Més enllà de la Puglia: Grècia

Continuem somniant i en quarantena? Visca els somnis i la imaginació. Aquest dies us hem proposat d’anar a Roma, a la Campània, a Calàbria, a Sicília, a la Puglia i a la Basilicata! Tot això aprofitant els vaixells de Grimaldi que surten del port de Barcelona. Es pot sopar, dormir, esmorzar i dinar al vaixell. El bo d’això, que no teniu si aneu en avió, és que amb nosaltres viatja el nostre cotxe, sense cap control ni restricció de pes, ni equipatge. Aquesta vegada doblem l’aposta i us proposem anar a Grècia, conduint el vostre propi vehicle. I seran només 2500 kms. Com si anéssiu i tornéssiu de París o de Venècia. No us ho creieu? Llegiu, llegiu… Un cop arribats a Civittaveccia podeu anar a Roma, a dormir a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, com ja hem explicat. Sortim cap a Brindisi, via Nàpols. Potser parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Potser no fer res de tot això, perquè tenim molta pressa i pocs dies. Potser aprofitem per ceure Nàpols, i dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Com en el post d’ahir, fem el que fem, caldrà anar cap a Brindisi. I si us cal parar a dinar podeu fer-ho a Candela, a tocar d’autopista, al restaurant La Rosa dei Venti, pujant cap al poble. Senzill però bé i barat. Potser preferiu parar a la vila medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. Gran luxe, bon preu. D’allà potser voleu passar un parell de dies visitant la Puglia i banyant-vos a les seves platges, o no. Polignano al Mare és un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i amb bones cales rocoses. Alberobello és poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. Si us quedeu uns dies, després podeu seguir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, per agafar el vaixell “Corfú” de Grimaldi Lines, cap a Igoumenitsa. Sortireu a la una del migdia del port d’aquesta ciutat de la Puglia. A les nou de la nit arribàrem a la ciutat grega després d’haver vorejat llarga estona la costa d’Albània i la illa de Corfú.

Aquella nit, encara que sigui ja molt tard, el senyor Pablo dels apartaments Paradosi us esperarà i us prepararà un senzill i suculent sopar grec, encara que siguin més de les onze de la nit. L’allotjament és molt familiar, sense luxes, però net. L’endemà us recomanem explorar la costa jónica de l’Epir, passant per platges molt boniques, com ara Plataria, i Mikros Ammos, prop de poble de Sivota, per acabar a Parga, bonica vila marinera, amb una platja preciosa i cases de colors escalant el turó amb les restes del castell venecià. podeu nedar fins l’illa on hi ha un petit monestir blanc. Pura delícia. A Parga podeu dinar, i dormir, al restaurant Bianco, a primera línia de mar, que també és un bonic hotel. Perfecte.

 

El dia següent podeu anar a Corfú. Agafeu el vaixell al mateix port d’Igoumenitsa. Perdeu-vos pels carrers de la capital, bellíssima, amb cases de colors pastel. No dona temps de veure gaire cosa més. Però si de banyar-se en algunes de les fabuloses platges de l’illa. O bé reserveu un hotel i quedeu-vos uns dies. Podeu dinar en un restaurant boníssim i molt recomanable que es diu Aegli. De luxe i bé de preu. Fantàstic!.

Igoumenitsa també està comunicada amb l’illa de Paxi, molt petita i molt xula, amb platges verges encara. I també amb la seva veïna Antipaxi. Una altra possibilitat és pujar cap a la frontera albanesa, i fins i tot entrar-hi. Diuen que hi ha ciutats medievals molt maques. Nosaltres no ho hem fet. Igoumenitsa mateix te platges boniques, com per exemple la magnífica platja de Drepanos, si no voleu anar més lluny.

El dia següent serà l’hora de dir adéu a Igoumenitsa per anar al Peloponès, a Loutra Killinis. Travesseu la Grècia continental, amb parada a l’illa de Lefkada, boniques platges, i potser dinareu a Messolonggiu, al restaurant Arkontico. Fantàstic, dels millors on hem estat. A la tarda travesseu el pont de Antirio i arribeu-vos al resort Ionian Beach. El lloc és molt bonic, un resort de luxe amb bar, restaurant, apartaments de tota mena, gespa, flors i una platja privada amb tumbones. I no gens car!.

El sopar al restaurant del càmping veí, regentat per grecs però ple d’alemanys, és senzill però bé de preu i suculent. L’endemà podeu agafar els vaixells que van a les illes de Cefalonia o bé a Zakynthos.  Podeu anar a aquesta darrera illa i cercar la platja del naufragi, sense trobar la manera d’arribar a la seva sorra. Això és perquè no es pot. Cal anar a la cala de Porto Vromi, petita, esplèndida, en un entorn verge, i des d’aquesta cala surten els vaixells al naufragi, però no us farà cap falta, Porto Vromi és el paradís!

A Porto Vromi o al Naufragi no hi ha restaurant i, per això cal pujar fins al poblet de Anafonitria, per dinar al restaurant Ταβέρνα “Ο Γιώργος”. Molt bé. Molta gent, turístic, però bona teca i servei. Al costat hi havia un monestir de gran devoció a l’illa, que podeu visitar, així com la catedral de Zante en tornar. Zakhintos te altres moltes platges, podreu triar i remenar. Cefalonia és més gran, més muntanyosa. Potser exigeix uns dies d’estada. I a tocar de Cefalònia teniu Ítaka…

Si vam escollir el resort Ionion Beach com a centre d’excursions i visites va ser per la seva proximitat al port de Loutra Killinis, d’on surten els vaixells que van a les illes Jòniques, però també perquè ofereix la possibilitat de visitar un dels plats forts de la sortida: la visita a Olimpia. Son ruïnes però cal veure-les, sobretot l’estadi, molt ben conservat.

I no oblideu el museu, una passada. Sobretot l’Hermes de Plaxítelles. Per dinar podeu anar a un restaurant anomenat Axilleion, en una platja paradisíaca, Kourouta. Menjar a peu d’aigua. Plats típics, molt bons. Per banyar-nos abans i després de dinar.

  

Torna a ser temps de canviar de lloc, per poder veure l’altra costat del Peloponès, el que dona al mar Egeu. Ara anireu a Loutra Elenis, prop de Corint. Des d’allà podreu visitar la increible ciutadella de Micenes, amb les tombes, els cercles, l’acròpolis i la famosa porta dels lleons. I també Argo, que ara només és un poble gran. I Nauplia, amb el seu castell, el port i la fortalessa dins la badia. La vila antiga és molt maca, amb carrers divertits, però la platja està allunyada, al darrera del castell.

Loutra Elenis està molt ben situada per visitar aquesta part del Peloponès. I és un bon lloc per dinar i sopar Us recomanem la platja del poble, on hi ha el restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo.

 

Per dormir podeu anar als Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns apartaments amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius.

Podreu baixar a banyar-vos a la petita cala privada, sopar cada nit al mateix restaurant del dinar, amb l’encant de la nit i el mar tocant-vos els peus i dormir en un preciós apartament, degustant l’endemà el deliciós desdejuni de la Sra. Anastàsia. El dia següent podeu marxar cap a Epidaure, amb el seu impressionant teatre. I un altre dia, o el mateix cap a l’illa de Poros. El teatre val la pena. Cal veure’l.

L’illa de Poros, 40 kms més enllà, és una cucada. Poros vila desplega les cases blanques, quasi ciclàdiques, turó avall fins el canal que la separa de Gàlatas. L’illa te boniques platges, a la part salvatge, darrera Poros Vila. Agafeu el caique, una barqueta, per anar a dinar a Poros. Ho vam fer al restaurant taberna Rota, molt bé, fantàstic. Acabat el dinar podeu fer una passejada pels carrers blancs de Poros abans d’agafar la barca per retornar a Loutra Elenis.

Des de Loutra Elenis podeu anar a Atenes, en cotxe, o en tren! Nosaltres vam fer una barreja, vam anar en cotxe fins l’estació i en tren, molt cómode, des de l’estació de Kineta, un poble de la costa, a Atenes. Aneu a veure l’Acròpolis i l’església de la Metamòrfosi, i l’antiga àgora, i el museu Aqueològic, i l’estadi de marbre!.

Per dinar feu cap a Plaka. Aneu fins el restaurant Efcharis, un dels millors d’Atenes. Fantàstic, bé de preu, poc turístic, al mig de Plaka, a tocar de Monastiraki! Allà podeu veure el Theseion, bonic temple grec ben conservat, les esglésies i la catedral. Tornada en tren a Loutra Elenis.

De tornada a Igoumenitsa, per agafar el vaixell cap a Itàlia, podeu parar a Ionina, una bonica població d’ambient oriental, situada al costat d’un llac, que fou musulmana fins el 1927. Encara es conserven dues precioses mesquites i carrers que us recordaran Bagdag.

Abans d’anar a Igoumenitsa també us pot donar temps de parar a Dodoni, un jaciment arqueològic molt guapo on hi ha un teatre més mal conservat que el d’Epidaure, però molt xulo.

 

I també podreu tornar a la platja de Drepanos a banyar-nos a la posta de sol, abans d’anar a sopar al restaurant Amvrosia, a Igoumenitsa, a tocar del port. Fet això ja podreu embarcar cap a Bríndisi, en el vaixell de nit, i arribar l’endemà al matí, ben d’hora a la ciutat italiana.

En arribar a Brindisi enllaçarem amb la ruta proposada ahir: anar a Lecce, meravellosa ciutat barroca. Banyar-nos a la costa del Mar Adriàtic, prop la bella ciutat medieval d’Otranto o bé al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli. Us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. Allà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Seguirem fins arribar a Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Per menjar aneu al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula.

Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. A Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica. A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Roma: Puglia i Basilicata

Continuem somniant i complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar els somnis i la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, a Calàbria i fins i tot a Sicília! Però potser aquestes rutes utilitzant el vaixell de Grimaldi que surt del port de Barcelona, no us han agradat prou. Modifiquem el dest´?. Doncs anem cap a la Puglia i la Basilicata! Sortim del port de Barcelona amb Grimaldi. Sopem al vaixell. Portem amb nosaltres el nostre cotxe, cap restricció de pes ni equipatge. Dormim en camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia. Parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. I, per què no? les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Dormim on dormim, cal anar cap a Nàpols de nou, per agafar la carretera cap a Benevento i, passada aquesta ciutat, cap a Bari. Potser caldrà parar a dinar abans d’arribar-hi. Podeu fer-ho a Candela, un poblet molt petit, a tocar d’autopista. Vam menjar al restaurant La Rosa dei Venti, pujant al poble. Senzill però bé i barat. Tenen habitacions també. Seguiu cap a Bari i després cap a Brindisi. A pocs kms. trobareu la ciutat medieval de Conversano, on ens podem hostatjar a l’Hotel Corte Altavilla. Us el recomanem. És de gran luxe, el millor que hem estat mai, tot i que a bon preu. La ciutat és molt bonica, i està molt ben situada per fer una visita a tota la regió. No està a la mateixa costa, sinó 7 kms. terra endins. Hi ha una catedral normanda, un castell aragonès i carrers amb molt d’encant.

La primera excursió que cal fer és a Polignano al Mare, un poble mariner, preciós, penjant damunt el mar, de cases blanques i cales rocoses. Podeu continuar cap al nord per visitar Bari, una ciutat gran, però molt bonica.

El dia següent aneu cap a Alberobello, poble patrimoni de la humanitat pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. I continuant cap al sud podeu visitar pobles blancs, semblants als d’Andalucia, com ara Ostuni. Seguint la ruta dels pobles blancs podeu anar encara més al sud i arribar a les platges bellíssimes que hi ha al golf de Tarento. Per exemple la platja de San Petro in Bevagna, i dinar al restaurant Miramare, a tocar de l’aigua. Gens malament, molt recomanable.

L’endemà podeu partir cap a Bríndisi, lloc des d’on surten els vaixells cap a Grècia, dels que parlarem demà. Però Brindisi no te res d’especial. Millor acabar de baixar fins Lecce, una meravellosa ciutat barroca. Ens van encantar els seus carrers, esglésies, palaus, catedral i monuments romans.

Des de Lecce podem anar a banyar-nos. O bé a la costa del Mar Adriàtic, cap a la bella ciutat medieval d’Otranto i les platges que l’envolten, bé cap al Mar Tirrè, pels voltants de Gallípoli, una altra meravellosa ciutat antiga dalt d’un itsme, banyada pels dos costats. Si aneu cap al mar Tirrè, a banyar-nos una mica i a dinar, us recomanem la platja del Canne, bellíssima, prop de Gallípoli. llà podeu menjar a l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant. Des de Lecce també podeu anar a Taranto, i a un seguit de pobles blancs, si no els heu fet des de Conversano.

Quan esteu farts de la Puglia aneu cap a la Basilicata. Feu centre a la magnífica, inaudita i fantàstica ciutat rupestre i troglodita de Matera. Podeu dormir al Pane e Amore, magnífic apartament a dues passes dels Sassi, famoses cases coves de Matera. Aquesta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers, esglésies, cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Havent sopat al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula, podeu tornar a recòrrer els carrers de la vila, aquesta vegada de nit.

Des de Matera son fàcilment accessibles les platges del golf de Taranto, i també les platges de la Calabria, com ara les de Tropea, magnífica ciutat penjada damunt del mar, o les de Capo Vaticano. Potser podeu fer una ruta mixta amb la que ahir us explicàvem!. Des de Matera serà hora de retornar cap a Salerno, cap a Nàpols, i visitar-les si no ho heu fet a l’anada. I seguir després cap a Frascati, cap a Roma i cap al vaixell de tornada a casa. Recordeu que a Salerno, ciutat maca, vella coneguda nostra, teniu el restaurant l’Angolo Massuccio, de cuidada cuina. I que a Frascati podeu dormir al mateix hotel de l’anada, el Colonna, i vam sopar al mateix restaurant: la trattoria Piave.

I que, potser, el mateix dia que surt el vaixell, podeu pujar cap a Viterbo, bella ciutat medieval del Lazio, amb el palau dels papes, carrers medievals, esglésies, places i palaus.

Si ho feu, us recomanem de dinar a la Taberna Etrusca, bon restaurant. Una altra possibilitat fora passar el dia a la platja. Sobre Civitaveccia hi ha la platja de Tarquínia, on podeu fer la darrera banyada al mar Tirrè. O voltar per la Tarquínia, ciutat etrusca i medieval, bonica.

A la nit haureu d’agafar el vaixell al port de Civittaveccia i, cap a Barcelona!.

Més enllà de Campània i Calàbria: Sicília

Continuem somniant tancats a casa complint la quarantena, sense activitats en família, però deixant volar la imaginació. Ja hem estat a Roma, a les belles terres de la Campània, i fins i tot a la Calabria! Ara ampliarem les vacances fins a Sicília! Sortim del port de Barcelona amb el vaixell de Grimaldi. Sopem al mateix vaixell i anem amb el cotxe, sense restriccions de pes ni equipatge. Dormim en els bons camarots per a 4 persones. Tenim disco i piscina. Les 24 hores de viatge son llargues però arribem a Civittavecchia i parem a Roma, a l’hotel Novotel La Rústica, o bé a l’hotel Colonna, de Frascati, en un poblet molt maco. Parem a l’abadia de Casamari, i també a l’abadia de Fossanova, abans d’arribar a dinar a Caserta, a Hotel Royal, i visitem el palau reial borbònic. Dormim a Salerno, a l’Hotel Novotel i sopem a la pizzeria La Smorfia, o a l’Angolo Massuccio. Potser visitem la costiera amalfitana, Pompeia i Herculano, Nàpols, Sorrento i la illa de Capri. O bé, camí de Calàbria, les restes arqueològiques de Paestum i les platges fantàstiques de Castellabbate, dinant al restaurant de l’Hotel Villa Sirio, davant del mar. Baixeu ara a la Calabria, parant a dinar a Falerna Marítima, al ristorante alla Stazione. I feu nit a Scilla, un poble molt bonic. O a Tropea i aprofiteu una banyada a les bellíssimes cales del Capo Vaticani, molt desconegudes. El dia següent travessareu l’estret amb les naus de la companyia Caronte, ràpid i fàcil, per tocar terra siciliana a Messina, ciutat de poc interès. Millor baixeu cap a la incomparable Taormina, amb les seves vistes sobre l’Etna i amb accés a les millors platges de l’est de Sicília.

A Taormina podeu dinar al Da Cristina, a la Via Strabone 2. Per dormir proposem Acireale, un poble gran a tocar de Catània, (uns 10 kms), no exempt d’encant. Teniu allà l’hotel l’Ibis Styles, modern, molt bé, cómode i recomanable. I per sopar a una pizzeria davant del teatre d’Acireale: Veccio Teatro. Gran pizzes al forn de llena, grans plats de pasta, una mica a l’engròs, però a preus ridículs. O bé el millor restaurant de Sicilia: U Puttusu, genial, autèntic, increible trattoria siciliana. Super recomanable.

L’endemà visiteu Catània. Els aparcacotxes de la màfia fan bé la seva feina. Podreu estar hores aparcats per un parell d’euros en un lloc cèntric, amb el cotxe vigilat. Admireu la catedral barroca, places i carrers preciosos, el mercat pintoresc del peix i el delicat monestir de Sant Benedetto amb l’escala degli angeli. Un altre dia tocarà pujar a l’Etna i els Crateri Silvestri, i dinar al restaurant del mateix nom, si no en trobeu cap d’altre, aquest és una mica per oblidar.

Feu camí cap a Siracusa, la bella ciutat grega, rodejada de mar i muralles. Visiteu la catedral, els carrers i dineu, molt bé, a la pizzeria Schiticchio, al cor de la ciutat. No deixeu de banyar-nos al peu de les muralles.

La següent destinació és una preciosa vila barroca: Noto, una joia del barroc mundial, amb la seva catedral i els palaus. No desaprofiteu la bonica platja de la Marina di Noto. I no gaire lluny teniu Ragusa, una altra bellíssima vila barroca.

Continueu cap a Agrigento i els seus magnífics temples grecs. Una passada. Travesseu ara l’illa en direcció Palermo, no sense abans parar a la ciutat de Piazza Armerina i veure les excavacions de la domus romana del Casale, patrimoni de la humanitat. No es pot explicar en paraules aquesta meravella de sales plenes de mosaics. Piazza Armerina és bonica també, una ciutat medieval agrupada en un turó al voltant de la seva catedral. Vàrem dinar a la Trattoria Al Goloso, a la Via Garao, fantàstic!.

 

A Palermo, una ciutat espectacular, dormiu a tocar del port, a l’Ibis Styles. Molt bé. Cal recórrer de cap a cap la bellessa d’aquesta vila única: la Capella palatina, la Martorana, els oratoris… increible. Art arreu!.

 

Una tarda aneu fins Mondello, una platja fabulosa no lluny de Palermo. Per sopar teniu la trattoria I Compari, pasta molt bona, peix fresc, plats de mercat, a preus molt baixos. Molt recomanable també és l’antiga Foccaceria de San Francesco. Es tracta d’un self-service molt bo. Taules a fora, servides, per a turistes, i taules dins on t’has de buscar la vida, per els locals.

Des de Palermo podeu anar a Monreale, patrimoni de la humanitat per la seva catedral amb mosaics i el seu claustre, i també a Segesta, on hi ha un bonic temple grec. No oblideu Erice, vila medieval dalt d’un turó elevadíssim. Bona la platja de San Vito lo Capo, que no està gaire lluny d’aquesta zona. Per menjar, a Erice, teniu Monte San Giuliano, un restaurant típic sicilià, clàssic, muntat dins una antiga casa pairal, amb un pati amb molta ombra, i salons interiors de pedra vista. Bé.

Deixeu Palermo camí de Milazzo, amb parada a Cefalú, per veure el seu casc antic medieval i la seva catedral. Ature-vos a la meravellosa platja de Tíndari que s’estén, ben solitària, a la costa nord de Sicília, entre Milazzo i Cefalú.  Vam dinar molt bé a la platja de Tindari, al restaurant anomenat Lido Belvedere, a la mateixa sorra, just davant d’on surten les barques que transborden la gent a la punta de la banya. Bon aparcament davant mateix del local. Després de la banyada, aneu cap a Milazzo, un gran poble amb boniques platges, des d’on surten els vaixells cap a les illes Eòlies.

Milazzo no és la ciutat més bonica de Sicilia, ni tan sol una de les més boniques. Però és el port natural d’embarcament cap a les illes Eòlies, i aquestes si que son fabuloses. Hi ha diverses illes. Us recomanem Stromboli, molt al·lucinant amb el seu volcà actiu, o bé Vulcano, amb aigües sulfuroses marines, o la quieta Lípari, que sembla grega. Per dinar a Vulcano aneu a la Cantina Stevenson. No és el millor de l’illa, ni del port, segur, però van ser amables i les pizzes eren bones. A MIlazzo, per menjar bé, podeu anar al Tritone, una pizzeria, un bon restaurant a tocar de la Tonnara, la bella platja de Milazzo. Per dormir teniu Le Formiche, que és un híbrid entre casa rural i un hotel amb encant.

 

Serà ara ja l’hora de deixar Sicília i emprendre el llarg camí de tornada cap a Roma i cap a casa. Passàrem de nou a la Calàbria, i tornarem a Nàpols, o a Roma, parant a dinar a l’Hotel Regina, a peu d’autopista, dins el parc natural del Pollino. I, finalment de nou a Nàpols, o a Salerno, potser al Novotel, i potser per menjar a l’Osteria de l’Angolo Massuccio, que ja sabeu que està molt bé. Si preferiu estar-vos a Nàpols, podeu dinar a la fantàstica Pizzeria Donna Sofia, a la Via Tribunali. Si fos Roma, recordeu el Novotel la Rustica. I per dinar hi ha una pizzeria a tocar del Panteó, anomenada Miscellania, alegre i simpàtica. També recomanable al Pastaio, una pizzeria i trattoria informal.

De Roma haureu d’anar a Civitaveccia, a agafar el vaixell cap a Barcelona, però recordeu de fer una petita parada a Tarquínia, a la necròpolis etrusca, o a Viterbo, com us vàrem proposar en el nostre darrer post.

El Salento, les platges de la Puglia

Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son boniques ciutats, algunes medievals de la Puglia, el tacó del sud de la bota d’Itàlia. Però en aquesta bonica regió el millor no son les viles, tot i que encantadores, sinó les platges.

Avui us parlarem del tram nord de la costa de Gallípoli, de la platja del Canne, bellíssima, on ens vàrem banyar. El Lido del Canne te tots els serveis, un gran i bon aparcament de pagament i bons restaurants. Nosaltres vam probar l’Ulivo Bianco, un bonic restaurant a peu d’aigua que no estava malament. Les aigües son transparents, d’un blau cel preciós i la sorra d’un blanc enlluernador. Sempre hi fa sol.

I no son les úniques platges que hi ha. Només vam poder visitar un parell, però ens queden per veure altres amb molta anomenada com ara PortoCesareo, o bé Portoselvaggio  o les mateixes de la vila medieval de Gallipoli. Cap altre lloc d’Europa està banyat per dos mars tan propers. Si us agrada el submarinisme no us podeu perdre les meravelloses coves marines de Castro, i la de Santa Maria di Leuca. La vila barroca de Lecce, amb la catedral, les seves esglésies i palaus com bonics brodats de pedra, i les restes de l’amfiteatre romà al cor de la ciutat, pot ser un bon lloc on allotjar-se, el centre d’excursions perfecte.

Bari, Brindisi, Polignano, Lecce, Otranto, Leuca o Gallípoli son bonitas ciudades del sur de Italia, de la bota italiana. Pero aunque estas villas medievales de la Puglia merecen una detenida visita, en el tacón del sur de la bota de Italia lo mejor son las playas. Con una agua limpia, azul turquesa, el Jónico y el Adriático rivalizan en belleza. Debeis destinar unas vacaciones familiares a conocer estas maravillosas ciudades y estas playas de ensueño.

Parma, una altra volta

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos.

L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.
El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Monteriggioni, revisitada

El bonic poblet murallat de Monteriggioni es troba a peu d’autopista, a tocar de Siena, uns 10 kms. abans d’arribar a aquesta ciutat medieval de la Toscana, venint de Florència. Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, n’hi ha diversos a diverses alçades, i caminareu una estona més o menys. El turó on s’està el poble apareix sembrat d’oliveres i de gespa. Enfileu la torre de defensa que és la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i un parell o tres de restaurants. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Era hivern i feia sol i fred. L’altra vegada que hi vam ser era a l’estiu i feia molta calor. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Ara, a l’hivern estava tancat. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Passeu de llarg el poble baix i enfileu cap al turó. Naturalment també haureu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O les abadies de Sant’Antimo i Monte Oliveto Maggiore. O Montalcino, bon vi. Per descomptat San Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.

Ring of Kerry

The Ring of Kerry és en realitat una volta d’uns 180 kms. a la península d’Iveragh, al comtat de Kerry, situat al sudoest d’Irlanda. Fer el Ring of Kerry és viure de primera mà la natura i la història irlandesa, en una terra quasi verge, resseguint estretes carreteres que donen vistes inoblidables al mar i a la muntanya, pujant i baixant turons i muntanyes, descobrint platges, illes, caps rocosos, cascades i boscos. Natura en tot el seu esplendor. Però també petits pobles i monuments amagats, pedres plenes del verdet dels segles. Per fer el Ring of Kerry necessitareu un cotxe, tot i que també podeu fer servir les línies de bus existents. Si sortim de la vila de Killarney, cap a l’oest per la N-72, podeu remuntar cap al Gap of Dunloe, bellíssim entorn de muntanyes i llacs amb boscos. Agafem ara la N70 per baixar a la bonica platja de Rossbeigh, al poble de Glenbeigh, a la foto. Una platja de 8 km. de llarg, de sorra fina. Continueu cap al poblet mariner de Portmagee, on trobareu un pont que lliga terra ferma amb l’illa de Valentia. Paisatges fabulosos. Seguim el cap amb meravelloses vistes i petits poblets per anar fins el Fort prehistòric de Staigue, a tocar de Castlecove, de planta circular. Baixem a Kenmare, una vila molt maca i agradable per pujar, seguint ara la carretera N71 entre Kenmare and Killarney, fins el coll on trobareu el punt de vista dit the Ladies View, amb vistes superbes sobre el parc natural nacional de Killarney, un parc natural esplèndit. Des d’alla son 15 kms. de baixada entre boscos, amb parada obligada a la cascada Torc. Arribant a la ciutat de Killarney no s’acaben els prodigis. Allà teniu la casa Muckross que es una mansió victoriana de camp, històrica visitable. Passat Killarney, a la vora del llac, s’aixeca el Castell de Ross, vora el llac. També podeu fer un volt per la ciutat antiga de Killarney, vuere la seva catedral i els carrers comercials i parcs. Evidentment ens hem deixat molts llocs i punts d’interés que només vam veure des del cotxe. Nosaltres vam fer l’anell en un sol dia!. L’anell de Kerry no pot faltar en un bon viatge a Irlanda!. Per dinar, a Kenmare, teniu el ristorante Bella Vita, molt recomanable. A Killarney per menjar teniu el Cronins, força bo. Tradicional. O un pub de sempre, amb habitacions, restaurant i bar: el Murphy’s. També hi ha bons hotels, com ara el Park Hotel, un establiment luxós i car, però que fa ofertes de vegades. Més asequible i molt maco també, l’Hotel Brehon. No deixeu de fer el ring of Kerry si aneu a Irlanda!.

The Ring of Kerry es una vuelta de 180 kms. alrededor de la península d’Iveragh, en el comtat de Kerry, en Irlanda. Dar la vuelta al Ring of Kerry significa entrar en la naturaleza y la historia irlandesa, en una tierra virgen, recorriendo estrechas carreteras con vistas a un mar y subiendo muntañas, descubriendo playas, cabos, cascadas y bosques. También pueblos preciosos. El Ring of Kerry se hace en coche, o en bus. Salid de Killarney, por la N-72, remontando Dunloe, en un bellísimo entorno de montaña con lagos. Por la N70 bajad a la playa de Rossbeigh, cerca de Glenbeigh, en la foto. Pasad a la isla de Valentia. Continuad hasta Staigue, cerca de Castlecove. Bajad luego a Kenmare, y seguid la carretera N71 entre Kenmare y Killarney, viendo los lagos desde Ladies View, en el parque natural nacional de Killarney, con parada obligada en la cascada Torc. En Killarney está la casa Muckross que es una mansión victoriana de campo, visitable. Más allá de Killarney, está el Castillo de Ross, en el lago. Para comer, en Kenmare, teneis el ristorante Bella Vita, recomendable. En Killarney el Cronins, muy bueno. Tradicional. Hay un pub con habitaciones, restaurante y bar: el Murphy’s, y buenos hoteles, como el Park Hotel, o el Hotel Brehon. ¡No dejen de recorrer el ring of Kerry si van a Irlanda!.

Fira de la cervesa a Torredembarra

La 7a Fira de la cervesa artesana tindrà lloc aquest proper cap de setmana, el divendres 14 i el dissabte 15 d’octubre de 2016 a la Plaça del Castell de la bonica població marinera de Torredembarra. Podeu demanar més informació al telèfon 977 644 580, o bé via mail a turisme@torredembarra.cat, o bé consultar la web de la vila: turismetorredembarra.cat. No us perdeu aquesta cita amb la bona cervesa artesanal que comença el divendres a les 18 hores amb l’obertura de la Fira i que inclou, aquell dia, actuacions musicals, com ara la de los Pasantes, que proposen un repàs a la música dels anys 70 i 80. L’endemà, dissabte, és el dia fort. Hi haurà trobada dels amics dels Scooters Clàssics, música, activitats infantils a càrrec de les Tecletes de Tarragona, cata de cerveses, jazz i moltes coses més. L’entrada a la fira és completament gratuïta, però per tastar les cerveses és imprescindible adquirir el got de la fira. Podeu passar a Torredembarra el cap de setmana i gaudir del bonic nucli antic de la població, o bé fer un bany a les aigües càlides de la Costa Daurada. Perquè Torredembarra te una preciosa platja de sorra fina, ideal per a la canalla, d’aigües netes i calentes, on podreu banyar-vos-hi fins ben entrat l’octubre. Si no en teniu prou, us direm també que ens encanta el barri mariner i pescador de la ciutat, amb aire de mar i peix fresc fregit. Hi ha molts motius i al·licients per decidir passar un cap de setmana a Torredembarra. El barri antic, coronat pel palau renaixentista de l’ajuntament, ple de palaus i cases senyorials i d’història. Tampoc cal oblidar les dunes i aiguamolls dels “Muntanyans”. Aquesta zona és la única zona humida verge, i mig protegida, de la costa sud de Catalunya. Un paradís desconegut, ple d’ocells. Tocant ja a Altafulla, just al costat contrari, trobareu la vila romana dels Munts, un exemple de mansió romana, amb mosaics molt bonics. Per arribar al poble no teniu pèrdua. Des de Barcelona son 70 kms per l’autopista AP-7. Una horeta i poc. Senzillíssim. Per a dinar teniu molts bons llocs, sobretot a baix a mar, al barri mariner. Com per exemple la masia de Cal Pastoret, típica catalana. Hi ha una pizzeria, prop de les dunes que abans hem mencionat, que ens agrada molt. Es diu Il padrino di Enzo. Bones pizzes!. L’avi Vitali és sempre un valor segur, peix i arròs. I també el clàssic Les Palmeres. Al nucli antic, no lluny de la plaça del castell hi ha la Serra, un restaurant normal i senzill, mol bona cuina. Per dormir teniu un munt de càmpings, hostals i hotels. Els hotels de la zona són els típics de platja. Teniu el Morros, per exemple. Bones cerveses a Torredembarra!.

La Feria de la cerveza artesana tiene lugar en el núcleo antiguo de la población marinera de Torredembarra, en la Costa Dorada. Podemos encontrar, este sábado, una variada gama de cervezas y algunos actos festivos más.  Además de todo esto hay que decir que Torredembarra tiene una preciosa playa de arena fina, ideal para los niños, de aguas limpias y calientes, donde podrán bañarse hasta bien entrado octubre. Si no tenéis suficiente, os diremos también que nos encanta el barrio marinero y pescador de la ciudad, con aires de mar y de pescado fresco frito. Hay muchos motivos y alicientes para decidir pasar un fin de semana en Torredembarra. El barrio antiguo, coronado por el palacio renacentista del ayuntamiento, lleno de palacios y casas señoriales, está lleno de historia. Tampoco hay que olvidar las dunas y humedales de los “Muntanyans”. Esta es la única zona húmeda virgen, y medio protegida, de la costa sur de Cataluña. Un paraíso desconocido, lleno de pájaros. Tocando ya Altafulla, justo al lado contrario, encontrarán la villa romana de Els Munts, un ejemplo de mansión romana, con mosaicos muy bonitos. Llegar al pueblo no tiene pérdida. Desde Barcelona son 70 kms por la autopista AP-7. Una horita y poco. Sencillísimo. Para dormir tienen un montón de campings, hostales y hoteles. Los hoteles de la zona son los típicos de playa. Tenéis el Morros, por ejemplo. Para el tema restaurantes les recomendamos los del barrio marinero. Buena feria de la cerveza en Torredembarra.

Noto

No hi ha al món que nosaltres hem visitat una vila més escenogràfica que Noto, ni una ciutat feta tota ella en un estil tan pur com Noto. Perquè aquesta meravellosa població de Sicília, situada al sur de l’illa, no lluny de Siracusa o Ragusa, és totalment barroca. Un terratrèmol va esborrar del mapa la Noto antiga. La nova vila es va construir allunyada de l’altra, tota d’un cop, en un estil barroc molt maco, amb pedra daurada. Un escenari de pel·lícula, per exemple es va rodar aquí “La Vida es bella”. Per tot això és patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 1996. Noto es fàcil de descriure i llarg de visitar. Dos carrers paral·lels uneixen quatre places. Cada plaça te un convent, uns quants palaus i alguna església. Les entrades als temples tenen escalinates eternes de pedra, altíssimes. Hi ha terrasses arreu, jardins, balcons, tot ben barroc. No us perdeu la catedral de Sant Nicolò, i les esglésies de Sant Franceso, Santa Chiara, Sant Carlo Borromeo i Sant Domenico. I tampoc els fastuosos palaus de les famílies Nicolaci di Villadorata, Astuto e Impellizzeri. Heu d’incloure Noto en una visita a Sicília, juntament amb les altres esplèndides ciutats barroques: Ragusa Ibla, Siracusa o Caltagirone, que estan a tocar. Senyalar també que Noto no està gens lluny del mar i que Marina de Noto és una platja fantàstica situada a 10 kms. A més de platja de sorra llarga també podeu gaudir de cales i caletes, com ara la Calamoche, al nord, i al sud de Marina di Noto. Per dinar us recomanem una trattoria gens cara: Al Buco, situada a la piazza del convent de San Francesco, al carrer Vittorio Emmanuelle, el principal de la ciutat. Terrassa fora i local interior. Bona cuina. I encara us en recomanerem dos més, que ens van agradar. Estan junts, a tocar, al carrer Rocco Pirri. Un és el Mannà, minimalista, experimental, rabiosament modern i molt bo. Al número 19. L’altra és el Dammuso, al número 10 del mateix carrer Rocco Pirri. Molt més clàssic sense deixar de ser modern també, carta excel·lent de plats tradicionals. Pasta boníssima!. No deixeu passar Noto, us sabria greu!.

No hay en el mundo que nosotros hemos visitado una ciudad más escenográfica que Noto, ni una ciudad hecha toda ella en un estilo tan puro como Noto. Para que esta maravillosa población de Sicilia, situada en el sur de la isla, no lejos de Siracusa o Ragusa, es totalmente barroca. Un terremoto borró del mapa la Noto antigua. La nueva ciudad se construyó alejada de la otra, toda de una vez, en un estilo barroco muy bonito, con piedra dorada. Un escenario de película, por ejemplo se rodó aquí “La Vida es bella”. Por todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO desde 1996. Noto es fácil de describir y largo de visitar. Dos calles paralelas unen cuatro plazas. Cada plaza tiene un convento, varios palacios y alguna iglesia. Las entradas a los templos tienen escalinatas eternas de piedra, altísimas. Hay terrazas partes, jardines, balcones, todo bien barroco. No se pierdan la catedral de San Nicolò, y las iglesias de San Franceso, Santa Chiara, San Carlo Borromeo y San Domenico. Y tampoco los fastuosos palacios de las familias Nicolaci di Villadorata o Impellizzeri. Debeis incluir Noto en una visita a Sicilia, junto con las otras espléndidas ciudades barrocas: Ragusa Ibla, Siracusa o Caltagirone, que están muy cerca. Señalar también que Noto no está nada lejos del mar y que Marina de Noto es una playa fantástica situada a 10 kms. Además de playa de arena larga también se puede disfrutar de calas y calitas, como Calamoche, al norte, y al sur, de Marina di Noto. Para comer os recomendamos una trattoria nada cara: Al Buco, situada en la piazza del convento de San Francisco, en la calle Vittorio Emmanuelle, el principal de la ciudad. Terraza fuera y local interior. Buena cocina. Y os recomendamos dos más, que nos gustaron. Están juntas, a tocar, en la calle Rocco Pirri. Uno es el Maná, minimalista, experimental, rabiosamente moderno y muy bueno. En el número 19. La otra es el Dammuso, en el número 10 de la misma calle Rocco Pirri. Mucho más clásico sin dejar de ser moderno también, carta excelente de platos tradicionales. ¡Pasta buenísima !. No dejeis pasar Noto, os sabría mal !.

Castellabate

La vila de Castellabate està situada a la Campània, a Itàlia, al sud. Sota de Salerno. És un poble aturonat, penjat sobre la costa. Una costa bellíssima i desconeguda, no gaire lluny de la famosa costiera amalfitana, i a tocar de les espectaculars ruïnes de Paestum, de qui ningú no s’enrecorda quan la gent visita Pompeia, malgrat que les seus temples grecs son els millors i els més ben conservats del mon. No gaire lluny tampoc teniu les excavacions de Velia, una altra ciutat grega. Aquí, a Castellabate, o millor dit, a les seves platges, Santa Maria i Sant Marco, el mar Tirrè és blau, i la sorra de les cales groga, daurada. El centre històric de Castellabate, situat en un turó a 227 metres, està considerat com un dels “Pobles més bonics d’Italia”, i s’ho mereix. També és Patrimonio Mundial de la UNESCO. Les platges de Santa María i San Marco son boniques, és fàcil aparcar-hi, pagant, i podeu fins intentar-ho al Lungomare, passant del parquing obligatori de l’entrada del poble. En concret nosaltres ens vam enamorar de Santa Maria, amb el seu castell i casc antic tocant les ones. Romàntic. Tot plegat forma part del meravellós, poc turístic i mal conegut Parc Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera blava per la seva aigua transparent, i si us agrada caminar i la descoberta podeu passar de les platges més properes i arribar-vos fins l’illa de Licosa o la reserva natural de Tresino. Castellabate poble està ple de carrers estrets, cases de pedra, arcs, escales que amaguen palaus i esglésies que miren des de dalt el mar blau de la costa del Cilento. Es tracta sense cap mena de dubte d’un dels darrers llocs on encara no ha arribat a la Mediterrània el turisme de masses, amb molts banyistes, naturalment, però tots autòctons, italians. On les carreteres estretes encara no estan embossades. On no us esperen i els preus de restaurants i hotels es poden pagar molt bé. No oblideu el Cilento, i Castellabate, en el curs d’una ruta o vacances pel sud de Nàpols, que poden integrar Nàpols mateix, les belles illes del golf: Ischia, Capri… Pompeia i Herculà, és clar, la fantàstica costa amalfitana, amb Ravello, Amalfi i Positano, com és natural, però també la sugestiva Salerno, capital d’aquesta zona, Paestum, que no oblidareu mai més i, per què no, Castellabate i la costa inexplorada del Cilento. Per dinar a Castellabate tenim el nostre lloc: El restaurante de Andrea, situat a l’Hotel Villa Sirio, un deliciós establiment clàssic, elegant, una mica retro fins i tot, però amb vistes impagables damunt del mar. De fet hotel i restaurant estan situats a la mateixa línia de la sorra. Si tant glamour us fa nosa, llavors heu d’anar a la pizzeria Da Nello, dins el poblet mariner de Santa Maria també però no a primera línia de mar, sinó al carrer Pagliarola 33. Ens van dir coses bones de Le Gatte, un curiós local situat en uns porxos davant del mar, el port i el castell de Santa Maria, però el vam trobar tancat. A San Marco és bo el Torretta, a la via torretta, 9. Bona platja al Cilento!.

La ciudad de Castellabate está situada en la Campania, en Italia, al sur. Bajo Salerno. Es un pueblo alto, en un cerro, colgado sobre la costa. Una costa bellísima y desconocida, no muy lejos de la famosa costiera amalfitana, y junto a las espectaculares ruinas de Paestum, de quien nadie se acuerda cuando la gente visita Pompeya, aunque sus templos griegos son los mejores y los mejor conservados del mundo. No muy lejos tienen las excavaciones de Velia, otra ciudad griega. Aquí, en Castellabate, o mejor dicho, en sus playas, Santa María y San Marco, el mar Tirreno es azul, y la arena de las calas amarilla, dorada. El centro histórico de Castellabate, situado en una colina a 227 metros, está considerado como uno de los “Pueblos más bellos de Italia”, y se lo merece. También es Patrimonio Mundial de la UNESCO. Las playas de Santa María y San Marcos son bonitas, es fácil aparcar, pagando, y puede hasta intentarlo en el Lungomare, pasando del parking obligatorio de la entrada del pueblo. En concreto nosotros nos enamoramos de Santa María, con su castillo y casco antiguo tocando las olas. Romántico. Todo ello forma parte del maravilloso, poco turístico y mal conocido Parque Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera azul por su agua transparente, y si os gusta caminar y el descubrimiento, se puede pasar de las playas más cercanas y acercaros hasta la isla de Licosa, reserva natural. Castellabate pueblo está lleno de calles estrechas, casas de piedra, arcos, escaleras que esconden palacios e iglesias que miran desde arriba el mar azul de la costa del Cilento. Se trata sin duda alguna de uno de los últimos lugares donde todavía no ha llegado, en el Mediterráneo, el turismo de masas, con muchos bañistas, naturalmente, pero todos autóctonos, italianos. Donde las carreteras estrechas aún no están llenas de tránsito. Donde no os esperan y los precios de restaurantes y hoteles se pueden pagar muy bien. No olviden el Cilento, y Castellabate, en el curso de una ruta o vacaciones por el sur de Nápoles, o por las bellas islas del golfo: Ischia, Capri … y Pompeya y Herculano, claro, y la fantástica costa amalfitana, con Ravello, Amalfi y Positano, como es natural, pero también la sugestiva Salerno, capital de esta zona, y Paestum, que no olvidaréis nunca más y, por qué no, Castellabate y la costa inexplorada del Cilento. Para comer en Castellabate tenemos nuestro lugar: El restaurante de Andrea, situado en el Hotel Villa Sirio, un delicioso establecimiento clásico, elegante, un poco retro incluso, pero con vistas impagables del mar. De hecho hotel y restaurante están situados en la misma línea de la arena. Si tanto glamour os molesta, entonces debeis ir a la pizzería Da Nello, dentro del pueblo marinero de Santa María también, pero no en primera línea de mar, sino en la calle Pagliarola 33. Nos dijeron cosas buenas de Le Gatte, un curioso local situado en unos porches frente al mar, el puerto y el castillo de Santa María, pero lo encontramos cerrado. En San Marco es bueno el Torretta, en la vía Torretta, 9. ¡Buena playa en el Cilento!.

Paestum

No gaire lluny de Salerno, més al sud de Nàpols, i molt al sud de Roma, a uns 400 kms. de la capital italiana per ser més exactes, trobareu el conjunt de temples grecs més bonics i més ben conservats del món. Pot semblar una paradoxa, però no ho és. La zona de la bota d’Itàlia era l’anomenada Magna Grècia i era més grega, si això fos possible, que la mateixa Grècia. En una plana riallera, no lluny del mar, les columnes dels temples de Paestum, encara totes dretes i al seu lloc, i amb els arquitraus també on cal que siguin, desafien el pas del temps dretes al cel, sense signes d’envelliment. Son, com no podia ser d’una altra manera, patrimoni de la humanitat. Son una visita obligada si decidiu descobrir que la part sud d’Itàlia també existeix i és molt maca. Son tres els temples de Paestum, dedicats a Hera, Neptú que és el més gran i ben conservat, i el de Ceres, o Athena.  Arribareu fàcilment a Paestum per l’Autostrada A3, sortida Battipaglia. Després caldrà anar per la Strada Statale 18 cap al Sud i sortir a Paestum. La zona arqueològica està oberta de 08.30 a 18.45 hores. El museu tanca el 1r i 3r dilluns de mes. L’entrada son 10 €, però menors de 18 anys no paguen. I, després de visitar Paestum podeu banyar-vos en el mar color blau turquesa de Santa Maria de Castellabate, una zona de costa passat Agropoli molt poc coneguda i guapíssima. I en acabar retorneu cap a la Bellíssima Salerno, la ciutat més propera, amb la catedral de Sant Mateu, les esglesioles barroques, de façanes acolorides, els jardins tancats dins claustres amagats. No deixeu de visitar Sant Pietro in Corte, capella palatina que fou del príncep de Salerno, abans termes romanes i després oratori del XVIII. Passegeu sense presses pel Lungomare, una evocadora avinguda arran d’ones, a tocar de la platja, fins al port que comunica la vila amb Tunis, Sicília o Sardenya. I ja que sou per la zona, en el curs d’unes merescudes vacances, no deixeu de fer una volta per la Costa Amalfitana, guapíssima, amb Amalfi, Positano o Ravello, viles medievals increïbles, colocades entre el mar i la penya. O de veure la bulliciosa Nàpols, una ciutat quintaessencia del Mediterrani, plena de monuments. O anar fins Sorrento i agafar el vaixell que us porta a Capri. El bon clima, suau a l’hivern, però amb molta calor a l’estiu!. Salerno i la zona de paestum tenen pilons d’hotels on allotjar-vos. Nosaltres hem dormit, amb tota la família, de fàbula al Novotel Arechi, davant del mar, a les afores de Salerno. Bona taula i bon hotel, amb piscina. També trobareu molts restaurants on dinar prop les ruïnes de Paestum, com ara La Bottega del Gusto, a la via de la Magna Grècia, 33. O el ristorante Neptuno, un clàssic. No tan propers a les excavacions, més cap al mar, teniu un altre gran clàssic: el Tre Olivi, un restaurant d’alta gama. A Salerno també hi ha restaurants molt suggerents a la vila vella, a l’animadíssima rua medieval dei Mercanti, veritable centre vital de la ciutat. Ens va agradar pel menjar, pel preu i l’encant la petita Osteria de l’Angolo Masuccio, a la via Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. La porta en Gianluca, que us recomanarà les especialitats del dia. O una pizzeria tan xula com La Smorfia, al casc antic de Salern. Una altra pizzeria podría ser el Vicolo della Neve. Molt a tocar, la Cucina di Eduardo us proposa una cuina diferent, molt innovadora. No us perdeu els temples de Paestum ni la bella Salerno!

No muy lejos de Salerno, al sur de Nápoles, y muy al sur de Roma, a unos 400 kms. de la capital italiana para ser más exactos, se encuentra el conjunto de templos griegos más bellos y mejor conservados del mundo. Puede parecer una paradoja, pero no lo es. La zona de la bota de Italia era la llamada Magna Grecia y era más griega, si esto fuera posible, que la propia Grecia. En una llanura risueña, no lejos del mar, las columnas de los templos de Paestum desafían el paso del tiempo sin signos de envejecimiento. Son, como no podía ser de otra manera, patrimonio de la humanidad. Son una visita obligada si deciden a descubrir que la parte sur de Italia también existe y es muy bonita. Son tres los templos de Paestum, dedicados a Hera, Neptuno que es el más grande y mejor conservado, y el de Ceres, o Athena. Llegarán fácilmente en Paestum por la Autostrada A3, salida Battipaglia. Después habrá que ir por la Strada Statale 18 hacia el Sur y salir en Paestum. La zona arqueológica está abierta de 08.30 a 18.45 horas. La entrada son 10 €, pero menores de 18 años no pagan. Y, tras visitar Paestum retornen hacia la Bellísima Salerno, la ciudad más cercana, con la catedral de San Mateo, las iglesias barrocas, de fachadas coloridas, los jardines cerrados dentro claustros escondidos. No dejen de visitar San Pietro in Corte, capilla palatina que fue del príncipe de Salerno, antes termas romanas y después oratorio del XVIII. Paseen sin prisas por el Lungomare, una evocadora avenida muy cerca de la playa, hasta el puerto que comunica la ciudad con Túnez, Sicilia o Cerdeña. No dejen de dar una vuelta por la Costa Amalfitana, guapísima, con Amalfi, Positano o Ravello, villas medievales increíbles, colocadas entre el mar y la peña. O de ver la bulliciosa Nápoles, una ciudad quintaesencia del Mediterráneo, llena de monumentos. O ir hasta Sorrento y coger el barco que les llevarà a Capri. Salerno y la zona de paestum tienen muchos hoteles donde alojarse. Nosotros hemos dormido, con toda la familia, de fábula, en el Novotel Arechi, frente al mar, a las afueras de Salerno. Buena mesa y buen hotel, con piscina. También hay muchos restaurantes donde comer cerca las ruinas de Paestum, como La Bottega del Gusto, en la vía de la Magna Grecia, 33. O el ristorante Neptuno, un clásico. No tan cercanos a las excavaciones, más hacia el mar, tienen otro gran clásico: el Tre Olivi, un restaurante de alta gama. A Salerno también hay restaurantes muy sugerentes en la villa vieja, en la animadísima calle dei Mercanti, verdadero centro vital de la ciudad. Nos gustó por el precio y el encanto la pequeña Osteria del Angolo Masuccio, en la vía Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Gianluca les recomendará las especialidades del día. O una pizzería tan chula como el Vicolo della Neve. Muy cerca de la pizzería, la Cucina di Eduardo os propone una cocina diferente, muy innovadora. No se pierdan los templos de Paestum ni la hermosa Salerno!.

Not far from Salerno you will find the whole Greek temples most beautiful and best preserved in the world. Not far from the sea, the columns of the temples of Paestum, still all right and in place. There are three temples dedicated to Hera, Neptune and Ceres or Athena. Paestum is easily to reach from the Autostrada A3, exit Battipaglia. Then will go to the Strada Statale 18 to the South and exit at Paestum. The archaeological site is open from 08:30 to 18:45 hours. After visiting Paestum return to the beautiful Salerno, the nearest city. Do not forget to make a tour around the Amalfi’s Coast, with Amalfi, Positano or Ravello, medieval villages. Or see the bustling Naples, a quintessence of the Mediterranean city full of monuments. Or go to Sorrento and take the boat to Capri. Salerno and Paestum area hotels have a lot of good hotels. We get with the family the Arechi Novotel. Good food and good hotel with swimming pool. You will also find many restaurants where lunch near the ruins of Paestum, such as La Bottega del Gusto, a way of Magna Grecia, 33. Or ristorante Neptune, a classic. Not near the excavations, towards the sea, you have another classic: the Tre Olivi, a high quality restaurant. In Salerno restaurants are also very suggestive in the old town, in via dei Mercanti, real vital center of the city. We liked the price and charm of small Osteria Angolo Masuccio, on the road Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Or a pizzeria as cool as Vicolo della Neve. Very near the pizzeria, the Cucina di Eduardo proposes a different cuisine, very innovative. Do not miss the temples of Paestum or the beautiful Salerno!

Non loin de Salerne, au sud de Naples, et au sud de Rome, vous trouverez l’ensemble des temples grecs les plus beaux et les mieux conservés au monde. Il peut sembler paradoxal, mais ce n’est pas. La zone a été appelé Magna Grèce. Les colonnes des temples de Paestum, toujours tout droites et à sa place, défient le passage du temps sans aucun signe de vieillissement. Il y a trois temples de Paestum, dédiés à Héra, Neptune et Cérès ou Athena. Paestum est sur l’autoroute A3, sortie Battipaglia. Ensuite, on suivra la Strada Statale 18 jusqu’à Paestum. Le site archéologique est ouvert de 08h30 à 18:45 heures. Et après avoir visité Paestum retounez à la belle Salerno, la ville la plus proche. Et puisque vous êtes dans la région, pendant unes vacances bien méritées, ne oubliez pas de faire un tour pour la côte amalfitaine, magnifique, avec Amalfi, Positano ou Ravello, villages médiévaux incroyables. Ou voir Naples, une quintessence de la ville méditerranéenne pleine de monuments. Ou aller à Sorrento et prendre le bateau qui vous emmène à Capri. Il y a dans Salerno et Paestum des bons hôtels. Nous avons séjourné avec la famille au Arechi Novotel à la périphérie de Salerno. Bonne nourriture et bon hôtel avec piscine. Vous trouverez également de nombreux restaurants où déjeuner près des ruines de Paestum, tels que La Bottega del Gusto, via Magna Grecia, 33. Ou le ristorante Neptune, un classique. Vous avez un autre classique: le Tre Olivi, un restaurant de haute qualité. Dans Salerno les restaurants sont également très suggestives dans la vieille ville, a via dei Mercanti, centre vital réel de la ville. Nous avons aimé le prix et le charme de petite Osteria Angolo Masuccio, sur la route Masuccio Salernitano, 45. Tel: 333.69.53.085. Ou une pizzeria comme le Vicolo della Neve. Très près de la pizzeria, le Cucina di Eduardo propose une cuisine différente, très innovatrice. Ne manquez pas les temples de Paestum ou la belle Salerno!

Llemotges / Limoges

Camí de París hi passareu moltes vegades per Limoges, en anar o al tornar per l’autopista A-20. Serà un lloc de parada habitual d’una ruta per França, camí d’on sigui, o camí de Normandia o Bretanya. Ara bé, us ho advertim, malgrat el molt que sona el seu nom, Limoges no és una ciutat bonica. És desgarbada. No saps on te el centre. Cap monument no impressiona. Ara bé, potser us haureu de parar a dinar o dormir, i llavors no deixareu de visitar la seva catedral gòtica de Saint-Étienne, o l’església de Saint-Michel-des-Lions. O fins i tot, perquè no, la fastuosa Gare des Bénédictins, estació de tren art nouveau de la ciutat. Altres monuments que feren famosa la vila a l’edat mitjana ja no hi son, com ara Saint-Martial, a la place de la République, de la que queda la cripta. I d’aquesta ciutat dels esmalts també en queden uns carrers, com ara la rue de la Boucherie, plena de cases amb entramats de fusta. Per dinar us recomanem El San Marco, un ristorante italià, pizzeria, on menjareu molt bé. A la rue de la Boucherie, plena de cases bellíssimes de fusta i fang, teniu En Bas d’la Rue, un restaurant taverna que ens va agradar molt. No falla mai. Bona cuina. I un xic més amunt, al mateix carrer Les Petits Ventres, un francès de tradició, selecte. I no lluny del carrer de la Bucherie, a la popular place de la Motte, hi ha Chez Alphonse, un bistrot típic, desenfadat i alegre. No us en calen més!. Nosaltres varem dormir als afores, al costat d’un bell parc amb un llac, al Novotel Le Lac, ideal per famílies amb infants, els nens no paguen ni el desdejubi!. Fantàstic. A Limoges també te molta fama l’Hotel Richelieu, que tothom ens va recomanar. Si heu de parar a Llemotges… ja ho sabeu!.

Camino de París pasaréis muchas veces por Limoges, al ir o al volver por la autopista A-20. Será un lugar de parada habitual de una ruta por Francia, camino de donde sea, o camino de Normandía o Bretaña. Ahora bien, se lo advertimos, a pesar de lo mucho que suena su nombre, Limoges no es una ciudad hermosa. Es desgarbada. No sabes donde tiene el centro. Ningún monumento no impresiona. Ahora bien, puede que se tenga que parar a comer o dormir, y entonces no dejarán de visitar su catedral gótica de Saint-Étienne, o la iglesia de Saint-Michel-des-Lions. O incluso, porqué no, la fastuosa Gare Bénédictins, estación de tren art nouveau de la ciudad. Otros monumentos que hicieron famosa la ciudad en la Edad Media ya no están, como Saint-Martial, en la place de la République, de la que queda la cripta. Y de esta ciudad de los esmaltes también quedan unas calles, como la rue de la Boucherie, llena de casas con entramados de madera. Para comer os recomendamos El San Marco, un ristorante italiano, pizzería, donde se come muy bien. En la rue de la Boucherie, llena de casas bellísimas de madera y barro, tienen En Bas de la Rue, un restaurante taberna que nos gustó mucho. No falla nunca. Buena cocina. Y un poco más arriba, en la misma calle Las Pequeños Vientres, un francés de tradición, selecto. Y no lejos de la calle de la Bûcherie, en la popular place de la Motte, está Chez Alphonse, un bistrot típico, desenfadado y alegre. ¡No os hacen falta más !. Nosotros dormimos en las afueras, junto a un hermoso parque con un lago, en el Novotel Le Lac, ideal para familias con niños, los niños no pagan!. Fantástico. En Limoges también tiene mucha fama el Hotel Richelieu, que todo el mundo nos recomendó. Si tienen que parar en Limoges … ¡ya lo sabéis !.

In despite how much his name sounds, Limoges isn’t a beautiful city. You can to visit the cathedral of Saint-Etienne, or the church of Saint-Michel-des-Lions. Or even, why not, the Gare Benedictins, an famous art nouveau railway station. Other monuments that made the city famous in the Middle Ages no longer exist, such as Saint-Martial, the place de la République. Only remains the crypt. But you can see beautiful streets, like the “rue de la Boucherie”, full of wood houses. For lunch we recommend San Marco, an Italian ristorante, pizzeria, where you eat very well. In the rue de la Boucherie, full of beautiful houses of wood and mud, you have to En Bas d’la Rue, a tavern restaurant we liked. Never fails. Good food. And a little further up the same street “Les Petits Ventres” a restaurant French tradition, select. And not far from the street Bûcherie in the popular Place de la Motte, there is Chez Alphonse, a typical bistro, relaxed and happy. You will not need more !. We sleep in a hotel next to a beautiful park with a lake: the Novotel Le Lac. It’s ideal for families with children. In Limoges also has much fame the Richelieu Hotel, everybody recommended it to us.

Limoges n’est pas une ville magnifique. Vous ne savez pas où le centre. Aucun monument n’impressionné pas. Cependant vous devrez visiter la cathédrale de Saint-Etienne, ou l’église de Saint-Michel-des-Lions. Ou encore, pourquoi pas, la gare somptueux des Bénédictins, art nouveau, la gare de la ville. D’autres monuments qui ont rendu la ville célèbre dans le Moyen Age ne existent plus, comme la grande abbaye de Saint-Martial. Dans la place de la République ne reste que la crypte. Mais il y a des rues jolies, comme la rue de la Boucherie, toute pleine de maisons à colombages. Pour le déjeuner, nous vous recommandons le San Marco, un ristorante italien, pizzeria, où on peut manger très bien. Dans la rue de la Boucherie, pleine de belles maisons de bois, vous pouvez aller au restaurant En Bas d’la Rue, une taverne que nous avons aimé. Jamais échoue. La nourriture est bonne. Et un peu plus loin dans la même rue il y a un autre bon restaurant: Les petits ventres, pure tradition française. Et non loin de la rue Bûcherie, dans la populaire Place de la Motte, il y a Chez Alphonse, un bistrot typique, détendu et heureux. Vous n’avez pas besoin de plus restaurants!. Nous avons dormi dans un beau hotel, just à côté d’un beau parc avec un lac: le Novotel Le Lac. C’est idéal pour les familles avec enfants, les enfants ne paient pas!. Fantastique. Limoges a aussi un autre grand hotel tres renommée: l’Hôtel Richelieu. Tout le monde nous l’à recommandé.

Verona, una altra volta

Verona és una molt bonica ciutat del nord d’Itàlia, a mig camí entre Milá i Venecia. Te de tot: un castell medieval, unes tombes medievals fantàstiques al mig d’un carrer, un amfiteatre romà colosal, un munt de palaus, un piló de places molt boniques, com ara la del mercat, anomenada “delle Erbe”, uns carrers molt romàntics i, sobretot, el balcó de Romeo i Julieta, allà on tots els enamorats han d’anar en pelegrinatge una vegada a la vida i deixar la seva signatura a la paret del portal d’accés al jardí de Julieta, on entre la multitud podreu veure el balconet gòtic de la dama. Verona mereix una aturada en la vostra ruta. Té bons hotels i bons restaurants. A Verona hi hem menjat de conya, bé de preu, i en llocs xulos. Per exemple ens agrada un munt Peperino, informal, alegre i suculent… pizzes, pasta i altres especialitats italianes. Molt més informal encara un buffet lliure, però de certa qualitat, gens arrossegat, on per un preu ridícul podreu menjar tota mena de coses, dignes, de cuina típica italiana. Es diu Al Cerchio dei Golosi i està al camí entre el pàrquing on aparcareu el cotxe, al centre de la ciutat, que serà l’aparcament de la Ciutadella o el de l’Arena, i l’amfiteatre romà d’aquest mateix nom. I passareu per davant: carrer Ponte Cittadella, 3. Sota unes voltes modernes. No gaire lluny del Peperino, de fet al davant per davant. Nastro Azzurro és una altra cosa. Un ristorante trattoria italià de tota la vida, gens informal. Bona cuina, no lluny dels altres dos, a l’Arena també. No us perdeu Verona si aneu de Venezia a Torino, a Milano o cap a Bologna o Firenze. No hi hem dormit a la ciutat, però ens agrada passar-hi unes hores, parar-hi, dinar-hi i contemplar-la. És fàcil sortir de l’autopista, arribar al centre, aparcar i gaudir de l’art, increïble que atresora. No us perdeu Verona!.

Verona es una bellisima ciudad del norte de Italia, a medio camino entre Milán y Venecia. Lo tiene todo: Un castillo medieval, un anfiteatro romano, palacios, plazas como esta “delle Erbe”, calles románticas y, sobre todo, el balcón de Romeo y Julieta, allá donde todos los enamorados han de ir en peregrinaje. Merece una parada en vuestra ruta. Tiene buenos hoteles y muy buenos restaurantes, es fácil llegar, aparcar, comer y pasear. No os perdais Verona.

Brescia

Brescia és una ciutat mitjana d’Itàlia, situada a mig camí entre Milano i Venezia, dues grans fites turístiques del país, i entre Bergamo i Verona, altres dos viles d’art imponents. Totes elles a peu de l’autopista A4, sense pèrdua. Brescia no és la ciutat més bonica d’Itàlia, ni pot competir amb Roma o Firenze, però si passeu prop d’ella, pareu-hi una hora, val la pena. Brescia fou una importantíssima colònia romana i queden moltes restes d’aquesta època. Entre elles el fòrum, el teatre i un temple. Romànica és la catedral vella, anomenada la Rotonda, pel seu pla circular, estrany. Al costat teniu la catedral nova, neoclàsica, sense més història. A dues passes una genial plaça del comú, amb una logia palladiana, alguns bellíssims palaus i una torre del rellotge veneciana. Tot força escenogràfic. Els museus son l’altre punt fort de la ciutat, el de l’Edat Cristiana i el de Santa Júlia, patrimoni de la humanitat, contenen peces i obres d’art des de Roma a l’edat mitja, fantàstiques. I res és ens pot oferir Brescia, vila romana i medieval, senzilla, poc aparatosa però molt cuca, com totes les ciutats d’Itàlia. Si obrim el ventall i fem de Brescia el centre d’una setmana de vacances llavors la cosa canvia una mica. A menys de 100 kms. teniu, al voltant, ciutats com Mantova, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, per exemple, que mereixen una visita totes elles. Si parlem de natura no podeu deixar de veure els llacs alpins de Garda i el d’Iseo, blaus, purs, preparats per banyar-s’hi. Per dinar a Brescia us recomanem, a la plaça del Duomo, la vinateria Dolcevite, jove, informal, delirant, amb pizzas, foccacias, pannini… bons vins, és clar!. Per preus ridículs. No és un ristorante, evidentment… però la gent de Brescia l’omple, i no ens estranya. El Mangiafuoco és una trattoria italiana com la imaginem, de pel·lícula, fantàstica. Bona opció. Molt més clàssica la Colonna, de sempre, tradicional, bona cuina. D’hotels familiars no en falten: per exemple el Novotel Brescia, on els nens menors de 16 anys no paguen. O l’AC Brescia, d’aquesta cadena internacional, o el NH Brescia, molt interessant també. Brescia, cal pensar-hi si passeu prop d’ella!.

Brescia es una ciudad de Italia, situada a medio camino entre Milano y Venezia, dos grandes hitos turísticos del país, y entre Bergamo y Verona, otros dos villas de arte imponentes. Todas ellas a pie de la autopista A4, sin pérdida. Brescia no es la ciudad más bonita de Italia, ni puede competir con Roma o Firenze, pero si pasáis cerca de ella, parad allí una hora, vale la pena. Brescia fue una importantísima colonia romana y quedan muchos restos de esta época. Entre ellas el foro, el teatro y un templo. Románica es la catedral vieja, llamada la Rotonda, por su plano circular, extraño. Junto a ella tenéis la catedral nueva, neoclásica, sin más historia. A dos pasos una genial plaza del común, con una logia palladiana, algunos bellísimos palacios y una torre del reloj veneciana. Todo muy escenográfico. Los museos son otro punto fuerte de la ciudad, el de la Edad Cristiana y el de Santa Julia, patrimonio de la humanidad, contienen piezas y obras de arte desde Roma a la edad media, fantásticas. Y eso os puede ofrecer Brescia, ciudad romana y medieval, sencilla, poco aparatosa pero muy cuca, como todas las ciudades de Italia. Si abrimos el abanico y hacemos de Brescia el centro de una semana de vacaciones entonces la cosa cambia un poco. A menos de 100 kms. tienen, alrededor, ciudades como Mantua, Parma, Verona, Bergamo, Piacenza, Cremona o Milano, por ejemplo, que merecen una visita todas ellas. Si hablamos de naturaleza no pueden dejar de ver los lagos alpinos de Garda y el de Iseo, azules, puros, preparados para bañarse. Para comer en Brescia destacamos en la plaza del Duomo, la vinatería Dolcevite, joven, informal, delirante, con pizzas, foccacias, Pannini … buenos vinos, claro. Precios ridículos. No es un ristorante, evidentemente … pero la gente de Brescia lo llena, y no nos extraña. El Mangiafuoco es una trattoria italiana como la imaginamos, de película, fantástica. Buena opción. Mucho más clásica la Colonna, de siempre, tradicional, buena cocina. De hoteles familiares no faltan: por ejemplo el Novotel Brescia, donde los niños menores de 16 años no pagan. O el AC Brescia, de esta cadena internacional, o el NH Brescia, muy interesante también. ¡Brescia, hay que pensar en ella!.

Parma

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos. L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.