Revel

Revel és un poble gran, una ciutat mitjana si voleu, situada entre Castres, Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. Es troba en una plana ondulada plena de rieres i rierols, al peu nord de la muntanya negra, que aporta un teló de fons molt bonic, ple d’avets i boscos caducifolis. Revel te un mercat espectacular, una “halle” que li diuen, del segle XIV, tota de fusta, amb unes vigues espectaculars que aguanten una coberta encara més espectacular, rematat tot plegat per un campanar, una torre que allotja l’oficina de turisme. I poca cosa més te Revel en ella mateixa a no ser uns quants carrers en angle recte, perquè Revel és una antiga bastida, com tantes n’hi ha escampades per la Lomagne o el Lauragais. I en aquests carrers hi ha cases amb entramat de fusta, xules, i moltes botigues perquè aquest burg fa de capital d’una petita comarca. I si heu d’anar-hi algun dia us aconsellem que sigui un dissabte. Els dissabtes l’halle, el mercat medieval espectacular del què us parlàvem, s’omple de verdures, d’alls roses, de formatges poc coneguts i d’excel·lent paté d’oca com no el trobareu enlloc més. I tot el poble ho viu. Els carrers adjacents semblen Calaf i el seu famós mercat. De fet no sembla França sinó un poble qualsevol de la Mediterrània. I si us falten atractius per justificar un desplaçament fins aquí us n’afegirem uns quants. Per exemple el seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com Sant Fèlix Lauragais, una altra bastida amb la seva Halle, que està entre els més bonics de França. O com la Montanya Negra, amb el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout. O, ben al costat de Revel, la imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. I no ens deixarem la bonica Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu i un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya. Més lluny hi ha ciutats més potents, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui, nomes us recomanem una anada a Revel, amb motiu del seu mercat del dissabte i ja veieu com hem acabat. Per dinar a Revel està bé, a la mateixa plaça mercat, la Brasserie du Rosier, carns en un ambient glamourós, de cert luxe. Francesa. Està a la Galerie du Levant de la plaça mercat, núm. 4. Però a nosaltres ens agraden les dues pizzeries que trobareu tot arribant al poble des de Toulouse, a l’Avinguda de Castenaduray, als números 40 i 24. Allà hi ha la pizzeria Delicioso, boníssima, forn de llenya, i una mica més a munt, més cap al centre, la Stromboli, molt bona també. També fora Revel hi ha bons llocs on anar a dinar: a Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. Per dormir, a Castres, als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada a Revel, sobretot en dia de mercat!

Revel es un pueblo del sur de Francia. Un pueblo bonito, con una plaza mercado, una halle, en madera, del siglo XIV, sencillamente espectacular. Y los sábados que es dia de mercado está llena de quesos, de ajos rosados, de bullicio, de colores, de vida. Todo un espectáculo. Revel es el centro de una comarca variada, llena de pueblos pequeños, rural y encantadora. Y sus alrededores merecen una visita: la montaña negra, el lago de San Ferreol, Castres, que se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout… O bonitoss pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, o como Soreze, con su fabuloso hotel instalado en una abadia del XVII, o como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. No os perdais los bosques y espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol, con abetos de ensueño, o la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tienen, un poco más lejos, localidades serenas, como Lavaur o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Ya lo sabeis: os recomendamos un sábado por la mañana el mercado de Revel. ¡Muy bonito!.

Abadies del país càtar

Per tothom son conegudes les fortalesses, torres i castells del país càtar, al sur de França. Però avui us volem parlar d’alguna cosa més desconeguda i igualment ben bonica: les abadies i monestirs medievals que hi ha per aquestes terres, disseminades en paisatges maravellosos, al peu de boscos bellíssims, al costat de rius que canten. Desconegudes, ignorades, algunes veritables ruïnes, altres impressionants cenobis de talla europea. Senzilles o poderoses, no podeu deixar de dedicar un pont, unes petites vacances a resseguir-les. Imaginem que sortiu de Barcelona en direcció Puigcerdà, que passeu el Cadí, que travesseu la Cerdanya francesa i, visitant Mont-lluis, fortalessa militar de Vauban, entreu al Capcir. Baixeu després cap a Carcassonne, per Quillan i Limoux. Passareu, tot seguint el riu Aude, i entrareu en la terra del mateix nom, una terra de paisatges d’ensomni, llacs, boscos, gorges increibles. Deixareu el castell d’Usson que vigila el pas. Hi arribareu a la nostra primera abadia, una pura ruïna, però molt evocadora. Està situada al poblet d’Alet les Bains, una bonica vila termal. És una immensa catedral sense sostre, una llàstima. Continuem cap a Carcasona per la D-118, i abans d’arribar-hi, ben indicat, ens desviem per la D-104 cap a l’abadia de Saint Polycarpe, una venerable ruïna, de la que aguanta l’església, per arribar al poblet i abadia de Sant Hilari. Entorns maravellosos. Es tracta d’una petita abadia romànica, amb un claustre gòtic. Bonic sepulcre romànic. Una cucada. Ja som a Carcasona, on podem fer centre, dormir i visitar un seguit de monestirs pels voltants. Per exemple la bellíssima de Caunes Minervois, romànica. La gran Saint Papoul, en un poblet medieval encisador o la amagada Villelongue, destrossada, convertida pels seus nous amos en una petita casa rural. Prop hi ha els castells de Saissac i el de Las Tours, envoltats per la luxúria de la Montanya Negra, boscos densíssims, llacs, passejades. Aquest darrer castell amb un conjunt de torres repartides per totes les muntanyes properes. Un xic més lluny, a Sorèze, la gegantina abadia i escola, avui hotel. I amagada entre els boscos el petit priorat de Rieunette, on la vida monàstica ha renascut, però que només conserva l’església, senzillíssima del segle XII.  Tornem a casa. Passem per la petita joia mutilada de Lagrasse, el poblet també és meravellós. I ja camí de Narbonne, on agafarem l’autopista cap a Perpinyà, Girona i Barcelona, queda la millor, Fontfroide, la més ben conservada, la més gran, fastuosa abadia del sur de França. És evident que podeu fer la ruta a l’inversa. Seran tres dies, o més, inoblidables. Per dormir a Carcassonne teniu L’Hotel Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Hotel Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Vistes impagables a la cité. Prop de Fontfreda o Lagrasse, a Fontjoncouse, teniu l’Auberge du vieux puits, encantador. Per cert, molt a prop d’aquest hotel trobareu l’església romànica de Sant Martin des Puits, amb unes belles pintures. Un altre hotelet rural encisador és La Fargo, en ple camp. A Caunes, en un palau renaixentista està el clàssic Hotel d’Alibert, luxós. Tres apartaments d’un gust exquisit al cor del poblet medieval de Lagrasse: House la France. Fantàstic. Més senzillet, però acollidor, clàssic, amb un restaurant molt bo, l’Hostellerie des Corbieres, també a Lagrasse. Tots aquests hotelets tenen bons restaurants. Hi ha un passaport que ofereix descomptes en tots els monuments del Pays Cathare, mireu-vos-ho, surt a compte. Bona ruta de les abadies càtares!.

Para todos son conocidas las fortalezas , torres y castillos del país cátaro , al sur de Francia. Pero hoy os queremos hablar de algo más desconocido e igualmente bien bonito: las abadías y monasterios medievales que hay por estas tierras , diseminadas en paisajes maravillosos , al pie de bosques bellísimos , junto a ríos que cantan . Desconocidas , ignoradas , algunas verdaderas ruinas , otros impresionantes cenobios de talla europea . Sencillas o poderosas , no se puede dejar pasar el tiempo sin dedicarles un puente , unas pequeñas vacaciones. Imaginemos que salgan de Barcelona en dirección Puigcerdà , que pasen el Cadí , que atraviesen la Cerdanya francesa y , visitando Mont -lluis , fortaleza militar de Vauban , entra en el Capcir . Bajar después hacia Carcassonne , por Quillan y Limoux . Pasará , siguiendo el río Aude , y entraréis en la tierra del mismo nombre , una tierra de paisajes de ensueño, lagos , bosques , gargantas increíbles . Dejaréis el castillo de Usson que vigila el paso, y llegareis a nuestra primera abadía , una pura ruina , pero muy evocadora . Está situada en el pueblo de Alet les Bains , una bonita villa termal . Es una inmensa catedral sin techo , una lástima . Continuamos hacia Carcasona por la D -118 , y antes de llegar, bien indicado , nos desviamos por la D -104 hacia la abadía de Saint Polycarpe , una venerable ruina , de la que aguanta la iglesia, para llegar al pueblo y abadía de Sant Hilari . Entornos maravillosos . Se trata de una pequeña abadía románica , con un claustro gótico . Hermoso sepulcro románico . Una monada . Ya estamos en Carcasona, donde podemos hacer centro , dormir y visitar una serie de monasterios por los alrededores. Por ejemplo la bellísima de Caunes Minervois , románica . La gran Saint Papoul , en un pueblo medieval encantador o la escondida Villelongue , destrozada , convertida por sus nuevos dueños en una pequeña casa rural . Cerca están los castillos de Saissac y el de Las Tours , rodeados por la lujuria de la Montaña Negra , bosques densísimos , lagos , paseos . Este último castillo con un conjunto de torres repartidas por todas las montañas cercanas. Un poco más lejos , a Sorèze , la gigantesca abadía y escuela , hoy hotel. Y escondido entre los bosques el pequeño priorato de Rieunette , donde la vida monástica ha renacido , pero que sólo conserva la iglesia , sencillísima del siglo XII . Volvemos a casa . Pasamos por la pequeña joya mutilada de Lagrasse , donde el pueblo también es maravilloso . Y ya camino de Narbonne , donde tomaremos la autopista hacia Perpiñán , Girona y Barcelona , queda la mejor , Fontfroide , la mejor conservada , la más grande , fastuosa abadía del sur de Francia. Es evidente que se puede hacer la ruta al revés . Serán tres días , o más , inolvidables . Para dormir en Carcassonne tiene el Hotel Montmorency , o también el Hotel du Chateau , y un poco más lejos del Hotel Octroi , todos de la misma cadena, un poco caros pero con buena relación calidad precio . También muy bien , el Espace Cité y las Oliviers , dos hoteles de la cadena Inter -Hotel , básicos , sencillos , pero suficientes . Bajando de la Cité hacia el centro de la ciudad nueva , por la calle de Trivalle y del Pont Vieux , justo pasado el Pont Vieux , tienen el Trois Couronnes , que está muy bien. Vistas impagables en la cité . Cerca de Fontfroide o Lagrasse , en Fontjoncouse , tienen el Auberge du vieux Puits , encantador . Por cierto, muy cerca de este hotel se encuentran la iglesia románica de San Martin des Puits , con unas bellas pinturas . Otro hotel rural encantador es La Fargo , en pleno campo. En Caunes, en un palacio renacentista está el clásico Hotel de Alibert, lujoso. Tres apartamentos de un gusto exquisito en el corazón del pueblo medieval de Lagrasse: House la France. Fantástico. Más sencillito, pero acogedor, clásico, con un restaurante muy bueno, la Hostellerie des Corbieres, también en Lagrasse. Todos estos hotelitos tienen muy buenos restaurantes . Hay un pasaporte que ofrece descuentos en todos los monumentos del Pays Cathare. Comprenlo, que sale a cuenta. ¡Buena ruta por las abadías cátaras ! .

La Pica d’Estats

Si hi ha una muntanya mítica, iniciàtica, al nostre país, aquesta és, sense cap mena de dubte, la Pica d’Estats. El cim més alt de Catalunya, compartit amb França, d’aquí el nom, és una fita d’alta muntanya, que també pot ser una bona excursió familiar, d’aquelles que permeten estrènyer llaços amb fills i filles adolescents, o encara més grandets. erque res uneix tant com la muntanya, us ho assegurem. Però no es tracta d’una passejada. És Pirineu axial, alt pirineu, cal anar-hi preparats, planificar i mesurar forces. Estem parlant d’una caminada de 5 o 6 horetes, i tornada, en tres. Un dia gambant, pujant de valent, en uns paisatges que mai no oblidareu. Cal menjar i aigua, un mapa, GPS, mòbil, bon calçat, un anorak i moltes ganes. La ruta més senzilla és agafar el cotxe i arribar-vos fins el poblet d’Àreu, via AP-2 fins Vilagrassa, per anar a Balaguer, i d’aquí a Tremp, i de Tremp a Sort, i de Sort a Llavorsí, tot per la C-13. A Llavorsí cal desviar-se cap a la Vall Ferrera per la L-510, que passa prop d’Alins i puja a Àreu. D’aquest bellíssim poblet surt una pista, en no gaire bones condicions però factible per a turismes, (si us estimeu molt el cotxe no passareu), que us durà fins un aparcament que hi ha en un indret anomenat El Pont de la Molinassa. Cal deixar allà el vehicle. Si no us hi veieu en cor, agafeu un taxi a Àreu, o bé pugeu a peu, (però son 10 kms. ben bons!). De l’aparcament al Refugi Vall Ferrera hi ha un quart d’hora xino-xano. Podeu dinar i dormir. Millor reservar: 669532513, o bé, 973624378. Típic refugi de muntanya, no és el Ritz. Del refugi, ben marcat, i tranquils, que no anireu sols, pujareu amb ganes fins guanyar la vall de Sotllo, guapíssima. Passeu un pont i seguiu el riu, tot travessant el plans de Sotllo, fins arribar al magnífic estany de Sotllo, que per ell mateix justifica una excursió petitona. Porteu entre dues i tres hores caminant, i ja teniu davant vostre, imponent, la mole de la Pica. Cal seguir enfilant-se amb ganes, grimpant entre les roques, pujant fort fins el port de Sotllo. Baixem del port, en terres de França, cap a l’estany Cometa d’Estats. D’aquí gireu a l’esquerra pujant el coll de Riufred, on pot haver-hi neu, A dalt esteu entre el Pic de Verdaguer, i la Pica. Darrers metres, darrers esforços fins la creu que corona el cim. Ja heu arribat!. En família cerqueu dies bons, amb sol i bona previsió. No feu l’animal a la muntanya, que es paga car. Amb nens podeu trigar fins a 10 hores, o més, anar i tornar. Però s’ho passaran pipa. Els paisatges son indescriptibles. Us recomanem que feu aquesta sortida en el marc d’unes vacances a la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Teniu molts llocs preciosos on anar, a més de la Pica. Podeu fer Tavascan, Àreu i els seus molins i serradora, el poblet d’Escaló, amb el monestir de Sant Pere de Burgal. El poblet de Baiasca i la seva esglèsia amb bellíssimes pintures romàniques, autèntiques, no còpies. A Escaló teniu l’Hotel Castellarnau, molt recomanable. També podeu anar a raure a Espot, per pujar al llac de Sant maurici, o més amunt encara, a peu o en jeep. Allà teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. A Espot també te bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. A Àreu mateix, a més del refugi, teniu l‘Hotel Vall Ferrera, bonic, i un càmping, el Pica d’Estats. Bona pujada, a la mítica Pica d’Estats!.

Si hay una montaña mítica, iniciática, en nuestro país, ésta es, sin duda, la Pica d’Estats. El pico más alto de Cataluña, compartido con Francia, de ahí el nombre, es un hito de alta montaña, que también puede ser una buena excursión familiar, de aquellas que permiten estrechar lazos con hijos adolescentes, o aún más mayorcitos. Nada une tanto como la montaña, os lo aseguramos. Pero no se trata de un paseo. Es Pirineo axial, alto pirineo, hay que ir preparados, planificar y medir fuerzas. Estamos hablando de una caminata de 5 o 6 horitas, y vuelta, en tres. Un día gambado, subiendo duro, en unos paisajes que nunca olvidarán. Hay que llevar qué comer y agua, un mapa, GPS, móvil, buen calzado, un anorak y muchas ganas. La ruta más sencilla es coger el coche y acercaros hasta el pueblo de Àreu, vía AP-2 hasta Vilagrassa, para ir a Balaguer, y de ahí en Tremp, y de Tremp en Sort, y de Sort en Llavorsí, todo por la C-13. En Llavorsí hay que desviarse hacia la Vall Ferrera por la L-510, que pasa cerca de Alins y sube a Àreu. De este bellísimo pueblo sale una pista, no en muy buenas condiciones pero factible para turismos, (si aman mucho el coche no pasarán), que les llevará hasta un aparcamiento que hay en un lugar llamado El Puente de la Molinassa. Hay que dejar allí el vehículo. Si no os veis conduciendo por la pista, tomad un taxi en Àreu, o bien subir a pie, (pero son 10 kms. ¡Bien buenos!). Del aparcamiento al Refugio Vall Ferrera hay un cuarto de hora tranquilamente. Pueden comer y dormir. Mejor reservar: 669532513, o bien, 973624378. Típico refugio de montaña, no es el Ritz. Del refugio, por camino bien marcado, y tranquilos, que no iréis solos, subiréis con ganas hasta ganar el valle de Sotllo. Pasad un puente y sigan el río, atravesando las planes de Sotllo, hasta llegar al magnífico lago de Sotllo, que por sí mismo justifica una excursión pequeña. Llevais entre dos y tres horas caminando, y ya teneis ante vosotros, imponente, la mole de la Pica. Hay que seguir subiendo con ganas, trepando entre las rocas, subiendo fuerte hasta el puerto de Sotllo. Bajamos del puerto, en tierras de Francia, hacia el estanque Cometa de Estats. De ahí giren a la izquierda subiendo el col de Riufred, donde puede haber nieve. Arriba estareis entre el Pico de Verdaguer, y la Pica. Últimos metros, últimos esfuerzos hasta la cruz que corona la cima. ¡Ya habeis llegado!. En familia busquen días buenos, con sol y buena previsión. No haga el animal en la montaña, que se paga caro. Con niños pueden tardar hasta 10 horas, o más, ir y volver. Pero lo pasarán pipa. Los paisajes son indescriptibles. Le recomendamos esta salida en el marco de unas vacaciones en la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o las vecinas valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Tienen muchos lugares preciosos donde ir, además de la Pica. Pueden ir a Tavascan, a Àreu y sus molinos y aserradero, el pueblo de Escaló, con el monasterio de San Pedro de Burgal. El pueblo de Baiasca y su iglesia con bellísimas pinturas románicas, auténticas, no copias. En Escaló tiene el Hotel Castellarnau, muy recomendable. También pueden ir a parar a Espot, para subir al lago de Sant Maurici, o más arriba aún, a pie o en jeep. Allí tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. En Espot también tiene buenas habitaciones, sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. Pero el hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrarán buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También pueden mirar el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel.: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. En Àreu mismo, además del refugio, tienen el Hotel Vall Ferrera, bonito, y un camping, el Pica d’Estats. ¡Buena mítica Pica!.

Fira Natura i Muntanya

Aquesta fira te lloc al bonic poblet de Sant Bartomeu del Grau, un municipi de la comarca del Lluçanés, no molt lluny de Vic. Abans era una fira dedicada a l’aigua, i com a tal la ressenyàrem en el nostre bloc. Ara s’ha ampliat a una fira de la Natura i la Muntanya, amb moltes activitats. El dia fort és el diumenge. Hi haurà mostra d’oficis, paradetes, animació, cursa d’orientació, tallers, inflables, tir amb arc… També una cercavila, grallers, trobada de gegants i castellers, expo de motos antigues… Un matí ben entretingut per a la canalla. I si mai no heu estat a Sant Bartomeu, ni heu rodat pel paisatge natural del Lluçanés, doncs aprofiteu, que és cosa magnífica. A Sant Bartomeu hi arribareu per l’autovia C-17, prenent la carretera BV-4601, des de Vic. Ben indicat, a mà esquerra, pujant cap a Ripoll i Puigcerdà. Bé que el poble no és gaire monumental, te un seguit de petites ermites romàniques interessants. Proper al poble hi ha l’agregat de Sant Jaume d’Alboquers. Cosa petita, un mas, l’esglèsia i una antiga rectoria. També és bonica la zona natural de les rieres, amb una balma interessant anomenada de les Llobateres i l’esglèsia vella, un jaciment arqueològic medieval que està restaurant-se. L’unic allotjament del poble és la Cabaña d’en Permanyer, encara que al Lluçanés trobareu moltes de cases rurals i hotelets. Al poble teniu un parell de bars i un parell de restaurants. A la C-17, propera a la sortida que va a Sant Bartomeu del Grau, hi ha la que porta a Santa Cecília de Voltrega, un parell de kms. més a munt. Allà trobareu Can Pantano, amb molta anomenada a la comarca. De fet, a la fira també trobareu quelcom per menjar. Si res no us satisfà, a Vic, que està a tocar, teniu molt bons hotels i molt bons restaurants. Amb l’escusa d’aquesta fira, o qualsevol altra, el que si us recomanem vivament és fer una sortida per recòrrer la comarca del Lluçanès, bellíssima. Si voleu passar-hi un cap de setmana podeu dormir a l’Hotelet de Prats. Si us agraden les cases rurals, aquí teniu un llistat. Si ho feu, aneu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, una petita joia romànica, amb unes pintures murals fabuloses. I si ja sou allà, davant del monestir hi ha un hostalet i restaurant atípic i estrany: La Primitiva.  Telf: 93 8530075.  També podeu dinar a Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Molt gran, amb menú únic, de bona qualitat. Reserveu perquè està sempre ple. El trobareu a la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125. O a l’Hostal El músic cuina casolana però d’alta qualitat. Habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Bona fira de muntanya!.

Esta feria tiene lugar en el bonito pueblo de Sant Bartomeu del Grau, un municipio de la comarca del Lluçanès, no muy lejos de Vic. Antes era una feria dedicada al agua, y como tal la reseña nuestro blog. Ahora se ha ampliado a una feria de la Naturaleza y la Montaña, con muchas actividades. El día fuerte es el domingo. Habrá muestra de oficios, tenderetes, animación, carrera de orientación, talleres, hinchables, tiro con arco … También un pasacalles, grallers, encuentro de gigantes y castellers, expo de motos antiguas … Una mañana bien entretenida para los niños. Y si nunca habéis estado en San Bartomeu, i no habeis visto el paisaje natural del Lluçanès, pues aprovechad, que es cosa magnífica. Se llega por la autovía C-17, tomando la carretera BV-4601, desde Vic. Bien indicado, a mano izquierda, subiendo hacia Ripoll y Puigcerdà. Bien que el pueblo no es muy monumental, tiene una serie de pequeñas ermitas románicas interesantes. Cercano al pueblo está el agregado de Alboquers. Una masía, la iglesia y una antigua rectoría. También es bonita la zona natural de las rieras, con una gruta interesante llamada de las Llobateres y la iglesia vieja, un yacimiento arqueológico medieval que está restaurándose. El único alojamiento del pueblo es la Cabaña de en Permanyer, aunque por el Lluçanés encontrarán muchas casas rurales y hotelitos. En el pueblo tiene un par de bares y un par de restaurantes. En la C-17, cercana a la salida que va a Sant Bartomeu del Grau, está la que lleva a Santa Cecilia de Voltrega, un par de kms. más arriba. Allí encontraréis Can Pantano, con mucho renombre en la comarca. De hecho, en la feria también encontrarán algo para comer. Si nada les satisface bajen a Vic, que está al lado, donde tienen muy buenos hoteles y muy buenos restaurantes. Con la escusa de esta feria, o cualquier otra, lo que si os recomendamos vivamente es hacer una salida para recorrer la comarca del Lluçanès, bellísima. Si quieren pasar un fin de semana por aquí pueden dormir en el Hotelet de Prats. Si os gustan las casas rurales, aquí tenéis un listado. Si lo hacen, vaya hasta el monasterio de Santa Maria de Lluçà, una pequeña joya románica, con unas pinturas murales fabulosas. Y si ya están allí, delante del monasterio hay un hostal y restaurante atípico y extraño: La Primitiva. Telf: 93 8.530.075. También pueden comer en Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Muy grande, con menú único, de buena calidad. Reservad porque está siempre lleno. Lo encontraréis en la carretera que va a Sant Quirze. Tel: 93 8508125.