Lodève

En una ruta cap a París, si seguiu l’autopista gratuïta A75, passareu a tocar de Lodève, i fins i tot fora possible que fos l’hora de dinar. Esteu de sort. Lodève, sense ser res de l’altre món, és una vila agradable, molt mediterrània, malgrat estar força allunyada del mar. De fet és la primera ciutat mediterrània baixant de l’Auvèrnia, o la darrera abans d’afrontar el potent pas de l’Escaleta i entrar a la zona atlàntica de França. Així doncs, si pareu a dinar a Lodève, tindreu l’oportunitat de visitar una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. I us recomanem que, si us cal menjar, ho feu al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Passant i parant a Lodeve, en una ruta cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteureu la pesada ruta per la vall del Rhone i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant per Lodeve i pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a Lodève. També podeu fer-ho, no gaire lluny de la ciutat que estem descrivint, a uns 25 kms. a l’àrea de Le Caylar. Es tracta d’una àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per una petita i meravellosa ciutat fortificada medieval: La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota aquesta zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de petits restaurants. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada reconfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. Lodève, Couvertoirade, Nant, Millau, Saint Enimie, no defraudaran les vostres millors expectatives.

En una ruta hacia París, si siguen la autopista gratuïta A75, pasaran muy cerca de Lodève, y hasta pudiera ser posible que fuese hora de comer. Estan de suerte. Lodève, no es nada del otro mundo, pero es agradable, muy mediterránea, aunque no esté cerca del mar. Si parais a comer en Lodève, podeis hacerlo en el restaurante “Le Minuscule”, bueno y acogedor, recomendable. Además, parando en Lodeve habran escogido bién porque para subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, evitaran la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por Lodève, y por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados pueden parar, además de en Lodève, en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrán comer muy bien de precio. Y ya que habrán parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños de toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Mercat de Nadal a Albi

Albi és una bellíssima ciutat occitana de França, situada en un esplèndit emplaçament a les vores del riu Tarn, una parada incontestable en una de les possibles rutes d’anada de Barcelona a París, possiblement en una de les rutes més boniques per anar a París, si teniu temps. Però el que realment corpren d’aquesta bonica ciutat és la seva catedral: Santa Cecília. Mai no heu vist cosa igual. És esplèndida. Edificada en totxo vermell, les seves proporcions aclaparen. I quan entreu dins, descobriu que el millor no era l’exterior. Una única i inmensa nau, plena de pintures del final del gòtic i inicis de renaixement us espera. No deixeu de veure, també, el museu Tolouse-Lautrec. Val la pena degustar tranquilament l’art d’aquest pintor cabdal de l’impressionisme. I si avui us parlem tan apassionadament d’Albi, que s’ho mereix, és pel seu magnífic mercat de Nadal, amb casetes d’artesania, gastronòmiques, de vi calent, pel seu ambient encantador. Comença a la dita “salle du Pigné” de 10h a 19 hores, des del 6 al 14 desembre. Allà hi ha una mostra d’artesans. Segueix amb el mercat de Nadal pròpiament dit, que te lloc a la Vila Vella d’Albi del 12 al 28 de desembre, a la cèntrica place du Vigan, a la place de la Pile i pels carrers peatonals que envolten la catedral. Teniu cases de fusta amb regals, amb menjar, amb artesania, propostes lúdiques, animació, tallers pels infants, concerts… Podeu pujar a Albí un cap de setmana de desembre i dormir en un dels seus hotels, per exemple a l’Ibis Vermell, on hem estat nosaltres. Senzill, net, pràctic, a deu minuts del centre caminant. O menjar en un dels seus restaurants com ara l’Ambrosia, a 4 de la Rue Henri Toulouse Lautrec, petit i acollidor, fantàstic. Lluny del centre, Azzurro, bona pizzeria. Al 77 de l’Avenue du general de Gaulle. Au Hibou no és un marroquí, sinó un petit restaurant de cuina tradicional francesa a tocar del mercat. Molt bé. Al 21 de la Rue Saint Julien. No gaire lluny, le Moulin a Café, interessant. A l’1 de la Rue Oulmet. Molt modern el Cascabar, al costat de l’Hibou. Per la zona, en una típica casa del XVIII, Les Arcades, menjar tradicional, ben cuinat, amb moltes propostes per a tots els gustos i preus. Al 17 de la Place de Saint Salvy. Una pizzeria, cuca i petita, a l’altre costat del riu: Le Napoli, al 38 de la Rue Porta. Ja ho sabeu, Albí us espera aquest Nadal!.

Albi es una ciudad de Francia, situada a orillas del rio Tarn, en una de las posibles rutas hacia París, desde España. Si disponeis de tiempo parad. La ciudad es bonita, pero lo impresionante es su catedral: Santa Cecília. No habeis visto nada igual. Es esplèndida. Edificada en ladrillo rojo sus proporciones sorprenden. Entrad dentro y descubrid que lo mejor no era el exterior. Una única y inmensa nave, llena de pinturas del final del gótico y inicios de renacimiento os espera. No os perdais tampoco el museo Tolouse-Lautrec. Y ahora os proponemos una buena excusa para llegaros hasta Albí con vuestros hijos. És con motivo de las Navidades. Estos dias habrá allí un mercado de navidad muy chulo, ocupando la plaza y las calles peatonales del centro. No os lo perdais.

Albi is a city of France, placed on the banks of the river Tarn. The city is nice, but the impressive thing is its cathedral: Holy Cecília. Built in red brick its proportions are surpresive. Enter inside and discover that the best thing was not the exterior. The only and immense church, with wall paintings of the end of the Gothic and beginnings of renaissance waits for you. Also you can see the Tolouse-Lautrec painting museum. And we tell you: go to Albi to see the Christmas market. It’s really wonderful!.

El país de Larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Montauban

Montauban és una petita capital de Departament, una vila gran, situada al nord de Toulouse, al sud de França. Si no hi heu de passar no val la pena anar-hi. No te cap interés turístic especial. Però si hi heu de passar, camí de París, de la Vall de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, llavors plantejeu-vos una aturada. També si esteu uns dies a Toulouse, visitant la regió bellíssima que envolta la capital d’Occitània, fora interessant perdre unes hores a Montauban. Perquè si bé res del que hi trobareu no passarà a la història de les sortides familiars, no deixa de ser un lloc amable, bonic i sorprenent. El primer que crida l’atenció és l’aire decadent que es respira a la vila. Tot és vell, rònec uniformement. Res no brilla, tot te l’aspecte de quelcom endarrerit en el temps, com adormit. Façanes sense pintura, anuncis d’altres èpoques… una mena de maledicció de Blancaneus. Però de seguida la situació de la ciutat s’imposa. És força escenogràfica. Amb bons miradors. Penjada damunt del riu Tarn, un pont airós del XVIII us dona la benvinguda. Un castell clàssic, estil Lluis XIV domina l’altura i l’entrada. Bon aparcament just sota el pont i el castell. Escales fins guanyar el casc antic. Carrers ordenats del segle XIX. Teniu un museu dedicat al pintor Ingres, fill de Montauban, interessant. També una catedral, gran, clàssica, obviable, i un parell d’esglésies més. El que més ens va agradar de Montauban va ser la plaça nacional, a la foto. Una construcció en totxo tota divertida, una plaça vermella sortida del fang del riu, com en una vila italiana del nord. Val la parada per veure-la. I també gastronòmicament. Perquè al voltant de la Place Nationale trobareu bona teca. Nosaltres vàrem dinar a Le Contre Filet, un divertit bistrot portat per una família, ideal si aneu sense presa. Preus ajustats per una qualitat notable. 4 Rue Princesse. A la mateixa plaça, i voltants, n’hi ha molts que ens van fer el pes. Fora de la zona centre, passat el Pont Vieux, amb bones vistes a la vila penjada, teniu dos molt recomanables: Au fil de l’Eau, una aposta moderna, i Le Ventadour, tot un clàssic. Per dormir a Montauban us recomanem un petit hotel amb encant, a tocar de la catedral: Hotel du Commerce. Edifici del XIX, renovat al gust francés, això és, poc renovat, però molt cuco. Històric i decadent com tota la vila. Per més modernitats teniu un Mercure, o tres Novotels a Toulouse si viatgeu amb infants. Feu una visita a Montauban si passeu camí de Cordes sur Ciel, increible ciutadella medieval occitana, o si aneu cap a Albi, la ciutat càtara, amb una catedral de somni. Potser podeu deixar de veure Montauban, però no la seva regió. Bona estada a Montauban!.

Montauban es una pequeña capital de Departamento, una villa grande, situada al norte de Toulouse, en el sur de Francia. Si no tenéis que pasar no vale la pena ir. No tiene ningún interés turístico especial. Pero si tenéis que pasar, camino de París, del Valle de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, entonces plantearos una parada. También si estás unos días en Toulouse, visitando la región bellísima que rodea la capital de Occitania, quizás fuera interesante perder unas horas en Montauban. Porque si bien nada de lo que encontraréis no pasará a la historia de las salidas familiares, no deja de ser un lugar amable, bonito y sorprendente. Lo primero que llama la atención es el aire decadente que se respira en la villa. Todo es viejo, destartalado uniformemente. Nada brilla, todo tiene el aspecto de algo retrasado en el tiempo, como dormido. Fachadas sin pintura, anuncios de otras épocas … una especie de maldición de Blancanieves. Pero enseguida la situación de la ciudad impone. Es bastante escenográfica. Con buenos miradores. Colgada sobre el río Tarn, un puente airoso del XVIII le da la bienvenida. Un castillo clásico, estilo Luis XIV domina la altura y la entrada. Buen aparcamiento justo debajo del puente y el castillo. Escaleras hasta ganar el casco antiguo. Calles ordenados del siglo XIX. Tenéis un museo dedicado al pintor Ingres, hijo de Montauban, interesante. También una catedral, grande, clásica, obviable, y un par de iglesias más. Lo que más nos gustó de Montauban fue la plaza nacional, en la foto. Una construcción en ladrillo muy divertida, una plaza roja salida del fango del río, como en una villa italiana del norte. Vale la parada para verla. Y también gastronómicamente. Porque alrededor de la Place Nationale encontrarán buena pitanza. Nosotros comimos en Le Contre Filet, un divertido bistrot llevado por una familia, ideal si vais sin prisas. Precios ajustados para una calidad notable. 4 Rue Princesse. En la misma plaza, y alrededores, hay muchos restaurantes que nos gustaron. Fuera de la zona centro, pasado el Pont Vieux, con buenas vistas a la villa colgada, tienen otros dos muy recomendables: Au fil de l’Eau, una apuesta moderna, y Le Ventadour, todo un clásico. Para dormir en Montauban os recomendamos un pequeño hotel con encanto, junto a la catedral: Hotel du Commerce. Edificio del XIX, renovado al gusto francés, esto es, poco renovado, pero muy cuco. Histórico y decadente como toda la villa. Para más modernidades tiene un Mercure, o tres Novotel en Toulouse si viaja con niños. Haced una visita a Montauban si pasáis camino de Cordes sur Ciel, increible ciudadela medieval occitana, o si vais hacia Albi, la ciudad cátara, con una catedral de ensueño. Quizás se puede dejar de ver Montauban, ¡pero no su región!.

Bordeaux / Bordeus

Bordeaux és una gran petita ciutat. Una d’aquelles ciutats de segona fila, tant pel que fa a importància monumental com pel que es refereix a població, importància geopolítica… i així. Una ciutat que no és com París o Londres, ni tan sols com Milà, Barcelona o Munich. Nosaltres la comparariem millor amb viles com ara Torino, Lyon o Frankfurt. Viles interessants a priori, sense grans atractius turístics de fama mundial però, que una vegada les visites es transformen. S’obren. Et sedueixen mostrant encants que no havies sospitat. Així és Burdeus, la capital de l’antiga Aquitània. Situada a uns 600 kms. de Barcelona, si fa no fa com Madrid, i enclavada en l’amplíssim estuari de la Gironda, port fluvial natural, on van a morir rius amb tanta solera i gràcia com el Tarn, la Garona o la Dordogne, Burdeus se’ns presenta irresistible. La façana del riu és esplèndida. Un conjunt d’edificis neoclàssics del segle XVIII enmarquen la vista magnífica des del port. La plaça de la Borsa, (a la foto), es reflecteix en la moderníssima làmina d’aigua que cobreix els antics molls, avui dia una mena de piscina sense gaire aigua on els adolescents i infants juguen i es refresquen. Els carrers i places del barri antic, molt gran, estan plens de mansions d’armadors, comerciants i fabricants que representen la glòria passada. Ara fan de bon passejar, convertits en botigues elegants, bars de moda o bistrots encantadors. Museus i esglésies no falten. La gran nau, i la gran torre de Sant Miquel, o la Catedral, o el Museu d’Aquitània, gratuït, com tots els de la ciutat. Restes de les antigues muralles, amb la gran campana en una de les portes. Barris moderns com el Meridianek, tramvies moderns, àgils, dinàmics. I que ens direu dels voltants. Vins i vinyes on es cou el Bordeaux, delicia del paladar més exigents. Ciutats medievals com Libourne o Saint Emilion, que no podeu deixar de veure. Castells com el de La Brede i abadies amagades entre els camps. Platges atlàntiques amb reclams turístics tan potents com la gran bassa d’Archaron, paradís de les famílies que estimen els ocells, o per famílies que estimen el mar. Paisatges estranys, bucòlics, com les landes amb la boira. Bordeaux, on està enterrat Goya, us espera en el curs d’un pont llarg o unes petites vacances. Hi arribareu en un dia si agafeu l’autopista fins Puigcerdà pel túnel del Cadí, cap a Foix, o per Girona, Perpinyà, i Carcasonne fins Toulouse. Podeu aprofitar per anar parant en aquests pobles bells, o visitar aquesta darrera ciutat, capital del Llanguedoc, si us canseu ràpid de cotxe. Fer nit a Tolosa us permetrà visitar la basílica de Sant Serni, la plaça del Capitoli i la ciutat de l’espai, ideal pels infants. Us proposem un viatge bellíssim no?. Per dormir, tan a Tolouse com a Bordeaux no trobareu res millor que els Novotel. O els apartaments d’Adagio. N’hi ha dos o tres a cada vila. Per dinar a Bordeus teniu bons llocs. Per exemple aquest petit bistrot davant de la catedral. A la vora del riu trobareu La Petite Gironde. A la vila vella, l’informal Quaizaco. La Tupina ofereix diversos espais amb alta cuina francesa, diferents tots, de preus un pèl elevats, més cars quan més glamour.  Bona estada a Burdeus!.

Bordeaux es una gran pequeña ciudad. Una de esas ciudades de segunda fila, tanto en lo referente a importancia monumental como por lo que se refiere a población, importancia geopolítica … y así. Una ciudad que no es como París o Londres, ni siquiera como Milán, Barcelona o Munich. Nosotros la compararíamos mejor con villas como Torino, Lyon o Frankfurt. Villas interesantes a priori, sin grandes atractivos turísticos de fama mundial pero que una vez las visitas se transforman. Se abren. Te seducen mostrando encantos que no habías sospechado. Así es Burdeos, la capital de la antigua Aquitania. Situada a unos 600 kms. de Barcelona, ​​más o menos como Madrid, y enclavada en el amplísimo estuario de la Gironda, puerto fluvial natural, donde van a morir ríos con tanta solera y gracia como el Tarn, el Garona o la Dordogne, Burdeos se nos presenta irresistible. La fachada del río es espléndida. Un conjunto de edificios neoclásicos del siglo XVIII enmarcan la vista magnífica desde el puerto. La plaza de la Bolsa, (en la foto), se refleja en la modernísima lámina de agua que cubre los antiguos muelles, hoy en día una especie de piscina, sin mucha agua, donde los adolescentes y niños juegan y se refrescan. Las calles y plazas del barrio antiguo, muy grande, están llenos de mansiones de armadores, comerciantes y fabricantes que representan la gloria pasada. Ahora hacen de buen pasear, convertidos en tiendas elegantes, bares de moda o bistrots encantadores. Museos e iglesias no faltan. La gran nave, y la gran torre de San Miguel, o la Catedral, o el Museo de Aquitania, gratuito, como todos los de la ciudad. Restos de las antiguas murallas, con la gran campana en una de las puertas. Barrios modernos como el Meridianek, tranvías modernos, ágiles, dinámicos. Y que nos diréis los alrededores. Vinos y viñedos donde se cuece el Bordeaux, delicia del paladar más exigente. Ciudades medievales como Libourne o Saint Emilion, que no puede dejar de ver. Castillos como el de La Brede y abadías escondidas entre los campos. Playas atlánticas con reclamos turísticos tan potentes como la gran balsa de Archaron, paraíso de las familias que aman los pájaros, o de familias que aman el mar. Paisajes extraños, bucólicos, como las landas con la niebla. Bordeaux, donde está enterrado Goya, os espera en el curso de un puente largo o unas pequeñas vacaciones. Llegaréis en un día si cogéis la autopista hasta Puigcerdà por el túnel del Cadí, hacia Foix, o por Girona, Perpiñán, y Carcasonne hasta Toulouse. Pueden aprovechar para ir parando en estos pueblos bellos, o visitar esta última ciudad, capital del Languedoc, si os cansais rápido de coche. Hacer noche en Tolosa les permitirá visitar la basílica de San Sernin, la plaza del Capitolio y la ciudad del espacio, ideal para los niños. Os proponemos un viaje bellísimo, ¿no?. Para dormir, tanto en Tolouse, como Bordeaux, no encontrarán nada mejor que los Novotel. O los apartamentos de Adagio. Hay dos o tres en cada villa. Para comer en Burdeos tienen muy buenos lugares. Por ejemplo este pequeño bistrot frente a la catedral. A orillas del río encontrarán La Petite Gironde. En la villa vieja, el informal Quaizaco. La Tupina ofrece varios espacios con alta cocina francesa, diferentes todos, de precios un poco elevados, más caros cuanto más glamour. ¡Buena estancia en Burdeos!.

Auvillar

Auvillar és una bastida. Una ciutat medieval francesa, a la regió occitana, construida de nova planta durant la guerra dels cent anys entre França i Anglaterra. Com ella n’hi ha un munt en aquesta zona. Visitar-les és una bonica excursió durant un pont o unes vacances curtes. Auvillar te, com totes les bastides, un seguit de carrers medievals, boniques cases d’època en totxo. A més hi trobareu les muralles i una església dedicada a Sant Pere, amb un curiós campanar fortificat i un retaure barroc excepcional. Però hi ha dues coses que fan diferent la vila. Una és el fet d’estar situada damunt d’un turó elevat que domina la confluència entre el riu Tarn i el Garona. Ella abasta un amplíssim paisatge on aquestes dues corrents d’aigua poderoses lluiten fins fondre’s, titàniques. L’altra curiositat és el seu mercat cobert rodó. Únic a la regió. Totes les bastides tenen mercats i places porxades. Algunes espectaculars, grans, potents. Però només aquest poble te un mercat rodó. També és singular la torre del rellotge del XVII. Rondeu les seves places i carrers. Admireu-ne les cases del XVII i XVIII. Cerqueu el palau dels Consuls. Pel demés Auvillar és un punt clau en la ruta francesa a Sant Jaume de Compostela. Un lloc pausat, pacífic, petitó i bufó, perdut en un mar de turons i boscos al sud de França. Això sí, el seu encant li ha valgut estar reconegut com un dels pobles més bonics de França. Prop seu teniu un munt d’altres pobles medievals i bastides: Lazerte, per exemple. A pesar de la seva petitesa, Auvillar te bons hotels i restaurants de mèrit. Com per exemple Le Petit Palais, un restaurant a tocar de l’entrada del poble, al costat de la torre del rellotge, que ens va agradar molt. O el famós Hotel de l’Horloge. Penseu en una ruta per la Gascunya, doncs apunteu-vos Auvillar a la vostra ruta!.

Auvillar es una bastida. Una ciudad medieval francesa, en la región occitana, construida de nueva planta durante la guerra de los cien años entre Francia e Inglaterra. Como ella hay un montón en esta zona. Visitarlas es una bonita excursión familiar ideal durante un puente o unas vacaciones cortas. Auvillar tiene una serie de calles medievales con bonitas casas de época en ladrillo. Además unas murallas y una iglesia dedicada a San Pedro, con un curioso campanario fortificado y un retablo barroco excepcional. Pero hay dos cosas que hacen diferente la villa. Una es el hecho de estar situada sobre una colina elevada que domina la confluencia entre el río Tarn y el Garona. Por ello abarca un amplísimo paisaje donde estas dos corrientes de agua poderosas luchan hasta fundirse, titánicas. La otra curiosidad es su mercado cubierto redondo. Único en la región. Todas las bastidas tienen mercados y plazas porticadas. Algunas espectaculares, grandes, potentes. Pero sólo este pueblo tiene un mercado redondo. También es singular la torre del reloj del XVII. Rondad sus plazas y calles. Admirad sus casas del XVII y XVIII. Buscad el palacio de los Consules. Por lo demás Auvillar es un punto clave en la ruta francesa a Santiago de Compostela. Un lugar pausado, pacífico, pequeñito y lindo, perdido en un mar de colinas y bosques en el sur de Francia. Eso sí, su encanto le ha valido estar reconocido como uno de los pueblos más bonitos de Francia. Cerca tiene un montón de otros pueblos medievales: Lazerte, por ejemplo. A pesar de su pequeñez, Auvillar tiene buenos hoteles y restaurantes de mérito. Como por ejemplo Le Petit Palais, un restaurante al lado de la entrada del pueblo, junto a la torre del reloj, que nos gustó mucho. O el famoso Hotel de l’Horloge.

Gramont

França te molts castells. El Loira n’és ple. Grans construccions medieval, o renaixentistes, que ocupen espais amplíssims, amb vastes sales decorades, plenes de tapissos. Amb hectàrees de jardins preciosos. França és terra de palaus i de castells. Podríem molt bé dir que cada poble te el seu. En actiu o jubilat. Servint d’hotel, de casa particular, o mostrant al sol les seves belles ruïnes. Gramont és un castell més. No és gaire gran. Ni te jardins versallescos. No sabriem pas dir que ens agrada de Gramont. Potser la seva autenticitat?. Potser que està en una regió maravellosa?, una autèntica Toscana francesa?. Gramont és un petit poblet, quatre cases escadusseres, a l’ombra de la seva imponent fortalesa. Un edifici bastit com a simple torre feudal en un moment de lluites entre França i Anglaterra. Un edifici que, allunyat ja definitivament de les batalles, s’amplià amb una ala renaixentista molt bonica. Sobria, senzilla, sense pretensions, sense desentonar en el paisatge humil i lluminós que l’envolta. Passaren sobre el castell anys i propietaris, avatars, guerres i destrucció. Miraculosament, però, ha arribat a nosaltres. Podeu veure les seves sales sense artifici, sense quasi decoració, nues, límpides, atractives. Un recorregut per la història més asequible i casolana, sense gaire Hollywood al darrera. Ja ens enteneu. Visiteu Gramont i el seu castell en el curs d’una ruta per la comarca gascona de La Lomagne. No gaire lluny de casa, a tocar de Toulouse. Precisament aquesta ciutat és un bon lloc per fer de base a una visita de La Lomagne i de Gramont. A Tolosa de Llenguadoc teniu un Novotel. A Gramont mateix hi ha un palauet al mig del camp, una caseta rural de conte de fades per viatgers de butxaca forta i gustos refinats: El deliciós Manoir d’Havarès. O una habitació d’hostes com ara les de Cal Ness. Per dinar teniu un bon restaurant, on provar bons productes de La Lomagne, menjars fets amb l’all blanc i els patés. Es tracta de L’Auberge du Petit Feuillant. També molt recomanable, a uns 12 kms. de Gramont, però dins la Lomagne mateix, l’Auberge de Bardigues, al poblet de Bardigues, al nord de Gramont per la carretera D-40. Un restaurant de cuina creativa, de primer ordre.

Francia tiene muchos castillos. El Loira está lleno de ellos. Grandes construcciones medievales, o renacentistas, que ocupan espacios amplísimos, con vastas salas decoradas, llenas de tapices. Con hectáreas de jardines preciosos. Francia es tierra de palacios y de castillos. Podríamos muy bien decir que cada pueblo tiene el suyo. En activo o jubilado. Sirviendo de hotel, de casa particular, o mostrando al sol sus bellas ruinas. Gramont es un castillo más. No es muy grande. Ni tiene jardines versallescos. No sabríamos decir que nos gusta de Gramont. ¿Tal vez su autenticidad?. ¿Tal vez que está en una región maravillosa?, ¿Una auténtica Toscana francesa?. Gramont es un pequeño pueblo, cuatro casas escasas, a la sombra de su imponente fortaleza. Un edificio construido como simple torre feudal en un momento de luchas entre Francia e Inglaterra. Un edificio que, alejado ya definitivamente de las batallas, se amplió con un ala renacentista muy bonita. Sobria, sencilla, sin pretensiones, sin desentonar en el paisaje humilde y luminoso que lo rodea. Pasaron sobre el castillo años y propietarios, avatares, guerras y destrucción. Milagrosamente, sin embargo, ha llegado a nosotros. Podéis ver sus salas sin artificio, sin apenas decoración, desnudas, límpidas, atractivas. Un recorrido por la historia más asequible y casera, sin mucho Hollywood detrás. Ya nos entendéis. Visitad Gramont y su castillo en el curso de una ruta por la comarca gascona de La Lomagne. No muy lejos de casa, cerca de Toulouse. Precisamente esta ciudad es un buen lugar para hacer de base a una visita de La Lomagne y de Gramont. En Toulouse teneis un Novotel. En Gramont mismo hay un palacete en el centro del campo, una casita rural de cuento de hadas para viajeros de bolsillo fuerte y gustos refinados: El delicioso Manoir de Havarès. O una habitación de huéspedes como las de Cal Ness. Para comer tienen un buen restaurante, donde probar buenos productos de la Lomagne, comidas hechas con el ajo blanco y los patés. Se trata de L’Auberge du Petit Feuillant. También muy recomendable, a unos 12 kms. de Gramont, pero dentro de la Lomagne mismo, el Auberge de Bardigues, en la aldea de Bardigues, al norte de Gramont por la carretera D-40. Un restaurante de cocina creativa, de primer orden.

Moissac

Sant Pere de Moissac, a la vall on la Garona s’ajunta amb el Tarn, prop de Montauban i no gaire lluny de Toulouse, és una de les fites més importants de l’art romànic europeu. Així, tal i com sona. El claustre de Moissac és una maravella. La portalada, una de les composicions més boniques de l’art romànic. De l’antiga abadia només es va salvar, i per un miracle, l’església i el claustre. Els altres edificis varen caure per deixar pas al tren. Però el que ara hi ha, declarat patrimoni de la humanitat de manera ben merescuda, val un viatge per veure-ho. La portada sur de Sant Pere de Moissac, dedicada a l’Apocalipsi de Sant Joan, és una joia que no us deixarà indiferents. Evidentment no volem que aneu només a Moissac. En els 500 kms. de ruta que haureu de fer des de Barcelona hi ha moltes altres fites que mereixeran la vostra atenció. Ideal per un pont llarg al sud de França. Podeu anar-hi via Puigcerdà, Foix i Toulouse. Aquesta ciutat, amb el seus dos Novotels, i els B&B hotels, és un bon centre familiar per veure la vall mitjana de la Garona. També ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom.

San Pedro de Moissac, en el valle donde la Garona se junta con el Tarn, cerca de Montauban, y también cerca de Toulouse, es uno de los hitos más importantes del arte románico europeo. Así, tal y como suena. El claustro de Moissac es una maravilla. La portada, una de las composiciones más bellas del arte románico. De la antigua abadía sólo se salvó, y por un milagro, la iglesia y el claustro. Los otros edificios cayeron para dejar paso al tren. Pero lo que ahora hay, declarado patrimonio de la humanidad de forma bien merecida, vale un viaje para verlo. La portada sur de San Pedro de Moissac, dedicada al Apocalipsis de San Juan, es una joya que no os dejará indiferentes. Evidentemente no queremos que vayais sólo a Moissac. En los 500 kms. de ruta que debereis realizar desde Barcelona hay muchas otras cosas que merecerán su atención. La salida es deal para un puente largo en el sur de Francia. Pueden ir vía Puigcerdà, Foix y Toulouse. Esta ciudad, con sus dos Novotel, y los B & B hoteles, es un buen centro familiar para ver el valle medio del Garona. También lo es Montauban, la villa rosa. Por los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom.

Templers a La Dourbie

La Dourbie és un riu que neix als contraforts del Mont Aigoual, al mig d’una regió ben salvatge del sur de França. Baixa entre roques i pins, per una vall poc coneguda, fins arribar a Nant. D’allà s’encaixa en unes boniques gorges, obertes i rialleres, fins arribar a Millau, on rendeix les seves aigües netes, límpides, al Tarn. Hi podeu arribar amb facilitat per l’autopista A-7 fins Narbonne i Beziers, canviant a l’A75, camí de París i Clermont-Ferrand. La Dourbie, per ella mateixa, no passa de ser un riuet més. És el munt de coses que podreu gaudir del seu entorn el que fa ideal per infants la zona de la Dourbie. Com per exemple els boscos de l’Aigual, on neix, i les valls que s’hi reuneixen. O espais temàtics senzills però dignes, pensats pels més menuts de casa, com ara “La Noria” a Saint Jean de Bruel, just al mig del vall de la Dourbie. Una sínia centenària dona peu a l’explicació didàctica de tot el món de l’aigua, del riu, i del seu aprofitament. Però són els amants de la història qui estan en més bones mans. La Dourbie és terreny dels Templers i dels hospitalers. Allà hi trobareu un munt de poblets medievals amb tots els ets i uts necessaris: castells, muralles… Els templers us donen la benvinguda a pobles que dominaren, com La Covertoirade. La Cavaliere, Cornús, Latour, Nant, Cantobre, són joies de la comarca templera de Larzac. Complementeu la visita amb un recorregut per la desconeguda i bonica abadia de Sylvanès, on s’hi fan concerts molt interessants, i per les gorges del Tarn, o les de la Jonte. També, si disposeu de dies, podeu fer cap a Micòpolis, la ciutat dels insectes, prop de Millau, on teniu el magnífic viaducte. Per dormir i menjar recomanem Le Cevenol, a Millau mateix. També el “Jalade”, o més clàssic “La Musardière“. D’alt standing: el domini de sant Esteve. De ruta podeu parar a l’àrea de servei de Le Caylar, on teniu un autoservei Casino.

La Dourbie es un río que nace en las estribaciones del Monte Aigoual, en medio de una región muy salvaje del sur de Francia. Baja entre rocas y pinos, por un valle poco conocido, hasta llegar a Nant. De allí se encaja en unas hermosas gargantas, abiertas y risueñas, hasta llegar a Millau, donde rinde sus aguas limpias, límpidas, al Tarn. Podéis llegar con facilidad por la autopista A-7 hasta Narbonne y Beziers, cambiando a la A75, camino de París y Clermont-Ferrand. La Dourbie, por ella misma, no pasa de ser un riachuelo más. Es el montón de cosas que podrá disfrutar de su entorno lo que hace ideal para niños la zona de la Dourbie. Como por ejemplo los bosques, donde nace, y los valles que se reúnen allí. O espacios temáticos sencillos pero dignos, pensados para los más pequeños de casa, como “La Noria” en Saint Jean de Bruel, justo en medio del valle del Dourbie. Una noria centenaria da pie a la explicación didáctica de todo el mundo del agua, del río, y de su aprovechamiento. Pero son los amantes de la historia los que están en mejores manos. La Dourbie es terreno de los Templarios y los hospitalarios. Allí encontraréis un montón de pueblos medievales con todos los pormenores necesarios: castillos, murallas … Los templarios le dan la bienvenida a pueblos que dominaron, como La Covertoirade. La Cavaliere, Cornus, Latour, Nant, Cantobre, son joyas de la comarca templaria de Larzac. Complemente la visita con un recorrido por la desconocida y bonita abadía de Sylvanès, donde se hacen conciertos muy interesantes, y por las gargantas del Tarn, o las de la Jonte. También, si dispone de días, puede ir hasta Micòpolis, la ciudad de los insectos, cerca de Millau, ciudad donde se encuentra el magnífico viaducto. Para dormir y comer recomendamos Le Cévenol, en Millau mismo. También el “Jalade”, o más clásico “La Musardière”. De alto standing: el dominio de San Esteban. De ruta podéis parar en el área de servicio de Le Caylar, donde tiene un autoservicio Casino.

Gorges de la Jonte

El riu de la Jonte és un afluent del Tarn. Els dos rius es troben al poble de Le Rozier, situat just a l’entrada del magnífic paratge natural de les Gorges del Tarn. Però el que poca gent sap és que, des de Le Rozier, el viatger també pot aventurar-se dins unes gorges més salvatges, estretes i grandioses que les del Tarn: les gorges de La Jonte. Tota aquesta zona és un paradís natural que no podeu perdre-us. Hi ha gorges a cada riu, des de Millau fins a Mende. Tarn, Jonte, Dourbie… Hi ha pobles medievals magnífics, com ara Sainte Enimie, La Malene o Canteubre. Hi ha grutes de somni, les millors d’Europa, com Dargilan, Bramabiau, Avenc Armand… Podeu baixar en barca pels rius. El Tarn, més familiar i pacífic, és el més adequat. Us recomanem especialment el circuit Le Rozier- Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poc més d’un centenar, escàs, de kms. veureu paisatges increibles, baixareu a coves espectaculars i gaudireu, com mai, de la natura. Podeu anar a veure l’espai d’observació dels voltors, maravellós balcó damunt les gorges, situat prop de Le Rozier. Seguint cap a Meyrueis trobareu indicada la desviació cap a la gruta de Dargilan. Sortint cap a Sainte Enimie trobareu una altra gruta excepcional: l’Avenc Armand. Si teniu temps i ganes, no deixeu per un altre dia l’Abim de Bramabiau. Disfruteu i descanseu a Sainte Enimie, recorrent els carrers medievals. Després podeu tornar cap a Le Rozier, baixant les gorges del Tarn. Podeu arribar molt fàcilment des de Barcelona a la Jonte. Cal agafar l’autopista A-7 per Girona, Perpinyà i Narbonne, fins Beziers. D’allà la A-75 en direcció Millau. En arribar a Millau, famosa pel seu viaducte, us caldrà seguir les indicacions cap a Le Rozier. Bons hotels a Millau. Hem dormit i menjat molt bé a Le Cevenol. També, a Sainte Enimie, hem dormit i menjat fantàsticament a L’Auberge du Moulin. Mireu-vos els hotels de Meyrueis, un poblet encantador estratègicament situat. Teniu allà el Sully. També molt recomanable l’Hotel de la Muse, prop de Le Rozier. Els càmpings de la Jonte i del Tarn són els millors de França. I n’hi ha una pila!.

El río de la Jonte es un afluente del Tarn. Los dos ríos se encuentran en el pueblo de Le Rozier, situado justo en la entrada del magnífico paraje natural de las Gargantas del Tarn. Pero lo que poca gente sabe es que, desde Le Rozier, el viajero también puede aventurarse en unas gargantas más salvajes, estrechas y grandiosas que las del Tarn: las gargantas de la Jonte. Toda esta zona es un paraíso natural que no pueden perderse. Hay gargantas en cada río, desde Millau hasta Mende. Tarn, Jonte, Dourbie … Hay pueblos medievales magníficos, como Sainte Enimie, La Malene o Cantobre. Hay grutas de ensueño, las mejores de Europa, como Dargilan, Bramabiau, o la Sima Armand … Pueden bajar en barca por los ríos. El Tarn, más familiar y pacífico, es el más adecuado. Os recomendamos especialmente el circuito Le Rozier-Meyrueis – Ste. Enimie – Le Rozier. En poco más de un centenar, escaso, de kms. veréis paisajes increibles, bajaréis en cuevas espectaculares y disfrutareis, como nunca, de la naturaleza. Pueden ir a ver el espacio de observación de los buitres, maravilloso balcón sobre las gargantas, situado cerca de Le Rozier. Siguiendo hacia Meyrueis encontrareis indicada la desviación hacia la gruta de Dargilan. Saliendo hacia Sainte Enimie encontrareis otra gruta excepcional: la Sima Armand. Si tienen tiempo y ganas, no dejen para otro día el abismo de Bramabiau. Disfruten y descansen en Sainte Enimie, recorriendo las calles medievales. Después pueden volver hacia Le Rozier, bajando las gargantas del Tarn. Pueden llegar muy fácilmente desde Barcelona hasta la zona de la Jonte. Hay que coger la autopista A-7 por Girona, Perpignan y Narbonne, hasta Beziers. De allí la A-75 en dirección Millau. Al llegar a Millau, famosa por su viaducto, deberá seguir las indicaciones hacia Le Rozier. Buenos hoteles en Millau. Hemos dormido y comido muy bien en Le Cévenol. También, en Sainte Enimie, hemos dormido y comido fantásticamente en L’Auberge du Moulin. Vea los hoteles de Meyrueis, un pueblecito encantador estratégicamente situado. Tiene allí el Sully. También muy recomendable el Hotel de la Muse, cerca de Le Rozier. Los campings de la Jonte y del Tarn son los mejores de Francia. ¡Y hay un montón!.

Gorges de la Jonte

Les gorges de la Jonte estan situades al sud de França, prop de Millau i de les del Tarn. La Jonte és el riu que les forma. Aquest riu s’ajunta amb el Tarn al poble de Le Rozier. Les gorges de la Jonte són menys conegudes, menys grans i menys amples que les del riu Tarn, però no per això menys boniques i espectaculars. De fet són molt més salvatges, estretes i poc visitades. El riu Jonte ha excavat uns imponents penyasegats a banda i banda des del Mont Aigoual, al parc natural de les Cévennes, fins pràcticament l’entrada a Le Rozier. Possiblement el lloc més adequat per observar les gorges és el Belvedere de Vautours. Podeu arribar-hi molt fàcilment anant per l’autopista AP-7 en direcció Girona, Narbonne, Beziers, per pendre la A-75 en direcció Millau. A Millau cal sortir, abans de passar el seu famós viaducte, i anar cap a Le Rozier. Molt ben indicat tot. Si sou amants del càmping, una alternativa molt adequada en aquesta zona natural, us recomanem el municipal, o bé un de més luxós. Però heu de saber que n’hi ha un munt i tots estan molt bé, pels estàndars francesos, és clar. (Res a veure amb els càmpings catalans). Si us estimeu més un hotel, doncs us recomanem vivament l’Auberge du Moulin, al bellíssim poblet de Ste. Enimie, a les Gorges del Tarn, o bé Le Cevenol, a Millau. Estan propers a la zona de la Jonte i hi hem dormit molt i molt bé. La zona de les gorges de la Jonte i del Tarn posseix increibles maravelles naturals. Només us ressenyem les més importants i boniques. No podeu perdre-us els avencs i coves, com ara l’Armand, o la impressionant surgència de Bramabiau, o la increible gruta de Dargilan. També la possibilitat de fer descensos en canoa, o de visitar poblets de pessebre com Canteubre, viles medievals com La Malene, amb un hotel i restaurant de campanetes, on hem dinat molt bé, o bé Sante Enimie, un dels més bonics pobles de França.

Las gargantas de la Jonte están situadas en el sur de Francia, cerca de Millau y de las del Tarn. La Jonte es el río que las forma. Este río se junta con el Tarn en el pueblo de Le Rozier. Las gargantas de la Jonte son menos conocidas, menos grandes y menos anchas que las del río Tarn, pero no por ello menos bonitas y espectaculares. De hecho son mucho más salvajes, estrechas y poco visitadas. El río Jonte ha excavado unos imponentes acantilados a ambos lados desde el Monte Aigoual, en el parque natural de las Cévennes, hasta prácticamente la entrada en Le Rozier. Posiblemente el lugar más adecuado para observar las gargantas es el Belvedere de Vautour. Pueden llegar muy fácilmente yendo por la autopista AP-7 en dirección Girona, Narbonne, Beziers, para tomar la A-75 en dirección Millau. En Millau hay que salir, antes de pasar su famoso viaducto, e ir hacia Le Rozier. Muy bien indicado todo. Si sois amantes del camping, una alternativa muy adecuada en esta zona natural, les recomendamos el municipal. Pero debe saber que hay un montón y todos están muy bien, para los estándares franceses, claro. (Nada que ver con los campings españoles y catalanes). Si prefieren un hotel, pues le recomendamos vivamente l’Auberge du Moulin, en el bellísimo pueblo de Ste. Enimie, en las Gargantas del Tarn, o bien Le Cévenol, en Millau. Están próximos a la zona de la Jonte y hemos dormido en ellos muchas veces y muy bien. La zona de las gargantas de la Jonte y del Tarn posee increíbles maravillas naturales. Sólo reseñamos las más importantes y bonitas. No pueden perderse las simas y cuevas, como Armand, o la impresionante surgencia Bramabiau, o la increíble gruta de Dargilan. También la posibilidad de hacer descensos en canoa, o visitar pueblos de pesebre como Canteubre, villas medievales como La Malene, con un hotel y restaurante de campanillas, donde hemos comido muy bien, o bien Sante Enimie, uno de los más bellos pueblos de Francia.

Millau

Millau, avui, és el viaducte. Aquesta magna obra que salta olímpicament damunt la vall del riu Tarn, i que serveix de teló a la vila, ha eclipsat del tot a la ciutat mateixa. I és lògic. El viaducte de Millau és colosal, enorme, d’un altre planeta. No se sap que és més bonic, si passar-hi i volar damunt dels núvols, o bé baixar al vall per anar fins el peu de les seves hercúlies columnes a veure la faraónica obra. De fet no cal triar. Podeu fer-ho tot. Passar-hi i parar a l’àrea acondicionada a l’efecte, (foto assegurada), quan aneu cap a París per la A-75, desde Beziers. I passar per Millau, a la tornada, pel fons de l’ampli tall del Tarn, i anar en direcció Roquefort i Albi per aixecar al cap, fins la verticalitat,  just sota el pont. Però Millau, a més del seu viaducte, és una ciutat que mereix una visita. Antigament formà part del territori dels reis catalans, i el seu casc antic és interessant. I si això no us sedueix, llavors podem oferir-vos tot un munt d’excursions a fer des de Millau. Excursions de cinc estrelles: les gorges del Tarn, les gorges de la Dourbie, la Gruta des Damoiselles, l’Avenc Armand… Gorges i coves, causses, forats impossibles, rius d’aigües cristal·lines, somnis en pedra. Uns paisatges de primera magnitud, a tocar de Millau, a pocs kilòmetres. No oblideu Micrópolis, la ciutat dels insectes. Ideal per infants. I si us agrada la història més que la natura doncs monestirs, castells templers, pobles medievals, com La Couvertoirade, Nant, Canteubre… A Millau sempre dormim a l’hotel Le Cevenol. Familiar i agradable. Amb una petita piscina. Bon restaurant també. Però trobareu molts més hotels, de tot gust i preu, i moltíssims càmpings. Arribar a Millau des de Barcelona no ocupa més d’un dia. Són 400 Kms. I un cop allà, us garantim un cap de setmana o unes vacances inoblidables.

Millau, hoy, es el viaducto. Esta magna obra de ingenieria que salta olímpicamente sobre el valle del río Tarn, y que sirve de telón a la villa, ha eclipsado del todo a la ciudad misma. Y es lógico. El viaducto de Millau es colosal, enorme, de otro planeta. No se sabe que es más bonito, si pasar a él y volar encima de las nubes, o bien bajar al valle para ir hasta el pie de sus hercúleas columnas ver la faraónica obra. De hecho no hay que elegir. Pueden hacerlo todo. Pasar y parar en el área acondicionada al efecto, (foto asegurada), cuando vayan hacia París por la A-75, desde Beziers. Y pasar por Millau, a la vuelta, por el fondo del amplio corte del Tarn, e ir en dirección Roquefort y Albi para levantar la cabeza hasta la verticalidad, justo bajo el puente. Pero Millau, además de su viaducto, es una ciudad que merece una visita. Antiguamente formó parte del territorio de los reyes catalanes, y su casco antiguo es interesante. Y si esto no seduce, entonces podemos ofreceros un montón de excursiones a hacer desde Millau. Excursiones de cinco estrellas: las gargantas del Tarn, las gargantas de la Dourbie, la Gruta de las Damoiselles, el Avenc Armand … Gargantas y cuevas, Causses, agujeros imposibles, ríos de aguas cristalinas, sueños en piedra. Unos paisajes de primera magnitud, cerca de Millau, a pocos kilómetros. O Micrópolis, la ciudad de los insectos, ideal para los niños. Y si os gusta la historia más que la naturaleza pues monasterios, castillos templarios, pueblos medievales, como La Couvertoirade, Nant, Canteubre …  En Millau siempre dormimos en el hotel Le Cévenol. Familiar y agradable. Con una pequeña piscina. Buen restaurante también. Pero encontrará muchos más hoteles, de todo gusto y precio, y muchísimos campings. Llegar a Millau desde Barcelona no ocupa más de un día. Son 400 Kms.. Y una vez allí, le garantizamos un fin de semana o unas vacaciones inolvidables.

La Couvertoirade

Si heu de pujar cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteu la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a l’àrea de Le Caylar. Un àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per aquesta maravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perque a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada recomfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Gorges del Tarn

Les Gorges del Tarn, al sud de França, són una destinació prou propera i bonica com per que ningú no se la perdi. I és que aquest canyó natural impressionant, que al llarg de més de quaranta kilòmetres ha excavat el riu Tarn, és únic al món. En el seu interior, a més d’una corrent d’aigües cristal·lines, molt adequada per fer kaiac, hi ha diversos pobles medievals, com Ste. Enimie, a la foto, castells, coves, ponts, i una vegetació esplèndida. Us recomanem molt vivament, a Ste. Enimie, l’hotel “Auberge du Moulin”. Tracte excel·lent, una cuina de gourmet i unes cuidades habitacions, algunes familiars de quatre llits, a preu molt raonable en un marc acollidor.

Las Gorges del Tarn, al sur de Francia, son un destino lo suficiente próximo y bonito como parar que nadie se lo pierda. Y es que este cañón natural impresionante, que a lo largo de más de cuarenta quilometros ha excavado el río Tarn, es único en el mundo. Tiene una corriente de aguas cristalinas, muy adecuada para hacer kayac, hay varios pueblos medievales, como Ste. Enimie, en la foto, castillos, cuevas, puentes, y una vegetación espléndida. Os recomendamos muy vivamente,  en Ste. Enimie, el hotel “Auberge du Moulin”. Trato excelente, una cocina de gourmet y unas cuidadas habitaciones, algunas familiares de cuatro camas, a precio muy razonable en un marco acogedor.

The Tarn’s Gorges, on the south of France, is a destination very nice. This is a natural impressive cannon, which along more than forty milles has excavated the river Tarn. It’s unique in the world. It has a current of crystalline waters, very adapted to do kayak, there are several medieval villages, as Ste. Enimie, in the photo, castles, caves, bridges, and a splendid vegetation. You can stay at Auberge du Moulin hotel, in Ste. Enimie. It’s a wonderful hotel with good food.