Cavalls del vent

Si sou d’aquell tipus de família a qui els agrada l’esport i la natura, si no us fan por els reptes, si teniu fills i filles adolescents que xerren poc i voleu obrir un espai de diàleg, si us agobia la gran ciutat, si esteu a punt de rebentar, us convé fer una travessa de muntanya alguna d’aquestes vacances, o pont llarg. Caminar tota la família al vostre ritme, però per un lloc que suposi un repte, una fita a assolir. Si creieu que si, aleshores us proposem la travessa “Cavalls del Vent”, que ronda pels vuit refugis del desconegut i meravellós Parc Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descobrint un marc natural incomparable, en companyia dels teus. Pot ser un recorregut molt exigent però també totalment factible per fer amb adolescents i, fins i tot, amb nens i nenes. Només cal fer les etapes a un ritme agradable, familiar, combinar els trams a la vostra conveniència, fer-los en caps de setmana diferents si cal. Els vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllaça tot recorrent indrets de gran bellesa natural, rodejant el Cadí. Tota la travessa son 90 km. Podeu iniciar-la fàcilment al refugi Lluís Estasen, o bé al del Gresolet, que son accessibles per la carretera B-400, la que va al magnífic Pedraforca, en direcció al poblet muntanyenc de Saldes, i que s’agafa passat Berga, abans d’arribar a Guardiola de Berguedà, pujant cap al túnel del Cadí. Per anar al del Gresolet cal agafar una pista, a la dreta, davant d’una gasolinera, i en 8 km. hi arribeu. Més fàcil és l’Estasen, al qual s’hi arriba per la mateixa carretera, però agafant a Saldes, la pista que puja en direcció al refugi. Aparqueu al mirador, de vertígen! i pugueu a peu al refugi. Molt accessible també el refugi del Rebost, us el recomanem molt especialment, que està situat al coll de Pal. Cal arribar fins Bagà, i d’allà agafar la bona carretera asfaltada, no pista, que hi porta. Senzill. Del Coll de Pal al Niu de l’Àliga hi ha només un parell d’horetes caminant, amb vistes a La Molina i la Cerdanya. També s’hi arriba per la carretera fins a l’estació d’esquí de La Molina i allà prendre el telecabina Alp 2500. Només 10 minuts a peu. Al refugi del Serrat de les Esposes s’hi va des de l’àrea mateixa del túnel del Cadí, passat el peatge, agafant en direcció Riu de Cerdanya, i des d’allà prendre la pista del coll de Pendís, apte per turismes, segons i com, durant 7 km. Gaudireu de la natura ho feu des d’on ho feu. Veureu, i potser trepitjareu, els cims de la Tosa del cadí, o les Penyes Altes de Moixeró, veureu els boscos i rius de Gisclareny, potser pujareu el Pedraforca, us recollireu a la obaga feréstega de Gresolet, veureu bullir l’aigua als Empedrats i a les valls del Bastareny i de Gréixer, plenes de cascades i lloc deliciosos pel bany a l’estiu. Gaudireu d’indrets fantàstics, com ara el santuari de Gresolet. Deixeu enrrera les cabòries i gaudiu de la natura en família!.

Si sois de ese tipo de familia a quienes les gusta el deporte y la naturaleza, si no les dan miedo los retos, si tienen hijos adolescentes que charlan poco y quieren abrir un espacio de diálogo, o les agobia la gran ciudad, si está a punto de reventar, les conviene hacer una travesía de montaña alguna de estas vacaciones, o puente largo. Caminar toda la familia a su ritmo, pero hacia un lugar que suponga un reto, una meta a alcanzar. Si creen que sí, entonces les proponemos la travesía “Cavalls del Vent”, que ronda los ocho refugios del desconocido y maravilloso Parque Natural del Cadí-Moixeró. Caminar descubriendo un marco natural incomparable, en compañía de los tuyos. Puede ser un recorrido muy exigente pero también totalmente factible para hacer con adolescentes y, incluso, con niños y niñas. Sólo hay que hacer las etapas a un ritmo agradable, familiar, combinar los tramos a su conveniencia, hacerlos en fines de semana diferentes si es necesario. Los ocho refugios del Parque Natural del Cadí-Moixeró idearon un itinerario circular que los enlaza recorriendo lugares de gran belleza natural, rodeando el Cadí. Toda la travesía son 90 km. Pueden iniciarla fácilmente en el refugio Lluís Estasen, o bien al del Gresolet, que son accesibles por la carretera B-400, la que va al magnífico Pedraforca, en dirección al pueblo montañoso de Saldes, y que se coge pasado Berga, antes de llegar a Guardiola de Berguedà, subiendo hacia el túnel del Cadí. Para ir al del Gresolet coges una pista, a la derecha, frente a una gasolinera, y en 8 km. estais allí. Más fácil es llegar hasta el refugio Estasen, al que se llega por la misma carretera, pero tomando en Saldes, la pista que sube en dirección al refugio. Aparquen el mirador,¡ de vértigo! y suban a pie al refugio. Muy accesible también el refugio situado en el puerto de Pal. Hay que llegar hasta Bagà, y allí tomar la buena carretera asfaltada, no pista, que lleva hasta él. Sencillo. Del Coll de Pal hasta el Nido del Águila hay sólo un par de horas caminando, con vistas a La Molina y la Cerdanya. También se llega por la carretera hasta la estación de esquí de La Molina y allí hay que tomar el telecabina Alp 2500. Sólo 10 minutos a pie. Al refugio del Serrat de las Esposes se va desde el área misma del túnel del Cadí, pasado el peaje, tomando en dirección Riu, y desde allí tomar la pista a Pendís, apto para turismos, según y cómo, durante 7 km. Disfrutarán de la naturaleza hagan lo hagan desde donde lo hagan. Veréis, y tal vez pisareis, las cumbres de la Tosa del cadí, o las Peñas Altas de Moixeró, verán los bosques y ríos de Gisclareny, y quizás subiréis el Pedraforca, os recogeréis en la umbría salvaje de Gresolet, vereis hervir el aguaen los Empedrats y en los valles del Bastareny y de Gréixer, llenos de cascadas y lugares deliciosos para el baño en verano. Disfrutarán de lugares fantásticos, como el santuario de Gresolet. ¡Dejareis atrás las preocupaciones y disfrutareis de la naturaleza en familia!.

Nadal amb pista de gel a Badalona

Aquest Nadal ve ple de sorpreses a Badalona: pista de gel per patinar, pessebres, fira de Santa Llúcia… Així, el proper dissabte, 13 de desembre, s’obrirà al públic la 16a Mostra de Pessebres a la sala d’exposicions El Refugi de la plaça de la Vila. També s’obre el gran pessebre que, tradicionalment, s’instal·la cada any a la plaça de la Vila. Al mateix temps hi haurà una cantada de nadales a càrrec de les escoles Alexandre Galí, Artur Martorell, Baldomer Solà i Jungfrau, i també de l’Asociación Cultural Rociera Andaluza. Els pessebres estaran oberts de dilluns a divendres, de 17 a 20.30 hores, i els dissabtes i festius, de 12 a 14 i de 17 a 20.30 hores. També hi ha diorames a la Nau 1 de l’Escorxador, al carrer de l’Arquitecte Fradera, s/n, i al Casal Cívic de Pomar, a l’avinguda de Sabadell, s/n, així com dins el temple de Santa Maria. I també un parell de pessebres vivents, que seran el diumenge, 14 de desembre, a les 18 hores, al poliesportiu de la Ronda de Sant Antoni de Llefià, i el dissabte, 20 de desembre, a les 19 hores, a la plaça de Trafalgar, a càrrec de l’AMPA de l’Escola Pere de Tera. Com sempre a la plaça de la vila, trobareu l’arbre de Nadal, També te lloc a Badalona mateix, a la plaça de la Plana, una fira de Santa Llúcia, amb articles de Nadal, figures de pessebre, paradetes d’artesans, decoració nadalenca i una mica d’oferta agroalimentària. Han muntat unes trenta parades, no és gaire gran, però hi ha un seguit de jocs per a infants, fets amb materials reciclats, com ara domino gegant, tres en ratlla, futbolí, etc. Cal dir també que els diumenges 14 i 21 de desembre, a les 18.30, 19.30 i 20.30 hores, es farà un passi d’un espectacle audiovisual projectat a la façana de la Casa de la Vila. És un muntatge d’imatges i música, amb una durada aproximada d’uns cinc minuts, que aprofita l’arquitectura de l’edifici de l’ajuntament per presentar motius nadalencs. Atenció: el carrer de Francesc Layret quedarà tallat al trànsit de vehicles els dies 14 i 21 de desembre. Enguany, a més, Badalona comptarà amb una pista de gel que romandrà oberta fins al dia 11 de gener. Es força gran, i molt divertida!. Està oberta cada dia de 10 del matí a 10 de la nit, a excepció dels dies 24 i 31, que tancarà a les 20h, i dels dies 25 i 1 de gener, en que només obrirà durant la tarda. Els preius son populars, amb el lloguer dels patins inclosos. Només 5 euros per als infants i 7 per als adults, en sessions, això só, de 30 a 45 minuts, segons afluència. Hi ha instal·lat també un caga tió gegant de 2 metres de diàmetre. Es podrà picar els dies 20, 21, 22 i 23, entre les 10 i les 13h i les 17 i les 20 hores. També hi haurà uns patges reials els dies 2, 3 i 4, de 10 a 13h i de 17 a 20 hores. Pot ser interessant passejar-vos-hi per Badalona si sou de Barcelona. Perque Badalona està molt a tocar de Barcelona, i és molt fàcil arribar a la Plaça Pompeu Fabra, o a la de la Plana, amb el metro de la linia 2, baixant justament a Pompeu Fabra, més fàcil impossible!. O amb el tren, a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. També perquè una tarda a Badalona pot ser molt xula.

En Badalona, en la plaza de la Vila teneis un bonito árbol de navidad, un pesebre bién nevado y una maravillosa muestra de belenes, justo en el subsuelo de esa misma plaza. Y en la plaza de la Plana está montada otra feria navideña, la de Santa Lucia, con paraditas y juegos para los niños. Pero este año, además, está montada una pista de patinaje sobre hielo, chulísima, en la plaza Pompeu Fabra. Animaros. Badalona está muy cerca de Barcelona. Es muy fácil llegar a la Plaza Pompeu Fabra, o hasta la Plana, porque el metro de la línea 2 llega justo allí. Así que, bajando en Pompeu Fabra estaís en la pista misma. O con el tren, en la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. También una tarde en Badalona, visto ya todo lo que hay en Barcelona, puede ser muy interesante.

Peñaranda de Duero

Peñaranda de Duero és una d’aquelles petites poblacions, grans en art i en història, encantadores. Està de pas, a tocar de la carretera N-122, entre El Burgo de Osma i San Esteban de Gormaz, dos pesos pesants de la cultura castellana, dues localitats que cal veure i disfrutar, i Aranda de Duero. En arribar a l’alçada del poble de La Vid, que també te un bonic monestir per admirar, cal girar a mà dreta cap a Peñaranda, per la carretera local BU-924. Son set kilòmetres, escassos i ràpids. En arribar passareu el pont damunt l’Arandilla, veureu les muralles i la porta d’entrada a la vila medieval. Podeu aparcar a l’ampla avinguda. En passar l’arc quedareu estorats. El magnífic palau ducal d’Avellaneda, imponent, clàssic, renaixentista, obre la seva façana damunt la plaça porxada, la millor de Castella, i el seu pati, art pur en pedra blanca, blanquíssima. L’església colegiata ofereix també, la seva austera façana, just al davant. I al centre de l’espai el rotlle jurisdiccional, treballat, filigrana, imparteix justícia. Tot això a sota del teló de fons del seu castell altiu, situat damunt un turó, guardant el poble. Si aneu pels carrers plens de cases, escuts i palaus descobrireu convents i monestirs, places, un ferrer, la farmàcia més antiga d’Espanya i un curiós museu d’uniformes de policia. Delicat i deliciós aquest conjunt carregat d’anys i vivències que, avui dia, dorm esperant temps millors. Per dormir i menjar a Peñaranda teniu, a la mateixa plaça, un evocador edifici del segle XV, restaurat amb cura, La Posada Ducal. Aquest hotelet amb encant ofereix habitacions amb regust medieval, castellà, per amants de l’art i anyorats d’altres temps. Bona cuina al seu restaurant. També recomanem un hotelet rural amb molt d’encant: El Refugio de Miguel. Moblada amb molt de gust, amb mobles d’època, habitacions cuidades i un bon restaurant, amb menjar tradicional de la zona. Si us va més estar tots junts en una casa rural sencera, llavors el vostre lloc és El Jaramillo. Bars del poble, com ara el Palacete, al carrer Cava, telèfon 947 55 22 21, o bé el restaurant Señorío de Velez, a la plaza Duques de Alba, 1, telèfon: 947 552201 ó 947 552202, també us serviran bona teca. Podeu parar a Peñaranda en el curs d’una ruta per Castella, en unes vacances, o fer-la centre d’una visita a la zona, amb atractius propers com ara la ciutat romana de Clúnia, ruina imposant, o la d’Aranda de Duero, amb la seva església de Santa Maria, seu durant l’any 2014 de la mostra d’art religiós Las Edades del Hombre. Bona volta per la Castella eterna!.

Peñaranda de Duero es una de esas pequeñas poblaciones , grandes en arte y en historia , encantadoras . Está de paso, junto a la carretera N -122 , entre El Burgo de Osma y San Esteban de Gormaz , dos pesos pesados ​​de la cultura castellana , dos localidades que hay que ver y disfrutar, y Aranda de Duero . Al llegar a la altura del pueblo de La Vid , que también tiene un bonito monasterio para admirar , hay que girar a mano derecha hacia Peñaranda , por la carretera local BU- 924 . Son siete kilómetros, escasos y rápidos . Al llegar pasaréis el puente sobre el Arandilla , verá las murallas y la puerta de entrada a la villa medieval . Puede aparcar en la ancha avenida . Al pasar el arco quedará aturdidos . El magnífico palacio ducal de Avellaneda, imponente , clásico , renacentista , abre su fachada sobre la plaza porticada , la mejor de Castilla . La iglesia colegiata ofrece su justo delante. Y en el centro del espacio el rollo jurisdiccional , trabajado , filigrana , imparte justicia. Todo ello bajo el telón de fondo de su castillo altivo , situado sobre una colina , guardando el pueblo . Si va por las calles llenas de casas , escudos y palacios descubrirá conventos y monasterios , plazas , un herrero , la farmacia más antigua de España y un curioso museo de uniformes de policía. Delicado y delicioso este conjunto cargado de años y vivencias que , hoy en día , duerme esperando tiempos mejores . Para dormir y comer en Peñaranda tienen, en la misma plaza , un evocador edificio del siglo XV , restaurado con esmero , La Posada Ducal . Este hotelito con encanto ofrece habitaciones con sabor medieval , castellano , para amantes del arte y anyorats de otros tiempos . Buena cocina en su restaurante. También recomendamos un hotel rural con mucho encanto : El Refugio de Miguel . Amueblada con mucho gusto , con muebles de época , habitaciones cuidadas y un buen restaurante , con comida tradicional de la zona . Si os más estar todos juntos en una casa rural entera , entonces su sitio es El Jaramillo . Bares del pueblo , como el Palacete , en la calle Cava , teléfono 947 55 22 21 , o bien el restaurante Señorío de Velez , en la plaza Duques de Alba , 1, teléfono : 947 552.201 ó 947 552 202 , también os servirán buena comida . Puede parar a Peñaranda en el curso de una ruta por Castilla , en unas vacaciones , o hacerla centro de una visita a la zona , con atractivos cercanos como la ciudad romana de Clunia , ruina imponiendo , o la de Aranda de Duero , con su iglesia de Santa María , sede durante el año 2014 de la muestra de arte religioso Las Edades del Hombre .

Cama d’Oca!

La Masia Camadoca, al bonic poble de Santa Maria de Merlès, ofereix a les famílies, i també a les escoles, visites guiades per observar fauna única dels nostres rius i boscos. Si hi aneu aprendreu quins són els principals problemes amb els que s’enfronten els animals que hi viuen i com evitar-los. També podreu visitar-ne les instal·lacions i els animalons que allà tenen recollits. Per demanar més informació podeu fer servir els telèfons 938 228 177 i 616 940 489, o bé el correu a.adeffa@gmail.com. Admeten visites concertades tots els dissabtes a les 11 hores. A més, durant les vacances de setmana santa obren els divendres i diumenges també a les 11 hores. Els mesos d’estiu està obert els dijous i dissabtes, igualment a les 11 hores. Si sou un grup nombrós, o un cole, poden atendre-us fora d’aquests horaris. Del mes de novembre al mes de març no es recomana que hi aneu, per la baixa activitat dels animals, i el fred. Podeu arribar a Santa Maria de Merlès, des de Barcelona, via Granollers i Vic, anat cap a Prats de Lluçanès i Gironella per la carretera C-154, i girant cap a Santa Maria de Merlès, per la BV-4406. També possible, i potser més ràpid, via Manresa, per la C-16, la carretera del túnel del Cadí i Berga. Arribats a Puig-reig agafem la BV- 4406. També molt ben indicat. En arribar al poble pregunteu per la Masia Camadoca. Els nens paguen només 3 € de col·laboració, i els grans, 5 €. El centre pertany a l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona. El paratge és molt bonic. La Riera de Merlès travessa la vall. La Riera és un d’aquells rius de Catalunya agradables, simpàtics, divertit i juganers. Un d’aquells rierols que salten de roca en roca, de gorg en gorg. A més, la Riera de Merlès travessa un dels espais naturals més bonics, però menys coneguts de tot el nostre país: el Lluçanés. La Riera te un aigua neta. Tan neta que ha estat declarada espai d’interès natural per protegir les llúdrigues que hi viuen. Val la pena resseguir aquesta vall salvatge i feréstega, d’una bellessa especial. Santa Maria de Merlès és un petit poblet. No te res d’especial, però és molt bucòlic. També podreu gaudir dels seus productes naturals, dels seus embotits, boníssims, com les botifarres i llonganisses d’Alpens. Per dormir teniu el càmping Riera de Merlès, al capdemunt d’aquesta. Ben indicat a la carretera Prats – Gironella, just al passar el pont sobre la riera. També hotels molt moderns i trencadors, com ara l’Hotelet. O bé cases rurals com Cal Músic. Per dinar us recomanem Cal Quico, a Prats de Lluçanés. Una fita a la comarca. Menú especial els dies de festa. Millor reserveu. Al càmping també es menja molt bé també. I en un restaurant davant del monestir de Santa Maria de lluçà, que es diu “La Primitiva”. No us sorpreneu. Atenció: molt contracultural. Serà una experiència molt diferent. També te habitacions. Si veure animals us ha agradat, no molt lluny però fora de la zona, teniu el Zoo d’en Pere, que és un petit nucli zoològic que es troba a Sant Bartomeu del Grau, a uns 12 km de Vic.  Està obert cada dia a la tarda, i els caps de setmana sempre. Però cal trucar, per reservar visita, als telèfons: 938891477, o als mòbils 607519720, 617425917  o bé al 670095771. Si voleu completar un cap de setmana a la comarca, podeu visitar la bellíssima ciutat de Vic, amb un casc antic medieval enorme, amb monuments i obres d’art de primer nivell. Com la catedral, un gran edifici neoclàssic, amb una magnífica torre romànica, que guarda al seu enorme interior, unes pintures maravelloses del genial pintor Josep M. Sert. Al seu costat, el museu episcopal conté el més granat de l’art romànic i gòtic català. Un museu que no podeu ignorar. Com també s’ha de veure el temple romà, com tret directament de l’època dels Cèsars. És impossible donar la relació de totes les esglésies, convents i monestirs, palaus, cases fortes i burgeses que us sortiran al pas. Nomes cal fer esment de la plaça major, la mercadal, on s’hi celebren mercats des de l’edat mitjana. De veritat us aconsellem una sortida per recórrer el Lluçanès, perquè és una comarca bellíssima, que us agradarà sense cap mena de dubte. També us recomanem que, si us agrada l’art, us arribeu fins el monestir de Santa Maria de Lluçà, no gens lluny de Santa Maria de Merlès. És una petita joia romànica, guapíssima, amb unes pintures murals fabuloses. O que continueu fins a les ribes fresques de la riera de Merlès, amb els seus gorgs aptes pel bany, molt agradables. Per dinar i dormir, a més de l’Hotelet de Prats, de la Primitiva, i de Cal Quico, també podeu probar l’Hostal El músic, de cuina casolana però d’alta qualitat. Amb habitacions boniques. Finalment també recomanem La Penyora, a la Plaça Major de Santa Eulàlia de Puig Oriol, tel: 938554005. Per la banda del Llobregat, si voleu podeu veure Puig-Reig, una vila industrial a mig camí entre Manresa i el Pirineu, a la Catalunya Central. Allà hi ha un munt d’interessants colònies industrials del segle XIX que fan visites familiars, com ara la magnífica Colònia Vidal. Per dinar i dormir a Puig-Reig, al carrer major teniu dos bons restaurants: Cal la Quica, al número 48, Tel: 93.838 02 20, i el Mirall de l’Arcàdia, al número 11. Tel. 93.829.05.05. També teniu l’hotel cal Marcal, amb habitacions familiars i un boníssim restaurant. Tots cap a la masia Coma d’Oca!.

Santa Maria de Merlès està situada en el valle de la Riera de Merlès, uno de esos ríos de Cataluña agradables, simpáticos, divertidos y juguetones. Uno de esos arroyos que saltan de roca en roca, de poza en poza. Además, la Riera de Merlès atraviesa uno de los espacios naturales más bellos, pero menos conocidos de todo nuestro país: el Lluçanés. La Riera tiene un agua limpia. Tan limpia que ha sido declarada espacio de interés natural para proteger las nutrias que viven allí. Vale la pena repasar de cabo a rabo este valle salvaje y abrupto, de una belleza especial. Nosotros lo hemos hecho desde el camping hasta Santa Maria de Merlès. Para llegar hay que subir al Lluçanés por Vic, yendo luego hacia Olost y Prats del Lluçanès. Es la ruta más fácil y sencilla. O por la carretera de Berga hasta Puig-Reig para ir después a Santa Maria de Merlès. Aprovechen para visitar el centro de fauna salvaje de la masia Comadoca, en el pueblo. Pertenece a la Asociación de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona. Allí les haran una visita familiar guiada muy interesante, y podran conocer el trabajo que desempeñan en la protección y cuidado de las espécies amenazadas. Por allí cerca està también el desconocido y maravilloso monasterio de Lluçà, una joya del románico catalán. Una preciosidad que hay que ver de todas todas. Rondad todo el Lluçanés. Disfrutad de sus productos naturales, de sus embutidos, buenísimos, como las butifarras y longanizas de Alpens. Para dormir tienen el camping Riera de Merlès, en el primer tramo de ésta. Bien indicado en la carretera Prats – Gironella, justo al pasar el puente sobre la riera. También hoteles muy modernos y rompedores, como el Hotelet. O bien casas rurales como Cal Músic. Para comer les recomendamos Cal Quico, en Prats de Lluçanès. Un hito en la comarca. Menú especial los días de fiesta. Mejor reservar. En el camping también se come muy bien. Y en un restaurante enfrente al monasterio de Santa Maria de Lluçà, que se llama “La Primitiva”. No se sorprendan. Atención: es muy contracultural. Será una experiencia muy diferente. También tiene habitaciones. Buena visita a Merlès!.

Nadal a Badalona

A Badalona, a la plaça de la vila, trobareu aquest arbre de Nadal, i un bonic pessebre tradicional, que aquest any recrea un poblet del Pirineu nevat. Es podrà veure fins al dia 6 de gener de 2014. A la mateixa plaça, sota terra, en un antic refugi anti-aeri de la guerra, podeu visitar la 15a Mostra de Pessebres. És molt bonica. Hi ha representacions de pessebres en diferents paisatges, com ara pobles catalans, muntanya, desert o mar. També hi serà fins al 6 de gener de 2014. L’horari és, de dilluns a divendres, de 17 hores a 20.30 hores, i els dissabtes i festius, de 12 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. També hi ha mostres de pessebres a la nau 1 de l’Escorxador, al Casal Cívic de Pomar, a l’església de Santa Maria, però no son tan grans. També te lloc a Badalona mateix, a la plaça de la Plana, una fira de Santa Llúcia, amb articles de Nadal, figures de pessebre, paradetes d’artesans, decoració nadalenca i una mica d’oferta agroalimentària. Han muntat unes trenta parades, no és gaire gran, però hi ha un seguit de jocs per a infants, fets amb materials reciclats, com ara domino gegant, tres en ratlla, futbolí, etc. No és esdeveniment gaire gran, però pot ser interessant passejar-vos-hi si ja heu anat a Barcelona. Perque Badalona està molt a tocar de Barcelona, i és molt fàcil arribar a la Plaça de la Plana, amb el metro de la linia 2, baixant a Pompeu Fabra o amb el tren, a l’estació de Badalona de la línia C1 de rodalies. També perquè una tarda a Badalona pot ser xula.

En Badalona, en la plaza de La Vila teneis un bonito árbol de navidad, un pesebre bién nevado y una maravillosa muestra de belenes, justo en el subsuelo de esa misma plaza. Y en la plaza de la Plana está montada otra feria navideña, la de Santa Lucia, con paraditas y juegos para los niños. Badalona está muy cerca de Barcelona. Es muy fácil llegar a la Plaza de la Plana, con el metro de la línea 2, bajando a Pompeu Fabra o con el tren, en la estación de Badalona de la línea C1 de cercanías. También una tarde en Badalona, visto ya todo lo que hay en Barcelona, puede ser muy interesante.

Lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

La Pica d’Estats

Si hi ha una muntanya mítica, iniciàtica, al nostre país, aquesta és, sense cap mena de dubte, la Pica d’Estats. El cim més alt de Catalunya, compartit amb França, d’aquí el nom, és una fita d’alta muntanya, que també pot ser una bona excursió familiar, d’aquelles que permeten estrènyer llaços amb fills i filles adolescents, o encara més grandets. erque res uneix tant com la muntanya, us ho assegurem. Però no es tracta d’una passejada. És Pirineu axial, alt pirineu, cal anar-hi preparats, planificar i mesurar forces. Estem parlant d’una caminada de 5 o 6 horetes, i tornada, en tres. Un dia gambant, pujant de valent, en uns paisatges que mai no oblidareu. Cal menjar i aigua, un mapa, GPS, mòbil, bon calçat, un anorak i moltes ganes. La ruta més senzilla és agafar el cotxe i arribar-vos fins el poblet d’Àreu, via AP-2 fins Vilagrassa, per anar a Balaguer, i d’aquí a Tremp, i de Tremp a Sort, i de Sort a Llavorsí, tot per la C-13. A Llavorsí cal desviar-se cap a la Vall Ferrera per la L-510, que passa prop d’Alins i puja a Àreu. D’aquest bellíssim poblet surt una pista, en no gaire bones condicions però factible per a turismes, (si us estimeu molt el cotxe no passareu), que us durà fins un aparcament que hi ha en un indret anomenat El Pont de la Molinassa. Cal deixar allà el vehicle. Si no us hi veieu en cor, agafeu un taxi a Àreu, o bé pugeu a peu, (però son 10 kms. ben bons!). De l’aparcament al Refugi Vall Ferrera hi ha un quart d’hora xino-xano. Podeu dinar i dormir. Millor reservar: 669532513, o bé, 973624378. Típic refugi de muntanya, no és el Ritz. Del refugi, ben marcat, i tranquils, que no anireu sols, pujareu amb ganes fins guanyar la vall de Sotllo, guapíssima. Passeu un pont i seguiu el riu, tot travessant el plans de Sotllo, fins arribar al magnífic estany de Sotllo, que per ell mateix justifica una excursió petitona. Porteu entre dues i tres hores caminant, i ja teniu davant vostre, imponent, la mole de la Pica. Cal seguir enfilant-se amb ganes, grimpant entre les roques, pujant fort fins el port de Sotllo. Baixem del port, en terres de França, cap a l’estany Cometa d’Estats. D’aquí gireu a l’esquerra pujant el coll de Riufred, on pot haver-hi neu, A dalt esteu entre el Pic de Verdaguer, i la Pica. Darrers metres, darrers esforços fins la creu que corona el cim. Ja heu arribat!. En família cerqueu dies bons, amb sol i bona previsió. No feu l’animal a la muntanya, que es paga car. Amb nens podeu trigar fins a 10 hores, o més, anar i tornar. Però s’ho passaran pipa. Els paisatges son indescriptibles. Us recomanem que feu aquesta sortida en el marc d’unes vacances a la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, o les veïnes valls de Cardós. Son un destí familiar de primera. Teniu molts llocs preciosos on anar, a més de la Pica. Podeu fer Tavascan, Àreu i els seus molins i serradora, el poblet d’Escaló, amb el monestir de Sant Pere de Burgal. El poblet de Baiasca i la seva esglèsia amb bellíssimes pintures romàniques, autèntiques, no còpies. A Escaló teniu l’Hotel Castellarnau, molt recomanable. També podeu anar a raure a Espot, per pujar al llac de Sant maurici, o més amunt encara, a peu o en jeep. Allà teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. A Espot també te bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Però l’hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. A Lladorre hi ha l’Hotel Marxant, senzill però familiar, bona acollida, i bona taula, a poc preu. Carretera de Tavascan, 4, Tel: 973 623 151. A Ainet de Cardós, a peu de carretera hi ha el Puitavaca, un altre hotelet senzill i familiar. Tel: 973 62 30 78. Un altre referent de tota la vida és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una bona opció familiar. Habitacions triples, comunicades i apartaments. A Àreu mateix, a més del refugi, teniu l‘Hotel Vall Ferrera, bonic, i un càmping, el Pica d’Estats. Bona pujada, a la mítica Pica d’Estats!.

Si hay una montaña mítica, iniciática, en nuestro país, ésta es, sin duda, la Pica d’Estats. El pico más alto de Cataluña, compartido con Francia, de ahí el nombre, es un hito de alta montaña, que también puede ser una buena excursión familiar, de aquellas que permiten estrechar lazos con hijos adolescentes, o aún más mayorcitos. Nada une tanto como la montaña, os lo aseguramos. Pero no se trata de un paseo. Es Pirineo axial, alto pirineo, hay que ir preparados, planificar y medir fuerzas. Estamos hablando de una caminata de 5 o 6 horitas, y vuelta, en tres. Un día gambado, subiendo duro, en unos paisajes que nunca olvidarán. Hay que llevar qué comer y agua, un mapa, GPS, móvil, buen calzado, un anorak y muchas ganas. La ruta más sencilla es coger el coche y acercaros hasta el pueblo de Àreu, vía AP-2 hasta Vilagrassa, para ir a Balaguer, y de ahí en Tremp, y de Tremp en Sort, y de Sort en Llavorsí, todo por la C-13. En Llavorsí hay que desviarse hacia la Vall Ferrera por la L-510, que pasa cerca de Alins y sube a Àreu. De este bellísimo pueblo sale una pista, no en muy buenas condiciones pero factible para turismos, (si aman mucho el coche no pasarán), que les llevará hasta un aparcamiento que hay en un lugar llamado El Puente de la Molinassa. Hay que dejar allí el vehículo. Si no os veis conduciendo por la pista, tomad un taxi en Àreu, o bien subir a pie, (pero son 10 kms. ¡Bien buenos!). Del aparcamiento al Refugio Vall Ferrera hay un cuarto de hora tranquilamente. Pueden comer y dormir. Mejor reservar: 669532513, o bien, 973624378. Típico refugio de montaña, no es el Ritz. Del refugio, por camino bien marcado, y tranquilos, que no iréis solos, subiréis con ganas hasta ganar el valle de Sotllo. Pasad un puente y sigan el río, atravesando las planes de Sotllo, hasta llegar al magnífico lago de Sotllo, que por sí mismo justifica una excursión pequeña. Llevais entre dos y tres horas caminando, y ya teneis ante vosotros, imponente, la mole de la Pica. Hay que seguir subiendo con ganas, trepando entre las rocas, subiendo fuerte hasta el puerto de Sotllo. Bajamos del puerto, en tierras de Francia, hacia el estanque Cometa de Estats. De ahí giren a la izquierda subiendo el col de Riufred, donde puede haber nieve. Arriba estareis entre el Pico de Verdaguer, y la Pica. Últimos metros, últimos esfuerzos hasta la cruz que corona la cima. ¡Ya habeis llegado!. En familia busquen días buenos, con sol y buena previsión. No haga el animal en la montaña, que se paga caro. Con niños pueden tardar hasta 10 horas, o más, ir y volver. Pero lo pasarán pipa. Los paisajes son indescriptibles. Le recomendamos esta salida en el marco de unas vacaciones en la comarca del Pallars, o de los Valles de Àneu, o las vecinas valles de Cardós. Son un destino familiar de primera. Tienen muchos lugares preciosos donde ir, además de la Pica. Pueden ir a Tavascan, a Àreu y sus molinos y aserradero, el pueblo de Escaló, con el monasterio de San Pedro de Burgal. El pueblo de Baiasca y su iglesia con bellísimas pinturas románicas, auténticas, no copias. En Escaló tiene el Hotel Castellarnau, muy recomendable. También pueden ir a parar a Espot, para subir al lago de Sant Maurici, o más arriba aún, a pie o en jeep. Allí tienen el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. En Espot también tiene buenas habitaciones, sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. Pero el hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción también. Por Llavorsí también encontrarán buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También Hostal La Noguera, más sencillo. También pueden mirar el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. En Lladorre está el Hotel Marxant, sencillo pero familiar, buena acogida, y buena mesa, poco precio. Carretera de Tavascan, 4, Tel.: 973 623 151. En Ainet de Cardós, a pie de carretera está el Puitavaca, otro hotelito sencillo y familiar. Tel: 973 62 30 78. Otro referente de toda la vida es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, una buena opción familiar. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. En Àreu mismo, además del refugio, tienen el Hotel Vall Ferrera, bonito, y un camping, el Pica d’Estats. ¡Buena mítica Pica!.

Estany de Malniu

L’estany de Malniu, damunt del petit i deliciós poblet de Meranges, és una excursió familiar clàssica. Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Puigcerdà cap a a la Seu d’Urgell, i just a la sortida de Ger, agafar la carretera a mà dreta que puja fins Meranges. Val la pena deixar el cotxe i voltar els carrers d’aquest poble de pessebre, amb cases de pedra, una botiga de formatges i un restaurant, i hotel, d’altíssima categoria gastronòmica: Can Borrell. Per continuar cap a l’estany cal travessar el poble seguint la pista que mena al refugi de Malniu. Són uns 10 kms. La meitat asfaltats i l’atra meitat de terra. Estreta tota ella, i en forta pujada. Alguns trams estan malament, vigileu els cotxes segons les pluges i l’estat de la pista. Si tot va bé arribareu al refugi de Malniu, que te servei d’allotjament, menjars i de bar. Allà cal deixar els vehicles. Hi trobareu una font amb taules per fer picnic i un parell d’àrees d’acampada. Bon lloc per passar el dia amb infants. Hi ha un petit llac molt proper, on els nens poden banyar-se els peus. Si teniu ganes de continuar, amb una caminada asequible, d’uns 45 minuts xino-xano, arribareu al propi estany de Malniu. Val la pena fer la pujada perquè l’indret és realment idíl.lic. Bones vistes damunt la Cerdanya, i sobretot, als pics que l’envolten. Sobretot l’omnipresent Puigpedròs. Deixeu els infants jugar pels entorns i, perquè no, remullar-se al llac, si fa prou calor.

El lago de Malniu, sobre el pequeño y delicioso pueblo de Meranges, es una excursión familiar clásica. Para llegar hay que tomar la carretera que va de Puigcerdà hacia a La Seu d’Urgell, y justo a la salida de Ger, coger la carretera a mano derecha que sube hasta Meranges. Vale la pena dejar el coche y recorrer las calles de este pueblo de pesebre, con casas de piedra, una tienda de quesos y un restaurante, y hotel, de altísima categoría gastronómica: Can Borrell. Para continuar hacia el lago hay que atravesar el pueblo siguiendo la pista que conduce al refugio de Malniu. Son unos 10 kms. La mitad asfaltados y la otra mitad de tierra. Estrecha toda ella, y en fuerte subida. Algunos tramos están mal, vigilar los coches según las lluvias y el estado de la pista. Si todo va bien llegará al refugio de Malniu, que tiene servicio de alojamiento, comidas y bar. Allí hay que dejar los vehículos. Encontraréis una fuente con mesas para picnic y un par de áreas de acampada. Buen lugar para pasar el día con niños. Hay un pequeño lago muy cercano, donde los niños pueden bañarse los pies. Si tiene ganas de continuar con una caminata asequible, de unos 45 minutos tranquilamente, se obtiene el propio lago de Malniu. Vale la pena hacer la subida porque el lugar es realmente idílico. Buenas vistas sobre la Cerdanya, y sobre todo, los picos que lo rodean. Sobre todo la omnipresente Puigpedròs. Deje a los niños jugar por los entornos y, porqué no, remojarse en el lago, si hace bastante calor.

Aranser – Aransa

Des de Martinet de Cerdanya podreu assolir fàcilment un dels racons més bonics de la Cerdanya. Es tracta de les pistes d’esquí nòrdic d’Aransa. Molta neu a l’hivern i un espai natural preciós a l’estiu. A més fàcil d’arribar-hi. Sortim de Martinet cap a LLes i Arànser. Deixem la carretera que puja a Lles, a mà dreta, i agafem la de mà esquerra, que porta al poblet d’Arànser. Podem parar a visitar aquest llogarret deliciós. Un cop vist, podeu seguir per la pista estreta, però asfaltada, que porta a Aransa. Haureu fet una vintena de kms. Bon aparcament. Bona neu per anar-hi amb raquetes, per tirar-se amb trineu o per esquiar en família. Hi trobareu tota mena de serveis, com ara lloguer de material, bar i un refugi restaurant: El Fornell, Tel: 973293051 – 660328754. Boscos de pi negre us envoltaran, i les vistes són magnífiques. També, al poble, teniu bonics restaurants amb habitacions, com l’Hostal del Pas de la Pera, o la Fonda Fuxet. O, si us agraden més, acollidores cases rurals, com ara Cal Síndic, o Ca l’Escolà, preciosa. Si sou bons caminadors heu de saber que la pista encara us portaria al Prat Miró, i continuant, als estanys de la Pera. Però allà ja no hi arribaríeu en cotxe. Us caldría una hora ben bona de caminada, des d’on hauríeu de deixar el vehicle. Si sou més de fer turísme poc cansat, us recomanem que feu un volt pels bonics pobles de la zona, com ara Músser. Aquest lloc diminut està aturat al segle XIX. És autèntic de veritat. Allà podreu comprar formatge artesà de Ca l’Orri i veure la seva esglèsia romànica. També podeu complementar la ruta pujant fins a LLes, i de allà al Cap de Rec. Un lloc molt espectacular i agradable, sobretot pels infants. Natura verge. I un bon refugi amb restaurant. A Músser us recomanem vivament l’hotel Campí. Un clàssic familiar, com estar a casa. A lles també teniu un allotjament amb molt d’encant: Cal Rei. Ja ho sabeu, la Cerdanya més bella us espera.

El Cap del Rec

Possiblement el millor indret de la Cerdanya per anar amb infants: El Cap del Rec.  A l’hivern neu a dojo.  A l’estiu gespa abundant. Unes vistes espectaculars damunt la plana ceretana. Vistes d’ensomni damunt el Cadí, a l’altra costat de l’abim. Vistes privilegiades damunt la Tossa. Riuets que vagarejen, saltirons, entre els pins, creuan una plana inmensa, una plana acollidora, una plana vastíssima. Els infants tenen aquí el seu paradís. Quan està nevat perquè hi ha espai sense perill, sense esquiadors, per fer les seves guerres de neu familiars, per baixar sense velocitat amb els seus trineus. Quan hi ha gespa, perquè poden còrrer lliurament, amunt i avall, ficant els peus a l’aigua fresca dels rierols. I per si això fos poc encara us direm un parell més de secrets del Cap de Rec: hi ha un refugi, amb bar i restaurant, amb tota mena de serveis. Podeu dinar allà o fer pic-nic. Hi ha fonts abundoses, d’una aigua nítida, nival, superior. I segon secret: podeu arribar-hi, sense cap mena de dificultat, amb cotxe. Hi arriba una pista, primer asfaltada i més tard de terra, en molt bon estat, en boníssim estat, ampla, que us permetrà fer-hi pujar qualsevol mena de vehicle. Bon aparcament. Per arribar al Cap del Rec cal sortir de Martinet cap a Lles. Des de Lles la pista, senyalitzada, us durà en uns 8 kms. dalt de tot de la carena, a quasi bé 2000 mts d’altura. Benvinguts!.

Posiblemente el mejor lugar de la Cerdanya para ir con niños: El Cap del Rec. En invierno nieve a raudales. En verano césped abundante. Unas vistas espectaculares a la plana ceretana. Vistas de ensueño sobre el Cadí, al otro lado del abismo. Vistas privilegiadas sobre la Tossa. Riachuelos que vagan, dando saltos, entre los pinos, y cruzan una llanura inmensa, una llanura acogedora, una llanura vastísima. Los niños tienen aquí su paraíso. Cuando está nevado porque hay espacio sin peligro, sin esquiadores, para hacer sus guerras de nieve familiares, para bajar sin velocidad con sus trineos. Cuando hay césped, porque pueden correr libremente, arriba y abajo, metiendo los pies en el agua fresca de los riachuelos. Y por si esto fuera poco todavía para convencerles les diremos un par de secretos del Cap de Rec: hay un refugio, con bar y restaurante, con todo tipo de servicios. Pueden comer allí o hacer pic-nic. Hay fuentes abundantes, de un agua nítida, nival, superior. Y segundo secreto: pueden llegar, sin ningún tipo de dificultad, en coche. Llega una pista, primero asfaltada y más tarde de tierra, en muy buen estado, en buenísimo estado, ancha, que les permitirá subir con cualquier tipo de vehículo. Buen aparcamiento. Para llegar al Cap del Rec hay que salir de Martinet a Lles. Desde Lles la pista, señalizada, le llevará en unos 8 kms. alto de la cresta, a casi 2000 mts de altura. ¡Bienvenidos!.

Tuixent-Lavansa

Una estació d’esquí familiar, poc concorreguda, propera a Barcelona, i amb molta neu: Tuixent-Lavansa. On és?. Fàcil. Cal que aneu fins Manresa per la C-58. Seguiu després cap a Solsona. De Solsona anem fins l’estació d’esquí de Port del Comte. Si està bé podeu quedar-vos-hi. Si no hi ha neu, o hi ha molta gent, continueu endavant fins enllaçar amb la carretera que puja cap al Coll de Port i Tuixent. En arribar a Coll de Port, agafeu a mà esquerra la carretera, en bon estat, (a la foto), que us portarà a l’aparcament de Tuixent-Lavansa. Dalt d’un cim de més de 2.ooo mts, encarada al nord, davant del Pedraforca, l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-Lavansa te sempre bona neu. També bon aparcament. Una cabana de fusta assegura els mínims serveis imprescindibles. Lloguer de material, principalment raquetes,  bar amb petit restaurant, infermeria…  A Tuixent podreu gaudir lliurement de la neu amb els vostres infants. O bé seguir algun dels molts, i senzills, circuits d’esqui de fons. Llogueu unes raquetes i feu un volt. Una experiència que us agradarà. També podeu arribar-hi per la carretera de l’embassament de la Llosa, de Solsona a Sant llorenç de Morunys, i continuar cap a La Coma i La Pedra, i després a Coll de Port. Per dormir teniu molt bons allotjaments. Des del refugi bàsic del Coll de Port, apte per famílies nombroses i grups familiars, que també és restaurant, fins llocs tan encantadors com l’Hotel Fonts del Cardener. Per menjar, a banda del restaurant de la mateixa estació, del de Coll de Port, i del Fonts del Cardener, us recomanem els que hi ha al poble de Tuixent. Especialment El Rebost del Pirineu – Can Gabriel. Boníssima cuina i unes habitacions familiars, senzilles, però ben parades. Disfruteu de la neu menys coneguda a Tuixent – Lavansa!

Una estación de esquí familiar, poco concurrida, cercana a Barcelona, y con mucha nieve: Tuixent-Lavansa. ¿Dónde está?. Fácil. Hay que ir hasta Manresa por la C-58. Siga luego hacia Solsona. De Solsona vamos hasta la estación de esquí de Port del Comte. Si les parece bien pueden quedarse en ella. Si no hay nieve, o hay mucha gente, continuen hasta enlazar con la carretera que sube hacia el Coll de Port y Tuixent. Al llegar a Coll de Port, tome a mano izquierda la carretera, en buen estado, (en la foto), que le llevará al aparcamiento de Tuixent-Lavansa. En lo alto de una cima de más de 2.ooo mts, encarada al norte, frente al Pedraforca, la estación de esquí nórdico de Tuixent-Lavansa tiene siempre buena nieve. También tiene buen aparcamiento. Una cabaña de madera asegura los mínimos servicios imprescindibles. Alquiler de material, principalmente raquetas, bar con pequeño restaurante, enfermería … En Tuixent podrá disfrutar libremente de la nieve con sus niños. O bien seguir alguno de los muchos, y sencillos, circuitos de esquí de fondo. Alquilar unas raquetas y dar una vuelta con los niños. Una experiencia que les gustará seguro. También pueden llegar por la carretera del embalse de la Llosa, de Solsona hacia Sant Llorenç de Morunys, y continuar hacia luego hasta La Coma i La Pedra, y después hacia Coll de Port. Para dormir tenéis muy buenos alojamientos. Desde el refugio básico del Coll de Port, apto para familias numerosas y grupos familiares, que también es restaurante, hasta lugares tan encantadores como el Hotel Fuentes del Cardener. Para comer, aparte del restaurante de la misma estación, del de Coll de Port, y del Fuentes del Cardener, les recomendamos los que hay en el pueblo de Tuixent. Especialmente El Rebost del Pirineo – Can Gabriel. Buenísima cocina y unas habitaciones familiares, sencillas, pero bien montadas. ¡Disfrutad de la nieve menos conocida en Tuixent – Lavansa!

Bastanist

El Santuari de la Mare de Déu de Bastanist és un d’aquells racons privilegiats del Pirineu Català, de la Cerdanya, on el Cadí se’ns mostra amb tot el seu esplendor. A l’hiver hi trobareu neu. A l’estiu riuets i grans prats. A Bastanist s’hi arriba des de Martinet de Cerdanya per una bona carretera. El primer diumenge de maig s’hi celebra un d’aquells aplecs d’abans, amb missa i ballada. Hi ha taules per menjar-hi, un bar i fins una casa de colònies. Des de Bastanist podeu perdre-us per racons de postal sense caminar gaire.

Tavascán

Tavascan, al final del vall de Cardós, és un bonic poble d’estiueig i un centre d’excursions d’alta muntanya, per exemple, la que porta fins el llac de Certascan. Tota la Vall de cardós mereix una detinguda visita. A Tavascan trobareu infinitat d’allotjaments i bons restaurants. L’Estanys Blaus és molt bonic, i ben apte per famílies amb nens. S’hi arriba per Sort, fins a Llavorsí i, des d’allà per la carretera que porta a les valls Ferrera i de Cardós. A l’hivern totes aquestes valls són una preciositat. Plenes de neu. A 10 kms. de Tavascan trobem l’estació d’esquí de Tavascan – La Pleta del Prat, un lloc idílic per anar a passejar a l’estiu o ha gaudir de la neu a l’hivern. Bon refugi, familiar, a bon preu.

Tavascan, al final del valle de Cardós, es un bonito pueblo de veraneo y un centro de excursiones de alta montaña, por ejemplo, la que lleva hasta el lago de Certascan. Toda la Vall de Cardós merece una detenida visita. En Tavascan encontrará infinidad de alojamientos y buenos restaurantes. El Estanys Blaus es muy bonito, y muy apto para familias con niños. Se llega por Sort, hasta Llavorsí y, desde allí por la carretera que lleva a los valles de Ferrera y de Cardós. En invierno los valles son una preciosidad. Llenos de nieve. A 10 kms. de Tavascan encontramos la estación de esquí de Tavascan – La Pleta del Prat, un lugar idílico para ir a pasear en verano o ha disfrutar de la nieve en invierno. Buen refugio, familiar, a buen precio.