París, revisitat


Què podem dir de París. Res de nou. Hi hem estat un munt de vegades i sempre ens atrapa. Aquesta vegada era Nadal. Un encant. Però també és esplèndida en primavera, tardor i fins i tot a l’estiu, quan no hi ha cap franès. Unes vacances a la capital de França permeten gaudir a grans i petits. És un clar destí familiar sobretot si penseu en els parcs Disney i Astèrix. Però també ho és cultural, no cal dir-ho. Pensem ara en el fastuós museu del Louvre, el millor del món amb el permís del Prado de Madrid, amb la joia de les pintures impressionistes del Museu del Quai d’Orsay, o amb Notre Dame. I per no parlar de la Torre Eiffel, que us deixarà bocabadats, o les grans avingudes, places i monuments, com ara Les Invalides, l’Arc de Triomf o el complex de gratacels de La Defense, a la foto superior. París també té racons coquetons i encantadors, com ara el barri llatí, la Sainte Chapelle, el museu de Cluny, Montmartre… Moure’s per París vol dir metro. Carnets de 10 bitlles a preu assequible. Les distancies son enormes!. Allotjar la família a París no és tan car, mireu a Internet l’hotel de la Porte Dorée: el recomanem per relació preu-qualitat. Per dinar hi ha milers de llocs, però no oblideu els self-service de museus com ara el Louvre: us sorprendran segur!. També ens agrada hostatjar-nos a l’hotel Ibis Styles Marcel Semblat, dins la ciutat mateix, a peu de metro. Molt bé. Si aneu a aquest darrer hotel podeu dinar o sopar al restaurant Le Belvedere, a tocar de l’hotel. Bona pasta i pizza. Recomanable.

Qué decir de París. Nada nuevo. Hemos estado un montón de veces y siempre nos atrapa. Esta vez era Navidad. Un encanto. Pero también está espléndida en primavera, otoño e incluso en verano, cuando no hay ningun francés por allí. Unas vacaciones en la capital de Francia permiten disfrutar a grandes y pequeños. Es un claro destino familiar sobre todo si piensan en los parques Disney y Asterix. Pero también lo es cultural, no hace falta decirlo. Pensemos ahora en el fastuoso museo del Louvre, el mejor del mundo con el permiso del Prado de Madrid, o en las pinturas impresionistas del Museo del Quai d’Orsay, o en Notre Dame. Y por no hablar de la Torre Eiffel, que os dejará boquiabiertos, o las grandes avenidas, plazas y monumentos, tales como Les Invalides, el Arco de Triunfo o el complejo de rascacielos de La Defense. París también tiene rincones coquetos y encantadores, como el barrio latino, la Sainte Chapelle, el museo de Cluny, Montmartre … Moverse por París significa metro. Carnés de 10 billetes a precio asequible. Las distancias son enormes. Alojar la familia en París no es tan caro, mirad en Internet del hotel de la Porte Dorée: lo recomendamos por su relación precio-calidad. Para comer hay miles de sitios, pero no olviden los self-service de museos como el Louvre: os sorprenderán seguro. También nos gusta hospedarnos en el hotel Ibis Styles Marcel, dentro de la ciudad mismo, a pie de metro. Muy bien. Si vais a este último hotel podeis comer o cenar en el restaurante Le Belvedere, junto al hotel. Buena pasta y pizza. Recomendable.

     

What can we say about Paris? Nothing new. We’ve been a lot of times and always catches us. This time it was Christmas. A charm But it is also splendid in spring, autumn, and even summer, when there are no women. Holidays in the capital of France allow the enjoyment of adults and children. It is a clear family destination especially if you think of the Disney and Astèrix parks. But it is also cultural, it goes without saying. Consider now in the lavish museum of the Louvre, the best in the world with the permission of the Prado de Madrid, with the jewel of the Impressionist paintings of the Quai d’Orsay Museum, or with Notre Dame. And not to mention the Eiffel Tower, which will leave you breathtaking, or great avenues, squares and monuments, such as Les Invalides, the Arc de Triomphe or the La Defense skyscraper complex, in the photo above. Paris also has coquettish and charming corners, such as the Latin quarter, the Sainte Chapelle, the Cluny museum, Montmartre … Moving to Paris means Metro. 10-bit carnets at an affordable price. The distances are huge! Staying at the family in Paris is not that expensive, look at the hotel at the Porte Dorée: we recommend it for price-quality relation. For lunch there are thousands of places, but do not forget the self-service of museums such as the Louvre: they will surprise you surely! We also like to stay at the hotel Ibis Styles Marcel Semblat, within the city itself, by metro. Really good. If you go to this last hotel you can have lunch or dinner at the Le Belvedere restaurant, just outside the hotel. Good pasta and pizza. Recommendable

 

Mirmande


mirmande

Pujant per l’autopista cap a Lyon un poble provençal penjat us espera. Es Mirmande. Un pètit poblet penjat d’una cinglera que domina la desconeguda vall del riu Drôme. Un poble classificat entre els més “beaux  villages de France“, i merescudament. Aquest carrers estrets i costeruts, que pugen turó amunt, estan plens de boniques cases de pedra, moltes ocupades per artesans, ceramistes sobretot. Hi arribareu si deixeu l’autopista A-9, que va cap a Lyon, a Loriol sur Drôme, en la sortida 16. Teniu Mirmande a uns 12 km al nord-est. Si seguiu fins la sortida Montélimar Nord, que és la n° 17, està a 5 km cap al sud-est. Ben indicat des de la carretera nacional 7. A dalt de tot de la vila trobareu l’església de la Sainte Foy, del XII, meravella romànica. Al seu voltant, devallant el turó les cases. Vistes agradables sobre la vall del Drôme i del Rhône. Si teniu temps per passejar no us perdeu el petit poblet veï, anomenat Cliousclat. Artesans de la ceràmica se l’han fet encara més seu que Mirmande. Xulo, senzill. Per dinar a Mirmande hi ha llocs encantadors, com ara el restaurant Margot està molt bé. No és barat, però te un bon cuiner. Per dinar i per dormir, perquè aquest restaurant és el de l’hotel de Mirmande, bonic, amb bones habitacions. Del mateix amo és La Treille Muscate, un altre lloc on dinar i reposar amb gust. Preus elevats. També podeu menjar i dormir molt bé a La Capitelle, un hotelet i restaurant cuidats. Cuina d’autor. El café Bert és alegre i desenfadat, amanides, entrepans, formatges i embotits. Si fa o no fa com el café. Pels amics del càmping direm que el de Mirmande està molt bé, dins els estàndards francesos, que no son els d’aquí. Ideal per una parada si pugeu la Vall del Ródano camí de Lyon, de París, de Suissa, dels Alps… Ja ho sabeu!.

Hay una aldea muy bonita colina en el valle de la Drôme, que está clasificada entre los pueblos más bellos de Francia, y con razón. Se trata de un pequeño pueblo de casas de piedra, calles estrechas, en que han abierto muchas tiendas de artesania, arte y cerámica. Está muy cerca de la autopista del Sol, la que sube hacia Lyon. Podeis dejarla un rato en Loriol sur Drôme, cogiendo la salida 6. Mirmande está a 12 km al norte. O bien se puede ir hasta Montelimar Norte, salida 17, que queda a 5 km. En Mirmande también se puede admirar la Iglesia de Sainte Foy, del siglo XII, una maravilla de la arquitectura románica, situada en la parte superior de la villa y con impresionantes vistas al valle de la Drôme y el Ródano. La cerámica tradicional, también está muy presente en la vida del pueblo vecino, llamado Cliousclat, que os recomendamos visitar.

Il y a un joli village perché dans la Vallée de la  Drôme, qui est classé parmi les plus beaux  villages de France. C’est un petit bourg de maisons de pierre, ruelles etroites, on vous pourrez admirer le travail de l’artisanat d’art et  la poterie.  Tout pres de l’autoroute du Soleil, Loriol sur Drôme, sortie 6. Mirmande est à 12 km. Ou vous pouvez aller jusqu’a Montélimar Nord, sortie 17, à 5 km. Là vous pourrez admirer aussi l’église de la Sainte Foy, du XIIè siècle, une merveille de l’architecture romane, placée au sommet du village, et offerant une vue imprenable sur la Vallée de la Drôme et du Rhône. L’artisanat, et notamment la poterie traditionnelle, est aussi très développé dans le village voisin de Cliousclat.

Saló Expominer


Expominer2014

Per aquelles famílies a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem que aneu aquest proper cap de setmana a visitar tots junts el Saló Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida realment molt familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per la gent més gran, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Del 14 al 16 de noviembre de 2014. De 10:00 a 20:00 hores, sense parar. Organitza l’Associació Catalana de Mineralogistes. El saló reunirà l’oferta de 115 expositors de 16 països al Palau 1 del recinte de Montjuïc. Entrades a 7,50 €, menors a 5,50 € i més petits de 5 anys gratis. Podreu adquirir minerals, pedres precioses i semiprecioses, gemmes de múltiples formes i colors , fòssils i, fins i tot, espectaculars meteorits de 50 i 30 quilos, uns dels més grans que es poden veure al nostre país. També podreu veure, tocar i comprar gemmes i minerals per crear els seus propis complements i joies, com arracades i polseres. Hi ha tallers que inclouen des de tècniques de batuda per trobar palletes d’or en els rius, fins a rutes per escolars per la muntanya de Montjuïc, passant per tallers i concursos de fotografia de minerals, fòssils i gemmes. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no podreu tornar a entrar de nou si teniu alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana… ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 8. Organiza l’Associación Catalana de Mineralogistas. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, a 7,50 €, pero los menores de 5 años no pagan, y los demás pagan 5,50 €. Atención: no dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos. Buén Expominer!.

Expominer a Montjuic


expominer

Per aquelles famílies a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem que aneu aquest proper cap de setmana a visitar tots junts el Saló Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida realment molt familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per la gent més gran, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. Del 8 al 10 de noviembre de 2013. De 10:00 a 20:00 hores, sense parar. Organitza l’Associació Catalana de Mineralogistes. Podeu comprar les entrades a la guixeta del palau 8. El preu serà de 7,50 euros, però els nens i nenes paguen 5,50 euros, i fins els 5 anys l’entrada és gratis. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no podreu tornar a entrar de nou si teniu alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana… ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 8. Organiza l’Associación Catalana de Mineralogistas. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, a 7,50 €, pero los menores de 5 años no pagan, y los demás pagan 5,50 €. Atención: no dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos. Buén Expominer!.

De nou: Expominer!


Per aquells a qui us agradin els minerals, com a nosaltres ens agraden, us recomanem Expominer, a Barcelona, al recinte firal de Montjuic. Una sortida familiar. Els nens i nenes xalaran amb tots els fòssils i minerals d’arreu del món. I per les mares, àvies i tietes, i pels pares també, joies, pedreria i pulits molt macos. Ideal per una matinal o una tarda boniques amb la mainada. El preu d’entrada potser és un xic car, però els menors de 7 anys no paguen. Atenció: no deixen sortir un cop ja has entrat, i no pots tornar a entrar de nou si tens alguna urgència. Per sort a dins hi ha un bar i uns lavabos, tot i que no gaire cuidats. Però la mostra de minerals és de les més grans d’Europa, i ara per ara, no podem anar cada any a Munich o a Sainte marie les Mines, oi?. Si teniu un forat el cap de setmana del 9 al 11 de novembre de 2012, ja ho sabeu: unes hores divertides a Expominer!.

Para los que os gusten los minerales, como a nosotros, no os podéis perder este fin de semana Expominer, en Barcelona. Recinto ferial de Montjuic, pabellón 6. Minerales de todo el mundo, fósiles increíbles y, además, joyas, pedrería y pulidos muy bonitos. Una mañana o una tarde ideales con los niños. Un pelín caro, pero los menores de 7 años no pagan. No dejan salir una vez has entrado, y volver a entrar. Suerte que hay dentro hay un bar y aseos.

Una volta als Pirineus


Avui us proposarem una ruta, en cotxe, per fer durant les vacances d’estiu al voltant dels Pirineus. Es tracta d’una excursió maravellosa per fer en família, inoblidable. Nosaltres la varem dur a terme fa uns anys i el record que ens en ha quedat ens impulsarà, un dia o altre, a repetir-la. Ho te tot: natura, cultura, diversió. Història i paisatge, gastronomia, aventura. Els infants gaudeixen dels rius i llacs, dels esports, dels parcs. Pot durar una setmana o dues, o fins i tot més. Qualsevol allotjament és possible: càmpings maravellosos, hotelets amb encant, cases rurals magnífiques. Podeu pujar més, o menys colls de muntanya. Estar més dies aquí, o allà. Feu el que feu disfrutareu. Podem iniciar la sortida a Barcelona per arribar-nos a la Vall d’Ordesa, a Torla. Deixem estar el Pirineu Català, i la Vall d’Arán, més propers, que podeu fer en sortides de ponts i caps de setmana, i d’aquesta manera “no cremem” el territori. Ordesa, a l’estiu és magnífic. Flors, gespa, saltants d’aigua. (A la foto). Nosaltres hi arribem sempre via Lleida, Osca i Ainsa. Visitem aquest poblet medieval maravellós i pugem el Vall del riu Ara, seguint la N-260, fins Torla. Magnífic centre d’excursions, amb càmpings i hotels molt bonics, com ara el Bujaruelo, molt familiar, que us recomanem. Podem continuar cap a Biescas i la Vall del Gállego. Aquí podeu visitar Sallent de Gállego, El Formigal, o pujar fins el balneari de Panticosa, preciós. Continuem camí cap a Jaca, on podem veure la magnífica catedral romànica. Un xic més enllà, a Puente la Reina, surt la carretera que porta a les Valls d’Hecho i Ansó, amb un entorn paradisíac, on podeu endinsar-vos a la Selva de Oza, d’una natura verge, i visitar la imponent església romànica de Siresa. A la Vall d’Ansó podeu remuntar el riu fins arribar al circ glaciar de Zuriza. D’allà mateix, per una carretera de muntanya, passareu a la vall del Roncal, que no us el podeu deixar perdre. És el Pirineu de Navarra en tot el seu esplendor. Podeu anar fins l’estació d’esquí de Larra o la francesa de l’Arette Pierre Sant Martin, familiar i asequible. El vall de Roncal està ple de poblets i llocs maravellosos. Isaba n’és un. Bon lloc per fer una parada, en bons hotels. Nosaltres ho vam fer a casa Lola, a Isaba mateix. Un hotel amb tan d’encant on també lloguen uns apartaments molt adequats per famílies grans. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. També teniu l’Hotel Isaba, càssic, amb apartaments i habitacions. Continuem la ruta cap al Vall de Salazar per la NA-140, fins Ochagavia, per anar a veure Irati, el bosc més gran de tota l’Europa Occidental, a cavall entre França i Navarra. Hi ha tres maneres d’aproprar-se al bosc d’Irati en cotxe. La més fàcil, la més planera, possiblement sigui remuntar la vall bellíssima d’Aezkoa, seguint les aigües del riu Irati, des de Aoiz, a Navarra, per Oroz-Betelu, fins Aribe i Orbaiceta. podeu dinar a a Otsagabia, a l’asador Kixkia. A Irati també s’hi pot accedir des del costat francés, però això us ho proposarem unes línies més avall. Seguim ara fins Roncesvalles. El camí de Sant Jaume de Galícia en estat pur. Hi ha una col·legiata gòtica molt bonica, hostals i bars. Recomanem la “Posada de Roncesvalles” on menjareu molt bé, tot i que les habitacions, aptes per 4 persones, reclamen a crits un “aggiornamento”. Millor està l’hotel Loizu, a Auritz-Burguete, un poblet a tocar de Roncesvalles. És un establiment  familiar, de principis del siglo XVIII, amb molt d’encant. D’allà passem a França. Sant Jean Pie de Port és molt cuco, amb el riu partint el poble en dos. Remuntem la muntanya cap a Larrau, amb el seu circ, on neix el riu Irati. Esplèndit, esplendorós, indescriptible. Natura verge. anem ara cap al poblet de Sante Engrace, enganxats al Pirineu axial. Trobem les Gorges de Kakueta, una maravella que cal visitar i arribem a Arette-la Pierre-Saint Martin. Podem arribar-nos fins la ratlla de la frontera, a veure pastar les ovelles. Baixem cap a Oloron-Sainte Marie, que te un barri antic, amb una esglèsia romànica molt bonica. Podeu dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens va agradar molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Ara arriba el plat fort: els ports de muntanya de la volta ciclista a França. Pujem l’Aubisque, un mite. L’alta muntanya imposa la seva llei. La baixada, entre l’Aubisque i el coll de Saulor és no apta per cardíacs. La carretera va literalment penjada damunt el barranc més abismal.  Arribem a la vall d’Azun. Hi ha un hotel molt bonic a Aucun: Le Picors. I molts més a Argeles-Gazost: com ara el Printania o el Best-Western Le Miramont. A l’encantador poblet de Arrens-Marsous hi ha un restaurant magrebí: “Les Mille et une épices” – Tél. 06.76.00.29.13. Fabulós. Remuntem cap a baixem cap a Luz Saint Sauveur, passant el increible Pont Napoleon, per descobrir Cauterets, el port d’Espanya i el circ de Gavarnie, amb els seus entorns imponents. Enllacem amb la ruta del mític Tourmalet. El passem. Podeu aprofitar per anar a veure, en telefèric des de La Mongie, el Pic de Midi amb el seu mirador i l’observatori. Baixeu a Campan i passeu el coll d’Aspin en direcció a Arreau, on teniu un molt bon hotel: l’Hotel d’Anglaterre. Aprofiteu-lo per descansar. Aneu fins Balnea, o pugeu cap els llacs del massís de Neouvielle. Increibles!. Si ja en teniu prou, passeu el túnel i feu nit a Bielsa, a l’Hotel Bielsa, ja a Espanya. Si no voleu acabar encara podeu escalar el port de Peyresourde per arribar a Bagneres de Luchon. Fantàstica vall. Aneu a veure la cascada de l’infern. Podeu dormir a l’Hotel d’Etigny, o acabar la volta als Pirineus a la Vall d’Aran, dormint a Vielha a l’Hotel Fonfreda  o bé, cercar lloc a  la Vall de Boi. Llocs com ara l’Hostal la Plaça, a Erill la Vall, o l’Hostal Pey a Boí mateix. Son llocs on hem dormit i menjat bé, casolà. A Barruera ens agrada molt l’Hostal Farré d’Avall, al carrer Major, 8, tel: 973.69.40.29. A Taüll teniu diverses cases rurals molt maques. Bona volta als Pirineus!.

Hoy os propondremos una ruta, en coche, para hacer durante las vacaciones de verano en torno a los Pirineos. Se trata de una excursión maravillosa en familia, inolvidable. Nosotros la llevamos a cabo hace unos años y el recuerdo que nos ha quedado nos impulsará, un día u otro, a repetirla. Lo tiene todo: naturaleza, cultura, diversión. Historia y paisaje, gastronomía, aventura. Los niños disfrutan de los ríos y lagos, los deportes, los parques. Puede durar una semana o dos, o incluso más. Cualquier alojamiento es posible: campings maravillosos, hotelitos con encanto, casas rurales magníficas. Pueden subir más, o menos, puertos de montaña. Estar más días aquí, o allí. Hagan lo que hagan disfrutan. Podemos iniciar la salida en Barcelona para llegar al Valle de Ordesa, en Torla. Dejemos el Pirineo Catalán, y el Valle de Arán, más cercanos, que podéis hacer en salidas de puentes y fines de semana, y de esta manera “no quemamos” el territorio. Ordesa, en verano es magnífico. Flores, césped, saltos de agua. (En la foto). Nosotros llegamos siempre vía Lleida, Huesca y Ainsa. Visitamos este pueblo medieval maravilloso y subimos el Valle del río Ara, siguiendo la N-260, hasta Torla. Magnífico centro de excursiones, con campings y hoteles muy bonitos, como el Bujaruelo, muy familiar, que os recomendamos. Podemos continuar hacia Biescas y el Valle del Gállego. Visiten Sallent de Gállego, El Formigal, o suban hasta el balneario de Panticosa, precioso. Continuamos camino hacia Jaca, donde podemos ver la magnífica catedral románica. Un poco más allá, en Puente la Reina, sale la carretera que lleva a los Valles de Hecho y Ansó, con un entorno paradisíaco, donde podrán adentrarse en la Selva de Oza, de una naturaleza virgen, y visitar la imponente iglesia románica de Siresa. En el Valle de Ansó se puede remontar el río hasta llegar al circo glaciar de Zuriza. De allí mismo, por una carretera de montaña, pasaréis en el valle del Roncal, no os lo podéis perder. Es el Pirineo de Navarra en todo su esplendor. Pueden ir hasta la estación de esquí de Larra o la francesa del Arette Pierre San Martin, familiar y asequible. El valle de Roncal está lleno de pueblos y lugares maravillosos. Isaba es uno. Buen lugar para hacer una parada, en buenos hoteles. Nosotros lo hicimos en casa Lola, en Isaba mismo. Un hotel con encanto donde también alquilan unos apartamentos muy adecuados para familias. Para comer nos gustó mucho el restaurante Tapia, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. También aquí el Hotel Isaba, Clásico, con apartamentos y habitaciones. Continuamos la ruta hacia el Valle de Salazar por la NA-140, hasta Ochagavia, para ir a ver Irati, el bosque más grande de toda la Europa Occidental, a caballo entre Francia y Navarra. Hay tres maneras de ir al bosque de Irati en coche. La más fácil, la más llana, posiblemente sea remontar el valle bellísima de Aezkoa, siguiendo las aguas del río Irati, desde Aoiz, en Navarra, por Oroz-Betelu, hasta Aribe y Orbaiceta. Se puede comer en en Otsagabia, al asador Kixkia. A Irati también se puede acceder desde el lado francés, pero eso os lo propondremos unas líneas más abajo. Seguimos ahora hasta Roncesvalles. El camino de Santiago de Compostela en estado puro. Hay una colegiata gótica muy bonita, hostales y bares. Recomendamos la “Posada de Roncesvalles” donde comeréis muy bien, aunque las habitaciones, aptas para 4 personas, reclaman a gritos un “aggiornamento”. Mejor está el hotel Loizu, en Auritz-Burguete, un pueblecito cerca de Roncesvalles. Es un establecimiento familiar, de principios del siglo XVIII, con mucho encanto. De allí pasamos a Francia. Saint Jean Pie de Port es muy cuco, con el río partiendo el pueblo en dos. Remontamos la montaña hacia Larrau, con su circo, donde nace el río Irati. Espléndido, esplendoroso, indescriptible. Naturaleza virgen. Vamos ahora hacia el pueblo de Sante Engrace, pegados al Pirineo axial. Encontramos las Gargantas de Kakueta, una maravilla que hay que visitar y llegamos a Arette-La Pierre-Saint Martin. Podemos acercarnos hasta la raya de la frontera, a ver pastar las ovejas. Bajamos hacia Oloron-Sainte Marie, que tiene un barrio antiguo, con una iglesia románica muy bonita. Pueden dormir en el hotel Alysson, un hotel moderno y lujoso, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gustó mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Ahora llega el plato fuerte: los puertos de montaña de la vuelta ciclista a Francia. Subimos el Aubisque, un mito. La alta montaña impone su ley. La bajada, entre el Aubisque y el col de Saulor es no apta para cardíacos. La carretera va literalmente colgada sobre el barranco más abismal. Llegamos al valle de Azun. Hay un hotel muy bonito en Aucun: Le Picors. Y muchos más en Argeles-Gazost: como el Printania o el Best-Western Le Miramont. En el encantador pueblo de Arrens-Marsous hay un restaurante magrebí: “Las Mille te une épices” – Tél.. 06.76.00.29.13. Fabuloso. Remontamos hacia bajamos hacia Luz Saint Sauveur, pasando el increible Pont Napoleon, para descubrir Cauterets, el puerto de España y el circo de Gavarnie, con sus entornos imponentes. Enlazamos con la ruta del mítico Tourmalet. Lo pasamos. Podéis aprovechar para ir a ver, en teleférico desde La Mongie, el Pico de Midi con su mirador y el observatorio. Bajen a Campan y pasen el col de Aspin en dirección a Arreau, donde tienen un muy buen hotel: el hotel de Anglaterre. Aprovechenlo para descansar. Vayan hasta Balnea, o suban hacia los lagos del macizo de Neouvielle. ¡Increibles!. Si ya tenéis bastante, pasad el túnel y haced noche en Bielsa, en el Hotel Bielsa, ya en España. Si no queréis acabar aún, se puede escalar el puerto de Peyresourde para llegar a Bagneres de Luchon. Fantástico el valle. Vayan a ver la cascada del infierno. Puede dormir en el hotel de Etigny, o terminar la vuelta a los Pirineos en el Valle de Arán, durmiendo en Vielha en el Hotel Fonfreda o bien, buscar un buén lugar en el Valle de Boi. Lugares como el Hostal la Plaza, en Erill la Vall, o el Hostal Pey en Boí mismo, donde hemos dormido y comido bien, casero. En Barruera nos gusta mucho el Hostal Farré d’Avall, en la calle Mayor, 8, tel: 973.69.40.29. En Taüll tienen varias casas rurales muy bonitas. ¡Buena vuelta a los Pirineos!.

Gorges de Kakueta


Les Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son senzillament indescriptibles. Un lloc impressionant, amagat, remot, difícil de trobar. També són unes gorges difícils de recòrrer, sobretot pels més petits de la família, però valen la pena de veritat. Estan situades al País Basc Francés, a la regió de la Soule, molt a prop del petit poblet de Sainte Engrace. Les gorges de Kakueta penetren una vall molt estreta, estretíssima, excavada per un rierol de muntanya. Són unes gorges salvatges, ferotges. Per arribar-hi, des de Barcelona, cal anar fins el vall navarrés del Roncal. El Roncal és, en ell mateix, un destí maravellós per un pont, o una escapada, molt recomanable. Un cop sou a Isaba, que és la vila centre de la vall, cal pujar cap a Belagua i passar a França pel port de l’Arette-Pierre-Saint Martín. Aquesta ruta, per ella mateixa, ja val el viatge. Veureu muntanyes magnífiques. Paisatges d’ensomni, natura verge. Poc més enllà de l’estació d’esquí francesa de l’Arette-Pierre-Saint Martin trobareu, a mà esquerra, la desviació cap a Sainte Engrace. Són 12 kms. de baixada constant. No us espanteu. La carretera està fatal, però l’entorn és privilegiat. Passat el poblet de Sainte Engrace, just a uns 3 kms. trobareu l’aparcament de les gorges, a la mateixa carretera. Deixeu el cotxe i baixeu cap al bar que hi ha a l’entrada. Allà venen els tiquets. Ara comença l’aventura. Preneu el casc de miner i us caldrà fer mig km. de camí realment trencacames i enutjós. Pujades i baixades molt pronunciades, amb el terra relliscós, mullat. Molt perillós. Vigileu els infants. Cal anar ben calçat. I amb anorak. Impossible en cas de pluja. Aquest tros és una matada. Inenarrable. Fatigant. Però de cop us trobareu al fons de les gorges. L’espectacle és increible. Un microclima humid s’encarrega de mantenir una vegetació luxuriosa. Les plantes omplen les parets de roca, tapant la llum del sol. El riu corre al fons. Les parets són verticals. Són dos kms. de recorregut, amb cascades i maravelles fins arribar a la gruta, punt i final de l’excursió. La tornada es fa pel mateix camí, fet que us permet de reveure i resseguir, de nou, totes les gorges, incloses les esgotadores i perilloses baixades i pujades de l’inici. Hi ha un servei de bar i restaurant a l’entrada. També un parell de llocs a Sainte Engrace, el poble més proper. Un davant de l’esglèsia i l’altre a l’entrada de la vila.  Heu de saber que aquest poblet te una preciosa esglèsia romànica, restes d’una antiga canònica, amb uns fabulosos capitells historiats. Val la pena parar-s’hi. Per retornar a Isaba i el Roncal podeu anar per la mateixa carretera per on heu vingut, o fer una volta, seguint carretera avall des de les gorges. Si escolliu aquesta opció, arribareu a la carretera D-26 que us caldrà remuntar cap a Larrau, per poder tornar a Espanya pel pic d’orhi seguint la NA 2011. Atenció: el port fronterer de Larrau-Orhi és un port de muntanya molt elevat i bestial. Evidentment paisatges al límit. Fantàstics, però exigents amb el conductor del cotxe. Si finalment us decidiu a fer aquesta volta, haureu completat una ruta cíclica. Trobareu molts bons llocs per dormir i menjar a Isaba, capital del Roncal. Us recomanem Casa Lola, un hotelet, i un restaurant, amb molt d’encant. Per menjar ens va agradar molt el restaurant Tapia, tel: 948893013, situat just a sota de l’allotjament rural que ofereix. No és l’únic de la vall. Hi ha molts hotelets i apartaments, o cases rurals precioses. També un hotel més convencional, anomenat justament Isaba. Aprofiteu l’estada per visitar el Valle de Belagua, o Ansó amb la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar amb la Selva de Irati. Tot a menys de 40 kms. d’Isaba.

Las Gorges de Kakueta, o de Kakuette, son sencillamente indescriptibles. Un lugar impresionante, escondido, remoto, difícil de encontrar. También son unas gargantas difíciles de recorrer, sobre todo para los más pequeños de la familia, pero valen la pena de verdad. Están situadas en el País Vasco Francés, en la región de la Soule, muy cerca del pequeño pueblo de Sainte Engrace. Las gargantas de Kakueta penetran un valle muy estrecho, estrechísimo, excavado por un arroyo de montaña. Son unas gargantas salvajes, feroces. Para llegar, desde Barcelona, hay que ir hasta el valle navarro del Roncal. El Roncal es, en sí mismo, un destino ideal para un puente, o una escapada, muy recomendable. Una vez estás en Isaba, que es la villa centro del valle, hay que subir hacia Belagua y pasar a Francia por el puerto de Arette-Pierre-Saint Martín. Esta ruta, por sí misma, ya merece el viaje. Veréis montañas magníficas. Paisajes de ensueño, naturaleza virgen. Poco más allá de la estación de esquí francesa de Arette-Pierre-Saint Martin encontrarán, a mano izquierda, la desviación hacia Sainte Engrace. Son 12 kms. de bajada constante. No os asustéis. La carretera está fatal, pero el entorno es privilegiado. Pasado el pueblo de Sainte Engrace, justo a unos 3 kms. encontrarán el aparcamiento de las gargantas, en la misma carretera. Dejen el coche y bajen hacia el bar que hay a la entrada. Allí venden los tickets. Ahora empieza la aventura. Tomad el casco de minero y recorred medio km. de camino realmente rompepiernas y engorroso. Subidas y bajadas muy pronunciadas, con el suelo resbaladizo, mojado. Muy peligroso. Vigilen a los niños. Hay que ir bien calzado. Y con anorak. Imposible en caso de lluvia. Este trozo es una matada. Inenarrable. Fatigante. Pero de golpe os encontraréis en el fondo de las gargantas. El espectáculo es increíble. Un microclima húmedo se encarga de mantener una vegetación lujuriosa. Las plantas llenan las paredes de roca, tapando la luz del sol. El río corre al fondo. Las paredes son verticales. Son dos kms. de recorrido, con cascadas y maravillas hasta llegar a la gruta, punto y final de la excursión. La vuelta se hace por el mismo camino, lo que le permite reseguir, de nuevo, todas las gargantas, incluidas las agotadoras y peligrosas bajadas y subidas del inicio. Hay un servicio de bar y restaurante justo a la entrada. También un par de lugares en Sainte Engrace, el pueblo más cercano. Uno está frente de la iglesia y el otro a la entrada del lugar. Debéis saber que este pueblo tiene una preciosa iglesia románica, resto de una antigua canónica, con unos fabulosos capiteles historiados. Vale la pena pararse. Para volver a Isaba y Roncal pueden ir por la misma carretera por donde han venido, o dar una vuelta, siguiendo carretera abajo desde las gargantas. Si eligen esta opción, llegaran a la carretera D-26 que necesitarán remontar hacia Larrau, para poder volver a España por el pico de Orhi, siguiendo la NA 2011.  Atención: el puerto fronterizo de Larrau-Orhi es un puerto de montaña muy elevado y bestial. Evidentemente paisajes al límite. Fantásticos, pero exigentes con el conductor del coche. Si finalmente se deciden a hacer esta vuelta, habran completado una ruta cíclica. Hay muchos y buenos lugares para dormir y comer en Isaba, capital del Roncal. Les recomendamos Casa Lola, un hotelito, y un restaurante, con mucho encanto. Para comer nos gustó también mucho el restaurante Tapia, tel: 948893013, situado justo debajo del alojamiento rural que ofrece. No es el único del valle. Hay muchos hotelitos y apartamentos, o casas rurales preciosas. También un hotel más convencional: el Isaba. Aprovechen la estancia para visitar el Valle de Belagua, o Ansó con la Selva de Zuriza, o el Valle de Salazar con la Selva de Irati. Todo a menos de 40 kms. de Isaba.