San Adrián de Sásabe


sasave

L’antiga església del monestir visigòtic de San Adrián de Sásabe no denota la gran importància que va tenir en la història d’Aragó. Avui dia és una petita joia romànica, preciosa, cuca, en un indret màgic, en plena natura, en un lloc recòndit del Pirineu Aragonés més salvatge i desconegut. Sásabe està situat a uns 22 kms. al nord de la vila de Jaca, capital d’aquestes contrades. Si voleu anar-hi us cal agafar la carretera N-330 en direcció a França, a Somport i Canfranc. Travessareu el poblet de Castiello de Jaca, i uns 3 Kms. més endavant trobareu, molt ben indicat, a mà esquerra, la desviació que porta al petit llogarret d’Aratorés, molt maco, molt rural. Passareu aquesta petita població, enfilareu uns turons i baixareu cap al vall i el poble de Borau, on està situada l’ermita. Cal travessar Borau en direcció Aisa. La carretera, fins ara ampla i ben condicionada, es transforma en una pista asfaltada, però estreta i en males condicions, que remunta el riu Lubierre, un encant de riu, pujant vall amunt. En un parell de kms. trobareu, ara a mà dreta una nova pista asfaltada, ni millor ni pitjor que la que porta a Aisa, que en un parell de kms. més ens porta a un aparcament, petit, però suficient. A l’altra banda del riu, que es passa saltant pedres, o per una passera improvisada, ja veureu el temple. Tot el que queda d’una abadia poderosa, que fou la primera seu del bisbat d’Osca. Ja diu una pedra del temple: “tres bisbes estan enterrats aquí”. El lloc és líric, bucòlic, encisador. Situat al punt d’unió de dos torrents, l’església fou literalment desenterrada. Fins el punt que la finestra damunt el pòrtic fou durant anys la porta d’entrada a l’ermita. Sota estaven esperant 4 metres de temple més. No fou fins l’any 1962, que l’ICONA buida la construcció, retornant-li l’aspecte original. De tota manera, la natura reclama el que és seu. Tothora raja aigua de les parets de la nau, de l’àbsis. Un enginyós sistema la treu a l’estiu. En època de fortes pluges, el terra sembla una cisterna. La remor del riu subterrani omple tot l’espai, acaronant-nos, convidant-nos, bressolant-nos. La màgia de les coses senzilles. Indret iniciàtic, fantàstic per fer una ruta a peu o en bici per les muntanyes que l’envolten. Preneu el cotxe i pugeu a Aisa, o fins i tot feu la gran ronda fins Aragüés del Puerto o Jasa. Per obtenir qualsevol mena de servei a la zona, la referència és la vila de Jaca, des d’on es te accés a la majoria de grans valls de la Serralada Pirenaica. Remunteu en el curs d’un pont, o unes vacances fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on encara es pot agafar el telecadira que puja als llacs. Arribeu-vos fins les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. Descobriu l’ermita germana d’Igualcel, bellíssima també. Aneu a San Juan de la Peña. Jaca mateix és preciosa amb la seva catedral, el museu diocesà, el casc antic, la ciutadella militar. Gaudiu de les pistes d’esquí a tocar, del palau de gel, de la piscina coberta, feu bici de muntanya, senderisme, rafting, muntanyisme… Però no us oblideu d’incloure San Adrián de Sásabe en la vostra ruta. En qualsevol època de l’any, amb neu o sense, amb la vegetació nua, verda o de colors. Al poblet d’Aisa teniu l’únic restaurant de la zona, en un hostalet de muntanya senzill. Es diu Valle de Aisa, i és casolà, sense pretensions. També a Jaca mateix hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu Sásabe!.

sasabe

La antigua iglesia del monasterio visigótico de San Adrián de Sasabe no denota la gran importancia que tuvo en la historia de Aragón . Hoy en día es una pequeña joya románica , preciosa , en un lugar mágico , en plena naturaleza , en un lugar recóndito del Pirineo Aragonés más salvaje y desconocido. Sasabe está situado a unos 22 kms . al norte de la villa de Jaca , capital de esta región. Si deseais ir necesitais tomar la carretera N -330 en dirección a Francia , hacia Somport y Canfranc . Atravesaréis el pueblo de Castiello de Jaca , y unos 3 kms. más adelante encontrareis , muy bien indicado , a mano izquierda , la desviación que lleva a la pequeña aldea de Aratorés , muy bonita, muy rural . Pasaréis esta pequeña población , trepareis colinas y bajaréis hacia el valle y el pueblo de Borau , donde está situada la ermita . Hay que atravesar Borau en dirección Aisa . La carretera , hasta ahora ancha y bien acondicionada , se transforma en una pista asfaltada , pero estrecha y en malas condiciones , que remonta el río Lubierre , un encanto de río , subiendo valle arriba . En un par de kms . encontrareis , ahora a mano derecha una nueva pista asfaltada , ni mejor ni peor que la que lleva a Aisa , que en un par de kms . nos lleva a un aparcamiento , pequeño , pero suficiente . Al otro lado del río, que se pasa saltando piedras , o por una pasarela improvisada , ya veréis el templo . Todo lo que queda de una abadía poderosa , que fue la primera sede del obispado de Huesca . Ya dice una piedra del templo : ” tres obispos están enterrados aquí ” . El lugar es lírico , bucólico , encantador. Situado en el punto de unión de dos torrentes , la iglesia fue literalmente desenterrada . Hasta el punto de que la ventana sobre el pórtico fue durante años la puerta de entrada a la ermita . Bajo ella estaban esperando 4 metros de templo más. No fue hasta el año 1962 , que el ICONA vacía la construcción de tierra, devolviéndole el aspecto original . De todos modos , la naturaleza reclama lo que es suyo . Constantemente mana agua de las paredes de la nave , del ábside . Un ingenioso sistema la va evacuando en verano. En época de fuertes lluvias , el suelo parece una cisterna . El rumor del río subterráneo llena todo el espacio , mimandonos , invitándonos , meciendonos . La magia de las cosas sencillas . Lugar iniciático , fantástico para hacer una ruta a pie o en bici por las montañas que la rodean.  Tomen pués el coche y suban a Aisa , o incluso hagan la gran ronda hasta Aragüés del Puerto o Jasa . Para cualquier tipo de servicio en la zona , la referencia es la villa de Jaca , desde donde se tiene acceso a la mayoría de grandes valles de la Cordillera Pirenaica . Subid a Sásabe en el curso de un puente , o unas vacaciones y llegaros hasta el Puerto de Somport , con las estaciones de esquí de Candanchú , o la de Astún , donde todavía se puede coger el telesilla que sube a los lagos . Debemos ir hasta las escondidas y increíbles valles de Ansó o Hecho, con espacios naturales como la Selva de Oza , o la iglesia magnífica de Siresa , románico puro . Descubrid la ermita hermana de Igualcel , bellísima también. Vayan a San Juan de la Peña . Jaca mismo es preciosa con su catedral , el museo diocesano , el casco antiguo , la ciudadela militar . Disfruten de las pistas de esquí cerca, del palacio de hielo , de la piscina cubierta , hagan bicicleta de montaña, senderismo , rafting , montañismo … Pero no se olviden de incluir San Adrián de Sasabe en su ruta. En cualquier época del año , con nieve o sin ella, con la vegetación desnuda, verde o de colores . En la aldea de Aisa tienen el único restaurante de la zona , en un hostal de montaña sencillo . Se llama Valle de Aisa , y es casero , sin pretensiones . También en Jaca mismo hay muchos hoteles, todos bonitos. Y restaurantes con una excelente gastronomía . Nosotros hemos estado en el hotel Mur, sencillito , en el centro , y en los apartamentos Peña Oroel . centricos también. Pero son un poco antiguos , los dos. Ahora se puede disfrutar de establecimientos más nuevos, como el Apartotel Jacetania , novísimo , que ofrece apartamentos para familias de 4 miembros , o de 6 , a precios competitivos , o el Hotel Reina Felicia , con habitaciones familiares dúplex, dos buenas opciones que recomendamos. Para cenar vayan de tapas , a la Tasca de Ana , fabuloso , pero para estar de pie . Siempre lleno . Si deseais tapas , o platos de calidad , a precios de risa , sentados a la mesa , id a Las Tres Ranas. Personal joven y competente , tapas de sueño . Recomendable 100% . Más restaurantes típicos: el Portón , o bien La Cadiera , dos buenos lugares donde comer . ¡Disfrutad Sasabe ! .

Santa Maria d’Iguacel


iguacel

Santa María de Iguácel és una petita ermita situada al cor del Pirineu aragonès, al final d’un vall ferèstec i deshabitat que s’anomena, curiosament, amb el nom de valle de la Garcipollera. Està a poc kms. de la vila de Jaca, pujant cap a Canfranc i el port de Somport, per la N-330. A l’entrar en el poble de Castiello de Jaca, trobareu una carretera que surt, a mà dreta, en direcció a Bescós i Villanovilla. Aquesta carretera ressegueix el vall de la Garcipollera, seguint el riu Ijuez, durant una desena de kms. Just quan ja veieu, a la vostra dreta, a l’altre costat del riu, les cases de Villanovilla, trobareu una pista forestal, a mà esquerra. De fet la carretera creua el riu per anar cap al poble, i nosaltres seguirem rectes, pel costat del Ijuez. La pista és ampla, no fa pujada i no fa por, però està plena de pedres soltes, i en condiciones variables segons l’època de l’any, i les pluges. Nosaltres hi hem arribat en 8 kms interminables, amb un cotxe turisme normal, però si sou d’aquells que mimen els vehicles passareu angúnies. Al cap de 4 kms. arribareu a una zona de picnic, amb bones sombres, taules i bancs, on hi ha també bons gorgs del riu per banyar-vos. Allà la pista travessa l’Ijuez per un gual encimentat, com una petita presa, i continua amunt, deixant el riu a la vostra esquerra. Al final de la pista, amb bon aparcament, teniu ja l’ermita a uns 200 mts. Quan ja s’hi ha arribat tot l’esforç sembla justificat. Una impressionant construcció del primer romànic s’aixeca davant vostre, en mig d’un bosc magnífic i d’una prada sempre verda. La gent de la contrada assegura que el lloc és màgic, i ens ho creiem. L’església és el darrer edifici que resta d’un dels més antics monestirs d’Aragó. La solitud extrema, les línies elegants, la bellessa de l’indret, senzillament, corprenen. L’edificació és molt maca per fora, amb les seves portes i finestres, l’absis i la petita torre. Però encara és més bonica per dins, amb la teulada de fusta i l’àbsis semicircular, amb els tres finestrals i les maravelloses pintures del darrer gòtic, però que semblen talment romàniques també, que conté. L’estiu és bona època per arribar-s’hi, el segon diumenge de juliol s’hi fa un gran aplec. Podeu veure el temple cada dia, fins les 18,30 hores, gràcies a que l’associació d’amic d’Iguacel manté oberta la porta i cuidat l’entorn. La tardor també és preciosa, i llavors l’església està oberta dissabtes i diumenges. A l’hivern la neu cobreix els paratges d’Iguacel i tot adopta un aire místic. La primavera és un esclat de flors, de natura. Si feu una ruta per el Pirineu Aragonès, so us esteu a Jaca, si aneu a esquiar a Candanchú o Astún, o bé camí de França, i podeu desviar-vos de la ruta, aneu a Iguacel. També ideal per famílies caminaires, per fer rutes de natura, o en bici. Si us decidiu a descobrir aquesta joia amagada podeu fer centre operatiu a Jaca. Una vila amable, agradable, gran. Amb una catedral que cal veure, i un museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindible. Des de Jaca teniu accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, com el de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu famós balneari, preciosos. o el de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, que ja us hem citat abans. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Hecho, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, i Jasa. També está molt a prop de San Juan de la Peña, fita monumental del romànic d’Aragó. Les pistes d’esquí son a tocar. Si voleu fer picnic us recomanem l’àrea de descans que hi ha a mig camí d’Iguacel, però a Jaca teniu bons restaurants amb una excel·lent gastronomia, i hotels on dormir de fàbula. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartaments Peña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu la ruta fins Santa Maria d’Iguacel, que val la pena!.

iguacel2

Santa María de Iguácel es una maravillosa ermita románica, resto de un monasterio medieval, situada en el fondo del hoy deshabitado valle de la Garcipollera, un entorno natural magnífico, en pleno pirineo aragonés. A ella se accede por la carretera N-330, que va de Jaca a Canfranc y al puerto de Somport, desviándonos a la derecha, nada más entrar en el pueblo de Castiello de Jaca, bién señalizado, hacia el pueblo de Bescós y Villanovilla. Justo a l’entrada de este último pueblo, antes de cruzar el rio Ijuez, una pista forestal que continua por el margen izquierdo del rio, nos lleva a Iguacel. Esta pista es bastante ancha, no sube, no da curvas, pero está llena de guijarros sueltos, i no siempre se encuentra en buenas condiciones. Pero se puede pasar, si no sois muy maniáticos, con vuestro turismo. Son unos 8 kms interminables de botes y piedras. A medio camino encontrareis un área de picnic, con mesas y bancos, con buenos lugares para pegar un baño en el rio. Justo allí se cruza el Ijuez sobre un vado o presa de cemento, seguiendo ahora por el margen derecho del valle. Hasta llegar a la ermita. El lugar es realmente mágico. El bosque frondoso, la pradera verde, el aire, el magnífico templo románico. Valia la pena el esfuerzo de subir hasta aquí. Gozad de las portadas, los ventanales, el ábside, de su tejado de madera, de las bellas pinturas murales del ábside, del siglo XV. Si subís en verano está abierta cada dia hasta las 18.30 horas. Si vais el segundo domingo de Julio coincidiréis con la romeria. En otoño abren los fines de semana. Llegaros a Iguacel en el curso de una salida por el Pirineo de Aragón. Podeis dormir en Jaca, visitando su casco histórico, su catedral, su museo con pinturas románicas de primer orden. O subid a Formigal, a Somport, a Candanchú, o a Astún, a esquiar en invierno, cuando Iguacel está misterioso, cubierto por el blanco manto de la nieve. O pasead por los valles de Ansó o Hecho. O acercaros hasta San Juan de la Peña, maravilla románica de Aragón. En Jaca hay muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. Buena visita a Santa Maria de Iguacel.