Lescun: Plateau de Lhers

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe, que acaba a la vila d’Oloron-Sainte Marie que n’és la capital, una ciutat gran. Però de totes les meravelles d’aquesta vall, al peu dels Pirineus, us proposem una excursió pel poble de Lescun. Es troba a la falda d’un circ de muntanyes impressionat, el circ de Lescun, dels més bonics dels Pirineus centrals. Tot just passar el port, o el túnel de Somport, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara trobareu, a mà esquerra tot baixant, la carretera que porta al poble de Lescun, des d’on podeu arribar en cotxe al peu del circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Abans d’arribar a Lescun trobareu a mà esquerra de nou, la indicació per accedir als plans de Lhers. Es tracta d’un altre indret bucòlic, amb un seguit de prats i rius d’alta muntanya, amb granges disseminades, on pasturen vaques i cavalls. Idílic. La carretera arriba fins un càmping d’alta muntanya, en un entorn de pics impressionants. Apte per a qualsevol tipus de vehicle, carretera estreta però asfaltada i condicionada. Des d’allà mil rutes de senderisme familiar son possibles. El centre francès de la vall seria Oloron, un poble gran, amb la seva catedral, una església romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar a casa pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.Continuem per veure el magnífic circ de Lescun, amfiteatre de muntanyes. Seguim el camí dels prats de L’Hers, un lloc bucòlic i pastoral.

 

Hoy os proponemos ir a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para bajar per la Val d’Aspe, que acaba en la villa d’Oloron-Sainte Marie que es la capital del valle, y una ciutat grande. Pero más en concreto lo que os proponemos hoy es una excursión al pueblo de Lescun. El circo de Lescun es uno de los más bonitos de los Pirineos Franceses. Podeis ir a pueblo, y al circo, o bién subir a los llanos de Lhers. Se trata de un lugar bucólico con una carretera estrecha que cruza prados y bosques hasta llegar a un camping de alta montaña. Posibilidad de grandes rutas de senderismo familiares. Oloron, un pueblo grande, merece una visita también, con su catedral románica, patrimonio de la humanidad. En Oloron teneis el hotel Alysson, y para comer “La cort des miracles”, un bar con comidas. Podeis volver por el Portalet, y Formigal. O volver por el túnel y parar a comer en l’Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante. Sabiñánigo tiene un hotel fabuloso: el Villa Virgínia. Cerca está Jaca con su catedral y el museo diocesano y las pinturas románicas. Podeis recorrer las iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo.

Somport

El Summum Portus romà, el camí de muntanya més baix en el Pirineu axial entre Espanya i França, el port de Somport, l’únic accés lliure de neu, el port de muntanya més utilitzat pels peregrins medievals a Compostela és un indret magnífic que podeu visitar tot l’any. La pujada des de Jaca és molt amable. La mateixa ciutat és meravellosa, amb la seva catedral, el casc antic, el museu diocesà amb les pintures romàniques d’Aragó. Pujant cap al port trobareu Villanua, amb una cova plena de ratspenats. I més amunt les estacions d’esquí d’Astun i de Candanchú, enmarcades per un impressionant circ de muntanyes. Tot seguit arriba el port, inesperadament. Ni ho notareu. Abans de baixar cap a França us recomanem una visita a Astún. Aquesta estació d’esquí molt familiar és lloc de partida de incontables i boniques rutes de senderisme. Com ara la que porta a l’Ibón de las Truchas, i que podeu fer en telecadira fàcilment. En baixar cap a la part francesa, entrant a la Gave d’Aspe, el decorat canvia molt. És més verd, menys agreste, menys dur. El primer poble que trobem és Urdos, graciós però sense res destacable.

Més avall un parell de poblets medievals molt bonics i, encara més avall la desviació cap a Lescun, amb el seu circ glaciar impresionant, i les valls i prats de l’Hers, un lloc molt bucòlic i pastoral, orígen de noves rutes per caminar a la muntanya en família. Accés en vehicle molt fàcil i còmode.

Si seguiu més enllà baixareu cap a Oloron Sainte Marie, un gran burg occità i pirenaïc amb una colosal catedral romànica de marbre rosat. Per dinar i dormir recomanem tornar a territori espanyol i us proposem dos lloc mítics: l’Anglassé a Canfranc, i podeu aprofitar per admirar la monumental estació de tren decimonònica, o bé a Jaca, davant la catedral el bar de tapes Casa Fau. Vam dinar molt bé allà. Molt recomanable. A Jaca podeu dormir a l’Hotel Reina Felicia, bé. O al Jacetania, molt bé. Però a nosaltres ens agrada fer-ho a Sabiñánigo, a l’Hotel Villa Virgínia, amb un spa increible!.

El puerto de Somport ofrece a los viajeros familiares muchos atractivos. Antes de subir este puerto pirenaico teneis la posibilidad de visitar la bella ciudad de Jaca, con su barrio antiguo y su catedral, con el museo. Subiendo al puerto hay bellos pueblos y valles. Llegando arriba teneis la estación de tren de Canfranc, y las estaciones de esquí de Candanchú y Astún. Pasado el puerto, ya en Francia, el paisaje se vuelve aún más verde si cabe. Al final del valle teneis el Circo de Lascún y la bella población de Oloron Sainte Marie, con otra espléndida catedral románica. No os perdais esta excursión.

La Vall d’Aspe

Avui us proposem passar a França pel túnel de Somport, des de Jaca, per recórrer la bonica vall d’Aspe. la vila d’Oloron-Sainte Marie n’és la capital, una ciutat gran. Però aquesta vila ja està situada al final de la vall, al peu dels Pirineus. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Tot just passar el port, o el túnel, entrareu en una vall atlàntica, plena de vegetació, preciosa a la tardor, nevada a l’hivern, fresca a l’estiu i multicolor en primavera. Hi ha, a banda i banda de la carretera un seguit de pobles de muntanya amb cases medievals. Més endavant encara podeu anar, a mà esquerra tot baixant, al circ de Lescun, impressionant amfiteatre de muntanyes alpines. No us el perdeu. Una mica més avall encara, a mà dreta de nou, teniu Sarrance. Podeu parar per veure la seva estranya església barroca, amb la façana, el claustre i l’interior, on destaca la trona, els vitralls de l’àbsis i la talla de la verge. Al final trobareu Oloron, amb la seva catedral, una esglèsia romànica i gòtica molt maca i molt gran, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. A Oloron nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració barroca i naif. Podeu tornar pel port de Portalet, i anar a Formigal. També podeu decidir refer la ruta i repassar el túnel de Somport per anar a dinar a l’Anglassé, a Canfranc. Fabulós restaurant amb un menú de campanetes per quatre duros. Si no voleu dormir a França, i només fer una ullada a la Vall d’Aspe, un bon centre espanyol per fer aquesta ruta seria Sabiñánigo, on hi ha el nostre hotel preferit del Pirineu d’Osca: el Villa Virgínia de Sabiñánigo. Un senyor hotel, 4 estrelles, amb un spa increible, fantàstic, i un restaurant a l’alçada dels millors. Si dormiu al costat aragonès podeu visitar Jaca, amb la seva catedral romànica i el museu diocesà, ple de pintures romàniques també, bellíssimes. I l’endemà recórrer les petites esglésies del Serrablo, romànic puríssim i senzill. No us perdeu San Pedro de Lárrede, fantàstica, i San Juan de Busa, una cucada. Ja ho veieu, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance… Pirineus en estat pur, paisatges de somni, art i bon menjar. La Vall d’Aspe us espera!.

Hoy os proponemos pasar a Francia por el túnel de Somport, desde Jaca, para recorrer el bonito valle de Aspe, del que villa de Oloron-Sainte Marie es la capital. Pero esta villa ya está situada al final del valle, al pie de los Pirineos. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, su ciudad gemela justo al otro lado. Nada más pasar el puerto, o el túnel, entraréis en un valle atlántico, lleno de vegetación, precioso en otoño, nevado en invierno, fresco en verano y multicolor en primavera. Hay, a ambos lados de la carretera, una serie de pueblos de montaña con casas medievales. Más adelante, a mano izquierda bajando, teneis el circo de Lescun, impresionante anfiteatro de montañas alpinas. No se lo pierdan. Un poco más abajo aún, a mano derecha de nuevo, tienen Sarrance. Pueden parar para ver su extraña iglesia barroca, con la fachada, el claustro y el interior, donde destacan las vidrieras del ábside y la talla de la virgen. Al final encontrarán Oloron, con su catedral, una iglesia románica y gótica muy bonita y muy grande, con una portada muy guapa, espléndida, patrimonio de la humanidad. En Oloron nosotros dormimos en el hotel Alysson, un moderno hotel de lujo, a un precio muy competitivo, altamente recomendable. Servicio amable. Habitaciones familiares. Para comer nos gusta mucho “La corte de los milagros”, un bar donde hacen comidas, frente a la catedral de Santa María. Encantador aunque su decoración barroca y naif pueda sorprender. Pueden volver por el puerto de Portalet, e ir a Formigal. También pueden decidir rehacer la ruta y repasar el túnel de Somport para ir a comer al Anglassé, en Canfranc. Fabuloso restaurante con un menú de campanillas por cuatro duros. Si no deseais dormir en Francia, y sólo echar un vistazo al Valle de Aspe, un buen centro español para hacer esta ruta sería Sabiñánigo, donde está nuestro hotel preferido del Pirineo oscense: el Villa Virginia de Sabiñánigo. Un señor hotel, 4 estrellas, con un spa increíble, fantástico, y un restaurante a la altura de los mejores. Si dormís en el lado aragonés se puede visitar Jaca, con su catedral románica y el museo diocesano, lleno de pinturas románicas también, bellísimas. Y al día siguiente recorrer las pequeñas iglesias del Serrablo, románico purísimo y sencillo. No se pierdan San Pedro de Lárrede, fantástica, y San Juan de Busa, una cucada. Ya lo veis, Jaca, Sabiñánigo, Oloron, Sarrance … Pirineos en estado puro, paisajes de ensueño, arte y buena comida. ¡El Valle de Aspe les espera!.

 

San Adrián de Sásabe

L’antiga església del monestir visigòtic de San Adrián de Sásabe no denota la gran importància que va tenir en la història d’Aragó. Avui dia és una petita joia romànica, preciosa, cuca, en un indret màgic, en plena natura, en un lloc recòndit del Pirineu Aragonés més salvatge i desconegut. Sásabe està situat a uns 22 kms. al nord de la vila de Jaca, capital d’aquestes contrades. Si voleu anar-hi us cal agafar la carretera N-330 en direcció a França, a Somport i Canfranc. Travessareu el poblet de Castiello de Jaca, i uns 3 Kms. més endavant trobareu, molt ben indicat, a mà esquerra, la desviació que porta al petit llogarret d’Aratorés, molt maco, molt rural. Passareu aquesta petita població, enfilareu uns turons i baixareu cap al vall i el poble de Borau, on està situada l’ermita. Cal travessar Borau en direcció Aisa. La carretera, fins ara ampla i ben condicionada, es transforma en una pista asfaltada, però estreta i en males condicions, que remunta el riu Lubierre, un encant de riu, pujant vall amunt. En un parell de kms. trobareu, ara a mà dreta una nova pista asfaltada, ni millor ni pitjor que la que porta a Aisa, que en un parell de kms. més ens porta a un aparcament, petit, però suficient. A l’altra banda del riu, que es passa saltant pedres, o per una passera improvisada, ja veureu el temple. Tot el que queda d’una abadia poderosa, que fou la primera seu del bisbat d’Osca. Ja diu una pedra del temple: “tres bisbes estan enterrats aquí”. El lloc és líric, bucòlic, encisador. Situat al punt d’unió de dos torrents, l’església fou literalment desenterrada. Fins el punt que la finestra damunt el pòrtic fou durant anys la porta d’entrada a l’ermita. Sota estaven esperant 4 metres de temple més. No fou fins l’any 1962, que l’ICONA buida la construcció, retornant-li l’aspecte original. De tota manera, la natura reclama el que és seu. Tothora raja aigua de les parets de la nau, de l’àbsis. Un enginyós sistema la treu a l’estiu. En època de fortes pluges, el terra sembla una cisterna. La remor del riu subterrani omple tot l’espai, acaronant-nos, convidant-nos, bressolant-nos. La màgia de les coses senzilles. Indret iniciàtic, fantàstic per fer una ruta a peu o en bici per les muntanyes que l’envolten. Preneu el cotxe i pugeu a Aisa, o fins i tot feu la gran ronda fins Aragüés del Puerto o Jasa. Per obtenir qualsevol mena de servei a la zona, la referència és la vila de Jaca, des d’on es te accés a la majoria de grans valls de la Serralada Pirenaica. Remunteu en el curs d’un pont, o unes vacances fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. Arribeu-vos fins les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. Descobriu l’ermita germana d’Igualcel, bellíssima també. Aneu a San Juan de la Peña. Jaca mateix és preciosa amb la seva catedral, el museu diocesà, el casc antic, la ciutadella militar. Gaudiu de les pistes d’esquí a tocar, del palau de gel, de la piscina coberta, feu bici de muntanya, senderisme, rafting, muntanyisme… Però no us oblideu d’incloure San Adrián de Sásabe en la vostra ruta. En qualsevol època de l’any, amb neu o sense, amb la vegetació nua, verda o de colors. Al poblet d’Aisa teniu l’únic restaurant de la zona, en un hostalet de muntanya senzill. Es diu Valle de Aisa, i és casolà, sense pretensions. També a Jaca mateix hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Sásabe!.

La antigua iglesia del monasterio visigótico de San Adrián de Sasabe no denota la gran importancia que tuvo en la historia de Aragón . Hoy en día es una pequeña joya románica , preciosa , en un lugar mágico , en plena naturaleza , en un lugar recóndito del Pirineo Aragonés más salvaje y desconocido. Sasabe está situado a unos 22 kms . al norte de la villa de Jaca , capital de esta región. Si deseais ir necesitais tomar la carretera N -330 en dirección a Francia , hacia Somport y Canfranc . Atravesaréis el pueblo de Castiello de Jaca , y unos 3 kms. más adelante encontrareis , muy bien indicado , a mano izquierda , la desviación que lleva a la pequeña aldea de Aratorés , muy bonita, muy rural . Pasaréis esta pequeña población , trepareis colinas y bajaréis hacia el valle y el pueblo de Borau , donde está situada la ermita . Hay que atravesar Borau en dirección Aisa . La carretera , hasta ahora ancha y bien acondicionada , se transforma en una pista asfaltada , pero estrecha y en malas condiciones , que remonta el río Lubierre , un encanto de río , subiendo valle arriba . En un par de kms . encontrareis , ahora a mano derecha una nueva pista asfaltada , ni mejor ni peor que la que lleva a Aisa , que en un par de kms . nos lleva a un aparcamiento , pequeño , pero suficiente . Al otro lado del río, que se pasa saltando piedras , o por una pasarela improvisada , ya veréis el templo . Todo lo que queda de una abadía poderosa , que fue la primera sede del obispado de Huesca . Ya dice una piedra del templo : ” tres obispos están enterrados aquí ” . El lugar es lírico , bucólico , encantador. Situado en el punto de unión de dos torrentes , la iglesia fue literalmente desenterrada . Hasta el punto de que la ventana sobre el pórtico fue durante años la puerta de entrada a la ermita . Bajo ella estaban esperando 4 metros de templo más. No fue hasta el año 1962 , que el ICONA vacía la construcción de tierra, devolviéndole el aspecto original . De todos modos , la naturaleza reclama lo que es suyo . Constantemente mana agua de las paredes de la nave , del ábside . Un ingenioso sistema la va evacuando en verano. En época de fuertes lluvias , el suelo parece una cisterna . El rumor del río subterráneo llena todo el espacio , mimandonos , invitándonos , meciendonos . La magia de las cosas sencillas . Lugar iniciático , fantástico para hacer una ruta a pie o en bici por las montañas que la rodean.  Tomen pués el coche y suban a Aisa , o incluso hagan la gran ronda hasta Aragüés del Puerto o Jasa . Para cualquier tipo de servicio en la zona , la referencia es la villa de Jaca , desde donde se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la Cordillera Pirenaica . Subid a Sásabe en el curso de un puente , o unas vacaciones y llegaros hasta el Puerto de Somport , con las estaciones de esquí de Candanchú , o la de Astún , donde todavía se puede coger el telesilla que sube a los lagos . Debemos ir hasta las escondidas y increíbles valles de Ansó o Hecho, con espacios naturales como la Selva de Oza , o la iglesia magnífica de Siresa , románico puro . Descubrid la ermita hermana de Igualcel , bellísima también. Vayan a San Juan de la Peña . Jaca mismo es preciosa con su catedral , el museo diocesano , el casco antiguo , la ciudadela militar . Disfruten de las pistas de esquí cerca, del palacio de hielo , de la piscina cubierta , hagan bicicleta de montaña, senderismo , rafting , montañismo … Pero no se olviden de incluir San Adrián de Sasabe en su ruta. En cualquier época del año , con nieve o sin ella, con la vegetación desnuda, verde o de colores . En la aldea de Aisa tienen el único restaurante de la zona , en un hostal de montaña sencillo . Se llama Valle de Aisa , y es casero , sin pretensiones . También en Jaca mismo hay muchos hoteles, todos bonitos. Y restaurantes con una excelente gastronomía . Nosotros hemos estado en el hotel Mur, sencillito , en el centro , y en los apartamentos Peña Oroel . centricos también. Pero son un poco antiguos , los dos. Ahora se puede disfrutar de establecimientos más nuevos, como el Apartotel Jacetania , novísimo , que ofrece apartamentos para familias de 4 miembros , o de 6 , a precios competitivos , o el Hotel Reina Felicia , con habitaciones familiares dúplex, dos buenas opciones que recomendamos. Para cenar vayan de tapas , a la Tasca de Ana , fabuloso , pero para estar de pie . Siempre lleno . Si deseais tapas , o platos de calidad , a precios de risa , sentados a la mesa , id a Las Tres Ranas. Personal joven y competente , tapas de sueño . Recomendable 100% . Más restaurantes típicos: el Portón , o bien La Cadiera , dos buenos lugares donde comer . ¡Disfrutad Sasabe ! .

Santa Maria d’Iguacel

Santa María de Iguácel és una petita ermita situada al cor del Pirineu aragonès, al final d’un vall ferèstec i deshabitat que s’anomena, curiosament, amb el nom de valle de la Garcipollera. Està a poc kms. de la vila de Jaca, pujant cap a Canfranc i el port de Somport, per la N-330. A l’entrar en el poble de Castiello de Jaca, trobareu una carretera que surt, a mà dreta, en direcció a Bescós i Villanovilla. Aquesta carretera ressegueix el vall de la Garcipollera, seguint el riu Ijuez, durant una desena de kms. Just quan ja veieu, a la vostra dreta, a l’altre costat del riu, les cases de Villanovilla, trobareu una pista forestal, a mà esquerra. De fet la carretera creua el riu per anar cap al poble, i nosaltres seguirem rectes, pel costat del Ijuez. La pista és ampla, no fa pujada i no fa por, però està plena de pedres soltes, i en condiciones variables segons l’època de l’any, i les pluges. Nosaltres hi hem arribat en 8 kms interminables, amb un cotxe turisme normal, però si sou d’aquells que mimen els vehicles passareu angúnies. Al cap de 4 kms. arribareu a una zona de picnic, amb bones sombres, taules i bancs, on hi ha també bons gorgs del riu per banyar-vos. Allà la pista travessa l’Ijuez per un gual encimentat, com una petita presa, i continua amunt, deixant el riu a la vostra esquerra. Al final de la pista, amb bon aparcament, teniu ja l’ermita a uns 200 mts. Quan ja s’hi ha arribat tot l’esforç sembla justificat. Una impressionant construcció del primer romànic s’aixeca davant vostre, en mig d’un bosc magnífic i d’una prada sempre verda. La gent de la contrada assegura que el lloc és màgic, i ens ho creiem. L’església és el darrer edifici que resta d’un dels més antics monestirs d’Aragó. La solitud extrema, les línies elegants, la bellessa de l’indret, senzillament, corprenen. L’edificació és molt maca per fora, amb les seves portes i finestres, l’absis i la petita torre. Però encara és més bonica per dins, amb la teulada de fusta i l’àbsis semicircular, amb els tres finestrals i les maravelloses pintures del darrer gòtic, però que semblen talment romàniques també, que conté. L’estiu és bona època per arribar-s’hi, el segon diumenge de juliol s’hi fa un gran aplec. Podeu veure el temple cada dia, fins les 18,30 hores, gràcies a que l’associació d’amic d’Iguacel manté oberta la porta i cuidat l’entorn. La tardor també és preciosa, i llavors l’església està oberta dissabtes i diumenges. A l’hivern la neu cobreix els paratges d’Iguacel i tot adopta un aire místic. La primavera és un esclat de flors, de natura. Si feu una ruta per el Pirineu Aragonès, so us esteu a Jaca, si aneu a esquiar a Candanchú o Astún, o bé camí de França, i podeu desviar-vos de la ruta, aneu a Iguacel. També ideal per famílies caminaires, per fer rutes de natura, o en bici. Si us decidiu a descobrir aquesta joia amagada podeu fer centre operatiu a Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Amb una catedral que cal veure, i un museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Des de Jaca teniu accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com el de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu famós balneari, preciosos. o el de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, que ja us hem citat abans. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, i Jasa. També está molt a prop de San Juan de la Peña, fita monumental del romànic d’Aragó. Les pistes d’esquí son a tocar. Si voleu fer picnic us recomanem l’àrea de descans que hi ha a mig camí d’Iguacel, però a Jaca teniu bons restaurants amb una excel·lent gastronomia, i hotels on dormir de fàbula. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu la ruta fins Santa Maria d’Iguacel, que val la pena!.

Santa María de Iguácel es una maravillosa ermita románica, resto de un monasterio medieval, situada en el fondo del hoy deshabitado valle de la Garcipollera, un entorno natural magnífico, en pleno pirineo aragonés. A ella se accede por la carretera N-330, que va de Jaca a Canfranc y al puerto de Somport, desviándonos a la derecha, nada más entrar en el pueblo de Castiello de Jaca, bién señalizado, hacia el pueblo de Bescós y Villanovilla. Justo a l’entrada de este último pueblo, antes de cruzar el rio Ijuez, una pista forestal que continua por el margen izquierdo del rio, nos lleva a Iguacel. Esta pista es bastante ancha, no sube, no da curvas, pero está llena de guijarros sueltos, i no siempre se encuentra en buenas condiciones. Pero se puede pasar, si no sois muy maniáticos, con vuestro turismo. Son unos 8 kms interminables de botes y piedras. A medio camino encontrareis un área de picnic, con mesas y bancos, con buenos lugares para pegar un baño en el rio. Justo allí se cruza el Ijuez sobre un vado o presa de cemento, seguiendo ahora por el margen derecho del valle. Hasta llegar a la ermita. El lugar es realmente mágico. El bosque frondoso, la pradera verde, el aire, el magnífico templo románico. Valia la pena el esfuerzo de subir hasta aquí. Gozad de las portadas, los ventanales, el ábside, de su tejado de madera, de las bellas pinturas murales del ábside, del siglo XV. Si subís en verano está abierta cada dia hasta las 18.30 horas. Si vais el segundo domingo de Julio coincidiréis con la romeria. En otoño abren los fines de semana. Llegaros a Iguacel en el curso de una salida por el Pirineo de Aragón. Podeis dormir en Jaca, visitando su casco histórico, su catedral, su museo con pinturas románicas de primer orden. O subid a Formigal, a Somport, a Candanchú, o a Astún, a esquiar en invierno, cuando Iguacel está misterioso, cubierto por el blanco manto de la nieve. O pasead por los valles de Ansó o Hecho. O acercaros hasta San Juan de la Peña, maravilla románica de Aragón. En Jaca hay muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. Buena visita a Santa Maria de Iguacel. 

Mercat Medieval a Jaca

La capital indiscutible del Pirineu d’Aragó és Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Una ciutat a la que sempre vols tornar, perquè et captiva. Avui us volem donar una bona excusa per agafar la canalla i pujar a Jaca aquest darrer cap de setmana d’estiu, a fer un resopó de vacances, la darrera oportunitat de gaudir del que ja s’acaba. Es tracta del Mercat Medieval de Jaca, anomenat el de les tres cultures, o també del Camí de Sant Jaume. Jaca te un casc històric molt bonic, autèntic, robust, de pedra i cases baixes, amb torres i esglèsies, que es transformarà en un mercat medieval els dies 30, 31 de agost i 1 de setembre. Hi haurà tallers, mostres d’oficis, acròbats, figurants, espectacles de carrer, mags i música. Tot al voltant de la seva fascinant i maravellosa catedral romànica, impressionant, imponent, que no podeu deixar de veure. Com tampoc us pot passar que oblideu el museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com ara el del que porta fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Però, recordeu, que Jaca és bonica en ella mateixa. Una catedral, un casc antic i una ciutadella militar de primer ordre, no completen totes les ofertes turístiques que podeu gaudir.  Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… Aneu a Jaca en qualsevol època de l’any, amb neu o sense, verda o de colors, però potser aquesta setmana, de fira medieval, és una bona ocasió. A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Jaca!.

La capital indiscutible del Pirineo de Aragón es Jaca. Y alli, en su casco histórico se desarrollará un mercado medieval los días 30, 31 de agosto y 1 de septiembre. La cita es una de las más concurridas del Pirineo y se articulará en tres zonas distintas, cristiana, judia y árabe, que se organizarán el las inmediaciones de las plazas de la Catedral, Biscós y del Marqués de la Cadena. El mercado recuerda la incesante actividad mercantil que hubo en la ruta jacobea, creando importantes centros económicos en las localidades más importantes del Camino. Así, el mercado de Jaca contará tanto con artesanos gastronómicos como maestros de antiguos oficios. En total un centenar de puestos y paradas, con venta de productos y degustaciones, pero también se mostrarán aspectos exclusivos de cada una de las culturas.  El mercado contará con diversos talleres que harán demostraciones y trabajos en directo, para poder apreciar las habilidades de estos antiguos oficios, muchos, casi extinguidos. Alfareros, picapedreros, hilanderas, escribanos, espectáculos de magia, acróbatas y faquires conformarán este mercado medieval. Además, desde Jaca se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Pero, además, Jaca es bella ella misma. Una catedral gótica, un museo con pinturas románicas bellísimas, un casco antiguo agradable y una ciudadela militar de primer orden, muy cara de visitar, completan las ofertas turísticas. Para los amantes del deporte es una cita ineludible: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … Id a Jaca en cualquier época del año, con nieve o sin, verde o de colores. Muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares.

Oloron

Oloron-Sainte Marie és una important vila, al peu dels Pirineus, baixant des del Somport, via Jaca. De fet seria una mena de Jaca a la francesa, la seva ciutat bessona just a l’altra costat dels Prineus. Oloron és una vila bonica, una mica decadent, oberta i francesa, amb grans places, arbredes i dos rius que s’ajunten al mig de la ciutat. Te un barri antic, amb una esglèsia romànica. També té un barri al costat dels rius, i un altre barri al volatnt de Santa Maria, la catedral. Oloron té una bonica catedral gótica, amb una portada molt bonica, esplèndida, patrimoni de la humanitat. L’interior és, en canvi, molt poc afavorit, excepte l’orgue. La vila alta compta amb alguns carrers medievals, però poca cosa. Si bé no mereix un viatge express, si una parada si feu una ruta pels Pirineus, banda de França. Nosaltres vàrem dormir a l’hotel Alysson, un hotel modern i luxós, a un preu molt competitiu, altament recomanable. Servei amable. Habitacions familiars. Per menjar ens agrada molt “La cort dels miracles”, un bar on fan menjars, davant de la catedral de Santa Maria. Encantador tot i la seva decoració una mica “hippiosa”. L’amo us tractarà amb amabilitat. La carta inclou tota mena de plats.

Oloron-Sainte Marie es una importante villa, al pie de los Pirineos, bajando desde Somport, vía Jaca. De hecho sería una especie de Jaca a la francesa, como su ciudad gemela justo al otro lado de los Prineos. Oloron es bonita, como lo es Jaca. Es abierta y francesa, con paseos arbolados, dos rios i tres barrios. Uno està alrededor de la catedral, Santa Maria. ës una catedral gótica, con una portada muy guapa, espectacular, património de la humanidad. También tiene una villa alta con algunas calles medievales, y una iglèsia antigua. Poca cosa. Si bien no merece un viaje express, si una parada si hacéis una ruta por los Pirineos, del lado de Francia. Nosotros dormimos en el hotel Alysson. Muy recomendable. Y comimos en un restaurante acogedor: “La corte de los milagros”, justo enfrente de la catedral. Buen ambiente, buenos platos, un dueño simpático.