Lodève


En una ruta cap a París, si seguiu l’autopista gratuïta A75, passareu a tocar de Lodève, i fins i tot fora possible que fos l’hora de dinar. Esteu de sort. Lodève, sense ser res de l’altre món, és una vila agradable, molt mediterrània, malgrat estar força allunyada del mar. De fet és la primera ciutat mediterrània baixant de l’Auvèrnia, o la darrera abans d’afrontar el potent pas de l’Escaleta i entrar a la zona atlàntica de França. Així doncs, si pareu a dinar a Lodève, tindreu l’oportunitat de visitar una vila medieval amb una catedral bonica, gòtica meridional. I us recomanem que, si us cal menjar, ho feu al restaurant “Le Minuscule”, molt bo i acollidor, tota una troballa.

Passant i parant a Lodeve, en una ruta cap a París, o cap a la França del nord, o cap a Europa, eviteureu la pesada ruta per la vall del Rhone i la seva calor. Aneu per la nova autopista A-75, des de Beziers a Clermont Ferrand, passant per Lodeve i pel viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. I si esteu un xic cansats pareu a Lodève. També podeu fer-ho, no gaire lluny de la ciutat que estem descrivint, a uns 25 kms. a l’àrea de Le Caylar. Es tracta d’una àrea modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I ja que heu parat a Le Caylar potser us agradarà fer un tomb per una petita i meravellosa ciutat fortificada medieval: La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota aquesta zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de petits restaurants. Un bon lloc per descansar una mica del viatge, una parada reconfortant. I després no torneu pas a l’autopista. Baixeu fins Millau per Nant i Canteubre, passeu per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. Lodève, Couvertoirade, Nant, Millau, Saint Enimie, no defraudaran les vostres millors expectatives.

En una ruta hacia París, si siguen la autopista gratuïta A75, pasaran muy cerca de Lodève, y hasta pudiera ser posible que fuese hora de comer. Estan de suerte. Lodève, no es nada del otro mundo, pero es agradable, muy mediterránea, aunque no esté cerca del mar. Si parais a comer en Lodève, podeis hacerlo en el restaurante “Le Minuscule”, bueno y acogedor, recomendable. Además, parando en Lodeve habran escogido bién porque para subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, evitaran la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por Lodève, y por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados pueden parar, además de en Lodève, en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrán comer muy bien de precio. Y ya que habrán parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños de toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…


IMG_6394

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Mercat de Nadal a Albi


marche_noel_albi

Albi és una bellíssima ciutat occitana de França, situada en un esplèndit emplaçament a les vores del riu Tarn, una parada incontestable en una de les possibles rutes d’anada de Barcelona a París, possiblement en una de les rutes més boniques per anar a París, si teniu temps. Però el que realment corpren d’aquesta bonica ciutat és la seva catedral: Santa Cecília. Mai no heu vist cosa igual. És esplèndida. Edificada en totxo vermell, les seves proporcions aclaparen. I quan entreu dins, descobriu que el millor no era l’exterior. Una única i inmensa nau, plena de pintures del final del gòtic i inicis de renaixement us espera. No deixeu de veure, també, el museu Tolouse-Lautrec. Val la pena degustar tranquilament l’art d’aquest pintor cabdal de l’impressionisme. I si avui us parlem tan apassionadament d’Albi, que s’ho mereix, és pel seu magnífic mercat de Nadal, amb casetes d’artesania, gastronòmiques, de vi calent, pel seu ambient encantador. Comença a la dita “salle du Pigné” de 10h a 19 hores, des del 6 al 14 desembre. Allà hi ha una mostra d’artesans. Segueix amb el mercat de Nadal pròpiament dit, que te lloc a la Vila Vella d’Albi del 12 al 28 de desembre, a la cèntrica place du Vigan, a la place de la Pile i pels carrers peatonals que envolten la catedral. Teniu cases de fusta amb regals, amb menjar, amb artesania, propostes lúdiques, animació, tallers pels infants, concerts… Podeu pujar a Albí un cap de setmana de desembre i dormir en un dels seus hotels, per exemple a l’Ibis Vermell, on hem estat nosaltres. Senzill, net, pràctic, a deu minuts del centre caminant. O menjar en un dels seus restaurants com ara l’Ambrosia, a 4 de la Rue Henri Toulouse Lautrec, petit i acollidor, fantàstic. Lluny del centre, Azzurro, bona pizzeria. Al 77 de l’Avenue du general de Gaulle. Au Hibou no és un marroquí, sinó un petit restaurant de cuina tradicional francesa a tocar del mercat. Molt bé. Al 21 de la Rue Saint Julien. No gaire lluny, le Moulin a Café, interessant. A l’1 de la Rue Oulmet. Molt modern el Cascabar, al costat de l’Hibou. Per la zona, en una típica casa del XVIII, Les Arcades, menjar tradicional, ben cuinat, amb moltes propostes per a tots els gustos i preus. Al 17 de la Place de Saint Salvy. Una pizzeria, cuca i petita, a l’altre costat del riu: Le Napoli, al 38 de la Rue Porta. Ja ho sabeu, Albí us espera aquest Nadal!.

marche_noel_albi

Albi es una ciudad de Francia, situada a orillas del rio Tarn, en una de las posibles rutas hacia París, desde España. Si disponeis de tiempo parad. La ciudad es bonita, pero lo impresionante es su catedral: Santa Cecília. No habeis visto nada igual. Es esplèndida. Edificada en ladrillo rojo sus proporciones sorprenden. Entrad dentro y descubrid que lo mejor no era el exterior. Una única y inmensa nave, llena de pinturas del final del gótico y inicios de renacimiento os espera. No os perdais tampoco el museo Tolouse-Lautrec. Y ahora os proponemos una buena excusa para llegaros hasta Albí con vuestros hijos. És con motivo de las Navidades. Estos dias habrá allí un mercado de navidad muy chulo, ocupando la plaza y las calles peatonales del centro. No os lo perdais.

Albi is a city of France, placed on the banks of the river Tarn. The city is nice, but the impressive thing is its cathedral: Holy Cecília. Built in red brick its proportions are surpresive. Enter inside and discover that the best thing was not the exterior. The only and immense church, with wall paintings of the end of the Gothic and beginnings of renaissance waits for you. Also you can see the Tolouse-Lautrec painting museum. And we tell you: go to Albi to see the Christmas market. It’s really wonderful!.

El país de Larzac


larzac

El País de Larzac, al bellíssim departament de l’Aveyron, és terra de cavallers Templers i Hospitalers. Es tracta d’una zona plena de pobles amb records d’aquells guerrers. Està força a tocar de casa, a uns 400 kms. de Barcelona, just en el camí de pujar cap a París, per anar a Disneyland, per exemple. Està situada, a més, evitant la pesada ruta per la vall del Rhoine i la seva calor. Aquest és un bon consell: per anar cap a París escolliu sempre la moderna autopista A-75, la que surt de Beziers camí de Clermont Ferrand, la que te el pont del viaducte de Millau, el pont més alt d’Europa. Si ho feu, passareu per l’àrea de descans de Le Caylar. És aquesta un àrea de parada d’autopista modèlica, amb tota mena de serveis, fins i tot un restaurant Casino Cafeteria, on podreu menjar molt bé de preu. I just Le Caylar és la porta d’entrada a aquesta comarca francesa i occitana, terres aspres i dures, plenes de restes dels monjos soldats. Pobles com ara la meravellosa ciutat fortificada medieval de La Covertoirade, que s’ha conservat intacta des del temps dels Templers. Una passada: carrers empedrats, placetes, castell, església, portal, muralles, torres… Perquè a La Covertoirade els templers i els Hospitalers de Sant Joan eren els amos. Com a tota la zona. Admireu torres i fortificacions, cases i carrers plens de botigues. Un bon lloc per descansar una mica del viatge cap a París, una parada reconfortant. I allà trobareu molts llocs on menjar bé, molts petits restaurants. Ens va agradar molt un petit local remot i amagat a la Placette, anomenat L’Hospitalier. El porten tres noies. Fan unes pizzes, mitjes pizzes, amanides i plats de formatge i embotit, bons i bé de preu. I uns postres fantàstics. No us perdeu el pastís de xocolata, i els altres pastissos casolans. I després no torneu pas a l’autopista. Recorreu els petits pobles medievals de la ruta de Larzac. Ja us hem parlat de la Couvertoirade,  però també hi ha Ste-Eulalie de Cernon, le Viala du Pas de Jaux, el poblet de St-Jean d’Alcas o la Cavalerie. O bé baixeu fins la villa de Millau millor anar-hi per Nant, seguit el riu, molt pintoresc, o aneu fins les gorges del Tarn, passant per les gorgues del riu Dourbie. Molt més paisatge, molt més bonic. I ja que hi sou, feu nit a Millau, al Cevénol, un hotel familiar molt bé de preu, amb piscina. S’hi menja fantàstic també. I dediqueu uns dies per visitar les Gorges del Tarn, que són a tocar, o Micropolis, la ciutat dels insectes, o les grutes maravelloses d’aquesta zona: com l’Avenc Armand o la gruta Degarguilan. Potser oblidareu París, i us quedareu més a prop. Només a 400 Kms de Barcelona, per Perpinyà i Beziers. No us defraudarà les espectatives.

Si han de subir hacia París, o hacia la Francia del norte, o hacia Europa, eviten la pesada ruta por el valle del Rhoine y su calor. Id por la nueva autopista A-75, desde Beziers hasta Clermont Ferrand, pasando por el viaducto de Millau, el puente más alto de Europa. Y si estan un poco cansados paren en el área de Le Caylar. Un área modélica, con todo tipo de servicios, incluso un restaurante Casino Cafetería, donde podrá comer muy bien de precio. Y ya que ha parado en Le Caylar quizás les gustará dar una vuelta por esta maravillosa comarca de Larzac, con sus pueblos llenos de recuerdos de los templarios y hospitalarios, caballeros feudales. Quizás lo más espectacular de la zona sea la ciudad fortificada medieval de La Covertoirade, que se ha conservado intacta desde el tiempo de los Templarios. Porque en La Covertoirade los Templarios y los Hospitalarios de San Juan eran los dueños. Como en toda la zona. Admirad torres y fortificaciones, casas y calles llenas de tiendas. Un buen lugar para descansar un poco del viaje, una parada reconfortante. Recomeendamos un pequeño restaurante llamado L’Hospitalier, en la placette. Lo llevan tres chicas, y hacen pizzas y ensaladas, bién de precio, y unos postres riquísimos. Y después no vuelvan ya a la autopista. Desciendan hasta Millau por Nant y Canteubre, por el cañon del río Dourbie. Mucho más paisaje, mucho más bonito. Y ya que estais ahi, haced noche en Millau, en el Cévenol, un hotel familiar muy bien de precio, con piscina. Se come fantástico también. Y dedique unos días para visitar las Gargantas del Tarn, que estan aquí, o Micropolis, la ciudad de los insectos, o las grutas maravillosas de esta zona: como el Avenc Armand o la gruta de Darguilan. Quizás olvidaréis París, y os quedaréis más cerca. Sólo a 400 Kms. de Barcelona, por Perpiñán y Beziers. No les defraudará las espectativas.

Montauban


montauban

Montauban és una petita capital de Departament, una vila gran, situada al nord de Toulouse, al sud de França. Si no hi heu de passar no val la pena anar-hi. No te cap interés turístic especial. Però si hi heu de passar, camí de París, de la Vall de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, llavors plantejeu-vos una aturada. També si esteu uns dies a Toulouse, visitant la regió bellíssima que envolta la capital d’Occitània, fora interessant perdre unes hores a Montauban. Perquè si bé res del que hi trobareu no passarà a la història de les sortides familiars, no deixa de ser un lloc amable, bonic i sorprenent. El primer que crida l’atenció és l’aire decadent que es respira a la vila. Tot és vell, rònec uniformement. Res no brilla, tot te l’aspecte de quelcom endarrerit en el temps, com adormit. Façanes sense pintura, anuncis d’altres èpoques… una mena de maledicció de Blancaneus. Però de seguida la situació de la ciutat s’imposa. És força escenogràfica. Amb bons miradors. Penjada damunt del riu Tarn, un pont airós del XVIII us dona la benvinguda. Un castell clàssic, estil Lluis XIV domina l’altura i l’entrada. Bon aparcament just sota el pont i el castell. Escales fins guanyar el casc antic. Carrers ordenats del segle XIX. Teniu un museu dedicat al pintor Ingres, fill de Montauban, interessant. També una catedral, gran, clàssica, obviable, i un parell d’esglésies més. El que més ens va agradar de Montauban va ser la plaça nacional, a la foto. Una construcció en totxo tota divertida, una plaça vermella sortida del fang del riu, com en una vila italiana del nord. Val la parada per veure-la. I també gastronòmicament. Perquè al voltant de la Place Nationale trobareu bona teca. Nosaltres vàrem dinar a Le Contre Filet, un divertit bistrot portat per una família, ideal si aneu sense presa. Preus ajustats per una qualitat notable. 4 Rue Princesse. A la mateixa plaça, i voltants, n’hi ha molts que ens van fer el pes. Fora de la zona centre, passat el Pont Vieux, amb bones vistes a la vila penjada, teniu dos molt recomanables: Au fil de l’Eau, una aposta moderna, i Le Ventadour, tot un clàssic. Per dormir a Montauban us recomanem un petit hotel amb encant, a tocar de la catedral: Hotel du Commerce. Edifici del XIX, renovat al gust francés, això és, poc renovat, però molt cuco. Històric i decadent com tota la vila. Per més modernitats teniu un Mercure, o tres Novotels a Toulouse si viatgeu amb infants. Feu una visita a Montauban si passeu camí de Cordes sur Ciel, increible ciutadella medieval occitana, o si aneu cap a Albi, la ciutat càtara, amb una catedral de somni. Potser podeu deixar de veure Montauban, però no la seva regió. Bona estada a Montauban!.

Montauban es una pequeña capital de Departamento, una villa grande, situada al norte de Toulouse, en el sur de Francia. Si no tenéis que pasar no vale la pena ir. No tiene ningún interés turístico especial. Pero si tenéis que pasar, camino de París, del Valle de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, entonces plantearos una parada. También si estás unos días en Toulouse, visitando la región bellísima que rodea la capital de Occitania, quizás fuera interesante perder unas horas en Montauban. Porque si bien nada de lo que encontraréis no pasará a la historia de las salidas familiares, no deja de ser un lugar amable, bonito y sorprendente. Lo primero que llama la atención es el aire decadente que se respira en la villa. Todo es viejo, destartalado uniformemente. Nada brilla, todo tiene el aspecto de algo retrasado en el tiempo, como dormido. Fachadas sin pintura, anuncios de otras épocas … una especie de maldición de Blancanieves. Pero enseguida la situación de la ciudad impone. Es bastante escenográfica. Con buenos miradores. Colgada sobre el río Tarn, un puente airoso del XVIII le da la bienvenida. Un castillo clásico, estilo Luis XIV domina la altura y la entrada. Buen aparcamiento justo debajo del puente y el castillo. Escaleras hasta ganar el casco antiguo. Calles ordenados del siglo XIX. Tenéis un museo dedicado al pintor Ingres, hijo de Montauban, interesante. También una catedral, grande, clásica, obviable, y un par de iglesias más. Lo que más nos gustó de Montauban fue la plaza nacional, en la foto. Una construcción en ladrillo muy divertida, una plaza roja salida del fango del río, como en una villa italiana del norte. Vale la parada para verla. Y también gastronómicamente. Porque alrededor de la Place Nationale encontrarán buena pitanza. Nosotros comimos en Le Contre Filet, un divertido bistrot llevado por una familia, ideal si vais sin prisas. Precios ajustados para una calidad notable. 4 Rue Princesse. En la misma plaza, y alrededores, hay muchos restaurantes que nos gustaron. Fuera de la zona centro, pasado el Pont Vieux, con buenas vistas a la villa colgada, tienen otros dos muy recomendables: Au fil de l’Eau, una apuesta moderna, y Le Ventadour, todo un clásico. Para dormir en Montauban os recomendamos un pequeño hotel con encanto, junto a la catedral: Hotel du Commerce. Edificio del XIX, renovado al gusto francés, esto es, poco renovado, pero muy cuco. Histórico y decadente como toda la villa. Para más modernidades tiene un Mercure, o tres Novotel en Toulouse si viaja con niños. Haced una visita a Montauban si pasáis camino de Cordes sur Ciel, increible ciudadela medieval occitana, o si vais hacia Albi, la ciudad cátara, con una catedral de ensueño. Quizás se puede dejar de ver Montauban, ¡pero no su región!.

Bordeaux / Bordeus


Bordeaux és una gran petita ciutat. Una d’aquelles ciutats de segona fila, tant pel que fa a importància monumental com pel que es refereix a població, importància geopolítica… i així. Una ciutat que no és com París o Londres, ni tan sols com Milà, Barcelona o Munich. Nosaltres la comparariem millor amb viles com ara Torino, Lyon o Frankfurt. Viles interessants a priori, sense grans atractius turístics de fama mundial però, que una vegada les visites es transformen. S’obren. Et sedueixen mostrant encants que no havies sospitat. Així és Burdeus, la capital de l’antiga Aquitània. Situada a uns 600 kms. de Barcelona, si fa no fa com Madrid, i enclavada en l’amplíssim estuari de la Gironda, port fluvial natural, on van a morir rius amb tanta solera i gràcia com el Tarn, la Garona o la Dordogne, Burdeus se’ns presenta irresistible. La façana del riu és esplèndida. Un conjunt d’edificis neoclàssics del segle XVIII enmarquen la vista magnífica des del port. La plaça de la Borsa, (a la foto), es reflecteix en la moderníssima làmina d’aigua que cobreix els antics molls, avui dia una mena de piscina sense gaire aigua on els adolescents i infants juguen i es refresquen. Els carrers i places del barri antic, molt gran, estan plens de mansions d’armadors, comerciants i fabricants que representen la glòria passada. Ara fan de bon passejar, convertits en botigues elegants, bars de moda o bistrots encantadors. Museus i esglésies no falten. La gran nau, i la gran torre de Sant Miquel, o la Catedral, o el Museu d’Aquitània, gratuït, com tots els de la ciutat. Restes de les antigues muralles, amb la gran campana en una de les portes. Barris moderns com el Meridianek, tramvies moderns, àgils, dinàmics. I que ens direu dels voltants. Vins i vinyes on es cou el Bordeaux, delicia del paladar més exigents. Ciutats medievals com Libourne o Saint Emilion, que no podeu deixar de veure. Castells com el de La Brede i abadies amagades entre els camps. Platges atlàntiques amb reclams turístics tan potents com la gran bassa d’Archaron, paradís de les famílies que estimen els ocells, o per famílies que estimen el mar. Paisatges estranys, bucòlics, com les landes amb la boira. Bordeaux, on està enterrat Goya, us espera en el curs d’un pont llarg o unes petites vacances. Hi arribareu en un dia si agafeu l’autopista fins Puigcerdà pel túnel del Cadí, cap a Foix, o per Girona, Perpinyà, i Carcasonne fins Toulouse. Podeu aprofitar per anar parant en aquests pobles bells, o visitar aquesta darrera ciutat, capital del Llanguedoc, si us canseu ràpid de cotxe. Fer nit a Tolosa us permetrà visitar la basílica de Sant Serni, la plaça del Capitoli i la ciutat de l’espai, ideal pels infants. Us proposem un viatge bellíssim no?. Per dormir, tan a Tolouse com a Bordeaux no trobareu res millor que els Novotel. O els apartaments d’Adagio. N’hi ha dos o tres a cada vila. Per dinar a Bordeus teniu bons llocs. Per exemple aquest petit bistrot davant de la catedral. A la vora del riu trobareu La Petite Gironde. A la vila vella, l’informal Quaizaco. La Tupina ofereix diversos espais amb alta cuina francesa, diferents tots, de preus un pèl elevats, més cars quan més glamour.  Bona estada a Burdeus!.

Bordeaux es una gran pequeña ciudad. Una de esas ciudades de segunda fila, tanto en lo referente a importancia monumental como por lo que se refiere a población, importancia geopolítica … y así. Una ciudad que no es como París o Londres, ni siquiera como Milán, Barcelona o Munich. Nosotros la compararíamos mejor con villas como Torino, Lyon o Frankfurt. Villas interesantes a priori, sin grandes atractivos turísticos de fama mundial pero que una vez las visitas se transforman. Se abren. Te seducen mostrando encantos que no habías sospechado. Así es Burdeos, la capital de la antigua Aquitania. Situada a unos 600 kms. de Barcelona, ​​más o menos como Madrid, y enclavada en el amplísimo estuario de la Gironda, puerto fluvial natural, donde van a morir ríos con tanta solera y gracia como el Tarn, el Garona o la Dordogne, Burdeos se nos presenta irresistible. La fachada del río es espléndida. Un conjunto de edificios neoclásicos del siglo XVIII enmarcan la vista magnífica desde el puerto. La plaza de la Bolsa, (en la foto), se refleja en la modernísima lámina de agua que cubre los antiguos muelles, hoy en día una especie de piscina, sin mucha agua, donde los adolescentes y niños juegan y se refrescan. Las calles y plazas del barrio antiguo, muy grande, están llenos de mansiones de armadores, comerciantes y fabricantes que representan la gloria pasada. Ahora hacen de buen pasear, convertidos en tiendas elegantes, bares de moda o bistrots encantadores. Museos e iglesias no faltan. La gran nave, y la gran torre de San Miguel, o la Catedral, o el Museo de Aquitania, gratuito, como todos los de la ciudad. Restos de las antiguas murallas, con la gran campana en una de las puertas. Barrios modernos como el Meridianek, tranvías modernos, ágiles, dinámicos. Y que nos diréis los alrededores. Vinos y viñedos donde se cuece el Bordeaux, delicia del paladar más exigente. Ciudades medievales como Libourne o Saint Emilion, que no puede dejar de ver. Castillos como el de La Brede y abadías escondidas entre los campos. Playas atlánticas con reclamos turísticos tan potentes como la gran balsa de Archaron, paraíso de las familias que aman los pájaros, o de familias que aman el mar. Paisajes extraños, bucólicos, como las landas con la niebla. Bordeaux, donde está enterrado Goya, os espera en el curso de un puente largo o unas pequeñas vacaciones. Llegaréis en un día si cogéis la autopista hasta Puigcerdà por el túnel del Cadí, hacia Foix, o por Girona, Perpiñán, y Carcasonne hasta Toulouse. Pueden aprovechar para ir parando en estos pueblos bellos, o visitar esta última ciudad, capital del Languedoc, si os cansais rápido de coche. Hacer noche en Tolosa les permitirá visitar la basílica de San Sernin, la plaza del Capitolio y la ciudad del espacio, ideal para los niños. Os proponemos un viaje bellísimo, ¿no?. Para dormir, tanto en Tolouse, como Bordeaux, no encontrarán nada mejor que los Novotel. O los apartamentos de Adagio. Hay dos o tres en cada villa. Para comer en Burdeos tienen muy buenos lugares. Por ejemplo este pequeño bistrot frente a la catedral. A orillas del río encontrarán La Petite Gironde. En la villa vieja, el informal Quaizaco. La Tupina ofrece varios espacios con alta cocina francesa, diferentes todos, de precios un poco elevados, más caros cuanto más glamour. ¡Buena estancia en Burdeos!.

Auvillar


Auvillar és una bastida. Una ciutat medieval francesa, a la regió occitana, construida de nova planta durant la guerra dels cent anys entre França i Anglaterra. Com ella n’hi ha un munt en aquesta zona. Visitar-les és una bonica excursió durant un pont o unes vacances curtes. Auvillar te, com totes les bastides, un seguit de carrers medievals, boniques cases d’època en totxo. A més hi trobareu les muralles i una església dedicada a Sant Pere, amb un curiós campanar fortificat i un retaure barroc excepcional. Però hi ha dues coses que fan diferent la vila. Una és el fet d’estar situada damunt d’un turó elevat que domina la confluència entre el riu Tarn i el Garona. Ella abasta un amplíssim paisatge on aquestes dues corrents d’aigua poderoses lluiten fins fondre’s, titàniques. L’altra curiositat és el seu mercat cobert rodó. Únic a la regió. Totes les bastides tenen mercats i places porxades. Algunes espectaculars, grans, potents. Però només aquest poble te un mercat rodó. També és singular la torre del rellotge del XVII. Rondeu les seves places i carrers. Admireu-ne les cases del XVII i XVIII. Cerqueu el palau dels Consuls. Pel demés Auvillar és un punt clau en la ruta francesa a Sant Jaume de Compostela. Un lloc pausat, pacífic, petitó i bufó, perdut en un mar de turons i boscos al sud de França. Això sí, el seu encant li ha valgut estar reconegut com un dels pobles més bonics de França. Prop seu teniu un munt d’altres pobles medievals i bastides: Lazerte, per exemple. A pesar de la seva petitesa, Auvillar te bons hotels i restaurants de mèrit. Com per exemple Le Petit Palais, un restaurant a tocar de l’entrada del poble, al costat de la torre del rellotge, que ens va agradar molt. O el famós Hotel de l’Horloge. Penseu en una ruta per la Gascunya, doncs apunteu-vos Auvillar a la vostra ruta!.

Auvillar es una bastida. Una ciudad medieval francesa, en la región occitana, construida de nueva planta durante la guerra de los cien años entre Francia e Inglaterra. Como ella hay un montón en esta zona. Visitarlas es una bonita excursión familiar ideal durante un puente o unas vacaciones cortas. Auvillar tiene una serie de calles medievales con bonitas casas de época en ladrillo. Además unas murallas y una iglesia dedicada a San Pedro, con un curioso campanario fortificado y un retablo barroco excepcional. Pero hay dos cosas que hacen diferente la villa. Una es el hecho de estar situada sobre una colina elevada que domina la confluencia entre el río Tarn y el Garona. Por ello abarca un amplísimo paisaje donde estas dos corrientes de agua poderosas luchan hasta fundirse, titánicas. La otra curiosidad es su mercado cubierto redondo. Único en la región. Todas las bastidas tienen mercados y plazas porticadas. Algunas espectaculares, grandes, potentes. Pero sólo este pueblo tiene un mercado redondo. También es singular la torre del reloj del XVII. Rondad sus plazas y calles. Admirad sus casas del XVII y XVIII. Buscad el palacio de los Consules. Por lo demás Auvillar es un punto clave en la ruta francesa a Santiago de Compostela. Un lugar pausado, pacífico, pequeñito y lindo, perdido en un mar de colinas y bosques en el sur de Francia. Eso sí, su encanto le ha valido estar reconocido como uno de los pueblos más bonitos de Francia. Cerca tiene un montón de otros pueblos medievales: Lazerte, por ejemplo. A pesar de su pequeñez, Auvillar tiene buenos hoteles y restaurantes de mérito. Como por ejemplo Le Petit Palais, un restaurante al lado de la entrada del pueblo, junto a la torre del reloj, que nos gustó mucho. O el famoso Hotel de l’Horloge.