Baden-Baden


selvanegra105

Baden-Baden és un nom que sona exòtic, com ara Bora-Bora o Machu Pichu. Però és una bella ciutat, existeix i està situada a Alemanya, no lluny d’Strasbourg. És una vila balneària, de llarga tradició. Te una part antiga, situada en un turó, amb carrers coquetons i edificis barrocs. I una part plana, amb carrers comercials molt animats, hotels, restaurants i grans parcs i amples avingudes. Tota la ciutat està als peus de la Selva Negra, regió natural alemana encisadora, plena de boscos i llacs, que ofereix a les famílies molt bones possibilitats de vacances, senderisme i contacte amb la natura. Nosaltres hi vam estar a l’hivern, els dies de Nadal i us hem de dir que vam quedar maravellats. Baden te un mercat de Nadal preciós que, a més, dura fins els volts de cap d’any. Un mercat amb tota mena de paradetes, instal·lat en un gran parc verd. Hi trobareu art, artesania, natura i una gastronomia molt cuidada. A banda d’això tot Baden està decorat, les botigues rivalitzen en oferir motius nadalencs i els carrers son una festa. Però també és bonic a l’estiu, quan el bosc està en el seu esplendor i a Baden s’hi està fresquet. O a la tardor, quan els primers freds pinten de colors els voltants de la ciutat. Ideal per passar uns dies en família. Tot i que sempre està plena de gent i que el trànsit és molt intens, hi ha molts parquings subterranis on és relativament fàcil trobar un forat. Per dinar nosaltres vam anar a la pizzeria i trattoria Osteria Stromboli, a la Rettigstraße 4, al centre de Baden. Bona teca en un lloc típic sicilià. Si preferiu un alemany típic, llavors el vostre lloc es troba un carrer més enllà, i es diu Schneider’s Weinstube, deliciós. Si finalment decidiu fer una parada a Baden-Baden, camí de berlín, de la Selva Negra o de Baviera, no deixeu de fer una ullada al Kurhaus, a l’establiment de banys del XIX, al Casino, al castell i la colegiata del seu dalt la vila antic, a les ruines de les termes romanes, ni de passejar i perdre el temps pels grans parcs i jardins que la vila te al costat del riu que la travessa. I també en podeu fer el centre d’excursions per la Selva Negra, incloent Friburg i la seva magnífica catedral, el llac Titisee, o els rellotges de Cucut. O bé rondar per la regió franco-alemanya  d’Alsàcia, amb Strasburg, Colmar i tots els petits poblets vinícoles tan bonics que hi ha. Suissa no està gens lluny!. Per dormir a Baden teniu, als afores, en un petit poblet, l’Hotel Rebenhof, al mig dels camps. Xulo i familiar. Més bé de preu però també molt còmode el Holiday Inn Express. Molt recomanable. Bona estada a Baden-Baden!.

Baden-Baden es un nombre que suena exótico, como Bora-Bora o Machu Pichu. Pero es una hermosa ciudad, existe y está ubicada en Alemania, no lejos de Estrasburgo. Es una villa balnearia, de larga tradición. Tiene una parte antigua, situada en una colina, con calles coquetas y edificios barrocos. Y una parte más llana, con calles comerciales muy animadas, hoteles, restaurantes y grandes parques y anchas avenidas. Toda la ciudad está a los pies de la Selva Negra, región natural alemana encantadora, llena de bosques y lagos, que ofrece a las familias muy buenas posibilidades de vacaciones, senderismo y contacto con la naturaleza. Nosotros estuvimos en invierno, los días de Navidad y os tenemos que decir que quedamos maravillados. Baden tiene un mercado de Navidad precioso que, además, dura hasta de fin de año. Un mercado con todo tipo de puestos, instalado en un gran parque verde. Encontraréis arte, artesanía, naturaleza y una gastronomía muy cuidada. Aparte de eso todo Baden está decorado, las tiendas rivalizan en ofrecer motivos navideños y las calles son una fiesta. Pero también es bonito en verano, cuando el bosque está en su esplendor y en Baden se está fresquito. O en otoño, cuando los primeros fríos pintan de colores los alrededores de la ciudad. Ideal para pasar unos días en familia. Aunque siempre está llena de gente y que el tráfico es muy intenso, hay muchos parkings subterráneos donde es relativamente fácil encontrar un hueco. Para comer nosotros fuimos a la pizzería y trattoría Osteria Stromboli, en la Rettigstraße 4, en el centro de Baden. Buena comida en un lugar típico siciliano. Si prefieren un alemán típico, entonces su sitio se encuentra una calle más allá, y se llama Schneider s Weinstube, delicioso. Si finalmente deciden hacer una parada en Baden-Baden, camino de Berlín, de la Selva Negra o de Baviera, no dejéis de echar un vistazo al Kurhaus, al establecimiento de baños del XIX, el Casino, el castillo y la colegiata en la ciudad antigua, a las ruinas de las termas romanas, ni de pasear y perder el tiempo por los grandes parques y jardines que la ciudad tiene junto al río que la atraviesa. Y también podéis hacer de ella el centro de excursiones por la Selva Negra, incluyendo Friburgo y su magnífica catedral, el lago Titisee, o los relojes de Cuco. O bien rondar por la región franco-alemana de Alsacia, con Strasbourg, Colmar y todos los pequeños pueblos vinícolas tan bonitos que hay. Suiza no está nada lejos. Para dormir en Baden tiene, en las afueras, en un pequeño pueblo, el Hotel Rebenhof, en medio de los campos. Chulo y familiar. Mejor de precio pero también muy cómodo el Holiday Inn Express. Muy recomendable. ¡Buena estancia en Baden-Baden!.

Revel


revel

Revel és un poble gran, una ciutat mitjana si voleu, situada entre Castres, Carcasona i Tolosa de Llenguadoc, al sur de França. Es troba en una plana ondulada plena de rieres i rierols, al peu nord de la muntanya negra, que aporta un teló de fons molt bonic, ple d’avets i boscos caducifolis. Revel te un mercat espectacular, una “halle” que li diuen, del segle XIV, tota de fusta, amb unes vigues espectaculars que aguanten una coberta encara més espectacular, rematat tot plegat per un campanar, una torre que allotja l’oficina de turisme. I poca cosa més te Revel en ella mateixa a no ser uns quants carrers en angle recte, perquè Revel és una antiga bastida, com tantes n’hi ha escampades per la Lomagne o el Lauragais. I en aquests carrers hi ha cases amb entramat de fusta, xules, i moltes botigues perquè aquest burg fa de capital d’una petita comarca. I si heu d’anar-hi algun dia us aconsellem que sigui un dissabte. Els dissabtes l’halle, el mercat medieval espectacular del què us parlàvem, s’omple de verdures, d’alls roses, de formatges poc coneguts i d’excel·lent paté d’oca com no el trobareu enlloc més. I tot el poble ho viu. Els carrers adjacents semblen Calaf i el seu famós mercat. De fet no sembla França sinó un poble qualsevol de la Mediterrània. I si us falten atractius per justificar un desplaçament fins aquí us n’afegirem uns quants. Per exemple el seu entorn, ja ho hem dit, el Lauragais. Una regió plena de bonics pobles medievals, com Sant Fèlix Lauragais, una altra bastida amb la seva Halle, que està entre els més bonics de França. O com la Montanya Negra, amb el llac de Sant Ferreol, els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout. O, ben al costat de Revel, la imponent abadia neoclàssica de Soreze, ara reconvertida en un hotel molt xulo, on es agradable de passejar i de romandre-hi. I no ens deixarem la bonica Vila de Castres, una ciutat divertida que s’assembla a Girona per les cases dels tintorers vora el riu i un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya. Més lluny hi ha ciutats més potents, com ara la mítica Albi, amb la seva catedral de Santa Cecília, o la màgica Carcassonne, amb la vila closa medieval més gran d’Europa, o la impressionant Toulouse, amb la cité de l’espai, Sant Serni o els seus grans museus. Però avui, nomes us recomanem una anada a Revel, amb motiu del seu mercat del dissabte i ja veieu com hem acabat. Per dinar a Revel està bé, a la mateixa plaça mercat, la Brasserie du Rosier, carns en un ambient glamourós, de cert luxe. Francesa. Està a la Galerie du Levant de la plaça mercat, núm. 4. Però a nosaltres ens agraden les dues pizzeries que trobareu tot arribant al poble des de Toulouse, a l’Avinguda de Castenaduray, als números 40 i 24. Allà hi ha la pizzeria Delicioso, boníssima, forn de llenya, i una mica més a munt, més cap al centre, la Stromboli, molt bona també. També fora Revel hi ha bons llocs on anar a dinar: a Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria i trattoria italiana anomenada La Venice. Ens va encantar. La recomanem!. Per dormir, a Castres, als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. I si no, a Toulouse hi ha tres Novotel, i uns quants Ibis de tots els colors i d’altres cadenes, molt interessants per a famílies, a tocar de la Cité de l’Espai. Bona estada a Revel, sobretot en dia de mercat!

Revel es un pueblo del sur de Francia. Un pueblo bonito, con una plaza mercado, una halle, en madera, del siglo XIV, sencillamente espectacular. Y los sábados que es dia de mercado está llena de quesos, de ajos rosados, de bullicio, de colores, de vida. Todo un espectáculo. Revel es el centro de una comarca variada, llena de pueblos pequeños, rural y encantadora. Y sus alrededores merecen una visita: la montaña negra, el lago de San Ferreol, Castres, que se parece a Girona por las casas de los teñidores que coloreaban la lana en el rio Agout… O bonitoss pueblos medievales, como Sant fèlix Lauragais, o como Soreze, con su fabuloso hotel instalado en una abadia del XVII, o como Lautrec o Puylaurens, a menudo clasificados entre los más bellos de Francia. No os perdais los bosques y espacios naturales como la Montaña Negra, el lago de Sant Ferreol, con abetos de ensueño, o la zona de las gargantas del Agout con parajes como los que rodean Vabre, Brassac o La Salvetat, con rocas que giran sobre otras rocas, cascadas y fenómenos naturales dignos de verse. También tienen, un poco más lejos, localidades serenas, como Lavaur o Gaillac, con los viñedos calmos sobre el suelo rojo, o ciudades potentes, con monumentos que las familias no pueden dejar escapar, como la mítica Albi, con su catedral, la mágica Carcassonne, con la villa medieval más grande de Europa, o la impresionante Toulouse, con la cité del espacio, Sant Serni o sus grandes museos. Ya lo sabeis: os recomendamos un sábado por la mañana el mercado de Revel. ¡Muy bonito!.

Milazzo


tonno_milazzo

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement no pararíeu mai a Milazzo i, probablement, seria una sabia decisió. Però haureu de parar a Milazzo perquè és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses, en parlarem tot seguit, i no podeu deixar-les de visitar. Fins i tot ens atreviríem a dir que potser no hauríeu de visitar Sicília si no penseu anar a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. És fort, però és així. Ja en parlarem… Doncs bé, ja que haureu de dormir a Milazzo uns dies més val que en descobrim els secrets i els atractius, que n’hi ha, i molts. Primer la seva platja. No surt als llibres ni guies de viatges però ens va agradar molt. No la del costat del port, és clar, amb vistes a la refineria, sinó la oposada, la del Tonno. Platja de picons de mida mitjana, neta, molt neta, de tons blaus i liles, llarga, llarguíssima… la teniu a la foto!. L’altra és la pròpia situació de la vila, integrada en una península estreta que s’endinsa en el mar, molt bonica, amb vistes a les Illes Eòlies i a Sicília, i al mar, molt maques. La costa de Milazzo, com una falç, o una llengua, entra molts kms. mar endins, de manera que la població gaudeix de dos costes. Milazzo també te un casc antic, coronat per un poderós castell, de fet una ciutadella que es visita i es paga. Està situat damunt un penyal de roca amb vistes al·lucinats, arribant-se a veure fins i tot Calàbria. Milazzo també te algunes esglésies, no molt xules però resultones. El Duomo de Santo Stefano és molt modern, del segle XIX. En canvi és més bonic el convent de San Francesco di Paola, barroc i escenogràfic, amb un curiós altar de miralls. El palau dei Marchesi d’Amico, ara bibilioteca municipal, és del segle XVIII. La Tonnara, al final de la platja de Ponent, és un lloc bonic i hi ha bons restaurants. La platja de Tindari, a uns 30 kms de la ciutat, amb els seus llacs de Marinello, és una altra excursió molt recomanable, de la que ja hem parlat al nostre bloc. Per dinar o sopar us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent que ja us hem citat, dins aquella Tonnara on morien les tonyines. Pedra vista arran de mar, plats ben cuinats, ambient de glamour, cuina siciliana, bon peix. Recomanable. El segon serà el nostre preferit. Es diu el Tritone, una pizzeria i restaurant a tocar de la Tonnara i la Mucciara. La sala gran, dedicada a noces i banquets és una mica desangelada, però la terrassa superior, sobretot de nit, és magnífica. Com les pizzes, el peix i el servei. Deixeu-vos aconsellar!. No te gaire glamour però es menja molt bé. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo!.

Milazzo no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente no pararíamos nunca en Milazzo y, probablemente, sería una sabia decisión. Pero tendrán que parar a Milazzo porque es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas, como hablaremos a continuación, y no pueden dejarlas de visitar. Incluso nos atreveríamos a decir que tal vez no deberíais visitar Sicilia si no pensáis ir a Vulcano, Stromboli, Lipari o Salina. Es fuerte, pero es así. Ya hablaremos … Pues bien, ya que tendrán que dormir en Milazzo unos días más vale ver como le descubrimos los secretos y los atractivos, que los hay, y muchos. Primero su playa. No sale en los libros ni guías de viajes pero nos gustó mucho. No la del lado del puerto, claro, con vistas a la refinería, sino la opuesta, la del Tonno. Playa muy limpia, de tonos azules y lilas, larga, larguísima … la tenéis en la foto. La otra es la propia situación de la ciudad, integrada en una península estrecha que se adentra en el mar, muy bonita, con vistas a las Islas Eolias y a Sicilia, y al mar, muy bonitas. La costa de Milazzo, como una hoz, o una lengua, entra muchos kms. mar adentro, por lo que la población disfruta de dos costas. Milazzo también tiene un casco antiguo, coronado por un poderoso castillo, de hecho una ciudadela que se visita y se paga. Está situado sobre un peñasco de roca con vistas, llegándose a ver incluso Calabria. Milazzo también tiene algunas iglesias, no muy chulas pero resultonas. El Duomo de Santo Stefano es muy moderno, del siglo XIX. En cambio es más bonito el convento de San Francesco di Paola, barroco y escenográfico, con un curioso altar de espejos. El palacio dei Marchesi de Amico, ahora bibilioteca municipal, es del siglo XVIII. La Tonnara, al final de la playa de Poniente, es un lugar hermoso y hay buenos restaurantes. La playa de Tindari, a unos 30 kms de la ciudad, con sus lagos de Marinello, es otra excursión muy recomendable, de la que ya hemos hablado en nuestro blog. Para comer o cenar les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente que ya os hemos citado, dentro de aquella Tonnara donde morían los atunes. Piedra vista la orilla del mar, platos bien cocinados, ambiente de glamour, cocina siciliana, buen pescado. Recomendable. El segundo será nuestro preferido. Se llama el Tritone, una pizzería y restaurante junto a la Tonnara y la Mucciara. La sala grande, dedicada a bodas y banquetes es un poco desangelada, pero la terraza superior, sobre todo de noche, es magnífica. Como las pizzas, el pescado y el servicio. Déjese aconsejar. No tiene mucho glamour pero se come muy bien. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo.

Les illes Eòlies


vulcano_crater

Pocs paisatges més originals i variats que aquestes illes situades al nord de Sicília. Son patrimoni de la humanitat de la UNESCO!. Es tracta d’un grup de set illes. La més gran, la capital com si diguessim, és Lípari, una illa gran, rodona, amb una única ciutat gran, que li fa de port, Lípari mateix. Te un aire grec, sobretot la vila de Lípari, amb les seves cases blanques, i el penyal on està l’acròpolis, amb les esglésies, molt boniques, i l’antic castell. També son divertides, per rares, les platges de pedra pómez, d’una sorra polsím, molt blanca, on encara podeu veure les restes de les fàbriques i canteres que les explotaven. S’hi pot anar en bus o en barca, a les platges, volem dir. És una illa fàcilment accessible des de Milazzo, per hidrofoil o vaixell de línia. És la segona parada, després de Vulcano. Es triga una hora i quart o dues i mitja, segons transport escollit i estat de la mar. La illa de Vulcano, la primera parada dels vaixells, està només a 45 minuts i una hora i mitja de Milazzo. Per nosaltres és la més bonica. El seu volcà actiu, accessible a peu des del port… (una bona caminada de dues hores o més, amb un desnivell de 600 mts. però no impossible de fer, pot desanimar a qualsevol). Però no cal pujar al volcà, tot i que el paisatge és extraterrestre i val la pena. Cert que està actiu i arreu hi ha sofre i fumaroles, molt xules, però a la mateixa platja també teniu bombolles, aigües calentes, coves amb sofre i molta calor, vapors i una piscina natural de fang volcànic, que s’ha de pagar, això sí. Però creieu-nos si us diem que tot és força estrany i poc comú. Val la pena de veure. L’illa de Stromboli encara està més allunyada i és només un immens con volcànic en perpètua erupció, que surt del mar, imponent. Els poblets, petits, es situen al voltant del con, entre el volcà i l’aigua blava del mar. Arribar a Stromboli requereix molta estona i el millor és agafar una excursió organitzada que garanteix una volta a l’illa, de nit, per veure els focs artificials del volcà i les colades de lava candent que il·luminen l’escena, fantasmagòrica i potent. El més normal, si us decidiu per l’excursió organitzada, és que sortiu de Milazzo ben d’hora, al matí, i que feu més d’una illa. Normalment s’aparellen Vulcano i Lipari, amb excursions possibles a Filicudi, Salina o Alicudi, o bé Panarea i Stromboli més a la tarda i nit, amb tornada passada la mitja nit. Les illes petites poden ser incloses en les rutes, o no, tot i que reben pocs turistes. No us penseu que pel fet de ser una mica remotes no hi trobareu gent. Ben al contrari, si penseu sortir de Milazzo cap a les Eolie heu de ser previsors i reservar amb temps. Tot i que hi ha molts aliscafos i vaixells diversos, i es fan diferents sortides al llarg del dia, una cada hora més o menys, els vaixells solen anar plens i les places dels més ràpits s’esgoten ben aviat. Reserveu!. Per dinar, nosaltres ho vam fer a Vulcano, a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. Per dormir fèrem uns dies a Milazzo, que no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Possiblement mai no pararíeu a Milazzo però haureu de fer-ho perquè, com ja hem explicat, és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Per dinar o sopar a Milazzo us recomanem alguns llocs que ens van agradar. El primer serà La Mucciara, restaurant selecte, situat al final de la platja de Ponent, la del Tonno, que no és gens lletja. El nostre preferit és el Tritone, una pizzeria, al mateix lloc. Finalment us parlarem de Marilyn la Disco, una discoteca que fa sopars, abans de posar la música, en una encantadora terrassa que mira el mar. Te una carta curta però està prou bé. Allà mateix, a la platja de Ponent, prop de la Tonnara. L’hotel on vam dormir fou Le Formiche, un híbrid entre casa rural, hotel amb encant i bed&breakfast. Habitacions boniques a preus elevats. Bon desdejuni. Ja podeu parar a Milazzo per anar fins les illes Eolie!.

Pocos paisajes más originales y variados que estas islas situadas al norte de Sicilia. Son patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Se trata de un grupo de siete islas. La más grande, la capital como si dijéramos, es Lípari, una isla grande, redonda, con una única ciudad grande, que le hace de puerto, Lípari mismo. Tiene un aire griego, sobre todo la ciudad de Lípari, con sus casas blancas, y el peñasco donde el acrópolis, con las iglesias, muy bonitas, y el antiguo castillo. También son divertidas, por raras, las playas de piedra pómez, de una arena polvo, muy blanca, donde todavía se puede ver los restos de las fábricas y canteras que las explotaban. Se puede ir en bus o en barco, hasta las playas, queremos decir. Es una isla fácilmente accesible desde Milazzo, por hidrofoil o barco de línea. Es la segunda parada, después de Vulcano. Se tarda una hora y cuarto o dos y media, según transporte elegido y estado de mar. La isla de Vulcano, la primera parada de los barcos, está sólo a 45 minutos y una hora y media de Milazzo. para nosotros es la más bonita. Su volcán activo, accesible a pie desde el puerto … (una buena caminata de dos horas o más, con un desnivel de 600 mts. Pero no imposible de hacer, aunque si puede desanimar a cualquiera). Pero no hay que subir al volcán, aunque el paisaje es extraterrestre y vale la pena. Cierto que está activo y hay azufre y fumarolas, muy chulas, pero en la misma playa también tienen burbujas, aguas calientes, cuevas con azufre y mucho calor, vapores y una piscina natural de barro volcánico, que se ha de pagar, eso sí. Pero creednos si os decimos que todo es bastante raro y poco común. Vale la pena de ver. La isla de Stromboli aún está más alejada y es sólo un inmenso cono volcánico en perpetua erupción, que sale del mar, imponente. Los pueblos, pequeños, se sitúan alrededor del cono, entre el volcán y el agua azul del mar. Llegar a Stromboli requiere mucho tiempo y lo mejor es coger una excursión organizada que garantiza una vuelta a la isla, de noche, para ver los fuegos artificiales del volcán y las coladas de lava candente que iluminan la escena, fantasmagórica y potente . Lo normal, si se deciden por la excursión organizada, es que salgan de Milazzo bien temprano, por la mañana, y que hagan más de una isla. Normalmente se aparean Vulcano y Lipari, con excursiones posibles en Filicudi, Salina o Alicudi, o bien Panarea y Stromboli más por la tarde y noche, con vuelta pasada la media noche. Las islas pequeñas pueden ser incluidas en las rutas, o no, aunque reciben pocos turistas. No piensen que por ser algo remotas no encontraran gente. Por el contrario, si piensan salir de Milazzo hacia las Eolie deben ser previsores y reservar con tiempo. Aunque hay muchos aliscafos y barcos diversos, y se hacen diferentes salidas a lo largo del día, una cada hora más o menos, los barcos suelen ir llenos y las plazas de los más rápidos se agotan pronto. Reserven. Para comer, nosotros lo hicimos en Vulcano, en la Cantina Stevenson. No es el mejor de la isla, ni del puerto, seguro, pero fueron amables y las pizzas eran buenas. Para dormir hicimos unos días en Milazzo, que no es la ciudad más bonita de Sicilia, ni tan solo una de las más bonitas. Posiblemente nunca pararían en Milazzo pero deberan hacerlo porque, como ya hemos explicado, es el puerto natural de embarque hacia las islas Eolias, y estas si que son fabulosas. Para comer o cenar en Milazzo les recomendamos algunos sitios que nos gustaron. El primero será La Mucciara, restaurante selecto, situado al final de la playa de Poniente, la del Tonna, que no es nada fea. Nuestro preferido es el Tritone, una pizzería, en el mismo lugar. Finalmente os hablaremos de Marilyn la Disco, una discoteca que hace cenas, antes de poner la música, en una encantadora terraza que mira al mar. Tiene una carta corta pero está bastante bien. Allí mismo, en la playa de Poniente, cerca de la Tonnara. El hotel donde dormimos fue Le Formiche, un híbrido entre casa rural, hotel con encanto y bed & breakfast. Habitaciones bonitas a precios elevados. Buen desayuno. Ya pueden parar en Milazzo para ir hasta las islas Eolie.