Zamora, revisitada


Zamora és una bellíssima ciutat castellana on sempre ens agrada tornar. Tot i ser una capital medieval important, amb muralles poderoses, avui dia no queden apenes restes de les formidables fortificacions medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè conserva alguns petits monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Capítol a banda mereix la catedral, una altra joia del romànic, amb la seva torre, i la cúpula gallonada, d’influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. No us perdeu tampoc el palau dels Monos, renaixentista. Podeu aparcar, molt bé i fàcil, a la plaça de l’Armada, on hi ha un aparcament subterrani. Llavors agafar el carrer Major i cap a la catedral. Un kilòmetre llarg de carrer peatonal amb botigues, monuments i tot el que demaneu.

Des d’aquest eix, la ciutat baixa cap al riu Duero, que l’encercla. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC Zamora, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila, com a La Oronja, el bar del Casino, un bon restaurant. Un altre bar molt bo, prop de la plaza Mayor: El portillo de la Tradición. Bona estada a Zamora!.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Zamora, the well fenced. Today there are hardly any remains of the formidable medieval walls of Zamora, but we can assure you that this magnificent city on the banks of the Duero deserves a well-rounded visit. Because the beautiful Castilian city preserves monuments that make it unforgettable. Just tell you that it is the city of the peninsula with more Romanesque churches in the old town, and within the municipality. They pass in their twenties. Wonderful churches, of a pure Romanesque, sober, exalted. Beginning with the cathedral, a jewel of Romanesque, with its tower, (in the photo), and the dome with Byzantine influence. All Zamora is an open-air museum of medieval times. Streets, squares, palaces and, especially the churches. And if we have to choose a calendar to go to Zamora, we recommend Holy Week. The processions in Zamora captivate. The severity, the austerity, the Castilian ceremony, the dry drums cutting the fresh air of the night, leave you speechless. Do not forget to pass Zamora, do not underestimate its importance, on a route through Castile, a route through the lands that bathe the Duero. You do not know what you would lose. Go to Zamora and take the opportunity to see the Toro package, with its Romanesque collegiate church, Tordesillas, with the Mudejar convent of Santa Clara, Valladolid and its national museum of sculpture, or Salamanca, a city that is a world heritage site, full of landmarks inexcusable. Sleep in Zamora, with the family, at the AC hotel, fantastic. Or at the NH hotel, very in line, safe, comfortable. The Two Infantas are also very well. And they are not the only ones. There are hotels, hostels and wonderful little hotels in Zamora. To eat they have good restaurants in the hotels that we have mentioned, and in others in the city. The best, with a Michelin star, is El Rincón de Antonio, but also the most expensive. In Casa Cipri, more modest, they make a good menu. Also eat well at many other places in the villa.

Zamora, le puits clôturé. Aujourd’hui, il ne reste pratiquement rien des formidables murailles médiévales de Zamora, mais nous pouvons vous assurer que cette magnifique ville sur les rives du Duero mérite une visite complète. Parce que la belle ville castillane conserve des monuments qui la rendent inoubliable. Il suffit de dire que c’est la ville de la péninsule avec plus d’églises romanes dans la vieille ville, et dans la municipalité. Ils passent dans la vingtaine. Des églises merveilleuses, d’un pur roman, sobres, exaltées. Commençant par la cathédrale, un bijou de roman, avec sa tour, (sur la photo), et le dôme à l’influence byzantine. Tout Zamora est un musée à ciel ouvert de l’époque médiévale. Les rues, les places, les palais et surtout les églises. Et si nous devons choisir un calendrier pour aller à Zamora, nous recommandons la Semaine Sainte. Les processions à Zamora captivent. La sévérité, l’austérité, la cérémonie castillane, les tambours secs coupant l’air frais de la nuit, vous laissent sans voix. Ne pas oublier de passer Zamora, ne pas sous-estimer son importance, sur une route à travers la Castille, une route à travers les terres qui baignent le Duero. Tu ne sais pas ce que tu perdrais. Aller à Zamora et saisir pour voir dans le paquet Toro, avec son église collégiale romane, Tordesillas, avec couvent mudéjar de Santa Clara, Valladolid et son musée national de la sculpture, ou Salamanque, une ville qui est classé patrimoine mondial, plein d’étapes inexcusable. Dormir à Zamora, en famille, à l’hôtel AC, fantastique. Ou à l’hôtel NH, très en ligne, sûr, confortable. Les deux Infantas sont aussi très bien. Et ils ne sont pas les seuls. Il y a des hôtels, des auberges et de merveilleux petits hôtels à Zamora. Pour manger ils ont de bons restaurants dans les hôtels que nous avons mentionnés, et dans d’autres dans la ville. Le meilleur, avec une étoile Michelin, est El Rincón de Antonio, mais aussi le plus cher. A Casa Cipri, plus modeste, ils font un bon menu. Mangez également bien à beaucoup d’autres endroits dans la villa.

Medina del Campo


mota

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.

 

El castell de Coca


El poderós castell de Coca sorprén el visitant. No l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents, ni en una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la ara La Muralla o bé la Chuleta, al poble veï, Las Navas de Oro. excelents carns a la brasa, com a tot Segovia, i a tot Castella. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia. No us perdeu Coca viatjant per la Castella eterna!.

El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.

Cuéllar


cuellar

La Vila de Cuellar, a la província de Segovia, és una d’aquelles poblacions ferrenyes que Castella ofereix al viatger. Potser el més destacable, el primer que el viatger veu, és el seu potent castell, un dels més bonics de la zona, salvetat feta de la joia mudejar del castell de Coca, que és una filigrana en totxo. O les muralles, perfectament conservada. Però és difícil enumerar tots els alicients que Cuellar ofereix a la família turista que estima la cultura i l’art. Només dir-vos que, a més del castell i la muralla que el rodeja, teniu la pròpia muralla de la ciutat, amb les seves portes monumentals. Perquè Cuéllar és, avui dia, una ciutat gran, però a l’edat mitjana ho era encara més. La vila moderna, molt dinàmica, està separada de la medieval, i aquesta, al seu torn, te una mena de ciutadella, dalt d’un turó, on hi ha la zona més monumental. I dins d’aquesta ciutadella trobareu monuments a dojo. Esglésies fantàstiques, del millor mudejar d’Espanya, com ara les de San Martín, San Andrés, San Pedro o l’absis de la de Santiago, obert als quatre vents. O la maravella de San Esteban, que no tinc paraules per a descriure, amb els seus absis d’un mudèjar corprenedor, o els bellíssims sepulcres del seu interior. Arreu, escampats, trobareu palaus i casones com les de l’ajuntament, la dels Daza, Rojas, Velazquez o el del propi rei Pedro I. Convents, racons, places i placetes, mansions, antics hospitals… renunciem a seguir. Ja us imagineu de què estem parlant, d’història detinguda en el temps. Aneu a l’oficina de turisme, personal eficient, professional, amable, que us donaran tots els detalls i us organitzaran una visita guiada, sovint teatralitzada, al castell, les muralles i les principals esglésies. Bon aparcament a la zona alta, a tocar del castell i el seu parc, però baixareu molt i, després, us tocarà pujar, i suar la cansalada. I per dinar, la millor gastronomia possible. Carns de bou, de vedella o de xai, brasa… llocs on sentar-se a taula és un plaer. Com ara el Rincón Castellano, típic mesón de tota la vida. També un bon hostal on dormir. Tope cèntric. Carn de bou, primera qualitat, bona brasa, tot això a La Braseria. A cinc kms. de Cuéllar poble, al mig del camp, s’alça el Santuari de l’Henar. Allà, a tocar, teniu el seu restaurant. Potser una mica BBC, (bodas, bautizos y comuniones), però està bé. El Mesón San Francisco està cèntric. Bon restaurant, habitacions senzilles. A peu d’autovia, a la sortida de la ciutat en direcció Segovia, trobareu el Florida. Bona cuina i habitacions que no estan malament. Cuéllar ha de ser parada obligatòria en una ruta per Castella, anant de Segovia a Valladolid, o desplaçant-vos cap a les fantàstiques hoces del rio Duratón, o si feu una ruta dels castells de la zona, com ara el de Coca, o el de Íscar. O bé si aneu d’esglésies mudèjars, com les d’Arévalo. O destí d’una escapada des de Madrid, de Segovia o de Valladolid. Molt bén comunicada amb aquestes tres ciutats gràcies a la nova autovia A-601. Bona estada a Cuéllar!.

La Villa de Cuellar, en la provincia de Segovia , es una de esas poblaciones severas que Castilla ofrece al viajero . Quizás lo más destacable , lo primero que el viajero ve , es su potente castillo, uno de los más bonitos de la zona , salvedad hecha de la joya mudejar del castillo de Coca , que es una filigrana en ladrillo. O las murallas , perfectamente conservadas. Pero es difícil enumerar todos los alicientes que Cuellar ofrece a la familia turista que ama la cultura y el arte . Sólo deciros que , además del castillo y la muralla que lo rodea , tienen allí la propia muralla de la ciudad , con sus puertas monumentales . Porque Cuéllar es , hoy en día , una ciudad grande , pero en la edad media lo era aún más. La villa moderna , muy dinámica , está separada de la medieval , y ésta, a su vez , tiene una especie de ciudadela , sobre una colina , donde está la zona más monumental . Y dentro de esta ciudadela encontrarán monumentos a raudales. Iglesias fantásticas, lo mejor mudejar de España , como las de San Martín , San Andrés , San Pedro o el ábside de la de Santiago , abierto a los cuatro vientos . O la maravilla de San Esteban , que no tengo palabras para describir , con sus ábsides de un mudéjar cautivador , o los bellísimos sepulcros de su interior . En todas partes, esparcidos por el casco antíguo, encontrarán palacios y casonas como las del ayuntamiento, la de los Daza , Rojas , Velazquez o el del propio rey Pedro I. Conventos , rincones , plazas y plazoletas , mansiones , antiguos hospitales … renunciamos a seguir. Ya se imaginan de qué estamos hablando , de historia detenida en el tiempo . Vayan a la oficina de turismo , personal eficiente, profesional , amable , que les dará todos los detalles y les organizará una visita guiada , a menudo teatralizada, del castillo , las murallas y las principales iglesias . Buen aparcamiento en la zona alta , cerca del castillo y su parque, pero bajaréis mucho y , después , os tocará subir, y sudar la gota gorda . Y para comer , la mejor gastronomía posible . Carnes de buey , de ternera o de cordero , brasa … lugares donde sentarse a la mesa es un placer . Como el Rincón Castellano , típico mesón de toda la vida . También un buen hostal donde dormir . Tope céntrico. Carne de buey , primera calidad , buena brasa , todo ello en La Brasería. A cinco kms . de Cuéllar pueblo , en medio del campo , se alza el Santuario del Henar . Allí, a tocar, tienen su restaurante . Quizá un poco BBC , ( bodas , bautizos y comuniones ) , pero está bien. El Mesón San Francisco está céntrico . Buen restaurante , habitaciones sencillas . A pie de autovía , a la salida de la ciudad en dirección Segovia , se encuentra el Florida . Buena cocina y habitaciones que no están mal. Cuéllar debe ser parada obligatoria en una ruta por Castilla , yendo de Segovia a Valladolid , o desplazándose hacia las fantásticas hoces del rio Duratón , o cuando se realiza una ruta de los castillos de la zona , como el de Coca , o el de Íscar . O bien si vas de iglesias mudéjares , como las de Arévalo . O destino de una escapada desde Madrid, Segovia o Valladolid . Muy bien comunicada con estas tres ciudades gracias a la nueva autovía A- 601. Buena estancia en Cuéllar ! .

Santa Maria de Valbuena


valbuena

El preciós monestir de Santa Maria de Valbuena, està situat al costat del riu Duero, a només 40 kms. de Valladolid capital. Es troba en plena zona de la prestigiosa denominació d’orígen vinícola “Ribera de Duero”, i és una joia molt desconeguda. Però encara diríem més. Hi ha interés en que segueixi essent molt desconeguda. Per començar res no indica com arribar a Valbuena de Duero, el municipi a les afores del qual està localitzat el cenobi benedictí. Ni quina carretera agafar. Segona: no te cap pàgina web directa, pròpia del monestir. Cal documentar-se a través de planes accesories. Per sort és la seu de les maravelloses exposicions d’art religiós de Castella anomenades “Las Edades del Hombre“, i aquesta pàgina també el referencia. Santa María de Valbuena és una abadia cistercenca, habitada encara avui per monjos, fundada l’any 1143, per Estefanía de Armengol, filla de Ermengol V, comte català de l’Urgell. Impressiona la puresa de línies de la seva gran església, el bonic claustre, romànic, gòtic i plateresc, o la sala de treball, (a la foto), armònica, perfecta. Està obert de dimarts a diumenge, de 10.15 hores a 13.45 hores. A la tarda de 16 hores a 19.45 hores. Diumenge només al matí. Nadal i Cap d’Any no hi ha visites. L’entrada costa 4 € del 2014, i inclou l’audioguía, pels joves només 3 €, i pels nens menors de 12 anys és gratuïta. La visita és lliure, però n’hi ha de guiades a les 11 del matí, cada dia. Podeu trucar al tel: 983 68 31 59 per informar-vos millor. El fet que encara hi visquin monjos, y que sigui seu de les Edades, fa encara més difícil veure el conjunt monumental. Quan nosaltres hi vàrem anar vam tenir el temps ben just de contemplar l’església. Hi havia missa. Això passa molt sovint. Altres vegades son reunions o trobades. Us donarem un seguit d’indicacions valuoses. Si veniu de Barcelona el millor fora desviar-vos de la N-122 a Peñafiel, (aprofiteu per visitar el seu impressionant castell, i la vila medieval). Aneu per la VA-101 en direcció Pesquera de Duero, ben indicat. Allà seguiu les indicacions cap a Valbuena de Duero, per una carretera local. Atenció a l’indicador, a mà esquerra, per agafar la carretera del monestir. En arribar veureu el lateral de l’església. Aparqueu allà. Aneu fins la portada principal. Està tancada. Continueu endavant. Hi ha una altra porta monumental, l’entrada a l’abadia, sovint tancada també. Continueu endavant. Trobareu una porteta petita, insignificant. Cap rètol. Cap indicació. Obriu-la. És allà. Difícil, oi?. Molta gent ha marxat pensant que estava tot tancat i barrat. Increible la manca d’informació. Si voleu marxar en direcció a Valladolid, o veniu d’aquesta ciutat, llavors el millor serà arribar-se fins Olivares de Duero i creuar el pont sobre el riu, un dels únics que hi ha, per sortir a la localitat de Quintanilla de Onèsimo, on trobareu l’autovia A-11 (N-122). Per menjar i dormir molt bé a la zona us recomanem la Posada Real Fuente de la Aceña, moderna i molt bonica, a Quintanilla.  A Peñafiel hi ha el Convento de las Claras, hotel amb molt d’encant i un spa. També el Ribera de Duero, més convencional. Ambdós tenen bon restaurant. Així mateix hi ha un càmping. Per dinar podeu anar al restaurant Plata, cuina a la brasa, un asador. A Valladolid trobareu tota mena de serveis, hotels, restaurants, el què necessiteu. Nosaltres hem dormit sempre a l’hotel Novotel, ideal per famílies. També hi ha un hotel AC, instal·lat en un antic convent. Pareu a Valbuena en el transcurs d’una excursió familiar, unes vacances de setmana santa, per exemple, per les sobries terres del Duero. Feu una volta per les vinyes i bodegues d’una de les millors denominacions d’orígen del món, la Ribera del Duero. No deixeu de gaudir de Peñafiel, un poble maravellós, dominat per la srva fortalessa, possiblement el millor castell d’Espanya. En un radi de 100 kms, des de Valbuena o Valladolid teniu a l’abast Tordesillas, Medina del Campo, Medina de Rioseco, Simancas, Zamora, Toro, Segovia, Ávila, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca, Arévalo… per citar només algunes de les més belles ciutats de la península. Bona ruta per la Castella eterna!.

El precioso monasterio de Santa María de Valbuena , está situado junto al río Duero , a sólo 40 kms . de Valladolid capital . Se encuentra en plena zona de la prestigiosa denominación de origen vinícola “Ribera de Duero ” , y es una joya muy desconocida . Pero aún diríamos más . Hay interés en que siga siendo muy desconocida . Para empezar nada indica cómo llegar a Valbuena de Duero , el municipio a las afueras del cual está localizado el cenobio benedictino . Ni qué carretera coger . Segunda : no tiene ninguna página web directa , propia del monasterio . Hay documentarse a través de otras accesorias . Por suerte es la sede de las maravillosas exposiciones de arte religioso de Castilla llamadas ” Las Edades del Hombre ” , y esta página también lo referencia . Santa María de Valbuena es una abadía cisterciense , habitada aún hoy por monjes , fundada en el año 1143 , por Estefanía de Armengol , hija de Ermengol V , conde catalán del Urgell. Impresiona la pureza de líneas de su gran iglesia , el bonito claustro , románico , gótico y plateresco , o la sala de trabajo , ( en la foto) , armónica , perfecta. Está abierto de martes a domingo , de 10.15 horas a 13.45 horas . Por la tarde de 16 horas a 19.45 horas . Domingo sólo por la mañana . Navidad y Año no hay visitas . La entrada cuesta 4 € del 2014, e incluye la audioguía , los jóvenes sólo 3 € , y los niños menores de 12 años es gratuita . La visita es libre , pero hay de guiadas a las 11 de la mañana , cada día . Pueden llamar al tel: 983 68 31 59 para informarse mejor . El hecho de que aún vivan monjes , y que sea sede de las Edades , hace aún más difícil ver el conjunto monumental . Cuando nosotros fuimos tuvimos el tiempo apenas de contemplar la iglesia . Había misa. Esto sucede muy a menudo . Otras veces son reuniones o encuentros . Le daremos una serie de indicaciones valiosas . Si vienen de Barcelona lo mejor fuera desviarse de la N -122 en Peñafiel , (pueden explorar su impresionante castillo , y la villa medieval ) . Vayan luego por la VA -101 en dirección Pesquera de Duero , bien indicado . Allí sigan las indicaciones hacia Valbuena de Duero, por una carretera local . Atención al indicador , a mano izquierda , para tomar la carretera del monasterio . Al llegar verán el lateral de la iglesia. Aparquen por allí. Vayan ahora hasta la portada principal . Está cerrada. Continúen . Hay otra puerta monumental , la entrada a la abadía , a menudo cerrada también. Continúen. Encontrarán una puerta pequeña , insignificante . Ningún rótulo. Ninguna indicación . Abranla . Es allí . Difícil , ¿verdad ? . Mucha gente se ha ido pensando que estaba todo cerrado. Increible la falta de información . Si desean marchar en dirección a Valladolid , o vienen de esta ciudad, entonces lo mejor será llegar hasta Olivares de Duero y cruzar el puente sobre el río , uno de los únicos que hay, para salir a la localidad de Quintanilla de Onésimo , donde encontrarán la autovía A-11 ( N -122 ) . Para comer y dormir muy bien en la zona se recomienda la Posada Real Fuente de la Aceña , moderna y muy bonita, en Quintanilla . En Peñafiel está el Convento de las Claras , hotel con mucho encanto y un spa . También el Ribera de Duero , más convencional. Ambos tienen buen restaurante . Asimismo hay un camping . Para comer pueden ir al restaurante Plata , cocina a la brasa , un asador . En Valladolid encontrarán todo tipo de servicios , hoteles , restaurantes , lo que puedan necesitar. Nosotros hemos dormido siempre en el hotel Novotel , ideal para familias . También hay un hotel AC , instalado en un antiguo convento . Parad en Valbuena en el transcurso de una excursión familiar , de unas vacaciones de semana santa, por ejemplo , por las sobrias tierras del Duero . Dense una vuelta por las viñas y bodegas de una de las mejores denominaciones de origen del mundo , la Ribera del Duero . No dejen de disfrutar de Peñafiel , un pueblo maravilloso , dominado por la su fortaleza , posiblemente el mejor castillo de España . En un radio de 100 kms , desde Valbuena o Valladolid tienen al alcance Tordesillas , Medina del Campo, Medina de Rioseco , Simancas , Zamora , Toro , Segovia, Ávila , Salamanca , Cuellar , Peñafiel , Palencia , Olmedo , Coca , Arévalo … por citar sólo algunas de las más bellas ciudades de la península . Buena ruta por la Castilla eterna.

Urueña, la villa del libro


urueña

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.

Viles romanes d’Almenara i Puras


villas-romanas-puras

Al centre de Castella, al sud de la bellíssima població d’Olmedo, molt a prop de Valladolid, trobem l’impressionant Museu de les Viles Romanes. Es tracta d’una vil·la romana situada al peu de la carretera N-601, entre les poblacions d’Almenara i Puras, ambdues a Valladolid. Sense por a equivocar-nos direm que aquesta magnífica vila és un dels jaciments romans més importants de Castella i Lleó, el millor de Valladolid, i que està entre els millors d’Espanya i Europa. El conjunt museístic està format per dos edificis moderns i complementaris. Un és el centre d’interpretació del museu, amb tota mena de serveis, bon aparcament i una completa exposició sobre Roma, l’Espanya dels romans i la civilització romana. Allà teniu bons audiovisuals, maquetes, panells explicatius, diorames, reproduccions i peces originals procedents de les pròpies excavacions. Hi ha, a més, una sala d’exposició permanent, sala d’actes, botiga, cafeteria i biblioteca, tot i que no sempre funcionen tots. El segon àmbit és la vila en si mateixa, una vasta mar de ruïnes, molt ben cuidades i perfectament museitzades, totes a cobert, amb una extensió de més de 3.000 m2 de superfície. Inclouen unes termes, sales i habitacions amb bellíssims mosaics i les parets fins a uns 40 cms. d’alçada. La visita es realitza sobre una passarel·la elevada que permet una vista completa de tota la vila. En total la casa romana té 30 estades entorn de dos patis amb els seus terres de mosaic. Tan pedagògica com el propi jaciment romà han construït al seu costat una reproducció a mida natural, gran, visitable, d’una casa romana. Passejareu per l’implúvium, per les sales, menjadors, habitacions i termes, molt ben reproduïdes i decorades, amb pintures semblants a les originals i mobiliari adequat. Una sensació de viatge en el temps. Increible!. A més, per si tot això fos poc, teniu allà també una zona recreativa on els vostres fills i filles podran córrer i gaudir de les atraccions pensades per a ells: ponts, torres de fusta amb cordes i passos elevats. Hi ha taules per fer un bon pic-nic i aigua. Poca ombra però alguna hi ha. Tota aquesta bellesa us està esperant al km. 137 de la carretera N-601, la que va de Valladolid a Madrid o Àvila per Adanero, al terme municipal de Puras. Per a més informació truqueu al telèfon : 983626036. Està obert de l’1 d’octubre al 30 de març de dijous a diumenge, i festius, de les 10:30 a les 14:00 hores i de 16:00 a 18:00 hores. I l’1 d’abril al 30 de setembre: de dimarts a diumenge, i festius, de 10:30 a 14:00 hores i de 16:30 a 20.00 hores. Tanquen els dies 24 , 25 i 31 de desembre, i l’1 i 6 de gener. L’entrada en 2014 era de 3 €, i hi ha tarifa de 2 € per a grups de 20 persones, jubilats, i gent amb el carnet jove. És gratuït per als menors de 12 anys. Si aneu a fer un volt per la zona us convé adquirir una entrada conjunta amb algunes de les atraccions d’Olmedo, com el bonic parc Temàtic del Mudèjar o l’interessant Palau literari del Cavaller de Olmedo. Indispensable si us agrada la cultura, si us agrada la civilització romana, si esteu de viatge descobrint Castella o si, simplement, passeu a prop. Ideal per a una escapada de vacances per la zona, que té molts altres atractius que oferir, com ara l’esplèndid castell de Coca, a només 7 kms . o bé les viles medievals de Arévalo o Medina del Camp, a uns 20 kms. d’allà, amb els seus castells imponents, les seves esglésies i les seves muralles i places. Menció a part mereix l’altra ciutat medieval més propera, Olmedo , amb bells temples mudèjars, el ja esmentat parc temàtic mudèjar o el museu literari de la casa del cavaller, dedicat a la literatura espanyola. En resum, una escapada amb nens que heu de tenir bé present. Per dinar teniu molt bons llocs a Olmedo, com ara el restaurant Los Caballeros, situat a la Calle Gamazo, 16, tel: 983 62 30 45 . O bé l’encantador restaurant La Cuchara de Jaime, cuina de creació.  O el contundent i tradicional, La Cueva de Fabia, amb cuina de tota la vida. Per dormir, a Olmedo també, disposeu d’un luxós, una mica car, però molt relaxant, complexe termal. Confort garantit. Un Spa molt interesant. Fora d’això podeu buscar allotjament als nombrosos hotels de Valladolid, que està a uns 50 kms. Per exemple el Novotel Valladolid, ideal per a famílies. Bones vil·les romanes!.

En el centro de Castilla, al sur de la bellísima población de Olmedo, no muy lejos de Valladolid, encontramos el impresionante Museo de las Villas Romanas. Se trata de una villa romana situada al pie de la carretera N-601, entre las poblaciones de Almenara y Puras, ambas en Valladolid.  Sin temor a equivocarnos diremos que esta magnífica villa és uno de los yacimientos romanos más importantes de Castilla y León, el mejor de Valladolid, y está entre los mejores de España y Europa. El conjunto museístico está formado por dos edificios modernos y complementarios. Uno és el centro de interpretación del museo, con todo tipo de servicios, buén aparcamiento y una completa exposición sobre Roma, la España de los romanos y la civilización romana.  Allí teneis buenos audiovisuales, maquetas, paneles explicativos, dioramas, reproducciones y piezas originales procedentes de las propias excavaciones. Hay, además, una sala de exposición permanente, salón de actos, tienda, cafetería y biblioteca, aunque no siempre funcionan todos.  El segundo ámbito és la villa en sí misma, una vasta extensión de ruinas, muy bién cuidadas y perfectamente museizadas, a cubierto, de más de 3.000 m2 de superficie. Incluyen unas termas, salas y habitaciones con bellísimos mosaicos y las paredes hasta unos 40 cms. de altura. La visita se realiza sobre una pasarela elevada que permite una vista completa de toda la villa. En total la casa romana tiene 30 estancias en torno a dos patios con sus suelos de mosaico. Además, por si todo esto fuera poco, teneis allí también una zona recreativa donde vuestros hijos e hijas podrán correr y disfrutar de las atracciones pensadas para ellos: puentes, torres de madera con cuerda y pasos elvados. Hay mesas para pic-nic y agua. Poca sombra pero alguna hay. Toda esta belleza está esperando en el km 137 de la carretera N-601, que va de Valladolid a Madrid o Ávila por Adanero, en el termino municipal de Puras. Para mayor información llamad al teléfono: 983 626 036. Está abierto del 1 de octubre al 30 de marzo de jueves a domingo, y festivos, de las 10:30 a las 14:00 horas y de 16:00 a 18:00 horas. Y del 1 de abril al 30 de septiembre:  de martes a domigo y festivos de 10:30 a 14:00 horas y de 16:30 a 20.00 horas. Cierran los días 24, 25 y 31 de diciembre, y el 1 y 6 de enero. La entrada en 2014 era de 3 €, y hay tarifa de 2 € para grupos de 20 personas, jubilados, y carnet joven. Gratuito para niños menores de 12 años.  Si vais a dar una vuelta por la zona os conviene adquirir una entrada conjunta con algunas de las atracciones de Olmedo, como el bonito parque Temático del Mudéjar o el interesante Palacio literario del Caballero de Olmedo. Indispensable si os gusta la cultura, si amais la civilización romana, si estais de viaje descubriendo Castilla o si, simplemente pasais cerca. Ideal para una escapada de fin de semana por la zona, que tiene muchos otros atractivos que ofrecer, como el espléndido  castillo de Coca, a solo 7 kms. o bién las villas medievales de Arévalo o Medina del Campo, a unos 20 kms. con sus castillos imponentes, sus iglésias y sus murallas y plazas. Mención a parte merece la otra ciudad medieval más cercana, Olmedo, con bellos templos mudéjares, el ya mencionado parque temático mudéjar o el museo literario de la casa del caballero, dedicado a la literatura española. En resumen, una escapada con niños que debeis tener bién presente.

Montealegre


Castella, és clar, és terra de castells. I de totes les províncies castellanes és Valladolid la que en te més, en més bon estat i més bonics. Per això hi ha una ruta de castells, preciosa, a fer per la Castella eterna. Una ruta amb fites de calibre, com ara Fuensaldaña, a tocar de la mateixa capital, Torrelobatón, seu del museu dels Comuneros, Peñafiel i el seu preciós castell dedicat a museu del vi, del vi de Ribera de duero, excel·lent entre els excel·lents o La Mota, a Medina del Campo. I encara ens en deixem uns quants. Avui us volem proposar una ruta pels castells de Castella i, com a mostra, us parlarem del de Montalegre de Campos, una fortalessa potent i poderosa. Com la majoria, el poblet, diminut, està amagat, dominat, aclaparat per la mole del seu castell. L’edifici senyoreja horitzons de blat, verd a la primavera, groc a l’estiu, marróns a la tardor i l’hivern. I les quatre cases de pedra d’una vila que va annexa al seu castell. Vila i castell que foren declarats, amb encert, conjunt históric i artístic. El poble te la església de San Pedro, amb un retaure del renaixement, la de Santa María y una ermita. A tocar una altra ermita, anomenada del Humilladero, alberga un museo del Pastor. No gaire lluny hi ha una fita de primer ordre pels infants, i pels grans, al poble medieval de Villalba de los Alcores, que és preciós. Es tracta del parc natural i temàtic anomenat Finca Matallana, un centre d’interpretació de la natura de la Diputació de Valladolid. No gaire lluny de Montealegre també podeu gaudir de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una població fantàstica, amb tota mena de serveis, de tot tipus, i monuments molt notables a visitar. Per dinar, i per allotjar-vos al mateix poble, us recomanem la Casona de Montealegre, amb el seu restaurant Fàtima. És un bon lloc. Cómode, amb encant. Carta curta, però potent. Del tipus carn i caça. Cuina de Castella, amb molta contundència. Preus un xic elevats, d’acord amb la oferta, molt cuidada, com a totes les Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigi. Fora del poble cal que aneu als restaurants i hotels de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km. Castella, la eterna Castella us està esperant!.

Castilla, está bién claro, es tierra de castillos. Y de todas las provincias castellanas es Valladolid la que tiene más, en mejor estado y más bonitos. Por eso hay una ruta de castillos, preciosa, a hacer por la Castilla eterna. Una ruta con hitos de calibre, como Fuensaldaña, junto a la misma capital, Torrelobatón, sede del museo de los Comuneros, Peñafiel y su precioso castillo dedicado a museo del vino, del vino de Ribera de duero, excelente entre los excelentes o La Mota, en Medina del Campo. Y aún nos dejamos unos cuantos. Hoy os queremos proponer una ruta por los castillos de Castilla y, como muestra, os hablaremos del de Montalegre de Campos, una fortaleza potente y poderosa. Como en la mayoría, el pueblo, diminuto, está escondido, dominado, abrumado por la mole de su castillo. El edificio señorea horizontes de trigo, verde en primavera, amarillo en verano, de tonos marrones en otoño y en el invierno. Y las cuatro casas de piedra de una villa que amanece anexa a su castillo. Villa y castillo que fueron declarados, con acierto, conjunto histórico y artístico. El pueblo tiene también la iglesia de San Pedro, con un retablo del renacimiento, la de Santa María y una ermita. Cerca hay otra ermita, llamada del Humilladero, que alberga un museo del Pastor. No muy lejos hay un hito de primer orden para los niños, en el pueblo medieval de Villalba de los Alcores, que es precioso. Se trata del parque natural y temático llamado Finca Matallana, un centro de interpretación de la naturaleza de la Diputación de Valladolid. No muy lejos de Montealegre también se puede disfrutar de la capital de la comarca de Campos, Medina de Rioseco, una población con todo tipo de servicios y monumentos muy notables a visitar. Para comer, y para hospedarse, en el propio pueblo, os recomendamos la Casona de Montealegre, con su restaurante Fátima. Es un buen lugar. Cómodo, con encanto. Carta corta, pero potente. Del tipo carne y caza. Cocina de Castilla, con mucha contundencia. Precios un poco elevados, de acuerdo con la oferta, muy cuidada, como en todas las Posadas Reales de Castilla, una marca de prestigio. Fuera del pueblo habría que ir a los restaurantes y hoteles de Medina de Rioseco, a 14 kms. o de Valladolid, a 40 km.

Las Edades del Hombre: Passió


Les Edats de l’Home és una magna exposició anual que ens mostra, any rere any, cada any, el riquíssim patrimoni que posseeixen les onze diòcesis de Castella i Lleó. Es localitza sempre en una capital o vila important, en una de les catedrals o colegiates de Castella. Cada nova temporada l’afluència de visitants supera l’anterior i ja són més de deu milions de persones les que han visitat, alguna vegada, en algun lloc de Castella, en alguna de les magnífiques esglésies i catedrals de la regió, una de les quinze primeres edicions de les Edats de l’Home. I no ens sorprèn gens ni mica, perquè aquesta iniciativa, que va sorgir el 1988, ha assolit cotes d’altíssim valor cultural i artístic. El títol de la XVI edició de les Edats de l’Home és PASSIO (en llatí significa això exactament “Passió”). Aquest és el lema, i el tema, al voltant del qual gira la mostra d’aquest any: la representació de la passió de Crist en l’art de Castella i Lleó. L’exposició resultant s’obre pel maig del 2011 i durarà uns set mesos, fins novembre. Les seus d’aquesta meravellosa experiència seran l’Església de Santiago dels Cavallers, a Medina de Rioseco, i l’Església de Santiago el Real, a Medina del Campo. L’Església de Santiago Apòstol, coneguda com a Santiago dels Cavallers, de Medina de Rioseco (Valladolid) és un temple de grans proporcions construït entre els segles XVI i XVII, amb un fastuós retaule major. L’Església de Sant Jaume el Major de Medina del Campo, és d’estil renaixentista herrerià, del XVI. És obligada la visita de la famosa capella del reliquiari. Passió reuneix 180 obres mestres de l’art castellà dels segles X al XX. Les obres no han estat mai abans exposades en cap altre certamen. Una excusa ideal per fer una passejada per les ciutats de Castella, amb els seus nuclis antics plens de castells, esglésies, convents, palaus i casalots. A més de les bellíssimes Medinas, teniu bé aprop Valladolid, amb els seus museus, o Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palència, Toro y Zamora. També les abundants fortaleses de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre … Aprofitem l’ocasió per recomanarvos la visita al Monestir de Santa Maria de Valbuena, seu permanent de la Fundació “Les Edats de l’Home”. Aquest cenobi és un dels conjunts cistercencs més ben conservats d’Espanya, amb l’església, d’una puresa de línies esglaiadora, el claustre, o la capella de Sant Pere, amb les seves fenomenals pintures al fresc gòtiques. En aquesta seu permanent de les Edats de l’Home es poden contemplar diverses exposicions temporals, que van variant. A Medina menjareu molt bé. Al restaurant Pasos Enlace, al mateix carrer Major, amb els seus porxos. Tel: 983 70 10 02. Al costat teniu el restaurant Astúries, i el La RuaLa Rua, una mica més enllà, a la carretera. Bé també Els Arcs, al carrer d’Armes, 4. Tel: 983 72 00 43. Al mateix carrer Major molts bars ofereixen menús del dia. Si voleu dormir a Rioseco, podeu provar a l’Hotel Vittoria Colonna, amb bon restaurant, o en el singular, i exclusiu, Hotel Los Almirantes, de luxe. Té SPA i un altre bon restaurant. Si us agraden més les cases rurals, mireu l’ India Chica. A Valladolid, a mig camí entre les dues Medinas, i per a ús i gaudi de les famílies, l’aposta segura i econòmica és Novotel, entre els millors d’Europa en aquesta cadena. La Passió us espera!.

Las Edades del Hombre és una magna exposición anual que nos muestra, año a año, cada año, el riquísimo patrimonio que poseen las once diócesis de Castilla y León. Se localiza en una capital o villa importante, en una de las catedrales o colegiatas de Castilla. Cada nueva temporada la afluencia de visitantes supera a la anterior y ya son más de diez millones de personas las que han visitado, alguna vez, en algun lugar de Castilla, en alguna de las magníficas iglesias y catedrales de la región, una de las quince primeras ediciones de Las Edades del Hombre. Y no nos sorprende lo más mínimo, porque esta iniciativa, que surgió en 1988, ha alcanzado cotas de altísimo valor cultural y artístico. El título de la XVI edición de las Edades del Hombre es PASSIO (en latín significa “Pasión”). Este és el lema, y el tema, alrededor del cual gira la muestra de este año: la representación de la pasión de Cristo en el arte de Castilla y León. La exposición resultante va a exhibirse unos siete meses, entre los meses de mayo y noviembre de 2010. Las sedes de esta maravillosa experiéncia van ha ser la Iglesia de Santiago de los Caballeros, en Medina de Rioseco, y la Iglesia de Santiago el Real, en Medina del Campo. La Iglesia de Santiago Apóstol, conocida como Santiago de los Caballeros, de Medina de Rioseco (Valladolid) es un templo de grandes proporciones construido entre los siglos XVI y XVII, con un fastuoso retablo mayor. La Iglesia de Santiago el Mayor de Medina del Campo, és de estilo renacentista herreriano, del XVI. És obligada la visita de la famosa capilla del relicario. Passio reúne 180 obras maestras del arte castellano de los siglos X al XX. Las obras no han estado antes expuestas en certámen alguno. Una excusa ideal para dar un paseo por las ciudades de Castilla, con sus cascos antiguos llenos de castillos, iglesias, conventos, palacios y casonas. Además de las bellísimas Medinas vallisoletanas, teneis bién cerca Valladolid, con sus museos, Tordesillas, Olmedo, Arévalo, Palencia o Zamora. También las abundantes fortalezas de la zona: La Mota, Torrelobatón, Cuellar, Peñafiel, Fuensaldaña, Montealegre… Aprovechamos la ocasión para recomendar la visita al Monasterio de Santa María de Valbuena, sede permanente de la Fundación “Las Edades del Hombre”. Este cenobio és uno de los conjuntos cistercienses mejor conservados de España, con la iglesia, de una pureza de línias sobrecogedora, el claustro, o la capilla de San Pedro, con sus fenomenales frescos góticos. En esta sede permanente de las Edades del Hombre se pueden contemplar diversas exposiciones temporales, que van variando. En Medina comereis muy bién. En el restaurante Pasos Enlace, en la calle Mayor, con sus soportales. Tel: 983 70 10 02. Al lado teneis el restaurante Astúrias, y el La Rua, un poco más allá, en la carretera. Bueno Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. En la misma calle Mayor muchos bares ofrecen menús del dia. Si quereis dormir en Rioseco, podeis probar en el Hotel Vittoria Colonna, con buén restaurante, o en el singular, y exclusivo, Hotel Los Almirantes, de lujo. Tiene SPA y otro buén restaurante. Si os gustan más las casas rurales, mirad la India Chica. En Valladolid, a medio camino entre las dos Medinas, y para uso y disfrute de las famílias, la apuesta segura y económica és el Novotel, entre los mejores de Europa en esta cadena.

Medina de Rioseco


Medina de Rioseco és Castella en estat pur. La vila dels almiralls, situada al nord de Valladolid, irradia severitat pels quatre costats, perfecció, sobrietat. Però conté, dins una conxa adusta, perles del millor art. Esglésies maravelloses com Santa Maria de Mediavilla, de planta renaixentista, amb un retaure impressionant i amb la increible capella dels Benavente, obra mestra de l’art barroc a Espanya. També recomanem, sobretot aquest any 2011, la visita a la església de Santiago, on podreu gaudir d’una nova edició de l’exposició “Las Edades del Hombre“, sota el sugerent titol de “Passió”. El millor de la pintura i l’escultura de les catedrals de Castella reunit sota un mateix sostre. Tampoc no podeu perdreus el carrer major de la vila, amb els seus soportals. I, a la sortida, el fenomenal Museu de Art contingut dins del monestir de San Francisco. A l’altra banda de Medina trobareu algunes curiositats dignes de veure’s com la fábrica de farina, també museitzada i, just al costat la dársena del canal de Castella, faraónica i visionària obra de la il·lustració que pretenia obrir la meseta al mar. Si us queda temps aneu també a veure el Museu de Semana Santa, en una altra de les moltes esglésies que campen per la ciutat. A pocs llocs menjareu tan bé com a Rioseco. Se’ns farà difícil recomanar-vos un restaurant. Nosaltres vàrem dinar al restaurant Pasos Enlace, al final del carrer Major, aquí anomenat de Lázaro Alonso, 44. Tel: 983 70 10 02. Tot i que està situat entre dos altres establiments, la porta és petita i el nom canvia segons el rètol que mires, el trobareu. L’interior és amplíssim, decorat a la castellana, amb cadires de ferro i armadures. El menjar és tan contundent com la sala. Carta carota, però menú asequible. Vins de Ribera del Duero mortals de necessitat. Al costat està l’Astúries, del que ens van dir coses bones, com també ens recomanaren La Rua, a la carretera. També ens van parlar del Los Arcos, carrer de Armas, 4. Tel:  983 72 00 43. Encara hi ha alguns bars, al mateix carrer Major que fan menús del dia prou interessants. Per dormir ens va agradar l’Hotel Vittoria Colonna, al centre de Medina i amb bon restaurant.  Molt més sofisticat és un hotel molt singular, anomenat Los Almirantes, d’un luxe molt especial.  Amb SPA i restaurant. Quelcom més senzillet?. Teniu bons hostals, dels de tota la vida, com ara el Duque de Osuna. Hi ha una casa rural interessant, diferent i novedosa, a les afores, anomenada India Chica, i una de més tradicional a tocar del Canal de Castilla. Podeu fer de Medina de Rioseco centre d’una excursió per la comarca que us porti per la ruta dels castells, a Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre d’altres. O bé parar-hi en una ruta per Castella, quan passeu per Valladolid, Palència, Zamora… o a visitar, si hi aneu el 2011, la magnífica exposició de Las Edades del Hombre.

Medina de Rioseco es Castilla en estado puro. La villa de los almirantes, situada al norte de Valladolid, irradia severidad por los cuatro costados, perfección, sobriedad. Pero contiene, dentro de una concha adusta, perlas del mejor arte. Iglesias maravillosas como Santa María de Mediavilla, de planta renacentista, con un retablo impresionante y con la increíble capilla de los Benavente, obra maestra del arte barroco en España. También recomendamos, sobre todo este año 2011, la visita a la iglesia de Santiago, donde se podrá disfrutar de una nueva edición de la exposición “Las Edades del Hombre”, bajo el sugerente título de “Pasión”. Lo mejor de la pintura y la escultura de las catedrales de Castilla reunido bajo un mismo techo. Tampoco pueden perderse la calle mayor de la villa, con sus soportales. Y, a la salida, el fenomenal Museo de Arte contenido dentro del monasterio de San Francisco. Al otro lado de Medina encontrarán algunas curiosidades dignas de verse, como la fábrica de harina y, justo al lado, la dársena del canal de Castilla, faraónica y visionaria obra de la ilustración que pretendía abrir la meseta al mar. Si os queda tiempo id a ver el Museo de Semana Santa, en otra de las muchas iglesias que campan por la ciudad. En pocos lugares comeréis tan bien como Rioseco. Se nos hace difícil recomendaros un restaurante. Nosotros comimos en el Pasos Enlace, al final de la calle Mayor, aquí llamada de Lázaro Alonso, en el número 44. Tel: 983 70 10 02. Aunque está situado entre otros dos establecimientos, la puerta es pequeña y el nombre cambia según el rótulo que miras, lo encontraréis. El interior es amplísimo, decorado a la castellana, con sillas de hierro y armaduras. La comida es tan contundente como la sala. Carta cara, pero menú asequible. Vinos de Ribera del Duero, mortales de necesidad. Al lado está el Asturias, del que nos dijeron cosas buenas, como también nos recomendaron La Rua, en la carretera. También nos hablaron bién del Los Arcos, en la calle de Armas, 4. Tel: 983 72 00 43. Todavía hay algunos bares, en la misma calle Mayor que hacen menús del día bastante interesantes. Para dormir nos gustó el Hotel Vittoria Colonna, en el centro de Medina y con buen restaurante. Mucho más sofisticado es un hotel muy singular, llamado Los Almirantes, de un lujo muy especial. Con SPA y restaurante. ¿Algo más sencillito?. Tienen buenos hostales, de los de toda la vida, como el Duque de Osuna. Hay una casa rural interesante, diferente y novedosa, en las afueras, llamada India Chica, y una más tradicional junto al Canal de Castilla. Pueden hacer de Medina de Rioseco centro de una excursión por la comarca, que les lleve por la ruta de los castillos, hasta Fuensaldaña, Torrelobatón o Montealegre, entre otros. O bien agregarla a una ruta por Castilla, al pasar por Valladolid, Palencia, Zamora …  Si vais en 2011, la magnífica exposición de Las Edades del Hombre no puede perderse de vista.

Torrelobatón


Torrelobatón és Castella. La Castella eterna, pura i dura. De pedra, pols, sol i fred. Llunyana al mar, perduda en mig dels camps de blat. La Castella dels tòpics en expressió total. I aquesta Castella necessita castells. I Torrelobatón és el castell per excel·lència. És tot castell aquest petit poblet a tocar de Valladolid. El castell de Torrelobatón está situat en un petit turonet pla, cosa que el fa visible des de molt lluny. El que més destaca de la fortalessa, que és preciosa, de les més boniques d’Espanya, és sense cap mena de dubte la torre de l’homenatge. Avui dia l’edifici és seu d’un centre d’interpretació sobre “Los Comuneros”. Sembla estrany, però Castella encara es dol d’aquells fets. D’aquella brutal repressió dels desitjos de llibertat i fraternitat d’un poble noble. També és maca la plaça de l’ajuntament, típica plaça castellana, amb cases del segle d’or, un arc, anomenat de la villa, un rotllo de justícia i arcades. L’església de Santa Maria és mudéjar del segle XVI. Al camp hi ha l’ermita del Crist de les “Angustias”, gótica. També són interessants la font del “caño”, la “Herrería vieja” i l’Hospital de San Blas. Moltes cases, de pedra, conserven escuts nobiliaris. Podeu aprofitar la visita a Torrelobaton en el marc d’una ruta per la província de Valladolid, que hauria d’incloure llocs tan emblemàtics com ara San Cebrián de Mazote una esglèsia mozàrab. Urueña, vila medieval enmurallada, dedicada al llibre, o Villalar de los Comuneros poden ser parades interessants. No podem oblidar-nos de Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o Simancas i el seu castell. També Peñafiel te una increible fortalessa. Naturalment Valladolid mateix és una fita ineludible. Bons hotels a aquesta ciutat, distant només una vintena de kms. de Torrelobatón. Teniu un AC hoteles, i un Novotel com a hotels per famílies. A Torrelobaton teniu una casa rural molt gran, molt bonica, que es lloga a grans grups.

Torrelobatón es Castilla. La Castilla eterna, pura y dura. De piedra, polvo, sol y frío. Lejana al mar, perdida en medio de los campos de trigo. La Castilla de los tópicos en su expresión total. Y Torrelobatón es el castillo por excelencia. Es todo castillo este pequeño pueblo cerca de Valladolid. El castillo de Torrelobatón está situado en una pequeña colina, lo que lo hace visible desde muy lejos. Lo que más destaca de la fortaleza, que es preciosa, de las más bonitas de España, es sin duda la torre del homenaje. Hoy en día el edificio es sede de un centro de interpretación sobre “Los Comuneros”. Parece extraño, pero esta tierra aún se duele de aquellos hechos. De aquella brutal represión de los deseos de libertad y fraternidad de un pueblo noble. También es bonita la plaza del ayuntamiento, típica plaza castellana, con casas del siglo de oro, un arco, llamado de la villa, un rollo de justicia y arcadas. La iglesia de Santa María es mudéjar del siglo XVI. En el campo se encuentra la ermita del Cristo de las “Angustias”, gótica. También son interesantes la fuente del “caño”, la “Herrería vieja” y el Hospital de San Blas. Muchas casas, de piedra, conservan escudos nobiliarios. Puede aprovechar la visita a Torrelobatón en el marco de una ruta por la provincia de Valladolid, que debería incluir lugares tan emblemáticos como San Cebrián de Mazote una iglesia mozàrabe. Urueña, villa medieval amurallada, dedicada al libro, o Villalar de los Comuneros pueden ser paradas interesantes. No podemos olvidarnos de Tordesillas, con el convento de Santa Clara, o Simancas y su castillo. También Peñafiel tiene una increíble fortaleza. Naturalmente Valladolid mismo es un hito ineludible. Buenos hoteles en esta ciudad, distante sólo una veintena de kms. de Torrelobatón. Tienen allí un AC hoteles, y un Novotel muy aptos para familias. En Torrelobatón existe una casa rural muy grande, muy bonita, que se alquila a grandes grupos.

Urueña


Urueña és un d’aquells llocs petits, perduts, diminuts, que adquireixen una significació molt més gran que la seva realitat. Urueña és un poblet de la castellana província de Valladolid. Un poblet amb una càrrega històrica i cultural que depassa ampliament els seus escassos 200 habitants. I no perquè Urueña sigui una fantàstica vila medieval, que ho és. Ni pel fet que encara conservi íntegres les seves muralles, que les conserva. Ni tan sol perquè a l’entrada del poble s’alci, donat-vos una benvinguda inesperada i extraordinaria, la maravella de l’esglèsia romànica de la Anunciada, (a la foto). Ni tampoc pel seu castell, convertit en cementiri, o pels carrers i places plenes de sol a l’estiu, i gelades a l’hivern. Ni per la parroquial de l’Asumpta. La nostra vila és única perquè acull un projecte de la Diputació de Valladolid per convertir-la, de fet ho és ja, en la primera Vila del Llibre d’Espanya. Al nostre poblet hi ha ni més ni menys que 10 llibreries, amb professionals del sector que s’han llençat a l’aventura. Aquestes àrides terres de la Castella eterna, moren avui dia sense un objectiu clar. Urueña no vol morir, ja ho veieu. Ara que ja ho hem dit, podem tornar a repassar tranquil·lament les maravelles que Urueña ofereix. Com si fos una ciutat del renaixement italià, com ara Todi o Montefiascone, el poble te l’orgull d’acollir, a uns 2 kms. a les afores, la excepcional església románica de Nta. Sra. de la Anunciada. Quin nom tan italià també!. Tan italiana és, que constitueix l’únic exemple d’influència europea, llombarda, a tot Castella. Un cas. A més del cercle de muralles, espectacular de veritat, altres joies reclamen la vosta atenció. Com ara la anomenada “Casona de la Mayorazga”, edifici del XVIII, amb pati, que acull un centre etnogràfic sobre el folklore de Castella, les torres i portes de la muralla, esglèsies, cases i casones. Podeu dormir i menjar molt bé a Urueña. Per exemple al Mesón de la Villa. O a la Casa de Comidas, un d’aquells llocs que contribueixen a fer aquesta petita vila quelcom excepcional. També interessant El Pozolico. Molt bonics els apartaments que proposa Carrelalegua. Naturalment, a Valladolid, molta més oferta, entre ella un AC hoteles i un Novotel. Prop de Urueña la zona us ofereix llocs i monuments més que suficients per justificar un viatge. Com ara Tordesillas, Simancas, Torrelobatón o Valladolid.

Urueña es uno de esos lugares pequeños, perdidos, diminutos, que adquieren una significación mucho mayor que su realidad. Urueña es un pueblo de la castellana provincia de Valladolid. Un pueblo con una carga histórica y cultural que sobrepasa ampliamente sus escasos 200 habitantes. Y no porque Urueña sea una fantástica villa medieval, que lo es. Ni por el hecho de que aún conserve íntegras sus murallas, que las conserva. Ni tan solo porque a la entrada del pueblo se alce, dando una bienvenida inesperada y extraordinaria, la maravilla de la iglesia románica de la Anunciada, (en la foto). Ni tampoco por su castillo, convertido en cementerio, o por las calles y plazas llenas de sol en verano, y heladas en invierno. Ni por la parroquial de la Asunción. Nuestra villa es única porque acoge un proyecto de la Diputación de Valladolid para convertirla, de hecho lo es ya, en la primera Villa del Libro de España. En nuestro pueblo hay nada menos que 10 librerías, con profesionales del sector que se han lanzado a la aventura. Estas áridas tierras de la Castella eterna, mueren hoy en día sin un objetivo claro. Urueña no quiere morir, ya lo veis. Ahora que ya lo hemos dicho, podemos volver a repasar tranquilamente las maravillas que Urueña ofrece. Como si fuera una ciudad del renacimiento italiano, como Todi o Montefiascone, el pueblo tiene el orgullo de acoger, a unos 2 kms. en las afueras, la excepcional iglesia románica de Nta. Sra. de la Anunciada. ¡Qué nombre tan italiano también!. Tan italiana es, que constituye como el único ejemplo de influencia europea, lombarda, en toda Castella. Además del círculo de murallas, espectacular de verdad, otras joyas reclaman vuestra atención. Como la llamada “Casona de la Mayorazga”, edificio del XVIII, con patio, que acoge un centro etnográfico sobre el folclore de España, las torres y puertas de la muralla, iglesias, casas y casonas. Pueden dormir y comer muy bien en Urueña. Por ejemplo en el Mesón de la Villa. O en la Casa de Comidas, uno de esos lugares que contribuyen a hacer esta pequeña villa algo excepcional. También interesante El Pozolico. Muy bonitos los apartamentos que propone Carrelalegua. Naturalmente, en Valladolid, mucha más oferta, entre ella un AC hoteles y un Novotel. Cerca de Urueña la zona ofrece lugares y monumentos más que suficientes para justificar un viaje. Como Tordesillas, Simancas, Torrelobatón u Valladolid.

Zamora


Zamora, la bién cercada. Avui dia no queden apenes restes de les formidables muralles medievals de Zamora, però us podem assegurar que aquesta magnífica ciutat a les vores del Duero mereix una visita ben acurada. Perquè la bellíssima ciutat castellana conserva monuments que la fan inoblidable. Només dir-vos que és la ciutat de la península amb més esglèsies romàniques dins el casc antic, i dins el terme municipal. Passen de la vintena. Esglèsies maravelloses, d’un romànic pur, sobri, excels. Començant per la catedral, una joia del romànic, amb la seva torre, (a la foto), i la cúpula amb influència bisantina. Tota Zamora és un museu a l’aire lliure de l’època medieval. Carrers, places, palaus i, sobretot les esglèsies. I si hem de triar calendari per anar a Zamora us recomanem la Setmana Santa. Les processons a Zamora corprenen. La severitat, l’austeritat, la cerimònia castellana, els tambors secs tallant l’aire fresc de la nit, et deixen sense parla. No oblidèssiu pas Zamora, o la menystinguèssiu en una ruta per Castella, en una ruta per les terres que banya el Duero. No sabeu el que us perdríeu. Aneu a Zamora i aprofiteu per veure en el paquet Toro, amb la seva colegiata romànica, Tordesillas, amb el convent mudejar de Santa Clara, Valladolid i el museu nacional d’escultura, o Salamanca, una ciutat que és patrimoni de la humanitat, plena de fites inexcusables. Dormiu a Zamora, en família, a l’hotel AC, fantàstic. O a l’hotel NH, molt dins la seva línia, segura, de confort. També està molt bé el Dos Infantas. I no són els únics. Hi ha hotels, hostals i hotelets maravellosos a Zamora. Per dinar teniu bons restaurants als hotels que hem mencionat, i en altres de la ciutat. El millor, amb una estrella Michelin, és El Rincón de Antonio, però també el més car. A Casa Cipri, més modest, fan bon menú. També menjareu bé en molts altres llocs de la vila.

Zamora, la bien cercada. Hoy en día no quedan apenas restos de las formidables murallas medievales de Zamora, pero os podemos asegurar que esta magnífica ciudad a las orillas del Duero merece una visita bien detenida. Porque la bellísima ciudad castellana conserva monumentos que la hacen inolvidable. Sólo deciros que es la ciudad de la península con más iglesias románicas en el casco antiguo, y dentro del término municipal. Pasan de la veintena. Iglesias maravillosas, de un románico puro, sobrio, excelso. Empezando por la catedral, una joya del románico, con su torre, (en la foto), y la cúpula con influencia bizantina. Toda Zamora es un museo al aire libre de la época medieval. Calles, plazas, palacios y, sobre todo las iglesias. Y si tenemos que elegir calendario para ir a Zamora les recomendamos la Semana Santa. Las procesiones en Zamora cautivan. La severidad, la austeridad, la ceremonia castellana, los tambores secos cortando el aire fresco de la noche, te dejan sin habla. No se olviden pasar Zamora, no menosprecieis su importáncia, en una ruta por Castilla, una ruta por las tierras que baña el Duero. No sabéis lo que os perderíais. Id a Zamora y aprovechad para ver en el paquete Toro, con su colegiata románica, Tordesillas, con el convento mudejar de Santa Clara, Valladolid y su museo nacional de escultura, o Salamanca, una ciudad que es patrimonio de la humanidad, llena de hitos inexcusables. Duerman en Zamora, con la familia, en el hotel AC, fantástico. O en el hotel NH, muy en su línea, segura, de confort. También está muy bien el Dos Infantas. Y no son los únicos. Hay hoteles, hostales y hotelitos maravillosos en Zamora. Para comer tienen buenos restaurantes en los hoteles que hemos mencionado, y en otros de la ciudad. El mejor, con una estrella Michelin, es El Rincón de Antonio, pero también el más caro. En Casa Cipri, más modesto, hacen buen menú. También comer bien en muchos otros lugares de la villa.

Coca


El poderós castell de Coca sorprén el visitant. Se l’espera dalt d’un turó, dominant les terres i els vents. En una muntanya adusta, calva, assolada pel fred i pel sol, en mig de les terres aspres de Castella. Però Coca està amagat. És molt gran, i fort, i altiu, però està esperant l’atac rodejat de pins de resinosos. Està enclotat, envoltat de boscos i boscos d’arbres ordenats, distribuits amb precisió militar, en les amples terres planes de la vella Castella. L’aire s’impregna de l’olor penetrant d’aquestes boscúries antigues, plantades pels mudèjars, com el castell, de les que s’extreu la sàvia, la preuada resina, i les pinyes de pinyons. Allà, com un centinel·la mut, el castell mudèjar de la vila de Coca mostra, al visitant astorat, la seva potentíssima fàbrica de totxana rosa. No us deixeu Coca enrrera si us endinseu en els confins de Segòvia i Valladolid, en les terres generoses de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, us espera, amb el seu inaudit patrimoni d’esglèsies romàniques, muralles, restes arqueològiques i cases medievals. I, per descomptat amb el seu galant castell. Un dels millors, si no el millor, d’Espanya. Podeu menjar i dormir prou bé a l’hotel Fray Sebastián, prop de Coca, a Nava de la Asunción. També a Coca podeu menjar. Hi ha un parell o tres de restaurants, com la Muralla o la Estación. I moltes cases rurals. També teniu els hotels, més grans, de Valladolid, o de Segovia.

El poderoso castillo de Coca sorprende al visitante. Uno se lo espera sobre una colina, dominando las tierras y los vientos. En una montaña adusta, calva, asolada por el frío y por el sol, en medio de las tierras ásperas de España. Pero Coca está escondido. Es muy grande y fuerte, pero está esperando el ataque rodeado de pinos resinosos. Está como hundido, rodeado de bosques de árboles ordenados, distribuidos con precisión militar, en las anchas tierras llanas de la vieja Castilla. El aire se impregna del olor penetrante de estas selvas antiguas, plantadas por los mudéjares, como el castillo, de las que se extrae la savia, la preciada resina, y de las piñas los dorados piñones. Allí, como un centinela mudo, el castillo mudéjar de la villa de Coca muestra, ante el visitante asombrado, su potentísima fábrica de ladrillo rosa. No os dejéis Coca atrás si viajais por los confines de Segovia y Valladolid, en las tierras generosas de la Castella eterna. La Cauca celtíbera, la cauca romana, os espera, con su inaudito patrimonio de iglesias románicas, murallas, restos arqueológicos y casas medievales. Y, por supuesto con su galán castillo. Uno de los mejores, si no el mejor, de España. Pueden comer y dormir bien en el hotel Fray Sebastián, cerca de Coca, en Nava de la Asunción. También en Coca se puede comer. Hay un par o tres de restaurantes, como la Muralla o la Estación. Y muchas casas rurales. También tiene los hoteles, más grandes, de Valladolid, o de Segovia.

Valladolid


Al centre de Castella trobem una de les més monumentals ciutats d’Espanya. La seva capital fustrada. La vila més poderosa del renaixement a la península ibèrica: Valladolid. Possiblement no escolliríeu mai Valladolid com a destinació turística. Gran equivocació. La ciutat no te un centre clar. No te un barri medieval concret, rodejat de muralles, no te una anomenada, però te un conjunt de fites cabdals per qualsevol viatger, que de ben segur no hauríeu mai sospitat. Tants monuments te que és pràcticament impossible citar-los tots. Però ho intentarem. Per exemple el museu nacional d’escultura d’Espanya. Sí, sí, el nacional. Els millors escultors reunits en un sol lloc. Com el Museu del Prado de les estàtues. El trobareu al convent de Sant Gregorio. O bé les esplèndides esglèsies plateresques, com ara la de San Pablo, a la foto. O la joia de Santa Maria la Antígua, l’esglèsia més vella de la ciutat, romànica. Un nombre terrible de convents i monestirs, de totes les èpoques i estils, entre el segles XIII i XVIII. Palaus de les més brillants famílies nobles d’Espanya. El riu Pisuerga i els seus ponts, els seus jardins, els seus museus. Valladolid és avui dia una vila moderna, amb hotels molt bons, on dormireu de gust. Com el Novotel, ideal per famílies. O l’hotel AC, instal·lat en un antic convent. Són els que hem gaudit, però n’hi ha molts més. Valladolid és un centre fantàstic d’excursions per descobrir Castella. Des de Valladolid, i en un radi de 100 kms, teniu a l’abast Tordesillas, Medina, Simancas, Zamora, Toro, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca… per citar només algunes de les més belles ciutats de la península.

En el centro de España encontramos una de sus más monumentales ciudades. Su capital fustrada. La villa más poderosa del renacimiento en la península ibérica: Valladolid. Posiblemente no escogeríamos nunca Valladolid como destino turístico. Gran equivocación. La ciudad no tiene un centro claro. No tiene un barrio medieval concreto, rodeado de murallas, no tiene una encanto especial, pero tiene un conjunto patrimonial que cualquier viajero no puede pasar por alto. Y que seguramente pocos habrán sospechado. Tiene tantos monumentos que es prácticamente imposible citarlos todos. Pero lo intentaremos. Por ejemplo el museo nacional de escultura de España. Sí, sí, el nacional. Los mejores escultores reunidos en un solo lugar. Cómo el Museo del Prado de las estatuas. Lo encontraréis en el convento de San Gregorio. O bien las espléndidas iglesias platerescas, como la de San Pablo, en la foto. O Santa María la Antigua, la iglesia más vieja de la ciudad, románica. Hay en Vallasolid un número terrible de conventos y monasterios, de todas las épocas y estilos, entre los siglos XIII y XVIII. Palacios de las más brillantes familias nobles de España. El río Pisuerga y sus puentes, sus jardines, sus museos. Valladolid es hoy una villa moderna, con hoteles muy buenos, donde dormiréis bién a gusto. Como el Novotel, ideal para familias. O el hotel AC, instalado en un antiguo convento. Son los que hemos disfrutado, pero hay muchos más. Valladolid es un centro fantástico de excursiones para descubrir Castilla. Desde Valladolid, y en un radio de 100 kms, están disponibles y a su alcance Tordesillas, Medina, Simancas, Zamora, Toro, Salamanca, Cuellar, Peñafiel, Palencia, Olmedo, Coca … por citar sólo algunas de las más bellas ciudades de la península.