Dodona


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Anuncis

Ioannina


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Montgenèvre


Montgenèvre és una bonica vila dels Alpes del Sud de França, situada a pocs kms. de la vila fortificada de Briançon, tot a tocar de la frontera amb Itàlia. De fet aquest és el millor pas de muntanya per anar de França a Torí. Montgenèvre és, doncs, un poble i un coll de muntanya, situats respectivament a 1.400 i 1.800 mts. d’alçada, en un indret maravellòs, amb una muntanya fastuosa, a les portes de Farança i Itàlia. Una vall luminosa, alpina, riallera, amb unes pistes d’esquí molt familiars, uns espais nítids, coberts de gespa fresca a l’estiu, amb flora i fauna protegida. Montgenevre és ideal per infants: esports de natura, llacs, caminades. A l’hivern neu, a l’estiu frescor. Si aneu de camí a Itàlia amb els vostres fills i filles, i us voleu estalviar la llarga, pesada i tediosa autopista que de Marsella arriba a Florència travessant la “Riviera dei Fiori”, plena de cotxes a l’estiu, penseu en Montgenèvre. Pugeu des de Aix en Provence cap a Sisteron per l’autopista, i d’allà a Briançon. Feu nit a Montgenevre, o simplement descanseu-hi, abans de deixar-vos caure sobre la Vall de Susa i Torino, ja a Itàlia. Us assegurem que no és massa més llarg, que no passareu calor, que no hi ha cues, i que coneixereu valls alpins francesos i italians que valen molt la pena. Podeu parar a veure Briançon i les seves defenses de Vauban, patrimoni mundial de la UNESCO, i a la banda italiana, la magnífica Sacra de Sant Michele, l’abadia romànica on es va filmar “El nom de la Rosa”. Bon viatge, i ben fresquet, sobretot a l’estiu!.

Montgenèvre es una bonita villa de los Alpes del Sur de Francia, situada a pocos kms. de la villa fortificada de Briançon, todo muy cerca de la frontera con Italia. De hecho este es el mejor paso de montaña para ir de Francia a  Turín. Montgenèvre es, pues, un pueblo y un puerto de montaña, situados respectivamente a 1.400 y 1.800 mts. de altura, en un lugar maravilloso, con una montaña fastuosa, a las puertas de Francia e Italia. Un valle luminoso, alpino, risueño, con unas pistas de esquí muy familiares, unos espacios nítidos, cubiertos de hierba fresca en verano, con flora y fauna protegidas. Montgenevre es ideal para niños: deportes en plena naturaleza, con lagos, y posibilidad de caminatas. En invierno nieve, en verano frescura. Si vais de camino a Italia con sus hijos e hijas, y os queréis ahorrar la larga, pesada y tediosa autopista que de Marsella llega a Florencia atravesando la “Riviera dei Fiori”, llena de coches en verano, pensad en Montgenèvre. Hay que subir desde Aix en Provence hacia Sisteron por la autopista, y de allí a Briançon. Hagan noche en Montgenevre, o simplemente pueden descansar en ella, antes de dejarse caer sobre el Valle de Susa y Torino, ya en Italia. Os aseguramos que no es mucho más largo, que no pasaréis calor, que no hay colas, y que conoceréis valles alpinos franceses e italianos que valen mucho la pena. Pueden parar a ver Briançon y sus defensas de Vauban, patrimonio mundial de la UNESCO, y en la parte italiana, la magnífica Sacra de San ichele, la abadía románica donde se filmó “El nombre de la Rosa”. Buen viaje, y ¡bien fresquito!.