Monteriggioni, revisitada

El bonic poblet murallat de Monteriggioni es troba a peu d’autopista, a tocar de Siena, uns 10 kms. abans d’arribar a aquesta ciutat medieval de la Toscana, venint de Florència. Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, n’hi ha diversos a diverses alçades, i caminareu una estona més o menys. El turó on s’està el poble apareix sembrat d’oliveres i de gespa. Enfileu la torre de defensa que és la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i un parell o tres de restaurants. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Era hivern i feia sol i fred. L’altra vegada que hi vam ser era a l’estiu i feia molta calor. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Ara, a l’hivern estava tancat. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Passeu de llarg el poble baix i enfileu cap al turó. Naturalment també haureu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O les abadies de Sant’Antimo i Monte Oliveto Maggiore. O Montalcino, bon vi. Per descomptat San Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.

Siena, revisitada

Tornem de nou a la bellíssima Siena, la ciutat italiana amb la plaça més bonica del món. La bella piazza de Il Campo, amb el gran palau comunal, i la seva torre altíssima, la torre del Mangia. I la font renaixentista. Una vila medieval gran, molt gran, amb un casc antic ple de palaus gòtics, fastuosos. El casc medieval més gran d’Europa. Perquè Siena va ser la ciutat de la Toscana més gran i important, abans de caure en l’oblit, en profit de la seva eterna rival, Florència. Ara Siena dorm en pau, convertida en una vila menor, pacífica, acollidora.

Visiteu l’ajuntament, amb les pintures. Passegeu pels carrers empedrats admirant cada casa forta, cada palau. Enfileu el turó fins la catedral, admirable, tota de marbre negre i blanc. Entreu-hi i quedareu bocabadats amb el terra, de marbre també, historiat. En fer cap a la biblioteca Piccolomini no podreu donar crèdit a tanta bellessa. Frescos del Pinturriccio omplen les parets. En sortir podeu anar cap a l’Hospital de l’Scala, on també hi ha pintures al fresc molt boniques, si bé no valen tan la pena com les de la catedral.

Finalment direm que Siena, la capital de la Toscana del Sur, és un punt de sortida d’interessants excursions per les viles i atraccions dels voltants, com ara Volterra, Colle di Val d’Elsa, Montereggioni, San Giminiano, Olivetto Maggiore, Montalcino, Sant’Antimo, Pienza o Montepulciano, entrades totes que podeu cercar en aquesta pàgina. A Siena ens allotjàrem a l’Hotel Italia, fantàstic, molt familiar i recomanable. Sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé, de veritat. I, si sou de menjar caminant, a la piazza del campo teniu el Te Ke Voi?, menjar ràpid d’alta qualitat. Si aneu per la Toscana, a Itàlia, no us conformeu amb visitar només Florència, i Pisa perquè ve de pas. Hi ha una fantàstica ciutat esperant-vos un xic més enllà: Siena. Si aneu a Siena quan fan la festa de “Il Palio”, dues vegades cada estiu, potser no hi cabreu, però veureu el que mai no heu vist, una vila entregada per complert a les banderes dels barris dels seus amors i una cursa de cavalls tal i com es feien fa 600 anys.

Si vais por la Toscana, en Italia, no os conformeis con visitar sólo Florencia, y Pisa, porque viene de paso. Hay una fantástica ciudad esperando un poco más allá: Siena. Nunca habéis visto una plaza más grande que la de Siena, ni un ayuntamiento más impresionante, y con una torre tan alta.  Vagad por sus calles. Subid hasta la catedral. Id a Siena cuando la fiesta de “Il Palio”, dos veces cada verano, y veréis a la gente pasear las banderas de sus amores. http://www.terresiena.it/

Firenze, Florència, una altra volta

No us descobrirem ara Florència, segur que ja hi heu estat moltes vegades. Nosaltres hi hem anat aquest Nadal la darrera. Teniem hora reservada als Uffizi de Florència, esplèndid museu, que no ens va decebre. Mai no ho fa, amb les seves obres d’art increïbles.

Després vam aprofitar per fer una volta pels racons més típics: Ponte vecchio, Signoria, Academia, el duomo de Santa Maria dei Fiori, la Santa Croce, Santa Maria Novella… I, vam acabar dinant en un bon restaurant popular, anomenat La Fettunta, menjar ràpid de qualitat, ambient poc sofisticat però molt bé. Florència produeix un síndrome propi: el de Sthendal. Es caracteritza per pèrdua de memòria, orientació i del raonament lògic. És normal que això passi aquí. El cervell humà no pot assimilar tanta maravella sense perdre el senderi. Florència és bellíssima. Això és un tòpic i és veritat. Necessitariem diversos blocs com aquest només per parlar de tot l’art que Florència conté, senzillament impossible. I si això fos poc, teniu la Toscana. Milers de pobles, poblets, turons, i paisatges diversos, delicadament posats a la nostra disposició, en un entorn suau i magnificient, només per disfrutar-los: Siena, San Giminiano, Lucca, Pisa, Pistoia, Prato, Fiesole, Arezzo, Cortona, Montepulciano, Pienza, Montalcino, Volterra, Sant’Antimo… És a dir, entre Florència i la Toscana teniu tema per anys de vacances.  Aquesta vegada nosaltres dormiem a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic. Però a l’hora de dormir penseu en els hotels Novotel, que ofereixen habitacions familiars a molt bon preu. A Florència n’hi ha un als afores.

Florencia produce un síndrome propio: el de Sthendal. Se caracteriza por pérdida de memoria, orientación y del razonamiento lógico. Es normal que esto pase aquí. El cerebro humano no puede asimilar tanta maravilla sin perder el tino. Florencia es bellísima. Esto es un tópico y es verdad. Necesitariamos varios blogs como este sólo para hablar de todo el arte que Florencia contiene: Uffizi, Ponte Vecchio, Academia, Santa Maria dei Fiori, Santa Croce… sencillamente imposible. Sólo hace falta que sepáis que todo el que os han dicho de Florencia es absolutamente verídico. Y si esto fuera poco, tenéis la Toscana. Miles de pueblos, cerros, y paisajes diversos, delicadamente puestos a nuestra disposición, en un entorno suave y magnificiente, sólo para disfrutarlo. Es decir, entre Florencia y la Toscana tenéis tema para diversos años de vacaciones. http://www.firenzeturismo.it/  A la hora de dormir pensad en hoteles Novotel, que ofrecen habitacions familiares a muy buen precio: http://www.novotel.com/es/home/index.shtml

 

San Gimignano, revisitat

San Gimignano, la ciutat de les torres, és una vila medieval que cal recòrrer a plaer, sense ruta, sense pensar, només gaudint-la. A l’aparcar al darrer lloc que vam trobvar, a l’altra punta de l’entrada principal, el primer que vam anar a veure aquesta vegada va ser l’església de Sant Agustí, que no havíem vist mai, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada. Després ja vam poder fer una volta pel casc antic, com és natural. Increibles les torres, les places, els carrers, els palaus. Al mig de la Toscana, no gens lluny de la turística Florència, aquest bellíssim poble medieval alça les seves torres que, en altres temps, les guerres entre famílies varen obligar a aixecar. Avui, només els turistes lluiten per obtenir la millor foto. Propera Siena també, San Gimignano és un lloc preciòs que no pot faltar en la vostra sortida per la Toscana o per Itàlia. No hem dormit ni menjat mai a San Giminiano, ho sentim, però hem vist restaurants i hotels que valien la pena!.

En medio de la Toscana, este bellísimo pueblo medieval alza sus torres que, en otros tiempos, las guerras entre familias obligaron a levantar. Hoy, sólo los turistas luchan por obtener la mejor foto. Próxima Siena o Florencia, Gimignano es un lugar precioso que no puede faltar en vuestra salida por la Toscana o por Italia. Web: http://www.sangimignano.com

 

Colle di Val d’Elsa, clau de la Toscana

Possiblement heu anat a Florència, a la Toscana, amb la família, més d’una vegada. I també a Siena, a San Giminiano fins i tot. Haureu agafat l’autopista i haureu sortit a Colle di Val d’Elsa, sense parar-hi esment. Heu passat de llarg. I és una veritable llàstima perquè el petit poble medieval antic, que s’estén damunt d’un turó, sense gens de fama turística, és bonic. No així el poble de sota, molt modern i industrial. S’hi accedeix per una porta murallada, doble. Hi ha bon aparcament, sota el penyassegat, a banda i banda. Ja veieu que no hem pogut, no hem volgut, resistir la temptació de parlar-vos de nou de la Toscana. Però ara que ja us hem parlat de les grans viles toscanes, de les que són patrimoni de la humanitat, de les que mereixen arribar des de l’altra costat del món per veure-les, com ara Florencia, Siena, Pisa, Lucca, Sant Giminiano, Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza… encetem les viles de segona categoria, petites, com Colle, o els monestirs amagats entre pins i camps de blat. Com ja hem dit abans, Colle Val d’Elsa, per exemple, te unes muralles conservades a intèrvals, amb sorprenents portes, com ara la imponent Porta Nuova. Travessant-la s’accedeix a un graciós barri antic, ple de palaus, esglésies, hospitals medievals, en el sentit d’hospedatge a peregrins, i cases fortes, cases amb torres, de famílies burgeses i poderoses. Desde la graciosa plaça de Santa Caterina, amb la seva font, arribareu al palazzo Portigiani, seu del comune, amb la seva façana i l’escut dels Medici tot poderosos. Una característica de Colle són els ponts. Els ponts damunt del riu Elsa, és clar, però també els que uneixen diferents zones del barri alt. El duomo i la seva plaça són el centre de Colle. Al costat el palau del potestat, i el pretori. Al davant el palau del bisbe i l’antic ajuntament. Bones vistes de la vila alta des de la plaça del Duomo. Dalt de tot de la vila, el castell. Des del mateix podreu veure la ciutat allargassada damunt la seva muntanyeta, amb la catedral, i el camp que rodeja la vila. Colle és coneguda com la ciutat del vidre, i te un museu dedicat a aquest art. També te museus artístics i arqueològics, situats en bellíssims palaus del renaixement. A més, les afores del poble, la Vall del riu Elsa, està plena de petits pobles, santuaris, ermites, abadies… que heu vist mil vegades en pel·lícules anglosaxones sobre la Toscana, com ara el paciente inglès. Recòrrer aquests camps magnífics és ficar-se en una postal turística. no espereu grans monuments. Són pinzellades. Ho teniu molt fàcil per menjar bé, o dormir bé a la Vall d’Elsa. Hi ha un munt d’hotels i restaurants. Nosaltres no hi hem dormit, ho vam fer tot des de l Novotel de Florència, però els hem vist. A tocar, prop de Siena, teniu l’Hotel Villa Belvedere. A Siena centre, l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable. També les pizzeries. N’hi ha un munt per tota la vila, però ens quedarem sense lloc a dubtes amb el Caffe Santa Caterina, una pizzeria i geladeria de la graciosa placeta de Santa Caterina, just al final de les escales que hi ha pujant de l’aparcament. Hi van dinar de gust, bon servei i bona taula.

No hemos podido, no hemos querido, resistir la tentación de hablaros de nuevo de la Toscana. Y dado que aún conservamos su luz en nuestros ojos, iniciamos una nueva evocación. Ya os hemos hablado de las grandes villas toscanas, de las que son patrimonio de la humanidad, de las que merecen llegar desde el otro lado del mundo para verlas. Florencia, está claro, pero también Siena, Pisa, Lucca, San Giminiano … También os hemos hablado en este blog de las villas de segunda categoría, las que merecen una visita cuando ya habréis saboreado los grandes hitos. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza … Pero nos quedaban aún aquellos lugares más humildes, aquellos monasterios escondidos entre pinos y campos de trigo. Lugares como la villa de Colle Val d’Elsa, que está allá,  encima de su colina, dominando las carretras que permiten ir de Siena a Volterra, o a San Giminiano. Por esta razón, seguramente, deberán haber pasado, a toda velocidad, cerca de Colle. Vosotros, que sois europeos, que estais a dos pasos de Italia, podeis permitiros el lujo de hacer un nuevo viaje para ver estas pequeñas maravillas. El lujo de descubrir pequeñas cositas sencillas, insospechadas. Colle Val d’Elsa, por ejemplo, tiene unas murallas conservadas, aunque no por entero, con sorprendentes puertas, como la imponente Porta Nuova. Atravesándola se accede a un gracioso casco antiguo, lleno de palacios, iglesias, hospitales medievales, en el sentido de hospedaje a peregrinos, y casas fuertes, casas con torres, de familias burguesas y poderosas. Desde la graciosa plaza de Santa Catalina, con su fuente, se llega al palazzo Portigiani, sede del comune, con su fachada y el escudo de los Medici todo poderosos. Una característica de Colle son los puentes. Los puentes sobre el río Elsa, claro, pero también los que unen diferentes zonas de la parte alta. El duomo y su plaza son el centro de Colle. Junto a ella esá el palacio del potestad, y el pretorio. En frente, el palacio del obispo y el antiguo ayuntamiento. Buenas vistas de la villa alta desde la plaza del Duomo. En lo más alto de la villa, el castillo. Desde el mismo podrá ver la ciudad alargada sobre su montañita, con la catedral, y el campo que la rodea. Colle es conocida como la ciudad del vidrio, y tiene un museo dedicado a este arte. También tiene museos artísticos y arqueológicos, situados en bellísimos palacios del renacimiento. La ciudad más moderna se sitúa bajo la villa alta. Los de Colle lo llaman “il piano”. Es la zona donde se encuentran los comercios y los restaurantes. Las afueras del pueblo, hacia el Valle del río Elsa, está llena de pequeños pueblos, santuarios, ermitas, abadías … que habéis visto mil veces en películas anglosajonas sobre la Toscana, como la del paciente inglès. Recorrer estos campos magníficos es meterse en una postal turística. No esperéis grandes monumentos. Son solo pinceladas. Lo tienen muy fácil para comer bien, o dormir bien en Colle Val d’Elsa. Hay un montón de hoteles y restaurantes. Nosotros no hemos dormido, lo hicimos todo desde el Novotel de Florencia, pero los hemos visto. Son famosos los restaurantes de los hoteles Arnolfo y Belvedere. También las pizzerías. Hay un montón por toda la villa.

Monte Olivetto Maggiore

Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino

Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montepulciano, una altra volta

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Sant’Antimo

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Volterra, de nou

Hi ha una Toscana amagada, una Toscana diferent. Una Toscana dura, poc agraïda, poc turística, allunyada de les corrents de ramats d’admiradors poc crítics de l’art. Una Toscana potent, senzilla, autèntica, dura, pelada, nua, forta. On la terra no s’assembla gens als turons ondulats que rodejen Florència. Aquesta Toscana te per centre la ciutat de Volterra. Una vila medieval i renaixentista de primer ordre, penjada dalt d’un turó, oberta a tots els vents. Una vila contundent, directa, sense maquillatge. Una vila que conserva tot el sabor dels seus palaus, dels seus carrers. Nosaltres hi hem anat de nou aquest Nadal, i no ens ha fallat. Tan bonica com sempre. Hem dinat al restaurant Osteria dei Poeti, luxós, meravellós. Arribareu fàcilment a Volterra des de Florència per Certaldo, per Sant Gimigniano, bé des de Siena, o des de Pisa, per Pontedera. Incloueu-la en la vostra ruta per la Toscana. Així anireu més enllà de les edulcorades i manides guies de sempre. Visiteu Florència, naturalment. Impossible no fer-ho. Arribeu-vos fins a Sant Gimigniano, meca de qualsevol turista toscà. Pugeu fins Siena perquè s’ho val, però no deixeu de banda Volterra. I si s’us posa a l’abast mireu-vos també Certaldo, amb la seva vila alta, o Monteriggioni i les seves muralles, o Colle di Val d’Elsa, un poblet ben simpàtic. De Volterra us sorpendrà la fantàstica conservació d’allò que en podríem dir l’ambient, l’esperit medieval. Manté perfectes les muralles i nombroses portes. Imponent és el palau dels Priors, cor de la ciutat, que dialoga amb la signoria, (a la foto), en una plaça fantàstica, escenogràfica. I en una placeta més allunyada, el Duomo, i  el baptisteri, petitó, una cucada. El carrer dei Servi, amb els seus palaus. En resum una vila típicament toscana, cinematogràfica. Si visiteu la maravellosa Toscana penseu en aquesta parenta pobra, però molt bonica: Volterra us espera. Podeu dormir a Florència on hi ha hotels de totes les cadenes familiars, com ara un Novotel, o bé a Siena, a l’hotel Italia, fantàstic.

Hay una Toscana escondida, una Toscana diferente. Una Toscana dura, poco agradecida, poco turística, alejada de las corrientes de admiradores poco críticos del arte. Una Toscana potente, sencilla, auténtica, dura, pelada, desnuda, fuerte. Donde la tierra no se parece en nada a los cerros ondulados que rodean Florencia. Esta Toscana tiene por centro la ciudad de Volterra. Una villa medieval y renacentista de primer orden, colgada sobre una colina, abierta a todos los vientos. Una villa contundente, directa, sin maquillaje. Una villa que conserva todo el sabor de sus palacios, de sus calles. Llegarán fácilmente a Volterra desde Florencia por Certaldo, o por San Gimigniano, o bien desde Siena. Incluirla en su ruta por la Toscana será una buena decisión. Así iréis más allá de las edulcoradas y manidas guías de siempre. Vereis más ala de las bellísimas ciudades de toda la vida. Visitad Florencia, naturalmente. Imposible no hacerlo. Acercaos hasta Sant Gimigniano, meca de cualquier turista toscano que se precie. Subid hasta Siena porque se lo merece, pero no dejeis de lado Volterra. Os sorprenderá la fantástica conservación de lo que podríamos llamar el ambiente, el espíritu medieval. Mantiene perfectas las murallas y numerosas puertas. Imponente es el Palacio de los Priores, corazón de la ciudad, que dialoga con el Duomo, el baptisterio y unos cuantos palacios en el mismo espacio público. Una puesta en escena típicamente toscana, cinematográfica. Si visitáis la maravillosa Toscana pensad en esta parienta pobre, pero muy bonita: Volterra os espera. Pueden dormir en la villa, en el mismo centro, en hoteles tan bonitos como La Locanda, o bien en los pueblos esparcidos por los campos. Busquen en la web. También puede hacer centro en Florencia donde hay hoteles de todas las cadenas familiares, como un Novotel.

Sarzana

Si mai aneu de camí cap a la Toscana, a Itàlia, feu una parada a Sarzana, un poble prop de Carrara i les seves canteres de marbre, situat una mica abans d’arribar a Lucca. I per quina raó hauríeu de parar aquí. Doncs perquè és més que possible que sigui l’hora de dinar, i Sarzana te un centre medieval xulo, sense ser res de l’altre món. Unes portes d’entrada, muralles, un llarg carrer amb cases de pedra, un castell, unes places i algunes esglésies. I te bons restaurants on fer un bon tiberi. A nosaltres ens agrada dinar a l’Osteria dei Sani, a la Via Torrione Testaforte, 11, un lloc perfecte per menjar bé, especialitats de la terra, productes ecològics, un pa increïblement bo, molt bo, i uns postres inoblidables… en resum un restaurant molt recomanable. És a tocar de l’entrada sur, amb bon aparcament de pagament en zona blava. Sarzana no juga a la primera divisió turística, i possiblement tampoc a la segona, però per aquesta zona trobar un lloc fàcil on parar, aparcar, menjar i que sigui bonic de visitar no és gaire senzill. Ja ho sabeu!.

Si vais a la Toscana, en Italia, podeis hacer una parada en Sarzana, un pueblo cercano a Carrara. Puede que sea hora de comer y Sarzana tiene un centro medieval chulo, con murallas, puertas, calles, plazas y unas cuantas iglesias. Y un castillo resultón.  Y también buenos restaurantes. Como por ejemplo l’Osteria dei Sani, en la Via Torrione Testaforte, 11, especialidades de la tierra, productos ecológicos y un pan bueno de verdad. Postres inolvidables… un restaurante recomendable.

Rodemack

A tocar d’Alemanya, de Luxemburg i de Bèlgica, però encara dins França, ens va encantar un petit poblet medieval situat en el camí de Metz, bella ciutat que heu de visitar, i Trèveris, una altra fita ineludible en un viatge per Europa. Es tracta de Rodemack, envoltada per muralles, i protegida per portes de conte de fades. Està classificat com un dels “Plus Beaux Villages de France“, i s’ho mereix. Carrers estrets, un senyor castell, en procés de restauració, només podreu veure’n el parc, cases de pedra, capelles coquetones… tot el que cal. No vam dormir ni dinar al poble. Només hi vam veure dos bars, “La Grange à Georges”, i “La Petite Carcassonne”. Ens van recomanar el “Restaurant Cordel” à Beyren-lès-Siercks, no gens lluny de Rodemack. Però nosaltres vam anar a Rodemack des de sla bellíssima ciutat de Metz i per això només podem recomanar-vos restaurants i hotels allà. Metz no està gens lluny de la petita vila medieval, a 30 kms. D’entrada us recomanarem una pizzeria moderna i acollidora, trencadora, informal, portada per gent jove: La Storia. Fantàstica i bé de preu. També ens va agradar molt la proposta de La Robe des Champs, a la plaça Saint Jacques, amb patates de tota mena que fa aquest bonic local art-decó. Heu de provar-les!. Al costat una pizzeria que no està gens malament: Angeluzzo. Ètnics el libanés Au Coeur du Liban, i l’Indi Meena Mahal, tots dos a la Rue des Jardins. Bons tots dos. Una trattoria més clássica, amb bones pizzes al forn de llenya, però també amb altres plats seria La Toscana. I per dormir, al centre de Metz, un gran hotel, de la cadena Novotel, situat en el cor de la vila, a dues passes de la catedral impressionant. Un hotel on els infants s’allotgen i desdejunen gratis. Modern, amb pàrquing en el mateix edifici, gens car. Està situat en un gran centre comercial, amb una relació preu i qualitat insuperable en la zona. Metz, a dos passos de Rodemack, i a tocar també de Luxemburg, y de Trèveris a Alemanya. Una ciutat ideal per a visitar aquest petit poblet i tota la Lorena!.

En la tierra de las “Tres Fronteras”, que son las fronteras de Francia, Alemania y Luxemburgo, se encuentra el pequeño pueblo de Rodemack. Es llamado la Pequeña Carcassonne de Lorena, porque esta ciudad sigue rodeada de sus murallas y se puede ver también allí la puerta fortificada de Sierck. Está clasificado entre los “pueblos más bellos de Francia”, por sus estrechas calles, su gran castillo, que no se visita por ahora, pero del se puede ver el jardín y otros atractivos más. Para tomar algo tienen en el pueblo un par de bares. Uno es la Grange de George. El otro es la pequeña Carcassonne, pero nosotros no comimos en el pueblo. No muy lejos de Rodemack es el “Cordel restaurante” en Beyren Les Siercks. ¡Muy bueno!. Pero dormimos y comimos en la ciudad de Metz, que está muy cerca de Rodemack. Allí se puede ir a la Pizzeria La Storia. Fantástico y económico. O La Robe des Champs, en la plaza de Saint-Jacques, donde las patatas están hechas de todo tipo de maneras, en un entorno art deco entorno muy bonito. Junto a este restaurante está otra pizzería que no está nada mal: Angeluzzo. Comida étnica libanesa: El corazón del Líbano, y también comida hindú en el Taj Meena en la calle Jardins. Una trattoria clásica, con pizzas al horno de leña: La Toscane. Para dormir hay un muy buen hotel: El Novotel de Metz.

Au pays des «Trois Frontières», aux confins de la France, de l’Allemagne, et du Luxembourg, il y a le petit village de Rodemack. Il est surnommé la Petite Carcassonne Lorraine, parce que ce village est encore entouré de ses remparts et on y peut voir la porte fortifiée de Sierck. Il est classé parmi les “Plus Beaux Villages de France“. Vous pouvez aller visiter ses ruelles etroites, son grand château, il ne se visite pas, mais vous pouvez voir le jardin. Il y a deux cafés à Rodemack. Un c’est la Grange à Georges. L’autre s’apelle la Petite Carcassonne, mais nous n’avons pas mange au village. Pas  loin de Rodemack se trouve le “Restaurant Cordel”, à Beyren-lès-Siercks. Trés bon!. Mais nous avons dormi et mange à la ville de Metz, bien proche de Rodemack. Là vous pouvez aller à la pizzeria La Storia. Fantastique et économique. Ou à La Robe des Champs, sur la place Saint-Jacques, où les pommes de terre sont faites de toutes sortes dans un cadre art-déco trés mignon. A côté il y a une autre pizzeria qui est pas mal: Angeluzzo. Ethnique libanaise c’est au coeur du Liban, et aussi le Meena Mahal hindoue à la rue des Jardins. Une trattoria classique, pizzes au four de bois: La Toscane. Pour se loger il ya un trés bon hotel: Novotel Metz.

L’altra Toscana

Avui ens plau parlar-vos de nou de la Toscana. Perquè hi hem estat fa molt poc i encara ressonen, agradables a les nostres oïdes, els concerts inacabables i rítmics de les cigarres quan apreta la calor. Perquè de nou hem fantasejat amb la possibilitat, molt remota, remotíssima de tenir-hi una d’aquestes villes de color palla, amb finestres de porticons verds i teulades vermelles. Una villa envoltada de xipresos, camps de blat i turons amb pins olorosos. Naturalment prop d’un bonic poblet, on s’hi arribaria per una carretera serpentejant, que baixaria i pujaria sense parar. Una casa oberta al sol, no lluny d’un petit monestir, una ermita o un convent amagat, protegida sota un cel permanentment blau. És un tòpic, ja ho sabem, però hi hem estat molt a tocar, no fa ni una setmana, mentre dinàvem una pizza deliciosa, una amanida fresca i buidàvem un got de vi poderós de Montalcino en una petita i acollidora plaça d’una vila toscana, Colle Val d’Elsa. Una petita plaça, sota uns arbres d’ombra plàcida, paladejant els sons del camp, les campanes llunyanes, en un ambient excels. Escoltant les cigarres, passant la llum mediterrània, que fora feria els ulls, i albirant des d’allà, des de Colle Val d’Elsa, a l’altra banda de la filera de turons on s’assenta el poble, una petita església, res, amb el seu campanar. Gaudint a les nostres esquenes dels palaus antics, de les cases de pedra polsoses, vençudes pel pas del temps. Un palau tronat però digníssim en la seva ruïna. I varem decidir que calia tornar a fer una crida a visitar de nou la Toscana, però aquesta vegada obviant Florència, Pisa, Siena i Lucca, ciutats magnífiques, que cal tenir molt ben vistes, però que no són l’objectiu d’aquestes ratlles. Volem reivindicar aquí l’altra Toscana, la més autèntica, la rural, la d’aquestes petites viles que per no res tenen un palau del poble, un duomo, una signoria i una plaça plena de casalots imponents. Circundades de muralles, amb portes sublims, amb carrers medievals. Amb esglésies i convents que dominen terres ondulades, perfectes, serenes i armonioses. Amb paisatges fets de somnis, amb una llum aclaparadora. On hi trobreu cases rurals i hoteles plens d’encant, restaurants amatents, de cuina exquisida. Son llocs com ara Certaldo, amb la seva interessantíssima vila alta, on s’arriba en un curiós funicular. Com Colle di Val d’Elsa, extesa damunt tres o quatre turons, plena de monuments senzills i corprenedors. Com Sant Gimignano, fantàstica ciutat medieval amb muralles, torres, palaus, esglésies, semblada a la imponent Volterra, una altra joia. Com Montereggioni, envoltada de la seva muralla també, o com Montepulciano, Pienza o Montalcino, belles villes de la Toscana inferior, la que està més enllà de Siena. Cortona dalt del seu turó. Les abadies, com Monte Olivetto Maggiore. Fins i tot les viles de la vall, més industrials, com Prato, Pistoia o Arezzo, molt properes a Florència, a peu d’autopista, ofereixen tresors amagats. O les que toquen el mar, allunyades ja dels turons que ens encanten, no poden deixar-se de banda: Pisa, Lucca, Grosseto… i l’illa d’Elba, mediterrani pur.

Hoy nos complace hablaros de nuevo de la Toscana. Porque hemos estado hace muy poco y aún resuenan, agradables a nuestros oídos, los conciertos interminables y rítmicos de las cigarras cuando aprieta la calor. Porque de nuevo hemos fantaseado con la posibilidad, muy remota, remotísima, de tener una de estas villas de color paja, con ventanas de postigos verdes y tejados rojos. Una villa rodeada de cipreses, campos de trigo y colinas con pinos olorosos. Naturalmente cerca de un bonito pueblo, donde se llegaría por una carretera serpenteante, que bajaría y subiría sin cesar. Una casa abierta al sol, no lejos de un pequeño monasterio, una ermita o un convento escondido, protegida bajo un cielo permanentemente azul. Es un tópico, ya lo sabemos, pero hemos estado muy cerca, no hace ni una semana, mientras comíamos una pizza deliciosa, una ensalada fresca y un vaso de vino poderoso de Montalcino en una pequeña y acogedora plaza de una villa toscana, Colle Val d’Elsa. Una pequeña plaza, bajo unos árboles de sombra plácida, paladeando los sonidos del campo, las campanas lejanas, en un ambiente excelso. Escuchando las cigarras, cegados por la luz mediterránea, que fuera hería los ojos, y divisando desde allí, desde Colle Val d’Elsa, al otro lado de la hilera de cerros donde se asienta el pueblo, una pequeña iglesia, nada, con su campanario. Disfrutando a nuestras espaldas de los palacios antiguos, de las casas de piedra polvorientas, vencidas por el paso del tiempo. Un palacio dignísimo en su ruina. Y decidimos que había que volver a hacer un llamamiento a visitar de nuevo la Toscana, pero esta vez obviando Florencia, Pisa, Siena y Lucca, ciudades magníficas, que hay que tener muy bien vistas, pero que no son el objetivo de estas líneas. Queremos reivindicar aquí la otra Toscana, la más auténtica, la rural, la de estas pequeñas villas que por nada tienen un palacio del pueblo, un duomo, una Signoria y una plaza llena de casonas imponentes. Circundadas de murallas, con puertas sublimes, con calles medievales. Con iglesias y conventos que dominan tierras onduladas, perfectas, serenas y armoniosas. Con paisajes hechos de sueños, con una luz aplastante. Donde encontraréis casas rurales y hoteles llenos de encanto, restaurantes dispuestos a gustar, de cocina exquisita. Son lugares como Certaldo, con su interesantísima villa alta, donde se llega en un curioso funicular. Como Colle di Val d’Elsa, extendida sobre tres o cuatro colinas, llena de monumentos sencillos y sobrecogedores. Como San Gimignano, fantástica ciudad medieval con murallas, torres, palacios, iglesias, parecida a la imponente Volterra, otra joya. Como Montereggioni, rodeada de su muralla también, o como Montepulciano, Pienza o Montalcino, bellas villas de la Toscana inferior, la que está más allá de Siena. Cortona en lo alto de su colina. Las abadías, como Monte Olivetto Maggiore. Incluso las ciudades del valle, más industriales, como Prato, Pistoia o Arezzo, muy cercanas a Florencia, a pie de autopista, ofrecen tesoros escondidos. O las que tocan el mar, alejadas ya de los cerros que nos encantan, no pueden dejarse de lado: Pisa, Lucca, Grosseto … y la isla de Elba, ¡mediterráneo puro!.

Colle Val d’Elsa: Toscana centre

No hem pogut, no hem volgut, resistir la temptació de parlar-vos de nou de la Toscana. I donat que encara conservem la seva llum en els nostres ulls, encetem una nova evocació. Ja us hem parlat de les grans viles toscanes, de les que són patrimoni de la humanitat, de les que mereixen arribar des de l’altra costat del món per veure-les. Florencia, és ben clar, però també Siena, Pisa, Lucca, Sant Giminiano… També us hem parlat en aquest bloc de les viles de segona categoria, les que mereixen una visita quan ja haureu assaborit les grans fites. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza… Però ens quedaven encara aquells llocs més humils, aquells monestirs amagats entre pins i camps de blat. Llocs com la vila de Colle Val d’Elsa, que està allà dalt del seu turó, dominant les carretres que us permeten anar de Siena a Volterra, o a Sant Giminiano. Per aquesta raó, segurament, hi haureu passat, a tota velocitat. Vosaltres que sou europeus, a dos passos d’Itàlia, us podeu permetre el luxe de un nou viatge per veure aquestes petites maravelles. De descobrir petites cosetes senzilles, insospitades. Colle Val d’Elsa, per exemple, te unes muralles conservades a intèrvals, amb sorprenents portes, com ara la imponent Porta Nuova. Travessant-la s’accedeix a un graciós barri antic, ple de palaus, esglésies, hospitals medievals, en el sentit d’hospedatge a peregrins, i cases fortes, cases amb torres, de famílies burgeses i poderoses. Desde la graciosa plaça de Santa Caterina, amb la seva font, arribareu al palazzo Portigiani, seu del comune, amb la seva façana i l’escut dels Medici tot poderosos. Una característica de Colle són els ponts. Els ponts damunt del riu Elsa, és clar, però també els que uneixen diferents zones del barri alt. El duomo i la seva plaça són el centre de Colle. Al costat el palau del potestat, i el pretori. Al davant el palau del bisbe i l’antic ajuntament. Bones vistes de la vila alta des de la plaça del Duomo. Dalt de tot de la vila, el castell. Des del mateix podreu veure la ciutat allargassada damunt la seva muntanyeta, amb la catedral, i el camp que rodeja la vila. Colle és coneguda com la ciutat del vidre, i te un museu dedicat a aquest art. També te museus artístics i arqueològics, situats en bellíssims palaus del renaixement. La ciutat més moderna es situa sota la vila alta. Els de Colle li diuen “il piano”. És la zona on trobareu els comerços i els restaurants. Les afores del poble, la Vall del riu Elsa, està plena de petits pobles, santuaris, ermites, abadies… que heu vist mil vegades en pel·lícules anglosaxones sobre la Toscana, com ara el paciente inglès. Recòrrer aquests camps magnífics és ficar-se en una postal turística. no espereu grans monuments. Són pinzellades. Ho teniu molt fàcil per menjar bé, o dormir bé a Colle Val d’Elsa. Hi ha un munt d’hotels i restaurants. Nosaltres no hi hem dormit, ho vam fer tot des del Novotel de Florència, però els hem vist. Son famosos els restaurants dels hotels Arnolfo i Belvedere. També les pizzeries. N’hi ha un munt per tota la vila, però ens quedarem sense lloc a dubtes amb la pizzeria i geladeria de la graciosa placeta que hi ha pujant de l’aparcament. Ombra, cigarres, bon servei i bona taula.

No hemos podido, no hemos querido, resistir la tentación de hablaros de nuevo de la Toscana. Y dado que aún conservamos su luz en nuestros ojos, iniciamos una nueva evocación. Ya os hemos hablado de las grandes villas toscanas, de las que son patrimonio de la humanidad, de las que merecen llegar desde el otro lado del mundo para verlas. Florencia, está claro, pero también Siena, Pisa, Lucca, San Giminiano … También os hemos hablado en este blog de las villas de segunda categoría, las que merecen una visita cuando ya habréis saboreado los grandes hitos. Cortona, Montepulciano, Arezzo, Volterra, Pienza … Pero nos quedaban aún aquellos lugares más humildes, aquellos monasterios escondidos entre pinos y campos de trigo. Lugares como la villa de Colle Val d’Elsa, que está allá,  encima de su colina, dominando las carretras que permiten ir de Siena a Volterra, o a San Giminiano. Por esta razón, seguramente, deberán haber pasado, a toda velocidad, cerca de Colle. Vosotros, que sois europeos, que estais a dos pasos de Italia, podeis permitiros el lujo de hacer un nuevo viaje para ver estas pequeñas maravillas. El lujo de descubrir pequeñas cositas sencillas, insospechadas. Colle Val d’Elsa, por ejemplo, tiene unas murallas conservadas, aunque no por entero, con sorprendentes puertas, como la imponente Porta Nuova. Atravesándola se accede a un gracioso casco antiguo, lleno de palacios, iglesias, hospitales medievales, en el sentido de hospedaje a peregrinos, y casas fuertes, casas con torres, de familias burguesas y poderosas. Desde la graciosa plaza de Santa Catalina, con su fuente, se llega al palazzo Portigiani, sede del comune, con su fachada y el escudo de los Medici todo poderosos. Una característica de Colle son los puentes. Los puentes sobre el río Elsa, claro, pero también los que unen diferentes zonas de la parte alta. El duomo y su plaza son el centro de Colle. Junto a ella esá el palacio del potestad, y el pretorio. En frente, el palacio del obispo y el antiguo ayuntamiento. Buenas vistas de la villa alta desde la plaza del Duomo. En lo más alto de la villa, el castillo. Desde el mismo podrá ver la ciudad alargada sobre su montañita, con la catedral, y el campo que la rodea. Colle es conocida como la ciudad del vidrio, y tiene un museo dedicado a este arte. También tiene museos artísticos y arqueológicos, situados en bellísimos palacios del renacimiento. La ciudad más moderna se sitúa bajo la villa alta. Los de Colle lo llaman “il piano”. Es la zona donde se encuentran los comercios y los restaurantes. Las afueras del pueblo, hacia el Valle del río Elsa, está llena de pequeños pueblos, santuarios, ermitas, abadías … que habéis visto mil veces en películas anglosajonas sobre la Toscana, como la del paciente inglès. Recorrer estos campos magníficos es meterse en una postal turística. No esperéis grandes monumentos. Son solo pinceladas. Lo tienen muy fácil para comer bien, o dormir bien en Colle Val d’Elsa. Hay un montón de hoteles y restaurantes. Nosotros no hemos dormido, lo hicimos todo desde el Novotel de Florencia, pero los hemos visto. Son famosos los restaurantes de los hoteles Arnolfo y Belvedere. También las pizzerías. Hay un montón por toda la villa.

Monteriggioni

Monteriggioni és una cucada, un luxe a l’abast, una desviació que us podeu permetre. Si visiteu la Toscana, la Toscana eterna, on sempre volem tornar, no us oblideu dels petits poblets. En ells està la veritable essència d’aquestes terres lluminoses, plàcides i acollidores. Monteriggioni no és res. Comptat i debatut són quatre cases. En el sentit literal del terme: quatre. Enfilades dalt del seu turó, rodejades per les seves muralles, rodones, perfectes, com una corona. Un seguit de carrers i una plaça. S’assembla a qualsevol dels nostres pobles medievals de l’Empordà, com Peratallada, Palau-Sator o Pals, però infinitament més petitó. I no és un lloc a peu pla. Monteriggioni, ja ho hem dit, domina els suaus turons toscans des de la seva talaia. Una talaia farcida d’oliveres, de plantes aromàtiques. Una talaia mediterrània cent per cent. Deixeu el cotxe a l’aparcament, sembrat d’oliveres i de gespa seca, on canten apassionadament les cigarres, i enfileu la torre de defensa, la porta del recinte murallat. Entrareu a la plaça. Una església, petita, diminuta, i dos bars. Nosaltres varem escollir dinar al Feudo, una hosteria de poble, un dels dos petits restaurants, allà a la plaça. Podiem haver escollit l’altra, que s’anomena Il Pozzo, i que també aparentava estar molt bé. Totes dues cuines esperaven els visitants. Com el manà. Tipisme a rabiar. Taules al sol, dins la plaça. Una parra intentava mitigar la calor i la claror. I poca cosa més. S’agraeïx l’aire condicionat de l’interior. Res més. També tenen habitacions, damunt del bar. Sembla un lloc bonic. Caminant vàrem descobrir un d’aquells hotels amb encant que provoquen que t’aturis a admirar. Es diu Hotel Monteriggioni. Arribareu a aquest lloc idílic si sortiu de Florencia cap a Siena per la autovia gratuïta que lliga totes dues ciutats. Està molt a prop de Siena, ben indicat. La veureu des de l’autovia. Naturalment heu de visitar Siena, una de les ciutats més belles del món. Però també heu de visitar altres coses que no surten a les guies. Com l’Abadia d’Isola, una petita joia cistercenca. O el poble de Colle Val d’Elsa, amb un casc antic de mèrit. O Sant Giminiano, d’una bellessa que no podem descriure amb paraules, o Volterra, una vila medieval de caràcter, que poca gent inclou en la seva ruta per la Toscana propera a Florència. Ja ho sabeu. Que no us ho expliquin. Les maravelles s’han de veure.

Monteriggioni es una cucada, un lujo al alcance, una desviación que se pueden permitir. Si visitais la Toscana, la Toscana eterna, donde siempre queremos volver, no os olvideis de los pequeños pueblos. En ellos está la verdadera esencia de estas tierras luminosas, apacibles y acogedoras. Monteriggioni no es nada. En resumidas cuentas son cuatro casas. En el sentido literal del término: cuatro. Situadas en lo alto de su colina, rodeadas por sus murallas, redondas, perfectas, como una corona. Una serie de calles y una plaza. Se parece a cualquiera de nuestros pueblos medievales del Empordà, como Peratallada, Palau-Sator o Pals, pero infinitamente más pequeño. Y no es un lugar llano. Monteriggioni, ya lo hemos dicho, domina los cerros toscanos desde su atalaya. Una atalaya llena de olivos, y de plantas aromáticas. Una atalaya mediterránea cien por cien. Dejad el coche en el aparcamiento, sembrado de olivos y de césped seco, donde cantan apasionadamente las cigarras, y seguid hasta la torre de defensa, la puerta del recinto amurallado. Entraréis en la plaza. Una iglesia, pequeña, diminuta, y dos bares. Nosotros elegimos comer en el Feudo, una hostería de pueblo, uno de los dos pequeños restaurantes, allí en la plaza. Podíamos haber elegido la otra, que se llama Il Pozzo, y que también aparentaba estar muy bien. Ambas cocinas esperaban los visitantes. Como el maná. Tipismo a rabiar. Mesas a pleno sol, en la plaza. Una parra intentaba mitigar el calor y la luz. Y poco más. Se agradece el aire acondicionado del interior. No hay nada más. También tienen habitaciones, encima del bar. Parece un lugar bonito. Caminando descubrimos uno de esos hoteles con encanto que provocan que te detengas a admirarlo. Se llama Hotel Monteriggioni. Llegarán hasta este idílico lugar saliendo de Florencia hacia Siena por la autovía gratuita que une las dos ciudades. Está muy cerca de Siena, y bien indicado. Però la verán desde la autovía. Naturalmente deben visitar Siena, una de las ciudades más bellas del mundo. Pero también deben visitar otras cosas que no salen en las guías. Como la Abadía de Isola, una pequeña joya cisterciense. O el pueblo de Colle Val d’Elsa, con un casco antiguo de mérito. O San Giminiano, de una belleza que no podemos describir con palabras, o Volterra, una villa medieval de carácter, que poca gente incluye en su ruta por la Toscana cercana a Florencia. Ya lo sabéis. Que no os lo expliquen. Las maravillas se han de ver.