Fortanete

Fortanete és un dels petits poblets del Maestrat de Terol, que podeu trobar anant cap a Terol, o tornant cap a Morella. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes. És tan poca cosa que no passaria res si no hi paressiu. Ningú no se’n adonaria. Però si voleu degustar el silenci, el gust de l’autèntic, la realitat d’un poble petit en un territori dur, aparqueu davant l’església i baixeu del cotxe. El castell, enrunat domini un tossal. No en queda res. Caminant pels carrers de la vila veureu alguns edificis notables, com ara el palau de Villasegura, el de Medinaceli, al carrer Benón, o el palau Llorca. També és xulo l’ajuntament, i l’església parroquial, barroca del XVII.

Aquestes cases de pedra que hem mencionat, els carrers medievals, son tot el que Fortanete us pot oferir. Però de veritat que, més enllà d’un poble sol, la zona mereix una visita. Pot ser en un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta, el Maestrat. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per capital. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope…

Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, medievales, únicas, magníficas, son de Fortanete. Este pueblo diminuto pertenece al Maestrazgo, una comarca llena de pueblos pequeños y lindos como este, con palacios, castillos y iglesias. Fortanete en si no merece que salgais de casa. Aislado no vale mucho la pena, a pesar de su ayuntamiento, su plaza o su iglesia, a pesar de sus palacios de piedra. Salid e id a Fortanete porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Oli nou a La Fatarella

La Fatarella és un poble de la Terra Alta. Un poble ferm, de secà, de socarrel, genuí. Un poble de llum clara i forta, horitzons amples, turons àrids i camps poc agraïts on creix l’olivera. Per això celebren una festa de l’oli nou, que vol donar a conèixer aquest producte vital, aquest or líquid i, de passada, promocionar l’escàs turisme que ja comença a interessar-se per aquesta terra eixuta i verge.Així, aquest cap de setmana arriba la 18ena edició de la Festa de l’OliNou, amb un munt d’actes que no podem explicar aquí, però que podeu conèixer clicant aquest enllaç. Per arribar a La Fatarella el millor fora agafar l’autopista AP-7 fins la sortida de Reus, per anar després a Falset i Mora d’Ebre. O bé seguir la mateixa AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, per llavors continuar cap a Mora per la C-44. En tots dos casos cal continuar cap a Gandesa seguint la N-420. En arribar a Les Camposines preneu el trencall, ben indicat, cap al municipi, seguint ara la TV-7331.  A més de la fira de l’oli, on podreu degustar i comprar aquest producte, també s’hi muntarà una de productes artesans de la comarca. El dissabte al matí hi haurà un seguit d’activitats al voltant de la cuina de l’oli, que inclou un taller de cuina pels infants. El diumenge és el dia de la fira. Hi haurà esmorzar popular amb la clotxa i l’oli nou de la collita d’aquest mateix any, visites guiades als molins d’oli del poble, l’antic i el nou, i diverses actuacions. Visiteu La Fatarella, però sobretot arribeu-vos-hi per la bellíssima comarca de la Terra Alta, Volteu la Terra Alta, amb els seus indrets naturals: els Ports de Tortosa i Beseit, les serres de Pàndols i de Cavalls, amb els records de la guerra civil, l’escenari de les batalles, aneu fins l’amagat Santuari de la Fontcalda. Per menjar i dormir al poble us recomanem diversos llocs. Teniu la Fonda de Ca la Brisa, un establiment tradicional, de bona taula i habitacions senzilles, semblants a les de l’Hostal de Can Rius, un hostal ben tradicional. Si voleu quelcom innovador, aneu a La Casa Ecològica. Si voleu allotjar-vos fora del poble, també teniu els hotels i restaurants a tota la comarca. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. O a l’Hostal Piqué, senzillet, un xic passat, que no viu els millors temps. En canvi, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel cada dia millor i un restaurant apte pel públic familiar. A Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, proveu la comoditat del seu Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Can Barrina està a Arnes, més econòmic que el Vilar Rural, molt senzill. Al poble aragonés de Calaceit, més enllà de Gandesa, hi ha molts i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho tenim ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28.

En La Fatarella, en la bellísima comarca de la Terra Alta, hacen una fiesta del aceite nuevo. Allí os espera un buen desayuno con pan auténtico de payés, butifarras o sardinas, y regado con buen aceite nuevo, y alioli. También habrá una feria artesanal, con productos naturales de la tierra, una muestra de folklore popular, jornadas gastronómicas en torno al aceite, taller de aceitunas, jornada de puertas abiertas en la Cooperativa Agrícola, con una demostración del proceso de obtención del aceite nuevo, además de visitas guiadas por el pueblo. Recorred la Terra Alta, con sus lugares naturales, con los Puertos de Tortosa y Beceite, las sierras de Pàndols y de Cavalls, el Santuario de la Fontcalda o los escenarios de la Guerra Civil, hace poco museizados. Comer y dormir és senzillo en la Fonda de Ca la Brisa, un hostal bien tradicional, o Can Rius, otra fonda de pueblo. Ambos con buena mesa y buenas habitaciones. Si os va la apuesta por un lugar innovador, como La Casa Ecológica. Fuera del pueblo teneis los hoteles y restaurantes de la comarca. En Gandesa se puede dormir en Abeuradors, unos apartamentos muy bonitos. O en el Hostal Piqué, sencillito, cada dia más anticuado. En cambio en Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel cada dia mejor y su restaurante apto para el público familiar. En Arnes, con su ayuntamiento renacentista, intenten probar la comodidad de su Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot está Can Josep, un hotelito rural de primera. Can Barrina está en Arnes, más económico que el Vilar Rural, pero mucho más sencillo. También interesantes los hoteles y apartamentos de Calaceite, el primer pueblo de Aragón, como por ejemplo el encantador Hotel del Sitjar. Para comer en Calaceite lo tenemos muy claro: la Fonda Alcalá, un clásico, en la carretera.

Can Rius a Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui, una bonica població del Vallés, que ja us hem proposat altres vegades com a sortida per a les famílies, trobareu el bonic Parc de Can Rius, amb un àrea de jocs esplèndida pels vostres infants, una zona de pícnic, i unes barbacoes de ferro molt xules per fer la parrillada a la calçotada amb la família i els amics. Està situada al marge de la riera, a tocar del camp de fútbol, en una extensió brutal, de més de 13.000 metres quadrats. Aquí hi hagué un balneari que va pertànyer a diferents famílies, entre elles els Rius. Va ser el cognom Rius el que va quedar. Ja fou l’any 1878 quan es van plantar la majoria d’arbres que hi ha ara. El parc era el jardí del balneari de Can Rius. En quedar a mans de l’ajuntament es volgué conservar la vegetació original i mantenir el jardí. Des del parc hi ha un mirador des d’on es veu la riera, l’església i la vila termal de Caldes de Montbui. Els vostres fills i filles gaudiran de valent jugant a la zona infantil de Can Rius, i la família podrà fer bons picnics i barbacoes. Hi ha molt d’espai de pàrquing, si feu servir els aparcaments del camp de fútbol, lavabos just a l’entrar, molt futuristes, de metall, fonts d’aigua potable, columpis, taules de ping pong, taules amb tauler d’escacs, una pista de bàsquet i una dotzena de taules de pícnic  amb unes barbacoes metàl·liques, 6 en total, que son poques pel personal que hi va. El parc obre de 7:00 a 24:00 hores a l’estiu i de 8:00 a 22:00 hores la resta de l’any. Normalment hi va molta gent del poble mateix i per això sol estar força ple sempre. Per la canalla, ja ho hem comentat, hi ha una zona de jocs infantils molt diver, i moltíssim espai. Hi havia hagut servei de bar, però no sempre funciona. A més de passar el dia al parc també podeu dedicar una estona a visitar la mateixa Caldes, una vila termal molt antiga, romana, o a recórrer llocs propers, del Vallès, una comarca que també disposa d’atractius turístics poc coneguts. Pugueu un dia amb la família fins a Caldes de Montbui, i passeu el dia a aquesta bonica bonica àrea de lleure del Vallés, una fantàstica sortida per a les famílies amb nens, o per celebrar-hi algun aniversari o esdeveniment. I, a més, està a prop de Barcelona. També podeu visitar el banys romans o el museu, anomenat Thermàlia, que tot i estar dedicat a l’aigüa, te sales amb obra de Manolo Hugué i Picasso. Caldes està a tocar de Barcelona, a només 40 km. per una l’autovia que surt des de l’autopista B-30, just a l’entrada de Mollet.  Si no us agrada dinar al pícnic, o està molt ple, a Caldes podeu disposar de bons restaurants, com ara el Bàsic, un lloc excel·lent on menjar, bé l’exclusiu Mirko Carturan, cuina d’autor, o el tradicional El Remei, tocant ja la ermita, al cap de munt del poble. Molt modern i fresc, cuina de qualitat, teniu la Carbonera. Fora de Caldes, al bonic paratge de Sant Sebastià de Montmajor, dalt de les cingleres, hi ha La Rectoria, a l’antiga parròquia del poblet. Podeu fer servir també els que pertanyen als hotels i balnearis. No us ho perdéssiu. Bona barbacoa a Can Rius.

En Caldes de Montbui, una bonita población del Vallés, que ya os hemos propuesto otras veces como salida familiar, existe un bellísimo parque urbano, antiguo jardín de un balneario, con zona de pícnic, juegos infantiles, lavaabos y barbacoas. Está situado al lado del campo de fútbol municipal. Dispone de buén aparcamiento, fuentes de agua potable, mesas de ping-pong y hasta pista de básquet. Por supuesto hay mucho espacio para córrer, jugar y saltar. Suban a Caldes con sus hijos e hijas, o con los amigos, para una buena barbacoa. También para visitar los baños romanos o el museo, llamado Thermàlia, que a pesar de estar dedicado al agua, tiene salas con obra de Manolo Hugué y Picasso. Caldes está muy cerca de Barcelona, ​​a sólo 40 km. por una la autovía que sale desde l’autopista B-30, justo a la entrada de Mollet. Si necesitan comer, y el pícnic no les gusta, o está muy lleno, en Caldes pueden disponer de buenos restaurantes, como el Robert de Nola, o el Remei, tocando ya a la ermita, en lo alto del pueblo, además de los que pertenecen a los hoteles y balnearios. ¡Les deseamos un buén pícnic en Caldas!.

Estany de Ratera

L’estany de Ratera està situat al Parc natural de l’Aigüestortes i llac de Sant Maurici, no gaire lluny del bonic poble muntanyenc d’Espot. Des d’aquesta població s’agafen els taxis que per uns 15 €, (de l’any 2013) us pujaran fins el mateix estany. Natura vera i salvatge en un racó maravellós. Aigües braves d’alta muntanya. Cims reflectits en una làmina d’aigua verda, avets centenaris, isards, marmotes, silenci, pau. Aquesta és una ruta clàssica del turisme familiar català des dels inicis del segle XX, quan, als anys 2o, els primers excursionistes i esquiadors van començar a descobrir aquesta regió. No cal que us expliquem els magnífics espais, els racons encantadors que descobrireu si feu muntanya familiar per aquí. Avui, però, volem concentrar-nos en Ratera. La manera més fàcil de fer aquesta sortida familiar és agafar el jeep taxi a Espot i pujar motoritzat fins l’estany mateix. Us recomanem, però, que agafeu l’opció que permet baixar a peu de Ratera al llac de Sant Maurici. Es tracta d’una excursió, tot en baixada, de només 45 minuts. I no la fet per la pista per on haureu pujat amb el jeep. Millor baixeu pel camí senyalitzat que travessa el bosc. Així podreu disfrutar de la bellessa incomparable, la potència i la magneficiència del salt d’aigua de Ratera, la gran cascada del parc natural. Quedareu impressionats. I des del salt d’aigua, continueu fins el Mirador de Sant Maurici, on podreu contemplar tota la salvatge bellessa del llac de Sant Maurici, amb els Encantats en primer terme. Inexplicable. Llavors, un cop ben descansats en aquest indret bellíssim, torneu a agafar el taxi jeep per tornar a Espot. Des de Ratera, si sou caminadors, podeu fer una excursió familiar, d’una hora de pujada per bona pista, fins el llac d’Amitges, i el refugi. O bé rondar per Sant Maurici, donar-li la volta sencera, (una altra hora), aprofitant que no hi ha hora de tornada amb els jeeps, que van i venen cada hora, des del poble a Sant Maurici. Disfrutareu de la jornada familiar a la muntanya, com ho feren els primers pioners del Pirineu català. És fàcil dormir a Espot. Avui dia el poble està farcit d’hotels, hotelets i hostalets, botigues i restaurants, configurant-se com un important centre de serveis turístics de la comarca del Pallars. L’existència d’una estació d’esquí, molt familiar, de les més familiars de Catalunya, gestionada per la Generalitat, assegura els visitants d’hivern. Tampoc hi manca el turista d’estiu, que cerca en rius, llacs, boscos i prades, el descans bucòlic i fresc amb la família. La primavera i la tardor son ideals. Poca gent i una natura que reneix, és la primavera, fan dels paisatges una simfonia de verds. L’aigua brolla arreu. I les flors inunden els camps de dalla. O bé, a la tardor, quan les fulles adquireixen matissos de colors increibles i tot respira pau i calma. A Espot podeu anar-hi a caminar fins Ratera, Amitges o al llac de Sant Maurici, o a no fer res. També podeu pujar a Ratera des de l’aparcament habilitat a mig camí entre Espot i el llac de Sant maurici. Però aquesta si que és una excursió forta, forta. Son 5 kms. 1 hora llarga, fins Sant maurici, per un camí que us deixarà bocabadats, travessant boscos d’avets fenomenals, passant prats maravellosos, creuant rius, albirant cèrvols i cavalls salvatges. Fàcil per a tothom aquest primer tros. Ara bé, de Sant Maurici a Ratera, per la pista és una hora, i per la drecera 45 minuts, ja és una altra cosa. Cal saber caminar. Feu un cap de setmana, un pont llarg o unes vacances al Pallars, i descobriu les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, esglésies o capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets rurals, de postal, de pedra viva. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. Com ara el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú bo, barat, potent, cassolà, complert i saborós, amb un servei ben amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. En l’apartat hotels sense restaurant el líder indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats, o el Roya, son també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. També molts i bons càmpings. Tingueu tots una bona excursió fins l’estany maravellós de Ratera!.

El lago de Ratera está situado en el parque natural de la Aigüestortes y lago de San Mauricio, no muy lejos del bonito pueblo de montaña de Espot. Desde esta población se cogen los taxis que por unos 15 €, (del año 2013) les subirán hasta el mismo estanque. Naturaleza vera y salvaje en un rincón maravilloso. Aguas bravas de alta montaña. Cumbres reflejadas en una lámina de agua verde, abetos centenarios, rebecos, marmotas, silencio, paz. Esta es una ruta clásica del turismo familiar catalán desde los inicios del siglo XX, cuando, en los años 2o, los primeros excursionistas y esquiadores empezaron a descubrir esta región. No hace falta que os expliquemos los magníficos espacios, los rincones encantadores que descubrirán si hacen montaña familiar por aquí. Hoy, sin embargo, hoy queremos concentrarnos en Ratera. La manera más fácil de hacer esta salida familiar es coger el jeep taxi en Espot y subir motorizados hasta el lago mismo. Les recomendamos, sin embargo, que tomen la opción que permite bajar a pie de Ratera hasta el lago de San Mauricio. Se trata de una excursión, todo en bajada, de sólo 45 minutos. Y no la deben de hacer por la pista donde habrán subido con el jeep. Mejor bajen por el camino señalizado que atraviesa el bosque. Así podrán disfrutar de la belleza incomparable, la potencia y la magnificiència del salto de Ratera, la gran cascada del parque natural. Quedaréis impresionados. Y desde el salto de agua, continúen hasta el Mirador de San Mauricio, donde podrán contemplar toda la salvaje belleza del lago de Sant Maurici, con los Encantats en primer término. Inexplicable. Entonces, una vez bien descansados ​​en este lugar bellísimo, vuelvan a tomar el taxi jeep para volver a Espot. Desde Ratera, si son andadores, pueden hacer una excursión familiar, de una hora de subida por buena pista, hasta el lago de Amitges, y el refugio. O bien rondar por San Mauricio, darle la vuelta entera, (otra hora), aprovechando que no hay hora de vuelta con los jeeps, que van y vienen cada cierto tiempo, desde el pueblo a San Mauricio. Disfrutaréis de la jornada familiar en la montaña, como lo hicieron los primeros pioneros del Pirineo catalán. Es fácil dormir en Espot. Hoy en día el pueblo está lleno de hoteles, hotelitos y hostales, tiendas y restaurantes, configurándose como un importante centro de servicios turísticos de la comarca del Pallars. La existencia de una estación de esquí, muy familiar, de las más familiares de Cataluña, gestionada por la Generalitat, asegura los visitantes de invierno. Tampoco faltan turistas de verano, que buscan en ríos, lagos, bosques y praderas, el descanso bucólico y fresco con la familia. La primavera y el otoño son ideales. Poca gente y una naturaleza que renace, es la primavera, hacen de los paisajes una sinfonía de verdes. El agua brota por todas partes. Y las flores inundan los campos de guadaña. O bien, en otoño, cuando las hojas adquieren matices de colores increíbles y todo respira paz y calma. En Espot se puede ir a caminar hasta Ratera, Amitges o el lago de San Mauricio, o no hacer nada. También pueden subir a Ratenera desde el aparcamiento habilitado a medio camino entre Espot y el lago de San Mauricio. Pero esta si que es una excursión fuerte, fuerte. Son 5 kms. 1 hora larga, hasta San Maurici, por un camino que os dejará boquiabiertos, atravesando bosques de abetos fenomenales, pasando prados maravillosos, cruzando ríos, divisando ciervos y caballos salvajes. Fácil para todos este primer trozo. Ahora bien, de San Mauricio a Ratera, por la pista es una hora, y por el atajo 45 minutos, ya es otra cosa. Hay que saber caminar. Ideal para un fin de semana, un puente largo o unas vacaciones. Vayan al Pallars, y descubran los valles de Àneu o de Isil. Monasterios, iglesias o capillas:  Son, Santa María de Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos rurales, de postal, de piedra viva. Para comer o cenar os recomendamos varios sitios, todos muy buenos. Como el restaurante Juquim, tel: 973 62 40 44, o bien 973624009, con un menú bueno, barato, potente, casero, completo y sabroso, con un servicio bien amable. O La Llupiá, nuevo, moderno, interesante. O la carta clásica del Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias y pulidas. Como también tiiene un menú barato, y ofrece buenas habitaciones sencillas pero agradables, la Pensión Palmira. En el apartado hoteles sin restaurante el líder indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta lo acogen como en casa. El Hotel Encantats, o el Roya, son también una buena opción en una villa dedicada al turismo en cuerpo y alma, donde ningún establecimiento es malo. También muchos y buenos campings.  ¡Os deseamos una buena excursión hasta el lago maravilloso de Ratera!.

Una volta pel Maestrat

Aquestes cases de pedra, aquests carrers costeruts, medievals, únics, magnífics, son de Vallderoures. I les hem portat aquí, al nostre bloc, moltes vegades, perquè la zona s’ho mereix. Mereix una visita, un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per abanderat. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope… Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, estas calles empinadas, medievales, únicas, magníficas, son de Valderrobres. Y las hemos traído aquí, a nuestro blog, muchas veces, porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Espot

Espot és un destí clàssic del turisme familiar català des dels inicis del segle XX, quan, als anys 2o, els primers excursionistes i esquiadors van fer cap a aquesta població. Els magnífics espais, la facilitat d’accés a racons encantadors del Parc natural de l’Aigüestortes, com ara el llac de Sant Maurici, els llacs d’Amitges o els encantats, feren d’Espot la meca dels primers pioners del Pirineu català. Avui dia el poble està farcit d’hotels, hotelets i hostalets, botigues i restaurants, configurant-se com un important centre de serveis turístics de la comarca del Pallars. L’existència d’una estació d’esquí, molt familiar, de les més familiars de Catalunya, gestionada per la Generalitat, assegura els visitants d’hivern. Tampoc hi manca el turista d’estiu, que cerca en rius, llacs, boscos i prades, el descans bucòlic i fresc amb la família. La primavera i la tardor son ideals. Poca gent i una natura que reneix, és la primavera, fan dels paisatges una simfonia de verds. L’aigua brolla arreu. I les flors inunden els camps de dalla. O bé, a la tardor, quan les fulles adquireixen matissos de colors increibles i tot respira pau i calma. A Espot podeu anar-hi a caminar. Recomanem pujar a peu al llac de Sant Maurici, des de l’aparcament habilitat a mig camí. 5 kms. 1 hora llarga, per un camí que us deixarà bocabadats. Travessant boscos d’avets fenomenals. Passant prats maravellosos, creuant rius, albirant cèrvols i cavalls salvatges. Fàcil per a tothom. Només un xic pessats els darrers deu minuts, la pujada final. Però la recompensa és el llac, amb la muntanya dels Encantats que s’hi reflexa. No us ho perdeu. O bé agafeu el jeep i pujeu fins Sant Maurici per caminar des d’allà a indrets increiblement bells, com els llacs d’Amitges. També indicat pels amants de la bici, o pels entusiastes del no fer res, del descans absolut mentre els infants juguen al riu o al prat. Tots els tòpics del Pirineu: vaques, banys al riu, passejades… I el romànic del Pallars, de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, esglésies o capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets rurals, de postal, de pedra viva. Per dinar o sopar us recomanem diversos llocs, tots molt bons. Com ara el restaurant Juquim, tel: 973 62 40 44, o bé  973 624 009, amb un menú potent, complert, servei amable. O La Llúpia, nou, modern, interessant. O la carta clàssica de l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Com també fa un menú baratet, i ofereix bones habitacions senzilles però agradables, la Pensió Palmira. En l’apartat hotels sense restaurant el líder indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció en una vila dedicada al turisme en cos i ànima, on cap establiment és dolent. També molts i bons càmpings. Tingueu tots un bon Pirineu!.

Espot es un destino clásico del turismo familiar catalán desde los inicios del siglo XX, cuando, en los años 2o, los primeros excursionistas y esquiadores llegaron a esta población. Los magníficos espacios naturales, la facilidad de acceso a rincones encantadores del parque natural del Alt Pirineu, como el lago de Sant Maurici o los lagos de Amitges, hicieron de Espot la meca de los primeros pioneros del Pirineo catalán . Hoy en día el pueblo está lleno de hoteles, hotelitos y hostales, tiendas y restaurantes, configurándose como un importante centro de servicios turísticos de la comarca del Pallars. La existencia de una estación de esquí, muy familiar, de las más familiares de Cataluña, gestionada por la Generalitat, asegura los visitantes de invierno. Tampoco falta el turista de verano, que busca en ríos, lagos, bosques y praderas, el descanso bucólico y fresco con la familia. La primavera y el otoño son ideales. Poca gente y una naturaleza que renace, es la primavera, hacen de los paisajes una sinfonía de verdes. El agua brota por todas partes. Y las flores inundan los campos de guadaña. O bien, en otoño, cuando las hojas adquieren matices de colores increíbles y todo respira paz y calma. En Espot pueden ir a caminar. Recomendamos subir a pie al lago de Sant Maurici, desde el aparcamiento habilitado a medio camino. 5 kms. 1 hora larga, por un camino que os dejará boquiabiertos. Atravesando bosques de abetos fenomenales. Pasando prados maravillosos, cruzando ríos, vislumbrando ciervos y caballos salvajes. Fácil para todos. Sólo un poco pesados los últimos diez minutos, la subida final. Pero la recompensa es el lago, con la montaña de Els Encantats que se refleja. No os lo perdáis. O bien tomad el jeep y subid hasta Sant Maurici para caminar desde allí a lugares increíblemente bellos, como los lagos de Amitges. También indicado para los amantes de la bici, o los entusiastas del no hacer nada, el descanso absoluto mientras los niños juegan en el río o en el prado. Todos los tópicos del Pirineo: vacas, baños en el río, paseos … Y el románico del Pallars, de las Valls d’Àneu o de Isil. Monasterios, iglesias o capillas: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos rurales, de postal, de piedra viva. Para comer o cenar os recomendamos varios lugares, todos muy buenos. Como el restaurante Juquim, tel: 973 62 40 44, o bien 973 624 009, con un menú potente, completo, servicio amable. O La Llupià, nuevo, moderno, interesante. O la carta clásica del Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias. Como también el menú barato, y las buenas habitaciones, sencillas pero agradables, de la Pensión Palmira. En el apartado hoteles sin restaurante el líder indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta os acogerán como en casa. El Hotel Encantados también es una buena opción en una villa dedicada al turismo en cuerpo y alma, donde ningún establecimiento es malo. ¡Buen Pirineo!.

La Fatarella

La Fatarella és un poble de la Terra Alta. Un poble ferm, de secà, de socarrel, genuí. Un poble de llum clara i forta, horitzons amples, turons àrids i camps poc agraïts on creix l’olivera. Per això celebren una festa de l’oli nou, que vol donar a conèixer aquest producte vital, aquest or líquid i, de passada, promocionar l’escàs turisme que ja comença a interessar-se per aquesta terra eixuta i verge. Per arribar-hi el millor fora agafar l’autopista AP-7 fins la sortida de Reus, per anar després a Falset i Mora d’Ebre. O bé seguir la mateixa AP-7 fins l’Hospitalet de l’Infant, per llavors continuar cap a Mora per la C-44. En tots dos casos cal continuar cap a Gandesa seguint la N-420. En arribar a Les Camposines preneu el trencall, ben indicat, cap al municipi, seguint ara la TV-7331.  A més de la fira de l’oli, on podreu degustar i comprar aquest producte, també s’hi muntarà una de productes artesans de la comarca. El dissabte al matí hi haurà un seguit d’activitats al voltant de la cuina de l’oli, que inclou un taller de cuina pels infants. El diumenge és el dia de la fira. Hi haurà esmorzar popular amb la clotxa i l’oli nou de la collita d’aquest mateix any, visites guiades als molins d’oli del poble, l’antic i el nou, i diverses actuacions. Visiteu La Fatarella, però sobretot arribeu-vos-hi per la bellíssima comarca de la Terra Alta, Volteu la Terra Alta, amb els seus indrets naturals: els Ports de Tortosa i Beseit, les serres de Pàndols i de Cavalls, amb els records de la guerra civil, l’escenari de les batalles, aneu fins l’amagat Santuari de la Fontcalda. Per menjar i dormir al poble us recomanem diversos llocs. Teniu la Fonda de Ca la Brisa, un establiment tradicional, de bona taula i habitacions senzilles, semblants a les de l’Hostal de Can Rius, un hostal ben tradicional. Si voleu quelcom innovador, aneu a La Casa Ecològica. Si voleu allotjar-vos fora del poble, també teniu els hotels i restaurants a tota la comarca. A Gandesa podeu dormir a Els Abeuradors, uns apartaments molt bonics. O a l’Hostal Piqué, senzillet, un xic passat, que no viu els millors temps. En canvi, a Horta de Sant Joan hi ha el Miralles, un hotel cada dia millor i un restaurant apte pel públic familiar. A Arnes, amb el seu ajuntament renaixentista, proveu la comoditat del seu Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, a Pinell de Brai, és un bon lloc també. A Bot hi ha Can Josep, un hotelet rural de primera. Can Barrina està a Arnes, més econòmic que el Vilar Rural, molt senzill. Al poble aragonés de Calaceit, més enllà de Gandesa, hi ha molts i molt bons allotjaments. L’Hotel del Sitjar és un establiment amb molt d’encant. També és encantador l’Hotel Cresol. O encara l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp. Mireu-vos els apartaments rurals de La Casa del Almudí, o els del Raconet de la Plaça. Per dinar a Calaceit també ho ben clar: aneu a la Fonda Alcalà, a la carretera. Avd. Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28.

En La Fatarella, en la bellísima comarca de la Terra Alta, hacen una fiesta del aceite nuevo. Allí os espera un buen desayuno con pan auténtico de payés, butifarras o sardinas, y regado con buen aceite nuevo, y alioli. También habrá una feria artesanal, con productos naturales de la tierra, una muestra de folklore popular, jornadas gastronómicas en torno al aceite, taller de aceitunas, jornada de puertas abiertas en la Cooperativa Agrícola, con una demostración del proceso de obtención del aceite nuevo, además de visitas guiadas por el pueblo. Recorred la Terra Alta, con sus lugares naturales, con los Puertos de Tortosa y Beceite, las sierras de Pàndols y de Cavalls, el Santuario de la Fontcalda o los escenarios de la Guerra Civil, hace poco museizados. Comer y dormir és senzillo en la Fonda de Ca la Brisa, un hostal bien tradicional, o Can Rius, otra fonda de pueblo. Ambos con buena mesa y buenas habitaciones. Si os va la apuesta por un lugar innovador, como La Casa Ecológica. Fuera del pueblo teneis los hoteles y restaurantes de la comarca. En Gandesa se puede dormir en Abeuradors, unos apartamentos muy bonitos. O en el Hostal Piqué, sencillito, cada dia más anticuado. En cambio en Horta de Sant Joan está el Miralles, un hotel cada dia mejor y su restaurante apto para el público familiar. En Arnes, con su ayuntamiento renacentista, intenten probar la comodidad de su Vilar Rural. El Mas del Cigarrer, en Pinell de Brai, es un buen lugar también. En Bot está Can Josep, un hotelito rural de primera. Can Barrina está en Arnes, más económico que el Vilar Rural, pero mucho más sencillo. También interesantes los hoteles y apartamentos de Calaceite, el primer pueblo de Aragón, como por ejemplo el encantador Hotel del Sitjar. Para comer en Calaceite lo tenemos muy claro: la Fonda Alcalá, un clásico, en la carretera.

Calaceit / Calaceite

Avui us volem parlar d’un poble, i d’una zona que heu de visitar algun dia, sense excuses. Es tracta de Calaceit, una vila medieval i barroca, sitauda a l’Aragó, però a tocar de Catalunya. La trobareu si seguiu l’autopista AP-7 fins a Reus, i d’allà la carretera N-420 que per Falset i Gandesa porta a Alcanyís i Terol. Calaceit pertany a Terol, però n’està molt lluny, a 183 kilómetres, mentres que de Barcelona n’hi ha 199, i de Reus només uns 80. Calaceit està molt ben situada, amb bones comunicacions amb tota la seva comarca, que inclou pobles tan bonics com ara Cretes o Vallderores. El Matarranya, o els entorns veïns de la Terra Alta o el baix Aragó, són preciosos, de veritat. Pobles encantadors, natura verge i descans assegurat.  Calaceit està enclavat a mig aire d’un turó, escalonat de dalt fins la carretera. És una vila medieval, amb places i portals, però encara més una vila barroca, amb una església espectacular i unes capelles que ens tenen el cor robat. De fet, tot el casc urbà està declarat conjunt d’interès històric artístic. És preciosa la plaça major, anomenada també del Sitjar, que podeu veure a la foto. Aquí està l’edifici renaixentista de l’ajuntament. Però, com us hem dit, el que ens entusiasma són les úniques i originals capelles que són portals. N’hi ha a cada extrem del poble. La de la verge, de Sant Antoni, o la del Pilar. També son magnífiques les cases fortes, moltes amb escuts, sobretot les del carrer de Maella. La Casa Moix està reproduïda, fins i tot, al Poble Espanyol de Barcelona. A dalt d’un turó proper no heu de deixar de visitar el molt instructiu poblat ibèric de San Antonio, pel nostre gust el millor d’Espanya, amb dos nuclis i la seva muralla amb el fossat. Impressionant. Ja podeu veure que Calaceit ens agrada!. Per acabar-ho d’arrodonir, aquesta vila te boníssims allotjaments per passar aquí un cap de setmana o pont. Recomanem vivament l’Hotel del Sitjar, un establiment amb molt d’encant, al bell mig del poble, que pertany a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalment no és barat però tampoc abusiu, vist el què ofereix. També és encantador l’Hotel Cresol, amb les magnífiques habitacions que prenen el nom de varietats d’olivera, una cosa molt adequada en un poble on l’oli és boníssim. Tampoc no es queda enrrera pel que fa a ambient càlid i bones cambres l’Hotelet rural del Mas del Rei, al mig del camp, però proper a Calaceit. Bona cuina. Indescriptiblement bonics son els tres apartaments rurals de La Casa del Almudí, decorats amb gust i amb tots els serveis imaginables. Ideals per famílies, fins i tot molt grans. O, en el mateix estil i qualitat, Lo Raconet de la Plaça proposa també uns apartaments alegres i equipats. No podeu dir que no hi ha oferta turística, i ben bona, en aquest petit poble de l’Aragó!. Pel que fa a dinar a Calaceit, també ho tenim super fàcil: La Fonda Alcalà, a la mateixa carretera. De tota la vida. S’hi menja molt bé. Renovada i amb parquing propi. Avinguda Catalunya 47, 4 Tel: 978 85 10 28. Feu de Calaceit el vostre centre d’esxcursions al Matarranya i els Ports. Visiteu les viles artístiques del Baix Aragó, les joies de la medieval Alcanyís. Volteu pel Maestrat i la Terra Alta: pel Parc Natural dels Ports de Beseit, per Beseit mateix, per Horta de St. Joan, per Cretes i LLadó. Admireu l’ajuntament renaixentista d’Arnes. Banyeu-vos als rius increiblement nets de la zona: a l’Algars, al Canaleta. Arribeu-vos a Calaceit, i ja ens direu que us han semblat el poble, la terra, la gent i la més absoluta tranquil·litat!.

Hoy os queremos hablar de un pueblo, y de una zona que se debe visitar algún día, sin excusas. Se trata de Calaceite, una villa medieval y barroca, sitauda en Aragón, pero junto a Cataluña. La encontraréis si seguís la autopista AP-7 hasta Reus, y de allí la carretera N-420 que por Falset y Gandesa lleva a Alcañiz y Teruel. Calaceite pertenece a Teruel, pero está muy lejos, a 183 kilómetros, mientras que de Barcelona solo hay 199, y de Reus unos 80. Calaceite está muy bien situada, con buenas comunicaciones con toda su comarca, que incluye pueblos tan bonitos como Cretas o Vallderores. El Matarraña, o los entornos vecinos de la Terra Alta o el bajo Aragón, son preciosos, de verdad. Pueblos encantadores, naturaleza virgen y descanso asegurado. Calaceite está enclavado a medio aire de una colina, escalonado desede la carretera. Es una villa medieval, con plazas y portales, pero aún más una villa barroca, con una iglesia espectacular y unas capillas que nos tienen el corazón robado. De hecho, todo el casco urbano está declarado conjunto de interés histórico artístico. Es preciosa la plaza mayor, llamada también del Sitjar, que podéis ver en la foto. Aquí está el edificio renacentista del ayuntamiento. Pero, como os hemos dicho, lo que nos entusiasma son las únicas y originales capillas que son portales. Hay en cada extremo del pueblo. La de la virgen, de San Antonio, o la del Pilar. También son magníficas las casas nobles, muchas con escudos, sobre todo las de la calle de Maella. La Casa Moix está reproducida, incluso, en el Poble Espanyol de Barcelona. En lo alto de una colina cercana no se debe dejar de visitar el muy instructivo poblado ibérico de San Antonio, para nuestro gusto el mejor de España, con dos núcleos y su muralla con el foso. Impresionante. ¡Ya podéis ver que Calaceite nos gusta!. Para acabar, decir que esta villa tiene buenísimos alojamientos para pasar aquí un fin de semana o puente. Recomendamos vivamente el Hotel del Sitjar, un establecimiento con mucho encanto, en medio del pueblo, que pertenece a la prestigiosa cadena Rusticae. Naturalmente no es barato pero tampoco abusivo, visto lo que ofrece. También es encantador el Hotel Cresol, con las magníficas habitaciones que toman el nombre de variedades de olivo, algo muy adecuado en un pueblo donde el aceite es buenísimo. Tampoco se queda atrás en cuanto a ambiente cálido y buenas instalaciones el Hotel rural del Mas del Rei, en medio del campo, pero cercano a Calaceite. Buena cocina. Indescriptiblemente hermosos son los tres apartamentos rurales de La Casa del Almudí, decorados con gusto y con todos los servicios imaginables. Ideales para familias, incluso para las muy grandes. O, en el mismo estilo y calidad, Lo Raconet de la Plaza propone también unos apartamentos alegres y equipados. ¡No puede decir que no hay oferta turística, y bien buena, en este pequeño pueblo de Aragón!. En cuanto a comer en Calaceite, también lo tenemos super fácil: La Fonda Alcalá, en la misma carretera. De toda la vida. Se come muy bien. Renovada y con parking propio. Avenida Catalunya 47, 4 Tel.: 978 85 10 28. Hagan de Calaceite su centro de esxcursiones por el Matarraña y los Puertos de Beceite. Visitad las villas artísticas del Bajo Aragón, las joyas de la medieval Alcañiz. Daros unas vueltas por Maestrat y la Terra Alta: por el Parque Natural de los Puertos de Beceite, por Beceite mismo, por Horta de Sant Juan, por Cretas y LLadó. Admirad el ayuntamiento renacentista de Arnes. Báñense en los ríos increíblemente limpios de la zona: el Algars, en Canaleta. ¡Llegaros hasta Calaceite, y ya nos diréis que os han parecido el pueblo, la tierra, la gente y la tranquilidad!.

Capafonts

Avui, a cau d’orella, us explicarem un secret molt ben guardat. Una terra que és una petita pàtria. Una vall amagada que pocs coneixen. A l’extrem del camp de Tarragona, amagat en mig  del massís de les Muntanyes de Prades, trobareu Capafonts. Un poble diminut, aixecat, vigilant, dalt d’un turó, al bell centre d’una plana circular, envoltada de turons, al cor d’una terra desconeguda, senzilla, gens espectacular, dura, ferèstega, inhòspita. Allà hi neix un dels més nets i deliciosos rius de Catalunya, el riu Brugent. La vila és medieval. Això ben prou que es veu i es nota en els carrers, costeruts, que menen al cim del turó on, fa segles, hi hagué el castell. El poble en si és curiós de veure. Te una esglèsia bonica, neoclàssica, sense més. També hi ha una font graciosa, un forn de pa medieval, que podeu visitar, i poca cosa a afegir. És pintoresc i agradable passejar-hi. Però el plat fort són els entorns. A uns kms. de Capafonts, en unes caminades agradables, descobrireu racons de gran bellessa, senzills i potents. Poc visitats. Verges. Com la font de la Llúdriga, on neix el Brugent. Un riu on us podreu banyar com abans feren els vostres avis. En un aigua pura, inmaculada. En gorgs riallers entre roques i pins. La font del Foradet, o l’ermita de la Mare de Déu de barrulles, són altres propostes, més de secà, i menys atractives. Si ampliem el radi de l’excursió, o volem passar-hi un cap de setmana, o un pont, llavors heu tingut sort. Podreu veure indrets bonics de veritat, com ara Prades, la vila medieval vermella, amb la seva ermita de l’Abellera, penjada del cingle. O Mont-Ral, dalt del seu cim. O els boscos de Prades, plens de castanyers i bolets. O la vall del Brugent, de Capafonts a La Riba, amb racons bucòlics que conviden al descans i al bany, amb farena, petit poblet amagat al mig. Aquestes rutes les trobareu descrites a la web Brugit de la Vall, que es refereix a una ruta per descobrir la Vall del riu Brugent, precisament. Arribareu a Capafonts per la carretera local TV-7041 que l’enllaça amb Alcover, i amb la C-14, tot venint de Montblanc o Reus, ciutats a les que podeu arribar des de Barcelona per les autopistes AP7, o AP2. Ara bé, la carretera des d’Alcover a Capafonts, que passa per Mont-Ral són 35 km de corbes i ruta estreta, tot i que bona. No molt millor es la que puja per La Riba i Farena, tot i que molt pintoresca. Per Prades també hi arribareu, venint de Poblet i l’Espluga de Francolí. Aquestes carreteres permeten rutes circulars, d’entrada o de sortida, i moltes possibilitats de paisatge. Per dormir teniu molts allotjaments i cases rurals, com per exemple l’alberg “Somianatura”, o l’allotjament rural independent Cal Miquelet, tot i que n’hi ha molts més. Pàgina a banda mereix l’hotel Davall Plaça, un lloc amb molt d’encant, un quatre estrelles, amb restaurant i tot el que pogueu necessitar. Per prendre quelcom , o dinar senzill, aneu al Grèvol, un típic bar de poble, molt agradable.

Hoy os explicaremos un secreto muy bien guardado. Una tierra que es una pequeña patria. Un valle escondido que pocos conocen. En el extremo del campo de Tarragona, escondido en medio del macizo de las Montañas de Prades, encontrarán Capafonts. Un pueblo diminuto, vigilante, alzado sobre una colina, en pleno centro de una llanura circular, rodeada de colinas, en el corazón de una tierra desconocida, sencilla, nada espectacular, dura, salvaje, inhóspita. Allí nace uno de los más limpios y deliciosos ríos de Cataluña, el río Brugent. La villa es medieval. Esto bien que se ve y se nota en las calles, empinadas, que conducen a la cima de la colina donde, hace siglos, estuvo el castillo. El pueblo en sí es curioso de ver. Tiene una iglesia bonita, neoclásica, sin más. También hay una fuente graciosa, un horno de pan medieval, que podéis visitar, y poco a añadir. Es pintoresco y de agradable pasear. Pero el plato fuerte son los entornos. A unos kms. de Capafonts, en unas caminatas agradables, descubrirán rincones de gran belleza, sencillos y potentes. Poco visitados. Vírgenes. Como la fuente de la Nutria, donde nace el Brugent. Un río donde os podréis bañar como antes hicieron los abuelos. En un agua pura, inmaculada. En pozas risueñas, entre rocas y pinos. La Virgen de Barrulles, y alguna otra fuente, son otras propuestas, más de secano, y menos atractivas. Si ampliamos el radio de la excursión, o queremos pasar un fin de semana, o un puente, entonces hemos tenido suerte. Pueden verse lugares bonitos de verdad, como Prades, la villa medieval roja, con su ermita de la Abellera, colgada del risco. O Mont-Ral, sobre su cima. O los bosques de Prades, llenos de castaños y setas. O el valle del Brugent, de Capafonts hasta La Riba, con sus rincones bucólicos que invitan al descanso y el baño, con Farena, pequeño pueblo escondido en medio de la espesura. Estas rutas las encontraréis descritas en la web Brugit de la Vall, que se refiere a una ruta para descubrir el Valle del río Brugent, precisamente. Llegarán a Capafonts por la carretera local TV-7041 que la enlaza con Alcover, y con la C-14, viniendo de Montblanc o Reus, ciudades a las que se puede llegar desde Barcelona por las autopistas AP7, o AP2. Ahora bien, la carretera desde Alcover hasta Capafonts, que pasa por Mont-Ral, son 35 km de curvas y ruta estrecha, aunque buena. No mucho mejor es la que sube por La Riba y Farena, aunque muy pintoresca. De Prades también se llega, viniendo de Poblet y L’Espluga de Francolí. Estas carreteras permiten rutas circulares, de entrada o de salida, y muchas posibilidades de paisaje. Para dormir tienen muchos alojamientos y casas rurales, como por ejemplo el albergue “Somianatura”, o el alojamiento rural independiente Cal Miquelet, aunque hay muchos más. Página aparte merece el hotel, un lugar con mucho encanto, un cuatro estrellas, con restaurante y todo lo que podáis necesitar. Para tomar algo, o comer sencillo, vaya al Grévol, un típico bar de pueblo, muy agradable.

Coll de Pailherès

Potser l’heu vist, sorpresos, en algun Tour de France. Un port de muntanya inaudit, vertical, dins un gran circ glaciar, on fins al pic de l’estiu s’hi conserven congestes de neu. La ruta que va des d’Aix les Thermes, a l’Ariege, fins Querigut, en ple Capcir català, al sud de França, és una de les més boniques que podeu fer. Si la feu en bicicleta voldra dir que sou ben experts. Pailherès no és un coll qualsevol. Les seves rampes trenquen les cames més poderoses. Si el feu en automòbil també haureu de ser conductors experts, d’aquells que no tenen por de les corbes, de les carreteres estretes, molt estretes, de les pujades i baixades de vertígen. Pel costat d’Aix, que podeu assolir passant els túnels del Cadí i el Puymorens, la ruta puja suau i constant per la D613 cap a Ascou i el llac de Goulours. Són muntanyes plenes de vegetació, fresques a l’estiu, i de mil colors a l’hivern. Més a munt l’alçada aclareix el bosc i veureu ja l’estació d’esquí, amb neu garantida tot l’hivern. La carretera estarà tallada si hi ha neu. Però si és l’estiu podreu passar més a munt, per sobre les pistes, fins els prats sempre verds de Pailherès, on pasturen vaques i cavalls. Sou ara a tocar dels núvols. La vista s’estén en totes direccions per admirar els grans cims dels Pirineus, exposats davant vostre. La calçada és només una cinta asfaltada, molt estreta, ja us hem avisat. Baixar el port cap al poble de Mijanes i cap a Querigut és una aventura més forta que pujar-lo. La ruta es cargola en corbes impressionants, increibles. Descendiu un altíssim circ, amb parets en caiguda lliure. Rierols us surten al pas. Petits llacs, racons on parar el cotxe i fer un bon picnic, o passar la tarda. El paisatge inenarrable, superb, apoteòsic, total. Metre a metre caiem fins el fons del vall, on neix el riu, on tornen els boscos. Ideal per una matinal, o un dia de descoberta, si esteu a la Cerdanya, al Conflent o al Capcir. Són només una vuitantena de quilòmetres, però trigareu ben bé tres hores en fer-los, sense comptar les parades. Si no sou a la Cerdanya, voleu dormir per la zona, o menjar-hi, heu de saber que a Aix hi ha bons hotels i bons restaurants, com ara el Grillon. També bons llocs per dormir i dinar a Querigut: l’Auberge de Donezan, per exemple,  o a Formigueres, al Capcir, on teniu els allotjaments de l’estació d’esquí de Les Angles. Naturalment la Cerdanya, o Llívia, és ben a tocar, i allà teniu llocs de gran qualitat per hostatjar-vos, dinar o sopar.

Quizás lo habéis visto, sorprendidos, en algún Tour de France. Un puerto de montaña inaudito, vertical, en un gran circo glaciar, donde hasta en verano se conservan ventisqueros de nieve. La ruta que va desde Aix les Thermes, en Ariege, hasta Querigut, en pleno Capcir catalán, en el sur de Francia, es una de las más bonitas que puede hacer. Si la haceis en bicicleta querrá decir que sois muy expertos. Pailherès no es un col cualquiera. Sus rampas rompen las piernas más poderosas. Si lo hacéis en automóvil también tendreis que ser conductores expertos, de aquellos que no les tienen miedo a las curvas, ni a las carreteras estrechas, muy estrechas, ni a las subidas y bajadas de vértigo. Por el lado de Aix, que pueden alcanzar pasando los túneles del Cadí y el Puymorens, la ruta asciende suave y constante por la D613 hacia Ascou y el lago de Goulours. Son montañas llenas de vegetación, frescas en verano, y de mil colores en invierno. Más arriba la altura aclara el bosque y verán ya la estación de esquí, con nieve garantizada durante todo el invierno. La carretera estará cortada si hay nieve. Pero si es verano pueden pasar más arriba, por encima de las pistas, hasta los prados siempre verdes de Pailherès, donde pastan vacas y caballos. Están ahora tocando las nubes. La vista se extiende en todas direcciones para admirar las grandes cumbres de los Pirineos, expuestos frente a ustedes. La calzada es sólo una cinta asfaltada, muy estrecha, ya os lo hemos avisado. Bajar el puerto hacia el pueblo de Mijanés y hacia Querigut es una aventura más fuerte que subirlo. La ruta se retuerce en curvas impresionantes, increíbles. Descendeis de un altísimo circo, con las paredes en caída libre. Los arroyos salen al paso. Pequeños lagos, rincones donde parar el coche y hacer un buen picnic, o pasar la tarde. El paisaje inenarrable, soberbio, apoteósico, total. Metro a metro caemos hasta el fondo del valle, donde nace el río, donde vuelven los bosques. Ideal para una matinal, o un día de descubrimiento, si está en la Cerdanya, el Conflent o el Capcir. Son sólo unos ochenta kilómetros, pero os llevará exactamente tres horas el hacerlos, sin contar las paradas. Si no es en la Cerdanya, si quieren dormir por la zona, o comer, deben saber que en Aix hay buenos hoteles y buenos restaurantes, como el Grillon. También buenos lugares para dormir y comer los hay en Querigut: l’Auberge de Donezan, por ejemplo, o Formigueres, o en el Capcir, donde tienen los alojamientos de la estación de esquí de Les Angles. Naturalmente en la Cerdanya, o en Llívia, que está muy cerca, tienen lugares de gran calidad para hospedarse, comer o cenar.