Dodona


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un jaciment clàssic molt poc visitat. Es tracta de Dodona, o Dodoni, un santuari i una ciutat sagrada, de la que avui dia només queden en peu llac unes quantes ruïnes i un esplèndit teatre. D’acord que no te la presència ni la majestuositat del teatre d’Epidaure, una meravella de la humanitat. Però tampoc paga el preu de les hordes de turistes diàries assaltant-lo. Dodoni està fora de les rutes turístiques, a poca distància, això sí, de l’autopista que va d’Igoumenitsa a Ioannina. Si mai feu una ruta prou llarga per Grècia, o arribeu en vaixell al port d’Igoumenitsa, per visitar el Meteors i els seus monestirs, per exemple, pareu uns minuts a Dodoni. Admireu el seu teatre una mica maltractat pel temps. Assaboriu el silenci i la tranquil·litat del lloc. Aparqueu sense problemes i visiteu-lo sense presses. Allà no podreu ni dormir ni menjar. Ho haureu de fer a Ionnina, a deu kms. de Dodoni, la capital de la regió. Podeu visitar així aquesta ciutat de regust oriental, el seu llac quasi bé alpí, tot i que una mica brut, això sí. La ciutat de Ioannina és una bella vila medieval, poc grega i molt turca, on trobareu tota mena de serveis, hotels i restaurants. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. A més de Dodona, podeu fer rutes de senderisme per les muntanyes properes, pràcticament inexplorades pels turistes i també és molt recomanable visitar la cova de Perama. Nosaltres, a Ioannina dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa. Bona parada a Dodona i Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

Dodona es un yacimiento arqueológico de primer orden al norte de Grecia, muy alejado de las rutas turísticas habituales. Está cerca del puerto de Igoumenitsa, cercano a la autopista que une esta localidad portuaria con Ioannina, de la que está aun más cerca. Dodona conserva poco de su esplendor clásico. Cuatro ruinas y un soberbio teatro, un poco maltratado por el tiempo. Y aunque no sea Epidauro, ni mucho menos, no deja de ser bello e interesante. Podeu visitarlo desde Ionnina, la ciutat más cercana. Es una bella capital del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama. No dejeis de ver el teatro griego antiguo de Dodoni si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia y vais hacia Atenas o los Meteoros, con sus monasterios de Meteora. Vale la pena parar.

Anuncis

Ioannina


Al nord de Grècia, tocant la frontera albanesa, en un territori ple de muntanyes, hi ha un llac, un llac quasi alpí, una mica brut, això sí. I al voltant del llac una ciutat: Ioannina. És una bella vila medieval, poc grega i molt turca. Alí Patxà la dominà fins el segle XX, cosa que es nota en l’aire oriental del lloc. El casc antic, amurallat, te un parell de mesquites i moltes altres restes otomanes. També una ciutadella interessant. És la capital de l’Èpir, una regió remota i llunyana, apartada d’Atenes i de les illes, però molt propera al port d’Igoumenitsa, on arriben els vaixell d’Itàlia. Nosaltres la visitàrem des d’aquest port i no ens va decebre gens. A més de rutes de senderisme per les muntanyes també és molt recomanable visitar la cova de Perama, i el teatre grec antic de Dodoni, no tan espectacular com el d’Epidaure però molt autèntic. Nosaltres dinàrem al restaurant Anthrax, un grill molt xulo. Carn a la brasa.  No us perdeu la mesquita d’Aslan Patxà, no tothom arriba a veure-la, i és molt bonica. Bona parada a Ioannina, si feu un tour per la Grècia continental, camí dels Meteors, per exemple!.

  

Ioannina es una bella ciudad del norte de Grecia, tocando ya la frontera albanesa. Tiene algo de oriental y del dominio turco le queda un casco antiguo muy bonito con un par de mezquitas y una ciudadela. Ioannina se alza a pie de un lago, un poco sucio y cerca tiene una gran cueva, Perama y el teatro griego antiguo de Dodoni. Si llegais a Igoumenitsa en barco desde Italia no debeis perderos esta ciudad medieval, o si pensais continuar hacia los monasterios de Meteora.

Dresden


Dresden

Dresden, la capital històrica del regne de Saxonia, impressiona. Impressiona pels seus monuments. Pels palaus barrocs increibles, les seves esglésies fantàstiques, o els museus maravellosos. Però encara impressiona més pel seu ambient, per les seves pedres negres, cremades pels bombardeigs de la RAF a la segona guerra mundial, en revenja dels atacs a Londres, o de Coventry. Dresden era una ciutat bellíssima, i encara ho és. Però ara també, com tantes altres viles d’Europa, és una ciutat martir. Només cal pensar que en l’atac aliat hi varen morir tants nens i nenes com a Hiroshima. Impressiona la negror de les parets, l’ambient recollit, mut, silenciós. Li diuen la perla de l’Elba, perquè ofereix, com un aparador, totes les seves gràcies, exposades en una corba d’aquest riu del nord d’Alemania. Val la pena visitar Dresden. Val tan la pena, o més, que visitar Viena, o Cracovia, o Wroclaw, o fins i tot Praga. És una ciutat important de centre Europa, d’aquelles que no us poden faltar quan ja no pogueu moure-us de casa, quan sigueu grans. Admireu el seu palau renaixentista italià, el Zwinger, amb entrada gratuïta, i els seus jardins bucòlics, i l’edifici de cortesia. Gaudiu de la catedral nova, del palau dels Ducs de Saxonia, amb la maravellosa i increible boveda verda, que és la cambra del tresor, conservada des del segle XVIII, intacta, tal i com va ser dissenyada. I els museus encantadors i sorprenents, com l’armeria o el museu turc. Vibreu davant la imponent cúpula reconstruïda de la basílica de Nostra Senyora, que va cremar durant 5 dies i va caure. Va ser reconstruïda l’any 1998, com un puzzle gegantí de 51.000 pedres. Passegeu vora l’Elba, el riu fred, que camina cap al nord, quan cau la nit, per veure, en tot el seu magnífic esplendor, la ciutat més bella d’Alemania. Podeu dinar a molts llocs. Us en recomanarem uns quans, a tocar de l’església de la Santa Creu, una altra visita que sorprén. Vegetarià, alternatiu, bio, portat per unes amables noies emprenedores, el Aha Café .O bé, més convencional, especialitats alemanyes, i internacionals, personal atent i amable, bons preus, el Gansedieb restaurant, no us en penedireu!. Per dormir hi ha moltíssims llocs. Mireu-vos els NH Almarkt, en ple centre, o un Holiday Inn, o un B&B, hotels molt baratets a l’entrada de les grans ciutats d’Europa.

Dresden, la capital histórica del reino de Sajonia, impresiona. Impresiona por sus monumentos. Palacios barrocos increíbles, iglesias fantásticas, museos maravillosos. Pero aún impresiona más por su ambiente, por sus piedras negras, quemadas por los bombardeos de la RAF en la segunda guerra mundial, en revancha de Londres, de Coventry. Dresden era una ciudad bellísima, y ​​todavía lo es.  Pero, ahora, también, como tantas otras, es una ciudad mártir.  Murieron tantos niños y niñas como Hiroshima. Impresiona la negrura de las paredes, el ambiente recogido, mudo, silencioso. La llaman la perla del Elba, porque ofrece, como un escaparate, todas sus gracias, expuestas en una curva del río del norte de Alemania. Vale la pena visitar Dresde. Vale tanto la pena, o más, que visitar Viena, o Cracovia, o Wroclaw, o incluso Praga. Es una ciudad importante de centro Europa, de las que no os pueden faltar cuando ya no podáis moveros de casa, cuando seáis mayores. Admirad su palacio renacentista italiano, el Zwinger, con entrada gratuita, jardines bucólicos, un edificio de cortesía, o la catedral nueva, el palacio de los Duques de Sajonia, con la maravillosa e increíble boveda verde, cámara del tesoro conservada desde el siglo XVIII, intacta. Y los museos, como la armería o el museo turco. Vibrar ante la imponente cúpula reconstruida de Nuestra Señora, que quemó durante 5 días y cayó. Fue reconstruida en 1998, como un puzzle gigantesco de 51.000 piedras. Paseen junto al Elba, el río frío, que camina hacia el norte, cuando cae la noche, para ver, en todo su magnífico esplendor, la ciudad más bella de Alemania. Pueden comer en muchos lugares. Os recomendaremos unos cuantos, todos junto a la iglesia de la Santa Cruz, otra visita que sorprende. Vegetariano, alternativo, bio, llevado por unas amables chicas emprendedoras, el Aha Café. O bien, más convencional, especialidades alemanas, e internacionales, personal atento y amable, buenos precios, el Gansedieb restaurante, ¡no se arrepentirán!. Para dormir hay muchísimos lugares. Vean los NH Almarkt, en pleno centro. un holiday Inn, o un B & B.