Miravete de la Sierra


Avui us paralrem del petit poblet de Miravete de la Sierra, aigües avall del riu Guadalope, a 6km. de Villarroya de los Pianares, per una pista asfaltada, estreta però bona. La carretera passa per paisatges geològics molt espectaculars, minerals, amb poca vegetació, restes d’un antic mar cretàcic. Però el parc fluvial del Guadalope,riu que anem resseguint de Villarroya a Miravete, dona a la ruta una nota de verd amb la seva vegetació de ribera. Arribem finalment a Miravete, un llogarret petitó, una cucada, amb la seva església, amb un claustre renaixentista molt maco, la plaça, el riu, el pont, les restes del castell i quatre cases de pedra. Una composició molt rural i molt xula.

Miravete és molt maco. Recòrrer els seus carrers de pedra, contemplar els bonics edificis d’arquitectura popular és una passada. Però a més de cases el poble te algunes peces i monuments realment imporatnts. Teniu el pont renaixentista damunt el riu, l’ajuntament i, sobretot, l’església de Santa Maria de les Neus, gótica tardana i renaixentista, amb el seu claustre. En resum: s’hi ha d’anar!.

 

Fortanete


Fortanete és un dels petits poblets del Maestrat de Terol, que podeu trobar anant cap a Terol, o tornant cap a Morella. Fortanete és petit, amb una església graciosa i un parell de cases fortes. És tan poca cosa que no passaria res si no hi paressiu. Ningú no se’n adonaria. Però si voleu degustar el silenci, el gust de l’autèntic, la realitat d’un poble petit en un territori dur, aparqueu davant l’església i baixeu del cotxe. El castell, enrunat domini un tossal. No en queda res. Caminant pels carrers de la vila veureu alguns edificis notables, com ara el palau de Villasegura, el de Medinaceli, al carrer Benón, o el palau Llorca. També és xulo l’ajuntament, i l’església parroquial, barroca del XVII.

Aquestes cases de pedra que hem mencionat, els carrers medievals, son tot el que Fortanete us pot oferir. Però de veritat que, més enllà d’un poble sol, la zona mereix una visita. Pot ser en un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta, el Maestrat. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per capital. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope…

Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, medievales, únicas, magníficas, son de Fortanete. Este pueblo diminuto pertenece al Maestrazgo, una comarca llena de pueblos pequeños y lindos como este, con palacios, castillos y iglesias. Fortanete en si no merece que salgais de casa. Aislado no vale mucho la pena, a pesar de su ayuntamiento, su plaza o su iglesia, a pesar de sus palacios de piedra. Salid e id a Fortanete porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

El Museu de la Vida Rural


museuvidarural

A la bellíssima població de l’Espluga de Francolí hi ha un museu diferent. Es tracta de l’anomenat Museu de la Vida Rural, preciós, desconegut, recentment restaurat i molt interessant. El Museu de la Vida Rural recull objectes, tradicions i costums de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, bàsicament del món rural, com el seu nom indica, però no només rural. Hi ha una exposició permanent amb eines i estris de la vida en els segles XVIII i XIX, molt ben muntada, per àmbits. Hi trobareu l’agricultura, els oficis, el mossèn, el mestre, la processó… Ocupa un parell d’edificis. Noucentista un, d’inicis del segle XX. Modern, rabiosament modern, l’altre. De fa pocs anys. Perquè el Museu de la Vida Rural s’ha modernitzat. I ha modernitzat el discurs museístic. Una proposta agoserada que us agradarà. A més hi ha un altre espai, que s’actualitza, temporal, per exposicions i altres esdeveniments relacionats amb el camp, la ruralia i l’èsser humà. És fàcil arribar a l’Espluga de Francolí des de Barcelona. Aneu per l’autopista AP-7, en direcció Tarragona i Lleida, fins a connectar amb l’AP-2. Agafeu-la en sentit Lleida. Heu de deixar-la a la sortida 9, la de  Montblanc, i continuar sentit Lleida  per la carretera nacional N-240. A mà dreta, en uns 7 kms. trobareu la desviació cap a Poblet i l’Espluga de Francolí. També podeu anar-hi, de manera gratuïta, per l’autovia A-2 camí de Lleida. Cal deixar-la a la sortida 532, en direcció Santa Coloma de Queralt i seguir la carretera C-241 fins a Montblanc, on enllaçareu amb l’itinerari anterior per la N-240 fins a l’Espluga de Francolí. Com veieu dona per una ruta circular, una per anar, l’altra per tornar, descobrint mitja Catalunya. El museu obre tots el dies de l’any, excepte els dilluns no festius, i l’1 i el 6 de gener, el dilluns de pasqua, i el 25 i el 26 de desembre. L’horari és de dimarts a dissabte, de 10.30 a 14.00 hores i de 16.00 a 18.30 hores. Diumenges i festius només matins. L’entrada te preus populars i els del Club Super3 tenen entrada de franc, gratuïta. Hi ha tallers per les escoles, visites guiades i admeten grups. Però no us enviem a l’Espluga de Francolí per visitar només aquest museu, encara que sigui guai i nou. A l’Espluga hi ha moltes altres atraccions de primeríssim nivell que mereixen una visita familiar, un cap de setmana i fins unes petites vacances. Al poble teniu la Cova Prehistòrica, fantàstica. El naixement del riu Francolí i una cooperativa amb bon vi i bon oli. A la Conca de Barberà, comarca on està l’Espluga, les maravelles son moltes. Poblet, a tocar de l’Espluga, a menys de 2 kms. te el seu magnífic monestir del Císter, la joia més important d’aquesta mena que hi ha a Catalunya, a Espanya i a Europa. Una abadia viva, amb els seus monjos, en un entorn monumental. De fet podeu anar-hi caminant!. L’espai natural del bosc de Poblet és dels menys coneguts de Catalunya. Molt injust, perque és preciós, diferent i únic. Vimbodí, el poble veï, te un increible museu del vidre. Montblanc, a 8 kms. conserva les seves muralles imponents. una catedral gòtica i un barri antic de somni. També a peu, si voleu, podeu visitar el castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, i com s’elabora el vi. La vila vermella de Prades, medieval, està a 20 kms. Els boscos de castanyers son de conte de fades. Cada petit poblet te el seu castell, la seva cooperativa, el seu paisatge. Com veieu, hi ha un munt de coses a fer als voltants de l’Espluga i del seu Museu Rural. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. A Montblanc hi ha encara més oferta. Animeu-vos a visitar l’Espluga de Francolí i la Conca de Barberà perquè val molt la pena!.

En el pueblo tarraconense de L’Espluga de Francolí hay un museo diferente, moderno, interesante. Se trata del Museo de la Vida Rural. Dividido en zonas i temáticas, nos descubre la vida en el campo en los siglos pasados. Però aún siendo muy bonito no os queremos enviar tan lejos sin ofreceros otros alicientes. Como por ejemplo su increíble cueva prehistoria, con río incluido. O como Poblet, magnífico monasterio del Cister, la joya más importante de este tipo que hay en Cataluña, en España y en Europa. Una abadía viva, con sus monjes, en un entorno monumental. Y todo a sólo un par de kms de l’Espluga. ¡Se puede ir andando!. Recorran también los bosques. El bosque de Poblet, un espacio natural de los menos conocidos de Cataluña. Muy injusto, porque es precioso, diferente y único. Id hasta Vimbodí, el pueblo vecino, a ver su museo del vidrio. Visitad Montblanc, a 8 kms. con sus murallas imponentes. Se puede ir también a pie, si se quiere, al castillo de Milmanda, donde veréis como se cultiva la vid, y como se elabora el vino. Cada pueblo tiene su castillo, su cooperativa donde comprar buén vino y buén aceite. Como veis, hay un montón de cosas que hacer en los alrededores de L’Espluga. Para comer, y dormir bien, nosotros os recomendamos l’Ocell Francolí. Una fonda de las de siempre. También junto al Casal tienen el Hostal del Senglar, un lugar bien tradicional, quizás un poco anticuado. O la masía del Cadet, un “Relais du Silence”, con mesa de categoría. O por los alrededores de Poblet, donde hay un montón de hoteles de toda condición, encontrarán el Albergue Jaume I, un albergue juvenil de la Generalitat, como un cuartel antiguo, pero renovado, un lugar muy grande, apto para familias numerosas o para grupos de amigos. ¡Os invitamos a pasar un fin de semana diferente en una tierra diferente!. Fácil acceso por la autopista AP-2, la que os lleva en Lleida por Vilafranca del Penedés, salida Montblanc. En la rotonda tomar la N-240 en dirección a Lleida. A ocho kms. desviación, bien señalizada, a la derecha, para ir a L’Espluga y Poblet. Cuidado con el radar justo en este enlace de entrada al pueblo, en el sentido contrario. Vigilenlo al salir. Recuerden: una buena salida familiar el museo de l’Espluga de Francolí, pero no solo eso. La Conca de Barberà les espera con todas sus atracciones, ¡que no son pocas!.

Una volta pel Maestrat


Aquestes cases de pedra, aquests carrers costeruts, medievals, únics, magnífics, son de Vallderoures. I les hem portat aquí, al nostre bloc, moltes vegades, perquè la zona s’ho mereix. Mereix una visita, un cap de setmana, llarg o curt, o unes vacances en família sense sortir del país. Perquè si hi ha una zona maravellosa, molt desconeguda, força despoblada, massa oblidada i perduda, però encantadora, sense cap mena de dubte que és aquesta. Muntanya agreste, pobles autèntics, gent magnífica, natura esplèndida, rius d’aigües cristal·lines, nets, fabulosos. Kilòmetres de paisatge. Tot el Maestrat és bonic. El de Castelló, amb Morella com a cap i casal, o el Maestrazgo de Terol amb Cantavieja per abanderat. Tota aquesta terra, i les comarques veïnes del Matarranya o els Ports, son lloc de naixement i curs alts de rius bellíssims, que travessen serres espectaculars. Rius com el Matarranya, l’Algars, el Guadalope… Una terra d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, l’inaudit parc paleontológico de Galve, amb els seus dinosaures, el fastuós naixement del riu Pitarque, Cantavieja dalt de la peña, Vallderoures o Morella amb els seus castells, Beceite amb el Parrisal, o Villarluengo… o els órganos de Montoro de Mezquita. No pararíem de recomanar-vos llocs i més llocs, poblets extraordinaris d’aquesta terra. I per dormir per, a Molinos per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca, on hem dormit de fàbula, és l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Ja més allunyat del Maestrat estricte teniu el Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, o bé, a Vallderroures l’hotel El Salt. Més lluny encara l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. Animeu-vos a passar uns dies al bellíssim Maestrat!.

Estas casas de piedra, estas calles empinadas, medievales, únicas, magníficas, son de Valderrobres. Y las hemos traído aquí, a nuestro blog, muchas veces, porque la zona se lo merece. Vale una visita, un fin de semana, largo o corto, o unas vacaciones en familia sin salir del país. Porque si hay una zona maravillosa, muy desconocida, despoblada, demasiado olvidada y perdida, pero encantadora, sin duda que es ésta. Montaña agreste, pueblos auténticos, gente magnífica, naturaleza espléndida, ríos de aguas cristalinas, limpios, fabulosos. Kilómetros de paisaje. Todo el Maestrazgo es bonito. El de Castellón, con Morella como capital, o el Maestrazgo de Teruel con Cantavieja por abanderado. Toda esta tierra, y las comarcas vecinas del Matarraña o los Puertos, son lugar de nacimiento y curso alto de ríos bellísimos, que atraviesan sierras espectaculares. Ríos como el Matarraña, el Algars, el Guadalope … Una tierra de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, con sus dinosaurios, el fastuoso nacimiento del río Pitarque, Cantavieja arriba de su peña, Valderrobres o Morella con sus castillos, Beceite con el Parrisal, o Villarluengo … o los órganos de Montoro de Mezquita. No pararíamos de recomendaros lugares y más lugares, pueblos extraordinarios de esta tierra. Y para dormir parad en Molinos por ejemplo, donde tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca, donde hemos dormido de fábula, es el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. Ya más alejado del Maestrazgo estricto tenéis el Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, aunque no es barato, o bien, en Valderrobres el hotel El Salt. Más lejos aún del Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. ¡Animaros a pasar unos días en el Maestrazgo!.

Ejulve


Ejulve és Aragó. És Teruel, el Maestrat de Teruel. És terra ferma, dura, verge, veritable, potent i aspre. Autèntica. Ejulve son pernils. El poble fa olor a pernil serrà de Terol. Una delícia. Curats a 1.113 metres d’alçada, a l’aire sec, tallant, de la muntanya del Maestrazgo. Perquè Ejulve està en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sense contemplacions ni concesions, on corre la cabra, i niua el voltor. Llocs com el port de Majalinos, a 1.600 metros, el riu Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, els sabinars o la Hoya de los Villasecos, corprenen per la seva inmensa bellessa i desolació. Ejulve està situat al nord del Maestrat, no gaire lluny d’Alcanyís i Calanda, poble on s’arriba per la AP-7, fins Tarragona, i seguint cap a Alcanyís per Falset, Mora i Gandesa. D’Alcanyís es va per la nacional 211, la que porta a Teruel, fins arribar a la carretera A-1702 que s’agafa en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, en direcció Villarluengo. A banda del paisatge inaudit i llunar del poble, Ejulve te alguns monuments interessants, com ara l’ajuntament, del XVI, amb arcades, i alguns casals. També podeu anar a voltar les ribes del riu Guadalopillo, on veureu dos antics molins. L’església de Santa María la Mayor, del XVI també, te una portada plateresca, (a la foto). Evidentment heu de sortir del poble amb un pernil. Hi ha molts secadors d’aquest producte deliciós. Tampoc cal passar per alt els seus finíssims formatges de cabra. Us recomanem Ejulve però no per ell mateix, sinó com a porta d’entrada o de sortida en una ruta fabulosa, increible, per la zona del Maestrat.  Una comarca, fantàstica, molt diferent de tot el que heu vist. Una terra amb rius d’aigües netes, roques nues, vent potent i boscos resistents. De pobles amb sabor potent, on dinar costelles de xai de veritat i vi poderós. Remunteu la carretera d’Ejulve fins Pitarque, la joia amagada, una recondita, diminuta població del Maestrat de Terol, tocant a Villarluengo. Feu la caminada, llarga, fins el naixement del riu Pitarque, o banyeu-vos, sense esperar més, al primer gorg que trobeu. Aneu en direcció contrària, des d’Ejulve a Molinos, amb la cova de cristall, petita, bellíssima. Una visita al Maestrat o una ronda pel Baix Aragó, o pel Matarranya. A Ejulve només hi ha una petita fonda, un bar de poble, de menú senzill, que no serveix els diumenges. Però podeu menjar i dormir molt bé a Molinos, per exemple a l’Hostal de la Villa, al carrer Major. O anar fins al restaurant “El Fontanal”, a la plaça major mateix, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny d’Ejulve, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada.

Ejulve es Aragón. Es Teruel, el Maestrazgo de Teruel. Es tierra firme, dura, virgen, verdadera, potente y áspera. Auténtica. Ejulve son jamones. El pueblo huele a jamón serrano de Teruel. Una delicia. Curados a 1113 metros de altura, al aire seco, cortante, de la montaña del Maestrazgo. Porque Ejulve está en plena serranía. En una zona despoblada, abrupta, rocosa, sin contemplaciones ni concesiones, donde corre la cabra, y anida el buitre. Lugares como el puerto de Majalinos, a 1.600 metros, el río Guadalope, las Masías de Ejulve, la caleja del Huergo, la Valredonda, los sabinares o la Hoya de los Villasecos, cautivan por su inmensa belleza y desolación. Ejulve está situado al norte del Maestrazgo, no muy lejos de Alcañiz y Calanda, pueblo donde se llega por la AP-7, hasta Tarragona, y siguiendo hacia Alcañiz por Falset, Mora y Gandesa. De Alcañiz se va por la nacional 211, la que lleva a Teruel, hasta llegar a la carretera A-1702 que se toma en el cruce donde está la Venta de la Pintada, en dirección Villarluengo. Aparte del paisaje inaudito y lunar del pueblo, Ejulve tiene algunos monumentos interesantes, como el ayuntamiento, del XVI, con arcadas, y algunas casonas. También se puede ir a recorrer las orillas del río Guadalopillo, donde veréis dos antiguos molinos. La iglesia de Santa María la Mayor, del XVI también, tiene una portada plateresca, (en la foto). Evidentemente deben salir del pueblo con un jamón. Hay muchos secadores de este producto delicioso. Tampoco hay que pasar por alto sus finísimos quesos de cabra. Les recomendamos Ejulve, pero no por sí mismo, sino como puerta de entrada o de salida en una ruta fabulosa, increíble, por la zona del Maestrazgo. Una comarca, fantástica, muy diferente de todo lo que habéis visto. Una tierra con ríos de aguas limpias, rocas desnudas, viento potente y bosques resistentes. De pueblos con sabor pleno, donde comer costillas de cordero de verdad y vino poderoso. Remontad la carretera de Ejulve hasta Pitarque, la joya escondida, una recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel, junto a Villarluengo. Hagan la caminata, larga, hasta el nacimiento del río Pitarque, o báñense, sin esperar más, en la primera poza que encuentren. Vayan en dirección contraria, desde Ejulve en Molinos, con su cueva de cristal, pequeña, bellísima. Una visita al Maestrazgo o una ronda por el Bajo Aragón, o por Matarraña. En Ejulve sólo hay una pequeña fonda, un bar de pueblo, de menú sencillo, que no sirve los domingos. Pero pueden comer y dormir muy bien en Molinos, por ejemplo en el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. O ir hasta el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor mismo, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de Ejulve, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada.

Nacedero de l’Ubagua


A la zona intermitja de Navarra, on el país ja no és verd del tot, on els camps de cereals dominen un paisatge de turons suaus, hi neix el riu Ubagua. Neix d’una forma sobtada, recollint les aigües subterrànies de la serra d’Andia. És com un miratge, un oasi en mig d’una terra que ja no és fresca i ufana com la Navarra del nord. L’aigua del riu Ubagua, clara, límpida, gelada, forma un seguit de gorgs naturals bellíssims al llarg de quatre kilòmetres, des del nacedero fins la carretera de Riezu. Indrets plàcids, amables, preparats per a la banyada llarga, segura i refrescant. Ideal per a les famílies amb infants. Bona ombra, facilitat d’accés i racons idíl·lics per passar una estona o un bon dia a la muntanya. Ubagua es troba molt a prop de Pamplona, uns 40 kms. I també molt a tocar d’Estella, a la serra d’Andia, en ple Vall de Yerri. Hi arribareu, des d’Estella o Pamplona, per la NA-700, una carretera que travessa un terreny molt bonic, com ara Salinas de Oro, un poblet on encara estan actives unes antigues salines, amb un decorat quasi màgic, o bé la pujada fins les darreres estribacions d’Andia, amb les rapinyaires niuant als penyasegats imponents, i la baixada consegüent cap a Pamplona, amb vistes aèries. Des de la N-700 cal pendre la desviació cap al poblet de Riezu, i seguir la carretera NA-7140 cap a Iturgoyen. Just acabat Riezu, una corba i un pont damunt el riu Ubagua us assenyalen el lloc on deixar el cotxe, aparcat on pogueu. Cal prendre aleshores un ample camí de terra, paral·lel al riu, que puja suaument. Els gorgs i llocs de banyada, increiblement bonics, es succeeixen. Només cal triar. Si sou caminadors podreu arribar fins el naixement de l’Ubagua, passada l’ermita de Sant Blas, a uns 4 kms. de la carretera. Si encara ho sou més podeu continuar fins el terrible i impressionant canyó de l’Ubagua, parets verticals, paisatge verge i demolidor. Són uns 8 kms. Si encara caminèssiu més aniríeu a sortir al poble de Lezaún, ja a l’altra banda del canyó, a uns 12 kms. A més del nacedero de l’Ubagua, i de les caminades per les serres i els canyons, la comarca de Tierra d’Estella, i més concretament la part de les terres d’Iranzu, te més atractius turístics, com ara les serres poderoses d’Urbasa i Andia, el monestir cistercenc d’Iranzu, un racó d’art i de pau maravellós, o la bonica vila d’Estella, plena d’esglésies romàniques. Sense cap mena de dubte, un lloc que pot ser un destí familiar en si mateix, o una excursió facultativa si us esteu a Pamplona, Logroño o Estella en el curs d’una ruta o visita a Navarra o la Rioja. A Riezu hi ha un petit, senzill i bonic càmping i diverses cases rurals. També un munt de restaurants.

En la zona intermedia de Navarra, donde el país ya no es verde del todo, donde los campos de cereales dominan un paisaje de colinas suaves, nace el río Ubagua. Nace de una forma repentina, recogiendo las aguas subterráneas de la sierra de Andia. Es como un espejismo, un oasis en medio de una tierra que ya no es fresca y ufana como la Navarra del norte. El agua del río Ubagua, clara, límpida, helada, forma una serie de pozas naturales bellísimas a lo largo de cuatro kilómetros, desde el nacedero hasta la carretera de Riezu. Lugares apacibles, amables, preparados para la bañada larga, segura y refrescante. Ideal para las familias con niños. Buena sombra, facilidad de acceso y rincones idílicos para pasar un rato o un buen día en la montaña. Ubagua se encuentra muy cerca de Pamplona, ​​unos 40 kms. Y también muy cerca de Estella, en la sierra de Andia, en pleno Valle de Yerri. Llegarán, desde Estella o Pamplona, ​​por la NA-700, una carretera que atraviesa un terreno muy bonito, como Salinas de Oro, un pueblo donde aún están activas unas antiguas salinas, con un decorado casi mágico, o bien la subida hasta las últimas estribaciones de Andia, con las rapaces sobrevolando los acantilados imponentes, y la bajada consiguiente hacia Pamplona, ​​con vistas aéreas. Desde la N-700 hay que tomar la desviación hacia el pueblo de Riezu, y seguir la carretera NA-7140 hacia Iturgoyen. Recién saliendo de Riezu, en una curva, hay un puente sobre el río Ubagua. Ese puente les señalan el lugar donde dejar el coche, aparcado, donde podáis. Hay que tomar entonces un ancho camino de tierra, paralelo al río, que sube suavemente. Las pozas y lugares de bañada, increíblemente bellos, se suceden. Sólo hay que elegir. Si sois andadores podreis llegar hasta el nacimiento del Ubagua, pasada la ermita de San Blas, a unos 4 kms. de la carretera. Si aún lo sois más, se puede continuar hasta el terrible e impresionante cañón del Ubagua, de paredes verticales, paisaje virgen y demoledor. Son unos 8 kms. Si aún anduviéramos más saldríamos al pueblo de Lezaún, ya al otro lado del cañón, a unos 12 kms. Además del nacedero del Ubagua, y de las caminatas por las sierras y los cañones, la comarca de Tierra de Estella, y más concretamente la parte de las tierras de Iranzu, tienen muchísimos atractivos turísticos, como las sierras poderosas de Urbasa y Andia, el monasterio cisterciense de Iranzu, un rincón de arte y de paz maravilloso, o la bonita villa de Estella, llena de iglesias románicas. Sin lugar a dudas, un lugar que puede ser un destino familiar en sí mismo, o una excursión facultativa si estáis en Pamplona, ​​Logroño o Estella en el curso de una ruta o visita en Navarra o La Rioja. En Riezu hay un pequeño, sencillo y bonito camping y varias casas rurales. También un montón de restaurantes.

Pitarque


Pitarque és una amagada, recondita, diminuta població del Maestrat de Terol. Si ja aquesta comarca natural, duríssima, bellíssima, és una desconeguda integral, Pitarque és el summum del desconeixement. S’han de tenir moltes ganes per arribar al poble. Ganes de trobar-lo, ganes de conduir, ganes d’aventura familiar. Però la recompensa és bona. En un entorn natural perfectament preservat, inauditament conservat, inmaculat, en una vall petita, s’alça el poblet. Quatre cases de toba. Quatre carrers costeruts i polsosos. Una estampa treta dels segles passats, ancorada en el temps. I malgrat tot, malgrat el que costa arribar-hi, malgrat el destartalament general del lloc, malgrat l’absència notòria del més bàsic dels serveis, malgrat la carretera, malgrat les carreteres infames, que hi porten, us recomanem vivament una excursió a Pitarque. Per ell sol val el viatge. Si hi afegim una volta pel Maestrat, llavors val unes vacances. El principal atractiu de la zona és el naixement del riu Pitarque, a la foto. El Pitarque neix en una surgència kàrstica de primer ordre, en un entorn natural esplèndit, en un canyó de pedra calcària increible. Cal anar-hi a peu. El cotxe s’ha de deixar al poble. Són 4,7 kms. de caminata, una hora llarga. Una sortida per aventurers familiars, ja ho hem dit. Baixeu al riu, i seguiu les indicacions. Sense pèrdua. Els primers dos kilòmetres són en una vall oberta i riallera, amb el riu saltant entre pedres, hortes i arbredes. En trobar l’ermita de la verge de la Peña el paisatge comença a variar. Ens endinsem en un congost i el riu omple gorgs d’aigües netes, cristal·línes, que conviden al bany i la capbusada. El naixement és espectacular, tot i que la millor època de l’any és a finals de primavera i inicis d’estiu, quan més aigua brolla. L’hivern és fred, i l’estiu molt caloròs. Per fer cap a Pitarque, des de Barcelona, teniu dues grans opcions. Anar fins a Tarragona per la AP-7, i d’allà a Alcanyís, via Reus, Falset i Gandesa per la nacional 420 i 232. D’Alcanyís seguir la nacional 211 camí de Terol, i passat Alcorisa, en el creuament on hi ha la Venta de la Pintada, prendre la direcció d’Ejulve, el poble dels pernils, i continuar cap a Cantavieja. Desolació pura. No us espanteu!. Penseu que tot el Maestrat de Terol sencer te només 3700 habitants. Passareu davant els Òrgans de Montoro, una curiositat natural. Veureu  les restes derruïdes de Hostal de La Trucha. Llavors, atenció!. A mà dreta, ben indicat, la carretera d’accés a Pitarque. Des de l’inici és impresionant. Congostos i valls es succeeixen durant els 4 kms. escassos fins el poble. Una altra ruta possible és anar per l’AP-7 fins Vinarós, d’allà a Morella, i de Morella a Cantavieja. Desde aquesta població cal pujar en direcció Fortanete i, abans d’arribar-hi, desviar-se cap a Ejulve i Villarluengo. Passada aquesta darrera localitat, baixareu cap al riu ràpidament i veureu la desviació a mà esquerra. A Pitarque hi ha llocs, humils, senzills, on menjar i dormir. La Fonda de Pitarque, a la plaça del poble, per exemple. També boniques cases rurals, com Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Us recomanem aquesta sortida maravellosa, entretinguda, natural, rural, ideal per famílies. Una ruta sense desnivell, al costat del riu Guadalope i del Pitarque. Si voleu passar uns dies de natura en entorns bellíssims, descobriu el Maestrat de Terol: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchon. Tots pobles magnífics a pocs kms. de Pitarque. Si voleu dormir a la zona en un hotel de campanetes, aneu al Balfagón, a Cantavieja. Impossible de descriure les encantadores habitacions familiars d’aquest hotel fabulós. Bona taula, molt cuidada. El Maestrat més amagat us espera!.

Pitarque es una escondida, recóndita, diminuta población del Maestrazgo de Teruel. Si  esta comarca natural, durísima, bellísima, es una desconocida integral, Pitarque es el summum del desconocimiento. Se deben tener muchas ganas para llegar al pueblo. Ganas de encontrarlo, ganas de conducir, ganas de aventura familiar. Pero la recompensa es buena. En un entorno natural perfectamente preservado, inauditamente conservado, inmaculado, en un valle pequeño, se alza el pueblo. Cuatro casas de toba. Cuatro calles empinadas y polvorientas. Una estampa sacada de los siglos pasados, anclada en el tiempo. Y sin embargo, a pesar de lo que cuesta llegar, a pesar del destartalamiento general del lugar, pese a la ausencia notoria del más básico de los servicios, a pesar de la carretera, a pesar de las carreteras infames, que hasta allí llevan, les recomendamos vivamente una excursión a Pitarque.  Si añadimos una vuelta por el Maestrazgo, entonces vale por unas vacaciones. El principal atractivo de la zona es el nacimiento del río Pitarque, en la foto. El Pitarque nace en una surgencia kárstica de primer orden, en un entorno natural espléndido, en un cañón de piedra caliza increíble. Hay que ir a pie. El coche se debe dejar en el pueblo. Son 4,7 kms. de caminata, una hora larga. Una salida para aventureros familiares, ya lo hemos dicho. Bajen al río, y sigan las indicaciones. Sin pérdida posible. Los primeros dos kilómetros son en un valle abierto y risueño, con el río saltando entre piedras, huertas y arboledas. Al encontrar la ermita de la virgen de la Peña el paisaje empieza a variar. Nos adentramos en un desfiladero y el río se llena pozas de aguas limpias, cristalinas, que invitan al baño.  El nacimiento es espectacular, aunque la mejor época del año es a finales de primavera e inicios de verano, cuando más agua brota. El invierno es frío, y el verano muy caluroso. Para ir, desde Barcelona, ​​tienen dos grandes opciones. Ir hasta Tarragona por la AP-7, y de allí a Alcañiz, vía Reus, Falset y Gandesa por la nacional 420 y 232. De Alcañiz hay que seguir la nacional 211 camino de Teruel, y pasado Alcorisa, en el cruce donde está la Venta de la Pintada, tomar la dirección de Ejulve, el pueblo de los jamones, y continuar hacia Cantavieja. Desolación pura. ¡No os asustéis!. Pensad que todo el Maestrazgo de Teruel entero tiene sólo 3.700 habitantes. Pasareis ante los Órganos de Montoro, una curiosidad natural. Veréis los restos derruidos de Hostal de La Trucha. Entonces, ¡atención!. A mano derecha, bien indicada, la carretera de acceso a Pitarque. Desde el inicio es impresionante. Desfiladeros y valles se suceden durante los 4 kms. escasos, hasta el pueblo. Otra ruta posible es ir por la AP-7 hasta Vinaroz, de allí a Morella, y de Morella a Cantavieja. Desde esta población hay que subir en dirección Fortanete y, antes de llegar, desviarse hacia Ejulve y Villarluengo. Pasada esta última localidad, bajaréis hacia el río rápidamente y veréis el desvío a mano izquierda. En Pitarque hay lugares, humildes, sencillos, donde comer y dormir. La Fonda de Pitarque, en la plaza del pueblo, por ejemplo. También bonitas casas rurales, como Casa Pakita, o Casa Felisa, o Casa Molina. Les recomendamos esta salida maravillosa, entretenida, natural, rural, ideal para familias. Una ruta sin desnivel, junto al río Guadalope y del Pitarque. Si quieres pasar unos días de naturaleza en entornos bellísimos, descubrid el Maestrazgo de Teruel: Villarluengo, Cañada, Fortanete, Villaroya, Miravete, Aliaga, Cantavieja, Mirambel o Tronchón. Todos pueblos magníficos a pocos kms. de Pitarque. Para dormir en la zona en un hotel de campanillas, vayan al Balfagón, en Cantavieja. Imposible de describir las encantadoras habitaciones familiares de este hotel fabuloso. Buena mesa, muy cuidada.