El Lauragais


castres2

Si us agrada la bellessa senzilla de llocs normals, els mercats de la Mediterrània, les viles endreçades i ordenades, el paisatge suau i ondulat de la Toscana o l’Empordà, els rierols i els espais de bosc, els camps oberts, els pobles apinyats… llavors us agradarà el Lauragais, una comarca repleta de totes aquestes coses, a mig camí entre dos grans destins familiars ineludibles: Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. La capital de tota aquesta regió seria la Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu. No és Girona, ni te la seva importància turística, però ofereix el què te, un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral classicista una mica atrotinada, amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, un jardí a la francesa i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. El seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec, entre els més bonics de França, o Puylaurens. Amb espais naturals com la Montanya Negra, com el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Revel cada dissabte hi fan un bonic mercat d’alls roses, pate d’oca i formatges. Sant Fèlix Lauragais està impassible damunt el seu turó veient passar la boira als seus peus. O l’imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. Més lluny hi ha ciutats més potents, amb monuments que les famílies no podeu deixar escapar, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui us recomanem una anada a Revel, a Sant Fèlix, a Castres per viure-hi el repòs. I encara millor si hi aneu amb motiu del seu mercat de Nadal, petitó, cuco, un mercat preciós, de conte, amb figures de pelutx, amb arbres de Nadal, amb representacions d’escenes cassolanes, amb casetes de fusta plenes de fantasia. També un petit mercat gourmet, amb vi calent, formatges, gastronomia. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. També hi ha una altra pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada al Lauragais!.

Lauragais és una comarca natural del sur de Francia. Una tierra variada, de pueblos pequeños, rural y encantadora. Castres es la capital. Y se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout. Casas de colores para resaltar su oficio. Tiene también un casco antiguo con plazas y casas del XVII y XVIII, una catedral con un carillón, un museo dedicado al arte español, con unas cuantas pinturas y grabados de Goya, y una barca que, en verano, da una vuelta por el río Agout , bajo las casas de colores. Y, además, su entorno, el Lauragais. Una región llena de bonitos pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, Revel, Soreze, Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. Espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol y sus bosques de abetos y lagos, o como la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tiene cercanas localidades serenas, como Lavaur, Revel o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Y si hoy os recomendamos una ida a dar una vuelta por el Lauragais es porque se parece a la Toscana, o al Ampurdán pero en sencillo. Y además en Castres hay un bonito mercado de Navidad, pequeño, coqueto, però precioso, mágico, encantador, con grandes decoraciones, abetos, casetas de vino caliente, de regalos, de artesania o gourmandes. En Castres hay buenos restaurantes y hoteles par pasar el fin de semana. Tenéis, por ejemplo, Le Venise, una trattoria y pizzeria muy recomendable. Un hotel moderno, cosa rara en el país vecino, el Grand Hotel, junto al río. Y si no, el atípico Renaissance, o en las afueras el moderno Eco Sweet. Y si no teneis hotel allí desplazaros hasta Toulouse donde hay tres Novotel, y unos cuantos Ibis y de otras cadenas, muy interesantes para familias, junto a la Cité del Espacio. Buen mercado de Navidad en Castres.

Anuncis

Revel


revel

Revel és un poble gran, una ciutat mitjana si voleu, situada entre Castres, Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. Es troba en una plana ondulada plena de rieres i rierols, al peu nord de la muntanya negra, que aporta un teló de fons molt bonic, ple d’avets i boscos caducifolis. Revel te un mercat espectacular, una “halle” que li diuen, del segle XIV, tota de fusta, amb unes vigues espectaculars que aguanten una coberta encara més espectacular, rematat tot plegat per un campanar, una torre que allotja l’oficina de turisme. I poca cosa més te Revel en ella mateixa a no ser uns quants carrers en angle recte, perquè Revel és una antiga bastida, com tantes n’hi ha escampades per la Lomagne o el Lauragais. I en aquests carrers hi ha cases amb entramat de fusta, xules, i moltes botigues perquè aquest burg fa de capital d’una petita comarca. I si heu d’anar-hi algun dia us aconsellem que sigui un dissabte. Els dissabtes l’halle, el mercat medieval espectacular del què us parlàvem, s’omple de verdures, d’alls roses, de formatges poc coneguts i d’excel·lent paté d’oca com no el trobareu enlloc més. I tot el poble ho viu. Els carrers adjacents semblen Calaf i el seu famós mercat. De fet no sembla França sinó un poble qualsevol de la Mediterrània. I si us falten atractius per justificar un desplaçament fins aquí us n’afegirem uns quants. Per exemple el seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com Sant Fèlix Lauragais, una altra bastida amb la seva Halle, que està entre els més bonics de França. O com la Montanya Negra, amb el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout. O, ben al costat de Revel, la imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. I no ens deixarem la bonica Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu i un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya. Més lluny hi ha ciutats més potents, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui, nomes us recomanem una anada a Revel, amb motiu del seu mercat del dissabte i ja veieu com hem acabat. Per dinar a Revel està bé, a la mateixa plaça mercat, la Brasserie du Rosier, carns en un ambient glamourós, de cert luxe. Francesa. Està a la Galerie du Levant de la plaça mercat, núm. 4. Però a nosaltres ens agraden les dues pizzeries que trobareu tot arribant al poble des de Toulouse, a l’Avinguda de Castenaduray, als números 40 i 24. Allà hi ha la pizzeria Delicioso, boníssima, forn de llenya, i una mica més a munt, més cap al centre, la Stromboli, molt bona també. També fora Revel hi ha bons llocs on anar a dinar: a Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. Per dormir, a Castres, als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada a Revel, sobretot en dia de mercat!

Revel es un pueblo del sur de Francia. Un pueblo bonito, con una plaza mercado, una halle, en madera, del siglo XIV, sencillamente espectacular. Y los sábados que es dia de mercado está llena de quesos, de ajos rosados, de bullicio, de colores, de vida. Todo un espectáculo. Revel es el centro de una comarca variada, llena de pueblos pequeños, rural y encantadora. Y sus alrededores merecen una visita: la montaña negra, el lago de San Ferreol, Castres, que se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout… O bonitoss pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, o como Soreze, con su fabuloso hotel instalado en una abadia del XVII, o como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. No os perdais los bosques y espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol, con abetos de ensueño, o la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tienen, un poco más lejos, localidades serenas, como Lavaur o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Ya lo sabeis: os recomendamos un sábado por la mañana el mercado de Revel. ¡Muy bonito!.

Abadies del país càtar


saint_papoul

Per tothom son conegudes les fortalesses, torres i castells del país càtar, al sur de França. Però avui us volem parlar d’alguna cosa més desconeguda i igualment ben bonica: les abadies i monestirs medievals que hi ha per aquestes terres, disseminades en paisatges maravellosos, al peu de boscos bellíssims, al costat de rius que canten. Desconegudes, ignorades, algunes veritables ruïnes, altres impressionants cenobis de talla europea. Senzilles o poderoses, no podeu deixar de dedicar un pont, unes petites vacances a resseguir-les. Imaginem que sortiu de Barcelona en direcció Puigcerdà, que passeu el Cadí, que travesseu la Cerdanya francesa i, visitant Mont-lluis, fortalessa militar de Vauban, entreu al Capcir. Baixeu després cap a Carcassonne, per Quillan i Limoux. Passareu, tot seguint el riu Aude, i entrareu en la terra del mateix nom, una terra de paisatges d’ensomni, llacs, boscos, gorges increibles. Deixareu el castell d’Usson que vigila el pas. Hi arribareu a la nostra primera abadia, una pura ruïna, però molt evocadora. Està situada al poblet d’Alet les Bains, una bonica vila termal. És una immensa catedral sense sostre, una llàstima. Continuem cap a Carcasona per la D-118, i abans d’arribar-hi, ben indicat, ens desviem per la D-104 cap a l’abadia de Saint Polycarpe, una venerable ruïna, de la que aguanta l’església, per arribar al poblet i abadia de Sant Hilari. Entorns maravellosos. Es tracta d’una petita abadia romànica, amb un claustre gòtic. Bonic sepulcre romànic. Una cucada. Ja som a Carcasona, on podem fer centre, dormir i visitar un seguit de monestirs pels voltants. Per exemple la bellíssima de Caunes Minervois, romànica. La gran Saint Papoul, en un poblet medieval encisador o la amagada Villelongue, destrossada, convertida pels seus nous amos en una petita casa rural. Prop hi ha els castells de Saissac i el de Las Tours, envoltats per la luxúria de la Montanya Negra, boscos densíssims, llacs, passejades. Aquest darrer castell amb un conjunt de torres repartides per totes les muntanyes properes. Un xic més lluny, a Sorèze, la gegantina abadia i escola, avui hotel. I amagada entre els boscos el petit priorat de Rieunette, on la vida monàstica ha renascut, però que només conserva l’església, senzillíssima del segle XII.  Tornem a casa. Passem per la petita joia mutilada de Lagrasse, el poblet també és meravellós. I ja camí de Narbonne, on agafarem l’autopista cap a Perpinyà, Girona i Barcelona, queda la millor, Fontfroide, la més ben conservada, la més gran, fastuosa abadia del sur de França. És evident que podeu fer la ruta a l’inversa. Seran tres dies, o més, inoblidables. Per dormir a Carcassonne teniu L’Hotel Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Hotel Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Prop de Fontfreda o Lagrasse, a Fontjoncouse, teniu l’Auberge du vieux puits, encantador. Per cert, molt a prop d’aquest hotel trobareu l’església romànica de Sant Martin des Puits, amb unes belles pintures. Un altre hotelet rural encisador és La Fargo, en ple camp. A Caunes, en un palau renaixentista està el clàssic Hotel d’Alibert, luxós. Tres apartaments d’un gust exquisit al cor del poblet medieval de Lagrasse: House la France. Fantàstic. Més senzillet, però acollidor, clàssic, amb un restaurant molt bo, l’Hostellerie des Corbieres, també a Lagrasse. Tots aquests hotelets tenen bons restaurants. Hi ha un passaport que ofereix descomptes en tots els monuments del Pays Cathare, mireu-vos-ho, surt a compte. Bona ruta de les abadies càtares!.

Para todos son conocidas las fortalezas , torres y castillos del país cátaro , al sur de Francia. Pero hoy os queremos hablar de algo más desconocido e igualmente bien bonito: las abadías y monasterios medievales que hay por estas tierras , diseminadas en paisajes maravillosos , al pie de bosques bellísimos , junto a ríos que cantan . Desconocidas , ignoradas , algunas verdaderas ruinas , otros impresionantes cenobios de talla europea . Sencillas o poderosas , no se puede dejar pasar el tiempo sin dedicarles un puente , unas pequeñas vacaciones. Imaginemos que salgan de Barcelona en dirección Puigcerdà , que pasen el Cadí , que atraviesen la Cerdanya francesa y , visitando Mont -lluis , fortaleza militar de Vauban , entra en el Capcir . Bajar después hacia Carcassonne , por Quillan y Limoux . Pasará , siguiendo el río Aude , y entraréis en la tierra del mismo nombre , una tierra de paisajes de ensueño, lagos , bosques , gargantas increíbles . Dejaréis el castillo de Usson que vigila el paso, y llegareis a nuestra primera abadía , una pura ruina , pero muy evocadora . Está situada en el pueblo de Alet les Bains , una bonita villa termal . Es una inmensa catedral sin techo , una lástima . Continuamos hacia Carcasona por la D -118 , y antes de llegar, bien indicado , nos desviamos por la D -104 hacia la abadía de Saint Polycarpe , una venerable ruina , de la que aguanta la iglesia, para llegar al pueblo y abadía de Sant Hilari . Entornos maravillosos . Se trata de una pequeña abadía románica , con un claustro gótico . Hermoso sepulcro románico . Una monada . Ya estamos en Carcasona, donde podemos hacer centro , dormir y visitar una serie de monasterios por los alrededores. Por ejemplo la bellísima de Caunes Minervois , románica . La gran Saint Papoul , en un pueblo medieval encantador o la escondida Villelongue , destrozada , convertida por sus nuevos dueños en una pequeña casa rural . Cerca están los castillos de Saissac y el de Las Tours , rodeados por la lujuria de la Montaña Negra , bosques densísimos , lagos , paseos . Este último castillo con un conjunto de torres repartidas por todas las montañas cercanas. Un poco más lejos , a Sorèze , la gigantesca abadía y escuela , hoy hotel. Y escondido entre los bosques el pequeño priorato de Rieunette , donde la vida monástica ha renacido , pero que sólo conserva la iglesia , sencillísima del siglo XII . Volvemos a casa . Pasamos por la pequeña joya mutilada de Lagrasse , donde el pueblo también es maravilloso . Y ya camino de Narbonne , donde tomaremos la autopista hacia Perpiñán , Girona y Barcelona , queda la mejor , Fontfroide , la mejor conservada , la más grande , fastuosa abadía del sur de Francia. Es evidente que se puede hacer la ruta al revés . Serán tres días , o más , inolvidables . Para dormir en Carcassonne tiene el Hotel Montmorency , o también el Hotel du Chateau , y un poco más lejos del Hotel Octroi , todos de la misma cadena, un poco caros pero con buena relación calidad precio . También muy bien , el Espace Cité y las Oliviers , dos hoteles de la cadena Inter -Hotel , básicos , sencillos , pero suficientes . Bajando de la Cité hacia el centro de la ciudad nueva , por la calle de Trivalle y del Pont Vieux , justo pasado el Pont Vieux , tienen el Trois Couronnes , que está muy bien. Vistas impagables en la cité . Cerca de Fontfroide o Lagrasse , en Fontjoncouse , tienen el Auberge du vieux Puits , encantador . Por cierto, muy cerca de este hotel se encuentran la iglesia románica de San Martin des Puits , con unas bellas pinturas . Otro hotel rural encantador es La Fargo , en pleno campo. En Caunes, en un palacio renacentista está el clásico Hotel de Alibert, lujoso. Tres apartamentos de un gusto exquisito en el corazón del pueblo medieval de Lagrasse: House la France. Fantástico. Más sencillito, pero acogedor, clásico, con un restaurante muy bueno, la Hostellerie des Corbieres, también en Lagrasse. Todos estos hotelitos tienen muy buenos restaurantes . Hay un pasaporte que ofrece descuentos en todos los monumentos del Pays Cathare. Comprenlo, que sale a cuenta. ¡Buena ruta por las abadías cátaras ! .