Sant Andreu a La Llacuna


La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa més de 30 anys. Tot això serà el diumenge, 3 de desembre, durant tot el mati, a la places i carrers del poble. Hi haurà una fira comercial que comença a partir de les 8.30 hores del  matí a la Plaça Major. I també la matança del porc, amb bons entrepans de botifarra a la brasa amb allioli i porrons de vi. Tot organitzat pels agricultors i cansaladers de la Llacuna. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2017 toca el 3 de diciembre. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Anuncis

La Llacuna, fira d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 14 i 15 d’octubre de 2017. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. Com cada any, diumenge,  la plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, mentre que dissabte tindrà lloc la festa gastronòmica amb la conferencia, el berenar i el lliurament del raïm d’altura 2017. El dissabte, a les vuit del vespre, hi ha un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. L’endemà, diumenge 15 d’octubre, tindrà lloc la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

La Fira dels Matiners d’Avinyó


Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge 14 de maig de 2017 te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 14, a més de la Fira dels Matiners, també es fan diverses representacions de caire històric pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo 14 de mayo de 2017 tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 14, además de la Feria también se hacen diversas representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.

La Passió de Cervera


Cervera és un dels conjunts medievals més importants de Catalunya. La gent ara ja no hi passa, no s’hi atura, com ho feiem bans, camí de Lleida, perquè la moderna autovia passa a les afores de la vila. Molt mal fet. Perquè Cervera és una població molt atractiva. Una de les ciutats més importants de les terres interiors de Catalunya. A més, és la capital de La Segarra, una comarca bonica, amb atractius turístics molt importants. Plena de monuments, com ara l’esglèsia gòtica de Santa Maria, la Universitat, el carreró de les bruixes, el carrer major i les cases nobles i burgueses, algunes convertides en bonics museus. I, a més, està molt ben comunicada. S’hi pot arribar des d’arreu del país. L’autovia A-2, l’antiga carretera N-II, la deixen a poc més d’una hora llarga des de Barcelona, pels túnels del Bruc. La B-25, el modern eix transversal, també us deixa a les portes de Cervera, si veniu de la Catalunya interior o de Girona. Avui us volem donar un motiu més per visitar aquesta vila i, de passada, fer una visita a la Segarra. Es tracta de la representació de La Passió. Un espectacle majestuós, fantàstic, una obra de teatre descomunal que no us podeu perdre. Aquest any la fan el 22 d’abril, en horari de tarda de 16 a 20 hores, amb un descans de 25 minuts. Les entrades valen 22 €, gratuites per menors de 12 anys, i amb descomptes variats. Truqueu al 608 78 10 12 (de 18 a 22 hores) per més informació. O bé consulteu el web de la passió de Cervera. Allà teniu tot el que us cal saber sobre aquesta magna obra sacra. Nosaltres l’hem gaudit molt, tot i que és un tema religiós, complicat, per a nois i noies grans, i una representació que dura tres o quatre hores, amb descansos. Per dinar, i dormir, a la vila hi ha molt on escollir. Com ara l’Hostal Bonavista, un referent, al centre, amb bon restaurant i habitacions.  O L’Antic Forn, en un raconet de la plaça major, 18. 973 53 31 52. Teniu també Cal Guim, a l’avinguda de Catalunya,192. Tel: 973 53 04 94. No lluny hi ha Les Forques, avinguda Catalunya, 4. Tel: 973 53 15 22‎. El Bona Teca està a l’avenida Mil·lenari, 49, tel: 973 53 19 16. El Marinada el trobareu al carrer Victòria 9, telèfons: 973 533 324  /  627 422 011. Cal Lluis està a la Rambla Lluís Sanpere, 18 i el seu telèfon és el 973 530 942. També hi ha el Fiol, o el mateix bar del Casal, on us faran alguna cosa de menjar. No hi ha grans hotels a dins mateix de Cervera, però si alguna casa rural amb molt d’encant, com ara La Casa de Baix, una preciositat, encantadora. Hi alguna més per la Segarra, com l’Hostal La Savina. Bona passió a Cervera!.

Quizás no habéis parado en Cervera, o habéis parado poco, sin prestar demasiada atención. Mal hecho. Porque Cervera es una bonita población. Una de las ciudades más importantes de las tierras interiores de Cataluña, de Lleida. Cervera es la capital de La Segarra, una comarca bonita, con atractivos muy importantes. Cervera es una villa muy antigua. Llena de monumentos. Se pasa siempre cerca de esta ciudad, para ir al Pirineo, para ir a Madrid. La autovía A-2, la antigua carretera N-II, y hasta la B-25, el moderno eje transversal, se dan cita en las puertas de Cervera. Está muy bien comunicada, ya lo podéis ver, pero poca gente para en Cervera. Hoy os daremos un motivo para visitar esta villa y, de paso, hacer una visita a la Segarra. La celebración de las representaciones de la pasión de Jesús, que este año cumplen su 75 aniversario. Un gran espectáculo. Más información en el web de la pasión de Cervera. Para comer hay mucho donde elegir. Como el Hostal Bonavista, un referente, en el centro de la villa, con buen restaurante y habitaciones. También el Fiol o el mismo bar del Casal. No hay grandes hoteles en el centro de Cervera, pero si alguna casa rural bién bonita y acogedora, como La Casa de Baix. Y alguna otra en los alrededores y por la Segarra, como el Hostal La Savina.

Fira de Sant Andreu a La Llacuna


sant_andreu_llacuna2

La Fira de Sant Andreu fa molts anys que se celebra, des del 1335, al bonic i desconegut poble de La Llacuna. I també s’hi fa una matança del porc des de fa 30 anys. Tot això serà durant aquest pont, del dissabte 3 al dimarts 8 de desembre de 2016, tot i que el plat fort és diumenge, quan hi ha la fira pròpiament dita i la matança del porc. Es podrà degustar una entrepà típic de botifarra a la brasa amb bon all-i-oli, i vi del poble. Al llarg de tot el matí, als carrers del centre de la vila, hi haurà una fira artesanal i comercial. De fet ocuparà els carrers de la Font, Plaça de la Font, plaça del Vall, el Raval, la plaça del Formicó i carrer Major. A més, el dia 8, La Llacuna celebra la Festa de la Immaculada, que és la seva patrona, però no hi ha grans actes festius. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del día de San Andrés, a finales de noviembre, llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de San Andrés, siempre el primer domingo de diciembre. Este año 2016 toca del 3 al 8 de diciembre de 2016. Es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de puestos durante toda la mañana, y una popular matanza del cerdo, nada cruenta, que incluye desayuno con pan, butifarra a la brasa, all-i-oli y vino. Todo en la plaza Mayor. Bien satisfechos podremos ir a escuchar el sermón del párroco, como antes. El casco antiguo del pueblo incluye algunas calles graciosas, de aire medieval, con casas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

La Llacuna, embotits i vins d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 15 i 16 d’octubre. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. Com cada any, diumenge,  la plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, mentre que dissabte tindrà lloc la festa gastronòmica amb la conferencia, el berenar i el lliurament del raïm d’altura 2016. El dissabte, a les vuit del vespre, hi ha un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. L’endemà, diumenge 18 d’octubre, tindrà lloc la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Fira dels Matiners a Avinyó


matiners

Avinyó és un municipi situat al nord de la comarca del Bages, a la vall de la Riera Gavarresa, en un entorn rural, molt poc tocat pel turisme, poc conegut. S’hi arriba des de Barcelona amb facilitat agafant l’autovia C-16, que va a Sabadell i Terrassa, i continuant cap a Manresa. Un cop passat Manresa deixem l’autopista C-16, que ara va cap al túnel del Cadí i Berga per prendre la C-25, l’eix transversal, en direcció Vic i Girona. Uns kms. més enllà tenim la sortida 151, que va cap a Avinyó per la carretera B-431, que comunica Avinyó amb Prats de Lluçanès i Artés. Aquest diumenge 8 de maig de 2016 te lloc a Avinyó una representació històrica, una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina, que va tenir lloc a Catalunya entre els anys 1846 i 1849. A Avinyó hi ha dos records emblemàtics d’aquella època. En primer lloc, el Combat d’Avinyó, que el 16 de novembre de 1848 va enfrontar l’exèrcit isabelí amb un nombrós grup de partides carlines que s’havien concentrat als voltants del poble. El resultat de l’enfrontament va ser una de les poques victòries dels matiners sobre les tropes isabelines. En segon lloc, la Torre dels Soldats, una torre de telegrafia òptica construïda en l’època de la revolta dels matiners, que formava part de la xarxa de comunicacions que l’exèrcit isabelí va estendre per tot Catalunya. El diumenge 8, a més de la Fira dels Matiners, també es fan diverses representacions de caire històric pels carrers d’Avinyó amb l’objectiu de mostrar les raons de la revolta dels matiners i explicar què va passar en aquelles dates. Al mateix temps, els carrers del centre, amb una ambientació pròpia de mitjans del segle XIX, s’omplen de parades de tota mena. En particular s’hi poden tastar els productes típics d’aquelles contrades: el vi i el porc. Si voleu dinar, o dormir, al poble i està tot ple, o res no us agrada prou, heu de saber que no lluny d’Avinyó teniu un gran i bon hotel, de categoria: l’Hotel Urbisol. Molt recomanable. Prop de la vila, per dinar i dormir també, teniu la masia Abadal, restaurant i casa rural, a la Carretera d’Artés a Prats de Lluçanès, al km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si voleu dinar al poble aneu al Frankfurt Manà, que està prou bé, al Carrer Berga, 9. Tel: 646 919 519. També teniu un seguit de bars com el del pavelló esportiu, tel: 678 73 30 12, o el Nou Mesón, a la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, La Sardana, el Café de Baix o La Teca al Passeig Maragall,1. Tel: 93 838 70 92. Al Carrer Major, 23 hi ha una fonda, la Fonda Maria, prou bona, tel: 93 838 74 35. El terme està ple de fonts, ermites, poblets agregats, boscos i camins que conviden a una passejada o una pedalada. Ja ho sabeu, si us agraden les reconstruccions històriques en teniu una de ben xula a Avinyó aquest diumenge!.

Aviñó es un municipio situado al norte de la comarca del Bages, en el valle de la Riera Gavarresa, en un entorno rural, muy poco tocado por el turismo, poco conocido. Se llega desde Barcelona con facilidad cogiendo la autovía C-16, que en Sabadell y Terrassa, y continuando hacia Manresa. Una vez pasado Manresa dejamos la autopista C-16, que ahora va hacia el túnel del Cadí y Berga para tomar la C-25, el eje transversal, en dirección Vic y Girona. Unos kms. más allá tenemos la salida 151, que va hacia Aviñó por la carretera B-431, que comunica Aviñó con Prats de Lluçanès y Artés. Este domingo 8 de mayo de 2016 tiene lugar en Aviñó una representación histórica, una feria temática centrada en la Segunda Guerra Carlista, que tuvo lugar en Cataluña entre los años 1846 y 1849. En Aviñó hay dos recuerdos emblemáticos de aquella época. En primer lugar, el Combate de Aviñón, que el 16 de noviembre de 1848 enfrentó el ejército isabelino con un numeroso grupo de partidas carlistas que se habían concentrado en los alrededores del pueblo. El resultado del enfrentamiento fue una de las pocas victorias sobre las tropas isabelinas. En segundo lugar, la Torre de los Soldados, una torre de telegrafía óptica construida en la época, y que formaba parte de la red de comunicaciones que el ejército isabelino extendió por toda Cataluña. El domingo 8, además de la Feria también se hacen diversas representaciones de carácter histórico por las calles de Aviñó con el objetivo de mostrar las razones de la revuelta y explicar qué pasó en aquellas fechas. Al mismo tiempo, las calles del centro, con una ambientación propia de mediados del siglo XIX, se llenan de paradas de todo tipo. En particular se pueden probar los productos típicos de aquellas tierras: el vino y el cerdo. Si quiere comer, o dormir, en el pueblo y está todo lleno, o nada os gusta lo suficiente, debeis saber que no lejos de Avinyó tienen un gran y buen hotel, de categoría: el Hotel Urbisol. Muy recomendable. Cerca de la ciudad, para comer y dormir también, tienen la masía Abadal, restaurante y casa rural, en la Carretera de Artés en Prats de Lluçanès, en el km 48,8. Tel: 93 820 25 22. Si desean comer en el pueblo vayan al Frankfurt Maná, que está bastante bien, en la Calle Berga, 9. Tel: 646 919 519. También tienen una serie de bares como el del pabellón deportivo, tel: 678 73 30 12, o el Nuevo Mesón, en la Carretera de Prats, 18, tel: 93 838 74 04, la Sardana, el Café de Abajo o la Teca en el Paseo Maragall, 1. Tel: 93 838 70 92. En la Calle Mayor, 23 hay una fonda, la Fonda María, bastante buena, tel: 93 838 74 35. El término está lleno de fuentes, ermitas, pueblos agregados, bosques y caminos que invitan a una paseo o una pedalada. Ya lo sabéis, si os gustan las reconstrucciones históricas tenéis una muy chula en Aviñón este domingo.