Mont Cenis / Moncenisio


El Coll de Mont Cenis, en francès, o del Moncenisio en italià, separa aquestes dues nacions en un pas alpí no gaire alt i molt bonic. Uneix Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane i Susa, sense necessitat de pagar cap túnel de peatge, per una ruta evocadora, en mig de paisatges idíl·lics i sense fer patir el cotxe. A l’hivern està tancada per la neu, això si. és una bona ruta alternativa per viatjar a Itàlia a l’estiu sense passar calor i sense patir retencions a l’autovia marítima entre Niça i Gènova. Es puja per Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… i es baixa per Susa cap a Torino, per continuar després camí de Milà, Florència o Venecia. O bé a l’inversa. Del costat francés hi ha unes pistes d’esquí molt familiars i nombrosos senders per caminar per les muntanyes. L’accés al llac del Cenis és molt fàcil. Hi ha nombrosos desviaments al llarg de la carretera que serpenteja pel coll des del costat francès a l’italià, que fa ben bé uns 8 kms. d’altiplà, sense pujades ni baixades. Camins molt ben condicionats, amb àrees d’aparcament i tota mena de serveis, restaurants inclosos. Teniu “Le relais du Col du Mont Cenis”, bon petit restaurant just al coll mateix. També Le Malamot, un hotel i restaurant senzill però bo, a la sortida del lloc, ja caient sobre Itàlia. I al mig del parc natural, a peu de carretera, en el monument, centre d’interpretació i església del mont Cenis, bon aparcament i bones vistes del llac i la muntanya, hi ha Le Savoie, un altre bon establiment on menjar.

El paso de Mont Cenis o del Moncenisio, separa Italia y Francia. Se trata de un paso alpino no muy alto y muy bonito.  Une Torino i Grenoble, Sant Jean de Modane y Susa, sin necesidad de pagar el túnel de peaje. La ruta es muy evocadora, en verano, y es una buena ruta alternativa para no pasar calor ni morir en las retenciones entre Niza y Génova. Subid por Perpignan, Narbonne, Montpellier, Nimes, Avignon, Valence, Grenoble, Albertville, Sant Jean de Modane… y bajad hacia Susa y Torino, para continuar a Milán, Florencia o Venecia. O a la inversa. El lago del Cenis és muy bonito. La carretera que serpentea por las alturas lo recorre y encontrareis todo tipo de servicios y restaurantes.  Aconsejamos “Le relais du Col du Mont Cenis”, o Le Malamot, un hotel y restaurante sencillo pero bueno. O Le Savoie, otro buen lugar para comer.

 

Montgenèvre


Montgenèvre és una bonica vila dels Alpes del Sud de França, situada a pocs kms. de la vila fortificada de Briançon, tot a tocar de la frontera amb Itàlia. De fet aquest és el millor pas de muntanya per anar de França a Torí. Montgenèvre és, doncs, un poble i un coll de muntanya, situats respectivament a 1.400 i 1.800 mts. d’alçada, en un indret maravellòs, amb una muntanya fastuosa, a les portes de Farança i Itàlia. Una vall luminosa, alpina, riallera, amb unes pistes d’esquí molt familiars, uns espais nítids, coberts de gespa fresca a l’estiu, amb flora i fauna protegida. Montgenevre és ideal per infants: esports de natura, llacs, caminades. A l’hivern neu, a l’estiu frescor. Si aneu de camí a Itàlia amb els vostres fills i filles, i us voleu estalviar la llarga, pesada i tediosa autopista que de Marsella arriba a Florència travessant la “Riviera dei Fiori”, plena de cotxes a l’estiu, penseu en Montgenèvre. Pugeu des de Aix en Provence cap a Sisteron per l’autopista, i d’allà a Briançon. Feu nit a Montgenevre, o simplement descanseu-hi, abans de deixar-vos caure sobre la Vall de Susa i Torino, ja a Itàlia. Us assegurem que no és massa més llarg, que no passareu calor, que no hi ha cues, i que coneixereu valls alpins francesos i italians que valen molt la pena. Podeu parar a veure Briançon i les seves defenses de Vauban, patrimoni mundial de la UNESCO, i a la banda italiana, la magnífica Sacra de Sant Michele, l’abadia romànica on es va filmar “El nom de la Rosa”. Bon viatge, i ben fresquet, sobretot a l’estiu!.

Montgenèvre es una bonita villa de los Alpes del Sur de Francia, situada a pocos kms. de la villa fortificada de Briançon, todo muy cerca de la frontera con Italia. De hecho este es el mejor paso de montaña para ir de Francia a  Turín. Montgenèvre es, pues, un pueblo y un puerto de montaña, situados respectivamente a 1.400 y 1.800 mts. de altura, en un lugar maravilloso, con una montaña fastuosa, a las puertas de Francia e Italia. Un valle luminoso, alpino, risueño, con unas pistas de esquí muy familiares, unos espacios nítidos, cubiertos de hierba fresca en verano, con flora y fauna protegidas. Montgenevre es ideal para niños: deportes en plena naturaleza, con lagos, y posibilidad de caminatas. En invierno nieve, en verano frescura. Si vais de camino a Italia con sus hijos e hijas, y os queréis ahorrar la larga, pesada y tediosa autopista que de Marsella llega a Florencia atravesando la “Riviera dei Fiori”, llena de coches en verano, pensad en Montgenèvre. Hay que subir desde Aix en Provence hacia Sisteron por la autopista, y de allí a Briançon. Hagan noche en Montgenevre, o simplemente pueden descansar en ella, antes de dejarse caer sobre el Valle de Susa y Torino, ya en Italia. Os aseguramos que no es mucho más largo, que no pasaréis calor, que no hay colas, y que conoceréis valles alpinos franceses e italianos que valen mucho la pena. Pueden parar a ver Briançon y sus defensas de Vauban, patrimonio mundial de la UNESCO, y en la parte italiana, la magnífica Sacra de San ichele, la abadía románica donde se filmó “El nombre de la Rosa”. Buen viaje, y ¡bien fresquito!.

Sacra de Sant Michele


En el vall de Susa, baixant cap a Itàlia de Briançon per Montgenèvre, o bé pujant des de Torí cap a França per aquest maravellós pas dels Alps, de sobte, quedareu impactats per la visió quasi sobrenatural d’una abadia cistercenca literalment penjada entre el cel i la terra. Allà, a dalt d’un escarpat turó, d’un cim inaccesible, d’un rocam portentòs, s’alça aquest monestir romànic. Quan un lloc és infernal, quan sembla obra del dimoni, les bones gents medievals s’afanyaven a bastir-hi un temple i encomanar-lo a la protecció de Sant Miquel. I així ha estat en el cas d’aquest cenobi poderòs que sembla dominar l’espai des del seu tro de pedra. Contemporani, i molt semblat al Saint Michel de Normandia, a França. Del temps d’aquella maravella muntada al mig del mar: el Mont Saint Michel. Dues magnífiques obres del romànic del món. La trobareu fàcilment baixant o pujant, com ja hem dit el vall alpí de Susa. Altra cosa és que sapigueu trobar el camí per pujar-hi, que rodeja l’esglèsia i el seu muntanyot per l’esquena. Si baixeu de Montginevre o pugeu de Torí per l’autopista A32, o per la carretera SS24, sigui com sigui us convé sortir a Avigliana. Hi ha diverses rotondes, on cal seguir sempre la direcció Giaveno i la Sacra di San Michele, i passar un túnel. De nou en una altra rotonda, cal continuar cap a Laghi di Avigliana i Giaveno, i per descomptat seguir els rètols que indiquen la Sacra di San Michele. S’aparca a sota el monestir, que queda a uns deu minuts a peu. Tot i que bona part dels edificis han anat per terra, i el conjunt ha estat diverses vegades saquejat i reconstruït, encara es conserva el més fonamental. L’esglèsia, impressionant, amb la cripta i les capelles, plenes d’obres d’art. Menció a banda mereix el panorama. Increible. Els Alps desplegant-se davant els vostres ulls, la vall de Susa serpentejant cap a la plana on corre el riu Po, amb Torí al fons. Pareu a la Sacra si decidiu entrar a Itàlia via Montgenèvre i Torí, o si penseu en aquesta ruta mil·lenària per sortir-ne, camí de la Provença. I si ens deixeu recomanar-vos un lloc per dinar, senzill, pintoresc, familiar i cassolà, us enviarem a casa de l’Antonio, al poble d’Oulx., proper a la Sacra, camí de França. Allà hi ha la pizzeria i restaurant “Lo Zodiaco”. Hem menjat molt bé en aquest indret amable, a la Via Vittorio Emmanuelle, 15, d’Oulx. Per dormir teniu Torí, amb un esplèndit Novotel, i molts altres hotels a tocar.

En el valle de Susa, bajando hacia Italia por Briançon por Montgenèvre, o bien subiendo desde Turín hacia Francia por este maravilloso paso de los Alpes, de repente, quedarán impactados por la visión casi sobrenatural de una abadía cisterciense literalmente colgada entre el cielo y la tierra. Allí, en lo alto de un escarpado cerro, de una cima inaccesible, de un roquedal portentoso, se alza este monasterio románico. Cuando un sitio es infernal, cuando parece obra del demonio, las buenas gentes medievales se apresuraban a construir allí un templo y a encomendarse a la protección de San Miguel. Y así ha sido en el caso de este cenobio poderoso que parece dominar el espacio desde su trono de piedra. Contemporáneo, y muy parecido al Saint Michel de Normandía, en Francia. Del tiempo de aquella maravilla montada en medio del mar: el Mont Saint Michel. Dos magníficas obras del románico del mundo. La encontraréis fácilmente bajando o subiendo, como ya hemos dicho, el valle alpino de Susa. Otra cosa es que sepais encontrar el camino para subir, el que rodea la iglesia y su muntanya por la espalda. Si bajáis de Montginevre o subís de Turín por la autopista A32, o por la carretera SS24, sea como sea, os conviene salir en Avigliana. Hay varias rotondas, donde hay que seguir siempre la dirección Giaveno y la Sacra di San Michele, y pasar un túnel. De nuevo en otra rotonda, hay que continuar hacia Laghi di Avigliana y Giaveno, y por supuesto seguir los letreros que indican la Sacra di San Michele. Aparcad bajo el monasterio, que queda a unos diez minutos a pie. Aunque buena parte de los edificios han caido, y el conjunto ha sido varias veces saqueado y reconstruido, todavía se conserva lo más fundamental. La iglesia, impresionante, con la cripta y las capillas, llenas de obras de arte. Mención aparte merece el panorama. Increible. Los Alpes desplegándose ante los ojos, el valle de Susa serpenteando hacia el río Po, con Turín al fondo. Parad en la Sacra si deciden entrar en Italia vía Montgenèvre y Turín, o si planean seguir esta ruta milenaria para salir, camino de la Provenza. Y si nos dejáis recomendaros un lugar para comer, sencillo, pintoresco, familiar y casero, os enviaremos a casa de Antonio, en el pueblo de Oulx, muy cercano a la Sacra, por el camino de Francia. Allí está la pizzería y restaurante “Lo Zodiaco”. Hemos comido muy bien en este lugar amable, en la Via Vittorio Emmanuelle, 15, de Oulx. Para dormir tienen Turín, con un espléndido Novotel, y muchos otros hoteles en las inmediaciones.