Font de la O, Aramunt, barbacoes.

Aramunt és un poble amagat darrera el pantà de Sant Antoni, a l’altra banda d’on passa la carretera que va de Tremp, cap a la Pobla de Segur, i a Sort, i a la Vall d’Àneu. La gent no va a Aramunt, ni el coneix, malgrat que la zona és bonica. I per allà podeu arribar fins la reserva natural de Boumort, on el cèrvols bramen i que no convé que esdevingui massa turística. Per això és un lloc una mica secret. En aquest petit poble del Pallars Jussà, no lluny de la Pobla de Segur, hi ha un seguit de coses interessants, que mereixen ser descobertes. Per exemple el poble vell, abandonat, que ens mira des de dalt d’un turó. O bé el llac, el pantà, prop del poble nou. O bé les les trinxeres i els búnquers de Sant Corneli, muntanya on hi va haver una de les batalles més sagnants de la guerra civil. Si l’Aramunt nou no té res a oferir, el poble vell era un bonic indret medieval, ara abandonat, amb cases de pedra que fan de muralla, amb portalades del segle XI i les restes d’una torre de vigilància. Encara queden ruïnes del castell d’Aramunt, dalt d’un turonet, i de l’antiga església parroquial romànica. En l’aspecte natura teniu quatre fonts, de les que avui descriurem la Font de la O, perquè hi ha una àrea de barbacoes que pot interessar les famílies que els agrada sortir a dinar carn a la brasa. S’hi arriba per una pista forestal, en bon estat que surt d’Aramunt mateix, pregunteu al poble. Hi ha taules de pedra i bona ombra, espai per jugar i còrrer, contenidors per reciclar, bon aparcament i el bosc envolta el lloc. Hi passa un rierol que forma boniques cascades, on els infants podran jugar amb l’aigua. Hi ha barbacoes amb graella incorporada, y també una font. Per anar fins aquesta àrea recreativa i de pícnic cal arribar al poble d’Aramunt i, només d’entrar-hi, girar a mà dreta per una pista asfaltada. Seguiu una estona endavant i, en el següent encreuament girem a la esquerra, en baixada, per una pista primer asfaltada i després no, però amb indicacions a la font de la O, Montesquiu, Orcau i Tremp. Podeu passar un cap de setmana per aquí, visitant altres llocs bonics dels voltants. El Pallars Jussà és una comarca desconeguda però amb racons molt macos. Per dinar a Aramunt teniu el restaurant Lo Blau, 973 680 141 o bé 696 370 241. O el restaurant nomenat Xiringuito a la mateixa carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hi ha cases rurals boniques com la residencia de pagès Can Pereforn o Casa Julià. Si voleu un hotel, per dormir bé a la zona, aneu sense cap mena de dubte a l’Hotel Solé, amb apartaments i habitacions, piscina i tracte molt familiar. Maco i bé de preu. Bon menjar també. Està situat a la Pobla de Segur, just davant l’estació de tren. Bon cap de setmana i bona barbacoa a Aramunt!

Aramunt es un pueblo escondido detrás del pantano de San Antonio, al otro lado de donde pasa la carretera que va de Tremp, hacia la Pobla de Segur, Sort, y el Valle de Àneu. La gente no va a Aramunt, ni lo conoce, a pesar de que la zona es bonita. Y por allí puede llegar hasta la reserva natural de Boumort, donde el ciervos braman y que no conviene que sea demasiado turística. Por eso es un lugar un poco secreto. En este pequeño pueblo del Pallars Jussà, no lejos de la Pobla de Segur, hay una serie de cosas interesantes, que merecen ser descubiertas. Por ejemplo el pueblo viejo, abandonado, que nos mira desde lo alto de una colina. O bien el lago, el pantano, cerca del pueblo nuevo. O bien las las trincheras y los bunkers de San Cornelio, montaña donde hubo una de las batallas más sangrientas de la guerra civil. Si el Aramunt nuevo no tiene nada que ofrecer, el pueblo viejo era un bonito lugar medieval, ahora abandonado, con casas de piedra que hacen de muralla, con portadas del siglo XI y los restos de una torre de vigilancia. Aún quedan ruinas del castillo de Aramunt, sobre una colina, y de la antigua iglesia parroquial románica. En el aspecto naturaleza tiene cuatro fuentes, de las que hoy describiremos la Fuente de la O, porque hay un área de barbacoas que puede interesar las familias a las que les gusta salir a comer carne a la brasa. Se llega por una pista forestal, en buen estado, que sale de Aramunt mismo, pregunten en el pueblo. Hay mesas de piedra y buena sombra, espacio para jugar y correr, contenedores para reciclar, buen aparcamiento y el bosque rodea el lugar. Pasa un arroyo que forma hermosas cascadas, donde los niños podrán jugar con el agua. Hay barbacoas con parrilla incorporada, y también hay una fuente. Para ir hasta esta área recreativa y de picnic hay que llegar al pueblo de Aramunt y, sólo entrar, girar a la derecha por una pista asfaltada. Sigan un rato adelante y, en el siguiente cruce giramos a la izquierda, en bajada, por una pista primero asfaltada y luego no, pero con indicaciones a la fuente de la O, Montesquiu, Orcau y Tremp. Pueden pasar un fin de semana por aquí, visitando otros lugares bonitos de los alrededores. El Pallars Jussà es una comarca desconocida pero con rincones muy bonitos. Para comer en Aramunt tienen el restaurante Lo Azul, 973680141 o bien 696 370 241. O el restaurante nombrado Chiringuito en la misma carretera de la Pobla de Segur. A Aramunt hay casas rurales bonitas como la residencia de campo Can Pereforn o Casa Julián. Si desean un hotel, para dormir bien en la zona, vayan sin lugar a dudas en el Hotel Solé, con apartamentos y habitaciones, piscina y trato muy familiar. Bien de precio. Buena comida también. Está situado en la Pobla de Segur, justo frente a la estación de tren. ¡Buen fin de semana y buena barbacoa en Aramunt!

Llacs de Plitvice

A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Baume les Messieurs

El poblet de Baume les Messieurs està ficat literalment en un circ envoltat d’alts espadats calcaris on s’ajunten tres valls. Un lloc recòndit i amagat, on hi van fundar una abadia medieval els monjos del Císter. És l’anomenada Abbaye Impériale. El convent, romànic molt reformat, és curiós de veure, sobretot el seu gran retaure policromat, una joia espectacular. El poble està classificat com un dels “Plus Beau Village de France”, i ho és. A més de l’Abadia també podeu descobrir unes grutes, anomenades de La Baume, amb les seves estalactites, i fer una volta pels anomenats culs de sacs, valls encaixonats entre els espadats calcaris que dominen el poble, plens de boscos i cascades molt xules. El poble te un bonic càmping en mig de la natura. També disposa de cases rurals i hotelets rurals xulos. Hi ha bons restaurants. Ens agrada el restaurant de l’Abadia, o bé el restaurant amb habitacions Gran Jardí, molt bonic. Fora del poble teniu el restaurant de les grutes, prop de les cascades i les coves que abans us dèiem. Hi arribareu si seguiu des de Barcelona l’autopista A-7 i A9, fins Lyon, passant per Nimes, i allà agafeu l’autopista A42, seguidament desvieu-vos per l’A40, per acabar a la A39, sortida 8, cap a Lons Le Saunier, i d’alla per la D471 fins trobar a mà esquerra la indicació cap a Baume per la local D4 i D70. Ideal per parar un moment en la ruta cap a Alemania o el nord d’Europa, si esteu fent un viatge cap a Alsàcia, o bé voltant per França. La regió del Jura és molt bonica. Per allà teniu llocs molt agradables, natura, monuments, com per passar-hi unes vacances. Un racó molt poc conegut de França!.

El pueblo francés de Baume les Messieurs esta en un entorno natural muy bonito, metido dentro de un circo con despeñaderos, en un lugar recóndito. Allí se fundó una abadia medieval que aún se conserva, muy transformada: l’Abbaye Impériale. La villa es uno de los “Plus Beau Village de France”, y cerca se pueden descubrir unas grutas, las de La Baume, y unos paisajes diferentes llenos de bosque y de cascadas. Hay un buén càmping, y buenos alojamientos rurales, así como buenos restaurantes. Nos gusta el restaurante de la Abadia, o el Grand Jardin. Fuera del pueblo teneis el restaurante de las grutas, Llegareis siguiendo la autopista A-7 i A9, a Lyon, pasando por Nimes, y de Lyon por la A42, y la A40, y la A39, salida 8, a Lons Le Saunier. De allí por la D471 a Baume por la local D4 y D70. Ideal para una parada en ruta a Alemania o Alsacia. La región del Jura es bonita y olvidada por el turismo.

Sierra Cebollera

Avui us descobrirem un dels secrets més ben guardats de la bellíssima terra que és la Rioja. Tots asociem aquest nom a una terra plana, a la Vall de l’Ebre, plena de vinyes que ofereixen un vi, dels millors d’Europa. I aquesta imatge és certa. Com també ho és que s’hi menja de fàbula, que les seves ciutats són monumentals, que la gent és molt amable i que sempre t’en vas amb ganes de tornar-hi. I pels iniciats, pels amants de l’art, potser també coneixeu els seus monestirs: Suso i Yuso a San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera… o les catedrals, com Santo Domingo de la Calzada. O la zona dels dinosaures, amb les petjades i el parc temàtic a la localitat d’Enciso. Però avui us volem parlar de la Rioja més natural i aventurera. De la Rioja amagada, la Rioja de les altes serres, amb rius joganers que baixen de les altes penyes d’Urbión. I entre totes elles hem escollit la millor. La Serra Cebollera, a la preciosa vall de Cameros, a mig camí de Logroño i Soria, on neix el riu Iregua. No us podeu imaginar què és allò. S’ha de veure, s’ha de disfrutar. No hi ha paraules. Pugeu des de Logroño per la N-111 cap a Sòria, com si anèssiu a passar el port de Piqueres. A dalt de tot de la bellíssima comarca de Cameros, a uns 60 kms. de la capital, trobareu la desviació, a mà dreta, cap a Villoslada de Cameros. És aquesta una típica població serrana, fresca, a gran altura, amb cases de pedra que s’estenen per la vessant del riu Major i l’Iregua. Esplèndida vila montanyesa que mereix per ella mateixa una visita. Allà trobareu el centre d’interpretació del Parc de Sierra Cebollera, amb professionals joves i competents, que estimen la seva feina, que et donen tota mena d’indicacions, t’informen i et mimen. És molt probable que us suggereixin anar fins l’àrea de La Blanca, amb tots els serveis de picnic, i una natura desbordada. I un cop en aquest indret, us diran de fer un petit recorregut ben marcat, amb tota la família. feu-lo. És molt bonic i molt fàcil. La trobareu camí de l’ermita de la Verge de Lomos de Orios. El camí forestal, prou bo, asfaltat, tot i que estret, remunta l’Iregua des del mateix centre d’interpretació. Si voleu caminar més heu de saber que hi ha tota mena d’itineraris, llargs, curts, possibles i impossibles, que porten a racons d’una ferotge bellessa. Faig, roures, pins de tota mena, vegetació exhuberant, fauna increible. A la tardor, una passada. Colors que no hem vist enlloc més. A l’hivern la neu ho cobreix tot d’un mantell silenciós. A la primavera la natura esclata. A l’estiu, les cascades de Puente Ra (a la foto), o els senzills rius del territori, conviden a la banyada en els seus gorgs. Ideal per un pont llarg, o unes vacances curtes, a 400 kms. de Barcelona. I des de Villoslada podeu descobrir, a més, els altres pobles de muntanya: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o per l’altra costat, Montenegro o els dos Viniegras. També possible remuntar el port de Santa Inés per anar a la serra de Sòria, camí de Vinuesa, per descobrir la màgica Laguna Negra. Mil indrets a quin més fantàstic. I, per sort, no és la única serra de La Rioja. Teniu la de la Demanda, pujant el Najerilla, o per damunt d’Ezcaray. Podeu menjar a molts llocs a tota la zona. Al mateix Villoslada ens recomanen el restaurant Coron. La Venta Piqueras és també un clàssic comarcal. Nosaltres ho varem fer a la Venta de Goyo, pel costat del riu Najerilla, a la carretera que va de Nájera a Salas de los Infantes. De fet està un pèl lluny de Sierra Cebollera, però el paisatge perrribar-hi, passant el port de Montenegro, és ben magnífic també. Carta i menú. Cuina de prestigi, des de fa molts anys. També és un hotelet rural senzill i amb encant, a tocar d’una àrea recreativa i amb un entorn natural bonic. Bon lloc per descansar, fer picnic i banyar-se al riu. També molt bons allotjaments, com ara la Hoz del Encinedo, a Ortigosa, un altre poble maravellós, amb unes coves esplèndides. O el Camero Viejo, hostal rural. Bona taula també, a tots dos llocs. Nosaltres vam dormir a l’Hotel AC de Logroño, de somni, amb bones ofertes i tracte professional. Bona estada a la Sierra Cebollera!.

Hoy os descubriremos uno de los secretos mejor guardados de la bellísima tierra que es La Rioja. Todos asociamos este nombre a una tierra llana, en el Valle del Ebro, llena de viñedos que ofrecen un excelente vino, de los mejores de Europa. Y esta imagen es cierta. Como también lo es que se come de fábula, y que las ciudades son monumentales, que la gente es muy amable y que siempre te vas con ganas de volver. Y para los iniciados, para los amantes del arte, quizás también porque se conocen sus monasterios: Suso y Yuso en San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera … o las catedrales, como Santo Domingo de la Calzada. O la zona de los dinosaurios, con las huellas y el parque temático en la localidad de Enciso. Pero hoy os queremos hablar de la Rioja más natural y aventurera. De la Rioja escondida, La Rioja de las altas sierras, con ríos juguetones que bajan de las altas peñas de Urbión. Y entre todas ellas hemos elegido la mejor. La Sierra Cebollera, en el precioso valle de Cameros, a medio camino de Logroño y Soria, donde nace el río Iregua. No os podéis imaginar qué es aquello. Debe verse, hay que disfrutarlo. No hay palabras. Subid desde Logroño por la N-111 hacia Soria, como si fuerais a pasar el puerto de Piqueras. En lo alto de la bellísima comarca de Cameros, a unos 60 kms. de la capital, encontreis la desviación a mano derecha, hacia Villoslada de Cameros. Es esta una típica población serrana, fresca, a gran altura, con casas de piedra que se extienden por la ladera del río Mayor y el Iregua. Espléndida villa montana que merece por sí misma una visita. Allí encontrareis el centro de interpretación del Parque de Sierra Cebollera, con profesionales jóvenes y competentes, que aman su trabajo, que te dan todo tipo de indicaciones, te informan y te miman. Es muy probable que se sugieran ir hasta el área de La Blanca, con todos los servicios de picnic, y una naturaleza desbordada. Y una vez en este lugar, os dirán de hacer un pequeño recorrido marcado, con toda la familia. Hacedlo. Es muy bonito y muy fácil. La encontraréis camino de la ermita de la Virgen de Lomos de Orios. El camino forestal, bastante bueno, asfaltado, aunque estrecho, remonta el Iregua desde el mismo centro de interpretación. Si deseais caminar más debeis saber que hay todo tipo de itinerarios, largos, cortos, posibles e imposibles, que llevan a rincones de una feroz belleza. Hayas, robles, pinos de todo tipo, vegetación exuberante, fauna increíble. En otoño, una pasada. Colores que no hemos visto en ninguna otra parte. En invierno la nieve lo cubre todo de un manto silencioso. En primavera la naturaleza estalla. En verano, las cascadas de Puente Ra (en la foto), o los sencillos ríos del territorio, invitan a la bañada en sus pozas. Ideal para un puente largo, o unas vacaciones cortas, a 400 kms. de Barcelona. Y desde Villoslada puede descubrir, además, los otros pueblos de montaña: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o por el otro lado, Montenegro o los dos Viniegras. También és posible remontar el puerto de Santa Inés para ir a la sierra de Soria, camino de Vinuesa, para descubrir la mágica Laguna Negra. Mil lugares a cual más fantástico. Y, por suerte, no es la única sierra de La Rioja. Tenéis la de la Demanda, subiendo el Najerilla, o por encima de Ezcaray. Pueden comer en muchos lugares en toda la zona. Nosotros lo hicimos en Venta Goyo, por el lado del río Najerilla, algo lejos de aquí. También muy buenos alojamientos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel AC de Logroño, de ensueño, pero hay muchos otros.

Riells del Montseny

Avui us proposem una visita de tardor, que també podría ser molt bonica de primavera, d’estiu o d’hivern. Es tracta d’arribar-se a l’antiga abadia de Sant Martí de Riells, en ple cor del Montseny. No us hi volem fer anar per veure només aquesta petita església romànica, ja molt transformada, i que és l’únic vestigi d’aquell cenobi, sinó perque vosaltres i els vostres fills i filles respireu l’aire net i pur del Parc Natural del Montseny. Allà podreu còrrer pels camins plens de vegetació, tot admirant els seus boscos. I quedareu bocabadats davant la senzilla i serena bellessa de la riera de Riells i les seves cascades. Podeu arribar a Riells molt fàcilment per l’autopista AP-7, deixant-la a la sortida 11, la de Sant Celoni. Allà prenem la carretera C-35 cap a Girona i Hostalric, fins el desviament a Breda, a uns 4 kms. Aquesta població de la Selva te una església romànica molt bonica, que era un antic monestir, i un campanar preciós, i fins algunes restes del claustre en la plaça lateral. Dins de Breda mateix agafareu la carretera GIV-5521, cap a Riells. Està ben indicat. Són uns 7 kms. i aviat arribareu davant l’esplanada on s’alça l’ermita de Sant Martí. Allà mateix teniu bon aparcament. Un cop visitada l’església, si està oberta, el més indicat serà caminar per la pista que hi ha just enfront del temple. Ben aviat veureu la riera, saltironant entre pedres i arbres. El caminet que la ressegueix la creua diverses vegades mitjançant uns ponts ben romàntics, ara a mà dreta, ara a mà esquerra. La millor manera de no perdre’s és anar sempre pel camí a la vora de l’aigua. Podeu caminar fins on les forces acompanyin. Si sou bons caminadors podeu arribar fàcilment a la part més bonica i estreta de la vall, l’anomenat Clot de l’Infern. Si encara camineu més lluny trobareu les cascades i el famós Gorg Negre. Imaginem que us haurà agradat molt. També és possible fer una ruta circular, però llavors caldrà assegurar-se un bon mapa, per no perdre-us. Els boscos del voltant són zona de bolets. Rossinyols i rovellons. I aquest no és lúnic camí. També molt interessants les rutes amb bici, per camins amples que us portaran a Gualba en mig d’un paisatge de luxe. A Riells podeu menjar, i dormir, a Can Marlet, una masia restaurada, amb bona cuina i bones habitacions, però potser massa especialitzada en casaments i dinars d’empresa. A Breda teniu un munt de restaurants, com ara Can Mariano, o bé a la Fonda Montseny, un clàssic de tota la vida renovat, amb apartaments familiars. També, si sabeu trobar-lo, El Romaní, al carrer Joan XXIII, 36, a la part nova de Breda. Tel: 972 871 051‎.

Hoy os proponemos una visita de otoño, que también podría ser muy bonita de primavera, de verano o de invierno. Se trata de llegar a la antigua abadía de Sant Martí de Riells, en pleno corazón del Montseny. No os queremos hacer ir allí para ver sólo esta pequeña iglesia románica, ya muy transformada, y que es el único vestigio de aquel cenobio, sino para respirar el aire limpio y puro del Parque Natural del Montseny. Podreis andar por los caminos llenos de vegetación de la zona, admirando sus bosques. Y quedaréis boquiabiertos ante la sencilla y serena belleza de la riera de Riells y sus cascadas. Pueden llegar a Riells muy fácilmente por la autopista AP-7, dejándola en la salida 11, la de Sant Celoni. Allí tomamos la carretera C-35 hacia Girona y Hostalric, hasta el desvío a Breda, a unos 4 kms. Esta población de la Selva tiene una iglesia románica muy bonita, que era un antiguo monasterio, y un campanario precioso, y hasta algunos restos del claustro en la plaza lateral. Dentro de Breda mismo cogeréis la carretera GIV-5521, hacia Riells. Está bien indicado. Son unos 7 kms. y pronto llegarán ante la explanada donde se alza la ermita de Sant Martí. Allí mismo tienen buen aparcamiento. Una vez visitada la iglesia, si está abierta, lo más indicado será caminar por la pista que hay justo enfrente del templo. Pronto veréis la riera, saltando entre piedras y árboles. El camino que la recorre la cruza varias veces mediante unos puentes muy románticos, ahora a mano derecha, ahora a mano izquierda. La mejor manera de no perderse es ir siempre por el camino a la orilla del agua. Pueden caminar hasta donde las fuerzas les acompañen. Si sois buenos caminantes llegareis fácilmente a la parte más bonita y estrecha del valle, el llamado Clot de l’Infern. Si caminan más lejos encontrarán las cascadas y el famoso Gorg Negre. Imaginamos que le gustará mucho. También es posible hacer una ruta circular, pero entonces habrán de asegurarse un buen mapa, para no perderse. Los bosques de estos parajes son zona de setas. Rebozuelos y níscalos. Y este no es el único camino que hay por allí. También son muy interesantes las rutas en bici, por caminos anchos que les llevarán a Gualba en medio de un paisaje de lujo. En Riells puedes comer, y dormir, en Can Marlet, una masía restaurada, con buena cocina y buenas habitaciones, pero quizás demasiado especializada en bodas y comidas de empresa. En Breda tienen un montón de restaurantes, como Can Mariano, o bien en la Fonda Montseny, un clásico de toda la vida renovado, con apartamentos familiares. También, si sabéis encontrarlo, El Romaní, en la calle Juan XXIII, 36, en la parte nueva de Breda. Tel: 972 871 051.

Pont d’Espagne

A França, al Pirineu francés, prop de Cauterets, aigües a munt del riu que hi passa, trobareu la carretera que porta al Pont d’Espagne. Mai no heu vist tanta aigua, amb tanta força: cascades, salts, espectacle viu de la natura. Són una desena de kilòmetres, des de Cauterets fins el Port d’Espagne, sense treva. Vegetació, aigua i natura arreu. I, en arribar a Pont d’Espagne podeu deixar el cotxe, (aparcament vigilat i pagant), i pujar, a peu o amb mitjans de transport: telecadires i telecabines, fins al llac de gaube o fins qualsevol altra destinació tan o més maravellosa. Els vostres fills i filles us ho agrairan.

En Francia, en el Pirineo francés, desde Cauterets y siguiendo la carretera que lleva al Pont d’Espagne encontrareis las cascadas. Nunca habéis visto tanta agua, con tanta fuerza: cascadas, saltos, espectáculo vivo de la naturaleza. Son una decena de kms. desde Cauterets hasta el Pont d’Espagne, però són sin tregua. Vegetación, agua y natura por todas partes. Y, al llegar arriba, al Pont d’Espagne podreis dejar el coche, (en un aparcamiento vigilado y pagando), y subir, a pie o con medios mecánicos de transporte: telesillas y telecabinas, hasta el lago de Gaube o hasta cualquier otro destino tanto o más maravilloso. Vuestros hijos e hijas os lo agradecerán.