La Festa dels pastors, Sant Gil a Núria


Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem aprofitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

La Festa de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. Però com cada any, arriba el primer de setembre i la Vall de Núria es vesteix de festa per honorar a Sant Gil, el seu estimat patró, en la festa dels pastors.  Tot una sèrie d’actes que fan que sigui un dia ben complert per a tota la família. Hi haurà un esmorzar de pastors, la tria d’ovelles, sardanes, missa commemorativa, processó fins a Sant Gil, i la demostració de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira de la Coca i del Mató de Monistrol


La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Festa de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè el primer dia de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret meravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casadores cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoral i agradable, el dia 31 d’agost, s’inicia la celebració amb una missa solemne a les 12. A la tarda, cap a les 8, hi ha les vespres de la solemnitat de Sant Gil i la preciosa processó de torxes. A continuació, davant la Basílica, es situarà un una foguera on els participants podran gaudir d’una vetllada musical de la mà d’Amadeu & Cia. El dia 1 de setembre, la festa començarà a les 9, amb un esmorzar davant de l’ermita de Sant Gil, i una cercavila amb xanquers i sardanes. A les 12  teniu missa solemne presidida per l’ Arquebisbe Joan-Enric Vives i cantada per la coral Santa Maria de Ribes de Freser. Acabada aquesta hi haurà la tradicional processó dels pastors i, a la tarda, a les 5, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pugeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns meravellosos. Mireu-vos la web de la Vall de Ribes. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira del Mató a Monistrol


fira_matojpg

No feu cas de la imatge. La fira del mató serà aquest proper cap de setmana, els dies 29 i 30 d’octubre de 2016, a Monistrol de Montserrat un poble gran que viu a l’ombra de la famosa abadia catalana. És un poble que viu del i pel monestir de Montserrat, tot i que ell vol, intenta desempallegar-se d’aquesta abraçada tan angoixant com real. Però hi pot fer ben poca cosa. Monistrol viu literalment al peu de la muntanya sagrada, i d’allà surt la carretera que puja al cenobi, i d’allà arrenquen els trens que hi porten. També d’allà, i del poblet veï de Marganell, son moltes de les pageses que cada matí s’enfilen Montserrat amunt per muntar la seva parada de coques i matons, formatges frescos blancs com la neu, a l’entrada del monestir. Aquest producte, suau, tendre, fresc, dolcet i llaminer és una d’aquelles coses que cal comprar en visitar el santuari de la moreneta. Potser per això, en arribar la tardor, pels volts de Tots Sants, te lloc a Monistrol una fira dedicada a aquest producte làcti típic de Montserrat. És la fira de la coca i el mató. Hi haurà moltes propostes menjívoles i també d’animació, com ara música, cercaviles, grallers, geganters i batuka. A la Fira hi trobareu, com és natural, coca i mató, però també d’altres productes gastronòmics artesanals propis de la zona. No hi faltaran també els pagesos i pageses de Marganell, que duran el seu mató, els tomàquets anomenats de rosa, els licors i aromes de Montserrat, l’embotit del Bruc o els dolços de Collbató. Hi haurà una mostra gastronòmica a càrrec dels restaurants dels voltants, de cuina reconeguda. No es descuida l’oferta d’actes pels més petits de la casa, amb uns bonics tallers infantils, pujades en globus captiu, exposicions de carruatges i cavalls, animació, teatre i música al carrer, trobada d’esbarts, concert dels grallers, mostra de geganters i de ball de bastons. En fi, festa i gresca per a tota la família. Un bon motiu per arribar-vos fins a Monistrol, passejar pel seu casc antic, veure la Font Gran, els casals antics del carrer de sant Joan,  com Cal Cavaller, o Cal Gibert, i el seu molí d’oli. Anar fins la plaça del Bó-Bó, porxada del segle XVII, i baixar al Pont Gòtic, del segle XIV, i veure el Palau Prioral, un casalot del gòtic civil català. L’església de Sant Pere és renaixentista com la Capella de l’Àngel, del segle XVII. Finalment teniu la Bestorre, darrera torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si us queda temps, potser encara podreu pujar a Montserrat, un moment o altre del dia. Pujar al monestir per veure cantar l’escolania, per fer natura i excursions pel massís, per estrenar el carrilet o veure el museu amb obres de reconeguts pintors del XIX i el XX català i espanyol, internacional. O les mòmies de la secció d’Egipte i Mesopotàmia. Un dia atractiu, oi?. Podeu passar el cap de setmana a Montserrat. Llogueu una cel·la per tota la família. Però, atenció, reserveu… que van molt buscades. Allotjament monacal, un apartament senzill, per preus irrisoris. Més glamurós l’Hostal Cisneros. Tots dos els trobareu a la secció “On dormir” de la web Visita a Montserrat. Per dinar teniu els dos self-service. Si us decidiu per quedar-vos a Monistrol, per dinar us recomanem el restaurant Bo2, menú diari molt cuidat, una mica més car, i més cuidat encara, el cap de setmana. Ca la Rosa està molt bé, i bé de preu. També cuinen bé a l’Hostal Guilleumes, o el divertit hostal “La Barca”, amb habitacions també, o el restaurant el Racó, a la plaça Bo-bo, al centre del poble. Bona fira a Monistrol!.

Monistrol de Montserrat vive a la sombra de la famosa abadía. Es un pueblo que vive por y para el monasterio de Montserrat, aunque él no lo quiere, intenta deshacerse de este abrazo tan angustioso como real. Pero puede hacer muy poco. Monistrol vive literalmente al pie de la montaña sagrada, y de allí sale la carretera que sube al cenobio, y allí arrancan los trenes que os llevan arriba. También de allí, y del pueblo vecino de Marganell, son muchas de las campesinas que cada mañana suben a Montserrat para montar su puesto de tortas y matones, quesos frescos blancos como la nieve, justo a la entrada del monasterio. Este producto, suave, tierno, fresco, dulce y goloso es una de esas cosas que hay que comprar al visitar el santuario de la moreneta. Quizá por eso, al llegar el otoño, alrededor de Todos los Santos, tiene lugar en Monistrol una feria gastronómica dedicada a este producto láctico típico de Montserrat. Es la feria de la coca y el requesón. En la Feria encontraréis, como es natural, coca y requesón, pero también de otros productos gastronómicos artesanales propios de la zona. No faltarán también los campesinos y campesinas de Marganell, que llevarán su requesón, los tomates llamados de rosa, los licores y aromas de Montserrat, el embutido del Bruc o los dulces de Collbató. Habrá una muestra gastronómica a cargo de los restaurantes de la zona, de cocina reconocida. No se descuida la oferta de actos para los más pequeños de la casa, con talleres infantiles, subidas en globo cautivo, exposiciones de carruajes y caballos, animación, teatro y música en la calle, encuentro de grupos, concierto de los grallers, muestra de gigantes y de baile de bastones. En fin, fiesta y diversión para toda la familia. Un buen motivo para acercaros hasta Monistrol, pasear por su casco antiguo, ver la Font Gran, la plaza del Bó-Bó y bajar el Puente Gótico, del siglo XIV, y ver el Palacio Prioral, un caserón del gótico civil catalán. La iglesia de San Pedro es renacentista como la Capilla del Ángel, del siglo XVII. Finalmente tenéis la bestorre, última torre medieval de defensa que queda de la muralla. Si os queda tiempo, quizás todavía podeis subir a Montserrat, un momento u otro del día. Subid al monasterio para ver cantar la escolanía, para ver naturaleza y hacer excursiones por el macizo, para estrenar el carrilet o ver el museo con obras de reconocidos pintores del XIX y el XX catalán y español, internacionales. O las momias de la sección de Egipto y Mesopotamia. Un día atractivo, ¿verdad?. Pueden pasar el fin de semana en Montserrat. Alquilen una celda para toda la familia. Pero, atención, reservad … que van muy buscadas. Alojamiento monacal, un apartamento sencillo, por precios irrisorios. Más glamuroso el Hostal Cisneros. Ambos se encuentran en la sección “Dónde dormir” de la web Visita a Montserrat. Para comer tiene los dos self-service. Si se deciden por quedarse en Monistrol, les recomendamos el Hostal Guilleumes, o el divertido hostal “La Barca”, con habitaciones también, o el restaurante El Racó, en la plaza Bo-bo, en el centro del pueblo.

Barbacoes a la Via Verda d’Amer


amer

En la mateixa ruta de la via verda d’Olot fins a Girona, davant mateix de l’antiga estació del carrilet del poble d’Amer, trobareu una zona de pícnic amb quatre taules, un bloc de barbacoes, una font, papereres, un cert espai per córrer, una pista de bàsquet, una àrea de jocs infantils i lavabos. A més, si aneu amb bici, heu de saber que a l’antiga estació ara hi ha un punt d’informació sobre aquesta via verda, i turística, i un taller de lloguer i reparació de bicicletes, anomenat bicicarril. Hi ha força aparcament a l’estació i als carrers del voltant. Amer és poble mono, amb uns quants monuments d’interès, com ara l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria, amb els seus quatre absis, o la plaça porxada o el nucli antic. També te moltes rutes per espais d’interès natural. De fet tota la comarca de la Selva té espais de gran bellesa. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recórrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de pícnic, una bona barbacoa allà on us hem senyalat, però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana a Amer, perquè no!.

Una nueva área de pícnic y barbacoas queremos proponeros, esta vez en la antigua via verde del trenecito que iba de Gerona a Olot, a su paso por Amer. Mesas, fuente, lavabos, barbacoas, todo pequeño, cerca de la antigua estación. Pero también hay espacio para jugar, una pista de básquet y una zona con juegos infantiles. Ideal para una buena comida en família o con los amigos.

 

Ermita de Sant Antoni de Ribes


ermita_sant_antoni_ribes

L’ermita de Sant Antoni s’aixeca damunt la Vall de Ribes de Freser i constitueix un mirador excel·lent damunt tota la zona, i damunt els cims del Pirineu que l’envolten. A més també és una magnífica excursió familiar, fàcil de fer, a peu, en bici, o en cotxe, des del poble de Ribes, o bé, en baixada, des del petit poblet de Campelles. Prop de l’ermita hi ha una bonica zona de pícnic, amb barbacoes. Si hi aneu en cotxe cal agafar la carretera de Campelles, travessant la via del carrilet i del tren, just en entrar a Ribes de Freser venint de Barcelona, Vic i Ripoll. Una pista forestal que surt de la carretera que va de Ribes a Campelles, estreta però molt practicable, us hi portarà. La zona de lleure disposa de taules de pedra i de fusta, i de barbacoes per fer-hi una bona carn a la brasa, calçotada o botifarrada. Hi ha prou arbres amb bona ombra, espai per córrer i jugar, molt de bosc, i unes vistes espectaculars. També disposa de lloc on llençar les deixalles en uns contenidors grans i bon aparcament. Com ja hem dit, per arribar-hi cap anar de Barcelona a Ribes passant per l’AP-7 i pujant cap a Vic i Ripoll. A l’entrada mateix de Ribes, veureu, a mà esquerra el ferrocarril de RENFE i, tot seguit, també a mà esquerra, la pujada a l’estació i l’inici de la carretera de Campelles, que creua les vies del carrilet i del tren. És la carretera GI-4011. Passeu les vies i continueu amunt, com si anèssiu cap a Campelles, ben indicat. A uns 4 kms. trobareu a mà dreta, una pista que puja, en bon estat, i que va cap a l’ermita de Sant Antoni, indicada però amb rètols dels petits, cal estar atents!. No gaire més amunt, cosa de un quilòmetre, i mig, més o menys, ja veureu l’ermita, el pícnic i unes antenes de telecomunicacions. No deixeu de visitar aquesta bonica i bellíssima vall pirinenca de Ribes de Freser. Si hi passeu un cap de setmana podeu visitar el Santuari de Núria, agafant a Ribes mateix, el famosíssim  tren cremallera. O fent una ruta, bonica de veritat, pels poblets pintorescos que envolten Ribes. Recòrrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines… cosa que calma l’esperit. Tot els voltant de Ribes de Freser ofereixen excursions, rutes i caminades ben familiars, assequibles i fàcils. Val molt la pena fer una bona visita a la Vall de Ribes. Ribes de Freser està molt ben comunicat amb Barcelona, amb autovia gratuïta fins prop de Ripoll, via Vic, per la C-17 i la N-152. Són un centenar de Kms, escassos. I si no voleu anar a fer una barbacoa, i voleu dinar i dormir trobareu molts bons hotels i restaurants. Us recomanem un lloc senzill. Una casa fonda de les d’abans, anomenada Can Prats. Està situada a la mateixa carretera N-152, al centre del poble de Ribes. Te un petit, molt petit, aparcament a l’entrada. L’Hotel Resguard dels Vents és un hotelàs “d’aquí t’espero”.  Ben tradicional per dinar a Ribes, de tota la vida: Els Caçadors. No deixeu passar l’oportunitat de gaudir de la natura exhuberant de la Vall de Ribes en família, a l’ermita de Sant Antoni!.

Siempre nos encanta subir a la bellísima Ribes de Freser. Sobre todo ahora, en primavera, que ya empieza a hacer buen tiempo, el agua lo inunda todo, y todo es fresco. Se puede pasar allí un magnífico dia de pícnic o barbacoa familiar, o incluso un fin de semana, en la ermita de San Antonio, que se encuentra en las afueras del pueblo, en lo alto, con vistas esplendidas. Se coge la carretera de montaña que sube des de la estación de tren de Ribas hacia el pueblo de Campellas. A medio camino, a unos cuatro kms. se coge una pista estrecha pero buena hacia la ermita, donde hay un área de pícnic y barbacoas, con mesas y bancos, aparcamiento suficiente, bosque y terreno para comer. También pueden visitar el Santuario de Núria, tomando en Ribes mismo, el famosísimo tren cremallera. O haciendo una ruta, bonita de verdad, por los pueblos pintorescos que rodean Ribes. Recorrer Queralbs, Campelles, Bruguera, Ventolà, Pardines … calma el espíritu. Todos los alrededores de Ribes de Freser ofrecen excursiones, rutas y caminatas familiares, asequibles y fáciles. Vale la pena hacer una buena visita a la Vall de Ribes. Si el tema barbacoa no les convence, han de saber que los restaurantes de la Vall de Ribes ofrecen buena mesa. Ribes de Freser está muy bien comunicado con Barcelona, ​​con una autovía gratuita hasta cerca de Ripoll, vía Vic, por la C-17 y la N-152. Son un centenar de Kms., escasos. Para comer y dormir hay muchos y buenos hoteles y restaurantes. Les recomendamos un lugar muy sencillo. Una casa fonda de las de antes, llamada Can Prats. Está situada en la misma carretera N-152, en el centro del pueblo de Ribes. Tiene un pequeño, muy pequeño, aparcamiento a la entrada. El Hotel Resguard dels Vents es un hotelazo de aquí te espero. Para comer en Ribes, de toda la vida: Los Cazadores, en el centro del pueblo. Bona carn a la brasa!.

Festes de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè aquest darrer cap de setmana d’estiu, primer de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret maravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, el dilluns, dia 31 d’agost, hi haurà a la tarda nit unes vespres solemnes i una processó de torxes. Ja més fosc, un tradicional foc de camp, amb ron i música. L’endemà, el dimarts 1 de setembre, a les 9 del matí, esmorzar amb coca i fuet, i una cercavila, seguida de sardanes. A les 12 ofici solemne presidit per senyor Arquebisbe d’Urgell Monsenyor Joan Enric Vives, on cantarà la Coral Santa Maria de Ribes de Freser. En sortir de missa, la célebre processó de pastors fins l’ermita de Sant Gil. I, a la tarda, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita este lunes y martes, fin de Agosto, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El martes hay desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Festivitat de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè aquest darrer cap de setmana d’estiu, primer de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret maravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, el dissabte, dia 30 d’agost, hi haurà a la tarda nit unes vespres solemnes i una processó de torxes. Ja més fosc, un tradicional foc de camp, amb ron i música. L’endemà, el diumenge, 31 d’agost, a les 9 del matí, esmorzar amb coca i fuet, i una cercavila, seguida de sardanes. A les 12 ofici solemne presidit per senyor Arquebisbe d’Urgell Monsenyor Joan Enric Vives, on cantarà la Coral Santa Maria de Ribes de Freser. En sortir de missa, la célebre processó de pastors fins l’ermita de Sant Gil. I, a la tarda, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 30 y 31 de Agosto, por la fiesta del santo. El 30 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El domingo desayuno popular, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

L’Aplec a Santa Brígida d’Amer


aple_Santa_brigida_amer

El poble d’Amer, a la fantàstica comarca de la Selva, està estratègicament situat entre Les Guilleries, la Serra de Rocacorba i de Finestres, els darrers contraforts del Collsacabra i la plana alta del Ter, a la zona de Susqueda. És al mig del camí entre el mar i la Garrotxa, un xic més amunt de Santa Coloma de Farnés i Anglès, però abans d’arribar a Olot, a la C-63. La manera més fàcil d’arribar-hi és anar fins a Sils per la C-32, i allà pendre la mateixa C-63 en direcció Santa Coloma i Anglès. O bé anar a Anglès de cop, des de Girona, per la N-141. Us volem convidar a visitar Amer en ocasió d’un altre d’aquests aplecs gironins que tan ens agraden. D’aquestes trobades de germanor que fa la gent de Girona, en llocs fantàstics, en ermites maravelloses, on es dina en bona companyonia i on els infants campen en total llibertat. Un lloc així és la ben espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increible espadat, que per ell sol ja mereix una ullada. Al mig del bosc, en un paratge molt bonic, literalment penjada damunt la vall d’Amer. L’edifici no és gran cosa. Els voltants són fabulosos. En els cingles propers els escaladors practiquen el seu esport arriscat. No n’hi ha per menys. Les alçades són completament verticals. La festa comença el primer dissabte de febrer, a la tarda, amb uns focs d’artifici, i sense artifici, davant l’ermita. Però el dia fort és el primer diumenge, aquest any serà el dia 2 de febrer. De bon matí surten de la plaça del poble els vilatans amb bicicleta, o a peu. En bici de muntanya, és clar. No apte per no iniciats. L’ermita no és lluny d’Amer, però la pujada és potent. També podeu intentar pujar en cotxe, per un camí de terra ample que surt d’Amer, però no podreu arribar fins dalt de tot, i pot estar molt ple i costar d’aparcar. Durant el matí diversos actes festius, concursos i altres. Missa solemne i cant dels goigs. Un divertit concurs de lloances. Dinar pels voltants, en colla, i a la tarda sardanes i el cant dels adéus, per acabar. Estremidor de veritat. Una diada de camp, de gresca sana, en un paratge natural sorprenent. Amer és una vila bonica de veure. Te l’església, que fou la d’un antic monestir romànic, dissortadament arruïnat, amb els absis i absidioles ben conservats. La resta és barroc. La plaça de la Vila, porxada, és la més gran de Catalunya. El nucli antic conserva el sabor medieval, sense més. Els amants de la bicicleta, a més de pujar a l’ermita, poden fer part de la via verda de l’antic ferrocarril Girona-Olot, fins el Pasteral o Sant Genís Sacosta. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recòrrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de picnic, a l’aplec, amb tothom, en família o en colla. Però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana, perquè no!. Tots a l’aplec!.

El pueblo de Amer, en la fantástica comarca de la Selva, está estratégicamente situado entre las Guilleries, la Sierra de Rocacorba y los últimos contrafuertes del Collsacabra, en la llanura alta del Ter, en la zona de Susqueda. Está a medio camino entre el mar y la Garrotxa, un poco más al norte de Santa Coloma de Farnés y Anglés, pero antes de llegar a Olot, en la C-63. La manera más fácil de llegar allí es ir hasta Sils por la C-32, y tomar la misma C-63 en dirección Santa Coloma y Anglés. O bien ir hasta Anglés de golpe, desde Girona, por la N-141. Os queremos invitar a visitar Amer en ocasión de otro de esos encuentros gerundenses que tanto nos gustan. De estos encuentros de hermandad que hace la gente de Girona, en lugares fantásticos, en ermitas maravillosas, donde se come en buena camaradería y donde los niños campan en total libertad. Un lugar así es la muy espectacular ermita de Santa Brígida, situada en un increíble acantilado, que por sí solo ya merece un vistazo. En medio del bosque, en un paraje muy bonito, literalmente colgada sobre el valle de Amer. El edificio no es gran cosa. Los alrededores son fabulosos. En los riscos cercanos los escaladores practican su deporte arriesgado. No es para menos. Las alturas son completamente verticales. La fiesta comienza el primer sábado de febrero, por la tarde, con unos fuegos artificiales, y sin artificio, ante la ermita. Pero el día fuerte es el primer domingo. Por la mañana salen de la plaza del pueblo los lugareños en bicicleta, o a pie. En bici de montaña, claro. No apto para no iniciados. La ermita no está lejos de Amer, pero la subida es potente. También se puede intentar subir en coche, por un camino de tierra ancho que sale de Amer, pero no podrán llegar hasta arriba de todo, y puede estar muy lleno y costará aparcar. Durante la mañana hay diversos actos festivos, concursos y otros. Luego una misa solemne y un divertido concurso de alabanzas. Comida por los alrededores, en grupo, y por la tarde sardanas y el canto de los adioses, para acabar. Estremecedor de verdad. Una fiesta de campo, de juerga sana, en un paraje natural sorprendente. Amer es una villa bonita. Tienen la iglesia, que fue la de un antiguo monasterio románico, desgraciadamente arruinado, con los ábsides y absidiolos bien conservados. El resto es barroco. La plaza de la Vila, con sus arcadas,  es la más grande de Cataluña. El núcleo antiguo conserva el sabor medieval, sin más. Los amantes de la bicicleta, además de subir a la ermita, pueden hacer parte de la vía verde del antiguo ferrocarril Girona-Olot, hasta el Pasteral o Sant Genís Sacosta. También pueden ir hasta la famosa Fuente Picante de Amer, aguas con gas, o recorrer los bucólicos paisajes del río Brugent. También se puede hacer una ruta de masías y casas fuertes, muy abundantes alrededor de Amer, como la Torre de San Clemente, del siglo XIII, o los grandes masías de Palou, Gallissà y Can Ter. O hacer una ruta, también muy bonita, por las ermitas del término. Además de Santa Brígida tienen San Clemente, o San Agustín de Lloret Salvaje, románicas, más o menos transformadas. No dejen de visitar Sant Martí Sacalm, bajo los acantilados de Sau, para ver el paraje, solitario, rural a más no poder, y las masías que hay por allí. Lo normal será comer de picnic, en la romería, con todo el mundo, en familia o en grupo. Pero en Amer hay buenos restaurantes, como el Giralt, en la plaza de San Miguel, 5. Tel: 972.43.00.45

Recordeu: Aplec de Sant Gil a Núria


sant_gil

Sempre ens agrada, un cop l’any, agafar el tren de cremallera i pujar al Santuari de Núria. I aquest proper cap de setmana ho farem a profitant una de les festes més assenyalades d’aquest racó bellíssim del nostre país. Perquè aquest darrer cap de setmana d’estiu, primer de setembre, s’escau la festivitat de Sant Gil, que és el patró dels pastors, i te capella dedicada a la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria. De tota manera no us cal cap excusa per visitar amb els vostres infants un indret maravellós com Núria. Un lloc on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, el dissabte, dia 31 d’agost, hi haurà a la tarda nit unes vespres solemnes i una processó de torxes. Ja més fosc, un tradicional foc de camp, amb ron i música. L’endemà, el diumenge, 1 de setembre, a les 9 del matí, esmorzar amb coca i fuet, i una cercavila, seguida de sardanes. A les 12 ofici solemne presidit per senyor Arquebisbe d’Urgell Monsenyor Joan Enric Vives, on cantarà la Coral Santa Maria de Ribes de Freser. En sortir de missa, la célebre processó de pastors fins l’ermita de Sant Gil. I, a la tarda, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 31 de Agosto, y el 1 de septiembre, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El primero de septiembre, desayuno popular con torta y látigo, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira de la caça a Cassà


cassafira

El proper cap de setmana, dies 9 i 10 de març, tindrà lloc al bonic poble de Cassà de la Selva, no gens lluny de Girona, la novena edició de la Fira de la Caça, Pesca i Mostra Gastronòmica. La majoria d’actes tindran lloc el diumenge a la zona firal, que està situada just davant del pavelló esportiu. Tot i que és una cita obligada pels amants de la caça, i la pesca, hi haurà un munt d’actes interessants per a qualsevol edat. Així podreu veure actuar gossos de bona raça seguint rastres, podreu visitar un curiós taller i museu de taxidèrmia, un art que es perd, gaudir de la fira artesana, participar en diversos concursos, com el de dibuix per a infants, tirar amb arc, gaudir de la cercavila amb gegants i grallers, fer un taller de xocolataire o sentir cantar cançons tradicionals. No us perdeu la oportunitat de pujar fins Cassà de la Selva , un poble realment molt agradable, amb la seva bella església gòtica, dedicada a Sant Martí, o els edificis modernistes. Podeu pedalejar fins Quart, Girona o fins Llagostera o Sant Feliu de Guixols, per la via verda familiar, tota ella en un terreny molt pla, que farà les delícies de les famílies que gaudiu amb la bici. Per veure la taxidèrmia, caldrà fer demanda prèvia al telèfon 972 460 081. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana per Cassà, podreu visitar els fantàstics pobles veïns, com ara Caldes de Malavella, amb les seves termes, les fonts d’aigües minerals, una església romànica i les restes romanes. Aprofiteu per anar fins Girona, ciutat que cal veure, potser a la tarda, i de la magnífica Costa Brava, aneu fins Sant Feliu o  S’Agaró. Amb motiu de la fira fan un gran dinar popular, però si no us fa el pes dinar en companyía, heu de saber que del 10 de març al 7 d’abril, hi ha jornades gastronòmiques als restaurants i pastisseries de Cassà de la Selva. Hi participen el Mas Ros, el Centre Recreatiu, el Bon Acull, Els Fogons de les Gavarres, Can Bargalló, Bar Neda, El Remei i la Brasa Grillada. Tots ells oferiran menús amb plats de caça i pesca. La Brasa Grillada, està a la carretera 97, tel: 972 46 00 03. Alguns d’aquest restaurants son també hotels ben bonics, com ara el luxós i exclusiu Mas Vilallonga Petit, o com el Mas Ros. Per dormir bé també teniu magnífiques cases rurals, com ara La Casa Petita, o bé Can Dionis, a Campllong. Si necessiteu recuperar-vos d’una setmana difícil us recomanem de tot cor un balneari, com ara el Prats, a la població veïna de Caldes de Malavella. Nosaltres hi anem sovint. Els nens rondaran pel poble i vosaltres tornareu nous!.Cassà de la Selva es una bonita población del Gironés, aunque el nombre nos hable de la comarca vecina de la Selva. Es un pueblo agradable, aunque no cuenta con grandes monumentos, ni con atractivos turísticos que lo hagan merecedor de un destino familiar. Pero es muy bella su iglesia gótica, dedicada a San Martín, y hay algunos edificios modernistas. También es curiosa la antigua estación de ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guixols, hoy una vía verde que hará las delicias de las familias que disfruten con la bici. Sencilla y bonita. Pues bien, en esta villa risueña, el próximo fin de semana, pero sobre todo el domingo, hacen una feria muy interesante. Esta si que será una buena ocasión para recomendar una visita a Cassà. Inaguran con un desayuno de tostadas con butifarra y ventresca, vaso de vino incluido, en la explanada del pabellón polivalente, a partir de las 9. Todo el día habrá una feria profesional de artículos de caza y la pesca, y una feria de productos artesanales. Los niños podrán disfrutar de paseos con ponis y una muestra de perros. A mediodía gran comida de hermandad. También se podrá visitar, previa demanda al teléfono 972 460 081 o escribiendo a la taxidermia El Ciervo, esta empresa. Si a vuestros hijos e hijas les gusta pintar pueden divertirse dibujando un pez para participar en un concurso. Si les gusta el tiro con arco, habrá un taller. Durante toda la jornada encontrarán otros alicientes, como exposiciones, pasacalles, gigantes, grallers, concursos, talleres infantiles, recitales de música, circuitos de aventura, paint-ball … en fin, un día para disfrutar plenamente toda la familia. Pueden dar un paseo en bici por la zona. Visitar los pueblos vecinos como Caldes de Malavella, con aguas minerales, una iglesia románica y restos romanos, o Llagostera. Naturalmente está muy cerca de Girona, ciudad que hay que ver, tal vez por la tarde, y de la magnífica Costa Brava: Sant Feliu, S’Agaró… En fin, un buen día en el bucólico paisaje del Gironés, o un fin de semana. Si les gusta comer en compañía, pueden probar suerte en Can Font, en La Brasa grillada, Carretera Provincia, 97, tel: 972 46 00 03, o bien en Ca la Petita, una buena pizzería en Plaza Pequeña, tel: 972 46 37 99, móvil: 661 82 75 50. En todo caso reservad. También se puede ir a comer en Caldes de Malavella. En Cassà hay hoteles bonitos, como el lujoso y exclusivo Mas Vilallonga Petit, o como el Mas Ros, que estrena dirección y no sabemos cómo será. También tienen allí magníficas casas rurales, como La Casa Pequeña, o bien Can Dionis, en Campllong. Si necesitan relajarse de spués de una semana difícil les recomendamos de todo corazón un balneario, como el Prats, en la población vecina de Caldes de Malavella. Nosotros vamos a menudo. ¡Los niños rondarán por el pueblo y vosotros volveréis nuevos!.

Recordeu: Aplec de Sant Gil a Núria


Sant Gil és el segon patró de la magnífica i paradíssiaca Vall de Núria, un indret maravellós on totes les families hauríem de pujar un cop a l’any, a l’hivern, amb neu i gel, per anar en trineu, o a l’estiu, tot cobert de gespa verda, amb els cavalls, els boscos i les vaques pasturant, ideal per passejar o per remar al llac. Si mai us heu fixa’t, en un racó, a l’esquerra del santuari imponent de la Mare de Déu, s’alça la discreta i encantadora capelleta de Sant Gil, on les noies casaderes cerquen marit, i les casades descendència, ficant el cap dins l’olla. En aquest ambient pastoril i agradable, les famílies tenim una cita el dia 31 d’ Agost, i l’1 de setembre, per la festa del sant. El 31 a la nit, vespres de la solemnitat de Sant Gil, amb una espectacular processó de torxes. Escenogràfic espectacle. Després foc de camp i rom cremat amb vetllada musical. El primer de setembre, esmorzar popular amb coca i fuet, una cercavila i sardanes. A migdia missa solemne presidida per l’Arquebisbe d’ Urgell  i processó dels pastors. A la tarda, havent dinat, exhibició de gossos d’atura. Ja veieu que serà una jornada ben entretinguda. El Santuari de Núria us espera. Pujeu amb el mític carrilet. És un destí inexcusable del turisme familiar a Catalunya. Pels infants ho te tot: la pujada amb el tren cremallera, els paisatges, l’herba, les vaques, els cavalls salvatges, rius de muntanya, un llac on es pot navegar amb barqueta, telefèric gratuït i camp, molt de camp per còrrer. Pels pares i mares la tranquil·litat d’un espai acotat, sense cotxes, en plena natura i amb molts recursos. Podeu dormir a Núria. A l’hotel, molt còmode, però una mica car, o en unes celdes familiars que es lloguen trucant al mateix hotel: insistiu-hi. Són molt acollidores, totalment renovades. Per dinar, si no cuineu a la cel·la, teniu el bar, l’hotel, o un self-service sensacional on els infants podran menjar el que voldran. Aneu a la Vall de Núria. Si només podeu un dia, doncs un dia. Si podeu més, passeu-hi un cap de setmana, un pont o una setmana. Des d’allà podeu fer moltes excursions, fàcils o més complicades, pujar a veure els cavalls o fins coronar muntanyes de 3000 mts. Si trobeu tot ple a Núria podeu mirar a Ribes de Freser. El poble d’on surt el tren cremallera te uns entorns maravellosos. Mireu-vos la web: Vallderibes.cat. A més del santuari i de Ribes podeu fer un volt pels pobles veïns: Bruguera, Pardines, Ventolà… poblets tots molt bonics. Queralbs, en la ruta del cremallera, mereix una visita a banda. Si us cal dinar o sopar a Ribes, i també per dormir senzillet, us recomanem  Can Prats, una fonda de les de tota la vida. Per Sant Gil, a Núria, ben fresquets!.

San Gil es el segundo patrón de la magnífica y paradisíaca Vall de Núria, un lugar maravilloso donde todas las familias tenemos que subir una vez al año, con nieve y hielo, para ir en trineo, o con su césped verde para pasear y remar en el lago. En un rincón, a la izquierda del santuario imponente de la Virgen, se alza la discreta y encantadora capilla de San Gil, donde las chicas casaderas buscan marido, y las casadas, descendencia, metiendo la cabeza dentro de la olla. En este ambiente pastoril y agradable, las familias tenemos una cita el día 31 de Agosto, y el 1 de septiembre, por la fiesta del santo. El 31 por la noche, vísperas de la solemnidad de San Gil, con una espectacular procesión de antorchas. Escenográfico espectáculo. Después fuego de campo y ron quemado con velada musical. El primero de septiembre, desayuno popular con torta y látigo, un pasacalles y sardanas. A mediodía misa solemne presidida por el Arzobispo de Urgell y, a continuación, está programada la procesión de los pastores. Por la tarde, después de comer, exhibición de perros ovejeros. Ya veis que será una jornada muy entretenida. El Santuario de Núria os espera. Suban con el mítico tren. Es un destino inexcusable del turismo familiar en Cataluña. Los niños lo tienen todo: la subida con el tren cremallera, los paisajes, la hierba, las vacas, los caballos salvajes, ríos de montaña, un lago donde se puede navegar con barquitas, teleférico gratuito y campo, mucho campo para correr. Los padres y madres la tranquilidad de un espacio acotado, sin coches, en plena naturaleza y con muchos recursos. Pueden dormir en Núria. En el hotel, muy cómodo, pero un poco caro, o en unas celdas familiares que se alquilan llamando al mismo hotel: insistid. Son muy acogedoras, y totalmente renovadas. Para comer, si no se cocina en la celda, se tiene el bar, el hotel, o un self-service sensacional donde los niños podrán comer lo que querrán. Vayan a la Vall de Núria. Si sólo pueden un día, pues un día. Si pueden más, pasen allí un fin de semana, un puente o una semana. Desde el santuario podéis hacer muchas excursiones, fáciles o más complicadas, o subir a ver los caballos, o incluso coronar montañas de 3000 mts. Si lo encuentran lleno, el hotel de Núria, vean de buscar alojamiento en Ribes de Freser. El pueblo de donde sale el tren cremallera tiene unos entornos maravillosos. Consulten la web: Vallderibes.cat. Además del santuario y de Ribes, se puede dar una vuelta por los pueblos vecinos: Bruguera, Pardines, Ventolà … pueblos todos muy bonitos. Queralbs, en la ruta del cremallera, merece una visita aparte. Si necesitan comer o cenar en Ribes, y también para dormir sencillito, os recomendamos Can Prats, una fonda de las de toda la vida.

Fira a Cassà


Cassà de la Selva és una bonica població del Gironés, encara que el nom ens parli de la comarca veïna de la Selva. És un poble agradable, tot i que no compta amb grans monuments, ni amb atractius turístics que el facin mereixedor d’un destí familiar. Però és molt bella la seva esglèsia gòtica, dedicada a Sant martí, (a la foto),  i hi han alguns edificis modernistes. També és curiosa l’antiga estació del carrilet de Girona a Sant Feliu de Guixols, avui una via verda que farà les delícies de les famílies que gaudiu amb la bici. Planera i bonica. Doncs bé, en aquesta vila riallera, el cap de setmana vinent, però sobretot el diumenge, fan una fira molt interessant. Aquesta si que serà una bona ocasió per recomanar una visita a Cassà. Inaguren amb un esmorzar de torrades amb botifarra i ventresca, got de vi inclós, a l’esplanada del pavelló polivalent, a partir de les 9. Tot el dia hi haurà una fi ra professional d’articles de caça i la pesca, i una fira de productes artesanals. Els infants podràn gaudir de passejades amb ponis i una mostra de gossos. A migdia gran dinar de germanor. També podreu visitar, prèvia demanda al telèfon 972 460 081 o escrivint a la taxidèrmia El Ciervo, aquesta empresa. Si als vostres fills i filles els agrada pintar poden divertir-se dibuixant un peix per participar en un concurs. Si els agrada el tir amb arc, hi haurà un taller. Durant tota la jornada trobareu altres al·licients, com ara exposicions, cercaviles, gegants, grallers, concursos, tallers infantils, recitals de música, circuits d’aventura, paint-ball… en fi, un dia per gaudir-ne plenament tota la família. Podeu fer un volt en bici per la zona. Visitar els pobles veïns com Caldes de Malavella, amb aigües minerals, una església romànica i restes romanes, o Llagostera. Naturalment esteu a tocar de Girona, ciutat que cal veure, potser a la tarda, i de la magnífica Costa Brava: Sant Feliu, S’Agaró… En fi, un bon dia en el bucòlic paisatge del Gironès, o un cap de setmana. Si no us agrada dinar en companyía, podeu probar de menjar quelcom a Can Font, a La Brasa Grillada, Carretera Provincia, 97, tel: 972 46 00 03, o bé a Ca la Petita, una bona pizzeria a Plaça Petita, tel: 972 46 37 99, mòbil: 661 82 75 50. En tot cas reserveu. També podeu anar a dinar a Caldes de Malavella.  ‎ A Cassà hi ha hotels bonics, com ara el luxós i exclusiu Mas Vilallonga Petit, o com el Mas Ros, que estrena direcció i no sabem com serà. També teniu magnífiques cases rurals, com ara La Casa Petita, o bé Can Dionis, a Campllong. Si necessiteu recuperar-vos d’una setmana difícil us recomanem de tot cor un balneari, com ara el Prats, a la població veïna de Caldes de Malavella. Nosaltres hi anem sovint. Els nens rondaran pel poble i vosaltres tornareu nous!.

Cassà de la Selva es una bonita población del Gironés, aunque el nombre nos hable de la comarca vecina de la Selva. Es un pueblo agradable, aunque no cuenta con grandes monumentos, ni con atractivos turísticos que lo hagan merecedor de un destino familiar. Pero es muy bella su iglesia gótica, dedicada a San martín, (en la foto), y hay algunos edificios modernistas. También es curiosa la antigua estación de ferrocarril de Girona a Sant Feliu de Guixols, hoy una vía verde que hará las delicias de las familias que disfruten con la bici. Sencilla y bonita. Pues bien, en esta villa risueña, el próximo fin de semana, pero sobre todo el domingo, hacen una feria muy interesante. Esta si que será una buena ocasión para recomendar una visita a Cassà. Inaguran con un desayuno de tostadas con butifarra y ventresca, vaso de vino incluido, en la explanada del pabellón polivalente, a partir de las 9. Todo el día habrá una feria profesional de artículos de caza y la pesca, y una feria de productos artesanales. Los niños podrán disfrutar de paseos con ponis y una muestra de perros. A mediodía gran comida de hermandad. También se podrá visitar, previa demanda al teléfono 972 460 081 o escribiendo a la taxidermia El Ciervo, esta empresa. Si a vuestros hijos e hijas les gusta pintar pueden divertirse dibujando un pez para participar en un concurso. Si les gusta el tiro con arco, habrá un taller. Durante toda la jornada encontrarán otros alicientes, como exposiciones, pasacalles, gigantes, grallers, concursos, talleres infantiles, recitales de música, circuitos de aventura, paint-ball … en fin, un día para disfrutar plenamente toda la familia. Pueden dar un paseo en bici por la zona. Visitar los pueblos vecinos como Caldes de Malavella, con aguas minerales, una iglesia románica y restos romanos, o Llagostera. Naturalmente está muy cerca de Girona, ciudad que hay que ver, tal vez por la tarde, y de la magnífica Costa Brava: Sant Feliu, S’Agaró… En fin, un buen día en el bucólico paisaje del Gironés, o un fin de semana. Si les gusta comer en compañía, pueden probar suerte en Can Font, en La Brasa grillada, Carretera Provincia, 97, tel: 972 46 00 03, o bien en Ca la Petita, una buena pizzería en Plaza Pequeña, tel: 972 46 37 99, móvil: 661 82 75 50. En todo caso reservad. También se puede ir a comer en Caldes de Malavella. En Cassà hay hoteles bonitos, como el lujoso y exclusivo Mas Vilallonga Petit, o como el Mas Ros, que estrena dirección y no sabemos cómo será. También tienen allí magníficas casas rurales, como La Casa Pequeña, o bien Can Dionis, en Campllong. Si necesitan relajarse de spués de una semana difícil les recomendamos de todo corazón un balneario, como el Prats, en la población vecina de Caldes de Malavella. Nosotros vamos a menudo. ¡Los niños rondarán por el pueblo y vosotros volveréis nuevos!.