Parma, una altra volta

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos.

L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.
El dia següent agafem l’autopista cap a Bolonya i Florència, per arribar a Siena, al cor de la Toscana. Pel camí parem a Parma, bella ciutat padana, amb un duomo magnífic, el baptisteri ple d’art, esglésies i palaus. Dinem allà, al restaurant Al Corsaro, boníssim!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Siena, revisitada

Tornem de nou a la bellíssima Siena, la ciutat italiana amb la plaça més bonica del món. La bella piazza de Il Campo, amb el gran palau comunal, i la seva torre altíssima, la torre del Mangia. I la font renaixentista. Una vila medieval gran, molt gran, amb un casc antic ple de palaus gòtics, fastuosos. El casc medieval més gran d’Europa. Perquè Siena va ser la ciutat de la Toscana més gran i important, abans de caure en l’oblit, en profit de la seva eterna rival, Florència. Ara Siena dorm en pau, convertida en una vila menor, pacífica, acollidora.

Visiteu l’ajuntament, amb les pintures. Passegeu pels carrers empedrats admirant cada casa forta, cada palau. Enfileu el turó fins la catedral, admirable, tota de marbre negre i blanc. Entreu-hi i quedareu bocabadats amb el terra, de marbre també, historiat. En fer cap a la biblioteca Piccolomini no podreu donar crèdit a tanta bellessa. Frescos del Pinturriccio omplen les parets. En sortir podeu anar cap a l’Hospital de l’Scala, on també hi ha pintures al fresc molt boniques, si bé no valen tan la pena com les de la catedral.

Finalment direm que Siena, la capital de la Toscana del Sur, és un punt de sortida d’interessants excursions per les viles i atraccions dels voltants, com ara Volterra, Colle di Val d’Elsa, Montereggioni, San Giminiano, Olivetto Maggiore, Montalcino, Sant’Antimo, Pienza o Montepulciano, entrades totes que podeu cercar en aquesta pàgina. A Siena ens allotjàrem a l’Hotel Italia, fantàstic, molt familiar i recomanable. Sopàrem, cada dia, a la Trattoria Fonte Giusta, molt bé, de veritat. I, si sou de menjar caminant, a la piazza del campo teniu el Te Ke Voi?, menjar ràpid d’alta qualitat. Si aneu per la Toscana, a Itàlia, no us conformeu amb visitar només Florència, i Pisa perquè ve de pas. Hi ha una fantàstica ciutat esperant-vos un xic més enllà: Siena. Si aneu a Siena quan fan la festa de “Il Palio”, dues vegades cada estiu, potser no hi cabreu, però veureu el que mai no heu vist, una vila entregada per complert a les banderes dels barris dels seus amors i una cursa de cavalls tal i com es feien fa 600 anys.

Si vais por la Toscana, en Italia, no os conformeis con visitar sólo Florencia, y Pisa, porque viene de paso. Hay una fantástica ciudad esperando un poco más allá: Siena. Nunca habéis visto una plaza más grande que la de Siena, ni un ayuntamiento más impresionante, y con una torre tan alta.  Vagad por sus calles. Subid hasta la catedral. Id a Siena cuando la fiesta de “Il Palio”, dos veces cada verano, y veréis a la gente pasear las banderas de sus amores. http://www.terresiena.it/

San Gimignano, revisitat

San Gimignano, la ciutat de les torres, és una vila medieval que cal recòrrer a plaer, sense ruta, sense pensar, només gaudint-la. A l’aparcar al darrer lloc que vam trobvar, a l’altra punta de l’entrada principal, el primer que vam anar a veure aquesta vegada va ser l’església de Sant Agustí, que no havíem vist mai, amb els frescos de la vida del bisbe d’Hipona, fets pel Benozzo Gozzoli… una passada. Després ja vam poder fer una volta pel casc antic, com és natural. Increibles les torres, les places, els carrers, els palaus. Al mig de la Toscana, no gens lluny de la turística Florència, aquest bellíssim poble medieval alça les seves torres que, en altres temps, les guerres entre famílies varen obligar a aixecar. Avui, només els turistes lluiten per obtenir la millor foto. Propera Siena també, San Gimignano és un lloc preciòs que no pot faltar en la vostra sortida per la Toscana o per Itàlia. No hem dormit ni menjat mai a San Giminiano, ho sentim, però hem vist restaurants i hotels que valien la pena!.

En medio de la Toscana, este bellísimo pueblo medieval alza sus torres que, en otros tiempos, las guerras entre familias obligaron a levantar. Hoy, sólo los turistas luchan por obtener la mejor foto. Próxima Siena o Florencia, Gimignano es un lugar precioso que no puede faltar en vuestra salida por la Toscana o por Italia. Web: http://www.sangimignano.com

 

Monte Olivetto Maggiore

Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino

Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Sant’Antimo

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Gormaz: castell i ermita de Sant Miquel

A Gormaz, que és un poblet petit, petit de Soria, un poblet perdut en mig dels camps, aixoplugat sota el turó que corona la poderosa fortalessa califal de Gormaz, hi ha una ermita. El riu Duero, l’etern Duero, passa, jovencell, acaronant la terra de la vall que es divisa des d’aquesta petita església romànica. El castell que s’alça, imponent, sobre l’ermita de San Miguel de Gormaz, dominant les bellíssimes terres de Castella, de Soria, és un exemple magnífic de castell àrab, un dels pocs que resten en estat pur a la península. I just abans d’arribar-hi. Just quan enfileu les darreres rampes de la carretera que, des del poblet, us portarà a l’aparcament del castell, trobareu aquesta ermita: Sant Miquel de Gormaz. Dedicada al sant protector, a l’arcàngel que vigila les contrades que corprenent, les muntanyes que fan por, com aquesta. I dins, on fins fa molt pocs anys les ovelles eren les reines, fa ben poc que s’hi han descobert unes pintures romàniques fantàstiques, prou ben conservades, que ocupen les parets laterals i l’absis. Una escenografia complerta, única. Pujar-hi, a peu o en cotxe, és reviure el passat medieval en primera persona. Ser espectador de l’art en estat pur. S’hi arriba fàcilment des de El Burgo de Osma, una vila eclesiàstica, amb una catedral fabulosa, o desde Berlanga de Duero, una vila medieval que treu la respiració, amb la seva col·legiata gòtica, el seu impresionant castell, els carrers porticats. Per cert, prop de Berlanga, l’ermita de San Baudelio guarda un altre tresor en pintures. Soria, extrema, bella, us espera , amb els seus camps de quadre de Benjamín Palencia. Podeu dormir molt bé a qualsevol racó de la província de Soria. Nosaltres hem anat a Gormaz des de la capital, una altra ciutat guapíssima, però també des de Vinuesa, a la muntanya soriana, on podeu veure Urbión, la Laguna Negra, o el Cañon del Rio Lobos, o des del Burgo de Osma mateix. Podeu arribar-hi molt bé per la SO-160, bona carretera, ben indicat tot i que no cal, perquè el castell es veu de lluny. Entreu al poble, travesseu-lo i amunt, pista asfaltada, bona, no gaire ample, però tampoc estreta. Als voltants només teniu, per dormir, cases rurals, xules, com La Casa Grande, o Casa Patiño. Però a Soria capital hi ha molts bons llocs on pasar uns dies. Us proposem allotjar-vos a l’Hotel Apolonia, en ple centre, i així poder visitar tranquilament aquesta coqueta ciutat. I també és un bon lloc per menjar bones tapes. Personal atent i servicial, hotel modern i net. Bé també l’hotel Alfonso VIII, un hotel gran, un clàssic. Ens va agradar quan ens vam allotjar també a l’Hotel Leonor Centre, en plena plaça de l’Olivera. Una cosa una mica envellida però bona relació qualitat i preu. A Berlanga podeu menjar i dormir a l’incomparable hotel rural Villa de Berlanga, fantàstic, un dels millors d’Espanya. També molt bé La posada dels Lleons, o al Palau de Brias, o el Fra Tomàs, on hi ha el restaurant Casa Vallecas, car, però d’una qualitat i servei extrems. Si esteu disposats a passar uns dies per terres de la Castella soriana, us aconsellem també alguns pobles medievals encantadors, com Catalañazor. Allà podeu allotjar-vos o dinar al Mirador de Almanzor, o bé a la Casa Rural de Calatañazor, o a la Casa del Cura de Calatañazor. Al Burgo, al centre de la població, hi teniu un bon hotel amb un spa de luxe: el de Castilla Termal Burgo de Osma. Atenció: no és baratet!. També amb molt de caràcter el Virrei Palafox, que te habitacions quàdruples i triples amb llit supletori, a preus asequibles. També hi trobareu molts bons restaurants. No us perdeu Gormaz, l’ermita de Sant Miquel i tota Soria!.

La fortaleza califal de Gormaz se alza, imponente, en medio de las tierras de Castilla, en Soria. Es un ejemplo magnífico de castillo árabe, uno de los pocos que quedan en estado puro. Al subir, a pie o en coche, por la pista asfaltada que del pueblo lleva al castillo, reparad a vuestra derecha en la ermita de San Miguel, románica, sencilla. Hasta hace poco se guardaban allí ovejas, pero se descubrieron maravillosas pinturas del siglo XII y se han restaurado completamente. Visitar esta iglesia, y el castillo que la domina, es revivir el pasado medieval en primera persona. No os la perdais. Se llega a Gormaz desde El Burgo de Osma, o desde Berlanga de Duero, por Quintanas de Gormaz, siguiendo la SO-160, buena carretera, ancha. De todos modos no se perderan. Como veis en la foto, la fortificación se alza en medio de los campos como en un cuadro de Benjamín Palencia y se ve desde muy lejos. Pueden dormir en cualquier rincón de la bellisima provincia de Soria. Nosotros hemos ido a Gormaz desde la capital, pero también desde Vinuesa o desde el Burgo de Osma mismo. También hay muchos buenos restaurantes. Aprovechad para visitar otros castillos de Soria, como Osma o Berlanga. O ciudades como el Burgo. O pueblos como Catalañazor, que estan muy cerca.

Gormaz caliphal fortress stands, imposing, in the midst of the land of Castile, Soria. It is a magnificent example of Moorish castle, one of the few remaining pure. Going up on foot or by car, along the paved trail that leads to the castle of the village, make amends to your right at the hermitage of San Miguel, Romanesque, simple. Until recently there were kept sheep, but wonderful paintings of the twelfth century were discovered and have been completely restored. Visiting this church, and the castle that dominates it, is to revive the medieval past in person. Do not miss it. You reach Gormaz from El Burgo de Osma, or from Berlanga, by Quintanas de Gormaz, following the SO-160, good road wider. Anyway you will not be lost. As you see in the picture, fortification stands in the middle of the fields and a picture of Benjamin Palencia and seen from far away. They can sleep anywhere in the beautiful province of Soria. We have gone to Gormaz from the capital, but also from Vinuesa or from the Burgo de Osma same. There are also many good restaurants. You can also visit other castles of Soria land, as Osma and Berlanga. Or cities like Burgo. O peoples as Catalañazor, which are very close.

Parma

Entre les viles, ciutats i llocs fabulosos que hi ha a Itàlia per visitar, es natural que poca gent s’hagi aturat mai a la bellíssima ciutat de Parma. Si podeu veure Florència, Venècia o Roma, perquè deturar-vos a Parma?. Doncs esteu equivocats!. Si bé les grans ciutats son imprescindibles, la bellesa d’Itàlia està més repartida en petites viles meravelloses que son totes elles una joya d’art. Viles com ara Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, per citar-ne només algunes. Aquestes ciutats mitjanes, a escala humana, no us provocaran el síndrome de Sthendal, però ompliran l’ànima de viatger de records inesborrables. A Parma podeu visitar coses guapíssimes, com ara el seu Duomo romànic, o el baptisteri, ple de frescos preciosos. L’església de Sant Joan Evangelista, i la farmàcia antiga del costat. Les habitacions de l’abadessa del convent de Sant Paolo, amb sostres pintats pel Correggio, son una petita cucada que no podeu deixar de veure. En canvi, el sever Palazzo della Pilotta, convertit en museu històric de la ciutat, i que alberga obres d’artistes de segona fila i restes arqueològiques, no val la pena, però el seu interior guarda també el fantàstic Teatre Farnese. Arribeu-vos fins Parma en el decurs d’una ruta per Itàlia, potser sortint de Torino, camí de Bologna i Venezia, havent visitat Cremona i Piacenza, i abans de visitar Módena. Potser Parma pot ser un centre des d’on fer una ruta circular per aquestes ciutats, totes a menys de 100 kms. Incloure-hi llavors d’altres ben properes, com ara Sabbionetta o Mantova, no estaria gens malament. Nosaltres hem dinat a Parma a la Pizzeria Al Corsaro, al centre mateix. Local molt agradable, tradicional, menjar casolà, molt bo, des d’una simple pizza fins plats de gran elaboració. Preus molt ajustats, alta qualitat, servei esmerat, a l’antiga. També ens va agradar molt, però és més refinat i més car, menys familiar, La Forchetta, un restaurant de gran cuina. Informal, divertit, un bar on serveixen paninis que valen per pizzas: Pepen, al Borgo Sant’ambrogio, 2, a tocar de la plaça major: la plaça de Giusseppe Garibaldi. Per dormir mireu-vos l’hotel NH, a costat de l’estació, molt nou. Interessant. Altres hotels, al centre, poden ser el Torino, renovat, però d’estil clàssic, o fora del centre, al 52 del carrer Forlanini, un hotel modern i minimalista, amb bon nom a la ciutat. Bona estada a Parma!.

Entre las villas, ciudades y lugares fabulosos que hay en Italia para visitar, es natural que poca gente se haya parado en la bellísima ciudad de Parma. Si se puede ver Florencia, Venecia o Roma, ¿porque detenerse en Parma ?. ¡Pues estáis equivocados !. Si bien las grandes ciudades son imprescindibles, la belleza de Italia está más repartida en pequeñas villas maravillosas que son todas ellas una joya de arte. Villas como Peruggia, Pisa, Lucca, Volterra, Bergamo, Mantua o Parma, por citar sólo algunas. Estas ciudades medianas, a escala humana, no les provocarán el síndrome de Sthendal, pero os llenarán el alma de viajero de recuerdos imborrables. En Parma se pueden visitar cosas guapísimas, como su Duomo románico, o el baptisterio, lleno de frescos preciosos. La iglesia de San Juan Evangelista, y la farmacia antigua al lado. Las habitaciones de la abadesa del convento de San Paolo, con techos pintados por Correggio, son citas ineludibles. El severo Palazzo della Pilotta, convertido en museo histórico de la ciudad alberga obras de artistas de segunda fila, pero también el fantástico Teatro Farnese. Debemos ir hasta Parma en el transcurso de una ruta por Italia, tal vez saliendo de Torino, camino de Bologna y Venezia, habiendo visitado Cremona y Piacenza, y antes de visitar Módena. Quizás Parma puede ser un centro desde donde hacer una ruta circular por estas ciudades, todas a menos de 100 kms. Incluir otras bien cercanas, como Sabbionetta o Mantua, no estaría nada mal. Nosotros hemos comido en Parma en la Pizzeria Al Corsaro, en el centro mismo. Local muy agradable, tradicional, comida casera, muy bueno, desde una simple pizza hasta platos de gran elaboración. Precios muy ajustados, alta calidad, servicio esmerado, a la antigua. También nos gustó mucho, pero es más refinado y más caro, menos familiar, La Forchetta, un restaurante de gran cocina. Informal, divertido, un bar donde sirven paninis que valen para pizzas: Pepén, en el Borgo Sant’Ambrogio, 2, junto a la plaza mayor: la plaza de Giusseppe Garibaldi. Para dormir miraros el hotel NH, cerca de la estación, muy nuevo. Interesante. Otros hoteles, en el centro, pueden ser el Torino, renovado, pero de estilo clásico, o fuera del centro, en el 52 de la calle Forlanini, un hotel moderno y minimalista, con buen nombre a la ciudad.

Sant Pere de Burgal

Sant Pere de Burgal és un petit monestir del Pirineu. Ara no és més que un munt de ruïnes, on només queda dempeus el presbiteri de l’església, d’un romànic puríssim, rural, senzill i corprenedor. Tanmateix, les columnes de la nau, i les restes d’algun mur, donen al conjunt un aire romàntic, com de ruïna vinguda a més. A l’absis s’hi han reproduït les pintures murals, joia del romànic català, que es conserven al MNAC de Barcelona. Les reproduccions que ara hi ha, molt fidels, no son autèntiques però ens serveixen. Per arribar-hi el millor fora deixar el cotxe a Escaló, o bé travessar el pont sobre la Noguera Pallaresa, que trobareu a mà dreta, en sentit Esterri, passat l’hotel Castellarnau. Podeu continuar pel camí de sorra, fins on pugueu, i aparcar. Ben indicat. De tota manera haureu de caminar uns 1.500 metres, per un caminet que, al final, es fa corriol i comença a pujar. Guanyareu altura, força, sobre la vall d’Escaló i el riu. Però és una caminada apta per a totes les edats, familiars, fins infantil. Al final veureu les restes de l’abadia davant vostre. La millor perspectiva serà la de l’absis en el prat verd que tanca el conjunt per la esquerra. A la dreta, des de qualsevol punt, bonica vista damunt la vall de la Noguera Pallaresa, que baixa, ràpida, cap a Llavorsí. Ineludible una parada si aneu de camí a Esterri, a Espot, o cap a la Vall d’Aran per la Bonaigua. Encara més si penseu fer una descoberta de la comarca del Pallars, o de les Valls d’Àneu, un destí familiar de primera. Per dormir i menjar podeu anar a Escaló, el poble més proper, que mereix una visita també. Allà teniu el ja citat Castellarnau, un bon lloc. Escaló és una vila closa medieval, ben conservada, amb un portal d’entrada i les cases en rodona. També podeu anar a raure a Espot, no gaire lluny, on teniu l’Hotel Roya, de gust francés, una mica decadent, amb habitacions antigues, però netes i polides. Bones habitacions, senzilles però agradables, la Pensió Palmira. Un hotel líder, indiscutible, per confort i tracte, és el Roca Blanca. En Josep i la Marta us acolliran com a casa. L’Hotel Encantats també és una bona opció també. Per Llavorsí també trobareu bona taula i bon llit. Ens agrada l’Hotel de Rei. També Hostal La Noguera, més senzill.  També podeu mirar-vos el el càmping Riberies, o l’hotel del mateix nom, que és de campanetes. Us recomanem unes vacances o petit pont al Pallars: vaques, banyades en llacs i rius, passejades a peu o en bici… I poder veure el romànic del Pallars, com ara Sant Pere del Burgal, o el de les Valls d’Àneu o d’Isil. Monestirs, amb moltes esglésies i capelles: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca… I els poblets de postal, amb les pedres encara vives. Visca el Pallars!.

Sant Pere de Burgal es un pequeño monasterio del Pirineo. Ahora no es más que un montón de ruinas, donde sólo queda en pie el presbiterio de la iglesia, de un románico purísimo, rural, sencillo y cautivador. Sin embargo, las columnas de la nave, y los restos de algún muro, dan al conjunto un aire romántico, como de ruina venida a más. En el ábside se han reproducido las pinturas murales, joya del románico catalán, que se conservan en el MNAC de Barcelona. Las reproducciones que ahora hay, muy fieles, no son auténticas pero nos sirven. Para llegar lo mejor fuera o fuese dejar el coche en Escaló, o bien cruzar el puente sobre el Noguera Pallaresa, que encontraréis a mano derecha, en sentido Esterri, pasado el hotel Castellarnau. Pueden continuar por el camino de tierra, hasta donde se pueda, y aparcar. Bien indicado. De todos modos tendrán que caminar unos 1.500 metros, por un caminito que, al final, se hace sendero y comienza a subir. Ganará altura sobre el valle de Escaló y el río. Pero es una caminata apta para todas las edades, familiar y hasta infantil. Al final verán los restos de la abadía. La mejor perspectiva será la del ábside en el prado verde que cierra el conjunto por la izquierda. A la derecha, desde cualquier punto, bonita vista sobre el valle del Noguera Pallaresa, que baja, rápida, hacia Llavorsí. Ineludible una parada si vais de camino a Esterri, a Espot, o hacia el Valle de Arán por la Bonaigua. Aún más si vais a realizar una ruta por la comarca del Pallars, o por las Valls d’Àneu, un destino familiar de primera. Para dormir y comer pueden ir a Escaló, el pueblo más cercano, que merece una visita también. Allí tienen el ya citado Castellarnau, un buen lugar. Escaló es una villa amurallada medieval, bien conservada, con un portal de entrada y las casas en redondel. También se puede ir a parar a Espot, no muy lejos, donde teneis el Hotel Roya, de gusto francés, un poco decadente, con habitaciones antiguas, pero limpias. Buenas habitaciones también, sencillas pero agradables, en la Pensión Palmira. Un hotel líder, indiscutible, por confort y trato, es el Roca Blanca. Josep y Marta os acogerán como en casa. El Hotel Encantats también es una buena opción. Por Llavorsí encontrareis buena mesa y buena cama. Nos gusta el Hotel de Rey. También el Hostal La Noguera, más sencillo.Podeis miraros el el camping Riberies, o el hotel del mismo nombre, que es de campanillas. Os recomendamos unas vacaciones o pequeño puente en el Pallars: vacas, bañadas en lagos y ríos, paseos a pie o en bici … Y poder ver el románico del Pallars, como Sant Pere del Burgal, o el de las Valls d’Àneu o de Isil. Monasterios, con muchas iglesias y capillas: Son, Santa Maria d’Àneu, Sorpe, Baiasca … Y los pueblos de postal, con las piedras vivas. ¡Viva el Pallars!.

Anagni

Anagni, l’anomenada ciutat dels Papes, no ha tingut la sort de Montepulciano, o de Todi. No ha esdevingut una vila medieval publicitada. No surt a les guies de viatge, o hi surt de passada. Un error terrible, potser només perdonable pel fet que no és una ciutat museu. La seva situació, a uns 60 kms. sota Roma, a peu de l’autopista A1, la que va fins a Nàpols, fa que hagi esdevingut una ciutat dormitori, poc agraciada, plena de gent, de pisos i de cotxes que circulen i molesten arreu. Malgrat tot us assegurem que val la pena fer una aturada a Anagni tot passant a la seva vora. El casc antic, situat dalt d’un esperó rocós, obert a tots els vents, és una maravella. Imagineu: una catedral romànica, amb una torre exenta molt bonica. Un terra de mosaic autèntic del segle XIII. Un ajuntament sobre unes voltes gòtiques bastíssimes, carrers amb palaus magnífics, que esperen inútilment una restauració que no arribarà. Esglésies barroques amagades, de façanes pastel i interiors de nata. Però encara no us hem explicat el millor secret d’Anangi, allò que ens va deixar bocabadats de veritat. És la cripta de la catedral. Una obra mestra del romànic mundial només comparable a San Marcos de León, a Espanya. Uns frescos sobre l’antic testament que cobreixen un espai inexhauriblement bell. Només per aquesta raó ja val la pena desplaçar-se de Roma a Anagni, o d’aturar-s’hi, entrant o sortint de Roma. No hem pogut possar-vos-en la foto. Estava estrictament filmar o fotografiar la cripta, i nosaltres som gent respectuosa. Us hem regalat, en canvi, la llum daurada, càlida, increible, de la tarda morint sobre Anagni, des de la finestra gòtica de la sala gran de l’ajuntament. No sentiu un tremolor a l’esquena?. La bellessa és indescriptible però, de vegades, sense voler, la càmara en capta un bocí. Bon aparcament a la porta de la vila medieval que mira al sud, prop de l’hospital. Bons llocs per dinar-hi i per dormir-hi. Proveu un hotelet amb molt d’encant, d’aquells que només pot haver-hi a Itàlia: el Villa Floridiana. Més modern, l’Hotel Citta dei Papi, es troba a l’entrada de l’autopista mateix. Dins la ciutat, el Portico Del Conte, a la Piazza Bonifacio VIII, és una bona referència per dinar, com també ho és La Taberna del Banditore, el restaurant Lo Schiaffo, o l’antiquíssim Albergo del Gallo‎, tots al carrer major de la vila, a la Via Vittorio Emanuele. Si aneu per Roma o Nàpols: Anagni!.

Anagni, la llamada ciudad de los Papas, no ha tenido la suerte de Montepulciano, o de Todi. No se ha convertido en una villa medieval publicitada. No sale en las guías de viaje, o sale solo de paso. Un error terrible, tal vez sólo perdonable debido a que no es una ciudad museo. Su situación, a unos 60 kms. bajo Roma, a pie de la autopista A1, la que hasta Nápoles, hace que se haya convertido en una ciudad dormitorio, poco agraciada, llena de gente, de pisos y de coches que circulan y molestan. A pesar de todo os aseguramos que vale la pena hacer una parada en Anagni. El casco antiguo, situado sobre un espolón rocoso, abierto a todos los vientos, es una maravilla. Imaginad: una catedral románica, con una torre exenta muy bonita. Un suelo de mosaico auténtico del siglo XIII. Un ayuntamiento sobre unas bóvedas góticas, calles con palacios magníficos, que esperan inútilmente una restauración que no llegará. Iglesias barrocas escondidas, de fachadas pastel e interiores de nata. Pero aún no os hemos contado el mejor secreto de Anangi, lo que nos dejó boquiabiertos de verdad. Es la cripta de la catedral. Una obra maestra del románico mundial sólo comparable a nuestro San Marcos de León, en España. Unos frescos sobre el antiguo testamento que cubren un espacio rabiosamente bello. Sólo por esta razón ya vale la pena desplazarse de Roma a Anangi, o de detenerse allí, entrando o saliendo de Roma. No hemos podido poneros la foto. Estaba estrictamente filmar o fotografiar la cripta, y nosotros somos gente respetuosa. Os hemos regalado, en cambio, la luz dorada, cálida, increible, de la tarde muriendo sobre Anagni, desde la ventana gótica de la sala grande del ayuntamiento. ¿No sentís un temblor en la espalda?. La belleza es indescriptible pero, a veces, sin querer, la cámara capta un trozo. Buen aparcamiento en la puerta de la villa medieval que mira al sur, cerca del hospital. Hay buenos lugares para comer y para dormir en Anagni. Prueben un hotelito con mucho encanto, de aquellos que sólo puede haber en Italia: el Villa Floridiana. Más moderno, el Hotel Citta dei Papi, se encuentra en la entrada de la autopista mismo. Dentro de la ciudad, el Portico, en la Piazza Bonifacio VIII, es una buena referencia para comer, como también lo es La Taberna del Banditore, el restaurante Lo Schiaffo, o el antiquísimo Albergo del Gallo, todos en la calle mayor de la villa, la Via Vittorio Emanuele.

Ruta pel Rosselló

El Rosselló, una de les comarques de la Catalunya nord, en terres ara de França, és una esplèndida font de sortides familiars per un pont, un cap de setmana ben aprofitat o unes petites vacances. El Rosselló ho te tot.  Mar i muntanya, platges bellíssimes, una costa d’ensomni, turons i serres altíssimes, frescals i maravelloses. Podem començar la visita per Perpinyà, però de fet, comença abans. Comença amb les precioses esglésies romàniques de Sant Martí de Fenollar, amb els seus frescos, Sant Andreu de Sureda, i de Sant Genís les Fonts, d’un romànic primitiu, que trobareu només creuar la ratlla fronterera, a l’altra cantó de la cadena de les Alberes, a tocar del Voló. O potser entrareu per la fantàstica costa vermella, cosa que pot ser una idea excel·lent. Us esperen pobles mariners com Cervera de la Marenda, amb penyasegats gegantins, que s’alternen amb cales i platges, en un marc realment bonic, ple de mar, de sol, i molt mediterrani. La carretera volta muntanya amunt i avall fins a Banyuls, entre vinyes i masos. Seguint la costa arribem també a Port-Vendres, un port molt actiu, i per acabar la maravellosa Cotlliure. Quin plaer recòrrer els carrers vora el mar, visitar el castell o caminar per la platja, amb la seva esglèsia marinera. O pujar al cementiri a rendir tribut al poeta Machado. Podem dinar en els restaurants del petit port, ran de la riera i el castell. Mireu-vos el típic Les Templiers, que és una casa fonda, amb habitacions, si més no, molt originals. Després podeu fer cap a Elna, que us ve de pas, amb la seva catedral romànica, amb un claustre que és una joia del romànic europeu, la maternitat, museus… Perpinyà és allà mateix i mereix detinguda visita, amb la seva catedral, el castell dels reis de Mallorca i el barri antic, amb els seus palaus i llotjes, ara una àrea comercial moguda. Mireu la seva web. A l’oest teniu Castellnou, prop de Thuir, un poble medieval molt bonic. I, més enllà, dues valls precioses, que ja no són Roselló, però que són catalanes. La vall del Vallespir, amb Ceret i els seus museus (www.musee-ceret.com), i Arles i el seu monestir. Més amunt les Gorges de la Fou, un espectacle natural increible, i Prats de Molló. Per aquí podeu entrar i sortir del Roselló per Camprodón. L’altra vall catalana a l’oest de Perpinyà és el Conflent. Maravellosa vall. Amb els monestir de Cuixà, prop de la vila de Prades, mireu la seva web: http://www.prades-tourisme.com, o la del poble de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situat als peus de la muntanya del Canigó, amb bons hotels, i on comença la ruta d’accés al monestir i la serra del Canigó. O el maravellós i desconegut priorat de Serrabona, amb uns capitells d’infart. Amb la vila medieval de Vilafranca de Conflet, i les seves muralles, aturades en el temps, i la gruta de les Canaletes, per a qui agradin les coves. Poblets rurals i tranquils, com Èvol, Mosset, Marcevol, Eus… catalans, que estan dins els més bonics de tota França. Si pugueu fins dalt de tot, sortireu camí de Puigcerdà, o hi entrareu. També podeu dedicar un dia a gaudir del tren groc, un trenet propietat de la SNCF, que fa la ruta entre La Tor de Querol, a pocs kms. de Puigcerdà, en mig de la Cerdanya, fins a Vilafranca de Conflent. A l’est de Perpinyà trobareu les platges de sorra fina d’Argeles, on van patir tants republicans, i els estanys de Leucata, paisatge original, amb el castell de Salses, bonica visita també, al nord, tancant la terra de llengua catalana. Ja veieu que podeu fer una bona visita, carregada de paisatge i de cultura, molt a prop de Barcelona, a uns 200 kms. només. Per dormir us recomanem els Novotel, hotels familiars. A Perpinyà n’hi ha dos. O bé dormir al Pradotel, a Prada de Conflent, senzillet però acollidor. Si no voleu gastar tant, i aneu amb infants, teniu sempre els econòmics però dignes, B&B Hotels. Us els recomanem. Per dinar o sopar us donarem tres noms, imprescindibles, fantàstics. A Perpinyà “Le Napoli”, una pizzeria boníssima, que fa també pasta i carn, de gourmet. Servei exquisit, preus ajustats. Podeu demanar més?. A la Plaça Catalunya, 3, en ple centre de la ciutat. Tel: 04 68 51 25 02.  A Prades teniu l’hotel Hostalrich al 156, de l’avinguda Général de Gaulle, també al centre, Tel. 04 68 96 05 38. Menú senzill i habitacions molt senzilles, però super barates. Podeu mirar també el restaurant “Le Meridienne”, al 20, de la rue des Marchands. Prop de Cuixà ens va encantar, al poblet de Codalet, L’Hostal de Nogarols, al Chemin Nougarols, s/n. Tel. : 04 68 96 24 57.

El Rosellón, una de las comarcas de la Cataluña norte, en tierras ahora de Francia, es una espléndida fuente de salidas familiares para un puente, un fin de semana bien aprovechado o unas pequeñas vacaciones. El Rosellón lo tiene todo. Mar y montaña, playas bellísimas, una costa de ensueño, colinas y sierras altísimas, frescas y maravillosas. Podemos empezar la visita por Perpiñán, pero de hecho, empieza antes. Comienza con las preciosas iglesias románicas de Sant Martí de Fenollar, con sus frescos, Saint-André, y de Sant Genís les Fonts, de un románico primitivo, que se encuentra sólo cruzar la raya fronteriza, en el otro lado de la cadena de las Alberes, junto a Le Boulú. O quizás entraréis por la fantástica costa roja, lo que puede ser una idea excelente. Os esperan pueblos marineros como Cerbère, con acantilados gigantescos, que se alternan con calas y playas, en un marco realmente bonito, lleno de mar, de sol, y muy mediterráneo. La carretera corre montaña arriba y abajo hasta Banyuls, entre viñas y caseríos. Siguiendo la costa llegamos también a Port-Vendres, un puerto muy activo, y para acabar, a la maravillosa Cotlliure. Qué placer recorrer las calles junto al mar, visitar el castillo o caminar por la playa, con su iglesia marinera. O subir al cementerio a rendir tributo al poeta Machado. Podemos comer en los restaurantes del pequeño puerto, cerca de la riera y el castillo. Observad el típico Les Templiers, que es una casa fonda, con habitaciones, al menos, muy originales. Después pueden visitar Elna, que os viene de paso, con su catedral románica, con un claustro que es una joya del románico europeo, la maternidad, museos … Perpiñán está allí mismo y merece una detenida visita, con su catedral, el castillo de los reyes de Mallorca y el barrio antiguo, con sus palacios y lonjas, ahora un área comercial movida. Vean su web. Al oeste tienen Castellnou, cerca de Thuir, un pueblo medieval muy bonito. Y, más allá, dos valles preciosos, que ya no son Roselló, pero que son catalanes. El valle del Vallespir, con Ceret y sus museos (www.musee-ceret.com), y Arles y su monasterio. Más arriba las Gargantas de la Fou, un espectáculo natural increíble, y Prats de Molló. Por aquí puede entrar y salir del Rosellón por Camprodón. El otro valle catalana al oeste de Perpiñán es el Conflent. Maravillosa valle. Con los monasterios de Cuixà, cerca de la villa de Prades, vea su web: http://www.prades-tourisme.com, o la del pueblo de Vernet: http://www.ot-vernet-les-bains.fr situado a los pies de la montaña del Canigó, con buenos hoteles, y donde comienza la ruta de acceso al monasterio y la sierra del Canigó. O el maravilloso y desconocido priorato de Serrabona, con unos capiteles de infarto. Con la villa medieval de Vilafranca de Conflet, y sus murallas, paradas en el tiempo, y la gruta de las Canaletas, para quienes gusten de las cuevas. Pueblos rurales y tranquilos, como Evol, Mosset, Marcevol, Eus … catalanes, pero que están dentro de los más bellos de toda Francia. Si subís hasta arriba del todo, saldreis del valle camino de Puigcerdà, o entraréis por allí. También pueden dedicar un día a disfrutar del tren amarillo, un tren propiedad de la SNCF, que hace la ruta entre La Tor de Querol, a pocos kms. de Puigcerdà, en medio de la Cerdanya, hasta Vilafranca de Conflent. Al este de Perpignan encontrarán las playas de arena fina de Argeles, donde sufrieron tantos republicanos, y los lagos de Leucata, paisaje original, con el castillo de Salses, bonita visita también, ya muy al norte, cerrando la tierra de lengua catalana . Ya veis que puede hacer una buena visita, cargada de paisaje y de cultura, muy cerca de Barcelona, a unos 200 kms. sólo. Para dormir os recomendamos los Novotel, hoteles familiares. En Perpiñán hay dos. O bien dormir en Pradotel, en Prada de Conflent, sencillito pero acogedor. Si no quieren gastar tanto, y viajan con niños, tienen los siempre económicos pero dignos, B & B Hotels. Los recomendamos. Para comer o cenar os daremos tres nombres, imprescindibles, fantásticos. En Perpiñán “Le Napoli”, una pizzería buenísima, donde hacen también pasta y carne, de gourmet. Servicio exquisito, precios ajustados. ¿Se puede pedir más?. En la Plaza Catalunya, 3, en pleno centro de la ciudad. Tel: 04 68 51 25 02. En Prades tienen el hotel Hostalrich en el 156, de la avenida Général de Gaulle, también en el centro, Tel. 04 68 96 05 38. Menú sencillo y habitaciones muy sencillas, pero super baratas. Pueden mirar también el restaurante “Le Meridienne”, en el 20, de la rue des Marchand. Cerca de Cuixà nos encantó, en la aldea de Codalet, El Hostal de Nogarola, el Chemin Nougarols, s / n. Tel. : 04 68 96 24 57.

Llac d’Orta

El llac d’Orta està situat al Piamont, a tocar del llac Maggiore, a Itàlia, al peu dels Alps. És un llac petit, el més petit de tots els magnífics llacs italians alpins de les rodalies de Milano. Podeu arribar-hi des de Torino, anant cap a Novara, i d’aquí camí de Domodossola. També des de Milano per l’autopista A8 i A26 seguint sempre la direcció Gravellona Toce, sortida Borgomanero i seguint cap a Gozzano, que es la primera vila que trobareu al sud del llac. També podeu fer la riva del llac Maggiore fins Stresa, anar cap a Gravellona, i d’allà a Omegna. Llavors podreu fer el llac d’Orta de tornada cap a Milano o Torino. Un dia complert. Son uns 140 kms. des de Torino, 70 kms. des de Milano i 42 kms des de l’aeroport de Malpensa. El llac te una illa al mig, a tocar d’Orta, la població que dona li dona nom. Es tracta de l’Isola di San Giulio, d’una bellessa arrebatadora, romàntica. L’illa és una fita cultural, religiosa, sacra i d’art. Hi ha una comunitat de monges benedictines que regenten el monestir que domina l’enclau. La Basilica de l’illa, romànica del segle XI, conté magnífiques escultures del XV, i fresos a les parets del segles XV, XVI i XVIII. La resta de l’illa, i de les rives, està plena de casetes de pescadors i de vil·les d’estiueig, tot i que en menor mesura que les vores del llac Maggiore. Si hi aneu a la primavera trobareu poca gent, i una natura en ple despertar. A l’estiu hi ha més gent, tot i que mai tanta com al Maggiore. Us podreu banyar i anar al festival de música antiga. A la tardor el llac i els boscos, els Alps tots ells, s’omplen de color increibles. Els arbres perden les fulles i la neu cobreix els cims. La boira campa per les aigües quietes. Bucòlic, oi?. Als pobles de la vora del llac hi ha molts hotels que ens van semblar preciosos, i alguns càmpings molt bonics. Nosaltres, però, vàrem dormir al Novotel Milano Malpensa, a l’aeroport, on vam centrar el nostre campament. Bé de preu i admeten 2 infants dormint i esmorzant gratis a l’habitació dels pares. No us perdeu el llac d’Orta, el seu veï llac Maggiore, i els de Garda, Iseo i Lugano. Una destinació ineludible en un viatge pels Alps Italians.

El lago de Orta está situado en el Piamonte, cerca del lago Maggiore, en Italia, al pie de los Alpes. Es un lago pequeño, el más pequeño de todos los magníficos lagos italianos alpinos de los alrededores de Milano. Pueden llegar desde Torino, yendo hacia Novara, y de ahí camino de Domodossola. También desde Milano por la autopista A8 y A26 siguiendo siempre la direcció Gravellona Toce, salida Borgomanero y siguiendo hacia Gozzano, que es la primera villa que se encuentra al sur del lago. También pueden subir por la orilla del lago Maggiore hasta Stresa, ir luego hacia Gravellona, y de allí a Omegna. Entonces podrán dar el lago de Orta de vuelta a milano o Torino. Un día completo. Son unos 140 kms. desde Torino, 70 kms. desde Milano y 42 kms desde el aeropuerto de Malpensa. El lago tiene una isla en medio, al lado de Orta, la población que da le da nombre. Se trata de la Isola di San Giulio, de una belleza arrebatadora, romántica. La isla es un hito cultural, religioso, sacro y de arte. Hay una comunidad de monjas benedictinas que regentan el monasterio que domina el enclave. La Basílica de la isla, románica del siglo XI, contiene magníficas esculturas del XV, y fresos en las paredes de los siglos XV, XVI y XVIII. El resto de la isla, y de las riberas, está llena de casitas de pescadores y de villas de veraneo, aunque en menor medida que las orillas del lago Maggiore. Si vais en primavera encontrareis poca gente, y una naturaleza en pleno despertar. En verano hay más gente, aunque nunca tanta como en el lago Mayor. Os podréis bañar e ir al festival de música antigua. En otoño el lago y los bosques, los Alpes todos ellos, se llenan de colores increíbles. Los árboles pierden las hojas y la nieve cubre las cimas. La niebla campa por las aguas quietas. Bucólico, ¿verdad?. En los pueblos de la orilla del lago hay muchos hoteles que nos parecieron preciosos, y algunos campings muy bonitos. Nosotros, sin embargo, dormimos en el Novotel Milano Malpensa, el del aeropuerto, donde centramos nuestro campamento. Bien de precio y admiten 2 niños durmiendo y desayunando gratis en la habitación de los padres. No os perdáis el lago de Orta, su vecino el lago Maggiore, y los de Garda, Iseo y Lugano. Un destino ineludible en un viaje por los Alpes Italianos.

Padova

En una sortida a Itàlia, quasi bé ningú deixa de banda Venecia. La ciutat dels canals és una maravella indiscutida i indiscutible. Res no se li assembla. Res no arriba a la seva sublím maravella. Però si us queden dies o hores disponibles després d’haver fet al vostre gust Venecia i les illes, Burano, Murano i Torcello, penseu en Padova, en Pàdua, que està a menys de 40 kms. de la ciutat dels canals. Padova és una ciutat encantadora que visqué sempre a l’ombra de Venecia, i encara avui dia ho fa. La gent hi passa necessàriament camí de la Sereníssima República. Tantmateix son poquíssims els automovilistes que deixen l’autovia que els porta de Florència, Roma o Milà per dedicar un temps a Padova. Ara us en donarem les raons. Padova és una ciutat tranquil·la, peatonal, on la gent i les bicicletes son els amos del carrer. Cap soroll, cap estridència. Te un casc antic obert i escenogràfic, amb un palau, un mercat, una logia senzillament genials. A la foto podeu veure el rellotge astronòmic, davant del palau del poble, i la columna amb el lleó de Sant Marc, insignia del domini de Venecia sobre la ciutat. Per si aquestes maravelles no fossin suficients, el pintor renaixentista Giotto va deixar a la vila una de les seves obres mestres més mundialment reconeguda. Es tracta dels magnífics frescos de la capella dels Scrovegni. Fantàstica, no hi han paraules per descriure aquesta joia. És interessant reservar per internet o per telèfon, per no tenir sorpreses de darrera hora. Per descomptat la vila també te un Duomo, i una esglèsia molt singular dedicada al seu Sant més famós, Sant Antoni de Pàdua. La Basílica del Santo. Una curiositat devota, gran i impressionant com un pastís de nata. Ja veieu que val la pena parar un momentet a Pàdua. Impossible detallar-vos un restaurant a Padova, n’hi ha desenes i, segurament estareu allotjats a Venecia, i serà una matinal o una tarda el que passareu a la vila. El mateix passa a l’hora de dormir. De tota manera us podem recomanar un hotel que ens va agradar, molt ben situat, prop de centre històric, en una zona tranquil·la on es pot arribar en cotxe. Es tracta de l’Hotel Giotto.

En una salida a Italia, casi nadie deja de lado Venecia. La ciudad de los canales es una maravilla indiscutida e indiscutible. Nada se le parece. Nada llega a su sublime maravilla. Pero si les quedan días u horas disponibles después de haber hecho a su gusto Venecia y las islas, Burano, Murano y Torcello, pensad en Padova, en Padua, que está a menos de 40 kms. de la ciudad de los canales. Padova es una ciudad encantadora que vivió siempre a la sombra de Venecia, y aún hoy día lo hace. La gente pasa necesariamente por ella camino de la Serenísima República. Sin embargo son poquísimos los automovilistas que dejan la autovía que les lleva desde Florencia, Roma o Milán hasta Venecia, para dedicar un tiempo a Padova. Ahora les daremos las razones para hacerlo. Padova es una ciudad tranquila, peatonal, donde la gente y las bicicletas son los dueños de la calle. Ningún ruido, ningún estridencia. Tiene un casco antiguo abierto y escenográfico, con un palacio, un mercado, y una logia sencillamente geniales. En la foto podéis ver el reloj astronómico, ante el palacio del pueblo, y la columna con el león de San Marcos, insignia del dominio de Venecia sobre la ciudad. Por si estas maravillas no fueran suficientes, el pintor renacentista Giotto dejó en la villa una de sus obras maestras más mundialmente reconocida. Se trata de los magníficos frescos de la capilla de los Scrovegni. Fantástica, no hay palabras para describir esta joya. Es interesante reservar por internet o por teléfono, para no tener sorpresas de última hora. Por supuesto la villa también tiene un Duomo, y una iglesia muy singular dedicada a su Santo más famoso, San Antonio de Padua. La Basílica del Santo. Una curiosidad devota, grande e impresionante como un pastel de nata. Ya veis que merece la pena parar un momentito en Padua. Imposible detallar un restaurante en Padua, hay decenas y, seguramente estaréis alojados en Venecia, y será una mañana o una tarde lo que pasareis en la villa. Lo mismo ocurre a la hora de dormir. De todos modos os podemos recomendar un hotel que nos gustó, muy bien situado, cerca de centro histórico, en una zona tranquila donde se puede llegar en coche. Se trata del Hotel Giotto.