L’Ariege


montsegur

L’Ariege és el departament francès més proper a Barcelona i la millor manera d’accedir al país germà d’Occitània. Hi arribareu des de Barcelona travessant la bellíssima Cerdanya. Seguirem camí de Puigcerdà, per entrar ja a França i arribar-nos fins Porta. D’aquí pujarem el coll de Puymorens, per la carretera, o pel túnel si està obert. Vistes magnífiques. Prats i vaquetes, gespa, espais oberts, muntanyes ben altes. Baixarem cap a Merens, i Ax les Termes. L’Arieja ja ens acull i desplega els seus encants. Els voltants d’Ax són molt bonics, sobretot el vall d’Orlú. No deixeu de banyar-vos els peus a la piscina termal medieval!. Després cap a Tarascó i avall. Des d’aquesta població podeu visitar la gruta de Niaux, amb les seves pintures rupestres, precioses, o la de la Vache, guapa també. Tornem a la carretera, cap a Foix. Poc abans d’arribar a Foix, seguirem la desviació que ens porta a Lavelanet, Quillan i Perpinyà. Abans d’arribar al primer poble ens desviarem cap a Villenueve d’Olmes, Montferrier i al castell càtar de Montsegur. Montsegur és escenogràfic, vegeu la foto!. Aquest castell càtar us semblarà, al mateix temps, senzill i imponent. Per visitar-lo cal fer una mitja hora de pujada dura, que no cal fer si porteu infats petits. Us proposem una baixada seguint la carretera cap a Belesta i passant per la Font de Fontestorbes, una bonica curiositat natural. Ara arribeu-vos a Foix, , una altra ciutat càtara, capital del Bearn, que us agradarà molt. Visiteu el seu castell. De Foix és fàcil anar fins la gruta del Mas d’Azil, on la carretera i el riu es fiquen dins la terra. Asombròs!. I ja que sou aquí, feu una ruta pels castells càtars, cap a Puiverd. El paisatge que ens envolta és magnífic. Baxeu cap al nord, fins la vila medieval de Mirepoix, seguint una ruta plena d’abadies i castells derruïts. Admireu la plaça porxada, l’església. Lligueu aquesta visita amb la dels altres castells càtars o amb la del sud de França, amb una estada a Carcassonne, la ciutat medieval per excel·lencia. Per dormir i menjar, nosaltres recomanem, l’Hotel Lons, a Foix. Baratet i senzill, però digne. A Tarascó d’Arieja, un lloc encantador: Le Manoir d’Agnes. Cuco, bonic, un regal. Caret, sí, però quin luxe!. Semblen unes vacances molt maques, oi?. Doncs sí, ho són. Us ho assegurem. Ens hem imaginat els llocs on podríeu necessitar menjar o dormir i us recomanarem alguns bons hotels i restaurants on hem menjat i dormit nosaltres. Com l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar molt, o a l’Hotel Cartier, a Quillan. A Cuiza, hi ha un hotel-castell una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Però el millor hotel de la zona està un xic apartat, però és una joia!. Bon menjar, un restaurant fantàstic, i habitacions prou cuidades. La mestressa és un sol. Baratet i de qualitat, que més voleu?. Hi hem dinat i dormit de fàbula. És el Delta Hotel a Auterive, passat Pamiers, Pamiás en llengua d’Oc, camí ja de Toulouse, Tolosa de Llenguadoc en Occità. Apartat, un xic apartat de la ruta, però val la pena. L’Ariege és l’Occitània més propera!.

L’Ariege és la zona de Francia más bonita y la que tenemos más cerca de Barcelona. Fácil de llegar por el túnel dl Cadí y el puerto de Puymorens, que también tiene su túnel. Todo el pirineo a vuestro alcance. Pueblos medievales de ensueño, castillos cátaros sin cuento, valles, cuevas prehistóricas… Para dormir teneis el Hotel Lons en Foix, el Manoir de Agnes en Tarascón o el Delta Hotel en Auterive, camino ya de Toulouse. Unas vacaciones o un puente en l’Ariege, en Occitania, una buena idea.

 

Gramont


França te molts castells. El Loira n’és ple. Grans construccions medieval, o renaixentistes, que ocupen espais amplíssims, amb vastes sales decorades, plenes de tapissos. Amb hectàrees de jardins preciosos. França és terra de palaus i de castells. Podríem molt bé dir que cada poble te el seu. En actiu o jubilat. Servint d’hotel, de casa particular, o mostrant al sol les seves belles ruïnes. Gramont és un castell més. No és gaire gran. Ni te jardins versallescos. No sabriem pas dir que ens agrada de Gramont. Potser la seva autenticitat?. Potser que està en una regió maravellosa?, una autèntica Toscana francesa?. Gramont és un petit poblet, quatre cases escadusseres, a l’ombra de la seva imponent fortalesa. Un edifici bastit com a simple torre feudal en un moment de lluites entre França i Anglaterra. Un edifici que, allunyat ja definitivament de les batalles, s’amplià amb una ala renaixentista molt bonica. Sobria, senzilla, sense pretensions, sense desentonar en el paisatge humil i lluminós que l’envolta. Passaren sobre el castell anys i propietaris, avatars, guerres i destrucció. Miraculosament, però, ha arribat a nosaltres. Podeu veure les seves sales sense artifici, sense quasi decoració, nues, límpides, atractives. Un recorregut per la història més asequible i casolana, sense gaire Hollywood al darrera. Ja ens enteneu. Visiteu Gramont i el seu castell en el curs d’una ruta per la comarca gascona de La Lomagne. No gaire lluny de casa, a tocar de Toulouse. Precisament aquesta ciutat és un bon lloc per fer de base a una visita de La Lomagne i de Gramont. A Tolosa de Llenguadoc teniu un Novotel. A Gramont mateix hi ha un palauet al mig del camp, una caseta rural de conte de fades per viatgers de butxaca forta i gustos refinats: El deliciós Manoir d’Havarès. O una habitació d’hostes com ara les de Cal Ness. Per dinar teniu un bon restaurant, on provar bons productes de La Lomagne, menjars fets amb l’all blanc i els patés. Es tracta de L’Auberge du Petit Feuillant. També molt recomanable, a uns 12 kms. de Gramont, però dins la Lomagne mateix, l’Auberge de Bardigues, al poblet de Bardigues, al nord de Gramont per la carretera D-40. Un restaurant de cuina creativa, de primer ordre.

Francia tiene muchos castillos. El Loira está lleno de ellos. Grandes construcciones medievales, o renacentistas, que ocupan espacios amplísimos, con vastas salas decoradas, llenas de tapices. Con hectáreas de jardines preciosos. Francia es tierra de palacios y de castillos. Podríamos muy bien decir que cada pueblo tiene el suyo. En activo o jubilado. Sirviendo de hotel, de casa particular, o mostrando al sol sus bellas ruinas. Gramont es un castillo más. No es muy grande. Ni tiene jardines versallescos. No sabríamos decir que nos gusta de Gramont. ¿Tal vez su autenticidad?. ¿Tal vez que está en una región maravillosa?, ¿Una auténtica Toscana francesa?. Gramont es un pequeño pueblo, cuatro casas escasas, a la sombra de su imponente fortaleza. Un edificio construido como simple torre feudal en un momento de luchas entre Francia e Inglaterra. Un edificio que, alejado ya definitivamente de las batallas, se amplió con un ala renacentista muy bonita. Sobria, sencilla, sin pretensiones, sin desentonar en el paisaje humilde y luminoso que lo rodea. Pasaron sobre el castillo años y propietarios, avatares, guerras y destrucción. Milagrosamente, sin embargo, ha llegado a nosotros. Podéis ver sus salas sin artificio, sin apenas decoración, desnudas, límpidas, atractivas. Un recorrido por la historia más asequible y casera, sin mucho Hollywood detrás. Ya nos entendéis. Visitad Gramont y su castillo en el curso de una ruta por la comarca gascona de La Lomagne. No muy lejos de casa, cerca de Toulouse. Precisamente esta ciudad es un buen lugar para hacer de base a una visita de La Lomagne y de Gramont. En Toulouse teneis un Novotel. En Gramont mismo hay un palacete en el centro del campo, una casita rural de cuento de hadas para viajeros de bolsillo fuerte y gustos refinados: El delicioso Manoir de Havarès. O una habitación de huéspedes como las de Cal Ness. Para comer tienen un buen restaurante, donde probar buenos productos de la Lomagne, comidas hechas con el ajo blanco y los patés. Se trata de L’Auberge du Petit Feuillant. También muy recomendable, a unos 12 kms. de Gramont, pero dentro de la Lomagne mismo, el Auberge de Bardigues, en la aldea de Bardigues, al norte de Gramont por la carretera D-40. Un restaurante de cocina creativa, de primer orden.