Roussillon, revisitat


Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la GlycineLes Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

Eguisheim per Nadal


Eguisheim és un petit, molt petit, poblet d’Alsàcia, un territori francès, on es parla alemany. El poblet, una delícia, pur conte de fades, i està entre els “Plus Beaux Villages de France“. Va ser vila preferida pels propis francesos l’any 2013 i és un poble ple de flors a l’estiu, i molt nadalenc a l’hivern. Te un castell ruïnós però potent encerclat de vinyes per tot arreu. Per Nadal s’hi munta un petit i coquetó mercat nadalenc, amb artesania, menjars i vi calent, a l’estil germànic. A més, tota la petita vila està plena de pelutxos. Penjats de les finestres, damunt les portes, a l’entrada de les cases. Pelutxos molt grans, grans, petits, de totes les mides i colors. A la plaça s’hi munta un mercat de Nadal petitó, molt poca cosa. Artesania, productes típics o bé formatges de la regió. Quatre parades però amb molt d’estil. Aquest any serà 30/11/2018 al 30/12/2018, dissabtes tancat. Es tracta d’un mercat bonic, petit, pintoresc i intimista. Les cases de pedra, els carrers adoquinats, la muralla, les places calmades, tot el poble és un decorat de fantasia. Fàcil aparcament fora muralla. Eguisheim té el premi “Villes et Villages de Noël” recompensant l’autenticitat del que proposen al viatger. Entre l’animació programada hi ha contacontes, concerts i bon ambient. Evidentment totes les cases son de pedra dels segles XVI i XVII, amb entramats de fusta, teulades en punxa i colors vius. Podeu veure el castell de Saint-Léon o l’església de Saint Pierre et Saint-Paul, també un parc amb cigonyes. Per dinar-hi teniu una bona pizzeria i restaurant: Le Dagsbourg, on vam dinar nosaltres, i altres bons restaurants, com ara Au vieux porche, de campanetes, amb oferta hostelera. Un hotelet i restaurant amb encant, francès i alsacià, l’Auberge des Trois Chateaux, un clàssic. Un hotel amb restaurant l’Auberge Alsacien o un restaurant sense hotel el Pavillon Gourmand. Prop del poble tota l’Alsàcia és vostra. Colmar, bellíssima vila semblant a una petita Venecia, amb un mercat de Nadal fantàstic, dels millors d’Europa, està només a 10 kms. Estrasbourg i la seva catedral un xic més lluny. Els Vosgues i la Selva Negra, plens de paisatges fabulosos, plens de neu divertida i familiar, a tocar. Poblets de conte de fades per tot arreu. Un bon destí familiar de vacances, de Nadal, o d’Estiu. Bon Nadal a Eguisheim!.

eguisheim

Eguisheim está en Alsàcia, un territorio francés, donde se habla alemán. El pueblo es una delícia, y está entre los “Plus Beaux Villages de France“. En Navidad hasta el 3 de enero monta un coqueto mercado navideño, con artesania y vino caliente de estilo germánico. Las calles están llenas de casas de piedra de los siglos XVI i XVII. Podeis visitar el castillo de Saint-Léon o la iglesia de Saint Pierre et Saint-Paul. Una buena pizzeria y restaurante: Le Dagsbourg. Otros son Au vieux porche, de campanillas con oferta hostelera. Un hotel y restaurante encantador: l’Auberge des Trois Chateaux, un clásico. Un hotel con restaurante: l’Auberge Alsacien. Un restaurante sin hotel el Pavillon Gourmand. ¡Feliz Navidad en Eguisheim!.

Du 30/11/2018 au 23/12/2018, sauf samedi, au 30/12/2018, sauf samedi, vous pourrez aller voir ce marché de Noël pittoresque et intimiste abordant les coutumes et traditions alsaciennes. Plusieurs thèmes sont abordés tout au long de la période. Le marché de Noël a obtenu le label “Villes et Villages de Noël” récompensant l’authenticité et la richesse de notre patrimoine. A Eguisheim, la priorité est accordée à une trentaine d’artisans et créateurs qui rivalisent d’étals alléchants et de maisonnettes scintillantes. Eguisheim, l’écrin idéal pour partager un moment de rêve et découvrir la magie de Noël en Alsace!

Capileira


A Sierra Nevada, prop de Granada, us esperen els pobles de les Alpujarras, una Andalusia inaudita, atípica, gairebé alpina, de llogarets blancs de calç a l’estiu i de neu a l’hivern, un món rural, molt antic. I, d’entre els molts que hi ha, us volem proposar, a tall d’exemple, el bonic poble de Capileira, de fet, un dels pobles més bonics d’Espanya, si fem cas del que opina l’associació que el regeix. Un nom gallec per una vila blanca andalusa, situada en mig de muntanyes. Arribeu-vos a Capileira en el decurs d’una ruta per Andalusia, per Granada. La Alpujarr granadina és, sense cap mena de dubte, un dels racons més bonics d’Espanya. És increible que tanta bellessa s’hagi pogut ajuntar en un territori tan petit i ben definit. Està feta de pobles blancs, blanquíssims, com Capileira mateix, que s’aboquen damunt barrancs profunds. A sota s’escolen les aigües dels riuets que baixen de les neus eternes de Sierra Nevada. La muntanya, gegantina, s’alça darrera les cases dominant l’escena. L’ambient és d’alta muntanya. Malgrat això, el sol domina l’espai, cegador, brillant, enlluernador. Cases i carrers s’amagen de la llum poderosa recargolant-se i enfonsant-se dins de teulades i túnels. Unes sobre les altres. Son ben curioses aquestes cases sense teules. El sostre de les cases està fet de terra de la comarca. Una curiositat ben remarcable. Només les xemeneies es drecen com bolets sobre la sorra. Les parres onegen al vent.  Si voleu arribar-hi, des de Granada capital, o des de Motril, a la costa tropical granadina, només cal que agafeu l’autovia que remunta entre aquestes dues poblacions la serra potent. Sortiu a Orgiva, o arribeu-hi a través de Lanjarón. Des d’Orgiva pugueu cap a Pampaneira, Bubión i arribar fins a Capilleira. És una carretera de muntanya que s’enfila en mig d’un barranc. Al cap de munt veureu tres encisadors poblets, blancs de calç, perduts en aquest espai agrestre. Aquí els moriscos van resistir, durant anys, la pressió dels cristians. Des de Capileira, a l’Alpujarra podreu fer rutes increibles. Alta i mitja muntanya. Però també passejar. O bé anar de botigues: artesania, gastronomia, alfombres, oli, pernil, formatge, roba… Per dinar us recomanem el restaurant Belezmin, Tel: 958 763 102. No està a Capileira, sinó al poble veí, a la plaça de l’esglèsia del bellíssim poble de Pampaneira. Tenen també un pernil increible, de Trevelez, un altre poble de l’Alpujarra. Famós a tota Espanya. I amb raó. També us oferiran formatges formidables, tapes abundants, racions i cuina d’ensomni: patates a lo pobre, carn de porc adovada… tot a preus molt raonables. Bon servei. Amables. Reserveu. Evidentment no és la única oferta. Tots aquests pobles estan plens d’establiments on menjar molt bé. I on dormir molt bé. Hi hem vist cases rurals molt maques. Nosaltres, però, hem dormit a Granada, a l’hotel AC Granada. Al costat de l’estació d’autobusos. Servei impecable. Bon preu. Millor qualitat.

En Sierra Nevada, cerca de Granada, os esperan los pueblos de las Alpujarras, una Andalucía inaudita, atípica, casi alpina, de aldeas blancas de cal en verano y de nieve en invierno, un mundo rural, muy antiguo. Y entre ellos Capileira, uno de los pueblos más bonitos de España. La Alpujarra es, sin lugar a dudas, uno de los rincones más bonitos de España. Es increíble que tanta belleza se haya podido dar cita en un territorio tan pequeño y bien definido. Está hecha de pueblos blancos, blanquísimos, que se vierten sobre barrancos profundos. Debajo se escurren las aguas de los riachuelos que bajan de las nieves eternas de Sierra Nevada. La montaña, gigantesca, se levanta detrás de las casas dominante, en medio de la escena. El ambiente es de alta montaña. Sin embargo, el sol domina el espacio, cegador, brillante, deslumbrante. Casas y calles se esconden de la luz poderosa retorciéndose y hundiéndose dentro de tejados y túneles. Unas sobre otras. Son muy curiosas estas casas sin tejas. El techo de las casas está hecho de tierra de la comarca. Una curiosidad muy remarcable. Sólo las chimeneas se levantan como setas sobre la arena. Las parras ondean al viento. Si quiere llegar, desde Granada capital, o desde Motril, en la costa tropical granadina, sólo tienen que coger la autovía que remonta entre estas dos poblaciones, la sierra potente. Salid a Orgiva, o lleguad a ella a través de Lanjarón. Desde Orgiva pueden tomar hacia Pampaneira, Bubión y Capilleira. Es una carretera de montaña que sube en medio de un barranco. En lo alto verán tres encantadores pueblos, blancos de cal, perdidos en este espacio agreste. Aquí los moriscos resistieron, durante años, la presión de los cristianos. En la Alpujarra podrán hacer rutas increíbles. Alta y media montaña. Pero también pasear. O bien ir de tiendas: artesanía, gastronomía, alfombras, aceite, jamón, queso, ropa … Para comer os recomendamos el restaurante Belezmin, Tel: 958 763 102. En la plaza de la iglesia del bellísimo pueblo de Pampaneira. Tienen un jamón increible, de Trevélez, otro pueblo de la Alpujarra. Famoso en toda España. Y con razón. También le ofrecerán quesos formidables, tapas abundantes, raciones y cocina de ensueño: patatas a lo pobre, carne de cerdo adovada … todo a precios muy razonables. Buen servicio. Amables. Reservad. Evidentemente no es la única oferta. Todos estos pueblos están llenos de establecimientos donde comer muy bien. Y donde dormir muy bien. Hemos visto casas rurales muy bonitas. Nosotros, sin embargo, hemos dormido en Granada, en el hotel AC Granada. Junto a la estación de autobuses. Servicio impecable. Buen precio. Mejor calidad.

In the Sierra Nevada, near Granada, the towns of the Alpujarras await you, an Andalusia atypical, almost alpine, villages of white in summer and in winter, a rural world, very old.

Dans la Sierra Nevada, près de Grenade, les villages des Alpujarras vous attendent, une Andalousie sans précédent, atypique, presque alpine, des villages blancs en été et en hiver, un monde rural, très ancien.

 

Bonneval sur Arc


Als Alps francesos, no lluny de Grenoble, s’obren precioses valls que s’endinsen a les muntanyes. N’hi ha un munt. Surten des de Grenoble com els radis d’una roda de bici. Remunten rius d’aigües netes fins arribar a grans colls de muntanya, rodejats de cims de més de tres mil metres. Una d’aquestes valls és la de la Maurienne de la que Bonneval sur Arc és el darrer poble, situat a 1800 mts. Bonneval és una veritable destinació de vacances familiars, a pocs kms. del magnífic Coll de l’Iseran, de 2764 mts. Està dins del Parc Nacional de la Vanoise, lloc on podeu fer senderisme i observar animals alpins i gaudir del paisatge i la vegetació. Bonneval és un dels Plus beaux Villages de France, un poblet petit, fet de cases de pedra, balcons de fusta i ben conservat. A l’hivern, Bonneval és un centre ski familiar, tan en pista com de fons.  Si penseu fer una volta pels Alps Francesos de Grenoble no descuideu Bonneval sur Arc, preciós poblet de muntanya francès. No hem dormit mai a Bonneval, tot i que hi ha cases rurals xules, ni hi hem dinat, tot i que te bons restaurants. Nosaltres ho vam fer al poble veï de Bessans, en un restaurant típic de la muntanya de Saboia que es diu La Bocona. Força bé.

Cerca de Grenoble, en los Alpes Franceses, en el valle de la Maurienne, descubrireis este bonito pueblo de alta montaña, clasificado entre los más bellos de Francia. Bonneval sur Arc es un buen destino de vacaciones familiar, situado en el Parc Nacional de la Vanoise. En invierno, Bonneval es un buen centro de ski familiar. Si vais a Grenoble no descuideis Bonneval sur Arc, precioso pueblo de montaña francés. No hemos dormido en Bonneval, pero hay casas rurales chulas. i no hemos comido aunque hay buenos restaurantes. Lo hicimos en el vecino pueblo de Bessans, en un restaurante típico de Saboy que se llama La Bocona.

Le Bec Hellouin


IMG_0597

Le Bec Hallouin és un bonic poblet del nord de França, no gens lluny de París, seguint el riu Sena, a l’est de la capital, camí de l’Atlàntic, a tocar de Rouen. Està declarat com un dels més bells pobles del país, i s’ho mereix de veritat. Pels seus carrers i places, amb cases d’entramat de fusta, però abans que per altra cosa per la imponent abadia de Notre-Dame du Bec, la més gran i bonica de Normandia. És un monestir viu, amb una comunitat de monjos que us acullen a vespres, i que treballen la ceràmica, les espelmes i els llibres de forma artesanal. A més, poble i abadia comparteixen un paisatge idílic a la vall del riu Bec, afluent del Sena. El que més impresiona de Le Bec és el què no hi ha. L’església destruïda durant la revolució francesa, mostra els pilars damunt l’herba. Només la alta i forta torre de Saint-Nicolas s’aixeca potent en mig dels camps. El claustre, neoclàssic com els edificis conventuals, no impressiona tant. Per dormir i dinar al poble teniu l’Auberge de l’Abbaye, un clàssic, tan per hotel com per restaurant. Menys clàssica una creperie on fan amanides ben bones i altres plats. Entre un i l’altre, el restaurant de la Tour proposa cuina normanda en un edifici tradicional amb taules parades amb bon gust i una cuina molt bona. Molt recomanable. A la plaça de Guillem el Conqueridor. Bona parada a Le Bec Hallouin en el decurs d’unes vacances a la bellíssima normandia!.

Le Bec Hallouin es un bonito pueblo del norte de Francia, no lejos de París, siguiendo el río Sena, al este de la capital, camino del Atlántico, cerca de Rouen. Está declarado como uno de los más bellos pueblos del país, y se lo merece de verdad. Por sus calles y plazas, con casas de entramado de madera, pero antes que por otra cosa por la imponente abadía de Notre Dame du Bec la más grande y bonita de Normandía. Es un monasterio vivo, con una comunidad de monjes que os acogen a vísperas, y que trabajan la cerámica, las velas y los libros de forma artesanal. Además, pueblo y abadía comparten un paisaje idílico en el valle del río Bec, afluente del Sena. Lo que más impresiona de Le Bec es aquello que ya no existe. La iglesia destruida durante la revolución francesa, muestra los pilares sobre la hierba. Sólo la alta y fuerte torre de Saint-Nicolas levanta potente en medio de los campos. El claustro, neoclásico como los edificios conventuales, no impresiona tanto. Para dormir y comer en el pueblo tienen el Auberge de la Abadía, un clásico, tanto por hotel como para restaurante. Menos clásica una Creperie donde hacen ensaladas bien buenas y otros platos. Entre uno y otro, el restaurante de la Tour propone cocina normanda en un edificio tradicional con mesas paradas con buen gusto y una cocina muy buena. Muy recomendable. En la plaza de Guillermo el Conquistador. ¡Buena parada en Le Bec Hallouin en el transcurso de unas vacaciones en la bellísima Normandía!.

 

Baume les Messieurs


baume-les-messieurs

El poblet de Baume les Messieurs està ficat literalment en un circ envoltat d’alts espadats calcaris on s’ajunten tres valls. Un lloc recòndit i amagat, on hi van fundar una abadia medieval els monjos del Císter. És l’anomenada Abbaye Impériale. El convent, romànic molt reformat, és curiós de veure, sobretot el seu gran retaure policromat, una joia espectacular. El poble està classificat com un dels “Plus Beau Village de France”, i ho és. A més de l’Abadia també podeu descobrir unes grutes, anomenades de La Baume, amb les seves estalactites, i fer una volta pels anomenats culs de sacs, valls encaixonats entre els espadats calcaris que dominen el poble, plens de boscos i cascades molt xules. El poble te un bonic càmping en mig de la natura. També disposa de cases rurals i hotelets rurals xulos. Hi ha bons restaurants. Ens agrada el restaurant de l’Abadia, o bé el restaurant amb habitacions Gran Jardí, molt bonic. Fora del poble teniu el restaurant de les grutes, prop de les cascades i les coves que abans us dèiem. Hi arribareu si seguiu des de Barcelona l’autopista A-7 i A9, fins Lyon, passant per Nimes, i allà agafeu l’autopista A42, seguidament desvieu-vos per l’A40, per acabar a la A39, sortida 8, cap a Lons Le Saunier, i d’alla per la D471 fins trobar a mà esquerra la indicació cap a Baume per la local D4 i D70. Ideal per parar un moment en la ruta cap a Alemania o el nord d’Europa, si esteu fent un viatge cap a Alsàcia, o bé voltant per França. La regió del Jura és molt bonica. Per allà teniu llocs molt agradables, natura, monuments, com per passar-hi unes vacances. Un racó molt poc conegut de França!.

El pueblo francés de Baume les Messieurs esta en un entorno natural muy bonito, metido dentro de un circo con despeñaderos, en un lugar recóndito. Allí se fundó una abadia medieval que aún se conserva, muy transformada: l’Abbaye Impériale. La villa es uno de los “Plus Beau Village de France”, y cerca se pueden descubrir unas grutas, las de La Baume, y unos paisajes diferentes llenos de bosque y de cascadas. Hay un buén càmping, y buenos alojamientos rurales, así como buenos restaurantes. Nos gusta el restaurante de la Abadia, o el Grand Jardin. Fuera del pueblo teneis el restaurante de las grutas, Llegareis siguiendo la autopista A-7 i A9, a Lyon, pasando por Nimes, y de Lyon por la A42, y la A40, y la A39, salida 8, a Lons Le Saunier. De allí por la D471 a Baume por la local D4 y D70. Ideal para una parada en ruta a Alemania o Alsacia. La región del Jura es bonita y olvidada por el turismo.

Rodemack


rodemack

A tocar d’Alemanya, de Luxemburg i de Bèlgica, però encara dins França, ens va encantar un petit poblet medieval situat en el camí de Metz, bella ciutat que heu de visitar, i Trèveris, una altra fita ineludible en un viatge per Europa. Es tracta de Rodemack, envoltada per muralles, i protegida per portes de conte de fades. Està classificat com un dels “Plus Beaux Villages de France“, i s’ho mereix. Carrers estrets, un senyor castell, en procés de restauració, només podreu veure’n el parc, cases de pedra, capelles coquetones… tot el que cal. No vam dormir ni dinar al poble. Només hi vam veure dos bars, “La Grange à Georges”, i “La Petite Carcassonne”. Ens van recomanar el “Restaurant Cordel” à Beyren-lès-Siercks, no gens lluny de Rodemack. Però nosaltres vam anar a Rodemack des de sla bellíssima ciutat de Metz i per això només podem recomanar-vos restaurants i hotels allà. Metz no està gens lluny de la petita vila medieval, a 30 kms. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Rodemack, i a tocar també de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar aquest petit poblet i tota la Lorena!.

En la tierra de las “Tres Fronteras”, que son las fronteras de Francia, Alemania y Luxemburgo, se encuentra el pequeño pueblo de Rodemack. Es llamado la Pequeña Carcassonne de Lorena, porque esta ciudad sigue rodeada de sus murallas y se puede ver también allí la puerta fortificada de Sierck. Está clasificado entre los “pueblos más bellos de Francia”, por sus estrechas calles, su gran castillo, que no se visita por ahora, pero del se puede ver el jardín y otros atractivos más. Para tomar algo tienen en el pueblo un par de bares. Uno es la Grange de George. El otro es la pequeña Carcassonne, pero nosotros no comimos en el pueblo. No muy lejos de Rodemack es el “Cordel restaurante” en Beyren Les Siercks. ¡Muy bueno!. Pero dormimos y comimos en la ciudad de Metz, que está muy cerca de Rodemack. Allí se puede ir a la Pizzeria La Storia. Fantástico y económico. O La Robe des Champs, en la plaza de Saint-Jacques, donde las patatas están hechas de todo tipo de maneras, en un entorno art deco entorno muy bonito. Junto a este restaurante está otra pizzería que no está nada mal: Angeluzzo. Comida étnica libanesa: El corazón del Líbano, y también comida hindú en el Taj Meena en la calle Jardins. Una trattoria clásica, con pizzas al horno de leña: La Toscane. Para dormir hay un muy buen hotel: El Novotel de Metz.

Au pays des «Trois Frontières», aux confins de la France, de l’Allemagne, et du Luxembourg, il y a le petit village de Rodemack. Il est surnommé la Petite Carcassonne Lorraine, parce que ce village est encore entouré de ses remparts et on y peut voir la porte fortifiée de Sierck. Il est classé parmi les “Plus Beaux Villages de France“. Vous pouvez aller visiter ses ruelles etroites, son grand château, il ne se visite pas, mais vous pouvez voir le jardin. Il y a deux cafés à Rodemack. Un c’est la Grange à Georges. L’autre s’apelle la Petite Carcassonne, mais nous n’avons pas mange au village. Pas  loin de Rodemack se trouve le “Restaurant Cordel”, à Beyren-lès-Siercks. Trés bon!. Mais nous avons dormi et mange à la ville de Metz, bien proche de Rodemack. Là vous pouvez aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane. Pour se loger il ya un trés bon hotel: Novotel Metz.