió inaccessible abans i verge ara encara. I Calatayud. I Terol. I Albarracín. Ja ho esteu veient: Gallocanta mereix un pont, o unes petites vacances. Podeu dinar bé als pobles que envolten la llacuna de Gallocanta: a Bello, a Tornos, on hi ha un hostal que ens va semblar prou interessant: Hostal Las Grullas, o una mena dalberg: l’Allucant, al poble de Gallocanta mateix.  A Daroca teniu molta oferta, per exemple l’Hotel Cienbalcones, al centre de la vila. A Molina de Aragón hi ha molts llocs. Nosaltres varem menjar al bar del Casino La Amistad, carrer Adarves, 10, Tel: 949832145. Ubicat en un palau, ple de gent i de vida, sorollós i decadent. Hi trobareu fantàstiques tapes, plats i platillos, un menú, a preu de riure, senzill però saborós. Més car, i més sofisticat, però molt bo, és El Castillo, al carrer San Felipe, 1, Tel: 949 83 05 19.  ‎Si voleu més hotels haureu d’allotjar-vos a Saragossa, a l’Hotel Fernando II, per citar-ne un on dormim sovint, ideal per a les famílies.

La laguna de Gallocanta es una superficie de agua en una zona muy seca. Por eso su tamaño es muy variable. Hay meses, o años, en que está llena, y momentos en que no queda nada de agua. Pero lo que no falta nunca en Gallocanta son las aves, muchas aves, sobre todo grúllas. Llegan a partir de finales de octubre, se quedan todo noviembre y se van en diciembre. Y es fácil verlas. Verlas a miles. ¡No exageramos!. Sólo hacen falta unos buenos prismáticos. Al atardecer es todo un espectáculo verlas venir e ir, aterrizar o despegar, volver al lago. La laguna está perfectamente señalizada, bien organizada y muy bien explotada turísticamente. Hay dos centros de interpretación. Uno a las afueras del pueblo mismo de Gallocanta, con gente amable, y unas instalaciones magníficas. Os orientarán, les mimarán. Podrán ver el museo, bonito y sencillo, y subir al mirador, cubierto, con servicio de prismáticos. Otro lugar recomendable es el centro de interpretación del Gobierno de Aragón, situado entre Bello y Tornos, a pie de carretera también. Buen museo y un audiovisual interesante. Actividades para los niños. Varios miradores permiten aproximarse prudentemente a las aves. Os recomendamos el de La Reguera, o la ermita del Buen Acuerdo, en el pueblo de Las Cuerlas. Buenos caminos de tierra, cercanos al lago, os llevarán en tres o 4 kms. Creednos si os aseguramos que aunque no tengais práctica ninguna viendo animales, allí veréis, y muchos. Sus hijos e hijas disfrutarán de una experiencia única, que recordarán. Y n0 os aconsejaríamos sólo una ida a Gallocanta y basta. Aunque se merece el viaje. Os aconsejaríamos una estancia de días. Para ver el castillo de Embid, cercano. Para dar una vuelta por Daroca, que es una ciudad medieval que conserva sus murallas, templos y palacios. Para ir hasta Molina de Aragón, otra villa feudal con castillo espectacular y murallas. Iglesias, palacios … no falta nada. Tenéis por ahí el río Piedra, con sus desconocidas “Hoces”, y el monasterio de Piedra, muy turístico. También la posibilidad de ver el Alto Tajo, región inaccesible antes y virgen ahora todavía. Y Calatayud. Y Teruel. Y Albarracín. Ya lo estáis viendo: Gallocanta merece un puente, o unas pequeñas vacaciones. Pueden comer bien en los pueblos que rodean la laguna: en Bello, en Tornos, donde hay un hostal que nos pareció bastante interesante: Hostal Las Grullas, o una especie de alberge: Allucant, en el pueblo de Gallocanta mismo. En Daroca tienen mucha oferta, por ejemplo el Hotel Cienbalcones, en el centro de la villa. En Molina de Aragón hay muchos otros lugares. Nosotros comimos en el bar del Casino La Amistad, calle Adarves, 10, Tel.: 949832145. Ubicado en un palacio, lleno de gente y de vida, ruidoso y decadente. Encontraréis fantásticas tapas, platos y platillos, un menú, a precio de risa, sencillo pero sabroso. Más caro, y más sofisticado, pero muy bueno, es El Castillo, en la calle San Felipe, 1, Tel.: 949 83 05 19. Para más hoteles deberán alojarse en Zaragoza, en el Hotel Fernando II, por citar uno donde dormimos a menudo, ideal para las familias.