Aix les Bains, revisitat


Un destí meravellós per passar uns dies, unes petites vacances als Alps és Aix les Bains. Està situat a les vores d’un bonic llac: le lac du Bourget. Un llac amable, gran, navegable, amb platges per banyar-s’hi. Aix les Bains és una ciutat balneària, d’aquelles on el temps s’ha deturat al segle XIX. Una ciutat amb tots els serveis imaginables, un xic decadent. Aix les Bains està al bell mig de la Saboia. Una regió meravellosa, amb ciutats tan boniques com Chambery, la seva capital, o Annecy, una ciutat medieval amb un altre llac fantàstic. També els espais naturals dels voltants d’Aix són un luxe. El parc natural des Bauges us ofereix muntanyes i muntanyes al vostre abast, amb rutes per tots els nivells, edats i mitjans, a peu, en bici o en cotxe. Les vistes són esplèndides, sobretot damunt els llacs d’Annecy i Le Bourget. No podeu deixar passar el panoraama del Mont Revard, un mirador excepcional damunt els Alps. Els pobles una cucada, amb graanges que fan uns embotits i uns formatges de luxe. Els boscos excepcionals. Rius i rierols, prats, vaques, ovelles… l’alta muntanya. Si us tira més el turisme cultural, Annecy o l’abadia d’Hautecombe, (a la foto de sota), són bons destins. L’abadia conserva en el seu interior les sepultures dels Ducs i Reis de la casa de Saboia. Tota ella està molt reformada, i avui resulta una mica lletja, però l’entorn i l’anada en vaixell des de Aix les Bains, resulten molt interessants, sobretot pels infants. Nosaltres varem estar a l’hotel Ibis Styles dins el parc de Marlioz. Allunyat però interessant. Evidentment hi ha molts altres hotels a Aix, i campings. Només cal trobar el vostre. Per dinar i sopar us recomanem els carrers peatonals darrera l’ajuntament. Allà hi ha molts restaurants bons. Per citar us direm l’Arbre a palabres, on nosaltres hem sopat moltes vegades, molt bé.

hautecombe

Un destino ideal para unas minivacaciones en Europa es Aix les Bains. Se encuentra en las orillas de un gran lago: el lac de le Bourget. Un lago amable, grande, navegable. Aix les Bains es una bella ciudad balnearia, de aquellas donde el tiempo se detuvo en el siglo XIX. Una ciudad con todos los servicios imaginables, aunque un poco decadente. Aix les Bains está en el centro de la Saboya. Una región maravillosa, con ciudades tan bonitas como Chambery, su capital, o Annecy, una ciudad medieval con otro lago fantástico. También los espacios naturales de los alrededores de Aix son un lujo. El parque natural de Les Bauges ofrece montañas y mas montañas a su alcance, con rutas para todos los niveles, edades y medios, a pie, en bici o en coche. Las vistas son espléndidas, sobre todo sobre los lagos de Annecy y Le Bourget. Los pueblos una cucada. Los bosques excepcionales. Ríos y arroyos, prados, vacas, ovejas … la alta montaña. Si les tira más el turismo cultural, Annecy o la abadía de Hautecombe, (en la foto), son buenos destinos. La abadía conserva en su interior las sepulturas de los Duques y Reyes de la casa de Saboya. Toda ella está muy reformada, y hoy resulta algo kitch. Pero el entorno y la ida en barco desde Aix les Bains, resultan muy interesantes, sobre todo por los niños. Hay muchos otros hoteles en Aix, y campings. Sólo hay que encontrar el suyo. Para comer y cenar os recomendamos “L’Arbre a palabres”.

Torino, una altra volta


Torí, Turín, Torino, la ciutat te un nom en cada idioma, és la capital de l’antic regne del Piemont. L’orgull de la casa dels Saboia. Avui dia es presenta al visitant com una gran ciutat pulcra, oberta, ordenada, educada, mil·limètrica. Us sentireu com a casa a Torino si sou d’aquelles i aquells a qui els agraden les coses clares, amb ordre i el silenci dominant els carrers. Els espais, les avingudes, totes porticades, estan tirats a esquadra. Grans avingudes, rectes, molt llargues. Els carrers estan molt nets, els del centre son peatonals. La vila és neoclàssica, i això es veu, se sent, es nota. La gran plaça de Sant Carles, amb soportals, és el cor de Torí. Juvara, el gran arquitecte dels reis de Saboia, va dissenyar-la, amb les seves dues esglèsies quasi bessones. Sant Carles i, al seu costat, Santa Cristina. Preneu el tramvia, baratíssim, i feu un volt per la ciutat.

No podeu deixar de veure el magnífic museu Egipci, dels millors del món. Un museu amb peces, sobretot escultures, increibles. De les que surten als manuals d’art. Volteu pel palau reial, pels jardins, pel Duomo, on hi ha el suposat sudari mortuori de Crist. Per dormir teniu un Novotel fantàstic, el Giulio Cesare, amb boníssima comunicació amb el centre de Torino. Nosaltres hi dormim sovint. També ens agrada molt l’hotel Crytal Palace, a tocar de l’estació de Porta Nova. Per menjar, desenes de bons restaurants, pizzeries i trattories. Solem sopar al restaurant La Locanda del Sorriso, proper a l’hotel Crystal, molt bé. Si feu centre a Torí podreu visitar en el curs d’unes petites vacances, o un pont, els fascinants Alps Italians. Les regions d’Aosta, amb els seus valls, que són molt a prop de Torí.

Turín, Torino, la capital del antiguo reino del Piamonte, de la casa de los Saboya, es una gran ciudad pulcra, abierta, ordenada, educada, milimétrica. Se sentirán como en casa en Torino si son Vds. de aquellas personas a quienes les gustan las cosas claras, con orden. Silencio por las calles. Espacios tirados a escuadra. Grandes avenidas, calles limpias, peatonales. La villa es neoclásica, y eso se ve, se siente, se nota. La gran plaza de San Carlos, con soportales, es el corazón de Turín. Juvara, el gran arquitecto de los reyes de Saboya, diseñó, sus dos iglesias casi gemelas. (En la foto la de San Carlos, junto a ella está la de Santa Cristina). Tomad el tranvía, baratísimo, y dad una vuelta por la ciudad. No pueden dejar de ver el magnífico museo Egipcio, de los mejores del mundo. Un museo con piezas, sobretodo esculturas, increíbles. De las que salen en los manuales de arte. Alcancen el palacio real, los jardines, el Duomo, donde está el supuesto sudario mortuorio de Cristo. Para dormir tienen un Novotel fantástico, el Giulio Cesare, con buenísima comunicación con el centro de Torino. Para comer, decenas de buenos restaurantes, pizzerías y trattorias. Si hacen su centro en Turín podrán visitar en el curso de unas pequeñas vacaciones, o un puente, los fascinantes Alpes Italianos. Las regiones de Aosta, con sus valles, están muy cerca de Turín.

El petit Sant Bernat


petit_sant_bernat

El coll de muntanya del Petit Sant Bernat, als Alps, és un d’aquells llocs mítics on un dia heu d’anar. Connecta la meravellosa Val d’Aosta, a Itàlia, amb la no menys bonica Savoia francesa, per la zona d’Albertville. Les vistes damunt el massís del MontBlanc, i sobre es muntanyes del Parc Natural de la Vanoise a França, son senzillament espectaculars, i no només des del propi pas, sinó des de tota la carreera, ja des dels seus inicis a Courmayeur, a Itàlia. Està obert de maig a Novembre, depenent de la quantitat de neu, que son ser molta. Ideal per una ruta panoràmica entre Bourg Sanint Maurice, a França, venint des de Grenoble, fins a Aosta, Torino o Milano, a Itàlia. Fantàstic com a ruta alternativa de Barcelona a Venezia, o com a part d’uan excursió familiar als Alps, a l’estiu, o a l’hivern. L’arribada a Itàlia es fa per l’estació d’esquí de Pre Saint Didier, amb unes vistes impagables al Mont-Blanc. El darrer poble del cantó italià és La Thuile, una bona estació d’esquí. La carretera és bona durant tot el recorregut, però amb unes corbes impossibles, retorçades a més no poder, que van numerades a la part italiana, per desesperació dels conductors. No en va parlem d’un port de muntanya de més de 2.180 metres!. A dalt del coll, desolat, un petit llac, cims que semblen lunars, una botiga de records plena de gossets Sant Bernat de peluix, un petit restaurant anomenat precisament San Bernardo, just davant del llac, a la vessant italina, i que no està gens malament. També hi ha, disseminats aquí i allà, uns quants monòlits que recorden efemèrides i epopeies passades, de les que la collada és ben rica. Com ara l’estàtua de Sant Bernat, o un monuments que commemora les víctimes de moltes guerres. Pel Petit Sant Bernat hi han passat més de dos milions de soldats al llarg de dos mil·lennis. Ara bé, els monuments que més agradarà a la canalla segur que seran els grans animals de fibra de vidre de reclam. La cabra, el gos, la marmota… No marxeu sense una foto!. Pel cantó francès el darrer poble abans del coll és La Rosiere, una estació d’esquí d’altitud on ens agrada parar-nos per dinar. Ho fem sempre al simpàtic bar que regenta l’amic Renaud amb maestria. Està situat a l’Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, un hotelet de muntanya amb encant, que cal tenir en compte, i amb un restaurant molt interessant. Perque al bar trobareu només una petita carta, amb hamburgueses fabuloses, amanides i pizzes, plats de formatges i embotits sense compromís. A nosaltres ens és suficient. Us serviran sigui l’hora que sigui, del matí fins a les 7 de la tarda. No deixeu d’assaborir com a postres les copes de gelat artesà i els pastissos de fruits del bosc. Gaudiu de la seva terrassa florida oberta a tots els vents, i a tots els cims. Bona travessa del Petit Sant Bernat!.

El puerto de montaña del Pequeño San Bernardo, entre la región de la Saboya, en Francia, y el Valle de Aosta, en Italia, ofrece vista espectaculares sobre las montañas de la Vanoise y sobre el macizo del Mont-Blanc. És una ruta de más de 2180 mts, llena de curvas, pero muy recomendable para ir de Grenoble a Milan por los Alpes, lo que quiere decir ir de Barcelona a Venecia sin seguir la calurosa autopista de la costa. Para comer, y para dormir, os recomendamos el Hotel “Le Relais du Petit Saint Bernat”, sobretodo su bar, donde podreis comer de manera informal pero suculenta.

 

Moncayo


Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.

La Tarazona jueva


Tarazona és una vila jueva. No una vila amb un petit barri jueu. Tarazona te un casc antic amb un gran call jueu. Un call jueu admirable. Amb cases penjades que recorden Cuenca. Tarazona és una vila aragonesa, propera a Tudela, que és una altra vila medieval preciosa. En una ruta cap a la Rioja, o cap a Soria, en terres de Castella, no ha de faltar mai una parada a Tarazona. Si fa dies us varem parlar de la seva impressionant catedral gòtica, només fa uns mesos reinaugurada després d’una restauració que ha durat més de 30 anys, ara us recomanem una visita detinguda a les portes, les esglésies, els carrers, el call, el palau bisbal, magnífics, fastuosos, tots ells, de Tarazona. De veritat que val la pena programar una aturada en la nostra ruta cap a Logroño i La Rioja, cap a Bilbao, o cap a Sòria, per veure la Tarazona jueva, perquè s’ho mereix. O, encara millor, programeu un cap de setmana, un petit pont. I llavors podreu, a més, descobrir els seus voltants. Joies com el Parc Nacional del Moncayo, fresc a l’estiu, gemat en primavera,preciós a la tardor, amb espais naturals únics. I les viles de Tudela, amb la catedral i el barri antic increibles, o Cascante, o el monestir de Veruela, d’un Císter puríssim, o la Vila d’Ágreda, soriana, o Borja, amb els seus vins. Per dinar a Tarazona us recomanarem el restaurant Saboya 21. Cuina d’autor, a preus elevats, però possibilitat de menú, més asequible. D’estrella Michelin, segur. Una bona pizzeria: Via Veneto. Un restaurant més casolà, El Galeón, a l’Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Per dormir ens ha agradat La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor i molt ben decorat, amb mobles d’època que fan ambient. També recordarem sempre Tudela, que només està a uns 30 kms de Tarazona, en concret l’Hotel AC, instal·lat en antic hospital barroc al centre de la vila. Preciós. Arribar a Tarazona us comportarà unes 4 hores en cotxe. Son al voltant de 400 kms. des de Barcelona, via Lleida i Saragossa per la AP-2, per agafar allà la AP-68 que va cap a Logroño, i deixar-la per pendre  la N-122 que va a Sòria, via Borja i Tarazona. De veritat que no us podeu perdre Tarazona!.

Tarazona es una villa judía. No una villa con un pequeño barrio judío. Tarazona tiene un casco antiguo con una gran judería. Un barrio judío admirable. Con casas colgadas que recuerdan Cuenca. Tarazona es una villa aragonesa, cercana a Tudela, que es otra villa medieval preciosa. En una ruta hacia La Rioja, o hacia Soria, en tierras de Castilla, no debe faltar nunca una parada en Tarazona. Si hace días os contamos acerca de su impresionante catedral gótica, sólo hace unos meses reinaugurada después de una restauración que ha durado más de 30 años, ahora os recomendamos una visita detenida a las puertas, las iglesias, las calles, el barrio, el palacio obispal, magníficos, fastuosos, todos ellos, de Tarazona. De verdad que vale la pena programar una parada en nuestra ruta hacia Logroño y La Rioja, hacia Bilbao, o hacia Soria, para ver la Tarazona judía, porque se lo merece. O, mejor aún, programar un fin de semana, un pequeño puente. Y entonces podrán, además, descubrir sus alrededores. Joyas como el Parque Nacional del Moncayo, fresco en verano i en primavera, precioso en otoño, con espacios naturales únicos. Y las villas de Tudela, con la catedral y el barrio antiguo increibles, o Cascante, o el monasterio de Veruela, de un Císter purísimo, o la Villa de Ágreda, soriana, o Borja, con sus vinos. Para comer en Tarazona les recomendaremos el restaurante Saboya 21. Cocina de autor, a precios elevados, pero posibilidad de menú, más asequible. De estrella Michelin, seguro. Una buena pizzería: Via Veneto. Un restaurante más casero, El Galeón, en la Avd.. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Para dormir nos ha gustado La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor y muy bien decorado, con muebles de época que hacen un ambiente distinguido. También recordaremos siempre Tudela, que sólo está a unos 30 kms de Tarazona, en concreto el Hotel AC, instalado en antiguo hospital barroco en el centro de la villa. Precioso. Llegar a Tarazona les comportará unas 4 horas en coche. Son alrededor de 400 kms. desde Barcelona, vía Lleida y Zaragoza por la AP-2, para coger allí la AP-68 que va hacia Logroño, y dejarla para tomar la N-122 que va a Soria, vía Borja y Tarazona. De verdad que no os podéis perder Tarazona.

La Catedral de Tarazona


Tarazona és una gran vila aragonesa, als límits de Castella, propera a Tudela, i a la Rioja. Tarazona te una catedral esplèndida, tot just reinaugurada fa uns mesos, després d’una restauració que ha durat més de 30 anys. Tan llarga espera ha valgut la pena. L’edifici que podem veure avui, potser no és el temple més gran d’Espanya, però sense cap mena de dubte és una de les més boniques i autèntiques. Els treballs n’han consolidat la f’àbrica, gòtica, i han tret a la llum la excepcional decoració, renaixentista, de les voltes del presbiteri, i de la llanterna del creuer. Unes pintures de grisalla, representant sibil·lès i éssers mitològics. De veritat que val la pena programar una aturada en la nostra ruta cap a Logroño i La Rioja, cap a Bilbao, o cap a Sòria, per veure-la perquè s’ho mereix. O, encara millor, programeu un cap de setmana, un petit pont, per poder descobrir aquesta joia que retorna a nosaltres després de tants anys, la ciutat que l’acull, una altra joia, amb un barri alt medieval, jueu, morisc, que recorda Cuenca o, fins i tot,  algunes ciutats italianes de la Umbria. I que us direm dels seus voltants, del Parc Nacional del Moncayo, fresc a l’estiu, gemat en primavera, acolorit a la tardor, amb espais naturals únics. I amb un territori ple fites artístiques i culturals maravelloses, com ara les viles de Tudela, amb la catedral i el barri antic fastuosos, Cascante, el monestir puríssim de Veruela, d’un Císter que corprén, o la Vila d’Ágreda, soriana, o Borja, amb els seus vins, que ben aviat es faran un nom al mercat. Per dinar a Tarazona us recomanarem diferents restaurants. El més car i sofisticat es diu Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. D’estrella Michelin. Una bona pizzeria: Via Veneto. Un restaurant més casolà, El Galeón, a l’Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Per dormir ens ha agradat el La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor i molt ben decorat, amb mobles d’època que fan ambient. Hem estat molt ben atesos a Tudela, que només està a uns 30 kms de Tarazona, en concret a l’Hotel AC, instal·lat en antic hospital barroc al centre de la vila. Arribar a Tarazona us comportarà unes 4 hores en cotxe. Son al voltant de 400 kms. des de Barcelona, via Lleida i Saragossa per la AP-2, per agafar allà la AP-68 que va cap a Logroño, i deixar-la per pendre  la N-122 que va a Sòria, via Borja i Tarazona. De veritat que no podeu perdre-us la catedral de Tarazona recién restaurada!.

Tarazona tiene una catedral espléndida, apenas reinaugurada hace unos meses, después de una restauración que ha durado más de 30 años. Tan larga espera ha valido la pena. El edificio que podemos ver hoy, quizá no es el templo más grande de España, pero sin lugar a dudas es una de las iglesias gótico-renacentista más bonitas y auténticas. Los trabajos han consolidado la f’àbrica, gótica, y han sacado a la luz la excepcional decoración, renacentista, de las bóvedas del presbiterio, y de la linterna del crucero. Unas pinturas de grisalla, representando sibilas y seres mitológicos. De verdad que vale la pena programar una parada en nuestra ruta hacia Logroño y La Rioja, hacia Bilbao, o hacia Soria, para verla porque se lo merece. O, mejor aún, programar un fin de semana, un pequeño puente, para poder descubrir esta joya que vuelve a nosotros después de tantos años. Y la ciudad que la acoge, otra joya, con un barrio alto medieval, judío, morisco, que recuerda Cuenca o, incluso, algunas ciudades italianas de la Umbria. Y que os diremos que sus alrededores son de fábula, con el Parque Nacional del Moncayo, fresco en verano, bellísimo en primavera, coloreado en otoño, con espacios naturales únicos. Y con un territorio lleno de hitos artísticos y culturales maravillosos, como las villas de Tudela, con la catedral y el barrio antiguo, fastuosos, Cascante, el monasterio purísimo de Veruela, de un Císter que cautiva, o la Villa de Ágreda, soriana y poderosa, o Borja, con sus vinos, que pronto se harán un nombre en el mercado mundial. Para comer en Tarazona les recomendaremos diferentes restaurantes. El más caro y sofisticado se llama Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. De estrella Michelin. Un restaurante más casero, El Galeón, en la Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Para dormir id a La Merced de la Concòrdia, nuevo y original, o al Condes de Visconti, cálido y acogedor, decorado con muebles de época. También hemos sido muy bien atendidos en Tudela, a unos 30 kms de Tarazona, en el Hotel AC, instalado en antiguo hospital barroco en el centro de la villa. Llegar a Tarazona les comportará unas 4 horas en coche. Son alrededor de 400 kms. desde Barcelona, vía Lleida y Zaragoza por la AP-2, para coger allí la AP-68 que va hacia Logroño, y dejarla para tomar la N-122 que va a Soria, vía Borja y Tarazona.

Montgenèvre


Montgenèvre és una bonica vila dels Alpes del Sud de França, situada a pocs kms. de la vila fortificada de Briançon, tot a tocar de la frontera amb Itàlia. De fet aquest és el millor pas de muntanya per anar de França a Torí. Montgenèvre és, doncs, un poble i un coll de muntanya, situats respectivament a 1.400 i 1.800 mts. d’alçada, en un indret maravellòs, amb una muntanya fastuosa, a les portes de Farança i Itàlia. Una vall luminosa, alpina, riallera, amb unes pistes d’esquí molt familiars, uns espais nítids, coberts de gespa fresca a l’estiu, amb flora i fauna protegida. Montgenevre és ideal per infants: esports de natura, llacs, caminades. A l’hivern neu, a l’estiu frescor. Si aneu de camí a Itàlia amb els vostres fills i filles, i us voleu estalviar la llarga, pesada i tediosa autopista que de Marsella arriba a Florència travessant la “Riviera dei Fiori”, plena de cotxes a l’estiu, penseu en Montgenèvre. Pugeu des de Aix en Provence cap a Sisteron per l’autopista, i d’allà a Briançon. Feu nit a Montgenevre, o simplement descanseu-hi, abans de deixar-vos caure sobre la Vall de Susa i Torino, ja a Itàlia. Us assegurem que no és massa més llarg, que no passareu calor, que no hi ha cues, i que coneixereu valls alpins francesos i italians que valen molt la pena. Podeu parar a veure Briançon i les seves defenses de Vauban, patrimoni mundial de la UNESCO, i a la banda italiana, la magnífica Sacra de Sant Michele, l’abadia romànica on es va filmar “El nom de la Rosa”. Bon viatge, i ben fresquet, sobretot a l’estiu!.

Montgenèvre es una bonita villa de los Alpes del Sur de Francia, situada a pocos kms. de la villa fortificada de Briançon, todo muy cerca de la frontera con Italia. De hecho este es el mejor paso de montaña para ir de Francia a  Turín. Montgenèvre es, pues, un pueblo y un puerto de montaña, situados respectivamente a 1.400 y 1.800 mts. de altura, en un lugar maravilloso, con una montaña fastuosa, a las puertas de Francia e Italia. Un valle luminoso, alpino, risueño, con unas pistas de esquí muy familiares, unos espacios nítidos, cubiertos de hierba fresca en verano, con flora y fauna protegidas. Montgenevre es ideal para niños: deportes en plena naturaleza, con lagos, y posibilidad de caminatas. En invierno nieve, en verano frescura. Si vais de camino a Italia con sus hijos e hijas, y os queréis ahorrar la larga, pesada y tediosa autopista que de Marsella llega a Florencia atravesando la “Riviera dei Fiori”, llena de coches en verano, pensad en Montgenèvre. Hay que subir desde Aix en Provence hacia Sisteron por la autopista, y de allí a Briançon. Hagan noche en Montgenevre, o simplemente pueden descansar en ella, antes de dejarse caer sobre el Valle de Susa y Torino, ya en Italia. Os aseguramos que no es mucho más largo, que no pasaréis calor, que no hay colas, y que conoceréis valles alpinos franceses e italianos que valen mucho la pena. Pueden parar a ver Briançon y sus defensas de Vauban, patrimonio mundial de la UNESCO, y en la parte italiana, la magnífica Sacra de San ichele, la abadía románica donde se filmó “El nombre de la Rosa”. Buen viaje, y ¡bien fresquito!.