Penyíscola, ara tancats, et somniem!

Quan no sabem què fer ni on anar, quan ens deixin sortir del confinament, potser agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. Potser només un cap de setmana. Però la mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, omple de serenor l’anima. I si és al pic de l’estiu, millor! La vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània, té unes platges fabuloses!

A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments i de restaurants. També teniu càmpings ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, molt recomanables, com l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

L’endemà, en llevar-vos, feu un tomb amb la llum del dia que neix. Veureu com Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Carrers blancs, racons llevantins, mar, sol esbatanant.

Pugeu al castell, visiteu les sales gòtiques on va desafiar el món el Papa LLuna! Albireu l’horitzó des de les muralles, des del far. Baixeu al port a veure arribar la pesca, a mitja tarda. Aneu fins la platja, banyeu-vos en les aigües cristal·lines, i, en acabar la banyada, aneu als restaurants de la vila closa, o prop de la mateixa platja, on dinareu bona teca. Peix fresc, arròs i fideuà. Recomanable.

 

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Penyíscola, revisitada

Quan no sabem què fer agafem el cotxe i anem cap a Penyíscola. De vegades només és un cap de setmana, i hi arribem a l’hora de la posta. La mera passejada per aquesta ciutat murallada, enfilada en la seva penya damunt del mar, mentre es va fent fosc, omple de serenor l’anima. I si és hivern, o primavera, o tardor, encara millor. Però tan li fa que sigui al pic de l’estiu. Està plena de gent i continua tenint àngel, aquesta vila blanca marinera, llevantina, valenciana, mediterrània.

Ara acostumem a anar a sopar, perquè s’hi menja molt bé, i bé de preu, a l’hotel Tio Pepe. I acostumem també a dormir en aquest mateix hotel. És senzill, barat, està net i cèntric. Té bones habitacions familiars no gaire cares. Ens agrada.

I l’endemà, amb la llum del dia omplint fins el darrer racó d’aquest poble encisador, Penyíscola ensenya una altra cara, més mediterrània encara. Els seus carrers blancs, el mar blau, el sol esbatanant, la llum encegadora.

Penyíscola mai ens defrauda. Si us agrada la història podeu visitar i admirar el seu castell, i les muralles, tot plegat és molt evocador. Si us va la platja heu de banyar-vos en aquell mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, que és una pura delícia. Aquesta és una sortida familiar molt clara. Malgrat la gentada, els hotels de cadena, les discos atronadores, els bars de copes i les botigues de records… Perquè el poble antic, clavat al mig del mar, dominat pel magnífic castell del Papa Lluna triomfa per damunt del vertigen consumista. Aneu al port quan arriben les barques de pesca amb el peix fresc, a mitja tarda. Si el Tio Pepe no us fa prou el pes, no us amoïneu. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping ben familiars, hostals ben portats, hotels amb encant i grans complexos sense gaire encant. Hi ha alguns hotels recomanables, un xic més cars, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. Però nosaltres seguirem anat al Tio Pepe, perquè creiem que és un bon hotel, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. També ens agrada molt l’hotel Estrella de Mar, no fa gaires anys completament renovat, situat a primera línia de platja, on anàvem quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, prop del carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos!

Torino, una altra volta

Torí, Turín, Torino, la ciutat te un nom en cada idioma, és la capital de l’antic regne del Piemont. L’orgull de la casa dels Saboia. Avui dia es presenta al visitant com una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre i el silenci dominant els carrers. Els espais, les avingudes, totes porticades, estan tirats a esquadra. Grans avingudes, rectes, molt llargues. Els carrers estan molt nets, els del centre son peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. Sant Carles i, al seu costat, Santa Cristina. Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat.

No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Nosaltres hi dormim sovint. També ens agrada molt l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Solem sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel Crystal, molt bé. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.

Peníscola de nou

Peníscola és una fantàstica vila medieval que sembla surar damunt l’aigua blava del mar Mediterrani. Passejar pels seus carrers estrets, blancs, admirar el seu castell, i les muralles, és molt evocador. Banyar-ses en la seva platja de sorra fina, en un mar calmat, calent, acollidor, pla, sense perill, és una pura delícia. Una sortida familiar molt clara. Per més venuda al turisme de masses que estigui la costa de Castelló, Peníscola serà sempre Peníscola. Malgrat els hotels, les discos, els bars i les botigues de records… Perquè el poble antic, al mig del mar, dominat pel castell del Papa Lluna conserva encara alguna cosa, fins i tot sota el vertigen consumista. Ens agrada el seu port on arriben les barques de pesca amb el peu fresc, a mitja tarda. Penyíscola sempre enganxa. A Penyíscola hi ha tota mena d’allotjaments. Càmping, hostals, hotels i grans complexos. Hotels recomanables, com ara l’hotel Don Carlos, molt bé. O el Tio Pepe, un bon hotel, cèntric i bé de preu, però encara un millor restaurant. Us el recomanem!. O l’hotel Estrella de Mar, renovat, a primera línia de platja, on anàvem fa molts anys, quan encara era un pobre hostal. O el Porto Cristo, molt guapo també. Si us agraden les tapes aneu al restaurant Mel de Romer, al carrer Major, a tocar de l’església, no ens em mouríem!.

Peñíscola es una fantástica villa medieval que parece flotar sobre el agua azul del mar Mediterráneo. Pasear por sus calles estrechas, blancos, admirar su castillo, las murallas y, como no podía ser de otro modo, bañarse ses en su playa de arena fina, en un mar calmado, caliente, acogedor, plano, sin peligro, es una pura delicia. Una salida familiar muy clara. Para más vendida en el turismo de masas que esté la costa de Castellón, Peñíscola será siempre Peñíscola. A pesar de los hoteles, las discos, los bares y las tiendas de recuerdos … Para que el pueblo antiguo, en medio del mar, dominado por el castillo del Papa Luna conserva todavía algo, incluso bajo el vértigo consumista. quizás serán las calles encalados bajo la luz blanca del Mediterráneo. Quizás su situación, rodeada del mar azul. O su puerto donde llegan los barcos de pesca con el pie fresco, a media tarde. Peñíscola siempre engancha. En Peñíscola hay todo tipo de alojamientos. Camping, hostales, hoteles y grandes complejos. Hoteles recomendables, como el hotel Don Carlos, muy bien. O Tio Pepe, un buen hotel, céntrico y bien de precio, pero aún un mejor restaurante. Os lo recomendamos !. O el hotel Estrella de Mar, renovado, en primera línea de playa, donde íbamos hace muchos años, cuando todavía era un pobre hostal. O el Porto Cristo, muy guapo también. Si os gustan las tapas vaya al restaurante Miel de Romero, en la calle Mayor, junto a la iglesia, no nos me moveríamos !.

 

Planta’t! de Pals

Un cop o dos a l’any anem a Pals. Ens encanta aquest poblet medieval, de carrers antics i aire mediterrani. Perquè heu de saber que Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. que anomenen el Pedró. A més, els seus carrers estan cuidats, endreçats, nets i polits. I les cases, perfectament restaurades. De veritat que mereix una visita calmada, curiosa i ben detinguda. En aquesta maravellosa vila es celebra una festa de la plantada de l’arròs, ara a primers de juny, com se’n celebrarà una altra de la recollida a la tardor. I tot això perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’hi elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Per això us convidem a la Plantada Tradicional de l’Arròs. Tot comença el divendres, 12 de juny, a la nit, a les 21.30 hores, amb una visita guiada pel nucli antic de Pals. El dissabte, 13 de juny, a les 10:00 hores, al Mas Carles, hi haurà el típic esmorzar de pagès. Cal comprar el tiquet que son 5 €, anticipadament a l’Oficina de Turisme. A partir de les 11:00 hores, al matyeix Mas Carles començarà la plantada tradicional de l’arròs. A la tarda trobareu, a les 18:00 hores, una cercavila amb el Circ Circumloqui. El punt de trobada serà la Plaça de l’Església. A la nit, a les 22:30 hores, al Mirador Josep Pla, te lloc el Festival Ítaca amb l’actuació d’Albert Pla i de Diego Cortés. Les entrades es venen a l’Oficina de Turisme. Durant tot el dia hi haurà el conegut mercat de pagès i una lluida cercavila amb Els Bocs de Biterna. El diumenge, 14 de juny, a partir de les 11:30 hores, a la plaça Major, teniu una actuació del grup musical de l’Escola de Pals, i durant tot el dia segueix el mercat de pagès, i molts tallers i espectacles infantils amb els Gil Ratataplam. Existeix el Xiulet, el trenet que va, a partir de les 9,30 hores del matí us portarà fins al Mas Carles per veure la plantada d’arròs. Un cop allà a les Recordeu que sovint cal inscriure’s per fer algunes activitats, i ho podeu fer trucant a l’Oficina de Turisme, al tel: 972 637 380. A les 13.00 hores El Xiulet torna cap a Pals. No us perdeu la meravella del bonic recinte Gòtic de Pals, on hi haurà el famòs mercat de pagès dels temps, que ocupa tots els racons del la vila vella, i que continua també tot el diumenge. Si el dia acompanya podeu portar el banyador i arribar-vos a les magnífiques cales dels voltants de Pals. Costa Brava en estat pur: platja de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar a aquesta sortida el cap de setmana i rondar pels poblets medievals de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. Són fabulosos. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Tots dos amb bungalows preciosos, de campanetes els del Cypsela. Molt millor que un hotel!. Cases rurals amb encant no en falten: mireu-vos Ca l’Ametller, a Fonteta, o Can Barrull, a Palau Sator. Inoblidables. Si no voleu dinar arròs o us heu quedat fora de joc, us aconsellem uns bons restaurants fora de Pals. Sense dubtar-ho, aneu a Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. Un secret ben guardat. Una delícia de productes de la terra. Tothom a l’Empordà, tothom a Pals!.

Una vez o dos al año subimos a Pals. Nos encanta este pueblo medieval, de calles antiguas y aire Mediterraneo. Porque debéis saber que Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Una villa preciosa, magnífica, fabulosa. a la que llaman el Pedró. Además, sus calles están cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Y las casas, perfectamente restauradas. De verdad que merece una visita sosegada, curiosa y bien detenida. En esta maravillosa villa se celebra una fiesta de la plantada del arroz, ahora a primeros de junio, como se celebrará otra de la recogida en otoño. Y todo ello porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no pueden dejar de probar. Por eso os invitamos a la Plantada Tradicional del Arroz que tiene lugar este próximo sábado de junio, en el Mas Carles. La fiesta empieza a las 10:00 horas de la mañana, con almuerzo y la plantación tradicional, a mano, en el agua, en el barro, a las 11. El Mas Carles está a las afueras del pueblo, camino de Torroella de Montgrí, en el km. 344 de la carretera C-31. No tiene pérdida. Reservad tickets en la Oficina de Turismo, al teléfono 972 637 380. Si el día acompaña pueden llevarse el bañador y os acercais a las magníficas calas de la zona de Pals. Costa Brava en estado puro: playa de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También se puede dedicar a esta salida el fin de semana y rondar por los pueblos medievales de los alrededores de Pals. Lo mejor del Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. Son fabulosos. El primero es familiar, el otro un lujo para sibaritas. Ambos con bungalows preciosos, de campanillas los del Cypsela. ¡Mucho mejor que un hotel!. Casas rurales con encanto no faltan: vean Vds. Ca l’Ametller, en Fonteta, o Can Barrull, en Palau Sator. Inolvidables. Si no quieren comer arroz o se han quedado fuera de juego, os aconsejamos unos buenos restaurantes fuera de Pals. Sin dudarlo, vayan a Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. Un secreto bien guardado. Una delicia de productos de la tierra.

Planta’t a Pals!

Un cop o dos a l’any anem a Pals. Ens encanta aquest poblet medieval, de carrers antics i aire mediterrani. Perquè heu de saber que Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. que anomenen el Pedró. A més, els seus carrers estan cuidats, endreçats, nets i polits. I les cases, perfectament restaurades. De veritat que mereix una visita calmada, curiosa i ben detinguda. En aquesta maravellosa vila es celebra una festa de la plantada de l’arròs, ara a primers de juny, com se’n celebrarà una altra de la recollida a la tardor. I tot això perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’hi elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Per això us convidem a la Plantada Tradicional de l’Arròs que te lloc aquest dissabte proper de juny, al Mas Carles. La festa comença a la parada del Xiulet, el trenet que va, a partir de les 9,30 hores del matí fins al Mas Carles per veure la plantada d’arròs. Un cop allà a les 10, esmorzar de pagès, venda de tiquets a l’oficina de Turisme del Recinte a un preu de 5€. A partir de les 11, al Mas Carles, comença la plantada de l’arròs, i un seguit d’activitats infantils i per a tots els públics. Cal inscriure’s per fer totes aquestes activitats, trucant a l’Oficina de Turisme, al tel: 972 637 380. A les 13.00 hores El Xiulet” torna cap a Pals. Aquell dia, al recinte Gòtic, hi haurà el famòs mercat dels temps, que ocupa tots els racons del la vila vella, i que continua també tot el diumenge. Si el dia acompanya podeu portar el banyador i arribar-vos a les magnífiques cales dels voltants de Pals. Costa Brava en estat pur: platja de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar a aquesta sortida el cap de setmana i rondar pels poblets medievals de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. Són fabulosos. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Tots dos amb bungalows preciosos, de campanetes els del Cypsela. Molt millor que un hotel!. Cases rurals amb encant no en falten: mireu-vos Ca l’Ametller, a Fonteta, o Can Barrull, a Palau Sator. Inoblidables. Si no voleu dinar arròs o us heu quedat fora de joc, us aconsellem uns bons restaurants fora de Pals. Sense dubtar-ho, aneu a Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. Un secret ben guardat. Una delícia de productes de la terra. Tothom a l’Empordà, tothom a Pals!.

Una vez o dos al año subimos a Pals. Nos encanta este pueblo medieval, de calles antiguas y aire Mediterraneo. Porque debéis saber que Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Una villa preciosa, magnífica, fabulosa. a la que llaman el Pedró. Además, sus calles están cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Y las casas, perfectamente restauradas. De verdad que merece una visita sosegada, curiosa y bien detenida. En esta maravillosa villa se celebra una fiesta de la plantada del arroz, ahora a primeros de junio, como se celebrará otra de la recogida en otoño. Y todo ello porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no pueden dejar de probar. Por eso os invitamos a la Plantada Tradicional del Arroz que tiene lugar este próximo sábado de junio, en el Mas Carles. La fiesta empieza a las 10:00 horas de la mañana, con almuerzo y la plantación tradicional, a mano, en el agua, en el barro, a las 11. El Mas Carles está a las afueras del pueblo, camino de Torroella de Montgrí, en el km. 344 de la carretera C-31. No tiene pérdida. Reservad tickets en la Oficina de Turismo, al teléfono 972 637 380. Si el día acompaña pueden llevarse el bañador y os acercais a las magníficas calas de la zona de Pals. Costa Brava en estado puro: playa de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También se puede dedicar a esta salida el fin de semana y rondar por los pueblos medievales de los alrededores de Pals. Lo mejor del Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. Son fabulosos. El primero es familiar, el otro un lujo para sibaritas. Ambos con bungalows preciosos, de campanillas los del Cypsela. ¡Mucho mejor que un hotel!. Casas rurales con encanto no faltan: vean Vds. Ca l’Ametller, en Fonteta, o Can Barrull, en Palau Sator. Inolvidables. Si no quieren comer arroz o se han quedado fuera de juego, os aconsejamos unos buenos restaurantes fuera de Pals. Sin dudarlo, vayan a Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. Un secreto bien guardado. Una delicia de productos de la tierra.

Arròs a Deltebre

Aquest proper diumenge, 15 de setembre de 2013, tindrà lloc al poble de Deltebre, en ple Delta de l’Ebre, com el seu nom indica, una nova edició de la Festa de la Sega de l’arròs. Aquesta lluida celebració us mostrarà a vosaltres i els vostres infants, com es segava antigament l’arròs al Delta de l’Ebre. La Sega començarà a partir de les 11 del matí a les Barraques de Salvador. En aquella hora arribaran els segadors, se’ls farà la benvinguda i la presentació. Al llarg de tot el dia hi haurà també una demostració en viu de les tasques tradicionals relacionades amb la sega com ara “batre a pota”, “erar”, “picar en cadup” o “envasar”. Podreu gaudir de l’actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i també escoltar i ballar sardanes i jotes. S’hi instal·larà un mercadet de productes autòctons i objectes tradicionals. Per dinar es muntarà una manduca popular a base de productes típics del Delta de l’Ebre. Si voleu reservar, el tiquet val 12 €, cal trucar a l’àrea de Turisme de l’Ajuntament de Deltebre, al telèfon: 977 48 93 09. Després del dinar hi haurà concurs de Jotes Improvisada, així com jocs tradicionals per a la canalla, i un campionat de birles catalanes. Si us recomanem una sortida familiar tan llunyana és perquè al Delta de l’Ebre sempre venen ganes d’anar-hi. En aquest temps podeu banyar-vos encara, a les platges de riumar, a la punta del Trabucador o els Eucaliptus, al mateix delta, o bé a Sant Carles, a l’Ametlla, amb les seves cales de roca blanca, o a l’Ampolla. El Delta és sempre un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. El Delta fa olor d’arròs. Arribeu-vos fins Deltebre, val la pena. Si el dinar no us fa el pes, o voleu provar la magnífica cuina d’arròs de la zona, llavors aneu a un dels restaurants del poble, que aquell dia faran plats típics dedicats a la fira. Per dormir i menjar teniu el Delta Hotel, amb restaurant. Habitacions per famílies. Molt modern, un tres estrelles molt bonic, és l’hotel i restaurant Rull, just d’on surten les carretes al matí. Un restaurant clàssic a la zona, amb bons menús, el Nicanor. Us hem convençut prou com per baixar fins el Delta, i viure la festa?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Ja heu vist que hi ha bons hotels i bones raons. I no us hem citat tots els restaurants ni hotels del Delta, ni tan sols els de Deltebre. N’hi ha més a Riumar, a la Marquesa, a Amposta, a Tortosa, a l’Ametlla de Mar o a Sant carles de la Ràpita. Mireu la referència en aquest mateix bloc o a internet. Però no ens estarem de donar-vos unes recomanacions d’establiments que ens agraden. Per exemple, a la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre, teniu el parador de turisme, encara que ens agrada més l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A més de visitar el propi delta de l’Ebre, si teniu temps i ganes, podeu arribar-vos fins els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Per dormir de càmping penseu en l’Ametlla de Mar, un poble prou allunyat de les multituds, que també te bons hotels, i platges maravelloses. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Deltebre, de gaudir del parc natural, paradís dels ocells i els amants de la bicicleta, de les llacunes, o les platges fabuloses de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. El Delta de l’Ebre, l’arròs, la fira: tant per veure, tan per fer, tant per disfrutar!.

Al Delta del Ebro siempre dan ganas de ir. Sea la época del año que sea. Campos inundados, campos verdes de arroz, campos labrados … balsas llenas o vacías, todo es un estallido de vida, y un paisaje insólito. Una tierra llana, diferente, sin horizonte. Pero este fin de semana hay fiesta en Deltebre, y eso es buena excusa para un fin de semana de música, actividades familiares y quizás de darse un baño en las playas del gran sur. O de rondar por los puertos de Beceite, por Tortosa, por la Ametlla de Mar o por San Carlos de la Rápita. Para dormir y comer tenéis el Delta Hotel, con restaurante. Habitaciones para familias. Muy moderno, un tres estrellas muy bonito, es el hotel y restaurante Rull, justo de donde salen las carretas por la mañana. Un restaurante clásico en la zona, con buenos menús, el Nicanor. Si os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta el Delta, y vivir la fiesta, no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana. Ya habéis visto que hay buenos hoteles y buenas razones. Y no os hemos citado todos los restaurantes ni hoteles del Delta, ni siquiera los de Deltebre. Hay más en Riumar, a la Marquesa, en Amposta, en Tortosa, l’Ametlla de Mar o Sant Carles de la Ràpita. Vean la referencia en este mismo blog o en internet. Y de atractivos turísticos no faltan tampoco. El parque natural, paraíso de los pájaros y de los amantes de la bicicleta, las lagunas, las playas fabulosas de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. O una excursión en una de las barcas que van hasta el mar. ¡Tanto que ver, tanto por hacer, tanto para disfrutar!

Arròs a Pals

Un cop o dos a l’any anem a Pals. Ens encanta aquest poblet medieval, de carrers antics i aire mediterrani. Perquè heu de saber que Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. que anomenen el Pedró. A més, els seus carrers estan cuidats, endreçats, nets i polits. I les cases, perfectament restaurades. De veritat que mereix una visita calmada, curiosa i ben detinguda. En aquesta maravellosa vila es celebra una festa de la plantada de l’arròs, ara a primers de juny, com se’n celebrarà una altra de la recollida a la tardor. I tot això perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’hi elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Per això us convidem a la Plantada Tradicional de l’Arròs que te lloc el primer diumenge de juny, al Mas Carles. La festa comença a les 10:00 hores del matí, amb un esmorzar de pagés, i segueix, a les 11, amb la plantada tradicional, a mà, dins l’aigua, fangant. El Mas Carles està a les afores del poble, camí de Torroella de Montgrí, al km. 344 de la carretera C-31. No te pèrdua. Atenció: les places són limitades. Reserveu els vostres tiquets a l’Oficina de Turisme, al telèfon 972 637380. Si el dia acompanya podeu portar el banyador i arribar-vos a les magnífiques cales dels voltants de Pals. Costa Brava en estat pur: platja de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar a aquesta sortida el cap de setmana i rondar pels poblets medievals de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. Són fabulosos. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Tots dos amb bungalows preciosos, de campanetes els del Cypsela. Molt millor que un hotel!. Cases rurals amb encant no en falten: mireu-vos Ca l’Ametller, a Fonteta, o Can Barrull, a Palau Sator. Inoblidables. Si no voleu dinar arròs o us heu quedat fora de joc, us aconsellem uns bons restaurants fora de Pals. Sense dubtar-ho, aneu a Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. Un secret ben guardat. Una delícia de productes de la terra. Tothom a l’Empordà!

Una vez o dos al año subimos a Pals. Nos encanta este pueblo medieval, de calles antiguas y aire Mediterraneo. Porque debéis saber que Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Una villa preciosa, magnífica, fabulosa. a la que llaman el Pedró. Además, sus calles están cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Y las casas, perfectamente restauradas. De verdad que merece una visita sosegada, curiosa y bien detenida. En esta maravillosa villa se celebra una fiesta de la plantada del arroz, ahora a primeros de junio, como se celebrará otra de la recogida en otoño. Y todo ello porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no pueden dejar de probar. Por eso os invitamos a la Plantada Tradicional del Arroz que tiene lugar el primer domingo de junio, en el Mas Carles. La fiesta empieza a las 10:00 horas de la mañana, con almuerzo y la plantación tradicional, a mano, en el agua, en el barro, a las 11. El Mas Carles está a las afueras del pueblo, camino de Torroella de Montgrí, en el km. 344 de la carretera C-31. No tiene pérdida. Reservad tickets en la Oficina de Turismo, al teléfono 972 637 380. Si el día acompaña pueden llevarse el bañador y os acercais a las magníficas calas de la zona de Pals. Costa Brava en estado puro: playa de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También se puede dedicar a esta salida el fin de semana y rondar por los pueblos medievales de los alrededores de Pals. Lo mejor del Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. Son fabulosos. El primero es familiar, el otro un lujo para sibaritas. Ambos con bungalows preciosos, de campanillas los del Cypsela. ¡Mucho mejor que un hotel!. Casas rurales con encanto no faltan: vean Vds. Ca l’Ametller, en Fonteta, o Can Barrull, en Palau Sator. Inolvidables. Si no quieren comer arroz o se han quedado fuera de juego, os aconsejamos unos buenos restaurantes fuera de Pals. Sin dudarlo, vayan a Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. Un secreto bien guardado. Una delicia de productos de la tierra.

Praha

Ens permetreu que de cara a les vacances us recomanem una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, i de la República Txeca. Tot i que no és una ciutat barata, de fet és més cara que París o Viena, és molt bonica. Us podríem haver posat aquí, com a reclam, la vista que des del castell hi ha del riu Moldava i els ponts de la vila. Però hem preferit fer-ho a la inversa, i mostrar-vos la torre imponent de la catedral de Praga, al bell mig del castell, enlairada dalt del turó que domina la ciutat. I és que malgrat sigui una capital cara, molt cara, no deixaríem mai de voler tornar a Praha. De voltar pels seus carrerons medievals, d’admirar la plaça de nostra senyora del Tynn, amb les esveltes agulles d’una església que veus però no trobes, perquè no te façana. D’esperar a que el rellotge astronòmic toqui les hores per veure el gall batre les ales i desfilar les figuretes de metall. I escoltar com la trompeta sona dalt de la torre, una burda còpia del que fan a Cracòvia, però prou efectista. Travesseu el pont Carles, per sota de la torre, i remunteu cap al castell. Poc a poc, assaborint el paisatge, les riuades de gent, els músics, artistes… Entreu a Mala Strana, el barri renaixentista, barroc, amb l’església airosa de Sant Nicolau. A la placeta que es forma hi ha restaurants no massa cars per dinar-hi, com el Tri Zlkatych Hvezd, o bé el Jo’s bar, que a la nit son locals musicals. Continueu fins el castell, visiteu el palau, la catedral, els museus i, si voleu caminar més, arribeu-vos fins el monestir de Strahov, amb la seva biblioteca rococó. Praha és una ciutat per recòrrer a peu, carrer a carrer, mai en cotxe. Feu servir el metro, i sobretot els tramvies, aquestes andròmines vermelles i blanques, pura ferralla, que us portaran a qualsevol racó de la ciutat. Hi ha molts hotels a Praga. Tots molt cars. Si aneu amb infants us recomanem el Novotel. No lluny del centre i ben comunicat. Vinga!. Praha us espera!.

Nos permitiréis que de cara a las vacaciones os recomendemos una visita a Praha, (Praga), la capital de Bohemia, y de la República Checa. Aunque no es una ciudad barata, de hecho es más cara que París o Viena, es muy bonita. Os podríamos haber puesto la foto, como reclamo, de la vista que desde el castillo hay del río Moldava y los puentes de la villa. Pero hemos preferido hacerlo a la inversa, y mostraros la torre imponente de la catedral de Praga, en medio del castillo en lo alto de la colina que domina la ciudad. Y es que aunque sea una capital cara, muy cara, no dejaríamos nunca de querer volver a Praha. De pasear por sus callejuelas medievales, de admirar la plaza de nuestra señora del Tynn, con las esbeltas agujas de una iglesia que ves pero no encuentras, porque no tiene fachada. De esperar a que el reloj astronómico toque las horas para ver como el gallo batió las alas y desfilar las figuritas de metal. Y escuchar como la trompeta suena en lo alto de la torre, una burda copia de lo que hacen en Cracovia, pero lo suficientemente efectista. Crucen ahora el puente Carlos, por debajo de la torre, para subir hacia el castillo. Poco a poco, saboreando el paisaje, las riadas de gente, los músicos, artistas … Entrad en Mala Strana, el barrio renacentista, barroco, con la iglesia airosa de San Nicolás. En la plazoleta que se forma hay restaurantes no demasiado caros para comer, como el Tri Zlkatych Hvezda, o bien el Jo’s bar, que por la noche son locales musicales. Continúen hasta el castillo, visiten el palacio, la catedral, los museos y, si queréis caminar más, no dejeis de ir hasta el monasterio de Strahov, con su biblioteca rococó. Praha es una ciudad para recorrerla a pie, calle a calle, nunca en coche. Usen el metro, y sobre todo los tranvías, estos trastos, pura chatarra, que les llevarán a cualquier rincón de la ciudad. Hay muchos hoteles en Praga. Todos muy caros. Si viajais con niños os recomendamos el Novotel. No lejos del centro y bien comunicado.

Pamplona / Iruña

Pamplona és una ciutat moderna, dinàmica, oberta, cosmopolita, amb avingudes àmplies i parcs immensos que, a la tardor, s’omplen de tots els colors de la paleta. Pamplona però, és també una vila coqueta i recollida, històrica, amb un fort caràcter, amb un tipisme i un particularisme ben especials. Pamplona és un resum de Navarra. Al sud les terres seques, dures i aspres de la terra mitjana, de parla castellana, productores de vi, de blat. Al nord les valls verdes, plujoses i amables dels Pirineus de Navarra, de parla i tradicions basques, on pasturen vaques i ovelles, que produeixen uns formatges deliciosos. Pamplona està situada just al mig, participant de les dues ànimes. La ciutat antiga te un casc històric molt bonic, amb carrers estrets, plens d’esglésies i casones. La catedral, gòtica, no és gaire gran cosa, però a dins te els magnífics sepulcres de Carles III i la seva dona, una joia de l’escultura mortuòria europea. El claustre també impressiona. Una ruta per les altres esglésies permet veure temples tan bonics com Sant Serni, o Sant Nicolau, temples duplicats, creuats, barrocs i gòtics, amb terres de roure. No deixeu de visitar el patró de la ciutat, Sant Fermí, per veure el seu reliquiari de plata. Pamplona també són les festes, les de Sant Fermí, amb els toros corrent pels carrers, plens de gent, abarrotats de gent. Camineu per l’Estafeta, plena de botigues de samarretes Kukuxumusu i de records. També us agradarà l’ajuntament, amb la seva façana, i la ciutadella, la construcció militar més gran d’Europa, amb tots els parcs que l’envolten, alguns plens d’animals en llibertat. Aparcar és fàcil. Hi ha pàrquings subterranis arreu. Nosaltres sempre ho fem al de la Plaza del Castillo, centre neuràlgic de la vila. I aprofitem per prendre alguna cosa al cafe Iruña, que sembla sortit directament del segle XIX, amb la seva decoració espectacular. Feu servir Pamplona com a centre d’excursions per  la Navarra eterna. Aneu fins Olite, amb el seu palau, un castell de somni. O bé feu la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Rio o Viana, amb les seves esglésies espectaculars. Pugeu a les valls de Roncal, de Salazar, entreu al bosc d’Irati, la fageda verge més gran d’Europa. Passeu per Roncesvalles, pel Vall enigmàtic de Baztan. Baixeu a la costa per la regata del Bidasoa, veient el parc de Bértiz, fins arribar a les platges idíl·liques de la costa basca. Pamplona te bons hotels, un munt. Escolliu el vostre. Nosaltres ho vam fer a l’AC de Zizur Mayor, a tocar de la capital, ben comunicat. Hem menjat a l’Iruña, i també a Casa Azcona, un altre hotel de Zizur, amb unes tapes i racions fabuloses, i en una pizzeria: Bocapizza, on el pizzaiolo sap molt bé el que porta entre les mans. Pamplona és ideal per unes vacances familiars per Navarra, per un pont o un cap de setmana llarg. Pamplona ofereix a les famílies més del què s’esperen.

Pamplona es una ciudad moderna, dinámica, abierta, cosmopolita, con avenidas amplias y parques inmensos que, en otoño, se llenan de todos los colores de la paleta. Pamplona es también una villa coqueta y recogida, histórica, con un fuerte carácter, con un tipismo y un particularismo especiales. Pamplona es un resumen de Navarra. Al sur las tierras secas, duras y ásperas de la tierra media, de habla castellana, productoras de vino, de trigo. Al norte los valles verdes, lluviosos y amables de los Pirineos de Navarra, de habla y tradiciones vascas, donde pastan vacas y ovejas, que producen unos quesos deliciosos. Pamplona está situada justo en medio, participando de las dos almas. La ciudad antigua tiene un casco histórico muy bonito, con calles estrechas, llenas de iglesias y casonas. La catedral, gótica no es gran cosa, pero dentro tiene los magníficos sepulcros de Carlos III y su esposa, una joya de la escultura mortuoria europea. El claustro también impresiona. Una ruta por las demás iglesias permite ver templos tan bonitos como Sant Saturnino o San Nicolás, templos duplicados, cruzados, barrocos y góticos, con suelos de roble. No dejen de visitar el patrón de la ciudad, San Fermín, para ver su relicario de plata. Pamplona también son las fiestas, las de San Fermín, con los toros corriendo por las calles, llenas de gente, abarrotadas de gente. Caminar por la Estafeta, llena de tiendas de camisetas Kukuxumusu y de recuerdos, és una gozada. También les gustará el ayuntamiento, con su fachada, y la ciudadela, la construcción militar más grande de Europa, con todos los parques que lo rodean, algunos llenos de animales en libertad. Aparcar es fácil. Hay parkings subterráneos por todas partes. Nosotros siempre lo hacemos en la Plaza del Castillo, centro neurálgico de la villa. Y aprovechamos para tomar algo al café Iruña, que parece salido directamente del siglo XIX, con su decoración espectacular. Usen Pamplona como centro de excursiones por la Navarra eterna. Id hasta Olite, con su palacio, un castillo de ensueño. O bien hagan la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Río o Viana, con sus iglesias espectaculares. Subid a los valles de Roncal, de Salazar, entrad en el bosque de Irati, el hayedo virgen más grande de Europa. Pasen por Roncesvalles, por Valle enigmático de Baztan. Bajen a la costa por la regata del Bidasoa, viendo el parque de Bértiz, hasta llegar a las playas idílicas de la costa vasca. Pamplona tiene muy buenos hoteles, un montón. Elijan el suyo. Nosotros lo hicimos con el AC de Zizur Mayor, junto a la capital, bien comunicado. Hemos comido en el Iruña, y también en Casa Azcona, otro buén hotel de Zizur, con unas tapas y raciones fabulosas, y en una pizzería: Bocapizza, donde el pizzaiolo sabe muy bien lo que se trae entre manos. Pamplona es ideal para unas vacaciones familiares en Navarra, durante un puente o un fin de semana largo.

Plantada de l’arròs a Pals

Un cop o dos a l’any anem a Pals. Ens encanta aquest poblet medieval, de carrers antics i aire mediterrani. Perquè heu de saber que Pals és un dels més maravellosos conjunts medievals de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Una vila vella preciosa, magnífica, fabulosa. que anomenen el Pedró. A més, els seus carrers estan cuidats, endreçats, nets i polits. I les cases, perfectament restaurades. De veritat que mereix una visita calmada, curiosa i ben detinguda. En aquesta maravellosa vila es celebra una festa de la plantada de l’arròs, ara a primers de juny, com se’n celebrarà una altra de la recollida a la tardor. I tot això perquè Pals posseix els darrers camp de cultiu d’aquest cereal a l’Emporda. A Pals s’hi elabora un arròs artesà, únic, que no podeu deixar de tastar. Per això us convidem a la Plantada Tradicional de l’Arròs que te lloc el primer diumenge de juny, al Mas Carles. La festa comença a les 10:30 hores del matí, amb la plantada tradicional, a mà, dins l’aigua, fangant. El Mas Carles està a les afores del poble, camí de Torroella de Montgrí, al km. 344 de la carretera C-31. No te pèrdua. Al migdia s’acaba la feina i s’inicia l’arrossada popular, que podreu tastar per un mòdic preu. Inclou també el pa, el vi i els postres. Atenció: les places són limitades. Reserveu els vostres tiquets a l’Oficina de Turisme, al telèfon 972 637380. Teniu temps fins tres dies abans. De casa caldrà porta tot el parament de llar: tovallons, gots i coberts. Esperem que no plogui però en cas contrari hi ha un pavelló cobert on dinar. Si el dia acompanya podeu portar el banyador i arribar-vos a les magnífiques cales dels voltants de Pals. Costa Brava en estat pur: platja de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu… També podeu dedicar a aquesta sortida el cap de setmana i rondar pels poblets medievals de les rodalies de Pals. El millor de l’Empordà al vostre abast: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac… Per dormir us recomanem dos càmpings: el Mas Patoxas i el Cypsela. Són fabulosos. El primer familiar, l’altre un luxe per a sibarites. Tots dos amb bungalows preciosos, de campanetes els del Cypsela. Molt millor que un hotel!. Cases rurals amb encant no en falten: mireu-vos Ca l’Ametller, a Fonteta, o Can Barrull, a Palau Sator. Inoblidables. Si no voleu dinar arròs o us heu quedat fora de joc, us aconsellem uns bons restaurants fora de Pals. Sense dubtar-ho, aneu a Can Bonay, a Peratallada, només a 5 kms. de Pals. Un secret ben guardat. Una delícia de productes de la terra.

Una vez o dos al año subimos a Pals. Nos encanta este pueblo medieval, de calles antiguas y aire Mediterraneo. Porque debéis saber que Pals es uno de los más maravillosos conjuntos medievales de Cataluña, de España y de Europa. Una villa preciosa, magnífica, fabulosa. a la que llaman el Pedró. Además, sus calles están cuidadas, ordenadas, limpias y pulidas. Y las casas, perfectamente restauradas. De verdad que merece una visita sosegada, curiosa y bien detenida. En esta maravillosa villa se celebra una fiesta de la plantada del arroz, ahora a primeros de junio, como se celebrará otra de la recogida en otoño. Y todo ello porque Pals posee los últimos campo de cultivo de este cereal Empordà. En Pals se elabora un arroz artesano, único, que no pueden dejar de probar. Por eso os invitamos a la Plantada Tradicional del Arroz que tiene lugar el primer domingo de junio, en el Mas Carles. La fiesta empieza a las 10:30 horas de la mañana, con la plantación tradicional, a mano, en el agua, en el barro. El Mas Carles está a las afueras del pueblo, camino de Torroella de Montgrí, en el km. 344 de la carretera C-31. No tiene pérdida. Al mediodía se acaba el trabajo y se inicia la paella popular, que podrán degustar por un módico precio. Incluyen también el pan, el vino y los postres. Atención: las plazas son limitadas. Reservad tickets en la Oficina de Turismo, al teléfono 972 637 380. Tenéis tiempo hasta tres días antes. De casa hay que llevar todo el menaje de hogar: servilletas, vasos y cubiertos. Esperemos que no llueva pero en caso contrario hay un pabellón cubierto donde comer. Si el día acompaña pueden llevarse el bañador y os acercais a las magníficas calas de la zona de Pals. Costa Brava en estado puro: playa de Pals, Sa Riera, Aiguablava, Tamariu … También se puede dedicar a esta salida el fin de semana y rondar por los pueblos medievales de los alrededores de Pals. Lo mejor del Empordà a su alcance: Peratallada, Palau Sator, Ullastret, Vullpellac … Para dormir os recomendamos dos campings: el Mas Patoxas y el Cypsela. Son fabulosos. El primero es familiar, el otro un lujo para sibaritas. Ambos con bungalows preciosos, de campanillas los del Cypsela. ¡Mucho mejor que un hotel!. Casas rurales con encanto no faltan: vean Vds. Ca l’Ametller, en Fonteta, o Can Barrull, en Palau Sator. Inolvidables. Si no quieren comer arroz o se han quedado fuera de juego, os aconsejamos unos buenos restaurantes fuera de Pals. Sin dudarlo, vayan a Can Bonay, en Peratallada, sólo a 5 kms. de Pals. Un secreto bien guardado. Una delicia de productos de la tierra.

Caserta

La decadència ordenada te un nom: Caserta. Aquesta vila a les afores de Nàpols, a uns 40 kms. al nord, viu en el passat. Viu del que el passat li va deixar en herència. Una herència potser ja tronada, però que permet la vila i els seus habitants d’anar subsistint amb els turistes que per allà es deixen caure. I la gent va a Caserta a impressionar-se, a deixar-se impressionar, amb la sumptuositat barroca i classicista del més gran palau d’Europa, més gran que Versalles. Un palau immens, inabastable, amb habitacions i estàncies decorades amb el gust dubtós, amanerat i ampul·lós, de la monarquia borbònica de les Dues Sicíl·lies, que sabia que la seva història tenia un temps marcat i assignat. Però el més impressionant de Caserta no és el palau, sinó els jardins. El rei Carles feu desviar un torrent per provocar una cascada de 65 mts. d’alt i fer que un riu sencer travesses un jardí a la francesa, durant 4 kms. ben llargs. Un jardí anglès, que ara está obert, ara està tancat per reformes, completen l’escenari. Magnificència en estat lamentable de revista, però que us recomanem, perquè cal veure-la. Si no us voleu cansar preneu el bus que fa la volta als jardins fins la cascada. Podeu visitar jardins i/o palau, a voluntat. Excel·lent aparcament municipal subterrani, grandiós i desert com el propi palau, just al davant mateix. I al costat un bon lloc per dinar, amb un bon menú, caret però sense sorpreses de darrera hora: l’Hotel Jolly i el seu restaurant. Habitacions molt correctes. Per a les famílies recomanem dormir al Novotel de Caserta mateix. No us deixeu per veure, prop de Caserta, el poblet medieval de Caserta Veccia, un poblet molt petitó i bonic. La Itàlia del sur, maravellosa!.

La decadencia ordenada tiene un nombre: Caserta. Esta villa en las afueras de Nápoles, a unos 40 kms. al norte, vive en el pasado. Vive de lo que el pasado le dejó en herencia. Una herencia quizás ya amortizada, pero que permite la villa y sus habitantes ir subsistiendo con los turistas que por allí se dejan caer. Y la gente va a Caserta a impresionarse, a dejarse impresionar, con la suntuosidad barroca y clasicista del mayor palacio de Europa, más grande que Versalles. Un palacio inmenso, inalcanzable, con habitaciones y estancias decoradas con el gusto dudoso, amanerado y ampuloso, de la monarquía borbónica de las Dos Sicilias, familia que sabía que su historia tenía un tiempo marcado y asignado. Pero lo más impresionante de Caserta no es el palacio, sino los jardines. El rey Carlos hizo desviar un torrente para provocar una cascada de 65 mts. de alto y hacer que un río entero atravesase un jardín a la francesa, durante 4 kms. largos. Un jardín inglés, que ahora está abierto, ahora cerrado por reformas, completa el escenario. Magnificencia en un estado lamentable de revista, pero que os recomendamos, porque hay que verla. Si no quereis cansaros, podeis tomar el bus que da toda la vuelta a los jardines hasta la cascada. Podéis visitar los jardines y/o el palacio, a voluntad. Excelente aparcamiento municipal subterráneo, grandioso y desierto como el propio palacio, justo enfrente mismo. Y al lado, un buen lugar para comer, con un buen menú, carito pero sin sorpresas de última hora: el Hotel Jolly y su restaurante. Habitaciones muy correctas. Para las familias recomendamos dormir en el Novotel de Caserta mismo. No dejen de ver, cerca de Caserta, el pueblo medieval de Caserta Veccia, un pueblecito muy pequeñito y bonito.

Sant Carles de la Ràpita

Sant Carles de la Ràpita és una vila marinera del sur més extrem de Catalunya, ja tocant el País Valencià. Només Alcanar està més avall.  Sant Carles és una vila nova, recent, i això és nota. Va ser fundada al segle XVIII pel rei Carles III, un rei constructor i il·lustrat, que imaginà un gran port i un canal fins Saragossa. El port es feu. De fet no calia. La tranquil·la badia dels Alfacs, on Sant Carles s’aboca i s’enmiralla, és un port natural de primer ordre, utilitzat de fa anys. Les seves aïgues calmes i baixes, són ideals pels infants. Aïgues calentes, netes però tèrboles, un pam d’aigua només, on els vostres fills xipollejaran sense por. El poble s’ordena en carrers amples, tirats a cordills, angles rectes, cases encalades, al voltant de la mar, com abraçant-la. Si bé no ofereix altre recurs que la platja i el paisatge, aquests dos són prou excepcionals i maravellosos. Més que quedar-vos a Sant Carles el que n’heu de fer és sortir-ne. Voltar per les inmediacions. Arribar-vos per les pintoresqes carreteres del Delta, a peu, en bici o en cotxe, fins el Poble Nou, tot resseguint la corba suau i amable de la badia. Veient brillar el sol en el mirall d’aigua o en els arrossars. Arribar-vos fins la bonica Casa de Fusta, o casa verda, on hi ha el museu ornitològic i el centre d’informació del fantàstic parc del Delta de l’Ebre. Albirar la fauna de la Llacuna de l’Encanyissada, mostrar als vostres fills i filles les aus estupendes que hi niuen o hi passen: flamencs, ànecs, agrons, capbussons… Allà, per cert, hi ha un bon restaurant. Podeu anar també fins l’Istme del Trabucador, que separa el mar gran, de la mar petita i tancada. Una estreta franja de terra, desèrtica, llunar, que no sembla d’aquest món. O llogar una barca al port de Sant Carles per fer una volta pels Alfacs i anar fins la Punta de la Banya, a l’altra banda. Quan desembarqueu creureu que sou Cristòfor Colom descobrint terra verge. A tocar de l’embarcador, el far i les Salines de la Trinitat, inusitades. Si en lloc d’anar cap a mar, sortim del port cap a terra, en direcció Amposta, veurem ben aviat la desviació, a mà dreta que porta fins els anomenats Ullals de Baltasar. Una zona de petits estanyols on floreixen els nenúfars. Però a nosaltres, el que ens embadaleig és la la badia natural dels Alfacs. I les seves platges, les del sur, les que trobareu deixant el centre urbà de la ciutat i marxant cap a les Cases d’Alcanar. Un seguit de petites platjoles delicioses, (a la foto), de sorra fina, finíssima i daurada, quasi pols, aigües blanes.  Tan poc profundes que els minyons poden ben bé campar-hi sols. Fins i tot a l’hivern!. Ja veieu que la cosa dona per un cap de setmana familiar, i més. I si avui us en parlem és en motiu de la diada gastronòmica de la Galera i Ostra, que te lloc a mitjans o finals  de febrer. Hi ha mostra de plats fets amb la galera, crustaci poc valorat, i amb les finíssimes ostres de Sant Carles, boníssimes com ho son també les afamades gambes i llagostins. Proveu-los!. No faltaran els vins de la Terra Alta, parades de cava i d’oli, ni per descomptat del formidable arròs de la terra. Baixeu a l’Ebre aquest cap de setmana, si voleu degustar els “platillos” de la fira, o qualsevol altre. Hi ha bons hotels per dormir: com l’Hotel Miami, popularment Can Pons, un senyor hotel, arran mateix d’aigua, amb vistes de somni. També el novíssim Hotel del Port, al centre mateix de la vila, a tocar, naturalment del port. Habitacions familiars. O Cal Batiste, amb un bon restaurant, i bones habitacions. N’hi ha molts més, és clar. Com de restaurants, no us els acabareu. Per menjar-hi paella o fideuà, maravellosa cuina de l’Ebre, o marisc, bons llagostins del delta. Aneu al Varadero,  avinguda Constitució, 1. Tel: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, al carrer Vista Alegre, 8, Tel: 977. 74.14.58. També hem menjat, més senzill, paelles i “fideuàs” de fábula al Cranc Roig, al carrer de Sant Francesc, 33, Tel: 977.74.08.60, tot anant cap al port. ‎El sur us crida!

San Carlos de la Rápita es una villa marinera del sur más extremo de Cataluña, ya tocando la Comunidad Valenciana. Sólo Alcanar está más abajo. San Carlos es una villa nueva, reciente, y eso se nota. Fue fundada en el siglo XVIII por el rey Carlos III, un rey constructor e ilustrado, que imaginó un gran puerto y un canal hasta Zaragoza. El puerto se hizo. De hecho no era necesario. La tranquila bahía de los Alfaques, donde San Carlos se vierte y se detiene, es un puerto natural de primer orden, utilizado desde hace años. Sus aguas calmas y bajas, son ideales para los niños. Aguas calientes, limpias, aunque turbias, un palmo de agua sólo, donde sus hijos chapotearan sin miedo. El pueblo se ordena en calles anchas, tiradas a cordel, rectas, de casas encaladas, alrededor del mar, como abrazándolo. Si bien no ofrece otro recurso que la playa y el paisaje, estos dos son bastante excepcionales y maravillosos. Más que quedarse en San Carlos lo que tenéis que hacer es salir. Pasear por las inmediaciones. Acercaros por las pintoresqes carreteras del Delta, a pie, en bici o en coche, ir hasta el Pueblo Nuevo, siguiendo la curva suave y amable de la bahía. Viendo brillar el sol en el espejo de agua o en los arrozales. Acercaros hasta la maravillosa Casa de Madera, o casa verde, donde se encuentra el museo ornitológico y el centro de información del fantástico parque del Delta del Ebro. Vislumbrad la fauna de la Laguna de la Encanyissada, mostrad a vuestros hijos e hijas las aves estupendas que anidan o pasan: flamencos, patos, garzas, zambullidas … Allí, por cierto, hay un buen restaurante. Pueden ir también hasta el Istmo del Trabucador, que separa el mar grande, de la mar pequeña y cerrada. Una estrecha franja de tierra, desértica, lunar, que no parece de este mundo. O alquilar una barca en el puerto de San Carlos para dar una vuelta por Alfacs e ir hasta la Punta de la Banya, al otro lado. Cuando desembarcareis creeréis que sois Cristóbal Colón descubriendo tierra virgen. Cerca del embarcadero, el faro y las Salinas de la Trinidad, inusitadas. Si en lugar de ir hacia el mar, salimos del puerto hacia tierra, en dirección Amposta, vereis de pronto la desviación, a mano derecha que lleva hasta los llamados Ullals de Baltasar. Una zona de pequeños estanques donde florecen los nenúfares. Pero a nosotros, lo que nos embelesa es la la bahía natural de los Alfaques. Y sus playas, las del sur, las que encontraréis dejando el centro urbano de la ciudad y marchando hacia las Casas de Alcanar. Una serie de pequeñas playuelas deliciosas, (en la foto), de arena fina, finísima y dorada, casi polvo, de aguas blandas. Tan poco profundas que los crios van a poder campar por allí solos. ¡Incluso en invierno!. Ya veis que la cosa da para un fin de semana familiar, y más. Y si hoy os hablamos de esto es con motivo de la fiesta gastronómica de la Galera y la Ostra, que tiene lugar a mediados o finales de febrero. Hay muestra de platos hechos con la galera, crustáceo poco valorado, y con las finísimas ostras de San Carlos, buenísimas como lo son también las afamadas gambas y langostinos. ¡Pruébenlos!. No faltarán los vinos de la Terra Alta, paradas de cava y de aceite, ni por supuesto del formidable arroz de la tierra. Bajense al Ebro este fin de semana, si desean degustar los “platillos” de la feria, o cualquier otro. Hay buenos hoteles para dormir: como el Hotel Miami, popularmente Can Pons, un señor hotel, a un palmo del agua, con vistas de ensueño. También el novísimo Hotel del Port, en el centro mismo de la villa, junto, naturalmente, del puerto. Habitaciones familiares. O Cal Batiste, con un buen restaurante, y buenas habitaciones. Hay muchos más, claro. Como de restaurantes, no os los acabaréis. Para comer teneis paella o fideuá, maravillosa cocina del Ebro, o marisco, buenos langostinos del delta. Vayan al Varadero, avenida Constitución, 1. Tel.: 977. 74.10.01, o a Casa Ramon, en la calle Vista Alegre, 8, Tel.: 977. 74.14.58. También hemos comido, más sencillo, paellas y “fideuás” de fábula en el Cranc Roig (Cangrejo Rojo), en la calle de San Francisco, 33, Tel: 977.74.08.60, yendo hacia el puerto.

Torino

Torí, Turín, Torino, la capital de l’antic regne del Piemont, la casa dels Saboia, és una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre. Silenci pels carrers. Espais tirats a esquadra. Grans avingudes, carrers nets, peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. (A la foto la de Sant Carles, al costat la de Santa Cristina). Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat. No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.

Alcanar

Alcanar és una preciosa vila de l’extrem sud de Catalunya, ja tocant al País Valencià. Hi ha moltíssimes raons que justifiquen un viatge, i una estada a Alcanar. En direm unes quantes. Per exemple, i per començar les seves platges. Alcanar vila no en té de platja. Perquè està situada un xic a l’interior, uns tres kms. només. La platja d’Alcanar es troba a Les Cases. Un poblet mig independent situat a primeríssima línia de mar. Un estol de cases blanques, blanquíssimes, un port, una franja de roques, ( a la foto ) i una mica de sorra, molt poca. Malgrat això les aigües són netíssimes, límpides, calentes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobretot a l’estiu, són un lloc perfecte per anar a banyar-se amb la mainada, per anar a dinar, o per passar una nit relaxada, familiar, vora el Mediterrani. Alcanar també és la història. Perquè prop de la vila s’aixeca un dels poblats ibèrics més grans i ben conservats de Catalunya: La Moleta del Remei. Podeu pujar-hi i veure com vivia aquell poble precusor nostre. La Moleta del Remei, i el centre d’interpretació situat a la casa O’Connor, dins la vila, estan molt ben museïtzats. Tot és molt entenedor. Finalment, Alcanar són les seves festes. Les del Remei, a l’octubre, són sonades. Però més encara ho són les quinquennals que es celebren els anys acabats en 4 i en 9, com el 2009. Són a finals de setembre i s’organitzen diversos actes religiosos i festius, com les famoses procesons i desfilades. El poble s’engalana i llença la casa per la finestra. Val la pena anar-hi, un dels caps de setmana que abarquen. A més teniu la festa ibera, el tercer cap de setmana de setembre. Mercat íber, paradetes, mostra d’oficis… bé el típic d’aquestes trobades que agraden tant als infants. Jornada de portes obertes a tots els jaciments i als museus. Per dormir disposeu de cases rurals, diversos càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III, a Alcanar Platja.

Alcanar es una preciosa villa en el extremo sur de Cataluña, tocando ya la Comunidad Valenciana. Hay muchísimas razones que justifican un viaje, y una estancia en Alcanar. Os citaremos unas cuantas. Por ejemplo, y para empezar, sus playas. Alcanar villa no tiene de playa. Eso es porque está situada un poco en el interior, unos tres kms. La playa de Alcanar se encuentra en Las Casas. Un pueblecito medio independiente situado en primerísima línea de mar. Un grupo de casas blancas, blanquísimas, un puerto, una franja de rocas, (en la foto) y un poco de arena, muy poca. A pesar de ello las aguas son limpísimas, límpidas, calientes, amables. Les Cases d’Alcanar, sobre todo en verano, son un lugar perfecto para ir a bañarse con los niños, para ir a comer, o para pasar una noche relajada, familiar, cerca del Mediterráneo. Alcanar también es la historia. Porque cerca de la villa se levanta uno de los poblados ibéricos más grandes y mejor conservados de Cataluña: La Moleta del Remei. Puede subir y ver cómo vivía ese pueblo precusor nuestro. La Moleta del Remei, y el centro de interpretación situado en la casa O’Connor, dentro de la villa, están muy bien museizados. Todo es muy comprensible. Finalmente, Alcanar son sus fiestas. Las del Remei, en octubre, son sonadas. Pero más aún lo son las quinquenales que se celebran los años terminados en 4 y en 9, como en el 2009. Son a finales de septiembre y se organizan diversos actos religiosos y festivos, como las famosas procesiones y desfiles. El pueblo se engalana y tira la casa por la ventana. Vale la pena ir, uno de los fines de semana que abarcan. Además tienen la fiesta íbera, el tercer fin de semana de septiembre. Mercado íbero, tenderetes, muestra de oficios … bien todo lo típico de estos encuentros que tanto gustan a los niños. Jornada de puertas abiertas en todos los yacimientos y museos. Para dormir dispone de casas rurales, varios campings como el Estanyet o Los Alfaques, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.