Yvoire, revisitat

Hem tornat de nou a Yvoire, un petit poblet medieval a la riba del gran llac interior d’Europa, del llac Leman. Es tracta d’un poble encantador, amable i rialler que no podeu deixar de veure en una ruta per Suissa, per Ginebra, o pels Alps Francesos. Aquesta vila us ofereix quatre carrers medievals molt ben posats, un castell, una església i el seu maravellós llac, que com un mar, l’envolta. No ens extranya gens que Yvoire sigui declarat com un dels més bonics poblets de França. Tot a Yvoire és fotogènic. A les vores del llac s’hi pot passejar per uns espais naturals de somni, habilitats pel senderisme i la contemplació de la vegetació, els ocells i la natura. Evidentment us hi podeu banyar, també remar, o pujar dalt d’un vaixell d’època per fer una volta al Leman. Deixeu el cotxe a l’aparcament i disposeu-vos a rondar els carrers d’Yvoire. De llocs per dormir, i per menjar en trobareu moltíssims. Recorrer el seu petit port, el castell, l’església i les cases de pedra amb balcons de fusta florits i, a l’hora, cercar un bon lloc per dinar, és un una bona decisió, perquè tot és preciós. Llàstima que pot estar molt ple de gent. I, segons com, us pot costar trobar lloc per menjar. Nosaltres ho vam fer en un Bistrot petitó i familiar, portat per una parella de gent gran. Es diu La Terrasse i no va estar pas malament. Hi ha molts més llocs, és clar. I per dormir també. Des de l’exclusiu Hotel Villa Cecília, luxe a preus no del tot desorbitats, o el moderníssim Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelets amb molt d’encant, com ara el Le Pre de la Cure, fins bonics càmpings familiars. Qualsevol d’ells us oferirà una gastronomia deliciosa. També ho faran els restaurants i bars del poblet medieval. Si és massa sofisticat tot plegat per la vostra manera de viatjar, no oblideu que prop de Ginebra, en territori francés, teniu hotels de cadenes com BB Hotels o Etap Hotel, que ofereixen habitacions a molt bon preu.

 

Yvoire, a orillas del gran lago interior de Europa, del lago Leman, es un pequeño pueblo encantador, amable y risueño que no pueden dejar de ver en una ruta por Suiza, por Ginebra, o por los Alpes Franceses. Esta monada de villa ofrece cuatro calles medievales muy bien puestas, un castillo, una iglesia y su maravilloso lago, que como un mar, lo rodea. No nos extraña nada que Yvoire sea declarado como uno de los más bellos pueblos de Francia. Todo en Yvoire es fotogénico. A orillas del lago se puede pasear por unos espacios naturales de ensueño, habilitados para el senderismo y la contemplación de la vegetación, los pájaros y la naturaleza. Evidentemente os podéis bañar, también remar, o subir a un barco de época para dar una vuelta al Leman. Dejen el coche en el aparcamiento y dispónganse a rondar las calles de Yvoire. De lugares para dormir, y comer encontraréis muchísimos. Desde el exclusivo Hotel Villa Cecilia, lujo a precios no del todo desorbitados, o el modernísimo Flots Bleus, de la cadena Logis de France, o hotelitos con mucho encanto, como el Le Pre de la Cure, hasta bonitos campings familiares. Cualquiera de ellos les ofrece una gastronomía deliciosa. También lo harán los restaurantes y bares del pueblo medieval. Si todo esto es demasiado sofisticado para su forma de viajar, no olviden que cerca de Ginebra, en territorio francés, tienen hoteles de cadenas como BB Hoteles o Etap Hotel, que ofrecen habitaciones a muy buen precio.

Aix les Bains, revisitat

Un destí meravellós per passar uns dies, unes petites vacances als Alps és Aix les Bains. Està situat a les vores d’un bonic llac: le lac du Bourget. Un llac amable, gran, navegable, amb platges per banyar-s’hi. Aix les Bains és una ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió meravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. No podeu deixar passar el panoraama del Mont Revard, un mirador excepcional damunt els Alps. Els pobles una cucada, amb graanges que fan uns embotits i uns formatges de luxe. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto de sota), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica lletja, però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel Ibis Styles dins el parc de Marlioz. Allunyat però interessant. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomanem els carrers peatonals darrera l’ajuntament. Allà hi ha molts restaurants bons. Per citar us direm l’Arbre a palabres, on nosaltres hem sopat moltes vegades, molt bé.

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “L’Arbre a palabres”.

Dodona

Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Mont Cenis / Moncenisio

El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.

 

Ioannina

Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Ring of Kerry

The Ring of Kerry és en realitat una volta d’uns 180 kms. a la península d’Iveragh, al comtat de Kerry, situat al sudoest d’Irlanda. Fer el Ring of Kerry és viure de primera mà la natura i la història irlandesa, en una terra quasi verge, resseguint estretes carreteres que donen vistes inoblidables al mar i a la muntanya, pujant i baixant turons i muntanyes, descobrint platges, illes, caps rocosos, cascades i boscos. Natura en tot el seu esplendor. Però també petits pobles i monuments amagats, pedres plenes del verdet dels segles. Per fer el Ring of Kerry necessitareu un cotxe, tot i que també podeu fer servir les línies de bus existents. Si sortim de la vila de Killarney, cap a l’oest per la N-72, podeu remuntar cap al Gap of Dunloe, bellíssim entorn de muntanyes i llacs amb boscos. Agafem ara la N70 per baixar a la bonica platja de Rossbeigh, al poble de Glenbeigh, a la foto. Una platja de 8 km. de llarg, de sorra fina. Continueu cap al poblet mariner de Portmagee, on trobareu un pont que lliga terra ferma amb l’illa de Valentia. Paisatges fabulosos. Seguim el cap amb meravelloses vistes i petits poblets per anar fins el Fort prehistòric de Staigue, a tocar de Castlecove, de planta circular. Baixem a Kenmare, una vila molt maca i agradable per pujar, seguint ara la carretera N71 entre Kenmare and Killarney, fins el coll on trobareu el punt de vista dit the Ladies View, amb vistes superbes sobre el parc natural nacional de Killarney, un parc natural esplèndit. Des d’alla son 15 kms. de baixada entre boscos, amb parada obligada a la cascada Torc. Arribant a la ciutat de Killarney no s’acaben els prodigis. Allà teniu la casa Muckross que es una mansió victoriana de camp, històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross, vora el llac. També podeu fer un volt per la ciutat antiga de Killarney, vuere la seva catedral i els carrers comercials i parcs. Evidentment ens hem deixat molts llocs i punts d’interés que només vam veure des del cotxe. Nosaltres vam fer l’anell en un sol dia!. L’anell de Kerry no pot faltar en un bon viatge a Irlanda!. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de fer el ring of Kerry si aneu a Irlanda!.

The Ring of Kerry es una vuelta de 180 kms. alrededor de la península d’Iveragh, en el comtat de Kerry, en Irlanda. Dar la vuelta al Ring of Kerry significa entrar en la naturaleza y la historia irlandesa, en una tierra virgen, recorriendo estrechas carreteras con vistas a un mar y subiendo muntañas, descubriendo playas, cabos, cascadas y bosques. También pueblos preciosos. El Ring of Kerry se hace en coche, o en bus. Salid de Killarney, por la N-72, remontando Dunloe, en un bellísimo entorno de montaña con lagos. Por la N70 bajad a la playa de Rossbeigh, cerca de Glenbeigh, en la foto. Pasad a la isla de Valentia. Continuad hasta Staigue, cerca de Castlecove. Bajad luego a Kenmare, y seguid la carretera N71 entre Kenmare y Killarney, viendo los lagos desde Ladies View, en el parque natural nacional de Killarney, con parada obligada en la cascada Torc. En Killarney está la casa Muckross que es una mansión victoriana de campo, visitable. Más allá de Killarney, está el Castillo de Ross, en el lago. Para comer, en Kenmare, teneis el ristorante Bella Vita, recomendable. En Killarney el Cronins, muy bueno. Tradicional. Hay un pub con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy’s, y buenos hoteles, como el Park Hotel, o el Hotel Brehon. ¡No dejen de recorrer el ring of Kerry si van a Irlanda!.

Llacs de Plitvice

A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Eslovènia

Toca ara ja descobrir una mica el magnífic país dels Alps Julians. Toca ja esmentar un destí familiar que poca gent coneix. Una petita Suíssa. Paisatges de conte de fades, muntanyes esplèndides, rius i llacs de somni. Ciutats boniques, plenes de vida i encant. Castells, monestirs… Estem parlant d’Eslovènia. Paisatges d’ensomni com ara el llac de Bled o el massís de Triglav, o el llac alpí de Bohinj, on ens vam banyar, i on vam dinar, prou bé, en un berenador a tocar del llac, amb especialitats eslovenes que es diu Pod Skalco. I, en acabat de rondar pels Alps, baixeu una mica, poca cosa perquè tot el país és ben alpí, fins la bonica ciutat de Ljubljana, la seva capital. Una vila que no te res d’especial, però que és molt coqueta, moderna, viva i alegre. Un petit riu la travessa. Te un gran castell dalt d’un turó, un pont que en son tres, carrers animats amb cases de colors i esglésies amb campanars de bulb. Nosaltres ens vam allotjar al Radisson Blue, als afores, però comunicat amb el centre amb uns taxis molt barats!. I per menjar baixeu als carrers peatonals, plens de bars i restaurants molt bons. La vida no és cara, tampoc molt barata perquè tenen l’euro, i la gent és molt amable.

Toca descubrir un país magnífico en los Alpes Julianos. Un destino familiar de primer orden. Una pequeña Suiza. Con paisajes de cuento de hadas, montañas, rios i algos. Ciudades bonitas, monasterios y castillos. Hablamos de Eslovenia. Hay que ver el lago de Bled o el macizo de Triglav, o el llago alpino de Bohinj. Y la ciudad de Ljubljana, su capital. Que no tiene nada de especial, pero que es coqueta, moderna, viva y alegre. Nosotros nos alojamos en el hotel Radisson Blue, alejado de centro pero bien comunicado por unos taxis baratos y eficientes. Para comer teneis el corazón peatonal de la villa, con bares y restaurantes, todos muy buenos. La vida no es cara, a pesar de que usan ya el euro, y la gente es muy amable.

 

Freiburg im Brisgau, revisitada

Aquest passat Nadal hem estat de nou a la bella Friburg de Brisgau, una ciutat molt maca, un bon destí de vacances amb infants i per les famílies. Una vila ordenada, petita, segura, organitzada, ideal pels més petits. A tocar de destins familiars, d’amplis espais naturals, com ara els Alps Bavaresos, o la Selva Negra, gens calorosos a l’estiu. Una ciutat medieval preciosa, amb uns voltants plens de llacs, castells, altres ciutats medievals i abadies. Amb bon transports públic, tren, tramvies, busos i autopistes gratuïtes. Situada en el camí cap a grans urbs com Berlín, Munich, Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. Freiburg és la porta natural d’entrada a aquest món, només a 900 kms de Barcelona per autopista, passant per Lyon i Mulhouse. Gaudiu de Friburg, de la seva catedral gòtica preciosa, amb una portada guapíssima, una joia mestra de l’art, polícromada i amb escultures increibles. Passejeu pel seu casc antic medieval, veient l’ajuntament, l’antic i el nou, les seves cases i carrers, les seves places amb mercats de flors i de productes del camp. Gaudiu de la Selva Negra, dels seus boscos de llegenda, amb els llacs Titisee i altres, els rellotges de cucut, cascades, rutes en bici i senderisme. També és bon lloc per visitar el Rhin, amb les catarates, i tota l’Alsàcia francesa: Colmar, Estrasburg i els poblets amagats entre les vinyes. Friburg mateix és preciós. Ja hem parlat de la seva catedral superba i del seu ajuntament gòtic, també de la plaça del mercat, i de les cases amb entramats de fusta i les portes d’entrada a la vila medieval, fortificades, com la de la foto. Per dormir un hotel Novotel us acull al centre mateix de la ciutat, al costat de l’estació del tren. Allà hem dormit molt bé, amb piscina climatitzada al soterrani. Per menjar teniu el restaurant situat al pati de l’antiga universitat. Bona teca, bé de preu. Més informal el café de l’estació fa amanides i plats d’estiu.  El Goldener Engel, a la plaça de la catedral, és molt barat i no està pas malament, però no el recomanaríem. Potser només per la seva barroca decoració d’angelets, molt impactant. Pareu a visitar la bellíssima vila de Friburg im Brisgau, la seva catedral, l’ajuntament i el barri antic. No us penedireu!.

Alemania es un destino ideal para vacaciones con niños y para las familias. Un país ordenado, seguro, organizado, pensado para los más pequeños. Con amplios espacios naturales, como los Alpes bávaros, o la Selva Negra, nada calurosos en verano. Llena de lagos, castillos, ciudades medievales y abadías. Con buenos transportes públicos, trenes a mansalva, y autopistas gratuitas. Con grandes urbes como Berlín o Munich, y otras más a escala humana, como Koln, Nüremberg, Rothemburg, Ratisbona o Heidelberg. Y aún parques y villas más pequeñas, pero muy románticas y encantadoras. Friburgo es la puerta natural de entrada a este mundo, a unos 900 kms de Barcelona por autopista, pasando por Lyon y Mulhouse. Y Friburgo es también un lugar maravilloso para hacer una estancia. Cerca de la Selva Negra, de sus bosques de leyenda, con los lagos Titisee y otros, los relojes de cuco, cascadas, rutas y senderismo. También es buen lugar para visitar el Rhin, con las cataratas, y toda la Alsacia: Colmar, Estrasburgo y los pueblecitos escondidos entre las viñas. Friburgo es precioso. Una catedral soberbia. Un ayuntamiento gótico, la plaza del mercado, sus casas con entramados de madera y puertas de entrada fortificadas, como la de la foto. Un novotel le acoge en el centro mismo de la ciudad,  junto a la estación del tren. Para comer tiene el restaurante situado en el patio de la antigua universidad. Buena manduca, bien de precio. Alemania no es nada cara. Lo comprobarareis cuando vayais de restaurante con toda la familia. Más informal el café de la estación hace ensaladas y platos de verano.

We have been back to the beautiful Freiburg im Breisgau, a city very nice, a good holiday destination for children and families. A tidy town, small, safe, organized, ideal for children. Beside family destinations, extensive natural areas, such as the Bavarian Alps or the Black Forest, not hot in summer. A beautiful medieval city, with plenty of nearby lakes, castles, abbeys and other medieval towns. With good public transportation, trains, trams, buses and highways toll free. Located on the road to big cities like Berlin, Munich, Koln, Nuremberg, Rothemburg, Regensburg and Heidelberg. Enjoy Freiburg, its beautiful cathedral, a jewel masterpiece of art, with fantastic painted sculptures. Stroll through the medieval old town, seeing the town hall, the old one and the new one, their streets and their squares with flower markets and farm products. Enjoy the Black Forest, a legendary forest, the lake Titisee, the cuckoo clocks, waterfalls, hiking and cycling trails. It is also a good place to visit the Rhine waterfalls and all the French Alsace: Colmar, Strasbourg and villages hidden among the vines. Freiburg itself is beautiful. Novotel is a good family hotel in the heart of the city, next to the train station.

Nous avons été de retour à la belle Freiburg im Breisgau, une ville très agréable, une bonne destination de vacances pour les enfants et les familles. Une ville bien rangé, petite, organisé, idéal pour les enfants. A côté de belles destinations familiales, de vastes zones naturelles, telles que les Alpes bavaroises ou la Forêt Noire, pas chaud en été. Une belle ville médiévale, avec beaucoup de lacs à proximité, châteaux, abbayes et autres villes médiévales. Avec un bon transport en commun, les trains, les tramways, les bus et les autoroutes sans frais. Situé sur la route de grandes villes comme Berlin, Munich, Cologne, Nuremberg, Rothemburg, Regensburg et Heidelberg, Fribourg est la porte d’entrée naturelle dans ce monde, à seulement 400 km de Lyon et 50 km de Mulhouse. Il est également un bon endroit pour visiter le Rhin, avec des cascades et tout le Alsace français: Colmar, Strasbourg et villages cachés au milieu des vignes. Le Novotel hôtel vous accueille au cœur de la ville, à côté de la gare. Là, nous avons très bien dormi, avec sa piscine chauffée dans le sous-sol.

Gougane Barra

Si aneu un estiu, o unes vacances de Nadal o Setmana Santa, a visitar la fabulosa illa d’Irlanda, no us oblideu de fer una ullada al bellíssim llac de Gougane Barra, amb el seu antiquíssim cenobi troglodita. No és que sigui una atracció majúscula però l’entorn és molt bonic i veureu un dels assentaments més antics coneguts a l’illa. Hi ha molts camins que fan la volta al llac o s’endinsen en el bosc, que està declarat com a parc natural nacional, o permeten llarges caminades pels turons de la zona. Tot és molt calmat, verd i relaxant. Gougane Barra està proper a Cork i no lluny de la platja, en concret del bonic poblet mariner de Bantry, a la badia del mateix nom, on podeu anar a veure dofins, una atracció que els vostres infants no es poden perdre. A Gougane Barra trobareu l’hotel del mateix nom, que no està gens malament i on, ens han dit, es menja molt bé. Està just al costat del llac, prop de l’oratori i al costat de l’aparcament. També trobareu una cafeteria, la Cronin’s.  Podeu incloure Gougane Barra en una visita a Irlanda, si aneu de Cork a Kenmmare, o feu un volt per la carretera salvatge de l’Atlàntic.

Si vais durante un verano, o unas vacaciones de Navidad o Semana Santa, a visitar la fabulosa isla de Irlanda, no os olvideis de echar un vistazo al bellísimo lago de Gougane Barra, con su antiquísimo cenobio troglodita. No es que sea una atracción mayúscula pero el entorno es muy bonito y vereis uno de los asentamientos más antiguos conocidos en la isla. Hay muchos caminos que dan la vuelta al lago o se adentran en el bosque, que está declarado como parque natural nacional, o permiten largas caminatas por las colinas de la zona. Todo es muy calmado, verde y relajante. Gougane Barra está próximo a Cork y no lejos de la playa, en concreto del bonito pueblo marinero de Bantry, en la bahía del mismo nombre, donde podrá ir a ver delfines, una atracción que sus niños no se pueden dejar perder. En Gougane Barra encontrarán el hotel del mismo nombre, que no está nada mal y donde, nos han dicho, se come muy bien. Está justo al lado del lago, cerca del oratorio y al lado del aparcamiento. También encontrarán una cafetería, la Cronin’s. Puede incluir Gougane Barra en una visita a Irlanda, si vais de Cork a Kenmmare, o dais una vuelta por la carretera salvaje del Atlántico.

If you are a summer holidays visiting the fabulous island of Ireland, you may not forget to go to the beautiful lake of Gougane Barra, with its ancient monastery. It’s not a great attraction but the environment is very beautiful and you’ll see the oldest settlement known on the island. There are many ways to walk around the lake or to walking into the forest, which is declared a natural park. Everything is very calm, green and relaxing. Gougane Barra is very close to Cork and not far away from the beach, the beautiful village of Bantry, in the bay of the same name, where you can go to see dolphins, an attraction that your children can not miss. A Gougane Barra there is an hotel which is not bad and where you can eat something. It’s right next to the lake, near the chapel and next to the car park. Also there is a café, the Cronin’s. You can include Gougane Barra on a visit to Ireland, going from Cork to Kenmmare, or making the road wild Atlantic.

Si vous êtes en vacances d’été a l’île fabuleuse d’Irlande, vous ne devez pas oublier de visiter le belle lac de Gougane Barra, avec son ancien monastère. Le lieu est très beau. Le lac et la forêt sont déclarées comme parc naturel national. On va pouvoir faire des longues promenades dans les collines de la région. Tout est très calme, verdoyant et reposant. Gougane Barra est trés proche de Cork et non loin de la plage, en particulier de le magnifique village balnéaire de Bantry, dans la baie du même nom, où vous pouvez aller voir les dauphins, une attraction que vos enfants ne peuvent pas manquer. A Gougane Barra on peut y trouver l’hôtel du même nom, ce qui c’est pas mal. Il est juste à côté du lac, près de la chapelle et à côté du parking. Aussi il y a un café, le Cronin.

Festa Major de Cornella de Terri

A Cornella del Terri, un poble completament desconegut de la bellíssima comarca del Pla de l’Estany, fan una festa major que no podeu deixar de veure. I no ho podeu fer-ho per la seva ancestralitat, arrelament a la terra, a les tradicions paganes pre-cristianes més reculades. Perquè fareu un veritable viatge en el temps. El divendres, el jovent surt a tallar l’arbre de maig, que es planta a les 12 del migdia, a la plaça del Maig. Dissabte i diumenge estan plens d’actes per a tota la família: com ara esmorzar, trobada de cotxes i motos d’època, intercanvi de plaques de cava, i cercavila Gegantera de Cornellà del Terri, amb acompanyament dels Grallers, Percussionistes i Capgrossos i plantada final de gegants a la Plaça del Maig. Cada any diferent, cada any més divertit!. El 17 d’abril, dilluns, és el dia més fort. A les 12 del migdia, a la plaça del Maig, s’hi fa el ball del cornut, on un jove amb banyes salta entre el cercle de noies verges del poble. Ancestral, tel·lúric. És una “Festa Tradicional d’interès Nacional”, amb cercavila de Grallers i Capgrossos, amb els portadors de l’arbre, els balladors, el Cornut i acompanyants. A la tarda ball i concert. Ja veieu que més no poden donar en aquest poblet oblidat i desconegut proper a Girona i Banyoles. Hi arribareu per l’autopista A-7, sortida 6 Girona Nord, per pendre després la C-66 cap a Banyoles, fins trobar indicada la desviació. També possible seguir la N-II fins a Sant Julià de Ramis, i seguir l’indicador. Són uns 110 kms, llargs. El ball del Cabró és una festa única i espectacular que, de veritat, us convidem a veure. No us perdeu aquesta festa antiquíssima, pagana, d’adoració i fecundació de la terra, ni el moment en que el noi amb banyes de boc, balla dins un cercle de donzelles del poble, al voltant de l’arbre de maig. Els voltants, Banyoles, el Pla de l’Estany, Figueres, Besalú o Girona, donen sentit ple a la possibilitat de passar allà el cap de setmana sencer. Per dinar, i per dormir hi ha establiments increibles a la comarca. Us recomanem els restaurants associats a l’anomenat Grup Gastronòmic. En coneixem uns quants i són fantàstics. Per dormir ho podeu fer a Girona, o a Banyoles. En aquesta darrera ciutat us recomanem vivament l’Hotel Mirallac. Decadent i romàntic, a tocar de l’estany. Posta de sol damunt l’aigua. Nits amb la lluna reflexada al llac. O bé Ca l’Arpa, un hotel i restaurant ben modern i simpàtic, al centre de la vila. O encara, La Sala de Camós, un encantador hotelet en una antiga rectoria d’un diminut poblet proper a Banyoles, que pertany al grup de “Petits Grans hotels de Catalunya“.  No us hem convençut?. Doncs vinga!.

En Cornella del Terri, un pueblo completamente desconocido de la bellísima comarca del Pla de l’Estany, montan una fiesta mayor muy bonita, que bo podeis dejar de ver. Para los más pequeños de la familia han pensado en un parque lúdico infantil. Pero tiene un especial interés, el baile del Cabrón, ya que es una fiesta única y espectacular, que os invitamos a ver. Una fiesta antiquísima, pagana, de adoración y fecundación de la tierra, donde un chico con cuernos de chivo, baila dentro de un círculo de doncellas del pueblo, alrededor de un árbol de mayo. Telúrico y potente, ¿verdad?. Los alrededores, Banyoles, el Pla de l’Estany, Figueres, Besalú o Girona, dan sentido pleno a la posibilidad de pasar allí el fin de semana entero. El lago de Banyoles, estará precioso. Para comer, y para dormir hay establecimientos increíbles en la comarca. Les recomendamos los restaurantes asociados al llamado Grupo Gastronómico. Conocemos unos cuantos y son fantásticos. Para dormir pueden hacerlo en Girona, o en Banyoles. En esta última ciudad se recomienda vivamente el Hotel Mirallac. Decadente y romántico, al lado del lago. Puesta de sol sobre el agua. Noches con la luna reflejada en el lago. O bien Ca l’Arpa, un hotel y restaurante bien moderno y simpático, en el centro de la villa. O aún, La Sala de Camós, un encantador hotelito en una antigua rectoría de un diminuto pueblecito cercano a Banyoles, que pertenece al grupo de “Pequeños Grandes Hoteles de Cataluña”. ¿No os hemos convencido?

Parc natural de Killarney

El parc natural nacional de Killarney, amb els seus boscos, llacs i saltants d’aigua, la seva natura increíble, és una fita que mai no podeu deixar de visitar si planifiqueu unes vacances a la bellíssima Irlanda. Situada a l’extrem sudoest de l’illa, és molt fàcil de recorrer a peu o en cotxe. Si aneu amb cotxe trobareu diversos aparcaments en llocs estratègics prop dels llacs més importants, dels boscos més frondosos i dels saltants d’aigua més espectaculars. Només cal seguir la bonica carretera N71 entre el poble mariner de Kenmare i la vila medieval de Killarney, tots dos situats uns 100 kms. a l’oest de Cork, a uns 400 kms. de Dublin. Una carretera molt maca, que s’enfila entre turons verds que son veritables muntanyes i que proporciona vistes impagables del parc i dels llacs. Si aneu de Kenmare a Killarney primer pujareu fins un coll i baixareu cap al parc, visitant primer els llacs superiors. Si ho feu a la inversa, anireu pujant des de Killarney i el seu llac inferior, muntanya amunt fins el llac superior i el coll. Ens agrada més la primera opció. A l’arribar al centre de Killarney ciutat podreu encara visitar les oficines i el centre d’interpretació del parc, a la vora d’un llac i amb grans extensions de gespa on hi ha cèrvols en llibertat. Una mica més enllà, seguint el llac teniu la casa Muckross que es una mansió de camp històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de visitar el parc natural de Killarney si aneu a Irlanda!.

El parque natural nacional de Killarney, con sus bosques, lagos y cascadas, su naturaleza increíble, es una meta que nunca se puede dejar de visitar si se planifican unas vacaciones en la bellísima Irlanda. Situado en el extremo suroeste de la isla, es muy fácil de recorrer a pie o en coche. Si va en coche encontrará varios aparcamientos en lugares estratégicos cerca de los lagos más importantes, de los bosques más frondosos y los saltos de agua más espectaculares. Sólo hay que seguir la bonita carretera N71 entre el pueblo marinero de Kenmare y la villa medieval de Killarney, ambos situados unos 100 kms. en el oeste de Cork, a unos 400 kms. de Dublin. Una carretera muy bonita, que trepa entre colinas verdes que son verdaderas montañas y que proporciona vistas impagables del parque y de los lagos. Si vais de Kenmare en Killarney primer subiréis hasta un puerto de montaña y bajaréis hacia el parque, visitando primero los lagos superiores. Si lo haceis a la inversa, iréis subiendo desde Killarney y su lago inferior, montaña arriba hasta el lago superior. Nos gusta más la primera opción. Al llegar al centro de Killarney pueden visitar las oficinas y el centro de interpretación del parque, a orillas de un lago y con grandes extensiones de césped donde hay ciervos en libertad. Un poco más allá, siguiendo el lago tienen la casa Muckross que es una mansión de campo histórica visitable. Pasado Killarney, siempre a orillas del lago, se levanta el Castillo de Ross. Para comer, en Kenmare, tenéis el restaurante Bella Vita, muy recomendable. En Killarney para comer tienen el Cronins, bastante bueno. Tradicional. O un pub de siempre, con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy s. También hay buenos hoteles, como el Park Hotel, un establecimiento lujoso y caro, pero que hace ofertas. Más asequible y muy bonito también, el Hotel Brehon. No dejeis de visitar el parque natural de Killarney si vais en Irlanda.

The Killarney’s National Nature Reserve is really wonderful with its forests, lakes and waterfalls, and its incredible nature. Don’t miss it if you plan some holidays in the beautiful Ireland. The park is located in the extreme southwest of the island and it is very easy to get around it on foot or by car. You can find several car parks in some strategic locations near the major lakes, in the lush forests and in the most spectacular waterfalls. To get the park you must simply follow the N71 road between the pretty seaside town of Kenmare and the medieval town of Killarney, both located approximately 100 kms. in West Cork, about 400 kms. from Dublin. A very nice road, which climbs between the green hills and mountains go from Kenmare to Killarney. Upon you reach the center of Killarney town you can still visit the office and interpretation center of the park. Muckross house is a historic country mansion that can be visited. Near the lake stands the Castle Ross. For lunch, in Kenmare, you have the Bella Vita Ristorante, highly recommended. In Killarney you can go to the Cronins restaurant. Pretty good. Traditional. Or always you can go to pub with rooms, restaurant and bar: Murphy’s. There are good hotels such the Park Hotel, a luxurious and expensive hotel. Very nice too is the Brehon Hotel. Be sure to visit the natural park of Killarney if you go to Ireland.

La réserve naturelle nationale de Killarney avec ses forêts, ses lacs et cascades, sa nature incroyable, est une étape importante qui ne sera jamais manquer si vous prévoyez des vacances dans la belle Irlande. Situé à l’extrême sud-ouest de l’île est très facile d’arriber et de se déplacer à pied ou en voiture. Vous trouverez plusieurs parkings dans des endroits stratégiques à proximité des grands lacs, des forêts luxuriantes et des cascades les plus spectaculaires. Il suffit de suivre la route N71 entre la jolie ville balnéaire de Kenmare et la ville médiévale de Killarney, tous deux situés à environ 100 kms. de Cork, a 400 kms. de Dublin. Une très belle route, qui grimpe entre les collines verdoyantes et les montagnes offre des jolies vues sur le parc et les lacs. En arrivant au centre de la ville de Killarney, vous pouvez toujours visiter le centre de bureaux et d’interprétation du parc, au bord d’un lac et avec des grandes pelouses où il y a des cerfs en liberté. Un peu plus il y a le manoir Muckross qui est une maison de campagne historique que vous pouvez visiter. Au bord du lac se dresse le château de Ross. Pour le déjeuner, Kenmare, vous offre le Bella Vita Ristorante, fortement recommandé. Dans Killarney vous pouvez aller Chez Cronins à manger, assez bon. Traditionnel. Il y a toujours un pub avec chambres, restaurant et bar: Murphy. Il y a aussi des bons hôtels tels que le Parc Hôtel, un luxueux et coûteux hotel. Plus abordable et très bien aussi, l’Hôtel Brehon. Assurez-vous de visiter le parc naturel de Killarney en Irlande si vous allez!.

Revel

Revel és un poble gran, una ciutat mitjana si voleu, situada entre Castres, Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. Es troba en una plana ondulada plena de rieres i rierols, al peu nord de la muntanya negra, que aporta un teló de fons molt bonic, ple d’avets i boscos caducifolis. Revel te un mercat espectacular, una “halle” que li diuen, del segle XIV, tota de fusta, amb unes vigues espectaculars que aguanten una coberta encara més espectacular, rematat tot plegat per un campanar, una torre que allotja l’oficina de turisme. I poca cosa més te Revel en ella mateixa a no ser uns quants carrers en angle recte, perquè Revel és una antiga bastida, com tantes n’hi ha escampades per la Lomagne o el Lauragais. I en aquests carrers hi ha cases amb entramat de fusta, xules, i moltes botigues perquè aquest burg fa de capital d’una petita comarca. I si heu d’anar-hi algun dia us aconsellem que sigui un dissabte. Els dissabtes l’halle, el mercat medieval espectacular del què us parlàvem, s’omple de verdures, d’alls roses, de formatges poc coneguts i d’excel·lent paté d’oca com no el trobareu enlloc més. I tot el poble ho viu. Els carrers adjacents semblen Calaf i el seu famós mercat. De fet no sembla França sinó un poble qualsevol de la Mediterrània. I si us falten atractius per justificar un desplaçament fins aquí us n’afegirem uns quants. Per exemple el seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com Sant Fèlix Lauragais, una altra bastida amb la seva Halle, que està entre els més bonics de França. O com la Montanya Negra, amb el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout. O, ben al costat de Revel, la imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. I no ens deixarem la bonica Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu i un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya. Més lluny hi ha ciutats més potents, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui, nomes us recomanem una anada a Revel, amb motiu del seu mercat del dissabte i ja veieu com hem acabat. Per dinar a Revel està bé, a la mateixa plaça mercat, la Brasserie du Rosier, carns en un ambient glamourós, de cert luxe. Francesa. Està a la Galerie du Levant de la plaça mercat, núm. 4. Però a nosaltres ens agraden les dues pizzeries que trobareu tot arribant al poble des de Toulouse, a l’Avinguda de Castenaduray, als números 40 i 24. Allà hi ha la pizzeria Delicioso, boníssima, forn de llenya, i una mica més a munt, més cap al centre, la Stromboli, molt bona també. També fora Revel hi ha bons llocs on anar a dinar: a Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. Per dormir, a Castres, als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada a Revel, sobretot en dia de mercat!

Revel es un pueblo del sur de Francia. Un pueblo bonito, con una plaza mercado, una halle, en madera, del siglo XIV, sencillamente espectacular. Y los sábados que es dia de mercado está llena de quesos, de ajos rosados, de bullicio, de colores, de vida. Todo un espectáculo. Revel es el centro de una comarca variada, llena de pueblos pequeños, rural y encantadora. Y sus alrededores merecen una visita: la montaña negra, el lago de San Ferreol, Castres, que se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout… O bonitoss pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, o como Soreze, con su fabuloso hotel instalado en una abadia del XVII, o como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. No os perdais los bosques y espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol, con abetos de ensueño, o la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tienen, un poco más lejos, localidades serenas, como Lavaur o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Ya lo sabeis: os recomendamos un sábado por la mañana el mercado de Revel. ¡Muy bonito!.

Fira de l’all de Cornella de Terri

A Cornella del Terri, un poble completament desconegut de la bellíssima comarca del Pla de l’Estany, fan una fira de l’all, el primer cap de setmana d’octubre. És una típica fira artesana, sota el denominador comú d’aquest producte tan mediterrani, i amb tantíssimes propietats. Evidentment hi haurà una gran mostra d’alls, i venda d’alls i de productes de fets amb all, alguns tan innovadors com la botifall. Hi trobareu demostracions d’oficis, tallers, mercat i fira comercial i d’artesania, un parc infantil amb inflables, toro mecànic, quads, circuit d’aventura… per només 3€ l’entrada!. També unes Cercaviles Geganteres amb la Colla Gegantera de Celrà, espectacles infantils, trobada de tractors clàssics, mostres de puntes de coixí, fira infantil del desembaràs, trobada de cotxes clàssics, sardanes, teatre, banda musical amb espectacle de carrer i màgia!. Ja veieu que més no poden donar en aquest poblet oblidat i desconegut proper a Girona i Banyoles. Hi arribareu per l’autopista A-7, sortida 6 Girona Nord, per pendre després la C-66 cap a Banyoles, fins trobar indicada la desviació. També possible seguir la N-II fins a Sant Julià de Ramis, i seguir l’indicador. Són uns 110 kms, llargs. Cornella de Terri no te un especial interès, tot i que el ball del Cabró, a la primavera, és una festa única i espectacular, que us convidem a veure. Una festa antiquíssima, pagana, d’adoració i fecundació de la terra, on un noi amb banyes de boc, balla dins un cercle de donzelles del poble, al voltant d’un arbre de maig. Telúric i potent, oi?. Però en canvi, els voltants, Banyoles, el Pla de l’Estany, Figueres, Besalú o Girona, donen sentit ple a la possibilitat de passar allà el cap de setmana sencer. Serà tardor al llac de Banyoles, serà preciós. Per dinar, i per dormir hi ha establiments increibles a la comarca. Us recomanem els restaurants associats a l’anomenat Grup Gastronòmic. En coneixem uns quants i són fantàstics. Per dormir ho podeu fer a Girona, o a Banyoles. En aquesta darrera ciutat us recomanem vivament l’Hotel Mirallac. Decadent i romàntic, a tocar de l’estany. Tardor i posta de sol damunt l’aigua. Nits amb la lluna reflexada al llac. O bé Ca l’Arpa, un hotel i restaurant ben modern i simpàtic, al centre de la vila. O encara, La Sala de Camós, un encantador hotelet en una antiga rectoria d’un diminut poblet proper a Banyoles, que pertany al grup de “Petits Grans hotels de Catalunya“.  No us hem convençut?. Doncs vinga!.

En Cornella del Terri, un pueblo completamente desconocido de la bellísima comarca del Pla de l’Estany, montan una feria del ajo, el primer fin de semana de octubre. Es una típica feria artesanal, bajo el denominador común de este producto tan mediterráneo, y con tantísimas propiedades. Evidentemente habrá una gran muestra de ajos, y venta de ajos y de productos de hechos con ajo, algunos tan innovadores como la Botifall. También bonitos y originales talleres, como el que se dedicará a enseñar la antigua y perdida destreza de enfocar los ajos. Para los más pequeños de la familia han pensado en un parque lúdico infantil, y no tan infantil, ya que habrá también hinchables, quads, un toro mecánico, tiro al plato o un scalextric … por ejemplo. Si saben hacer un buen all-i-oli, pueden demostrarlo en el concurso al efecto. Podéis apuntaros allí mismo, media hora antes de empezar el torneo, en el punto de información de la feria. Ahora bien, los utensilios e ingredientes secretos se los tendrán que traer de casa. Los ingredientes normales corren a cargo de la feria. Por supuesto habrá muchos actos interesantes paralelos a la muestra, como conciertos, comidas y cenas de hermandad, percusión, pasacalles de gigantes, cabezudos y los cornellers del Terri, una divertida feria infantil del trasto, muestra de puntas de cojín, canto coral, encuentro de coches de época, sardanas, concierto de clausura y teatro por la noche. Ya veis que más no os pueden dar en este pueblo olvidado y desconocido cercano a Girona y Banyoles. Se llega a él por la autopista A-7, salida 6 Girona Norte, para tomar después la C-66 hacia Banyoles, hasta encontrar indicada la desviación. También posible seguir la N-II hasta Sant Julià de Ramis, y ver el indicador. Son unos 110 kms, largos. Cornella de Terri no tiene un especial interés, aunque el baile del Cabrón, en primavera, es una fiesta única y espectacular, que os invitamos a ver. Una fiesta antiquísima, pagana, de adoración y fecundación de la tierra, donde un chico con cuernos de chivo, baila dentro de un círculo de doncellas del pueblo, alrededor de un árbol de mayo. Telúrico y potente, ¿verdad?. Pero en cambio, los alrededores, Banyoles, el Pla de l’Estany, Figueres, Besalú o Girona, dan sentido pleno a la posibilidad de pasar allí el fin de semana entero. Será otoño en el lago de Banyoles, estará precioso. Para comer, y para dormir hay establecimientos increíbles en la comarca. Les recomendamos los restaurantes asociados al llamado Grupo Gastronómico. Conocemos unos cuantos y son fantásticos. Para dormir pueden hacerlo en Girona, o en Banyoles. En esta última ciudad se recomienda vivamente el Hotel Mirallac. Decadente y romántico, al lado del lago. Otoño y puesta de sol sobre el agua. Noches con la luna reflejada en el lago. O bien Ca l’Arpa, un hotel y restaurante bien moderno y simpático, en el centro de la villa. O aún, La Sala de Camós, un encantador hotelito en una antigua rectoría de un diminuto pueblecito cercano a Banyoles, que pertenece al grupo de “Pequeños Grandes Hoteles de Cataluña”. ¿No os hemos convencido?

Esbaiola’t

Esbaiola’t és un festival de teatre al carrer, apte per a tots els públics, especialment per a l’infantil, que fa uns anys que organitzen a Esterri d’Àneu, aquest proper quart cap de setmana de juliol. Pretén donar a conèixer les Valls d’Àneu, mercès al teatre de qualitat. Hi trobareu un munt d’espectacles de circ, de carrer, contacontes, jocs, titelles, tallers i malabars ompliran els carrers d’Esterri durant tot el cap de setmana. A més d’espectacles de pagament, la reserva dels quals cal fer on-line!, n’hi ha molts de lliures, al carrer. I si no feu la reserva via internet podeu comprar entrades a l’oficina d’informació del festival, situada a la Plaça de la Closa, número 1. Quina bona idea passar el cap de setmana o unes vacances en aquestes valls fresques i gemades, a la muntanya, amb la família. Un cap de setmana o unes vacances fent una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. A Esterri i el voltants teniu un munt de bons hostals i hotels on dormir, que també tenen bons restaurants on menjar molt bé. Podeu anar a Els Puits, fantàstic. A l’Esterri Park, no malament, com tampoc ho està l’Hostal Vall d’Aneu. De més categoria, a l’entrada de la vila, hi ha el Trainera. A València d’Àneu, a tocar, teniu Lo Paller, molt bon hotel de muntanya, i el La Morera, gens malament. Tema càmping també ho teniu magnífic. Hi ha el Presalla, i a La Guingueta, al costat d’un llac bellíssim, el Nou Càmping. També el Vall d’Àneu. En el llac hi podreu fer tota mena d’esports d’aigua. Fora dels restaurants d’hotel us volem recomanar vivament una braseria, anomenada L’Esquella, on hem menjat molt bé, just davant un molt interessant Museu de la Vida Rural, que us recomanem també de visitar amb els vostres infants. Fora d’Esterri, a Escaló teniu el Castellarnau. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, el millor per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. L’Hotel Saurat, que havia estat un gran hotel, després d’uns anys tancat reobre amb instal·lacions una mica envellides però correctes. A Espot hi ha bons càmpings també. Un més tradicional, anomenat La Mola, i un de muntanya, el Vora Parc. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara el ja citat monestir de Sant Pere del Burgal, o els que hi ha a les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles romàniques, com ara les de Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Esterri d’Àneu es un pueblo grande, situado en el corazón del Pirineo, en medio del Pallars Sobirà, más arriba de Tremp, Sort y Llavorsí.  Allí hacen un festival de espectaculos de calle para niños muy interesante, precisamente estos dias del próximo fin de semana. Para comer y dormir en el mismo pueblo, tienen muchos hoteles, y buenos restaurantes. Recomendamos l’Esquella, al lado del Eco Museo, que merece una visita familiar. En escaló teneis el hotel Castellarnau, muy recomendable. Ineludible si desean pasar un fin de semana en estos valles, en la montaña, con la familia. Y aprovechad para hacer una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Aran por la Bonaigua. O bien se puede pasar el fin de semana haciendo un descubrimiento de la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o los vecinos valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Buenas habitaciones, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogeran como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como el ya citado monasterio de Sant Pere del Burgal, o los que hay en los Valles de Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.