Mercat de Nadal a Tolosa de Llenguadoc

Hem estat, aquest any, i el passat, en un dels 25 millors mercats de Nadal del món. I està prop de casa, a Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, una ciutat molt maca, discreta i amable, del sud de França més a l’abast. El mercat de Nadal de Toulouse és gran. Ocupa una bona part de la plaça immensa que presideix amb orgull la mole neoclàsica del Capitoli. No és un mercat de verd i figuretes de pessebre, com ho pot ser la nostra Santa Llúcia de Barcelona. Ni un mercat tan despenjat, iconoclasta i atípic, com ara el de Madrid. Aquests dos mercats de Nadal son bonics, cal anar-los a veure, però no son com el de Toulouse. El mercat d’aquesta vila és calmat i familiar, més artesà, gastronòmic. Amb paradetes de vi calent, embotits, formatges, nines, joguines, bosses, foie-gras, confits, pastissos, confitures, xocolata, joies, i llums. I n’hi ha un munt. Més de 180 repartides, ordenadament per la plaça. Ideal per arribar-s’hi un cap de setmana, o els primers dies de les vacances de Nadal. Atenció!. Tanquen el 26 de desembre, per Sant Esteve, el darrer dia!.  També podreu veure les naifs i senzilles animacions al pati Henri IV de l’interior del Capitoli, o els carrers il·luminats. Ens encanta. I tornaríem un any darrera l’altre. Bellíssim, romàntic, serè, tranquilitzador, familiar. I, si no sabeu què fer la resta d’hores del dia, us ho posarem ben fàcil. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Creiem que, hores d’ara, ja us haurem convençut d’anar fins a Toulouse, per veure el mercat de Nadal, o pel que sigui. I si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: com ara Cologne, Gimont, Lectoure, o els castells càtars… Montsegur, Foix… o la vila medieval penjada de Cordes sur Ciel. Decenes de destinacions maravelloses, totes possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Un de més car, al centre de la ciutat, fantàstic, un altre prop de l’estació, i el darrer, allunyat, a tocar de l’aeroport. Arribareu a Toulouse en quatre hores per l’autopista A-7 i A-9 per Girona i Perpinyà fins a Narbonne. D’allà a Toulouse per la A-60. Son 387 kms. com ara anar a Saragossa o València. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Bona estada al mercat de Nadal de Toulouse!.

Hemos estado muchas veces en Toulouse con motivo de su mercado navideño, muy bonito, muy grande, muy familiar, instalado en la gran plaza del Capitolio. Un mercado de artesania, gastrómico, muy interesante de visitar en família. Esta es solo una de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero. Hay otros que no cierran pasado el dia de Navidad, com por ejemplo la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y tres hoteles Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años, uno de ellos en pleno centro, muy caro, los otros más alejados, en la estación de tren y en el aeropuerto. Para comer nos gustó la pizzeria Pino, en la plaza Wilson, céntrica. Toulouse está solo a 4 horas en coche de Barcelona, 387 kms. ¡Ideal para un fin de semana o un puente de Navidad!.

Bordeaux / Bordeus

Bordeaux és una gran petita ciutat. Una d’aquelles ciutats de segona fila, tant pel que fa a importància monumental com pel que es refereix a població, importància geopolítica… i així. Una ciutat que no és com París o Londres, ni tan sols com Milà, Barcelona o Munich. Nosaltres la comparariem millor amb viles com ara Torino, Lyon o Frankfurt. Viles interessants a priori, sense grans atractius turístics de fama mundial però, que una vegada les visites es transformen. S’obren. Et sedueixen mostrant encants que no havies sospitat. Així és Burdeus, la capital de l’antiga Aquitània. Situada a uns 600 kms. de Barcelona, si fa no fa com Madrid, i enclavada en l’amplíssim estuari de la Gironda, port fluvial natural, on van a morir rius amb tanta solera i gràcia com el Tarn, la Garona o la Dordogne, Burdeus se’ns presenta irresistible. La façana del riu és esplèndida. Un conjunt d’edificis neoclàssics del segle XVIII enmarquen la vista magnífica des del port. La plaça de la Borsa, (a la foto), es reflecteix en la moderníssima làmina d’aigua que cobreix els antics molls, avui dia una mena de piscina sense gaire aigua on els adolescents i infants juguen i es refresquen. Els carrers i places del barri antic, molt gran, estan plens de mansions d’armadors, comerciants i fabricants que representen la glòria passada. Ara fan de bon passejar, convertits en botigues elegants, bars de moda o bistrots encantadors. Museus i esglésies no falten. La gran nau, i la gran torre de Sant Miquel, o la Catedral, o el Museu d’Aquitània, gratuït, com tots els de la ciutat. Restes de les antigues muralles, amb la gran campana en una de les portes. Barris moderns com el Meridianek, tramvies moderns, àgils, dinàmics. I que ens direu dels voltants. Vins i vinyes on es cou el Bordeaux, delicia del paladar més exigents. Ciutats medievals com Libourne o Saint Emilion, que no podeu deixar de veure. Castells com el de La Brede i abadies amagades entre els camps. Platges atlàntiques amb reclams turístics tan potents com la gran bassa d’Archaron, paradís de les famílies que estimen els ocells, o per famílies que estimen el mar. Paisatges estranys, bucòlics, com les landes amb la boira. Bordeaux, on està enterrat Goya, us espera en el curs d’un pont llarg o unes petites vacances. Hi arribareu en un dia si agafeu l’autopista fins Puigcerdà pel túnel del Cadí, cap a Foix, o per Girona, Perpinyà, i Carcasonne fins Toulouse. Podeu aprofitar per anar parant en aquests pobles bells, o visitar aquesta darrera ciutat, capital del Llanguedoc, si us canseu ràpid de cotxe. Fer nit a Tolosa us permetrà visitar la basílica de Sant Serni, la plaça del Capitoli i la ciutat de l’espai, ideal pels infants. Us proposem un viatge bellíssim no?. Per dormir, tan a Tolouse com a Bordeaux no trobareu res millor que els Novotel. O els apartaments d’Adagio. N’hi ha dos o tres a cada vila. Per dinar a Bordeus teniu bons llocs. Per exemple aquest petit bistrot davant de la catedral. A la vora del riu trobareu La Petite Gironde. A la vila vella, l’informal Quaizaco. La Tupina ofereix diversos espais amb alta cuina francesa, diferents tots, de preus un pèl elevats, més cars quan més glamour.  Bona estada a Burdeus!.

Bordeaux es una gran pequeña ciudad. Una de esas ciudades de segunda fila, tanto en lo referente a importancia monumental como por lo que se refiere a población, importancia geopolítica … y así. Una ciudad que no es como París o Londres, ni siquiera como Milán, Barcelona o Munich. Nosotros la compararíamos mejor con villas como Torino, Lyon o Frankfurt. Villas interesantes a priori, sin grandes atractivos turísticos de fama mundial pero que una vez las visitas se transforman. Se abren. Te seducen mostrando encantos que no habías sospechado. Así es Burdeos, la capital de la antigua Aquitania. Situada a unos 600 kms. de Barcelona, ​​más o menos como Madrid, y enclavada en el amplísimo estuario de la Gironda, puerto fluvial natural, donde van a morir ríos con tanta solera y gracia como el Tarn, el Garona o la Dordogne, Burdeos se nos presenta irresistible. La fachada del río es espléndida. Un conjunto de edificios neoclásicos del siglo XVIII enmarcan la vista magnífica desde el puerto. La plaza de la Bolsa, (en la foto), se refleja en la modernísima lámina de agua que cubre los antiguos muelles, hoy en día una especie de piscina, sin mucha agua, donde los adolescentes y niños juegan y se refrescan. Las calles y plazas del barrio antiguo, muy grande, están llenos de mansiones de armadores, comerciantes y fabricantes que representan la gloria pasada. Ahora hacen de buen pasear, convertidos en tiendas elegantes, bares de moda o bistrots encantadores. Museos e iglesias no faltan. La gran nave, y la gran torre de San Miguel, o la Catedral, o el Museo de Aquitania, gratuito, como todos los de la ciudad. Restos de las antiguas murallas, con la gran campana en una de las puertas. Barrios modernos como el Meridianek, tranvías modernos, ágiles, dinámicos. Y que nos diréis los alrededores. Vinos y viñedos donde se cuece el Bordeaux, delicia del paladar más exigente. Ciudades medievales como Libourne o Saint Emilion, que no puede dejar de ver. Castillos como el de La Brede y abadías escondidas entre los campos. Playas atlánticas con reclamos turísticos tan potentes como la gran balsa de Archaron, paraíso de las familias que aman los pájaros, o de familias que aman el mar. Paisajes extraños, bucólicos, como las landas con la niebla. Bordeaux, donde está enterrado Goya, os espera en el curso de un puente largo o unas pequeñas vacaciones. Llegaréis en un día si cogéis la autopista hasta Puigcerdà por el túnel del Cadí, hacia Foix, o por Girona, Perpiñán, y Carcasonne hasta Toulouse. Pueden aprovechar para ir parando en estos pueblos bellos, o visitar esta última ciudad, capital del Languedoc, si os cansais rápido de coche. Hacer noche en Tolosa les permitirá visitar la basílica de San Sernin, la plaza del Capitolio y la ciudad del espacio, ideal para los niños. Os proponemos un viaje bellísimo, ¿no?. Para dormir, tanto en Tolouse, como Bordeaux, no encontrarán nada mejor que los Novotel. O los apartamentos de Adagio. Hay dos o tres en cada villa. Para comer en Burdeos tienen muy buenos lugares. Por ejemplo este pequeño bistrot frente a la catedral. A orillas del río encontrarán La Petite Gironde. En la villa vieja, el informal Quaizaco. La Tupina ofrece varios espacios con alta cocina francesa, diferentes todos, de precios un poco elevados, más caros cuanto más glamour. ¡Buena estancia en Burdeos!.

Auvillar

Auvillar és una bastida. Una ciutat medieval francesa, a la regió occitana, construida de nova planta durant la guerra dels cent anys entre França i Anglaterra. Com ella n’hi ha un munt en aquesta zona. Visitar-les és una bonica excursió durant un pont o unes vacances curtes. Auvillar te, com totes les bastides, un seguit de carrers medievals, boniques cases d’època en totxo. A més hi trobareu les muralles i una església dedicada a Sant Pere, amb un curiós campanar fortificat i un retaure barroc excepcional. Però hi ha dues coses que fan diferent la vila. Una és el fet d’estar situada damunt d’un turó elevat que domina la confluència entre el riu Tarn i el Garona. Ella abasta un amplíssim paisatge on aquestes dues corrents d’aigua poderoses lluiten fins fondre’s, titàniques. L’altra curiositat és el seu mercat cobert rodó. Únic a la regió. Totes les bastides tenen mercats i places porxades. Algunes espectaculars, grans, potents. Però només aquest poble te un mercat rodó. També és singular la torre del rellotge del XVII. Rondeu les seves places i carrers. Admireu-ne les cases del XVII i XVIII. Cerqueu el palau dels Consuls. Pel demés Auvillar és un punt clau en la ruta francesa a Sant Jaume de Compostela. Un lloc pausat, pacífic, petitó i bufó, perdut en un mar de turons i boscos al sud de França. Això sí, el seu encant li ha valgut estar reconegut com un dels pobles més bonics de França. Prop seu teniu un munt d’altres pobles medievals i bastides: Lazerte, per exemple. A pesar de la seva petitesa, Auvillar te bons hotels i restaurants de mèrit. Com per exemple Le Petit Palais, un restaurant a tocar de l’entrada del poble, al costat de la torre del rellotge, que ens va agradar molt. O el famós Hotel de l’Horloge. Penseu en una ruta per la Gascunya, doncs apunteu-vos Auvillar a la vostra ruta!.

Auvillar es una bastida. Una ciudad medieval francesa, en la región occitana, construida de nueva planta durante la guerra de los cien años entre Francia e Inglaterra. Como ella hay un montón en esta zona. Visitarlas es una bonita excursión familiar ideal durante un puente o unas vacaciones cortas. Auvillar tiene una serie de calles medievales con bonitas casas de época en ladrillo. Además unas murallas y una iglesia dedicada a San Pedro, con un curioso campanario fortificado y un retablo barroco excepcional. Pero hay dos cosas que hacen diferente la villa. Una es el hecho de estar situada sobre una colina elevada que domina la confluencia entre el río Tarn y el Garona. Por ello abarca un amplísimo paisaje donde estas dos corrientes de agua poderosas luchan hasta fundirse, titánicas. La otra curiosidad es su mercado cubierto redondo. Único en la región. Todas las bastidas tienen mercados y plazas porticadas. Algunas espectaculares, grandes, potentes. Pero sólo este pueblo tiene un mercado redondo. También es singular la torre del reloj del XVII. Rondad sus plazas y calles. Admirad sus casas del XVII y XVIII. Buscad el palacio de los Consules. Por lo demás Auvillar es un punto clave en la ruta francesa a Santiago de Compostela. Un lugar pausado, pacífico, pequeñito y lindo, perdido en un mar de colinas y bosques en el sur de Francia. Eso sí, su encanto le ha valido estar reconocido como uno de los pueblos más bonitos de Francia. Cerca tiene un montón de otros pueblos medievales: Lazerte, por ejemplo. A pesar de su pequeñez, Auvillar tiene buenos hoteles y restaurantes de mérito. Como por ejemplo Le Petit Palais, un restaurante al lado de la entrada del pueblo, junto a la torre del reloj, que nos gustó mucho. O el famoso Hotel de l’Horloge.

Belleperche

La plana del riu Garona més enllà de Tolosa de Llenguadoc, i Montauban, és una d’aquelles extensions de terres de cultiu, a tocar dels grans rius europeus, que tan abunden al nostre continent. Planes com la del Po a Itàlia, com la de l’Ebre a Catalunya, com la del Roine a la Provença. Terres fèrtils, pobles fets de fang i de totxanes, horitzons il·limitats fins on es perd la vista. No són paisatges bonics. No són gens agraïts. Cap interés turístic. Però malgrat tot ens agraden. Potser perquè són ordenats, camps quadriculats, ben cultivats. Potser perque són molt humans, i es pot intuïr, en les granges, en els colomars, en els graners, la presència dels camperols i la seva feina. O potser perquè tenen quelcom de polsós, de decadent, de massegat pel sol i el vent. I és en un d’aquests indrets, a tocar del Garona, a uns 40 kms. riu avall des de Toulouse, prop de la sortida Castellsarrazin de l’autopista A-62, al creuament de les carreteres D-14 i D-26, que s’aixequen els atrotinats, desventrats, enfonsats i modificats edificis d’una de les més antigues abadies de França: Belleperche. Si quedava alguna cosa d’autèntic en aquest vetust monestir cistercenc, el temps s’ha encarregat d’arruinar-ho. Els monjos van mutilar i reedificar el bellíssim cenobi del segle XII, canviant la seva severa austeritat romànica per una bondadosa i còmoda edificació barroca. Però finalment aquesta també ha estat vençuda pel pas dels homes i els anys. I què ens empeny a recomanar-vos una visita a una semblant andròmina?. Doncs us donarem poderoses raons per fer una aturada a Belleperche si feu una ruta pel sud de la França Occitana. Primerament perquè es conserven algunes bones sales, sobretot aquelles amb vistes magnífiques al riu, que valen la pena de ser vistes. Sales que millor correspondrien al llibertinatge dels palaus del segle de les llums que a una casa de Déu. Amb la seva decoració Rococó, les cadires, les taules, les vitrines. I també perquè s’exhibeixen entre els seus murs els valuosos objectes d’un Museu de les Arts de la Taula. Sí, de plats, olles, coberts, copes, cristalleries i milers d’altres estris, dels segles XVII al XX , que han servit senyors i plebeus per menjar i beure. A més, és gratuït. I és molt interessant, i molt instructiu. I molt diferent. Si visiteu Tolosa de Llenguadoc, si aneu camí del maravellós claustre de Moissac. Si penseu fer parada a Montauban, amb el seu fabulós Museu Ingres. Si heu decidit, bona decisió, passar un pont a les terres d’Occitània, o potser a la Ciutat de l’Espai, llavors no us oblideu d’aquesta abadia vinguda a menys i els tresors que amaga. Mai no ho dirieu. Podeu dormir a Toulouse, als dos Novotels, i als B&B hotels. Toulouse és un bon centre familiar per recòrrer la vall de la Garona. Com també ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. I per dinar, el millor serà anar fins Moissac, molt proper. Bons restaurants al voltant del fantàstic monestir de Sant Pere.

La llanura del río Garona más allá de Toulouse, y de Montauban, es una de esas extensiones de tierras de cultivo, cerca de los grandes ríos europeos, que tanto abundan en nuestro continente. Llanuras como la del Po en Italia, como la del Ebro en Cataluña, como la del Ródano en la Provenza. Tierras fértiles, pueblos hechos de barro y de ladrillos, horizontes ilimitados hasta donde se pierde la vista. No son paisajes bonitos. No son nada agradecidos. Ningún interés turístico. Pero a pesar de todo nos gustan. Quizás porque son ordenados, con sus campos cuadriculados, bien cultivados. Quizás porque son muy humanos, y se puede intuir, en las granjas, en los palomares, en los graneros, la presencia de los campesinos y su trabajo. O tal vez porque tienen algo polvoriento, de decadente, de tierras batidas por el sol y el viento. Y es en uno de estos lugares, junto al Garona, a unos 40 kms. río abajo desde Toulouse, cerca de la salida Castellsarrazin de la autopista A-62, en el cruce de las carreteras D-14 y D-26, donde se levantan los destartalados, hundidos y modificados edificios de una de las más antiguas abadías de Francia: Belleperche. Si quedaba algo de auténtico en este vetusto monasterio cisterciense, el tiempo se ha encargado de arruinarlo. Los monjes mutilaron y reedificaron el bellísimo cenobio del siglo XII, cambiando su severa austeridad románica por una bondadosa y cómoda edificación barroca. Pero finalmente ésta también ha sido vencida por el paso de los hombres y los años. ¿Y qué nos empuja a recomendaros una visita a una similar ruina?. Pues les daremos poderosas razones para hacer una parada en Belleperche en el curso de una ruta por el sur de la Francia Occitana. Primero porque se conservan algunas buenas salas, sobre todo aquellas con vistas al río, que valen la pena ser vistas. Salas que mejor corresponderian al libertinaje de los palacios del siglo de las luces que a una casa de Dios. Con su decoración Rococó, las sillas, las mesas, las vitrinas. Y también porque exhiben entre sus muros los valiosos objetos de un Museo de las Artes de la Mesa. Sí, de platos, ollas, cubiertos, copas, cristalerías y miles de otros utensilios, de los siglos XVII al XX, que han servido señores y plebeyos para comer y beber. Además, es gratuito. Y es muy interesante, y muy instructivo. Y muy diferente. Si visitais Toulouse, si vais camino del maravilloso claustro de Moissac. Si van a hacer una parada en Montauban, con su fabuloso Museo Ingres. Si han decidido, buena decisión, pasar un puente en las tierras de Occitania, o tal vez en la Ciudad del Espacio, entonces no se les olvide esta abadía venida a menos y los tesoros que esconde. Nunca lo diríais. Pueden dormir en Toulouse, en los dos Novotel, y los B & B hoteles. Toulouse es un buen centro familiar para recorrer el valle del Garona. Como también lo es Montauban, la villa rosa. En los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. Y para comer, lo mejor será ir hasta Moissac, muy cercano. Buenos restaurantes alrededor del fantástico monasterio de San Pedro.

Gramont

França te molts castells. El Loira n’és ple. Grans construccions medieval, o renaixentistes, que ocupen espais amplíssims, amb vastes sales decorades, plenes de tapissos. Amb hectàrees de jardins preciosos. França és terra de palaus i de castells. Podríem molt bé dir que cada poble te el seu. En actiu o jubilat. Servint d’hotel, de casa particular, o mostrant al sol les seves belles ruïnes. Gramont és un castell més. No és gaire gran. Ni te jardins versallescos. No sabriem pas dir que ens agrada de Gramont. Potser la seva autenticitat?. Potser que està en una regió maravellosa?, una autèntica Toscana francesa?. Gramont és un petit poblet, quatre cases escadusseres, a l’ombra de la seva imponent fortalesa. Un edifici bastit com a simple torre feudal en un moment de lluites entre França i Anglaterra. Un edifici que, allunyat ja definitivament de les batalles, s’amplià amb una ala renaixentista molt bonica. Sobria, senzilla, sense pretensions, sense desentonar en el paisatge humil i lluminós que l’envolta. Passaren sobre el castell anys i propietaris, avatars, guerres i destrucció. Miraculosament, però, ha arribat a nosaltres. Podeu veure les seves sales sense artifici, sense quasi decoració, nues, límpides, atractives. Un recorregut per la història més asequible i casolana, sense gaire Hollywood al darrera. Ja ens enteneu. Visiteu Gramont i el seu castell en el curs d’una ruta per la comarca gascona de La Lomagne. No gaire lluny de casa, a tocar de Toulouse. Precisament aquesta ciutat és un bon lloc per fer de base a una visita de La Lomagne i de Gramont. A Tolosa de Llenguadoc teniu un Novotel. A Gramont mateix hi ha un palauet al mig del camp, una caseta rural de conte de fades per viatgers de butxaca forta i gustos refinats: El deliciós Manoir d’Havarès. O una habitació d’hostes com ara les de Cal Ness. Per dinar teniu un bon restaurant, on provar bons productes de La Lomagne, menjars fets amb l’all blanc i els patés. Es tracta de L’Auberge du Petit Feuillant. També molt recomanable, a uns 12 kms. de Gramont, però dins la Lomagne mateix, l’Auberge de Bardigues, al poblet de Bardigues, al nord de Gramont per la carretera D-40. Un restaurant de cuina creativa, de primer ordre.

Francia tiene muchos castillos. El Loira está lleno de ellos. Grandes construcciones medievales, o renacentistas, que ocupan espacios amplísimos, con vastas salas decoradas, llenas de tapices. Con hectáreas de jardines preciosos. Francia es tierra de palacios y de castillos. Podríamos muy bien decir que cada pueblo tiene el suyo. En activo o jubilado. Sirviendo de hotel, de casa particular, o mostrando al sol sus bellas ruinas. Gramont es un castillo más. No es muy grande. Ni tiene jardines versallescos. No sabríamos decir que nos gusta de Gramont. ¿Tal vez su autenticidad?. ¿Tal vez que está en una región maravillosa?, ¿Una auténtica Toscana francesa?. Gramont es un pequeño pueblo, cuatro casas escasas, a la sombra de su imponente fortaleza. Un edificio construido como simple torre feudal en un momento de luchas entre Francia e Inglaterra. Un edificio que, alejado ya definitivamente de las batallas, se amplió con un ala renacentista muy bonita. Sobria, sencilla, sin pretensiones, sin desentonar en el paisaje humilde y luminoso que lo rodea. Pasaron sobre el castillo años y propietarios, avatares, guerras y destrucción. Milagrosamente, sin embargo, ha llegado a nosotros. Podéis ver sus salas sin artificio, sin apenas decoración, desnudas, límpidas, atractivas. Un recorrido por la historia más asequible y casera, sin mucho Hollywood detrás. Ya nos entendéis. Visitad Gramont y su castillo en el curso de una ruta por la comarca gascona de La Lomagne. No muy lejos de casa, cerca de Toulouse. Precisamente esta ciudad es un buen lugar para hacer de base a una visita de La Lomagne y de Gramont. En Toulouse teneis un Novotel. En Gramont mismo hay un palacete en el centro del campo, una casita rural de cuento de hadas para viajeros de bolsillo fuerte y gustos refinados: El delicioso Manoir de Havarès. O una habitación de huéspedes como las de Cal Ness. Para comer tienen un buen restaurante, donde probar buenos productos de la Lomagne, comidas hechas con el ajo blanco y los patés. Se trata de L’Auberge du Petit Feuillant. También muy recomendable, a unos 12 kms. de Gramont, pero dentro de la Lomagne mismo, el Auberge de Bardigues, en la aldea de Bardigues, al norte de Gramont por la carretera D-40. Un restaurante de cocina creativa, de primer orden.