Una volta desconfinada pels Pirineus d’Aragó i Navarra


Per quan ens deixin sortir del confitament, aquest estiu, us proposem una ruta pel Pirineu d’Aragó i de Navarra, fent com a centre l’hotel Villa Virginia de Sabiñánigo, al pirineu de Huesca. Una aposta segura, amb les seves habitacions còmodes, un spa increïble i el seu restaurant la Estiva, fabulós. Podeu sortir de Barcelona i parar a dinar a Binéfar. Hi ha llocs bons, i molt barats com el bar Bocados, que no està malament, prou correcte. En arribar a l’hotel, i en acabar de fer vostra i ocupar l’habitació, podeu fer una tarda a l’spa, relaxant.

Podem iniciar les sortides des del nostre centre a Sabiñánigo, anat a la Vall d’Ordesa. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. Nosaltres pugem el Vall del riu Basa i el del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Aquest poblet és també un magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem.

Un altre dia podem continuar les vacances fent cap a Biescas i resseguint la Vall del Gállego. Podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós.

Continuem les excursions des de Sabiñánigo anat ara cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica, amb un museu ple de pintures romàniques de la zona. Un museu desconegut que val la pena veure! Jaca té un bonic casc antic amb carrers comercials i un munt de bars i restaurants molt bons, tapes meravelloses…

Un xic més enllà de Jaca, l’endemà podeu arribar-vos, just a mig camí de Puente la Reina, a Santa Cruz de la Serós, bonic poblet amb una església romànica soberbia. I a dalt el monestir fabulós de San Juan de la Peña, que seria gran pena que deixéssiu de visitar.

 

L’endemà us recomanem continuar la mateixa ruta a Puente la Reina, des d’on surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac. Vist Hecho amb les seves cases de pedra i les xemeneies, i havent reservat per dinar alguna cosa a Casa Blasquico a la tornada, podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge. Abans d’abandonar la vall no deixeu de visitar la imponent església romànica de Siresa.

 

Aquell mateix dia, o un altre, passeu des d’Hecho a la Vall d’Ansó, son 9 kms. Un cop en aquesta salvatge vall pirinenca, podeu veure el poble d’Ansó, amb les cases de pedra, i en acabat, remuntar el riu Veral fins arribar a l’impressionant circ glaciar de Zuriza. Quedareu bocabadats. Possibilitats de banyada. Allà dalt hi ha un càmping molt maco, bon restaurant i moltes excursions a fer!

Des de Zuriza, o bé des d’Ansó, podeu passar al primer vall navarrès. És la fantàstica vall del Roncal, Podeu fer-ho aquell mateix dia o bé el següent. Ens agrada molt Isaba, un poblet de postal rodejat de muntanyes. Per dormir i menjar teniu Casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Des de Isaba també podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i assequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos.  Tornada a Sabiñánigo, cada cop més llunyà, per gaudir de l’hotel Villa Virgínia o del MI Casa, que està al davant, per passar la tarda a l’spa, i sopar a l’Estiva, restaurant de l’hotel, molt bé.

Des d’Isaba, passant un port de muntanya molt bonic, o bé per la carretera que porta a Pamplona, al costat de l’embassament de Yesa i per Lumbier, podeu pujar tot el vall de Salazar, des de Lumbier, per Aoiz. La Vall de Salazar segueix la NA-140, fins Ochagavia. Aquest poble robust és encantador. i te un asador on podreu degustar carns de primera qualitat fetes al moment. Tot molt rústic! És l’asador Kixkia. Si l’asador és ple, pdeu probar el restaurant Azpiroz, molt bé, a pesar de no ser el més recomanat del poble. No deixeu de remuntar fins La Selva d’Irati, que és el nostre destí somniat. Un bosc de llegenda!. Bon pàrquing però molta afluència de públic. A banda d’Otsagàbia també podeu anar a veure Irati, el bosc de faig més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra, pujant la vall bellíssima d’Aezkoa, tot seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta.

Si voleu anar més lluny, molt lluny de Sabiñánigo, podeu anar fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. Des d’allà és molt fàcil passar a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge.

Si volem podem anar ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial per la banda de França, o bé fer-ho des de Larrau per Isaba. En aquesta zona trobareu les Gorges de Kakueta, una meravella que cal visitar. De tornada baixem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins a la ratlla de la frontera, i dormir a Isaba, on us hem recomanat bons hotels.

Des de Sabiñánigo, passant per Jaca podeu pujar fins Candanchú, veure Canfranc i passar el túnel de Somport, o creuar el propi coll de Somport. Si baixem cap a Oloron-Sainte Marie, veurem un vall preciós, del costat francés. Oloron te un barri antic, amb una església romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria.

Si teniu més dies de vacances, aquest agost, pode fer el plat fort dels Pirineus, allotjant-vos a Sabiñánigo: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem fins Formigal resseguint la vall del Gállego, i creuem la ratlla fins el poble francés de Biella. D’allà pugem l’Aubisque, tot un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós.

Havent fet nit a Argelès, anem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!.

Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Nadal a París


Què podem dir del Nadal a París. Res de nou. Preciós, romàntic… Hi hem estat un munt de vegades i sempre ens atrapa. Un encant. Unes vacances de Nadal a la capital de França permeten gaudir a grans i petits dels seus mercats de Nadal. I n’hi ha un munt! És un clar destí familiar sobretot si, a més, penseu en els parcs Disney i Astèrix. Però també ho és cultural, no cal dir-ho. Pensem ara en el fastuós museu del Louvre, el millor del món amb el permís del Prado de Madrid, amb la joia de les pintures impressionistes del Museu del Quai d’Orsay, o amb Notre Dame. I per no parlar de la Torre Eiffel, que us deixarà bocabadats, o les grans avingudes, places i monuments, com ara Les Invalides, l’Arc de Triomf o el complex de gratacels de La Defense, tots il·luminats per les festes. París també té racons coquetons i encantadors, dins del barri llatí, o a Montmartre… Ara us expliquem quins mercats de Nadal hi haurà a París aquest any: El mercat gegant a la Defense, envoltat de gratacels. Centenars de parades de tota mena. El mercat de Nadal més gran que hem vist mai. Tanca el 29 de desembre!. El coquetó mercadet de la Torre Eiffel, en canvi, és molt més petit, però no tanca fins el 5 de gener, com ho fa també el de Sant Germain des Pres, a tocar d’aquesta església, o el mercat de les Tulleries, al centre, prop del Louvre, que és força més gran. N’hi ha d’anunciats a l’Hotel de Ville, a la Place Georges Pompidou, al mercat de les Halles, però son més petits i tanquen portes el 29 de desembre. El mateix dia que el de Notre Dame, el cartell del qual obre aquest article. Però, a més, París és bonic ple de llums de nadal!. Moure’s per París vol dir metro. Carnets de 10 bitlles a preu assequible. Les distancies son enormes!. Allotjar la família a París no és tan car, mireu a Internet l’hotel de la Porte Dorée: el recomanem per relació preu-qualitat. Per dinar hi ha milers de llocs, però no oblideu els self-service de museus com ara el Louvre: us sorprendran segur!. També ens agrada hostatjar-nos als hotels Ibis Styles. N’hi ha molts! Mireu-vos el Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Si aneu a aquest darrer hotel podeu dinar o sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Qué decir de París. Nada nuevo. Hemos estado un montón de veces y siempre nos atrapa. Esta vez os queremos proponer que vayais por Navidad. Un encanto. Unas vacaciones de Navidad en la capital de Francia permiten disfrutar a grandes y pequeños de los tradicionales mercados y mercadillos. Unos cierran el 29 de diciembre, como el gran mercado de La Defense. Otros el 5 de enero. Además teneis los parques Disney y Asterix. Pero también mucho que ver en el terreno cultural, no hace falta decirlo. Pensemos ahora en el fastuoso museo del Louvre, el mejor del mundo con el permiso del Prado de Madrid, o en las pinturas impresionistas del Museo del Quai d’Orsay, o en Notre Dame. Y por no hablar de la Torre Eiffel, que os dejará boquiabiertos, y donde hay otro mercado de Navidad muy coqueto. Se iluminan las grandes avenidas, plazas y monumentos, tales como Les Invalides, el Arco de Triunfo o el complejo de rascacielos de La Defense. París también tiene pequeños mercados de Navidad en rincones encantadores, como en el barrio latino, en Saint Germain des Pres, o en les Halles o el Pompidou. Ir a París significa coger el metro. Carnés de 10 billetes a precio asequible. Las distancias son enormes. Alojar la familia en París no es tan caro, mirad en Internet del hotel de la Porte Dorée: lo recomendamos por su relación precio-calidad. Para comer hay miles de sitios, pero no olviden los self-service de museos como el Louvre: os sorprenderán seguro. También nos gusta hospedarnos en el hotel Ibis Styles Marcel, dentro de la ciudad mismo, a pie de metro. Muy bien. Si vais a este último hotel podeis comer o cenar en el restaurante Le Belvedere, junto al hotel. Buena pasta y pizza. Recomendable.

 

What can we say about Xmas in Paris? Nothing new. We’ve been a lot of times and always catches us. Because París is wonderful on Christmas. It is a clear Xmas family destination. And you can think also in Disney and Astèrix parks. Or something more cultural. Maybe visit museum of the Louvre, the best in the world or the Quai d’Orsay Museum, or Notre Dame, where is a beautiful Xmas market. In the Eiffel Tower there is another Xmas market too. Great avenues, squares and monuments have Xmas ligths. Moving to Paris means Metro. 10-bit carnets at an affordable price. The distances are huge! Staying at the family in Paris is not that expensive, look at the hotel at the Porte Dorée: we recommend it for price-quality relation. For lunch there are thousands of places, but do not forget the self-service of museums such as the Louvre: they will surprise you surely! We also like to stay at the hotel Ibis Styles Marcel Semblat, within the city itself, by metro. Really good. If you go to this last hotel you can have lunch or dinner at the Le Belvedere restaurant, just outside the hotel. Good pasta and pizza. Recommendable

 

París, revisitat


Què podem dir de París. Res de nou. Hi hem estat un munt de vegades i sempre ens atrapa. Aquesta vegada era Nadal. Un encant. Però també és esplèndida en primavera, tardor i fins i tot a l’estiu, quan no hi ha cap franès. Unes vacances a la capital de França permeten gaudir a grans i petits. És un clar destí familiar sobretot si penseu en els parcs Disney i Astèrix. Però també ho és cultural, no cal dir-ho. Pensem ara en el fastuós museu del Louvre, el millor del món amb el permís del Prado de Madrid, amb la joia de les pintures impressionistes del Museu del Quai d’Orsay, o amb Notre Dame. I per no parlar de la Torre Eiffel, que us deixarà bocabadats, o les grans avingudes, places i monuments, com ara Les Invalides, l’Arc de Triomf o el complex de gratacels de La Defense, a la foto superior. París també té racons coquetons i encantadors, com ara el barri llatí, la Sainte Chapelle, el museu de Cluny, Montmartre… Moure’s per París vol dir metro. Carnets de 10 bitlles a preu assequible. Les distancies son enormes!. Allotjar la família a París no és tan car, mireu a Internet l’hotel de la Porte Dorée: el recomanem per relació preu-qualitat. Per dinar hi ha milers de llocs, però no oblideu els self-service de museus com ara el Louvre: us sorprendran segur!. També ens agrada hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Si aneu a aquest darrer hotel podeu dinar o sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Qué decir de París. Nada nuevo. Hemos estado un montón de veces y siempre nos atrapa. Esta vez era Navidad. Un encanto. Pero también está espléndida en primavera, otoño e incluso en verano, cuando no hay ningun francés por allí. Unas vacaciones en la capital de Francia permiten disfrutar a grandes y pequeños. Es un claro destino familiar sobre todo si piensan en los parques Disney y Asterix. Pero también lo es cultural, no hace falta decirlo. Pensemos ahora en el fastuoso museo del Louvre, el mejor del mundo con el permiso del Prado de Madrid, o en las pinturas impresionistas del Museo del Quai d’Orsay, o en Notre Dame. Y por no hablar de la Torre Eiffel, que os dejará boquiabiertos, o las grandes avenidas, plazas y monumentos, tales como Les Invalides, el Arco de Triunfo o el complejo de rascacielos de La Defense. París también tiene rincones coquetos y encantadores, como el barrio latino, la Sainte Chapelle, el museo de Cluny, Montmartre … Moverse por París significa metro. Carnés de 10 billetes a precio asequible. Las distancias son enormes. Alojar la familia en París no es tan caro, mirad en Internet del hotel de la Porte Dorée: lo recomendamos por su relación precio-calidad. Para comer hay miles de sitios, pero no olviden los self-service de museos como el Louvre: os sorprenderán seguro. También nos gusta hospedarnos en el hotel Ibis Styles Marcel, dentro de la ciudad mismo, a pie de metro. Muy bien. Si vais a este último hotel podeis comer o cenar en el restaurante Le Belvedere, junto al hotel. Buena pasta y pizza. Recomendable.

     

What can we say about Paris? Nothing new. We’ve been a lot of times and always catches us. This time it was Christmas. A charm But it is also splendid in spring, autumn, and even summer, when there are no women. Holidays in the capital of France allow the enjoyment of adults and children. It is a clear family destination especially if you think of the Disney and Astèrix parks. But it is also cultural, it goes without saying. Consider now in the lavish museum of the Louvre, the best in the world with the permission of the Prado de Madrid, with the jewel of the Impressionist paintings of the Quai d’Orsay Museum, or with Notre Dame. And not to mention the Eiffel Tower, which will leave you breathtaking, or great avenues, squares and monuments, such as Les Invalides, the Arc de Triomphe or the La Defense skyscraper complex, in the photo above. Paris also has coquettish and charming corners, such as the Latin quarter, the Sainte Chapelle, the Cluny museum, Montmartre … Moving to Paris means Metro. 10-bit carnets at an affordable price. The distances are huge! Staying at the family in Paris is not that expensive, look at the hotel at the Porte Dorée: we recommend it for price-quality relation. For lunch there are thousands of places, but do not forget the self-service of museums such as the Louvre: they will surprise you surely! We also like to stay at the hotel Ibis Styles Marcel Semblat, within the city itself, by metro. Really good. If you go to this last hotel you can have lunch or dinner at the Le Belvedere restaurant, just outside the hotel. Good pasta and pizza. Recommendable

 

Mirmande


mirmande

Pujant per l’autopista cap a Lyon un poble provençal penjat us espera. Es Mirmande. Un pètit poblet penjat d’una cinglera que domina la desconeguda vall del riu Drôme. Un poble classificat entre els més “beaux  villages de France“, i merescudament. Aquest carrers estrets i costeruts, que pugen turó amunt, estan plens de boniques cases de pedra, moltes ocupades per artesans, ceramistes sobretot. Hi arribareu si deixeu l’autopista A-9, que va cap a Lyon, a Loriol sur Drôme, en la sortida 16. Teniu Mirmande a uns 12 km al nord-est. Si seguiu fins la sortida Montélimar Nord, que és la n° 17, està a 5 km cap al sud-est. Ben indicat des de la carretera nacional 7. A dalt de tot de la vila trobareu l’església de la Sainte Foy, del XII, meravella romànica. Al seu voltant, devallant el turó les cases. Vistes agradables sobre la vall del Drôme i del Rhône. Si teniu temps per passejar no us perdeu el petit poblet veï, anomenat Cliousclat. Artesans de la ceràmica se l’han fet encara més seu que Mirmande. Xulo, senzill. Per dinar a Mirmande hi ha llocs encantadors, com ara el restaurant Margot està molt bé. No és barat, però te un bon cuiner. Per dinar i per dormir, perquè aquest restaurant és el de l’hotel de Mirmande, bonic, amb bones habitacions. Del mateix amo és La Treille Muscate, un altre lloc on dinar i reposar amb gust. Preus elevats. També podeu menjar i dormir molt bé a La Capitelle, un hotelet i restaurant cuidats. Cuina d’autor. El café Bert és alegre i desenfadat, amanides, entrepans, formatges i embotits. Si fa o no fa com el café. Pels amics del càmping direm que el de Mirmande està molt bé, dins els estàndards francesos, que no son els d’aquí. Ideal per una parada si pugeu la Vall del Ródano camí de Lyon, de París, de Suissa, dels Alps… Ja ho sabeu!.

Hay una aldea muy bonita colina en el valle de la Drôme, que está clasificada entre los pueblos más bellos de Francia, y con razón. Se trata de un pequeño pueblo de casas de piedra, calles estrechas, en que han abierto muchas tiendas de artesania, arte y cerámica. Está muy cerca de la autopista del Sol, la que sube hacia Lyon. Podeis dejarla un rato en Loriol sur Drôme, cogiendo la salida 6. Mirmande está a 12 km al norte. O bien se puede ir hasta Montelimar Norte, salida 17, que queda a 5 km. En Mirmande también se puede admirar la Iglesia de Sainte Foy, del siglo XII, una maravilla de la arquitectura románica, situada en la parte superior de la villa y con impresionantes vistas al valle de la Drôme y el Ródano. La cerámica tradicional, también está muy presente en la vida del pueblo vecino, llamado Cliousclat, que os recomendamos visitar.

Il y a un joli village perché dans la Vallée de la  Drôme, qui est classé parmi les plus beaux  villages de France. C’est un petit bourg de maisons de pierre, ruelles etroites, on vous pourrez admirer le travail de l’artisanat d’art et  la poterie.  Tout pres de l’autoroute du Soleil, Loriol sur Drôme, sortie 6. Mirmande est à 12 km. Ou vous pouvez aller jusqu’a Montélimar Nord, sortie 17, à 5 km. Là vous pourrez admirer aussi l’église de la Sainte Foy, du XIIè siècle, une merveille de l’architecture romane, placée au sommet du village, et offerant une vue imprenable sur la Vallée de la Drôme et du Rhône. L’artisanat, et notamment la poterie traditionnelle, est aussi très développé dans le village voisin de Cliousclat.

Saló Expominer


Expominer2014

Per aquelles famílies a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem que aneu aquest proper cap de setmana a visitar tots junts el Saló Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida realment molt familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per la gent més gran, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Del 14 al 16 de noviembre de 2014. De 10:00 a 20:00 hores, sense parar. Organitza l’Associació Catalana de Mineralogistes. El saló reunirà l’oferta de 115 expositors de 16 països al Palau 1 del recinte de Montjuïc. Entrades a 7,50 €, menors a 5,50 € i més petits de 5 anys gratis. Podreu adquirir minerals, pedres precioses i semiprecioses, gemmes de múltiples formes i colors , fòssils i, fins i tot, espectaculars meteorits de 50 i 30 quilos, uns dels més grans que es poden veure al nostre país. També podreu veure, tocar i comprar gemmes i minerals per crear els seus propis complements i joies, com arracades i polseres. Hi ha tallers que inclouen des de tècniques de batuda per trobar palletes d’or en els rius, fins a rutes per escolars per la muntanya de Montjuïc, passant per tallers i concursos de fotografia de minerals, fòssils i gemmes. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no podreu tornar a entrar de nou si teniu alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana… ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 8. Organiza l’Associación Catalana de Mineralogistas. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, a 7,50 €, pero los menores de 5 años no pagan, y los demás pagan 5,50 €. Atención: no dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos. Buén Expominer!.

Expominer a Montjuic


expominer

Per aquelles famílies a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem que aneu aquest proper cap de setmana a visitar tots junts el Saló Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida realment molt familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per la gent més gran, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Del 8 al 10 de noviembre de 2013. De 10:00 a 20:00 hores, sense parar. Organitza l’Associació Catalana de Mineralogistes. Podeu comprar les entrades a la guixeta del palau 8. El preu serà de 7,50 euros, però els nens i nenes paguen 5,50 euros, i fins els 5 anys l’entrada és gratis. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no podreu tornar a entrar de nou si teniu alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana… ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 8. Organiza l’Associación Catalana de Mineralogistas. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, a 7,50 €, pero los menores de 5 años no pagan, y los demás pagan 5,50 €. Atención: no dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos. Buén Expominer!.

De nou: Expominer!


Per aquells a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per les mares, àvies i tietes, i pels pares també, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. El preu d’entrada potser és un xic car, però els menors de 7 anys no paguen. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no pots tornar a entrar de nou si tens alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana del 9 al 11 de novembre de 2012, ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 6. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, pero los menores de 7 años no pagan. No dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos.

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Gorges de Kakueta


Les Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son senzillament indescriptibles. Un lloc impressionant, amagat, remot, difícil de trobar. També són unes gorges difícils de recòrrer, sobretot pels més petits de la família, però valen la pena de veritat. Estan situades al País Basc Francés, a la regió de la Soule, molt a prop del petit poblet de Sainte Engrace. Les gorges de Kakueta penetren una vall molt estreta, estretíssima, excavada per un rierol de muntanya. Són unes gorges salvatges, ferotges. Per arribar-hi, des de Barcelona, cal anar fins el vall navarrés del Roncal. El Roncal és, en ell mateix, un destí maravellós per un pont, o una escapada, molt recomanable. Un cop sou a Isaba, que és la vila centre de la vall, cal pujar cap a Belagua i passar a França pel port de l’Arette-Pierre-Saint Martín. Aquesta ruta, per ella mateixa, ja val el viatge. Veureu muntanyes magnífiques. Paisatges d’ensomni, natura verge. Poc més enllà de l’estació d’esquí francesa de l’Arette-Pierre-Saint Martin trobareu, a mà esquerra, la desviació cap a Sainte Engrace. Són 12 kms. de baixada constant. No us espanteu. La carretera està fatal, però l’entorn és privilegiat. Passat el poblet de Sainte Engrace, just a uns 3 kms. trobareu l’aparcament de les gorges, a la mateixa carretera. Deixeu el cotxe i baixeu cap al bar que hi ha a l’entrada. Allà venen els tiquets. Ara comença l’aventura. Preneu el casc de miner i us caldrà fer mig km. de camí realment trencacames i enutjós. Pujades i baixades molt pronunciades, amb el terra relliscós, mullat. Molt perillós. Vigileu els infants. Cal anar ben calçat. I amb anorak. Impossible en cas de pluja. Aquest tros és una matada. Inenarrable. Fatigant. Però de cop us trobareu al fons de les gorges. L’espectacle és increible. Un microclima humid s’encarrega de mantenir una vegetació luxuriosa. Les plantes omplen les parets de roca, tapant la llum del sol. El riu corre al fons. Les parets són verticals. Són dos kms. de recorregut, amb cascades i maravelles fins arribar a la gruta, punt i final de l’excursió. La tornada es fa pel mateix camí, fet que us permet de reveure i resseguir, de nou, totes les gorges, incloses les esgotadores i perilloses baixades i pujades de l’inici. Hi ha un servei de bar i restaurant a l’entrada. També un parell de llocs a Sainte Engrace, el poble més proper. Un davant de l’esglèsia i l’altre a l’entrada de la vila.  Heu de saber que aquest poblet te una preciosa esglèsia romànica, restes d’una antiga canònica, amb uns fabulosos capitells historiats. Val la pena parar-s’hi. Per retornar a Isaba i el Roncal podeu anar per la mateixa carretera per on heu vingut, o fer una volta, seguint carretera avall des de les gorges. Si escolliu aquesta opció, arribareu a la carretera D-26 que us caldrà remuntar cap a Larrau, per poder tornar a Espanya pel pic d’orhi seguint la NA 2011. Atenció: el port fronterer de Larrau-Orhi és un port de muntanya molt elevat i bestial. Evidentment paisatges al límit. Fantàstics, però exigents amb el conductor del cotxe. Si finalment us decidiu a fer aquesta volta, haureu completat una ruta cíclica. Trobareu molts bons llocs per dormir i menjar a Isaba, capital del Roncal. Us recomanem Casa Lola, un hotelet, i un restaurant, amb molt d’encant. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, tel: 948893013, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. No és l’únic de la vall. Hi ha molts hotelets i apartaments, o cases rurals precioses. També un hotel més convencional, anomenat justament Isaba. Aprofiteu l’estada per visitar el Valle de Belagua, o Ansó amb la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar amb la Selva de Irati. Tot a menys de 40 kms. d’Isaba.

Las Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son sencillamente indescriptibles. Un lugar impresionante, escondido, remoto, difícil de encontrar. También son unas gargantas difíciles de recorrer, sobre todo para los más pequeños de la familia, pero valen la pena de verdad. Están situadas en el País Vasco Francés, en la región de la Soule, muy cerca del pequeño pueblo de Sainte Engrace. Las gargantas de Kakueta penetran un valle muy estrecho, estrechísimo, excavado por un arroyo de montaña. Son unas gargantas salvajes, feroces. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir hasta el valle navarro del Roncal. El Roncal es, en sí mismo, un destino ideal para un puente, o una escapada, muy recomendable. Una vez estás en Isaba, que es la villa centro del valle, hay que subir hacia Belagua y pasar a Francia por el puerto de Arette-Pierre-Saint Martín. Esta ruta, por sí misma, ya merece el viaje. Veréis montañas magníficas. Paisajes de ensueño, naturaleza virgen. Poco más allá de la estación de esquí francesa de Arette-Pierre-Saint Martin encontrarán, a mano izquierda, la desviación hacia Sainte Engrace. Son 12 kms. de bajada constante. No os asustéis. La carretera está fatal, pero el entorno es privilegiado. Pasado el pueblo de Sainte Engrace, justo a unos 3 kms. encontrarán el aparcamiento de las gargantas, en la misma carretera. Dejen el coche y bajen hacia el bar que hay a la entrada. Allí venden los tickets. Ahora empieza la aventura. Tomad el casco de minero y recorred medio km. de camino realmente rompepiernas y engorroso. Subidas y bajadas muy pronunciadas, con el suelo resbaladizo, mojado. Muy peligroso. Vigilen a los niños. Hay que ir bien calzado. Y con anorak. Imposible en caso de lluvia. Este trozo es una matada. Inenarrable. Fatigante. Pero de golpe os encontraréis en el fondo de las gargantas. El espectáculo es increíble. Un microclima húmedo se encarga de mantener una vegetación lujuriosa. Las plantas llenan las paredes de roca, tapando la luz del sol. El río corre al fondo. Las paredes son verticales. Son dos kms. de recorrido, con cascadas y maravillas hasta llegar a la gruta, punto y final de la excursión. La vuelta se hace por el mismo camino, lo que le permite reseguir, de nuevo, todas las gargantas, incluidas las agotadoras y peligrosas bajadas y subidas del inicio. Hay un servicio de bar y restaurante justo a la entrada. También un par de lugares en Sainte Engrace, el pueblo más cercano. Uno está frente de la iglesia y el otro a la entrada del lugar. Debéis saber que este pueblo tiene una preciosa iglesia románica, resto de una antigua canónica, con unos fabulosos capiteles historiados. Vale la pena pararse. Para volver a Isaba y Roncal pueden ir por la misma carretera por donde han venido, o dar una vuelta, siguiendo carretera abajo desde las gargantas. Si eligen esta opción, llegaran a la carretera D-26 que necesitarán remontar hacia Larrau, para poder volver a España por el pico de Orhi, siguiendo la NA 2011.  Atención: el puerto fronterizo de Larrau-Orhi es un puerto de montaña muy elevado y bestial. Evidentemente paisajes al límite. Fantásticos, pero exigentes con el conductor del coche. Si finalmente se deciden a hacer esta vuelta, habran completado una ruta cíclica. Hay muchos y buenos lugares para dormir y comer en Isaba, capital del Roncal. Les recomendamos Casa Lola, un hotelito, y un restaurante, con mucho encanto. Para comer nos gustó también mucho el restaurante Tapia, tel: 948893013, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. No es el único del valle. Hay muchos hotelitos y apartamentos, o casas rurales preciosas. También un hotel más convencional: el Isaba. Aprovechen la estancia para visitar el Valle de Belagua, o Ansó con la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar con la Selva de Irati. Todo a menos de 40 kms. de Isaba.

Gorges de la Jonte


El riu de la Jonte és un afluent del Tarn. Els dos rius es troben al poble de Le Rozier, situat just a l’entrada del magnífic paratge natural de les Gorges del Tarn. Però el que poca gent sap és que, des de Le Rozier, el viatger també pot aventurar-se dins unes gorges més salvatges, estretes i grandioses que les del Tarn: les gorges de La Jonte. Tota aquesta zona és un paradís natural que no podeu perdre-us. Hi ha gorges a cada riu, des de Millau fins a Mende. Tarn, Jonte, Dourbie… Hi ha pobles medievals magnífics, com ara Sainte Enimie, La Malene o Canteubre. Hi ha grutes de somni, les millors d’Europa, com Dargilan, Bramabiau, Avenc Armand… Podeu baixar en barca pels rius. El Tarn, més familiar i pacífic, és el més adequat. Us recomanem especialment el circuit Le Rozier- Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poc més d’un centenar, escàs, de kms. veureu paisatges increibles, baixareu a coves espectaculars i gaudireu, com mai, de la natura. Podeu anar a veure l’espai d’observació dels voltors, maravellós balcó damunt les gorges, situat prop de Le Rozier. Seguint cap a Meyrueis trobareu indicada la desviació cap a la gruta de Dargilan. Sortint cap a Sainte Enimie trobareu una altra gruta excepcional: l’Avenc Armand. Si teniu temps i ganes, no deixeu per un altre dia l’Abim de Bramabiau. Disfruteu i descanseu a Sainte Enimie, recorrent els carrers medievals. Després podeu tornar cap a Le Rozier, baixant les gorges del Tarn. Podeu arribar molt fàcilment des de Barcelona a la Jonte. Cal agafar l’autopista A-7 per Girona, Perpinyà i Narbonne, fins Beziers. D’allà la A-75 en direcció Millau. En arribar a Millau, famosa pel seu viaducte, us caldrà seguir les indicacions cap a Le Rozier. Bons hotels a Millau. Hem dormit i menjat molt bé a Le Cevenol. També, a Sainte Enimie, hem dormit i menjat fantàsticament a L’Auberge du Moulin. Mireu-vos els hotels de Meyrueis, un poblet encantador estratègicament situat. Teniu allà el Sully. També molt recomanable l’Hotel de la Muse, prop de Le Rozier. Els càmpings de la Jonte i del Tarn són els millors de França. I n’hi ha una pila!.

El río de la Jonte es un afluente del Tarn. Los dos ríos se encuentran en el pueblo de Le Rozier, situado justo en la entrada del magnífico paraje natural de las Gargantas del Tarn. Pero lo que poca gente sabe es que, desde Le Rozier, el viajero también puede aventurarse en unas gargantas más salvajes, estrechas y grandiosas que las del Tarn: las gargantas de la Jonte. Toda esta zona es un paraíso natural que no pueden perderse. Hay gargantas en cada río, desde Millau hasta Mende. Tarn, Jonte, Dourbie … Hay pueblos medievales magníficos, como Sainte Enimie, La Malene o Cantobre. Hay grutas de ensueño, las mejores de Europa, como Dargilan, Bramabiau, o la Sima Armand … Pueden bajar en barca por los ríos. El Tarn, más familiar y pacífico, es el más adecuado. Os recomendamos especialmente el circuito Le Rozier-Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poco más de un centenar, escaso, de kms. veréis paisajes increibles, bajaréis en cuevas espectaculares y disfrutareis, como nunca, de la naturaleza. Pueden ir a ver el espacio de observación de los buitres, maravilloso balcón sobre las gargantas, situado cerca de Le Rozier. Siguiendo hacia Meyrueis encontrareis indicada la desviación hacia la gruta de Dargilan. Saliendo hacia Sainte Enimie encontrareis otra gruta excepcional: la Sima Armand. Si tienen tiempo y ganas, no dejen para otro día el abismo de Bramabiau. Disfruten y descansen en Sainte Enimie, recorriendo las calles medievales. Después pueden volver hacia Le Rozier, bajando las gargantas del Tarn. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona hasta la zona de la Jonte. Hay que coger la autopista A-7 por Girona, Perpignan y Narbonne, hasta Beziers. De allí la A-75 en dirección Millau. Al llegar a Millau, famosa por su viaducto, deberá seguir las indicaciones hacia Le Rozier. Buenos hoteles en Millau. Hemos dormido y comido muy bien en Le Cévenol. También, en Sainte Enimie, hemos dormido y comido fantásticamente en L’Auberge du Moulin. Vea los hoteles de Meyrueis, un pueblecito encantador estratégicamente situado. Tiene allí el Sully. También muy recomendable el Hotel de la Muse, cerca de Le Rozier. Los campings de la Jonte y del Tarn son los mejores de Francia. ¡Y hay un montón!.

Conques


Conques

En un viatge pel sur de França no podem oblidar aquest monument cabdal, aquesta maravella del romànic, dins un bellíssim poblet de pessebre: Conques.  Aquesta bonica localitat está situdada al Departament de l’Aveyron, prop de la Vall del Lot, no gaire lluny d’Espalion o Figeac. L’Abadia de la Sainte-Foy, (a la foto), és una de les més fantàstiques construccions romàniques d’Europa. A més representa una de les fites importants del camí de Sant Jaume a França, com Le Puy en Velay o Albí. Per altra banda el poblet de Conques és una delícia medieval. Carrers estrets, cases de pedra, ponts i places, envolten l’abadia, que s’aixeca entre les teulades com un colòs. Tal i com va ser planejat que fos fa deu segles. Tal i com sempre ha estat. No us perdeu una visita a Conques, a la seva vall, als seus boscos. Creureu, per un moment, que les autopistes, les presses, la civilització són imaginàries. Creureu que heu viatjat en el temps, i gaudireu de la pau i la tranquilitat d’un entorn màgic, incontaminat. Arribeu a Conques de la millor manera: en el transcurs d’una ruta pel Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pobles medievals, rius plàcids, gorges imponents. Per dormir mireu-vos l’hotel Sainte Foy, un clàssic. Caríssim, però amb una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog, només per butxaques molt fortes. L’Alberg de Sant Jaume és més senzill, però te dues xemeneies de Logis de France. Si us agrada anar de càmping esteu de sort. Conques te càmpings preciosos, a dins com ara Le Beau Rivage, on nosaltres hem estat, o fora del poble, al camp.

En un viaje por el sur de Francia no podemos olvidar este monumento capital, esta maravilla del románico, en un bellísimo pueblo de pesebre: Conques. Esta bonita localidad está situdada en el Departamento de l’Aveyron, cerca del Valle del Lot, no muy lejos de Espalion o Figeac. La Abadía de la Sainte-Foy, (en la foto), es una de las más fantásticas construcciones románicas de Europa. Además representa una de las metas importantes del camino de Santiago en Francia, como Le Puy en Velay o Albí. Por otra parte el pueblo de Conques es una delicia medieval. Calles estrechas, casas de piedra, puentes y plazas, rodean la abadía, que se levanta entre los tejados como un coloso. Tal y como fue planeado que fuera hace diez siglos. Tal y como siempre ha sido. No te pierdas una visita a Conques, a su valle, a sus bosques. Vais a creer, por un momento, que las autopistas, las prisas, la civilización son imaginarias. Vais a creer que habeis viajado en el tiempo, y disfrutareis de la paz y la tranquilidad de un entorno mágico, incontaminado. llegad hasta Conques de la mejor manera: en el transcurso de una ruta por el Lot. Figeac, Estaign, Espalion, Entrayges. Pueblos medievales, ríos plácidos, cañones imponentes. Para dormir miraros el hotel Sainte Foy, un clásico. Carísimo, pero con una estrella Michelin, el Moulin de Cambelog,es sólo para bolsillos muy poderosos. El Albergue de Saint Jacques es más sencillo, pero tiene dos chimeneas de Logis de France. Si os gusta ir de camping estais de suerte. Conques tiene campings preciosos, dentro del pueblo como Le Beau Rivage, donde nosotros hemos dormido, o fuera del pueblo, en el campo.

Oloron


Oloron-Sainte Marie és una important vila, al peu dels Pirineus, baixant des del Somport, via Jaca. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Oloron és una vila bonica, una mica decadent, oberta i francesa, amb grans places, arbredes i dos rius que s’ajunten al mig de la ciutat. Te un barri antic, amb una esglèsia romànica. També té un barri al costat dels rius, i un altre barri al volatnt de Santa Maria, la catedral. Oloron té una bonica catedral gótica, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. L’interior és, en canvi, molt poc afavorit, excepte l’orgue. La vila alta compta amb alguns carrers medievals, però poca cosa. Si bé no mereix un viatge express, si una parada si feu una ruta pels Pirineus, banda de França. Nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració una mica “hippiosa”. L’amo us tractarà amb amabilitat. La carta inclou tota mena de plats.

Oloron-Sainte Marie es una importante villa, al pie de los Pirineos, bajando desde Somport, vía Jaca. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, como su ciudad gemela justo al otro lado de los Prineos. Oloron es bonita, como lo es Jaca. Es abierta y francesa, con paseos arbolados, dos rios i tres barrios. Uno està alrededor de la catedral, Santa Maria. ës una catedral gótica, con una portada muy guapa, espectacular, património de la humanidad. También tiene una villa alta con algunas calles medievales, y una iglèsia antigua. Poca cosa. Si bien no merece un viaje express, si una parada si hacéis una ruta por los Pirineos, del lado de Francia. Nosotros dormimos en el hotel Alysson. Muy recomendable. Y comimos en un restaurante acogedor: “La corte de los milagros”, justo enfrente de la catedral. Buen ambiente, buenos platos, un dueño simpático.